Issuu on Google+

Recuperant el cultiu del safrà a la Catalunya interior (I - Conca de Barberà i Alt Gaià) 2012-2013

Trets històrics sobre el safrà a la Catalunya interior, en especial a la Conca de Barberà i l’Alt Gaià Inicis El safrà ha estat històricament un dels productes de comerç mundial més car per unitat de pes. Però, malgrat el seu alt preu, el conreu ha anat decreixent progressivament. El cultiu del safrà es troba estretament relacionat amb les civilitzacions més cultes del mòn oriental. Procedeix de la zona d’Anatòlia i des d’allí es va estendre el seu cultiu per arreu, essencialment per part dels àrabs que aprofitaren la “ruta de la seda” per portar-la a la zona mediterrània. Hom calcula que arribaria a la península Ibèrica durant els segles VIII i IX. Baixa Edat Mitjana És ben probable que ja a la baixa Edat Mitjana el safrà constituïs un important producte d’intercanvi i de producció en tota la zona nord de la Conca de Barberà. En Pere Gil en la seva Geografia de Catalunya del s. XVI ha escrit : «...de safrà en collien en molts indrets de Catalunya, però especialment en viles i llocs del Pla d’Urgell i de la Segarra i altres veïnes i que els safrans de Catalunya eren molt estimats i hom els exportava a Gènova, Nàpols, Sicília, Llombardia, Flandes i en algunes parts de la Península » Alta Edat Mitjana Des del s. XIII, van haver-hi importants plantacions de safrà. Durant el s. XIV i XV, el consum de safrà es va estendre i posar de moda per tot Europa, on s'utilitzava en la cuina, la medicina, els perfums i el tint de robes de luxe. Aquesta important demanda va provocar la proliferació del safrà a la comarca veïna de la Segarra i per tant a la Baixa Segarra, que


tenia unes condicions climàtiques òptimes pel seu cultiu. De fet, Catalunya va convertir-se en el principal productor europeu i la zona de ponent concentrava els principals mercats d'aquest producte. Entre aquests mercats destacaven llocs com Cervera, Tarroja, Torà, Sanaüja i Guissona, on acudien els mercaders alemanys i savoians per comprar el safrà que s'exportava al Nord d'Europa. Resulta curiós pensar com devien ser aquestes contrades durant els mesos d'octubre i novembre quan florien les safraneres i el color violat envaïa el paisatge. Llavors, tota la família, de matinada, quan no havia acabat de sortir el sol i les flors encara estaven obertes, sortien a collir el safrà. A la tarda, al voltant d'una taula, gran i petits es dedicaven, de manera pacient, a arrencar els estams de la flor (esbrinar) que, després, s'assecarien per evitar que es podrissin. Penseu que calen unes 250.000 flors per obtenir 1 Kg. de safrà i, per aquesta raó, va ser un producte molt valuós i sovint falsificat. El pare Altisent, monjo de Poblet, escriu en el seu interessant treball sobre les granges de Poblet, que a Riudabella al s. XV collien safrà, també afegeix que a Catalunya, a la baixa edat mitjana, la zona productora del safrà era una franja a l’oest de Barcelona en direcció a Lleida, i els grans mercats, a la primera meitat del s. XV, eren, a part els del Vallés (Sant Cugat, Rubí i Sabadell), Vilafranca del Penedés, Igualada, Santa Coloma de Queralt, Cervera, Tàrrega i Balaguer. Segons Altisent el cultiu a Riudabella seria molt testimonial però que no seria una excepció a la rodalia ja que es coneixien conreus a Vallclara, Vimbodí, Santa Coloma de Queralt i Verdú. Al s. XV sembla ser que si bé els mercats de d’Igualada, Balaguer o Cervera contribuïen a fixar els preus dels safrà, el de Barcelona era el que decidia en darrer terme, donat que era allà on anaven a parar grans quantitats de l’espècia de les comarques productores catalanes, en destinació a l’exportació. Edat Moderna Just entrat el segle XVIII tenim les primeres notícies del conreu del safrà a Rocafort de Queralt. Molts pagesos tenien d’un o dos cortons dedicats al conreu d’aquesta planta, que anaven a vendre’n el producte obtingut a Santa Coloma de Queralt. Hi ha documents que mostren que el rector Pere Burguesa n’arribà a enviar a Tolosa de Llenguadoc.


L’Alt Gaià, centre de comercialització A finals del s. XIX i principis del s.XX a Santa Coloma de Queralt hi havia un important mercat dedicat a la comercialització del safrà, mentre que a Rocafort de Queralt hi havia diversos comercialitzadors de la planta, els quals comercialitzaven a l’estranger, fins i tot a Amèrica a través de rocafortins emigrats a Cuba a fer les amèriques. Santa Coloma era un mercat important de safrà, a les portes de l’esglèsia es posaven les parades dels venedors amb sacs de safrà. Els jueus van ser els que van començar el comerç del safrà, i a Santa Coloma hi havia hagut una important colònia de jueus. De fet és durant el segle XIX que els rocafortins es mostren com a productors i comercialitzadors del safrà, fins i tot assolint el control dels principals enclaus de producció de la província de Teruel. Per això, poc a poc, la producció autòctona va anar decaient i a finals de la dècada dels 20 de segle XX era quasi simbòlica. Era més suculent fer de comerciant de safrà d’altres zones que produïr-ne a la propia comarca. Avui El rocafortí Ramon Corbella és l’actual titular de l’empresa Espècies Corbella, i manté viu el negoci iniciat pel seu besavi fa molts anys per comercialirzar el safrà però que avui ha diversificat en la compra i comercialització de tota mena d’espècies culinàries. Ell encara manté un petit cultiu de safrà, més per qüestions testimonials que per producció, ja que la procedència del safrà que comercialitzen prové d’altres zones de l’estat on encara persisteix el conreu de la planta. Ens manifestava que a Rocafort no hi havia grans extensions de cultiu però si que molts pagesos solien tenir alguna part de les seves terres dedicades al safrà. Tècniques tradicionals de cultiu No tenim masses notícies de la tècnica del conreu del safrà específica a la Conca, l’historiador rocafortí Valentí Gual ens aporta que en general solia ser un cultiu trianual, és a dir que se n’obtenia collita durant tres anys seguits de la mateixa planta, després s’arrancava. Es sembrava els mesos de juliol i agost, després de fer una llaurada profunda d’uns 35 o 40 cm, i haver adobat ben bé la terra amb fems uns tres mesos abans. Calia vetllar que no hi apareguèssin masses herbes, per això se solia


anar cavant amb cura els voltants de la planta per no fer-li mal al bulb. Cap a primers d’octubre solien sortir les primeres flors que es recollien a mà a la tardor, a diferència de la majoria de flors que solen aparèixer a la primavera, i s’havia de fer de bon matí, quan la rosada confereix als pètals una lluïsor magnífica. Una flor que també era coneguda com la flor de l’amor Aquest procés de cavar i estobar la terra i collir les flors a la tardor es repetia dos anys més i s’arrencava la planta conservant-ne el bulbs millors per a posteriors plantacions. Es cultivava, doncs, per obtenir-ne els estigmes de la flor, que es tallaven des del punt que es tornaven grocs i es deixaven assecar. Els alts preus del safrà eren deguts a la seva excessiva mà d’obra, com ja em dit anteriorment. De 1000 flors només se n’obtenen uns 4 grams de brins secs i poc després de la Guerra Civil es pagava a 700 pessetes el quilo.

Algunes dades sobre el Safrà avui al món Iràn és el país productor mundial per excelència, produeix al voltant de 200.000 kg de brins a l’any, que representa un 90% del total mundial. El segueixen India (10.000Kg - 4,5%), Grècia (5.300 Kg - 2,5%), Marroc (2.000 Kg - 1%), Espanya (1.800Kg - 0,9%) i Itàlia (350Kg - 0,2%). Tenen producció testimonial Turquia (15Kg - 0,07%), França (5Kg 0,02%) i Suïssa (1Kg - 0,005%). El safrà produït a la Mediterrània occidental, en especial a l’estat Espanyol i Itàlia, és considerat el de millor qualitat, per la qual cosa el seu preu també és el més alt, en especial a Itàlia. Per a produir 1 gr de brins de safrà secs es necessiten unes 200 flors, d’aci el seu elevat preu de venda: • Un gram de safrà iranià pot arribar als 3 €. • Un gram de safrà grec oscil.la entre els 6 i 12 € • Un gram de safrà espanyol es pot trobar entre els 3 i 12 €. • Un gram de safrà italià varia entre els 9 i 30 €


La major oscil.lació es produeix a Itàlia i a l’estat espanyol, en aquest darrer l’any 2010, segons dades oficials del Ministeri d’Indústria, es van exportar sota marques espanyoles 190.000 kg de safrà. Si tenim en compte que la producció a l’estat fou, el mateix any 2010 i segons la mateixa font oficial, d’uns 2.000 Kg, fàcilment podem deduir que la inmensa majoria de safrà exportat ha de provindre d’importacions de països tercers, i segons les dades abans exposades, de l’Iràn d’una forma majoritaria sinò única. Si ens centrem a l’estat espanyol, fins avui les tres zones productores de safrà són: Castilla-La Mancha amb 2.200 Kg, Teruel amb 25 kg i Tenerife amb 24 Kg (segons dades del Ministeri d’Agricultura del 2011). L’exposat anteriorment pot explicar la variació tan gran en els preus de venda del gram de safrà, unitat bàsica de mesura que considerem en aquesta memòria. De les tres zones productores espanyoles, unicament en una hi ha una denominació d’orígen, « D.O. Azafràn de la Mancha », organisme que ha de tenir serioses dificultats en controlar la qualitat i l’orígen del safrà comercialitzat a la sea àrea. En el cas Italià, que hauria de ser similar, tot i tenir una producció inferior a l’espanyola (1/5 part), donades les característiques de qualitat similars i els costos de ma d’obra no massa diferents, la realitat és ben diferent, l’exportació de safrà és d’uns 5.000Kg, unes 14 vegades la seva producció, però és que en el cas espanyol l’exportació és 100 vegades la seva producció. A part que els preus de venda del gram de safrà són més justos i sostenibles, tenint en compte els costos elevats de producció, ja que requereixen molta mà d’obra i la mecanització en les dues fases de recolta de les flors i el desbrinat, són fins avui impensables. A Itàlia també hi ha tres grans zones productores, amb una denominació d’orígen cadascuna: Sardegna « D.O.P. Zafferano di Sardegna », Abruzzo « D.O.P. Zafferano dell Aquila » i Toscana « D.O.P. Zafferano San Gimignano »


El nostre projecte Antecedents El projecte neix el 2008 amb un primer intent de recuperar el cultiu del safrà a la Conca de Barbera i l’Alt Gaià, un territori on antigament, com ja hem vist abans, havia tingut una presència notable, amb més o menys incidència al llarg de la història. Aquest primer intent no va reeixir per qüestions agronòmiques, es va triar una zona experimental amb dificultats no previstes, com el tipus de sòl massa argilós o la frequentació elevada de senglars i talps, dificultats que van fer fracassar el test al menys parcialment. Malgrat això els dos anys i mig que va mantenir-se el cultiu experimental es van poder extraure algunes conclusions sobre aspectes que ja s’havien trobat documentats en textes tècnics d’altres zones productores actuals amb major experiència, però que van permetre completar el coneixement del cultiu del safrà, en especial a la nostra zona. Unes conclusions importants ja que dels darrers cultius a la Conca i l’Alt Gaià no se n’havia trobat gairebé cap referència més enllà de la tradició oral d’alguns pagesos i pageses d’avançada edat que encara recordaven algunes pinzellades molt escasses del conreu del safrà. Concusions D’aquestes conclusions es va poder fer palés l’excès de ma d’obra necessària pel cultiu, però bàsicament concentrat en 3 setmanes a l’any, les de la collita, desbrinat i assecatge de les flors. Que en cas de fer plantejaments d’extensions grans de cultiu, en nombre d’hectàrees, es feia necessària la ma d’obra de molta gent durant aquestes 3 setmanes. Vist aquests condicionants, i que les empreses agrícoles habituals a la zona no disposen de tanta ma d’obra continuada, moltes vegades un sol individu per empresa, i que es vol defugir de contractacions temporals per tants pocs dies, per una qüestiò social i humana, es va pensar en un projecte sostenible i just.


Un projecte just i sostenible Es tracta d’edificar un projecte col.lectiu on cada empresa, o pagès, o pagesa participant ho fa amb una superfície estimada com a abastible per a gestionar-la una sola persona dedicant-hi les hores necessàries durant l’any de sembra, desherbat i reg bàsicament, que es poden realitzar d’una manera escalonada durant els mesos de l’any, i unes 3 setmanes intensives a plena jornada, que s’esdevé des de mitjans d’octubre fins mitjans de novembre (depen cada any de la climatologia), per la collita de les flors, el desbrinat i l’assecatge dels brins. La superficie que s’estima abastable segons aquestes característiques és d’uns 1000 m2, una superfície que pot arribar a produïr el segon i tercer any de cultiu uns 2 kg de brins de safrà/any. L’empresa impulsora del projecte, ConcaPam, a part de proporcionar els bulbs de safrà als participants del projecte, s’encarrega de processar, envasar i comercialitzar el safrà a preus justos segons els costos reals al productor, de manera que l’empresa, pagès o pagesa participant obtè el preu just a la seva tasca de producció i el comprador del producte paga el preu just en funció dels costos de totes les tasques realitzades fins que arriba a les seves mans. Garantia de qualitat Un dels aspectes importants, i a la vegada essencials, del projecte és la garantia de qualitat del producte ofert. No es disposa encara de cap figura de protecció com una Denominació d’Orígen o una Zona d’Indicació Geogràfica Protegida, abans cal un llarg camí de demostrar el que ara és una proposta. Malgrat això s’actuarà des del primer moment com si ja existís un organisme de control de qualitat oficialitzat. Registres de totes les tasques realitzades a cada finca, control i assessorament en les tasques de cultiu i sobretot una enorme confiança i col.laboració entre les empreses, pagesos i pageses participants seràn les línies mestres del camí encetat aquest mateix any 2012, tot plegat per garantir una qualitat i una seguretat estricta de que TOT el safrà que surti sota la marca del projecte « Safrà de la Catalunya interior » sigui única i exclusivament produït i envasat a la zona delimitada en un àmbit que ara per ara s’inicia a la Conca de Barberà i l’Alt Gaià, però que es


preveu ampliar exclusivament a zones veïnes (on també tradicionalment s’havia conreat safrà fins començament del s. XX) a mesura que vagi avançant el projecte. Un desig, una il.lusió El projecte parteix del desig de recuperar el cultiu del safrà a la Catalunya interior, començant per la Conca de Barberà i l’Alt Gaià, amb la il.lusió de que les catifes de les flors efímeres de l’amor tornin a pintar de color racons de la nostra terra i poder-ho compartir amb qui ens vulgui acompanyar en el viatge, si més no, gaudint d’un sabor exquisit.


Projecte safrà