Lluís Trepat La mirada del demiürg
EL PARÈNTESI “OPART” BARCELONA, 1963–1965 Quan Lluís Trepat viatja novament a París
l’any 1955, no només contacta amb Vilacasas i alguns dels informalistes catalans, sinó que també coneix l’artista veneçolà Jesús Soto, considerat el pare de l’art cinètic.86 Aquest fet, amb una implicació en aquell moment purament anecdòtica, sembla que roman amagat en el subconscient de l’artista fins que, l’any 1963, sorgeix com una mena de déjà-vu d’aquella estada parisenca. És un efecte col·lateral en forma de parèntesi abstracte que el durà, paral·lelament a la seva producció figurativa, a endinsar-se breument en el camp de l’art òptic o opart.87 Per fer-ho experimentarà, primerament, els efectes òptics desitjats i els jocs de falses perspectives en una sèrie de dibuixos amb tinta xinesa, amb l’únic mitjà de la línia com a element de distorsió. [58, 59, 60] I, posteriorment, mate· rialitzarà en tres dimensions aquestes propostes, a partir de la utilització de materials diversos (paper, plàstic, fustes, etc.) que trobarà als Encants de Barcelona, barrejats amb diferents tècniques pictòriques. Durant un temps vaig experimentar amb dibuixos geomètrics buscant di· verses visions respecte a la situació de l’espectador davant de l’obra. Versions diverses, circumferències, quadrats, angles, etc., tot sobre paper i tinta xinesa. Després, per poder-ho materialitzar i convertir-ho en quadres, vaig anar als Encants de Barcelona per buscar materials de rebuig que pogués aprofitar transformant-los i agrupant-los o diferenciant-los fins a trobar alguna cosa que es pogués aprofitar.88 [61, 62, 63, 64, 65]
L’experiment del cinètic, però, no li aporta cap satisfacció, i fins i tot li resulta incòmode. El resultat, una mena de rara avis, un carreró sense sortida al bell mig d’un procés de retorn a la figuració plena que no el durà enlloc. El que va passar és que la meva personalitat més aviat anàrquica em va fer comprendre que jo no estava fet per a aquestes especulacions, i vaig retornar a la meva pintura abarrocada.89
La sèrie romandrà inèdita fins a l’any 2012, moment en què s’exposa per primer cop davant del públic a la Sala Coma Estadella del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida.90
86 Jesús Rafael Soto (Ciudad Bolívar, Veneçuela, 1923 – París, França, 2005). Vegeu B oulton, A. Soto. Bogotá: Galería Tempora, 1981. 87 Vegeu Trepat, L. “Autobiografia aproximada”, en aquest mateix catàleg. 88 “Opart de Lluís Trepat”. BIC (2012), núm. 159, p. 23.
126
89 Op. cit. 90 Vegeu “Cronologia”, en aquest mateix catàleg.