car entre els alumnes més destacats del Sant Jaume s’hi troben Lluís Botines, Joan Bergós, Julio Rosuero o Josep Biosca. Cal esperar a encetar el segle XX per observar una clara proliferació de nous espais d’ensenyament artístic a la ciutat. Tot i que es va fundar el 1845, l’institut de segona ensenyança ens resulta interessant a partir de 1902, quan José Plana Castillo n’esdevé el catedràtic de dibuix. Malgrat que aquest era un centre educatiu generalista, a partir d’aquell moment les classes de dibuix van ser una disciplina permanent, impartida per mestres de vàlua reconeguda. Així doncs, l’any 1909 la càtedra l’ocupava Vicens Soriano,3 que fou succeït el 1917 per Federico Reymundo.4 El 1924, la càtedra passà a mans de Justo Almela, deixeble de Sorolla i mestre de molts artistes lleidatans que començaren a despuntar als anys 30.5 Almela ocupà el càrrec fins al 1949, i l’acompanyaren els professors Juan Rodríguez de Dios, el 1925, i Aureli Vicen Vila, el 1926.6 Alguns d’aquests mestres no només van impartir classes de dibuix a l’institut: Plana, per exemple, també consta entre el professorat de l’acadèmia de carreres civils i militars del carrer Major,7 i el 1910 forma part del cos docent del venerable Liceu Escolar.8 D’altra banda, es té constància que tant Almela com Vicen Vila regentaren la seva pròpia acadèmia paral· lelament a la seva activitat a l’institut. Entre els centres d’educació reglada, l’Ateneu Escolar L’Institut de segon ensenyament al carrer Cavallers també sembla que fou un indret on a principis del segle XX hi va haver un cert interès per formar els infants en matèria artística, car consta la presència d’almenys un professor de dibuix, Juan Gausí.9 Finalment, pel que fa a les acadèmies privades en funcionament abans de 1912, tan sols es té constància de la regentada per Carles Mostany al seu estudi dels Porxos de Dalt, on impartia classes de dibuix i pintura combinades amb sortides al camp per pintar del natural.10
3. “Noves”. Ilerda (1909), núm. 2, p. 15-16 4. “Noticiero”. El Duende (1917), núm. 7, p. 4 5. “Almela, Justo”, a NADAL GAYA, J. M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L’art a la Lleida del segle xx. Lleida: Pagès, 2003, p. 53 6. “Notes de redacció”. Lleida (1925), núm. 16, pp. 152-154; “De tot”. Lleida (1926), núm. 21, p. 36 i “Notícies”. Lleida (1926), núm. 29, pp. 145-146. Cal apuntar que Vicen Vila apareix mencionat com a catedràtic a la “Llista dels senyors ateneistes” de Vida Lleidatana (1927), núm. 21, pp. 372-373 7. El noticiero de Lérida (1902), núm. 128, contraportada 8. Boletín del Liceo Escolar (1910), núm. 125, contraportada 9. “Ateneo Escolar. Cuadro de profesores”. Hojas del Ateneo Escolar (1914), núm. 1, pp. 12-13 10. Lo Gat del Famades (1905), núm. 7, contraportada
1 5