Page 1

LA FABRICACIÓ MANUAL I INDUSTRIAL DEL CALÇAT UN PATRIMONI IMMATERIAL DEL RAIGUER

1


«Examina les tradicions en el seu context històric global contemporani, en col·laboració estreta amb les mateixes comunitats» Michael Atwood Mason Museòleg i director de l’Smithsonian Institute pel foment del patrimoni cultural

El patrimoni immaterial que comporta el coneixement sobre els processos de fabricació de les sabates és un saber molt valuós que parla de la identitat històrica d’una comunitat íntimament lligada a la indústria del calçat.

Testimonis orals: Pau Rotger, Pep Rotger, Mercedes Lara, Carmen Ramírez, Gabriel Molina, Jaume Tortella, Bartomeu Pou, Bartomeu Tortella Coordinació: Aina Ferrero-Horrach Il·lustracions: Helena Bosco Haeussler Documentació, entrevistes i redacció de textos: Aina Ferrero-Horrach, Miquel Pieras, Brígida Gomila i Bernat Mateu Correcció de textos: Margalida Adrover Disseny: Cruz Ugarte, Tatum&Golomb Regidora del Museu del Calçat i de la Indústria: Antònia M. Sabater Agraïments: Jordi Guirado, Antònia Perelló i a tot el personal del Museu Projecte subvencionat pel Consell de Mallorca Inca, 2018 Dipòsit Legal PM 1417-2018

Com a historiadors i gestors del patrimoni tenim l’obligació de vetllar per la conservació de tot allò que està vinculat al procés de fabricació de les sabates, no sols en relació amb el patrimoni material (màquines industrials, eines preindustrials, sabates, esbossos, dissenys, productes acabats, premsa, etc.), sinó també del patrimoni immaterial. Segons les darreres convencions de la UNESCO i altres organismes internacionals com l’ICOM, s’està donant cada vegada més importància a la preservació d’aquest tipus de patrimoni, que constitueix el suport indispensable per donar sentit en molts de casos al patrimoni material. Avui en dia queden pocs testimonis vius capaços de documentar com s’utilitzaven les particulars i complicades màquines industrials, així com la manera com els petits sabaters tradicionals eren capaços de fabricar, amb les seves eines preindustrials, parells de sabates a casa seva.

3


LA FABRICACIÓ INDUSTRIAL DEL CALÇAT A PARTIR DE LA COL·LECCIÓ DE MÀQUINES DEL MUSEU La comarca del Raiguer ha estat el bressol de nombroses generacions que, una rere l’altra, han transmès els coneixements relacionats amb el món de la sabata i les indústries auxiliars. Tot i això, tal com explica Carles Manera, el desconeixement del pes i de la importància de la indústria dins el creixement econòmic de Mallorca ha fet que es destrueixi durant molt de temps el patrimoni industrial, referent històric i cultural de la nostra pròpia realitat. Deixar perdre aquests coneixements suposaria deixar morir una part essencial de la nostra història que ha condicionat el teixit socioeconòmic d’una part tan important de Mallorca. Per tal d’evitar això, aprofitant que el nou Museu del Calçat i de la Indústria de Mallorca disposa d’una important col·lecció de màquines industrials procedents de fàbriques de sabates (moltes d’elles de l’antiga fàbrica Can Melis), així com d’eines preindustrials de sabaters, s’ha convidat diversos professionals vinculats al món de la sabata per tal que expliquin els processos de fabricació industrial i preindustrial del calçat tal com es feien a Mallorca.

Les diferents fases de la producció industrial de la sabata no difereixen gaire de les seguides durant la fabricació manual d’aquesta. Cada màquina està concebuda per dur a terme una part molt especialitzada del procés, sorprèn la seva grandària i intricat mecanisme per realitzar tasques aparentment senzilles. És tal la complexitat de la producció de la sabata que, depenent del tipus de model seguit, entren en joc unes màquines o unes altres. Inca i la comarca del Raiguer s’han caracteritzat per l’elaboració d’un tipus de sabata de gran qualitat d’origen tradicional anomenada Goodyear. Aquest tipus de sabata, molt confortable i de gran resistència, es caracteritza per una doble costura que uneix, d’una banda, el cos de la sabata a la vira, i un segon repuntat exterior que fixa la sola en aquesta peça. La selecció de màquines que es pot veure al Museu mostra les fases més importants de la laboriosa fabricació de calçat Goodyear de manera industrial: el disseny i la forma, el patronatge i el tall de la pell, l’enfranquiment, el muntatge, l’acabament, l’envàs i la distribució i venda.

Pau Rotger, Pep Rotger, Mercedes Lara, Carmen Ramírez, Gabriel Molina, Jaume Tortella, Bartomeu Pou i Bartomeu Tortella han estat els mestres sabaters que han dedicat el seu temps per explicar el funcionament de les eines preindustrials, així com de les antigues màquines industrials de què disposam al Museu, i ens han il·lustrat sobre el procés de la fabricació de la sabata amb elles. A partir dels seus testimonis i explicacions, l’artista Helena Bosco Haeussler ha realitzat unes il·lustracions que tenen com a objectiu mostrar d’una manera més visual el funcionament d’aquestes màquines i eines, i fer-les més entenedores a les futures generacions.

4

5


MODELATGE DE FORMES DE FUSTA

DISSENY I FORMA

Llima

Paper de vidre

APARELL PER ESCALAR PATRONS

Patró copiat a diferent escala

SECCIÓ DE PATRONATGE I TALL

Patró original

Podadora de formes

Evolució de la forma durant el procés

Manetes per canviar l’amplària i la llargària del patró a copiar

La forma és una còpia abstracta en fusta del peu humà. Una de les seves funcions és substituir el peu durant la confecció de la sabata per actuar com a superfície de feina en la qual els fragments de pell llisos van adquirint l’aparença i l’estructura final de la sabata. El former modela la forma seguint el disseny que ha fet prèviament el modelista-patronista. Se serveix de diverses eines com raspes, llimes, ganivetes, ganivets corbs o paper de vidre, amb les quals dóna l’estructura definitiva. Finalment, el former practica un forat horitzontal en el terç superior de la forma perquè, posteriorment, quan la forma hagi realitzat la seva funció i la sabata estigui llesta, aquesta es pugui retirar fàcilment.

6

Aparell per reproduir patrons a diferent escala a partir d’un patró original i desenvolupar així les diferents talles d’un mateix model de calçat usant el mecanisme del pantògraf.

7


BANC DE FUSTA DE TALLADOR

Patrons

SECCIÓ DE PATRONATGE I TALL

SECCIÓ D’ENFRANQUIMENT (APARAT)

SECCIÓ D’ENFRANQUIMENT

Ganivet

Pedra d’esmolar

El tallador s’encarregava de tallar la pell a partir dels patrons de les sabates. Amb molta cura, col·locava els patrons de les diferents peces que havien de conformar la sabata damunt el cuiro. Aprofitant al màxim la pell, el tallador destinava cada part a una peça concreta de la sabata. Les zones més bones, com les anques, s’usaven per tallar les pales, i les zones més dèbils, com els extrems de la pell, es destinaven a les taloneres. El tallador solia ser un treballador experimentat, ja que era necessària molta de perícia per no tudar la valuosa pell. Les seves eines més importants eren el ganivet d’acer flexible i la pedra d’afilar. Actualment el tallat es fa de manera mecanitzada, amb màquines que destaquen per la seva precisió en el tall i l’estalvi de matèria primera. 8

Rebaixat

Trepat

Repuntat

Una vegada que es tenien els talls, aquests passaven a la secció d’enfranquiment. L’enfranquiment (“aparat”) era una secció composta generalment per dones que s’encarregaven de preparar els talls de pell per tal que posteriorment fossin muntats sobre l’estructura de la sabata. L’enfranquiment es compon d’una sèrie de tasques específiques com el rebaixat (per disminuir el grossor de la vora dels talls que han d’anar acoblats i així uniformar tota la superfície de pell), el trepat (per ornamentar la sabata amb petits forats) o el repuntat (per unir els diferents talls cosint-los entre ells). 9


MÀQUINA DE MUNTAR O DE CENTRAR

MUNTATGE I FABRICACIÓ

Muntatge de punteres

Martell

MÀQUINA DE COSIR SOLES

MUNTATGE I FABRICACIÓ

Encerador de fil Escalfador de fil

Escalfador

Rodet

Muntatge de taloneres

Màquina que permetia modelar les punteres i taloneres de la sabata. Mentre se subjectava la sabata a la part central, s’estirava la pell amb l’ajuda d’unes tenalles i posteriorment es clavaven dues tatxes a cada costat de la sabata. Tenia un sistema de calefacció regulable que facilitava la tasca.

10

Suport per a bobines

Màquina que servia per cosir les soles del calçat Goodyear. L’aparell foradava amb una alena alhora que cosia les parts inferior i superior de la sola usant els fils que s’enceraven en la part posterior. Els volants permetien rectificar el cosit de manera manual.

11


MÀQUINA D’ASSENTAR SOLES

MUNTATGE I FABRICACIÓ

MÀQUINA DE DESBASTAR

MUNTATGE I FABRICACIÓ

Falcilla

Politges

Subjeccions

Corrons

Esmolador

Regulador de velocitat

Màquina amb dos corrons que aplanaven i allisaven les soles de les sabates perquè quedassin ben llises i emmotllades. La forma dels corrons, dels quals es podia graduar la velocitat, permetia adaptar-se als contorns i a les necessitats del tipus de sola que es desitjàs obtenir.

12

Canonada de rebuig

Màquina per tallar i polir les parts més bastes, dures o aspres de la sola per facilitar el cosit posterior (repuntada).

13


MÀQUINA PER MARCAR PUNT

MUNTATGE I FABRICACIÓ

MÀQUINA DE DESVIRAR SOLES

Rodeta (ruleta)

MUNTATGE I FABRICACIÓ

Aixeta

Dipòsit d’aigua

Plat giratori Fresa

Esmolador

Suport per a les rodetes

Màquina que servia per senyalitzar les posicions on hi havia d’haver els punts de la costura. Aquest procés es duia a terme amb les rodetes de marcar punt i, atès que es feia de manera regular, realitzaven també una funció decorativa.

14

Màquina que servia per retallar el sobrant i les imperfeccions dels contorns de la sola, tallant les rebaves després del cosit. Per evitar cremades durant el procés, un petit dipòsit d’aigua permetia refrescar la part treballada, mentre la pols era succionada i decantada. La màquina consta també d’una esmoladora per a la fresa.

15


MÀQUINA DE TOSCAR SOLA

MUNTATGE I FABRICACIÓ

Raspall per a polir

Aspiradors

MÀQUINA DE CARDAR O RASPAR

MUNTATGE I FABRICACIÓ

Rodes amb paper de vidre

Aspirador Freses amb paper de vidre

Raspall per a polir

Màquina utilitzada per donar un acabat llis i uniforme a la sola. Primer es passava un paper de vidre a la sola de cuir. La sola, un cop raspallada, es tintava i es fregava per llevar les imperfeccions.

16

Màquina que servia per polir els tacons i cardar la pell. L’aparell consta de dues rodes, una amb un paper de vidre més gruixut i una altra amb un paper més fi, segons l’acabat que es desitjàs. A la part inferior, un aspirador anava succionant els sobrants.

17


MÀQUINA DE POLIR FRONTS DE TACÓ

MUNTATGE I FABRICACIÓ

Roda per al paper de vidre fi

Roda per al paper de vidre gruixat

Ferros

Front del taló (“allunat”)

Màquina que raspava la part frontal del tacó amb paper de vidre. El paper més gruixut servia per raspar les parts més grosses i el més fi, les més petites.

18

MÀQUINA DE PASSAR FERROS

ACABAMENT

Ferros

Capses per posar els ferros

Màquina d’acabament que s’emprava per segellar i precintar en calent la sola amb la vira (una tira de cuir que unia la part superior de la sabata – la pala - amb la sola i la palmilla). Segons la forma i la part de la sabata s’utilitzava un tipus de ferro o un altre. Al mateix temps, l’aparell també allisava i alluentava els laterals d’aquesta.

19


MÀQUINA DE POLIR

ACABAMENT

MÀQUINA PER VAPORITZAR PELL (BUFADOR)

ACABAMENT

Flascó gros per al suavitzant Netejador de cola

Abrillantador de sola

Raspall d’acabat

Bufador

Abrillantador de tacó

Màquina que servia per netejar i abrillantar. Consta de quatre tipus de raspalls diferents i d’un aspirador que succionava les restes. Un primer raspall netejava les restes de cola, després un segon abrillantava el tacó i un tercer, la sola. Finalment un quart raspall ho deixava tot net i brillant, a punt perquè la sabata passàs a la secció d’envasat.

20

Màquina emprada per extreure les arrugues de la pell de la sabata ja muntada. La màquina usava el vapor d’aigua mesclat amb sabó a manera de suavitzant. El bufador donava aire calent que servia per hidratar la pell i suavitzar-la. Després amb la planxeta s’anava allisant tota la superfície.

21


LA FABRICACIÓ MANUAL DEL CALÇAT Un cop que la sabata havia passat per totes les fases de producció abans descrites, aquesta es finalitzava a la zona d’envasatge o encapsament. En aquesta secció, formada majoritàriament per dones, es donaven els darrers retocs per tal que la sabata quedàs llesta per a la seva venda. Les dones col·locaven cartrons a l’interior de les sabates perquè no s’aixafassin. A més, netejaven les soles i l’empenya, les polien i les embolicaven acuradament amb paper abans de col·locar-les dins les capses de sabates. A partir d’aquí, les sabates eren comercialitzades mitjançant distribuïdors que treballaven com a professionals autònoms per a una o diverses fàbriques, ja que a l’inici aquestes no disposaven de tendes ni de mostraris dels seus productes. Tot i que per qüestions d’espai no es podrà veure amb deteniment, cal fer un esment a la importància de les indústries auxiliars del calçat, imprescindibles per a la fabricació de la sabata: adoberies, fàbriques de tacons, gomes, soles, tensadors, freses, betums i productes químics, coles, capses de sabata i distribuïdors d’ornaments per a calçat i maquinària especialitzada. A més de tot això, van aparèixer al llarg del segle XX altres empreses i professionals no directament relacionats amb el procés de fabricació de la sabata, però sí amb una forta dependència d’aquest. Impremtes, bancs, dissenyadors, fotògrafs, transportistes, mecànics, electricistes, gestories, botigues de roba, merceries o fins i tot models desenvoluparen els seus negocis i professions gràcies al creixement de la indústria del calçat.

22

El desenvolupament de la maquinària industrial anteriorment descrita es va produir a partir de la mecanització dels antics processos manuals de fabricació. L’elaboració artesanal del calçat és un complex procés que ha mantingut les mateixes fases de producció des de fa segles, i que exigia als sabaters unes habilitats molt especials assolides després d’anys d’aprenentatge. Per dur a terme tot aquest procés, antigament era habitual la col·laboració de tots els membres de la família i d’alguns ajudants, que es repartien les tasques entre homes, dones i infants. Primer de tot el sabater prenia les mesures del client, feia els patrons a partir del disseny elegit i preparava els talls de la pell. Un former s’havia encarregat prèviament de la realització de la forma. Posteriorment, les dones eren les encarregades de cosir a mà o a màquina els talls de pell que després muntaven els homes, entatxant-los sobre la forma de fusta, cosint-hi, així mateix, les plantilles, la gira i la sola. També eren tasques pròpies de les dones les feines relatives a l’acabament de la sabata, com pintar i netejar el calçat. Els nins, per la seva banda, s’encarregaven dels treballs més senzills com encolar o anar a cercar els materials. Per a la fabricació manual de la sabata eren necessaris una gran quantitat de subprocessos específics que requerien moltes eines tals com les tenalles, per extreure els claus; el xeire, per esmolar; el guardamà, per protegir la mà dels talls; el tirapeu, per subjectar la sabata mentre es treballava; l’alena, per foradar; les alicates o tenalles de sabater, per agafar el cuiro i ajustar-lo a la forma i subjectar tatxes; la rodeta, per marcar punts; la planxeta, per allisar o brunyir la pell o la sola de la sabata encerada; o el peu de ferro, un tipus d’enclusa que servia de suport per treballar la sabata.

23


24

25


Talls aparats

Fill i cordó

Tis

sor es

Rodetes de marcar punt

Alena i estitx

Tena ll

es

T (p ena la lle ne s s) de m

Planxetes

ar nt

on

ta r

sd

lle

na Te Xaira

ell Mart

Fulla /”cutxilla”

o em

bater

de sa

ein

es

Tatxes

Taconets

Ca

ixa

de

all Ferro d’entret Mida

Forma

Ferro de davants

s

anc e fr

od err

F

Pells i senalló

Pata / pinet Fogonet Peu de ferro

Els sabaters tradicionals havien de fer servir una gran quantitat d’eines molt especialitzades per realitzar les sabates de manera manual. Com a joc, us proposam que cerqueu a la il·lustració del taller tradicional de l’anterior pàgina les eines preindustrials aquí dibuixades.

Amb aquesta petita publicació s’ha pretès documentar i difondre una part essencial del patrimoni immaterial vinculat als processos de fabricació del calçat a Mallorca, que constitueix una senya d’identitat per a la comarca. Moltes gràcies a tots i a totes els que l’heu feta possible, i en especial als sabaters i sabateres que heu compartit el vostre coneixement amb nosaltres, la direcció del Museu.


28

Profile for Museu del Calçat i de la Indústria

La fabricació manual i industrial del calçat. Un patrimoni inmaterial del Raiguer  

La fabricació manual i industrial del calçat. Un patrimoni inmaterial del Raiguer  

Profile for museuinca
Advertisement