Page 69

Flora del Parc Natural del Cadí–Moixeró i de les serres veïnes

(GuØrin) DC. subsp.

Asplenium ruta–muraria L. subsp. ruta–muraria Des de l’estatge submontà fins al subalpí. 740–2370 m. Fissures de roques, sobretot calcàries ( Potentilletalia caulescentis), murs vells. C.

L. subsp.

Asplenium seelosii Leyb. subsp. catalaunicum (O. Bolòs & Vigo) P. Monts. Des de l’estatge submontà fins al subalpí. 900–1900 (2300) m. Fissures de roques calcàries balmades, gairebé sempre en exposició N (Saxifragion mediae ). RR. TAP (Sáez, 1997). Només al sud de l’eix Cadí–Moixeró. Hem atribuït a la subsp. catalaunicum les poblacions de frondes dividides que habiten roques balmades en exposició al nord, una bona part de les quals ja havien estat determinades com a tals per Cubas et al. (1993) o Sáez (1997). Les poblacions del Moixeró i la Tosa semblen correspondre, en principi, a la subsp. celtibericum , com comentem aquí sota.

Leyb. subsp.

(O. Bol s & Vigo) P. Monts.

67

subsp. celtibericum (Rivas Mart.) P. Monts., A. celtibericum Rivas Mart. Estatges montà i subalpí. 1300–2230 m. Fissures de roques calcàries ( Saxifragion mediae) poc o gens balmades, molt sovint en exposició al sud. RR. Només al sud de l’eix Cadí–Moixeró. La separació de les dues formes del grup d’A. seelosii no és prou clara. Cubas et al. (1993) donaven A. seelosii subsp. catalaunicum com a únic tàxon existent al territori. Però, més tard, Sáez (1997) determinà com a A. celtibericum material procedent de dues poblacions de l’àrea d’estudi (estret del riu Mossoll i entre Gósol i el coll de Josa). Les poblacions existents als cingles solells del Moixeró i la Tosa d’Alp tenen una morfologia foliar idèntica a aquestes darreres, bé que la paret de les espores —observada al microscopi òptic— sembla una mica més finament reticulada. Així doncs, basant–nos sobretot en la constància dels caràcters externs i en l’ecologia, les hem atribuïdes també a A. seelosii subsp. celtibericum, malgrat que no hem pogut observar les espores al microscopi electrònic. En tot cas, cal precisar que l’ornamentació del perispori, que seria el caràcter discriminant més important per a separar celtibericum de catalaunicum, mostra una variabilitat notable, força més gran del que dóna a entendre el treball de Cubas et al. (1993) en què es proposa la segregació d’aquests tàxons en dues espècies. D’altra banda, també cal dir que exemplars de l’àrea de coll de Jou —dins un sector on els caràcters foliars de les poblacions corresponen a la subsp. celtibericum— van ser determinats com a subsp . catalaunicum per Sáez (1997).

Leyb. subsp.

(Rivas Mart.) P. Monts.

Monografies del Museu de Ciències Naturals volume 1 pp 1-224  
Monografies del Museu de Ciències Naturals volume 1 pp 1-224  

ISSN: 1695-8950 Flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de les serres veïnes By: J. Vigo, I. Soriano, J. Carreras, P. Aymerich, E. Carril...

Advertisement