Page 68

Vigo, Soriano, Carreras, Aymerich, Carrillo, Font, Masalles & Ninot

66

Asphodelus albus Mill. subsp. villarsii (Verl.) Richt., Asphodelus macrocarpus Parl. Estatges montà i subalpí. 1200–2050 m. Prats i matollars en solells rocosos, però generalment amb sòl profund. C a la vall de Gréixer, RR a la resta. A la vall de Mola (SV) s’observen sovint individus que mostren caràcters d’ A. cerasiferus (bràctees clares, pedicels llargs). Podria tractar–se de poblacions híbrides entre ambdós tàxons. A. albus s.l. ha estat citat reiteradament de l’àmbit d’estudi (Farràs et al. , 1981; Carreras & Vigo, 1986; Bolòs, 1998); creiem que totes aquestes citacions s’han d’atribuir a la subsp. villarsii.

Mill. subsp.

L. subsp.

Asplenium fontanum (L.) Bernh. Des de l’estatge submontà fins al subalpí. 740–2040 m. Fissures de roques calcinals ombrejades ( Potentilletalia caulescentis ), talussos pedregosos en ambient forestal. CC.

(Verl.) Richt.

Asphodelus cerasiferus Gay Per ara el coneixem només dels cingles de Vallcebre, en indrets especialment càlids a 1000–1200 m. És possible, però, que també corresponguin a aquest tàxon algunes poblacions d’albó de baixa altitud de les valls del Bastareny. RRR . Algunes de les poblacions del Cadí, Moixeró i Tosa d’Alp atribuïdes de vegades (Soriano, 1994) a aquest tàxon corresponen en realitat a A. albus subsp. villarsii.

(L.) Bernh.

Asplenium onopteris L., A. adiantum.nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler Espècie que apareix citada en alguns inventaris de Quercetum rotundifoliae del sector CNW, publicats a Carreras et al. (1996a). Als carrascars que creixen en sòls esquelètics, damunt substrat silici, d’aquesta zona es veuen sovint exemplars que recorden força aquest tàxon, però en general sembla que s’han d’atribuir més aviat a A. adiantum–nigrum . A l’herbari JACA es conserven dos plecs (326878 i 521686) identificats com a A. onopteris —i que certament ho semblen força— procedents d’una localitat de la vall del Segre no gaire llunyana del límit sud–oest de l’àrea estudiada (la Parròquia d’Hortó), com també un altre (66871) de prop del límit septentrional (el Pont de Bar), considerat una forma intermèdia entre A. onopteris i A. adiantum–nigrum , semblant a les plantes observades al Cadí nord–occidental. Per ara, doncs, no podem pas confirmar la presència d’ A. onopteris al territori ni tampoc excloure–la.

Gay

Asplenium adiantum–nigrum L. subsp. adiantum–nigrum Estatges submontà i montà. 880–1350 m. Rouredes, carrascars, pinedes i boixedes (Quercetalia pubescentis, Quercetalia ilicis) en terrenys rocosos silicis; fissures de roques àcides. R.

Asplenium petrarchae (Guérin) DC. subsp. petrarchae Només el coneixem del serrat de Santa Eulàlia (Guixers), on viu al peu de cingles conglomeràtics orientats al sud, a 950–980 m. RRR.

Monografies del Museu de Ciències Naturals volume 1 pp 1-224  

ISSN: 1695-8950 Flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de les serres veïnes By: J. Vigo, I. Soriano, J. Carreras, P. Aymerich, E. Carril...

Monografies del Museu de Ciències Naturals volume 1 pp 1-224  

ISSN: 1695-8950 Flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de les serres veïnes By: J. Vigo, I. Soriano, J. Carreras, P. Aymerich, E. Carril...

Advertisement