via uns catàlegs de la col·lecció i els tenim per primera vegada a l’abast, encara que siguin només d’una part de la col·lecció que correspon a la moneda romana. Pel que fa a aquesta sèrie, equival pràcticament a recuperar la col·lecció atès que podem quantificar i valorar les peces de la sèrie romana. De fet, es podria recrear amb finalitats museogràfiques un dels monetaris amb peces similars. Fins i tot es podria plantejar la hipòtesi que les peces catalogades estaven ubicades a les safates conservades. De cara al futur es pot pensar en la publicació dels catàlegs amb referències actuals com una manera de donar un nou interès a la col·lecció i, amb finalitats historiogràfiques, podem estudiar els dos catàlegs disponibles i valorar la sistematització i el mètode descriptiu adoptats així com les fonts utilitzades en la classificació de les peces. Cal tenir en compte que a la rica biblioteca dels Salvador crida l’atenció la manca de bibliografia numismàtica especialitzada. Un dels llibres que justament sabem amb seguretat que custodiava era el volum de la Història metàl·lica de Lluís XIV (TurckheimPey, 1970) que acompanyava la col·lecció de medalles de bronze, tal com explica testimonialment Pierre André Pourret (17541818). Aquest eclesiàstic francès va estar acollit a casa dels Salvador i va escriure una història de la família que es va publicar i en la qual va escriure que “la Academia de París le envió para el monetario una colección completa de medallas, en que se representan todos los hechos memorables del reynado de Luis XIV, con el libro que para explicarlas publicó la Academia de Inscripciones y de Bellas Letras” (Pourret, 1796: 20-21). Es conserven exemplars d’aquesta edició a la biblioteca dels Comtes de Peralada, a la del convent de Santa Caterina –avui a la Universitat de Barcelona– i a la de l’Abadia de Montserrat. A més, han circulat fulls solts de l’edició en format gran foli, avui conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Això fa pensar que, en un moment indeterminat, aquests llibres 98
van ser extrets i venuts o regalats. No s’han detectat fins ara llibres d’aquesta matèria procedents de la biblioteca Salvador en altres biblioteques, però és un punt al qual caldrà estar atent en el futur. El que és clar és que la bibliografia numismàtica era imprescindible per catalogar les monedes. Els tres llibres utilitzats en la classificació de la col·lecció de moneda romana i expressament citats abreujadament com a referències bibliogràfiques en el quadern B (vegeu més amunt) són “Mediob” i “Vaill”, amb el volum i la pàgina pertinents, mentre que en el quadern A (vegeu més amunt) s’utilitzen les referències “Bellorio” i “Mediob” o “Mediobarba” que corresponen a: 1. El comte italià Francesco Birago Mezzabarba (1645-1697), autor del llibre Imperatorum romanorum numismata a Pompeio Magno ad Heraclius, publicat a Milà el 1683 i que reprenia l’obra de l’alemany Adolf Occo Imperatorum romanorum numismata, publicada a Anvers el 1579. El llibre de Mezzabarba va ser reeditat a Milà el 1730 i a aquesta edició corresponen les cites bibliogràfiques majoritàries dels catàlegs A i B de la col·lecció Salvador. Es conserva un exemplar d’aquesta obra, procedent de l’antiga biblioteca del numismàtic barceloní Manuel Vidal-Quadras integrada al Gabinet Numismàtic de Catalunya, avui als fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya. 2. L’antiquari italià Giovanni Petro Bellorio (1615-1696), autor de diverses obres sobre les antiguitats i la numismàtica romana. El llibre que s’utilitza puntualment en el quadern A (vegeu més amunt) és Romani adnotationes in XII priorum caesarum numismata, publicat a Roma el 1730. 3. El francès Jean Foy-Vaillant (16321706), autor de diversos llibres de numismàtica. Entre aquests, l’obra que se cita en el quadern B (vegeu més amunt) de la col·lecció Salvador ha de ser per força la publicada en tres volums amb el títol Numismata imperatorum roma-