a finalitat la satisfacció de necessitats de la humanitat, veient la història, el disseny i l’arquitectura de la Central Cornellà com un exemple d’aquesta interrelació. Tot i que som en un museu científic, parlem de les condicions de treball, la importància de la dimensió artística, notícies... ja que volem aportar coneixement científic per poder participar del món.
Passat-futur
“Descobreixo que el misteriós tub d’assaig amb aigua representa el temps.” Un taller sempre s’ubica en un eix temporal, en la relació entre la història, que ens presenta el passat, i l’especulació sobre com la nostra acció configurarà el futur. És un exercici de responsabilitat en el qual la reflexió sobre el passat ens ajuda a connectar les nostres accions amb el futur i al mateix temps l’anticipació del futur ens permet donar un nou sentit al passat. A través del patrimoni històric de la Central Cornellà se segueix el procés històric que ha permès que avui ens trobem visitant aquest espai com a museu. No obstant això, amb aquesta activitat es dóna a entendre que, com nosaltres, aquest lloc continuarà evolucionant i les nostres accions actuals tindran conseqüències en el futur. Algunes de relacionades amb el funcionament actual de la Central i d’altres que ara ni sospitem. La imatge del calidoscopi serveix com a representació del moment present, conseqüència de la nostra interpretació del passat, i és una invitació a interessar-nos pel futur.
Patrimoni-contingut
“En realitat, això succeeix perquè els continguts que volem treballar dialoguen amb el patrimoni: són les màquines i els objectes de l’exposició els que ens parlen i ens expliquen una història.” El patrimoni que mostra el Museu produeix aprenentatge quan connecta amb els continguts que orienten l’activitat. Per tant, és fonamental seleccionar els elements del fons patrimonial de la institució que afavoreixen la presència d’un contingut determinat. Al mateix temps, cal dissenyar les experiències que connecten cada contingut amb el patrimoni present a l’activitat. El contingut que orienta l’itinerari es basa en els objectes presents al Museu i en el discurs de l’exposició. El material que s’afegeix simplement serveix per atreure l’alumnat i ajudar-lo a comprendre el que es vol donar a conèixer. Si bé es contemplen els objectes de l’exposició, entre ells s’estableix un relat concret. La mirada a la història de la tecnologia a través de l’aigua es fonamenta en els objectes de l’exposició que ens transporten a temps passats, a la revolució industrial. Són els objectes reals, contextualitzats, interrogadors, els que justifiquen la visita al Museu. L’objecte pren sentit com a representació del passat i la connexió amb el contingut de l’activitat.
Artístic-temàtic
“Cada persona veu a través del calidoscopi una imatge d’una bellesa extraordinària, resultat de la combinació aleatòria de tots els elements posats al seu interior.” La dimensió estètica del taller és un element clau per al seu desenvolupament. L’estètica va més enllà de dissenyar un potent eix artístic pròxim a un centre d’interès per establir connexions clares entre aquest eix artístic i el tema clau que s’està treballant. L’art, com a àmbit de coneixement, pren protagonisme com a element regulador del tema de treball i, al mateix temps, la temàtica no entén l’eix artístic com un recurs més sinó com a element clau per donar dimensió estètica a l’activitat i considerar el Museu Agbar de les Aigües com una part de la Central Cornellà. Apareixen objectes que l’alumnat pot reconèixer: clicks o càntirs, objectes que coneixen però que es transformen gràcies a la seva acció. El 97