Page 1

Exposició Planeta Vida Guia didàctica per al professorat


Edició:

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Text:

Museu de Ciències Naturals de Barcelona Auriga serveis culturals

Fotografies:

Museu de Ciències Naturals de Barcelona Protists

NASA

Fauna d’Ediacara

Ryan Somma

Coccosteus

Arthur Weasley

Sanctacaris

Hannah Caine

Pikaia

Nobu Tamura

Branchiosaurus

Nobu Tamura

Diplocaurus

Nobu Tamura

Hylonomus

Nobu Tamura Dmitry Bogdanov

Prognatodont

Nobu Tamura

Purgatorius Ammonit

Nobu Tamura

Indricotherium

Dmitry Bogdanov

Disseny gràfic:

Auriga serveis culturals

1a edició:

Barcelona, octubre de 2011


Índex 1. Benvinguts al Museu Blau L’exposició de referència “Planeta Vida” Plànol de situació de l’exposició de referència “Planeta Vida” Elements museogràfics de l’exposició de referència “Planeta Vida”

2. La biografia de la Terra 2.1 Inicis de l’univers i la Terra 2.2 Arqueà 2.3 Proterozoic 2.4 Paleozoic Inferior 2.5 Paleozoic Superior 2.6 Mesozoic 2.7 Cenozoic

3. La Terra avui

2 2 3 3

4 5 6 7 8 9 11 12

14

3.1 Fòssils 3.2 Animals 3.3 Fongs 3.4 Plantes 3.5 Algues 3.6 Microbis 3.7 Minerals i roques

15 17 22 24 26 27 29

4. Guia de competències

34

4.1 Educació primària 4.2 Educació secundària i batxillerat 4.3 Batxillerat

5. Itineràris didàctics 5.1 Educació primària 5.2 Educació secundària i batxillerat

35 36 37

38 39 45


1. Benvinguts al Museu Blau El Museu Blau és una de les seus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona juntament amb el Jardí Botànic, El Laboratori de Natura (Castell dels Tres Dragons) i el Museu Martorell. Des del març de 2011 acull una part de les col·leccions que es conserven als altres espais, en l'exposició de referència "Planeta Vida". 2 El Museu ocupa 9.000 m2distribuïts en dues plantes amb modernes instal•lacions i serveis per a tots els públics i presenta l'exposició de referència "Planeta Vida", així com també espais per a exposicions temporals, d’altres específics per al diàleg art-ciència, una mediateca amb un fons destacat d’arxius sonors, el Niu de Ciència per a infants de 0 a 6 anys, les aules, la sala d'actes, els tallers, la cafeteria, el restaurant i la botiga.

Un equipament nou a la ciutat de Barcelona, amb múltiples i diversificades possibilitats per al desenvolupament d’activitats educatives. En aquest sentit, ens plau presentar-vos aquesta guia, que anirà evolucionant en el temps, amb la intenció de facilitar la vostra tasca docent en les visites que realitzeu a l’exposició Planeta Vida amb els vostres alumnes. A la guia hi trobareu la informació sobre els continguts dels diferents àmbits de l’exposició, i de les peces més rellevants exposades, així com una guia de competències pròpies de l’Àrea i aportacions a l’àrea de les competències bàsiques, amb els objectius més rellevants que es poden desenvolupar. Desitgem que us sigui d’utilitat i us encoratgem a donar-nos les vostres opinions i suggeriments, així com informar-nos dels treballs que feu amb els vostres alumnes a partir de la visita.

L'exposició de referència "Planeta Vida" Estudiar la història del planeta i de la vida és trobar-se sovint amb grans incògnites: com era el planeta en els seus orígens?, d’on procedeix l’aigua de la Terra?, com ha canviat la seva superfície?, quan s’hi van desenvolupar els primers éssers vius?, com era l’atmosfera primitiva i com ha anat evolucionant?, què va permetre que la vida sortís del medi aquàtic?, per què es van extingir els dinosaures i altres grans rèptils?, què va fer possible l’aparició de l’espècie humana?, quin és el futur del nostre planeta?... L'exposició està dividida en tres espais: La biografia de la Terra La primera part de l’exposició “Planeta Vida”, ens aproxima al coneixement actual sobre aquestes grans qüestions relacionades amb l’evolució conjunta de la vida i la Terra en un recorregut que s’inicia amb els orígens del planeta i arriba fins al present. La Terra avui La segona part de la mostra, presenta una visió conjunta de la natura: roques i minerals, fòssils, plantes, animals, fongs, microbis i algues, amb un discurs museogràfic totalment renovat i amb els recursos interactius i audiovisuals més actuals. Aquesta part és la que ocupa més espai dins el recinte expositiu i disposa de dos espais de descans, un de sonor i un de visual, que proporcionen moments de parèntesi i reflexió en el recorregut de la mostra. Laboratoris de la vida El Museu, en evolució constant, està treballant en els “Laboratoris de la Vida”, que seran petites exposicions renovables, en espais aïllats dins del recinte, que tractaran temes específics. Els primers seran sobre evolució, classificació de la natura, la Mediterrània i comportament animal.

2


Plànol de situació de l'exposició de referència "Planeta Vida"

wc Àrea de descans Imatges de la natura

wc

Àrea de descans Sons de la natura

La biografia de la Terra

La Terra avui

Laboratoris de la vida (properament)

Elements museogràfics de l'exposició de referència "Planeta Vida" El Museu Blau compta amb diferents recursos museogràfics per tal de fer comprendre la ciència. En els següents apartats d’aquesta guia es presentaran els continguts que podeu trobar en aquests recursos: Pantalla tàctil Recurs interactiu que permet explorar i aprofundir els conceptes de cada període de la Terra. Els conceptes són il·lustrats amb imatges i fotografies i tenen relació directe amb els

Taula interativa Recurs interactiu audiovisual que permet explorar i aprofundir els conceptes presentats en cada àmbit. Els conceptes són il·lustrats amb objectes de la col·lecció, maquetes o rèpliques.

especímens exposats en cada apartat.

Projecció Animació gràfica de cada període de la Terra en la que apareixen il·lustrats els conceptes de les pantalles tàctils.

Panell de classificació En les àrees de Fongs, Microbis, Plantes i Animals, un panell presenta la classificació del grup i la seva relació filogenètica amb els altres. Diversos monitors mostren imatges reals de les espècies dels principals grups en què se les classifica per tal de mostrar-ne la diversitat i la variabilitat.

Vitrina amb col·lecció Mostren els espècimens de la col·lecció ordenats de manera que il·lustrin diversos conceptes.

Mòdul Més a fons Cada àmbit mostra un audiovisual en el qual un científic expert en el tema dóna importància a les col·leccions explicant un projecte de recerca en curs.

Taula tàctil Taules tàctils en les àrees de Plantes i Microbis.

3


2. La biografia de la Terra “La biografia de la Terra” descriu un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta. Dos audiovisuals introdueixen l’exposició:

A La Terra: des del Big Bang fins al futur Audiovisual que recrea l’explosió del Big Bang, la creació de l’univers i de la Terra i la formació i deriva dels continents fins a l’actualitat i una possible evolució futura.

B El coneixement de la història de la Terra Audiovisual que fa un repàs de les hipòtesis religioses i científiques que han intentat explicar els fenòmens del món des dels seus orígens. Fa especial esment en les aportacions de Copèrnic, Hutton, Lyell, Darwin, Wegener, Blackett i Lovelock que han contribuit a assolir el coneixement actual sobre la història de la Terra i de la vida i com cada descobriment, genera nous interrogants.

L’exposició fa un recorregut pels diferents temps geològics. Cada període està representat per peces provinents de la col·lecció del museu, per pantalles interactives que expliquen els canvis principals de cada període i un audiovisual que recrea gràficament els conceptes exposats. A cada període hem destacat els objectes que tenen un interès especial.

1. Inicis de l’univers i la Terra

5. Paleozoic superior

Els inicis de la Terra

359 - 251 milions d’anys

13.800 - 3.800 milions d’anys

2. Arqueà 3.800 - 2.500 milions d’anys

3. Proterozoic 2.500 - 542 milions d’anys

4. Paleozoic inferior 542 - 359 milions d’anys

6. Mesozoic

El primer continent Comença la vida

251 - 65 milions d’anys

Nous continents Primers organismes pluricel•lulars

7. Cenozoic 65 - 0 milions d’anys

El supercontinent Pangea Primeres plantes i primers vertebrats Fragmentació de Pangea Diversificació d’invertebrats Extinció del Cretaci - Terciari Glaciacions Evolució dels primats Els humans

Les grans serralades Explosió de vida als oceans

wc B

A

1

2 7 6

5

4 3

4


2.1 Els inicis de la Terra 13.800 - 3.800 milions d’anys Una gran explosió crea l’Univers Fa 13.800 milions d’anys tota la matèria de l’Univers estava concentrada en un sol punt. Amb una gran explosió, el Big Bang, es va iniciar l’expansió de la matèria, generant l’espai i el temps.

Es forma el sistema solar Fa 4.600 milions d’anys, l’Univers continuava en expansió. La matèria d’una immensa nebulosa de gas i pols es va contraure per l’atracció gravitacional i va donar lloc al sistema solar.

El procés d’acreció origina la Terra La formació de la Terra es va iniciar fa 4.550 milions d’anys a partir de la unió de partícules (acreció). Amb el temps els materials es van separar per densitat i temperatura originant l’escorça, el mantell i el nucli.

Es forma la Lluna Fa uns 4.500 milions d’anys, un cos de la mida de Mart va xocar contra la Terra i va provocar l’expulsió d’una gran quantitat de fragments. Aquests es van anar unint, formant la Lluna.

La datació de les roques Els zircó (ZrSiO4) és un mineral comú que s’agafa com a referència per a la datació de les roques. Els zircons trobats més antics són de fa uns 4.400 milions d’anys, l’edat de la primera escorça de la Terra.

Volcans i meteorits assetgen la Terra Les altes temperatures internes de la Terra originen una gran activitat volcànica que es va anar atenuant a mesura que la Terra es refredava. El procés d’acreció continuava molt actiu i la pluja de meteorits sobre la superfície era molt intensa.

Es desenvolupa la primera atmosfera Una capa gasosa envolta la superfície terrestre provinent dels gasos expulsats pels volcans i retinguts per la força de la gravetat. La primera atmosfera tenia molt poc oxigen i estava composta bàsicament per vapor d’aigua, nitrogen, diòxid de carboni, metà, amoníac i hidrogen.

El perquè d’un planeta blau Els volcans van expulsar grans quantitats de vapor d’aigua a l’atmosfera, que al condensar en aigua líquida va formar els mars i oceans. L’aportació d’aigua podria haver vingut també pels meteorits i asteroides que van impactar a la superfície.

ANORTOSITA Roca típica de les zones geològicament més antigues. És poc comuna al nostre planeta però abundant a la superfície de la Lluna.

5


2.2 Arqueà 3.800 - 2.500 milions d’anys Ur, el primer continent Fa uns 3.800 milions d’anys, els oceans cobrien la totalitat de la superfície del planeta. L’activitat volcànica i el refredament de l’escorça fan emergir les masses del primer continent anomenat Ur.

El començament de la vida, un fenomen extraordinari En els mars és on es van formar les primeres molècules orgàniques. Les molècules senzilles van anar formant-ne de més complexes, com proteïnes, àcids nucleics, lípids i glúcids, que es van unir fins a donar lloc a les primeres cèl·lules.

Apareix la cèl·lula procariota Les cèl·lules més primitives són les anomenades procariotes, que tenen el material genètic dispers al citoplasma, sense un nucli definit. Es reprodueixen asexualment i les cèl·lules resultants són idèntiques a la cèl•lula original.

L’enigma dels virus Els virus es troben a la frontera de la vida, no són éssers vius ja que no es poden reproduir ni créixer per si mateixos, necessiten parasitar cèl·lules hoste. Els virus estan formats per una càpsula proteica anomenada càpsida i per material genètic (ADN o ARN).

La Terra és habitada pels bacteris Els bacteris, formats per una sola cèl·lula procariota van ser els primers éssers vius de la Terra. Tenen una gran adaptabilitat als canvis que ha patit la Terra i a viure en condicions extremes. Van ser els primers organismes a desenvolupar la fotosíntesi, utilitzant sulfur d’hidrogen i alliberant sofre elemental.

Estromatòlits, els primers ecosistemes Fa més de 3.500 milions d’anys, els estromatòlits van constituir els primers ecosistemes. Eren estructures en forma de dom formades per capes de microorganismes, principalment cianobacteris capaços de fotosintetitzar.

La revolució de l’oxigen Els cianobacteris amb una nova fotosíntesi que trencava la molècula d’aigua i alliberava oxigen a l’atmosfera (com la de les plantes) van provocar un augment significatiu d’oxigen a l’atmosfera.

La crisi oxigènica L’increment dels nivells d’oxigen a l’atmosfera va provocar la desaparició de molts organismes per als quals l’oxigen era tòxic. Aquesta gran extinció es coneix com la crisi de l’oxigen i només en van sobreviure les espècies consumidores d’oxigen o d’hàbitats sense oxigen.

• Pluja de meteorits. • Els oceans cobreixen la superfície del planeta. • Apareixen al mar els primers organismes vius: mol·lècules orgàniques, cèl·lules procariotes, bacteris, etc. que es reprodueixien asexualment. • L’activitat volànica fa emergir el primer continent Ur. • Apareixen els primers ecosistemes, els estromatòlits.

ESTROMATÒLIT Collenia amanthourhrtensis Els cianobacteris van ser els primers organismes constructors de roques sedimentàries orgàniques.

Mol·lècula ADN, cèl·lula procariota, cianobacteri.

6


2.3 Proterozoic 2.500 - 542 milions d’anys S’activa la tectònica de plaques L’escorça terrestre continuà evolucionant i es van generar els continents Àrtica, Atlàntica i Bàltica, que es van afegir a Ur. Els quatre continents es van desplaçar i es van unir formant Rodínia, fa uns 1.000 milions d’anys.

Apareix la cèl·lula eucariota Organismes procariotes van establir relacions de simbiosi i van donar lloc a les primeres cèl·lules eucariotes, les precursores dels éssers pluricel·lulars. El seu origen està relacionat amb la unió simbiòtica entre bacteris.

Augment de la biodiversitat: la reproducció sexual Els organismes eucariotes desenvolupen la reproducció sexual generant un intercanvi d’informació genètica entre individus, incrementant així la biodiversitat.

Els misteriosos acritarcs El seu origen encara és una gran incògnita. Els acritarcs són restes fòssils d’estructures orgàniques microscòpiques (closques, cists..) que van pertànyer a éssers vius desconeguts.

Apareixen els primers fongs Els fongs (eucariotes pluricel·lulars amb quitina) van ser els primers organismes que van colonitzar el medi terrestre, fa uns 460 milions d’anys, molt abans que les plantes i els animals. Es poden reproduir sexualment o assexualment mitjançant espores o per gemmació.

Apareixen els protists Els protists són un grup heterogeni que comprèn les algues (organismes multicel·lulars sense teixits especialitzats) i els organismes eucariotes unicel·lulars. Molts protists es caracteritzen per tenir un esquelet extern, que pot ser carbonatat o silícic.

La fauna d’Ediacara L’evolució de la vida a la Terra va continuar amb l’aparició d’organismes pluricel·lulars amb cèl·lules agrupades de manera funcional: la fauna d’Ediacara (Austràlia). Tenien el cos tou, simètric, de formes diverses i podien arribar a fer fins a dos metres de longitud.

Els avantpassats de les plantes Les clorofícies són un grup d’algues que presenten característiques similars a les de les plantes: eren fotosintètiques i emmagatzemaven substàncies de reserva com el midó. Es consideren el grup a partir del qual van evolucionar les plantes superiors.

• Cèl·lules eucariotes • Protists • Fauna d’Edicacara • Clorofícies (algues verdes).

Orbitolina sp Els foraminífers són éssers unicel·lulars (protists) dotats d'un esquelet extern format per l'organisme a partir de carbonat càlcic dissolt a l'aigua.

Cèl·lula eucariota, radiolaris (protists), fauna d’Ediacara

7


2.4 Paleozoic inferior 542 - 359 milions d’anys Es formen grans serralades Fa 465 milions d’anys, la superfície de la Terra estava formada per sis masses continentals que tendien a unir-se. Fa uns 425 milions d’anys, tres d'elles van col·lidir i van formar un nou continent: Lauràsia. L’impacte va provocar l’aixecament de grans serralades, en un procés conegut amb el nom d’orogènia caledoniana.

Es produeixen importants canvis climàtics Durant el Cambrià es va produir un augment generalitzat de les temperatures que va afavorir l’aparició de noves formes de vida. Posteriorment, fa uns 450 milions d’anys, els moviments continentals van modificar la dinàmica dels corrents oceànics, que afegit al descens dels continguts de CO2 atmosfèric va comportar un període glacial provocant l’extinció del 85% de les espècies.

L’explosió cambriana Durant el Cambrià, a l’inici del Paleozoic, es produeix una gran diversificació de morfologies i un ràpid augment del nombre d’espècies. Aquest augment de la biodiversitat es coneix amb el nom d’explosió cambriana.

El celoma i els escuts: dues innovacions evolutives determinants El celoma és una cavitat interna que conté els òrgans diferenciats i els separa de la pell. El celoma va afavorir la compartimentació del cos dels animals, el desenvolupament dels òrgans i una major especiació dels teixits. Els animals van segregar esquelets externs o escuts per a protegir-se.

Porífers i cnidaris Els porífers (com les esponges) són els primers constructors dels esculls marins. Els cnidaris (coralls i meduses) amb les seves formes simètriques radials i teixits diferenciats, van ser abundants en aquest període.

Els artròpodes En aquesta època apareixen els artròpodes, que tenen el cos segmentat, i van desenvolupar apèndixs (potes) per desplaçar-se (com els trilobits). Avui en dia, els artròpodes representen un 75% de la biodiversitat del planeta.

Mol·luscs i equinoderms Els mol·luscs inicien la seva evolució durant el Precambrià (per exemple la Kimberella). Durant el Paleozoic es diversifiquen, es tornen més complexos i s’adapten a hàbitats diversos. Els equinoderms (com els eriçons i estrelles de mar) esdevenen una peça important en els ecosistemes marins tant del fons marí com del litoral.

L’espina dorsal El notocordi, que serveix de suport del cos, s’ossifica i es transforma en l’espina dorsal, formada per vertebres. El peix àgnat (sense mandíbula) és el primer organisme fòssil amb aquesta estructura i es considera el primer animal vertebrat.

Peixos amb mandíbula Els àgnats, a part de columna vertebral tenen crani i desenvolupen un sistema nerviós autònom capaç de controlar les accions involuntàries del cos. A partir dels àgnats s’origina el primer grup de peixos amb mandíbula com el Coccosteus. Això comporta una diversificació de les estratègies alimentàries ja que es poden engolir preses més grans.

Coccosteus

8


• Porífers i cnidaris • Fauna de l’explosió cambriana: artròpodes, mol·luscs, equinoderms, peixos.

TRILOBITS Elrathia Kingii Entre els artròpodes primigenis, els trilobits van ser els que van tenir més èxit.

Fauna cambriana: Pikaia, Sanctacaris

2.5 Paleozoic superior 359 - 251milions d’anys Es forma Pangea L’acostament dels quatre continents existents va culminar amb la unió en un únic supercontinent anomenat Pangea. La col·lisió i unió continental va provocar la formació de grans serralades en un procés anomenat orogènia herciana.

Augment de l’oxigen atmosfèric L’augment dels nivells d’oxigen de l’atmosfera va fer que la capa d’ozó s'engruixís. El descens dels nivells de CO2 va reduir l’efecte hivernacle, provocant una baixada de les temperatures i desencadenant un període glacial molt important.

Les plantes conquereixen els continents Les plantes van ser els primers organismes aquàtics que van iniciar la conquesta dels continents. Segons la resta d’espores fòssils fa uns 470 milions d’anys que van aparèixer les primers plantes terrestres amb una estructura més senzilla que les molses i similars a les hepàtiques.

Els boscos més antics Els licopodiòfits són les primeres plantes amb teixits especialitzats per conduir aigua i saba (vasculars). Van formar els boscos frondosos fa uns 400 milions d’anys. Durant aquest període apareixen també les falgueres.

Apareixen les gimnospermes, primeres plantes amb llavor El terme gimnosperma significa “llavor despullada”, ja que són plantes que encara no fan flors. Les gimnospermes representen un salt important en l’evolució ja que fins aleshores les plantes es reproduïen per espores.

De la bufeta natatòria als pulmons i de les aletes a les potes Fa 416 milions d’anys, l’evolució vas transformar la bufeta natatòria en pulmons. Mes tard, fa 395 milions d’anys, un nou procés evolutiu va transformar les aletes en potes de fins a vuit dits. Ichthyostega i Acanthostega són els tetràpodes més antics coneguts, amb extremitats que feien servir per a caminar sobre el fons dels pantans. Fa 366 milions d’anys amb el Tiktaalik, les extremitats s’adapten eficientment per caminar fora de l’aigua.

9


Els amfibis, aquàtics i terrestres Fa 360 milions d’anys, els primers tetràpodes surten de l’aigua, captant l’oxigen amb la pell o amb pulmons. Aquests amfibis recorren distàncies moderades però necessiten de l’aigua per a evitar la deshidratació i reproduir-se. El Branchiosaurus és un amfibi primitiu que va viure fa uns 300 milions d’anys.

Per què sortir fora de l’aigua Després de milions d’anys d’evolució, la competència en el medi aquàtic és ferotge. Fa 345 milions d’anys, el medi terrestre s’enriqueix amb noves formes de plantes i l’aparició dels insectes, oferint noves oportunitats per als vertebrats i una nova font d’alimentació sense competència.

Els amniotes, l’ou abans que la gallina La colonització del medi terrestre es completa durant el Carbonífer amb l’ou amniòtic, possibilitant la independència definitiva dels animals del medi aquàtic.

Els rèptils, primers ovípars terrestres Fa 340 milions d’anys, un canvi en les condicions climàtiques va desenvolupar, a les zones més seques, el rèptil més antic conegut: el Hylonomus. S’alimentava d’insectes d’arbres caiguts. Amb el Dimetrodon es va resoldre el problema d’adaptació al medi terrestre. Va desenvolupar una cresta dorsal que li permetia regular la temperatura corporal.

Cinodonts, avantpassats dels mamífers Al final del Paleozoic, els cinodonts van desenvolupar mecanismes per a regular la temperatura corporal. Aquest avantatge evolutiu serà clau per a l'aparició dels mamífers.

Branchiosaurus

Mesosaurus sp

Ginkgo huttonii

Similar als tritons actuals. Alguns paleontòlegs creuen que el gènere no és vàlid perquè només es tractaria d'una fase juvenil en el desenvolupament d'amfibis molt més grans.

Petit rèptil d'aigua dolça que va viure al continent de Gondwana. La seva troballa a l'Àfrica meriodional i al Brasil obeeix a la posterior ruptura i deriva d'aquell supercontinent.

Els ginkgos van aparèixer al Permià i es van expandir al Juràssic; en iniciar-se el Terciari només sobrevivia una espècie que va desaparèixer al final del Plistocè excepte a la Xina central. L'actual Ginkgo bilboba pot arribar a fer 35 m.

• Formació de Pangea • Els primers insectes • Els boscos més antics i les falgueres • Les llavors: aparició de les gimnospermes • Els primers amfibis: Branchiosaurus • Els primers rèptils i ous: Hylonomus

Branchiosaurus, Diplocaurus, Hylonomus

10


2.6 Mesozoic 251 - 65 milions d’anys Es fragmenta el supercontinent Pangea Durant el Mesozoic s’inverteix la tendència a la unió continental i Pangea va iniciar un procés de fragmentació en continents menors, conegut com la “ruptura de Pangea”.

Comença un efecte hivernacle acusat La ruptura de Pangea forma nous límits de les plaques tectòniques on es va generar una intensa activitat volcànica. Aquest vulcanisme va emetre quantitats enormes de CO2 a l’atmosfera i va provocar un important efecte hivernacle.

Els invertebrats continuen la diversificació Alguns grups d’invertebrats marins es van diversificar significativament durant el Mesozoic. Un grup destacat van ser els ammonits, cefalòpodes marins amb una closca en forma d’espiral. Altres organismes van ser els rudistes i els belemnits (similars als calamar i les sèpies).

Els rèptils marins, dracs de les profunditats Ictiosaures (amb una forma similar als dofins), plesiosaures (de fins a 14 metres i coll llarg) i mosasaures (com el Prognathodont d’11 metres que es pot veure en rèplica al Museu) eren grups de rèptils que durant el Mesozoic es van adaptar al medi aquàtic.

Les primeres tortugues Les primeres tortugues (amb una closca dura que protegeix els òrgans vitals) van aparèixer durant el Triàsic. Originàriament eren terrestres però es van anar adaptant a altres medis, com l’aigua dolça i el medi marí.

L’hegemonia dels grans rèptils Durant el mesozoic va sorgir un dels grups més coneguts del registre fòssil: els dinosaures. D’altres grups de rèptils presents es destaquen els cocodrils i els pterosaures que van ser els primers vertebrats capaços de volar.

S’originen les aus Les aus es van desenvolupar a partir d’un grup de dinosaures conegut com a coleosaures. Les primeres aus que comencen a aparèixer durant el Cretaci mantenen característiques reptilianes com la cua i dents, que van anar perdent amb el pas del temps. L’Archaeopteryx és l’au més antiga que es té constància. Va viure fa 150 milions d’anys i encara presentava trets característics dels rèptils.

El misteri de les plomes i l’origen del vol Alguns dinosaures tenien estructures filamentoses precursores de les plomes, amb una funció termoreguladora. Hi ha moltes incògnites sobre quins van ser els primers grups que van desenvolupar plomes i quan ho van fer. L’origen del vol té dues teories. Va sorgir en dinosaures que planaven des de branques d’arbres o bé des de terra aprofitant la velocitat de la carrera per a impulsar-se.

Apareixen les angiospermes, les plantes amb flors L’aparició de les angiospermes va significar un avenç important en el procés evolutiu de les plantes. Es van produir canvis en els òrgans reproductors de la planta i l’aparició de les flors. Les primeres plantes amb flor apareixen al registre fòssil de fa uns 150 milions d’anys.

Les flors i els insectes pol·linitzadors, una intensa relació de simbiosi Les plantes han desenvolupat les flors, estructures tan espectaculars i especialitzades degut a la presència dels insectes, que actuen com a pol·linitzadors i són essencials en la fecundació de moltes plantes.

Una extinció ho canvia tot Fa uns 65 milions d’anys es va produir una extinció massiva que va significar la desaparició del 75% de les espècies (grans rèptils, invertebrats marins i pràcticament la totalitat d'espècies de coralls). Aquest procés d’extinció s’atribueix a un gran canvi climàtic de causes confuses: l’impacte d’un meteorit, el canvi en el nivell del mar o el vulcanisme.

11


• Flors: aparició de les angiospermes, insectes pol·linitzadors. • Primeres aus • Invertebrats marins: ammonits • Rèptils marins: Prognathodont • Rèptils: Dimetrodon • Aparició dels dinosaures: Tyrannosaurus, Brachiosaurus. • Protoprimat: Purgatorius • Impacte d’un meteorit

Prognathodon anceps Fragment de mandíbula d'un exemplar del grup dels mosasaures, rèptils marins carnívors. Al sostre, a l'entrada de "La Terra avui" podem observar-ne la rèplica d’un exemplar complert.

Prognathodont, Purgatorius, ammonit

2.7 Cenozoic 65 - 0 milions d’anys L’orogènia alpina Fa 55 milions d'anys s'inicia l'orogènia alpina, una sèrie de col·lisions entre continents que generen grans serralades (l'Himàlaia, l'Atles, el Rif, les Bètiques, els Pirineus, els Apenins, els Alps, els Balcans i els Carpats). També es forma la mar Mediterrània quan les plaques d'Aràbia i Cimmèria col·lideixen.

Petits grans canvis als continents Fa 34 milions d’anys l’Antàrtida es va separar d’Austràlia i del continent sud-americà cosa que va provocar un corrent oceànic circular al seu voltant. Aquest fet va iniciar l’aïllament de l’Antàrtida i la formació del casquet glacial. Uns vint milions d’anys més tard, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud van col·lidir, desconnectant l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic i va produir variacions importants en els corrents oceànics i en el clima.

Les glaciacions del quaternari Es calcula que durant el darrer milió d’anys s’han produït fins a quinze períodes glacials, alguns dels quals han afectat a l’espècie humana. Entre els períodes glacials hi ha intervals interglacials que es caracteritzen per una pujada generalitzada de les temperatures i una regressió dels casquets polars (com en l'actualitat).

Els mamífers prenen el relleu Els mamífers es cobreixen de pèl i desenvolupen l’alletament de les cries. L’extinció dels dinosaures allibera nínxols ecològics que són ocupats pels mamífers. Les extremitats d’alguns mamífers evolucionen i es transformen en ales per volar i en aletes per nedar.

Els mamífers es diversifiquen Els mamífers van ocupar la majoria d’ambients continentals. Les adaptacions a diferents ambients suposen l’adquisició de trets morfològics molt variats. L'estratègia del part també es va diversificar i es van diferenciar els monotremes, els placentats i els marsupials. Indricotherium va viure durant l’Oligocè i el Miocè i va ser el mamífer més gran que ha existit. Podia mesurar fins a cinc metres i pesar vint tones.

Els mamífers neden i volen Un grup de mamífers es van adaptar a la vida aquàtica i van donar lloc als cetacis (com l'Ambulocetus), els sirenis (com Metaxytherium) i els pinnípedes (com Puijila). El primer mamífer conegut adaptat al vol és Icaronycteris, que tenia les extremitats transformades en ales. Alguns desenvolupen un sistema d’ecolocalització que els permetia la vida nocturna (com les ratapinyades).

12


Els primats s’alimenten amb una mà Fa uns cinquanta milions d’anys l’evolució va portar a l’aparició dels primers primats (com ara Donrusselia i Teilhardina). Les principals novetats evolutives que diferencien els primats de la resta de mamífers són el progressiu escurçament del musell, la migració dels ulls cap al davant de la cara i tenir una mà prènsil amb el polze separat.

El bipedisme: un gran avenç evolutiu A l’Àfrica, els canvis ambientals i els processos evolutius van fer que un grup de primats adoptessin una postura erecta que els permetia aixecar-se i mirar per sobre de la vegetació de la sabana. Això, juntament amb alguns canvis anatòmics, va originar el bipedisme fa 4 milions d’anys.

El cervell humà, una gran fita de l’evolució Un altre canvi rellevant va ser l’augment de la capacitat cranial. El cervell humà és complex i únic, i permet resoldre les nostres necessitats i també desenvolupar una cultura extensa i rica.

Una història entrellaçada Des que es va formar, la Terra ha evolucionat a base de petits i grans canvis successius que han donat lloc al planeta que coneixem avui. Els éssers humans també hem modificat el planeta per respondre a les nostres necessitats.

El futur de la Terra està condicionada pel Sol Actualment, el Sol produeix energia a partir de l’hidrogen i genera heli com a residu. Quan el Sol s’esgoti, començarà a produir energia a partir de l’heli i es transformarà en una estrella gegant vermella, augmentarà de mida i acabarà engolint la resta de planetes del sistema solar.

• Aus: dodos. • Diversificació de mamífers: cetaci, Indricotherium. • Glaciació i mamuts. • Cova: ós de les cavernes, mamífer Icaronycteris, pintures rupestres, foc. • Grup d’humans sota un arbre.

Homo heidelbergensis Schoeteusack Va viure iu a Europa E fa entre 500.000 i 200.000 anys. Eren individus de fins a 1,80 m d'alçada i 100kg de pes.

Indricotherium

13


3. La Terra avui “La Terra avui" mostra la vida i el substrat on es desenvolupa integrant totes les disciplines de les ciències naturals. Els àmbits més amplis corresponen a roques i minerals, fòssils, plantes i animals que tradicionalment han format part del fons patrimonial del Museu. Ara bé, per presentar una exposició representativa del món natural, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha volgut fer un esforç complementari per mostrar la vida a la Terra i ha ampliat les seves col·leccions a fi que incloguin espècimens de grups que abans hi mancaven: els fongs i els microbis i també les algues. Les plantes que ja hi tenien un paper destacat com a exemplars ‘vius’ al Jardí Botànic i en els aproximadament 750.000 plecs d’herbaris que estaven disponibles només per a la recerca i l’estudi a l’Institut Botànic (centre mixt CSIC - Ajuntament de Barcelona), ara també disposen d’un espai a l’exposició. Cada àmbit està format per taules interactives que presenten els conceptes i incorporen maquetes, fotografies, vídeos, animacions, esquemes... per a fer-los més comprensius; vitrines amb els especímens més representatius de la col·lecció del museu per a explicar els conceptes; mòduls més a fons amb l’explicació de projectes de recerca; i panells de classificació en els animals, fongs, plantes i microbis.

La Terra avui

Plantes

Fòssils

Algues

Animals

Microbis

Fongs

Roques i minerals

wc

wc

14


3.1 Fòssils Les restes dels organismes que han viscut en el passat i que s’han conservat enterrades o les traces que ha deixat l’activitat dels éssers vius són el testimoni, la memòria i l’arxiu de la història de la vida al planeta. Catalunya compta amb valuosos jaciments paleontològics que han aportat moltes peces al patrimoni del Museu.

Animals

Fòssils de Barcelona

“La biografia de la Terra”

Fòssils de Catalunya Els fòssils i la recerca sobre l’evolució de la vida.

Conservació excepcional Jaciments excepcionals

Tipus de fòssils Fòssils directes o corporals Icnofòssils

Fòssils Què és un fòssil? Com es troben? Com s’estudien?

Microbis (drecera)

FÒSSILS Què és un fòssil?

Com s’estudien?

Els fòssils són restes o senyals d'organismes que van viure en èpoques passades. Permeten establir una escala cronològica relativa i, així, datar les roques.

La paleontologia segueix el mètode científic fent servir moltes disciplines. Es necessari emprar una metodologia precisa, des de la caracterització del jaciment i de la bioestratigrafia, fins als estudis i les anàlisis de les mostres.

- La importància dels fòssils • Testimonis de l’evolució • Marcadors temporals • Caracteritzadors d’ambients - Procés de fossilització • Potencial de fossilització • Lisoclines - Condicions de fossilització • Alteració dels esquelets

- Mètodes d’estudi • Localització del jaciment • Número de registre • Descripció del fòssil i comparació • Analítiques • Representacions gràfiques

Com es troben? Els fòssils es poden trobar en roques sedimentàries, en roques metamòrfiques i, excepcionalment, en cendres volcàniques. Solen aparèixer dispersos en els estrats d'una sèrie estratigràfica o concentrats en jaciments. - Prospecció paleontològica. Microfòssils - Excavació. Macrofòssils - Preparació. Mètodes físics, químics, consolidació.

Elephas (Paleoloxodon) antiquus Fragment d’un ullal d’elefant Pleistocè mitjà, Viladecans

15


TIPUS DE FÒSSIL Fòssils directes o corporals

Icnofòssils

Són les restes dels organismes: esquelets (closques, ossos...), dents, fulles...

Són senyals d'activitat biològica d'organismes del passat que s'han conservat en el registre fòssil.

- Impressions i compressions (empremta dels organismes) - Motlles externs i interns (espai buit deixat per l'organisme) - Permineralitzacions (precipitació de minerals en cavitats de l'organisme - Taxonomia (sistema de classificació)

- Icnites (petjades i rastres) - Ous fòssils - Copròlits (excrements fòssils d'animals) - Gastròlits (pedres que s'han empassat ocells i altres animals herbívors) - Parataxonomia (sistema de classificació)

CONSERVACIÓ EXCEPCIONAL Jaciments excepcionals En rares ocasions, l'ambient original ha permès la conservació de teixits tous, d'empremtes de parts toves del cos o bé una concentració de fòssils extraordinària . - Conservació excepcional • Messel • Santa Maria de Meià (Noguera) - Concentració excepcional

Dactilioceras athletioum Lumaquel·la d'ammonits Schlaifhausen, Alta Francònia, Alemanya

FÒSSILS DE CATALUNYA Els terrenys sedimentaris de Catalunya contenen una representació molt completa de la vida, tant marina com continental , al llarg del temps geològic (des del Paleozoic inferior -Cambrià- fins al Quaternari antic). • Fòssils dels Pirineus • Fòssils del a Depressió de l'Ebre • Fòssils de l'Empordà, Osona i el Gironès • Fòssils del Vallès- Penedès • Fòssils del Baix Llobregat

Montsecobatrachus gaudryi Holotip. Cretaci inferior. Santa Maria de Meià. Primer exemplar d’anur reconegut en el Mesozoic. Aquesta troballa va fer retrocedir cent milions d’anys l’origen d’aquests amfibis.

FÒSSILS DE BARCELONA La ciutat de Barcelona ha donat restes fòssils, marines i continentals, molt diverses: marines als terrenys miocènics de Montjuïc (mol•luscs, equinoïdeus i dents de tauró), vertebrats continentals al jaciment del Quaternari de Gràcia (tortugues, bòvids, conills, rinoceronts i cavalls) i, puntualment, restes d'elefants als barris d'Horta i Pedralbes, i restes de cavalls al Poblenou. • Miocè • Pliocè • Quaternari

"Els fòssils i la recerca sobre l'evolució de la vida" Salvador Moyà Institut Català de Paleontologia (ICP)

Mammuthus meridionalis Pleistocè inferior. Sarrià–Pedralbes (Barcelona). Exemplar més complet trobat a Catalunya.

16


3.2 Animals El món dels animals potser sigui el més vistós i conegut per les persones, especialment pel que fa als animals de grans dimensions. No obstant això, milers d’espècies viuen al planeta, ocupen molts nínxols ecològics i tenen papers importants en les xarxes tròfiques. En aquest àmbit es mostra què són els animals, com funcionen, i les adaptacions que han assolit al llarg de l’evolució per a alimentar-se i moure’s. En definitiva, es pretén donar una idea de la seva variabilitat actual i comprendre’n les adaptacions al medi.

Volar

Animals en moviment

Moure’s en un fluid Moure’s

Models animals

Acció i reacció

Sostenir-se: l’esquelet

Reconeixement de l’entorn Sistemes de relació i control

Formes i moviments Diversitat de formes Sostenir-se (en preparació)

Predadors

Alimentació dels invertebrats Evitar ser menjat

Què són els animals? Embriogènesi La cèl·lula animal

Estructures per menjar Com no ser menjat

Alimentar-se

Cicles biològics

Fòssils

Diferenciació entre individus

La fauna subterrània

Fongs

(en preparació)

Plantes

17


QUÈ SÓN ELS ANIMALS? Embriogènesi - La diferenciació dels teixits • El potencial de les cèl•lules mare - Els cicles de vida: metamorfosi, agregacions d'insectes, migracions i hivernacions.

La cèl·lula animal - Els orgànuls cel·lulars • La matriu extracel·lular

FORMES I MOVIMENTS Maquet d’una Maqueta cèl·lula aanimal

Diversitat de formes La gran diversitat d'estructures i funcions dels animals és resultat de la història evolutiva. La classificació dels animals es basa, en bona part, en la morfologia, com ara la simetria (radial o bilateral) i la segmentació del cos. - Simetria bilateral • Avantatges d'anar cap endavant • Segmentació del cos - Homologia i analogia • Semblants però diferents • Diferents però semblants - Sense simetria - Simetria radial

Sostenir-se La gran majoria d'animals tenen el cos organitzat en teixits i sistemes, com ara l'esquelet (intern o extern) que permet mantenir la forma del cosa, protegir els òrgans interns i, juntament amb el sistema muscular, facilitar el moviment i la locomoció. - Sense esquelet - Esquelet extern - Esquelet intern

ACCIÓ I REACCIÓ Reconeixement de l'entorn

Sistemes de relació i control

Mitjançant els òrgans dels sentits, els animals perceben els canvis de l'ambient, així com els que tenen lloc al seu interior, i hi donen les respostes fisiològiques i de comportament apropiades.

Els animals es relacionen amb el seu entorn i s'adapten a les condicions canviants amb uns sistemes de relació i control que funcionen com una sola màquina, complexa i ben sincronitzada.

- Recepció de senyals: els sentits • Fotoreceptors • Quimioreceptors • Electroreceptors • Mecanoreceptors - Emissió de senyals • Feromones • Ecolocalització

- Sistema endocrí • Hormones - Sistema nerviós en xarxa • El cervell: 300 trilions de sinapsis • Neurones i sinapsis: els nusos de la xarxa

MODELS ANIMALS L'aspecte dels animals es pot ordenar segons alguns models a fi de simplificar la complexitat: zootips i arquetips però no hi ha acord entre científics. El perfil extern permet destacar el tret diferenciador dels animals: la recol•lecta i la captura de l'aliment. • Animals amb simetria • Animals segmentats • Animals amb elements per córrer

Escorpí africà

18


MOURE’S La mobilitat està orientada a la captació d'aliment o d'altres recursos (refugi, parella sexual...) o a fugir dels perills. Els animals, movent-se, amplien el territori que ocupen, lluitant luitant contra la gravetat. • Els artròpodes aquàtics caminen • Ni caminen ni neden • Animals semiaquàtics

Ornithonynchus anatihnus Shaw, 1799 Ornitorinc Austràlia

MOURE’S EN UN FLUID L'aigua és més densa que l'aire i condiciona molt la forma del cos de les espècies. El cap està fusionat amb el tronc, tenen aletes dorsals estabilitzadores i un nombre parell d'aletes. Al medi aquàtic trobem aletes i cues per a diferents tipus de propulsió, la natació i la fugida. • Els peixos litorals i bentònics • Peixos comprimits • Els peixos "deprimits" • Peixos d'aigües lliures • Natació ràpida

ANIMALS EN MOVIMENT La mobilitat està orientada a la captació tació d'aliment o d'altres recursos (refugi, parella sexual...) Dos os moviments importants per als animals terrestres són la translació (caminar, córrer, nedar, volar) i la rotació (moviments de les extremitats respecte al cos). • Saltadors • Corredors • Reptadors • Caminadors • Animals ràpids i animals lents • Animals arboris: es mouen per les branques • Animals arboris: es mouen per terra però pugen als arbres • Locomoció amb els braços: la braquiació

Raja undulata Lacepède, 1803 Rajada ondulada

VOLAR A l'aire, mil vegades menys dens que l'aigua, els animals no poden aplicar el principi de flotabilitat. Els voladors sempre han d'usar la força propulsora per mantenir-se en suspensió i avançar. • La forma de les ales • Ales per volar ràpid • Ales el•líptiques • Vol batut • Ales silencioses • Vol a vela • Vol passiu planat • La migració en les aus • Forma de les ales dels insectes voladors • Derivacions de les ales dels insectes voladors • Vertebrats voladors que no són aus • Per què volen les aus? • Forma de l'estèrnum

Dasypus septemcinctus Linnaeus, 1758 Armadillo de 7 bandes Amèrica

19


SOSTENIR-SE: L’ESQUELET La majoria d'animals tenen en la seva anatomia estructures consistents, sovint dures, rígides o articulades, que els proporcionen suport o protecció. Les estructures de sustentació permeten als animals vèncer la pressió contra el sòl, els serveixen de palanca per als moviment i en determinen la morfologia. • Esquelet intern ossi: els vertebrats • Esquelet intern: els cranis • Esquelet intern: les extremitats • Esquelet dels peixos • Esquelet de les aus • Esquelet dels mamífers • Esquelet extern: colònies • Esquelet extern no articulat: mol·luscs i braquiòpodes • Esquelet extern articulat: artròpodes • Esquelet extern: vertebrats • Esquelet dels vertebrats

PREDADORS

Ciconia cinonia Cigonya blanca

Els predadors s'alimenten d'altres animals, herbívors o altres carnívors. Mentre que els herbívors han de consumir grans quantitats de material, un carnívor obté un gran profit de les preses. Tanmateix, el cost energètic de capturar un animal pot arribar a ser elevat. • Piscívors • Mol•lusquívors, insectívors • Carnívors • Grans predadors • Els grans predadors en els ecosistemes

ALIMENTAR-SE És imprescindible aconseguir energia de l'exterior del el cos animal per fer funcionar tots els mecanismes interns ns i de relació amb el medi. La quantitat d'energia que ha de consumir un animal està directament relacionada amb la massa corporal. • Filtradors • Predadors limícoles • Cabussadors • Capturar aliment des de talaies • Granívors • Frugívors • Herbívors • Omnívors

Lleó

CICLES BIOLÒGICS En els animals, el cicle biològic més llarg és el comprès entre el naixement i la mort. Altres cicles són de periodicitat més curta i amb pautes de repetició, alguns s'allarguen per a tota la vida (metamorfosi) o es donen cada any (migracions, hibernació) o bé cada dia (repòs). • Els canvis ontogènics • Els canvis en els mamífers • Els canvis en les aus • Metamorfosi

Àguila cuabarrada

20


DIFERENCIACIÓ ENTRE INDIVIDUS La capacitat de la natura d'alterar models biològics es mostra en la creixent diversificació d'espècies i en la variabilitat entre individus d'una mateixa espècie gràcies a la reproducció. • Variabilitat interespecífica: disseny extern • Variabilitat interespecífica i insularitat • Variabilitat intraespecífica • Variabilitat intraespecífica geogràfica • Variabilitat intraespecífica: estacionalitat • Variabilitat intraespecífica: sexe

ESTRUCTURES PER MENJAR Per obtenir energia del medi, els animals poden utilitzar diverses estratègies com filtrar i consumir matèria vegetal i matèria animal. Els cranis s'han adaptat al tipus d'aliment i a la forma de capturar-lo. • Crani dels vertebrats • Evolució del crani dels mamífers • Herbívors • Omnívors • Carnívors

COM NO SER MENJAT Per intentar salvar-se dels predadors, les preses poden utilitzar itzar diverses estratègies de comportament: amagar-se, fugir, ugir, vigilar, avisar-se entre elles. La protecció davant dels predaredadors també pot provenir de característiques corporals. • Invertebrats • Vertebrats

Lambis (Harpago) chiragra. Linnaeus 1758

ALIMENTACIÓ DELS INVERTEBRATS Per sobreviure, els animals necessiten energia que aconsegueixen ingerint matèria orgànica. Al llarg de l'evolució s'han anat especialitzant a alimentar-se dels recursos disponibles.

EVITAR SER MENJATS Els animals han desenvolupat nombrosos recursos per tal d'evitar ser menjats per altres animals. Un dels més comuns és la cripsi que els permet passar desapercebuts en el seu medi natural perquè el cos n'imita els colors i les formes.

Insecte fulla

"La fauna subterrània" Xavier Ballés. Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

21


3.3 Fongs Considerats durant molt de temps plantes, els fongs constitueixen un grup que comparteix característiques amb les plantes i amb els animals. La seva funció principal és la descomposició de la matèria orgànica. El Museu disposa a partir d’ara d’una col•lecció de bolets de Catalunya.

Animals

Les col·leccions de soques de fongs.

Plantes

Bolets de Catalunya

(en preparació)

La vida dels fongs Bolets protagonistes Estils de vida

Molt més que bolets Però què són els fongs? Microscopis o gengants Estructura dels fongs

LA VIDA DELS FONGS Bolets protagonistes

Estils de vida

El cicle de vida dels fongs és més o menys complex segons els grups. Els fongs més simples tenen un cicle vital senzill, com és el cas de les floridures. El cicle de vida dels fongs pluricel•lulars amb reproducció sexual és més complex i exclusiu. Els bolets dels fongs més evolucionats produeixen i disseminen espores.

- Bolets protagonistes - Parts dels bolets • Barret • Himeni • Peu - Objectiu: dispersar les espores • Les espores • Les tòfones • El vent: l’agent més utilitzat • Veritables fàbriques d’espores - Créixer com bolets • Erols • L’esser viu més gran

- Saprofitisme • Recicladors imprescindibles • El compostatge imita la natura • Bolets fets a casa • Recicladors inoportuns - Parasitisme • Fongs paràsits amb història - Simbiosi iosi • Micorizes • Els líquens

Maqueta d’un tronc de Nothophagus, d’Àmèrica del sud, amb tumoracions umoracions aria. esfèriques del fong Cyttaria.

22


MOLT MÉS QUE BOLETS Però què són els fongs?

Microscòpics o gegants

Els fongs són organismes eucariotes i heteròtrofs, és a dir que s’han d’alimentar de matèria orgànica o inorgànica. La majoria s’alimenten de matèria orgànica en descomposició (sapròfits), mentre que d’altres viuen dins de teixits vius d’altres organismes (paràsits).

Hi ha una enorme varietat de fongs, de grandàries i formes diferents, des dels llevats (unicel•lulars) i les floridures, fins a grans micelis, a vegades visibles a ull nu. Els fongs més evolucionats produeixen bolets.

- Ni plantes ni animals - Un grup molt divers - Cicle biològic

Estructura dels fongs L’aparell vegetatiu dels fongs està constituït per unes estructures tubulars molt llargues anomenades hifes. El conjunt d’hifes s’anomena miceli. - La cèl•lula fúngica - Les hifes i els micelis - Cossos fructífers

Maqueta d’una hifa

BOLETS DE CATALUNYA A Catalunya hi ha registrades vora 5.600 espècies de fongs, la meitat de les quals corresponen al que coneixem com a bolets. Aquesta gran diversitat resulta de la seva capacitat de créixer en tot tipus d'ambients; hi ha bolets des de les dunes de les platges fins a l'alta muntanya dels Pirineus, a gairebé 3.000 metres d'alçada. • Boscos de coníferes • Boscos mixtos de coníferes i planifolis • Hàbitats diversos • Boscos planifolis • Noms populars dels bolets

Hygrophorus latitabundus Britzelm Llenega, llenega negra, mocosa

"Les col·leccions de soques de fongs" OIga Gerilloud Fundación MEDINA. Granada Institut d'Estudis Catalans

23


3.4 Plantes El seu paper fonamental en l’ecosistema és la captació d’energia mitjançant la fotosíntesi, que no és, però, exclusiva d’aquest grup (les algues i altres protists i també alguns grups de bacteris són fotosintètics). A l’exposició trobarem plecs d’herbari, llavors, fruits, fustes i fulles de la col·lecció.

Animals Algues

Els bancs de germoplasma

Fongs Microbis Què són les plantes?

Plantes terrestres

Les flors de la Mediterrània

Diversitat de les plantes

El cicle de vida de les plantes Aguantar-se i alimentar-se La cèl·lula vegetal Les fulles: fàbriques solars Missió: reproduir-se

Els herbaris

Conquerir la terra

QUÈ SÓN LES PLANTES? El cicle de vida de les plantes - Cicle de vida d'una molsa - Cicle de vida d'una conífera - Cicle de vida d'una planta amb flor - Evolució. La duplicació del genoma

La cèl·lula vegetal - Parts de la cèl·lula vegetal • Origen de les plantes • La teoria endosimbiòtica - La fotosíntesi, energia verda • Sense plantes no hi ha vida - Respiració, de dia i de nit.

PLANTES TERRESTRES Aguantar-se i alimentar-se

Missió: reproduir-se

L'evolució de les plantes va permetre la colonització del medi terrestre gràcies a unes estructures cada cop més complexes, com ara les arreles, la tija, els vasos conductors i les fulles, amb una epidermis que evita la dessecació.

La flor està formada per unes fulles modificades amb fins reproductors: l'androceu i el gineceu. El fruit és l'ovari fecundat de les fanerògames, que conté les llavors i que ajuda a disseminar-les quan són madures. Les espores (criptògames) i les llavors (fanerògames) són les estructures dispersants de les plantes.

- Què amaga un tronc? • L'edat dels arbres • Els vasos conductors - Les arrels: eines multifunció.

- Què amaga la flor? (parts) rs - Genomes viatgers osos. • Fruits saborosos.

Les fulles: fàbriques solars A les fulles té lloc l'intercanvi gasós de la respiració, la fotorespiració, la fotosíntesi i l'evapotranspiració. La respiració (de nit) i la fototranspiració (de dia, quan fa més calor) proporcionen energia a la planta quan la fotosíntesi no es pot dur a terme. L'evapotranspiració permet l'absorció i el transport de nutrients des de les arrels a tota la planta i regula la temperatura d'aquesta. - La fàbrica solar per dins.

Maqueta d’una flor de presseguer.

24


DIVERSITAT DE LES PLANTES La diversitat de fulles, fruits, llavors i fustes reflecteix algunes de les nombroses solucions que les plantes han trobat per colonitzar quasi tot el planeta. Amb l'excepció dels indrets coberts de gel o dels deserts més àrids, les plantes han trobat la manera de viure des del mar fins a les muntanyes. • Diversitat de fustes • Fulles molt diverses • Com distingir-les • Funcions de les fulles • Adaptacions • Usos de les fulles • Llavors i fruits • Dispersió de les llavors • Dispersió zoòcora (animals) • Dispersió hidròcora (aigua) Albizia lebbek Benth • Dispersió barícora (gravetat) Acacia amarilla • Dispersió autòcora (pròpia planta) Àsia Tropical • Dispersió anemòcora (vent)

Mauritia flexuosa L. f. Amèrica del Sud

CONQUERIR LA TERRA Algunes innovacions crítiques van permetre a les plantes primitives deixar el medi aquàtic de les algues verdes i colonitzar la terra: cutícules per protegir els teixits fotosintètics, espores resistents, vasos conductors, arrels, fulles i llavors... • Molses, hepàtiques i antocerotes • Licopodiofitines (Falgueres afins) • Falgueres • Gimnospermes

ELS HERBARIS Els herbaris són col·leccions de plantes seques que representen la biodiversitat del món vegetal. Els herbaris són testimonis de les alteracions de la flora al llarg del temps i dels canvis climàtics en el passat. • L'herbari de l'Institut Botànic de Barcelona

Cephalaria Fragosoana Plec d'herbari

"Els bancs de germoplasma " César Blanché Vergés Laboratori de Botànica Facultat de Farmàcia, UB

25


3.5 Algues Les algues són la baula que uneix el món microbià i el món de les plantes. Com els microorganismes, també són poc conegudes. Microbis Conservació de les algues

Un grup heterogeni

Plantes

Què són les algues? Quins grups incloem dins les algues? Les algues protagonistes

UN GRUP HETEROGENI Les algues protagonistes

Què són les algues? Les algues són un grup divers i heterogeni d’organismes eucariotes aquàtics i d’estructures vegetatives senzilles. Comparteixen característiques amb les plantes, però no tenen un ancestre comú. Les algues creixen en tota mena d’ambients aquosos amb llum. - Algues arreu - Des de microscòpiques a gegants

Quins grups incloem dins les algues?

Les algues tenen un paper fonamental tant en els ecosistemes aquàtics (són els productors primaris principals) com per a la vida dels humans, ja que s’utilitzen en l’alimentació o com a matèria primera per productes derivats (l’agar i les carraguenines). - Paper ecològic - Usos • Com a aliment • Gelats, gelatines i derivats • Altres. Aplicacions de futur

Les algues inclouen diversos grups taxonòmics, amb unes característiques pròpies i distintives: - Verdes, vermelles i brunes • Cloròfits (algues verdes) • Rodòfits (algues vermelles) • Feofícies (algues brunes) Maqueta d’un un cloroplast.

CONSERVACIÓ DE LES ALGUES Les algues de mida petita es guarden en preparacions microscòpiques permanents, les algues vermelles calcificades es mantenen deshidratades i les grans algues brunes es conserven en glicerina, però la majoria es guarden premsades en plecs d’herbari o fixades amb formol en mostres líquides. Grateloupia turuturu Yamada, 1941 Intermareal inferior, infralitoral. Atlàntic, Pacífic Tragobe, Cambados, Pontevedra, 2011

26


3.6 Microbis Invisibles a ull nu, els microorganismes han estat protagonistes únics d’un 85% aproximadament de la història del planeta, tant al mar com a les terres emergides. A més, tenen un metabolisme molt variat i ocupen qualsevol hàbitat, fins i tot aquells on la vida seria impossible per a altres organismes. La seva petitesa fa que sovint se’ls ignori. Fòssils (drecera)

Algues

El món dels microbis Què és un microbi? Metabolisme i crexiement Reproducció microbiana

Plantes

Els organismes més abundants del planeta Ecosistemes microbians Els microbis a la biosfera

La diversitat microbiana

Els cultius de bacteris Roques i minerals

El llac i els estanyols de Banyoles

EL MÓN DELS MICROBIS Què és un microbi?

Reproducció microbiana

Els microbis són organismes que normalment no es veuen a simple vista, formats per cèl•lules independents o per agregats de moltes cèl•lules, sense formar teixits. Són les formes més antigues de vida, de les quals es van originar tots els altres éssers vius. Hi ha microbis procariotes (sense nucli diferenciat) i eucariotes (amb el material genètic en un nucli amb membrana).

La reproducció típica dels microorganismes és la binària, en què una cèl•lula es divideix per produir-ne dues d'iguals que la primera. Però hi ha altres tipus de reproducció, com ara l'esporulació, la gemmació o la divisió longitudinal. Els virus no són cèl·lules, però es poden reproduir dins d'una cèl·lula, sortir-ne destruint-la i infectar altres cèl·lules.

- La cèl•lula microbiana - Poblacions microbianes • La columna Vinogradsky - Microbis en moviment - Els virus no són cèl•lules • Prions - Quant mesura un microbi?

- Reproducció dels virus - Reproducció • Divisió binària • Reproducció per gemmació - Dormir per resistir

Metabolisme i creixement Els microbis estableixen relacions amb altres organismes, tant simbiòtiques i mutualistes com de parasitisme, i han desenvolupat metabolismes molt diversos que els han permès adaptar-se a tota mena de condicions ambientals. - Diversitat de metabolismes • Tipus de metabolismes - Creixement microbià • Escacs i creixement exponencial

Maqueta d’un virus virus.

27


ELS ORGANISMES MÉS ABUNDANTS DEL PLANETA Ecosistemes microbians

Els microbis a la biosfera

Tots els ecosistemes contenen poblacions microbianes. Si bé al laboratori se sol treballar amb cultius axènics o purs (amb una sola espècie de microorganisme), a la natura conviuen moltes espècies que fan funcions diferents.

Els microbis són una part essencial dels ecosistemes i sense ells la resta d'espècies s'extingiria, ja que són necessaris per completar alguns cicles d'elements essencials per a al vida (fixen el nitrogen de l'atmosfera, els microorganismes del plàncton són determinants en la formació dels núvols i en la regulació del clima).

- Poblacions i ecosistemes • Simbiosi • Els humans i els seus microbis (esquema sobre els microbis i la seva localització en el cos humà).

- Un paper essencial • El cicle del nitrogen - Reguladors del clima

Ma Maqueta d’Escherichia coli En la taula interactiva es pot veure un gràfic amb la presència de bacteris en el cos humà. am

EL CULTIU DELS BACTERIS La petitesa dels microbis i el fet que tinguin un temps de generació curt fa que siguin molt adequats per estudiar-ne les poblacions al laboratori.

SABÍEU QUE... ... l'ús d'agar per cultivar bacteris està basat en una tècnica culinària? ... en un cultiu bacterià hi pot haver entre 10.000.000 i 100.000.000 de bacteris per mil•lilitre?

LES PLAQUES DE PETRI

Staphylococcus aureus Rosenbach Estafilococ daurat

Les plaques de Petri, on es cultiven molts microorganismes, deuen el seu nom a Julius R. Petri, bacteriòleg alemany aquí se n'atribueix la invenció, l'any 1887.

Forma part de la microbiota habitual de moltes persones. Pot causar infeccions variades en els humans i altres animals. Cultiu en agar tritona i soia.

"El llac i els estanyols de Banyoles" Ricard Guerrero Institut d'Estudis Catalans

28


3.7 Roques i minerals Les restes dels organismes que han viscut en el passat i que s’han conservat enterrades o les traces que ha deixat l’activitat dels éssers vius són el testimoni, la memòria i l’arxiu de la història de la vida al planeta. Catalunya compta amb valuosos jaciments paleontològics que han aportat moltes peces al patrimoni del Museu.

SORTIDA

Meteorits La mineria Europa i nord d’Àfrica

Microbis Els elements del futur

El suport físic de la vida

Roques i minerals

Roques i minerals Què és l’univers? Estudis Estructura de la Terra

El paisatge

Estructura cristal·lina

Làmina prima Classificació

Color dels minerals

Península ibèrica Barcelona

Cicle geològic

Catalunya

Vida, home i paisatge Agents externs i paisatge Tectònica de plaques

EL SUPORT FÍSIC DE LA VIDA Què és l'Univers?

Estructura de la Terra

L'univers era un punt molt dens i calent. Fa 13.700 milions d'any Big Bang va expandir tota la matèria i es va anar refredant. Amb el temps es van formar els primers àtoms, molècules i, més tard, estrelles i galàxies. El Sol és una d'aquestes estrelles que gira dins de la Via Làctia. La Terra i els altres plantetes giren al voltant del Sol formant el Sistema Solar.

La Terra és el tercer planeta més proper al Sol. Aquesta es pot dividir en diferents capes. El seu interior es pot classificar de dues maneres: segons la seva composició química i segons els seu comportament físic. El seu exterior es pot dividir en hidrosfera, criosfera, atmosfera, biosfera i magnetosfera.

- La teoria del Big Bang • Components de la matèria • El cicle de les estrelles • Nebuloses - El sistema solar • El Sol • Els pl planetes • Planetes anetes nans i satèl•lits • Asteroides i cometes

- Capes segons la composició • Escorça • Mantell • Nucli - Capes segons comportament físic - Capes fluïdes • Atmosfera • Hidrosfera - Altres capes de la Terra • Biosfera • Magnetosfera • Criosfera

Maqueta de la Terra: capes intern internes i externes.

29


EL PAISATGE Vida, home i paisatge

Tectònica de plaques i paisatge

L'ésser humà també és un gran transformador del relleu. L'activitat humana genera canvis importants a la superfície ocasionats per les seves necessitats. El creixement de la ciutats, la construcció d'infraestructures i el modelatge artificial del relleu, a causa de l'agricultura o la mineria, són alguns exemples d'aquesta activitat.

La capa més superficial de la Terra està dividida en plaques tectòniques en moviment. Els límits entre aquestes concentren forces que poden crear relleu i transformar el paisatge. La formació de serralades i depressions, l'activitat volcànica i els terratrèmols en són alguns exemples. Aquests fenòmens poden representar un risc per les comunitats humanes.

- Influència de la vida - Influència de l'home.

Agents externs i paisatge La creació i modificació del relleu estan condicionades per l'acció dels agents climàtics: l'aigua, el vent i la temperatura. Aquests agents erosionen la superfície i, en el cas de l'aigua i el vent, s'encarreguen també del transport i la deposició del material erosionat. Els agents climàtics, a més, poden causar riscos que afecten als humans. - Acció de l'aigua • Influència en el relleu • L'aigua com a agent de transport • Risc geològic - Acció del vent • Influència en el relleu • El vent com a agent de transport • Risc geològic - Acció de la temperatura • Influència en el relleu • Risc geològic - Acció de la gravetat

- Deformació de l'escorça • Dinàmica de plaques tectòniques • Deformació de relleu • Orogènia: formació de serralades - Volcans • Parts d'un volcà • Tipus de volcans • Risc volcànic - Terratrèmols • Què són i com es generen? • Detecció de terratrèmols • Risc sísmic

Lava basàltica.

ROQUES I MINERALS Roques i minerals

Estudis de roques i minerals

Un mineral és un cos sòlid homogeni d'origen natural amb una composició química, una estructura i unes propietats físiques determinades. Els minerals són els components que formen les roques i aquestes són els principals constituents de l'escorça terrestre. A més, les roques estan condicionades per factors geològics, biològics i atmosfèrics.

Obtenir mostres de camp requereixen unes pautes bàsiques de seguretat, un martell de geòleg, una brúixola i mapes per situar-les. Ja recollides i numerades, se'n fa una descripció utilitzant la lupa de mà i la navalla. Per una bona identificació cal observar el color, la forma i la duresa dels minerals que formen les mostres.

- Què és un mineral? - Què és una roca? - Classificació de les roques

- Treball de camp • Equip de treball • Mapes de camp - Examen mineral: duresa • Escala de Mohs - Examen mineral: fractura • Tipus de fractura

Exemplar de quars (cristall de roca).

30


ESTRUCTURA CRISTAL·LINA És l'ordenació geomètrica en l'espai dels àtoms d'un mineral. L'estructura, definida per centre, plans i eixos de simetria, condiciona en bona mesura el comportament físic del mineral. Hi ha set sistemes cristal·lins, cadascun d'ells amb unes característiques de simetria pròpies i determinades. • Sistema triclínic • Sistema monoclínic • Sistema ròmbic • Sistema trigonal • Sistema tetragonal • Sistema hexagonal • Sistema cúbic

CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS Els mètodes moderns d'anàlisi i determinació han permès definir més de 4.000 espècies minerals. Unes 150 es consideren comunes, 50 ocasionals i la resta rares o molt rares. Nickel i Strunz (2001) estableixen una classificació basada en la interacció i les propietats relacionades amb la composició química i l'estructura. • Silicats • Sulfurs i sulfosals • Nesosilicats • Halurs • Sorosilicats • Òxids i hidròxids • Ciclosilicats • Carbonats i Nitrats • Inosilicats • Borats • Fil•losilicats • Sulfats, Cromats, Molibdats • Tectosilicats i Wolframats • Compostos orgànics • Fosfats, Arsenats i Vanadats • Elements natius

LÀMINA PRIMA

Pirita Navajú, La Rioja, Espanya

Coure Element natiu Keweenaw Co, Michigan, Estats Units

Una làmina prima és la secció polida, d'un gruix de poques micres, d'un fragment de roca o mineral. La làmina prima es visualitza a través del microscopi petrogràfic, amb llum polaritzada i permet la identificació dels minerals a partir de les seves propietats òptiques.

CICLE GEOLÒGIC L'escorça de la Terra es veu afectada per un cicle continu i molt lent de creació, canvi i destrucció de material lligat a la tectònica de plaques i als agents externs. Es poden definir tres grans grups de roques; les ígnies, les sedimentàries i les metamòrfiques. • Ambient igni volcànic • Roques i minerals de l'ambient igni volcànic • Ambient igni plutònic • Roques i minerals de l'ambient igni plutònic • Ambient igni hipabissal • Pegmatites • Ambient sedimentari • Roques i minerals d'origen detrític • Roques i minerals d'origen químic • Ambient metamòrfic Sofre • Roques i minerals de l'ambient metamòrfic Element natiu • Ambients minoritaris Cianciana, Sicília, Itàlia

31


COLORS DELS MINERALS Els responsables del color són ions cromòfors, que només permeten l'emissió de determinades longituds d'ona. Els minerals idiocromàtics mostren sempre la mateixa coloració. Els minerals al•locromàtics poden presentar diferents colors segons la mostra. • Pàtines dels minerals • Fluorescència i fosforescència

MINERALS I ROQUES DE CATALUNYA Catalunya conté una gran varietat geològica. Els Pirineu i la Serralada Costanera, originats fa milions d'anys, protegeixen en forma de bumerang la Depressió Central Catalana. • Serralada costanera • Diferències Nord-Sud • Depressió Central Catalana • Pirineus • Zones volcàniques de Catalunya

Malaquita Musonoi, Katanga, R.D. del Congo

GEOLOGIA DE BARCELONA La ciutat de Barcelona es troba emmarcada per la serra de Collserola al nord i Monjuïc al sud-oest. Sota les llars de milers de persones s'estén una gran plana formada essencialment per sorres, argiles i margues. • Montjuïc • Collserola

Calcita (cobaltífera) Peramea, Pallars Sobirà

MINERALS I ROQUES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA La península Ibèrica presenta una geologia molt variada i és un exponent excel•lent de la geodiversitat global. Les roques més antigues, d'edat precambriana, predominen a l'oest, mentre que a l'est i al sud dibuixen el mapa les serralades alpines. • Serralades del Nord • Monts bascos, Serralada Cantàbrica i Massís Galaicoportuguès • Els Pirineus • Submeseta Nord i Monts de Toledo • Serralada Ibèrica • Submeseta Central i Sud • Serralades Bètiques i Sierra Morena • Serralades Bètiques Externes • Serralades Bètiques Internes • Ambient metamòrfic • Sierra Morena

EUROPA I NORD D'ÀFRICA: UNA GEOLOGIA COMPARTIDA Europa i el nord d'Àfrica serven el testimoni d'una llarga evolució geològica. Les grans etapes de la història del planeta es manifesten de manera diversa i s'individualitzen en roques i minerals que constitueixen una fantàstica reserva de geodiversitat i una universitat de la natura. • Orogènia Alpina Mediterrània • Europa Alpina • L'alpí Nord-Africà • Europa Herciniana • Europa Preherciniana

Scheelita Estepona, Màlaga, Espanya

32


LA MINERIA La mineria ha estat lligada al desenvolupament de la humanitat des del Paleolític fins a l'actualitat. Ha evolucionat des d'una mineria molt senzilla, basada en la simple cerca de roques i minerals per fabricar eines i l'extracció de metalls i carbó per aplicacions industrials, fins a la mineria actual, on els estudis aplicats i les tècniques d'explotació permeten aprofitar millor els recursos minerals. • Mèxic • Amèrica del Sud • Perú, Bolívia i Cuba • Colòmbia i Brasil • Xile • Àfrica • Àsia i Oceania • Amèrica del Nord

Rodocrosita Capillitas, La Rioja, Argentina

ELS METEORITS Els meteorits són cossos lítics que viatgen per l'espai, travessen l'atmosfera i impacten en les superfícies planetàries. El terme meteorit prové del grec meteoron (fenomen al cel). L'actual model de classificació dels meteorits es basa en la composició química i isotòpica, l'estructura i el contingut mineralògic, i permet dividirlos en tres grans grups: lítics, metàl·lics i intermedis. • Meteorits lítics, metàl·lics i intermedis • Tectites Ataxita Campo del cielo, Tumucán, Argentina

"Elements del futur" Joan Carles Melgarejo Draper Departament de Cristalografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Facultat de Geologia, UB

33


4. Guia de competències Els currículums d'educació primària i secundària obligatòria inclouen les vuit competències bàsiques que ha d'assolir l'alumnat en finalitzar l'educació bàsica.

1- Comunicativa lingüística i audiovisual

comunicatives

2- Artística i cultural

Ser i actuar de manera autònoma

3- Tractament de la informació i competència digital metodològiqes

4- Matemàtica

Pensar i comunicar

5- Aprendre a apendre personals

conviure i habitar el món

6- Autonomia i iniciativa personal

Descobrir i tenir iniciativa

7- Coneixement i interacció amb el món físic

Conviure i habitar el món

8- Social i ciutadana

El currículum de batxillerat inclou sis competències generals que continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l'educació obligatòria i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors. 1- Competència comunicativa 2- Competència en gestió i tractament de la informació 3- Competència digital 4- Competència en recerca 5- Competència personal i interpersonal 6- Competència en el coneixment i interacció amb el món

34


4.1 Educació primària Aportacions de l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural a les competències bàsiques Assolir la competència de conviure en el món i habitar-hi, implica entre altres coses, les següents: - identificar, localitzar i descriure les principals característiques naturals, humanes i socials d’un territori utilitzant conceptes i procediments geogràfics; - conèixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic on està immers; - utilitzar críticament fonts d’informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar l’entorn; - identificar un problema de naturalesa geogràfica o mediambiental, ubicar-lo en el territori, analitzar-ne les causes i les conseqüències i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne una proposta pròpia que es pugui dur a la pràctica, tenint en compte l’ús sostenible del medi; - plantejar preguntes investigables sobre característiques i canvis observables en els materials i en els objectes tecnològics, en els éssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidències i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar; - explicar els fenòmens amb l’ajuda de models, verificar la coherència entre les observacions i l’explicació donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius; - utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions properes relacionades amb problemàtiques ambientals, amb la conservació de la salut o amb l’ús d’objectes tecnològics i per prendre decisions coherents per actuar amb aquest coneixement. El coneixement del medi també contribueix a l’assoliment de les altres competències, com ara les comunicatives, les metodològiques i les personals.

2. Menjar i no ser menjats? 3. Com mantenir-se drets?

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1

L'entorn i la seva conservació El món dels éssers vius Les persones i la salut Persones, cultures i societats Canvis i continuïtats en el temps Matèria i energia Entorn, tecnologia i societat

X X

X X

Com mantenir-se drets?

1. Com ens movem?

Menjar i no ser menjats?

Itineraris

Com ens movem?

Relació de continguts entre l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural i els itineraris a l’exposició “Planeta Vida”

X X X

X X

2

3

X

35


4.2 Educació secundària Competències pròpies de la matèria de ciències de la naturalesa Assolir la competència científica comporta: - emocionar-se amb la ciència, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i fenòmens del món, amb la bellesa d’aquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan s’utilitza de manera responsable; - pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes dels grans models de la ciència. Aquests coneixements han de proporcionar estratègies útils per descriure els fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions; - analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables científicament, de planificar com trobar evidències de les explicacions inicials elaborades, de posar en pràctica el procés de recerca d’aquestes evidències, de deduir conclusions i d’analitzar-les críticament; - pensar de manera autònoma i creativa, tot assumint que el coneixement científic evoluciona a partir de la recerca d’evidències i també de les discussions sobre les maneres d’interpretar els fenòmens; - comunicar en llenguatge científic les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi; - comprendre textos de contingut científic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgació científica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament; - utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb la gestió sostenible del medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana. El coneixement de la ciència també contribueix a l’assoliment de les competències bàsiques.

Relació de continguts entre de la matèria de ciències de la naturalesa i els itineraris a l’exposició “Planeta Vida” 1 Itineraris 1. Busquem la diversitat biològica? 2. Com evolucionen els éssers vius? De la Cèl·lula a l'organisme 3. Com és la Terra?

Ciències de la Naturalesa La matèria L'univers i el sistema solar La Terra i els seus embolcalls La vida a la Terra X Ciències de la Naturalesa Interaccions en el món "sic X L'energia Els processos geològics La vida en acció X

2

3 4

X

X X

4t ESO

2n ESO

1r ESO

1

3r ESO

4. Quina és la química de la Terra?

Física i Química La matèria a l'univers Les reaccions químiques Energia i canvis químics Biologia i Geologia La reproducció humana La nutrició humana Les respostes del cos Interacció entre els subsistemes de la terra i l'ac!vitat humana Biologia i Geologia La Terra, un planeta canviant La vida, conservació i canvi Origen i evolució dels éssers vius Física i Química Forces i moviments Les ones Estructura i propietats de les substàncies

2

3 4 X X X

X

X

X

X

X X X X X

X

X

36


4.3 Batxillerat Competències específiques de les matèries de ciències En funció de la vocació integradora de la matèria, les competències específiques de les matèries de ciències s'imbriquen amb les competències genèriques del batxillerat, però es poden distingir les següents competències específiques de la matèria: -

la competència en indagació i experimentació; la competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia; la competència en la compensió i reflexió sobre la naturalesa de la ciència; la competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món.

Les matèries de ciències contribueixen de manera cabdal a les competències genèriques del batxillerat i, de manera especial, a les comunicatives, les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i interpersonals i les del coneixement i interacció amb el món.

Relació de continguts entre la matèria de ciències de la naturalesa i els itineraris a l’exposició “Planeta Vida” Itineraris 1. Com evolucionen els éssers vius? De la Cèl·lula a l'organisme 2. Com és la Terra?

2n BAT

1r BAT

3. Quina és la química de la Terra? Ciències per al món contemporani Origen i evolució de l'Univers i de la vida Ciència, salut i es!ls de vida Biotecnologia i societat Desenvolupament humà i desenvolupament sostenible Materials, objectes i tecnologies Informació i coneixement Ciencies de la Terra i del medi ambient El sistema Terra i el medi ambient La geosfera El temps en geologia Les capes fluides de la Terra Biologia Del geno!p al feno!p D'una cèl·lula a un organisme Ciencies de la Terra i del medi ambient Riscos, recursos i impactes de la geosfera Ges!ó ambiental i desenvolupament sostenible Biologia L'intercanvi de màteria i energia entre els organismes i el seu entorn Els bacteris i virus en acció La biodiversitat

1

2 3

X X

X

X

X

X

X X X X X X X

X X

X X

X

37


5. Itineraris didàctics En aquest apartat trobareu una proposta d’itineraris per realitzar al Museu pel vostre compte. Cada itinerari es dirigeix a un o diversos nivells escolars i parteix d’un eix temàtic que de forma transversal pretén donar a conèixer una sel·lecció de conceptes i espècimens de la col·lecció que són presents en l’exposició de referència del Museu. Si bé cada itinerari té una narrativa pròpia al voltant de l’eix temàtic, veureu que al costat de cada concepte s’especifiquen els continguts que pertanyen a cada curs en concret amb la voluntat que us serveixi com a guia per adaptar-vos l’itinerari als vostres interessos didàctics i a prioritzar el sentit de la visita que fareu al Museu amb els vostres alumnes. Al final dels itineraris disposeu d’un plànol del Museu per tal que us pogueu fer un itinerari a mida segons els vostres interessos i imprimir per als alumnes. A continuació us detallem com es llegeixen els itineraris:

Àmbit de l’exposició

Títol de la vitrina o del recurs expositiu

PLANTES Què són les plantes? La cèl·lula vegetal. Energia verda: animació sobre la fotosíntesi i la respiració. Nom d’apartats i subapartats

Plantes terrestres Maqueta d’una tija: animació sobre la fotosíntesi i la funció dels vasos conductors. Aguantar-se i alimentar-se. Les fulles: fàbriques solars.

Diversitat de les plantes Exemples de fulles.

Icones del tipus de vitrina o recurs expositiu

Explicació de recursos recomanats

És molt recomanable fer una visita prèvia a l’exposició per preparar la visita (els docents tenen entrada gratuïta prèvia acreditació). També recomanem que la visita es desenvolupi combinant el treball en gran, mitjà i petit grup de cara a afavorir l’observació, la reflexió i la comunicació.

38


5.1 Educació primària COM ENS MOVEM? CI

CM

CS

Seguint amb el discurs del museu de presentar una visió conjunta de la natura, us proposem un itinerari transversal que pretén reflexionar sobre les diferents formes de moviment, tant dels éssers vius com del suport geològic que ens sustenta. Comencem l’itinerari observant que la Terra és un organisme en constant evolució i que té un moviment propi. Aquesta mateixa idea la recuperem al final de l’itinerari observant la translació del planeta al voltant del sol i el moviment d’algunes de les seves capes: la hidrològica a través del cicle de l’aigua i l’escorça a través de terratrèmols i volcans. Pel que fa als apartats d’Animals i Plantes, l’itinerari es centra en la diversitat de moviments i les adaptacions al medi on viuen a partir de l’observació dels diferents espècimens de la col·lecció. Per aquest motiu, al costat de cada apartat, us hem detallat els més destacats en relació als conceptes que es treballen i que podeu trobar dins de cada vitrina. L’itinerari “Com ens movem?” presenta una narrativa pròpia i un discurs general adaptable a tots els cicles. Amb tot, trobareu alguns continguts específics de Cicle Mitjà i Cicle Superior que apareixen detallats.

Ornitorinc Austràlia

wc Rajada ondulada

B C D

wc

A

H

E

Lava basàltica.

F G

Ataxita Meteorit del Campo del cielo, Tumucán, Argentina

39


A

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA La Terra: del Big Bang al futur En aquest audiovisual sobre la creació de l’univers i de la Terra podreu observar el moviment dels continents.

B

ANIMALS Volar - Animals voladors i tipus de vol: papallona, llagosta, equirol volador, peix volador, guineu voladora. - Esquelets: lleugers, forma de l’estèrnum i ales. - Forma de les ales: abellerol, falçiot, puput, mussol.

C

ANIMALS Animals en moviment - Saltadors: faisà, ualabi, granota, llagosta. - Corredors: llebre, lleopard, formiga, panerola. - Reptadors: serp - Caminadors: taràntula, perdiu, paó, gos salvatge. - Animals ràpids i lents: gassela, teixó. - Animals arboris. - Locomoció amb els braços: peresós, tucan, tití, dragó.

D

ANIMALS Moure’s en un fluid Formes dels peixos i altres animals aquàtics: - Carpa, morena, lluerna rossa, rèmol. - Bot, peix lluna. - Rap, rajada. - Sípia, medusa. - Cranc gegant, llamàntol. - Tortuga, ornitorinc, llúdriga, serp d’aigua, flamenc.

E

PLANTES Diversitat de les plantes Les llavors i la seva dispersió: - amb l’aigua: cocos. - per la gravetat: noguera, fava, cacauet, pi pinyer. - pel vent: tipuana, eucaliptus, card, baladre. - altres llavors: olla de mico.

F

ROQUES I MINERALS El suport físic de la vida La maqueta del sistema solar permet observar el moviment i les òrbites dels planetes.

La Terra

Animals

Plantes

Estructura de la Terra: Capes fluïdes de la Terra: Hidrosfera: trobareu una animació sobre el cicle de l’aigua. G

La Terra

H

ROQUES I MINERALS El paisatge Tectònica de plaques: trobareu imatges i esquemes sobre la deformació de l’escorça per terratrèmols i volcans i una animació de la formació de l’Himàlaia. ROQUES I MINERALS Meteorits - Exemplars: Ataxita (Argentina), Condrit d’olivinahiperstena (Nulles, Alt Camp).

Continguts específics de:

CM CS

CS

40


MENJAR I NO SER MENJATS? CI

CM

CS

“Menjar i no ser menjats?” és un itinerari que ens permet parlar i aprofundir en la funció de nutrició. Considerem interessant presentar-vos l’itinerari seguint una cadena tròfica. De totes maneres, fixeu-vos que no és un recorregut en el sentit de l’exposició. D’aquesta manera, l’itinerari ens permet parlar de plantes, animals herbívors, animals carnívors i fongs, centrant-se sobretot en l’observació dels diferents espècimens de la col·lecció per tal d‘observar la diversitat biològica. Per aquest motiu, al costat de cada apartat, us hem detallat els més destacats en relació als conceptes que es treballen i que podeu trobar dins de cada vitrina. L’itinerari “Menjar i no ser menjats?” presenta una narrativa pròpia i un discurs general adaptable a tots els cicles. Amb tot, trobareu alguns continguts específics de Cicle Mitjà i Cicle Superior que apareixen detallats. A no ser que estigueu molt interessats en la fotosíntesi us recomanem que observeu només el primer vídeo (A) i deixeu el segon (B) per als grups interessats de Cicle Superior.

Lleó Ll

wc

Insecte fulla

wc Cargol de mar

G

EI

DF

H J

B

L

A

C

K

Acacia amarilla

Llenega

41


A

Productors

PLANTES Plantes terrestres Maqueta d’una tija: trobareu una animació de la fotosíntesi i de la funció de vasos conductors.

B

Què són les plantes? La cèl·lula vegetal. Energia verda: trobareu una altra animació sobre la fotosíntesi.

C

Diversitat de les plantes Exemples de fulles, fruits i llavors.

D

Consumidors primaris

Carnívors

Mecanismes animals

I

CS

Alimentació dels invertebrats Trobareu una secció on es relacionen alguns insectes amb la seva alimentació.

ANIMALS Alimentar-se - Omnívors: gall de Bankiva, garsa, piranya, corb, carpa. - Filtradors: flamenc. - Limícoles: garsa de mar, cames llargues. - Capturar des de talaies: abellerol, xoriguer. - Capbussadors: ànec negre. Predadors - Piscívors: albatros, blauet, gatvaire. - Mol·lusquívors: carrau. - Insectívors: mallerenga. - Carnívors: aligot, mussoll, serp, cocodril, panda. - Grans predadors: lleó, voltor, ós formiguer.

G

H

CM

ANIMALS Alimentar-se - Granívors: colom verdós, pardal, colibrí. - Frugívors: tucan, saquí de cara blanca. - Herbívors: cacatua.

E

F

Continguts específics de:

ANIMALS Estructures per menjar Exemples de cranis d’herbívors, omnívors i carnívors: cavall, dofí, jaguar.

CM CS

ANIMALS Evitar ser menjats Trobareu exemplars críptics que tenen la capacitat de camuflar-se: insecte fulla, insecte pal. Com no ser menjat Trobareu diferents estratègies: salamandra, llenguado, peix globus, ostra, cargol de mar, tortuga.

J

FONGS K

Descomponedors L

Molt més que bolets Maqueta d’una hifa: animació sobre el creixement d’un bolet. Maqueta d’una floridura: vídeo sobre la descomposició del pa. Bolets de Catalunya Exemplars de bolets.

CS

42


COM MANTENIR-SE DRETS? CI

CM

CS

“Com mantenir-se drets?” és un itinerari que ens permet observar la diversitat d’estructures que han desenvolupat els organismes per sustentar-se a través dels diferents espècimens de la col·lecció. Per aquest motiu, al costat de cada apartat, us hem detallat els més destacats en relació als conceptes que es treballen i que podeu trobar dins de cada vitrina. La proposta fa un recorregut pels Animals, on és interessant fixar-se en aquells exemplars que presenten l’esquelet per una banda i l’espècimen complert per l’altra, així com amb les diferents estructures que funcionen com a esquelet extern. En els apartats de Fongs i Plantes es pot observar la diversitat de peus i tiges a través de les maquetes i dels exemplars de la col·lecció. Seguint amb el discurs del museu de presentar una visió conjunta de la natura, acabem l’itinerari fixant-nos en com és el suport geològic que ens sustenta. Així doncs, us proposem observar la maqueta de les capes de la Terra i la vitrina amb les roques i minerals de Catalunya. L’itinerari presenta una narrativa pròpia adaptable a tots els cicles. Amb tot, trobareu que us hem marcat alguns continguts específics que es treballen a Cicle Mitjà i Cicle Superior.

wc

Armadillo de 7 bandes

wc

Cigonya blanca

A

B

D

E

F C

G H

I

J

Calcita (cobaltífera) Peramea, Pallars Sobirà

Llenega

43


Continguts específics de:

Sense esquelet

Animals

Esquelet intern

A

B

B

Esquelet extern

ANIMALS Formes i moviments Sostenir-se: imatges d’animals sense esquelet. ANIMALS Sostenir-se: l’esquelet - Esquelets dels peixos, aus i mamífers. - Els vertebrats: rèmol, ratpenat, tortuga, dofí, ualabi, goril·la, teixó, cigonya, rap. ANIMALS Sostenir-se: l’esquelet - Colònies: corall negre. - Mol·luscs: nàutil, navalla. - Artròpodes: llamàntol, papallona, escarabat, centpeus, esporí, taràntula. - Vertebrats: pangoli, armadillo de 7 bandes, equidna.

FONGS

Fongs

C

Molt més que bolets Maqueta d’una hifa: animació sobre el creixement d’un bolet.

D

La vida dels fongs Bolets protagonistes: les parts d’un bolet.

E

Bolets de Catalunya Bolets de diferents ecosistemes.

F

Plantes G

H

El sostent de la vida: la Terra

I

J

PLANTES Plantes terrestres Maqueta d’una tija: fotografies de tipus d’arrels. Aguantar-se i alimentar-se: animació sobre la fotosíntesi i la funció dels vasos conductors. Diversitat de les plantes Exemples de fustes i tijes.

CS

Conquerir la terra Plantes sense tronc: molses.

CS

ROQUES I MINERALS El suport físic de la vida Maqueta de l’estructura i les capes de la Terra. Catalunya Exemplars de roques i minerals de Catalunya.

CM CS

44


5.2 Educació secundària i Batxillerat BUSQUEM LA DIVERSITAT BIOLÒGICA? 1 ESO

2 ESO

3 ESO

El Museu Blau presenta una àmplia col·lecció d'espècimens i continguts relacionats amb la biodiversitat. L'itinerari “Busquem la diversitat biològica?” està dividit en tres grans blocs: l'estructura cel·lular, les funcions vitals i la diversitat d'organismes vius i es treballa de forma transversal en els àmbits d'animals, plantes, fongs, microbis i algues. En el bloc d'estructura cel·lular s'identifiquen les parts i composició d'una cèl·lula a partir de les maquetes i animacions audiovisuals i s’observen les diferències i similituds entre les cèl·lules animals, vegetals, fúngiques i microbianes. A l'apartat de funcions vitals, s'aprofundeix en la nutrició, relació i reproducció dels éssers vius amb els recursos visuals de les taules interactives i a partir dels exemplars que es troben a les vitrines expositives. L'últim bloc, els organismes vius, es centra en la diversitat dins de cada àmbit i alguns dels mecanismes de variabilitat. Us aconsellem que per a dur a terme aquest itinerari us centreu en un parell o tres de blocs que considereu més apropiats segons el vostre treball a l'aula.

wc

wc Q

I F

Q BM A

M

A A A T

R

JN CGR

D HO

HKO S

A

A

EPU L U

45


A

Aparició de la diversitat biològica

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA Audiovisuals de les eres geològiques

Continguts específics de:

Evolució biològica en cada període.

B

ANIMALS Què són els animals? Maqueta d’una cèl·lula animal: animació sobre la vida a l’interior de la cèl·lula. La cèl·lula animal: els orgànuls cel·lulars.

C

Molt més que bolets

D

PLANTES Què són les plantes? Maqueta de la cèl·lula vegetal La cèl·lula vegetal: les parts de la cèl·lula vegetal.

Trets comuns dels éssers vius i biodiversitat

E

2 ESO

FONGS Però què són els fongs?: Cicle Biològic: comparació de la cèl·lula vegetal, animal i fúngica. Estructura dels fongs: La cèl·lula fúngica.

Estructura cel·lular

1 ESO

MICROBIS El món dels microbis

2 ESO

1 ESO 2 ESO

2 ESO

Què és un microbi?: la cèl·lula microbiana.

F

G

ANIMALS Alimentar-se i Predadors Estructures per menjar Alimentació dels invertebrats

1 ESO 2 ESO

FONGS Molt més que bolets

Nutrició

Maqueta d’una hifa: animació sobre el creixement d’un bolet. Però què són els fongs?: l’alimentació dels fongs.

H

PLANTES Què són les plantes? La cèl·lula vegetal. Energia verda: animació sobre la fotosíntesi i la respiració.

Plantes terrestres Maqueta d’una tija: animació sobre la fotosíntesi i la funció dels vasos conductors. Aguantar-se i alimentar-se. Les fulles: fàbriques solars.

1 ESO 2 ESO

Diversitat de les plantes Exemples de fulles.

I

ANIMALS Acció i reacció Reconeixement de l’entorn: sentits i emissió de senyals Sistemes de relació i control: sistema endocrí i nerviós.

Animals en moviment, Volar, Moure’s, Moure’s en un fluid Evitar ser menjats

Funcions vitals

1 ESO 2 ESO 3 ESO

Diversos mecanismes com la cripsi.

Com no ser menjat Diverses estratègies per evitar ser menjat.

J

Relació

FONGS La vida dels fongs Estils de vida: saprofitisme, parasitisme, simbiosi.

K

PLANTES Diversitat de les plantes Diversitat de fulles i llavors.

L

Reproducció

MICROBIS Els organismes més abundants Poblacions i ecosistemes: Simbiosi i Els humans i els seus microbis: esquema sobre la localització dels microbis en el cos humà.

46


M

Aparició de la diversitat biològica Trets comuns dels éssers vius i biodiversitat

ANIMALS Què són els animals?

1 ESO

Diferenciació entre individus

2 ESO

La variabilitat: insularitat, dimorfisme sexual...

Estructura cel·lular

N

FONGS La vida dels fongs

Nutrició

Funcions vitals

L’embriogènesi: vídeo.

2 ESO

Bolets protagonistes: La dispersió de les espores: vídeo d’un Pet de llop i del cos fructífer d’un fong.

Relació O

PLANTES Què són les plantes?

Reproducció

Maqueta de la secció d’un embrió de bleda: animació sobre la reproducció i creixement d’una bleda.

1 ESO

Plantes terrestres

2 ESO

Maqueta d’una flor de presseguer: animació sobre la pol·linització. Missió: reproduir-se.

Diversitat de les plantes Exemplars de llavors i fruits. La dispersió de les llavors. P

MICROBIS El món dels microbis Reproducció microbiana: vídeo sobre la divisió binària i la reproducció per gemmació.

Q

ANIMALS Formes i moviments Diversitat de formes Sostenir-se

1 ESO

Vitrines amb diversitat en el moviment, sustentació, formes d’alimentació i estructures per menjar, cicles biològics i diferenciació entre individus. R

FONGS Molt més que bolets Però què són els fongs?

1 ESO

Bolets de Catalunya Diferents ecosistemes S

PLANTES Diversitat de les plantes Diversitat de fustes Fulles molt diverses Adaptacions Exemplars de llavors i fruits Dispersió de les llavors

Organismes vius

1 ESO

Conquerir la terra Innovacions i canvis T

ALGUES Un grup heterogeni Què són les algues? Quins grups incloem dins les algues?

1 ESO

Conservació de les algues Exemplars d’algues. U

MICROBIS El món dels microbis Què és un microbi?

1 ESO

La diversitat microbiana

47


COM EVOLUCIONEN ELS ÉSSERS VIUS? DE LA CÈL·LULA A L’ORGANISME 4 ESO

1 BAT

2 BAT

L'itinerari “Com evolucionen els éssers vius? De la cèl·lula a l'organisme” proposa un recorregut, acompanyant les primeres molècules orgàniques que van aparèixer durant l'Arqueà fins a la gran diversitat d'éssers vius més complexos d'avui en dia. Es fa especial incidència en la cèl·lula animal, vegetal, fúngica i bacteriana, veient-ne l'estructura i composició per a observar-ne les diferències i similituds. En aquest itinerari es treballa també algunes de les funcions a nivell cel·lular com la reproducció, la respiració o la fotosíntesi a partir dels recursos audiovisuals del museu. L'apartat corresponent a les variacions i mecanismes de diferenciació entre individus és una secció molt específica i es recomana fer-la en cas que els continguts s'hagin treballat a l'aula.

wc

wc

D

A B

H C

C

C C

I G F E

B

I I

F

48


A

Teories de l’evolució

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA El coneixement de la història de la Terra

Continguts específics de:

Referències al darwinisme i teoria de gaia.

B

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA Arqueà El començament de la vida, un fenomen extraordinari. Apareix la cèl·lula procariota. La Terra és habitada pels bacteris. L’enigma dels virus. La revolució de l’oxigen.

Origen de la cèl·lula

4 ESO 1 BAT 2 BAT

Proterozoic Apareix la cèl·lula eucariota. Augment de la biodiversitat: La reproducció sexual. Apareixen els protists. Els avantpassats de les plantes.

Passat C

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA Paleozoic inferior L’explosió cambriana. Porífers i cnidaris, artròpodes, mol·luscs i equinoderms.

L’evolució dels éssers vius

4 ESO

Paleozoic superior Els amfibis aquàtics i terrestres. Els rèptils i els primers mamífers.

Mesozoic Tortugues, aus i els grans rèptils.

Cenozoic Mamífers i primats.

D

ANIMALS Què són els animals? Maqueta d’una cèl·lula animal: animació de la vida dins d’una cèl·lula. La cèl·lula animal: els orgànuls cel·lulars.

E

Molt més que bolets

F

2 BAT

FONGS Però què són els fongs: Cicle Biològic: comparació cèl·lula vegetal, animal i fúngica. Estructura dels fongs: la cèl·lula fúngica. Bolets protagonistes: Objectiu dispersar espores.

La cèl·lula

1 BAT

1 BAT 2 BAT

PLANTES Què són les plantes? El cicle de vida de les plantes: Evolució, la duplicació del genoma. La cèl·lula vegetal: Parts de la cèl·lula vegetal: animacións sobre la fotosíntesi i la respiració.

1 BAT 2 BAT

Conquerir la terra Les espores de l’exemplar de polipodi.

G

Present

H

Variacions

Un grup heterogeni

1 BAT

Maqueta del cloroplast d’un cloròfit: Animació de la peça. Quins grups incloem dins les algues?: estructura i tipus d’algues.

2 BAT

ANIMALS Diferenciació entre individus Variabilitat interespecífica: disseny extern, insularitat. Variabiliatat intraespecífica: geogràfica, estacionalitat, dimorfisme sexual.

I

Els bacteris i els virus

ALGUES

4 ESO 2 BAT

MICROBIS El món dels microbis Maqueta d’un virus: vídeo del cicle de vida del VIH. Metabolisme i creixement. Maqueta d’una diatomea: vídeo de la peça amb el cicle fotosintètic.

2 BAT

Els organismes més abundants Maqueta d’Escherichia coli: vídeo de la peça i parts de l’E.Coli.

Els cultius de bacteris Exemplars d’estafilococs, e. coli, enterococ.

49


COM ÉS LA TERRA? 1 ESO

2 ESO

3 ESO

4 ESO

1 BAT

2 BAT

L'Itinerari centrat en la geosfera terrestre s'inicia amb els dos audiovisuals que serveixen com a introducció. Amb l'exposició "La Biografia de la Terra" es ressegueixen cronològicament els fets geològics a partir de les videoprojeccions que hi ha de cada període. A la primera pantalla tàctil de cada etapa hi ha alguns vídeos d'aprofundiment sobre l'evolució continental i l'orogènesi que poden ser interessants per a completar els continguts. La segona part es centra en la geologia actual de la Terra, les capes internes i els agents externs i interns que modifiquen l'escorça terrestre. Es fa incidència també en les roques i minerals, el seu estudi, la formació i els tipus d'estructures cristal·lines, complementant-ho amb l'observació d'exemplars del museu.

wc

wc

A

B C D

C C C

EF GI F H

C

C

J G

50


A

Teories de la Terra

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA El coneixement de la història de la Terra

Continguts específics de:

Referències a l’heliocentrisme, geocentrisme i teoria de gaia. B

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA La Terra: del Big Bang al futur Creació de l’univers, de la Terra i formació dels continents.

Origen de l’univers i de la Terra

C

Fets geològis i biològics de cada període.

4 ESO

D

Testimonis

ELS FÒSSILS Què és un fòssil? Procés de fossilització: animació sobre la fossilització d’un amonit.

E

ROQUES I MINERALS El suport físic de la vida

1 BAT

4 ESO

- Inicis de la terra: Una gran explosió crea l’univers, Es forma el sistema solar, El procés d’acreció origina la Terra, Es forma la lluna, Volcans i meteorits assetegen la Terra, Es forma la primera atmosfera, El perquè d’un planeta blau. - Arqueà: Ur el primer continent, El començament de la vida. - Proterozoic: S’activa la tectònica de plaques. - Paleozoic inferior: Es formen grans serralades. Es produeixen importants canvis climàtics. - Paleozoic superior: Es forma Pangea, Augment de l’oxigen atmosfèric. - Mezosoic: Es fragmenta Pangea. Comença un efecte hivernacle acusat. - Cenozoic: L’orogènia alpina. Petits grans canvis als continents. Les galciacions del quaternari.

Història de la Terra

Univers i sistema solar

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA Els temps geològics

2 ESO

1 BAT

4 ESO

1 BAT

1 ESO

1 BAT

1 ESO

2 BAT

2 ESO

1 BAT

Maqueta del sistema solar: animació sobre la seva formació. F

ROQUES I MINERALS El suport físic de la vida Maqueta de les capes de la Terra. Estructura de la Terra: esquemes i gràfics de cada capa.

El paisatge

La Terra

Vida, home i paisatge: Influència de l’home. Agents externs i paisatge: animacions i imatges sobre l’acció de l’aigua, el vent, la temperatura i la gravetat. Tectònica de plaques: Deformació de l’escorça: gràfics amb el moviment de les plaques i animació de la formació de l’Himàlaia. Volcans i Terratrèmols: gràfics amb els tipus d’ones i mapes de localització. G

El cicle geològic Exemplars de diferents roques. H

Roques i minerals

Estudi de les roques

4 ESO

ROQUES I MINERALS Roques i minerals Definició de roca i mineral. Classificació de les roques: animació de la formació de diferents tipus de roques.

Classificació de les roques

3 ESO

1 ESO

2 ESO

ROQUES I MINERALS Estructura cristal·lina

1 BAT

1 BAT

Esquemes cristal·lins, exemplars i fotografies. I

ROQUES I MINERALS Roques i minerals

1 BAT

Estudis: Duresa i l’escala de Mohs, fractura i color. J

Unitats geològiques

ROQUES I MINERALS Minerals i roques a Catalunya Geologia de Barcelona Minerals i roques de la península ibèrica Europa i Nord d’Àfrica Meteorits

4 ESO

1 BAT

51


QUINA ÉS LA QUÍMICA DE LA TERRA? 3 ESO

4 ESO

1 BAT

2 BAT

Aquest és un itinerari centrat en els continguts de química que es poden treballar al Museu Blau i s'estructura a partir de les tres grans capes del planeta: l'atmosfera, la biosfera i la geosfera. L'apartat de l'atmosfera es treballa amb els recursos presents a l'itinerari "La biografia de la Terra". Les pantalles tàctils de cadascun dels períodes contenen informació audiovisual específica sobre la composició de l'atmosfera i també del seu efecte sobre la vida a la Terra. El coneixement de l'atmosfera actual es complementa molt bé amb el vídeo sobre les capes internes i externes de la Terra en l'apartat de Geosfera. La part de la biosfera comença amb els orígens de la vida i es centra principalment en la química d'algunes funcions dels éssers vius a partir dels vídeos i maquetes que acompanyen l'exposició. A la geosfera, l'itinerari es centra en conèixer les diferents capes internes del planeta i la seva composició, així com en l'observació d'exemplars de roques i minerals. Cal dir que la taula de classificació dels minerals segueix una ordenació moderna proposada per Nickel i Strunz l'any 2001. En aquesta vitrina es poden trobar peces que poden servir per a exemplificar la taula periòdica d'elements.

wc

wc D

AB

A

A A A

A

AC K

G F E

H

I I

J

52


A

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA Inicis de la Terra

Continguts específics de:

Es desenvolupa la primera atmosfera. El perquè d’un planeta blau.

Arqueà La Terra és habitada pels bacteris: fotosíntesi del sofre. La revolució de l’oxigen: fotosíntesi de l’oxigen. La crisi oxigènica.

Atmosfera

Formació i evolució

Paleozoic inferior Es produeixen importants canvis climàtics.

3 ESO

Paleozoic superior Augment de l’oxigen atmosfèric.

Mesozoic Comença un efecte hivernacle acusat.

Cenozoic El futur de la Terra està condicionada pel sol.

Origen químic de la vida

B

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA Arqueà

3 ESO

El començament de la vida, un fenomen extraordinari.

C

Esquelets externs

Biosfera

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA Proterozoic

3 ESO

Orbitolina sp. Apareixen els protists.

D

Receptors de senyals

ANIMALS Acció i reacció

3 ESO

Reconeixement de l’entorn: receptors de senyals. Sistemes de relació i control.

E

Respiració

PLANTES Què són les plantes?

3 ESO

La cèl·lula vegetal: respiració de dia i de nit. La fotosíntesis: energia verda.

Química dels éssers vius

F

ALGUES Un grup heterogeni

Fotosíntesi

Maqueta del cloroplast d’un cloròfit: vídeo de la peça. Quins grups incloem dins les algues?: tipus d’algues.

G

MICROBIS El món dels microbis Metabolisme i creixement: maqueta d’una diatomea: vídeo de la peça.

Cicle del nitrogen

3 ESO

3 ESO

Els organismes més abundants Els microbis a la biosfera. Maqueta d’Emiliania huxley: vídeo de la peça reguladors del clima.

Composició de les capes del planeta

H

ROQUES I MINERALS El suport físic de la vida

3 ESO

Maqueta de les capes de la terra. Estructura de la terra: esquemes sobre les capes.

I

ROQUES I MINERALS Roques i minerals Maqueta d’Aragonita: vídeo de la peça: viatge a la formació de l’aragonita. Estudis: la duresa i l’escala de Mohs.

Estructures

4 ESO

Estructura cristal·lina

Geosfera Classificació dels elements Elements del futur

J

ROQUES I MINERALS Classificació dels minerals Exemplars de coure, or, plata, sofre, bismut...

K

ROQUES I MINERALS Elements del futur Aplicacions dels nous materials.

3 ESO 4 ESO

3 ESO 4 ESO

53


Fongs

Plantes

wc

Algues

Animals

Microbis

Fòssils

Roques i Minerals

Biografia de la Terra

wc

Guia didàctica 'Planeta Vida'  

El Museu Blau és una de les seus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona juntament amb el Jardí Botànic, El Laboratori de Natura (Castel...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you