Page 1

Vicenç Ballestar artista de la il·lustració

Iliada / Homero

Llançà, abril de 2008


L’

amic Vicenç Ballestar torna, de fet no ens ha deixat mai, com artista de la il·lustració. Sempre ens ha donat un sí de complicitat i il·lusió als nostres oferiments, per completar l’obra d’aquest gran pintor.

En Vicenç també és un gran il·lustrador. Tot el que fa, ho treballa amb devoció quasi mil·limètrica. Han estat diverses les presentacions que he fet del seu llegat i no vull parar d’elogiar-lo. La seva sola presència convida a l’expectació d’allò imprevisible i sorprenent. Així és en Vicenç! L’exposició que ens presenta a Llançà és la il·lustració de novel·les destinades a un públic infantil i juvenil. Un públic que ha crescut meravellat per les obres il·lustrades. Obres de temàtiques diferents, però amb un mateix format, l’aventura. Diferents autors de prestigi que en Vicenç Ballestar els ha donat el seu segell de qualitat, tan necessari per la presentació pública d’una gran obra. Volem, amb l’exposició, retre un sentit homenatge a la lectura, a la convivència, al respecte i a l’art de la pintura. Llançà, una vegada més, vol estar al capdavant de les iniciatives i inquietuds dels nostres millors amics. Mestre... il·lustra’ns! Pere Vila i Fulcarà Alcalde de Llançà

E

n Vicenç Ballestar no és la primera vegada que aterra al Museu de l’Aquarel·la. Aquest artista barceloní, que en l’actualitat és el president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, ens va sorprendre a tots i totes el passat 2006 amb l’exposició de Cartellisme Taurí, i encara ens va sorprendre i agradar més, l’any passat, quan va arribar a Llançà per fer una viscuda i efervescent conferència sobre la vida i obra de J. Martínez Lozano, el seu “hermanito”, tal i com els coneixien popularment per la seva semblança física. En Ballestar és un artista nat, i amb l’exposició que presentem amb aquest catàleg queda més que demostrat. En Ballestar domina i tracta les diferents tècnique (dibuix, aquarel·la, il·lustració...) com si les hagués inventat ell, amb aquestes il·lustracions queda palès no només la seva capacitat, sinó el treball i l’esforç necessaris per poder il·lustrar tantes obres literàries, durant tants anys i amb aquesta precisió... Eduard Martínez Director del Museu de l’Aquarel·la


Moby Dick (fragment) Melville, Herman


L

a il·lustració és alguna cosa més que el simple ornament d’un llibre perquè ens ofereix un comentari gràfic del seu contingut, i alhora també és un reflex de la societat i de l’època en la que va aparèixer el llibre. En una societat amb una cultura tan marcada pels missatges audiovisuals, és comprensible el paper que representa la il·lustració del llibre. Així, d’una part, és el difusor d’idees; i d’una altra, serveix de reclam als lectors per atreure la seva atenció sobre el seu contingut. Durant el segle XX, la il·lustració del llibre va patir els mateixos canvis que tota la resta d’aspectes de l’obra literària, des del contingut fins a la seva mateixa concepció. Tot i que la primera meitat del segle va estar molt marcada pels corrents vuitcentistes, val a dir que va començar a obrir-se a partir de la dècada dels anys seixanta, primer tímidament, i després de forma generalitzada als nous corrents de la il·lustració. Enumerar les tècniques que es poden trobar en la il·lustració de llibres per a nens i joves al llarg del segle XX és quasi com fer un recorregut pels materials utilitzats en l’art de la pintura durant aquest mateix període de temps, sobretot si observem amb deteniment els treballs dels il·lustradors a partir dels anys setanta, període en el que trobem contínues referències estètiques anàlogues i tècniques similars o fins i tot idèntiques en una i altres manifestacions artístiques. Així podem trobar les tècniques anomenades pures, és a dir, aquelles que utilitzen un sol material o pigment; o les mixtes, en les que trobem barrejats diversos materials. Entre les primeres, les pures, hi trobem les tècniques de materials d’aplicació directa o també anomenades de procediments secs –llapis, grafit, pintures de fusta, carbonet, sanguina, pastel, ceres, bolígraf i retoladors–, i les tècniques que utilitzen un dissolvent líquid i que s’apliquen a través d’un pinzell, brotxa, cotó, esponja, ploma o altres –l’aquarel·la, la tinta, l’oli, l’acrílic i el guaix–. Entre les segones, les mixtes, hi trobaríem tots els materials anteriorment esmentats, mesclats o juxtaposats. Tant les unes com les altres, les va utilitzar en Vicenç Ballestar en la seva vessant d’il·lustrador. Els llibres que va il·lustrar dins de les col·leccions de l’editorial Círculo de Lectores són novel·les iniciàtiques destinades a un públic infantil i/o juvenil. Totes, però, tenen un component comú, són obres dels anomenats autors clàssics de la literatura infantil i juvenil del segle XIX i principis del XX. Escriptors consagrats que amb les narracions de les aventures i desventures dels seus personatges van saber captivar nens i joves durant moltes dècades, cosa que facilitava el seu pas cap a la literatura d’adults. Així hi trobem títols tan rellevants i coneguts de la literatura universal com Heidi (publicada per primera vegada l’any 1880) de Johanna Spyri; Miguel Strogoff (1875), La isla misteriosa (1874), Los hijos del capitán Grant (1867-1868) de Jules Verne; Mujercitas (1868) de Louisa May Alcott; La isla del tesoro (1883) de Robert Louis Stevenson; Moby Dick (1851) de Herman Melville; Tarzán d’Edgar Rice Burroughs (1914); Las minas del rey Salomón de H. Rides Haggard (1885); Las aventuras de Huckleberry Finn (1885) de Mark Twain; El corsario negro (1898), En las fronteras del far-West (1908) d’Emilio Salgari; Los robinsones suizos (1812) de Johann David Wyss; La montaña de oro, La venganza de Winnetou, En la boca del lobo de finals del segle XIX de Karl May entre moltes altres. Joan Serra i Perals Biblioteca “Pere Calders” de Llançà

E

l mot il·lustrador s’ha utilitzat molt sovint de forma despectiva, com si es tractés d’un art menor. El desconeixement dels qui opinen així és total. Il·lustrar no és adornar amb dibuixos o pintures un text, o ajudar a comprendre millor unes planes d’un llibre. Personalment opino que aquestes obres no estan tan únicament unides al text, també són imatges que expressen un relat paral·lel a la narració escrita; que tenen vida pròpia encara que estiguin sotmeses a un lloc, un temps i un context, però posseeixen plenament una creativitat lliure per part del dibuixant, és a dir, de l’il·lustrador. D’un temps ençà, el dibuix o la pintura d’un llibre han estat tractats més com un disseny que com una veritable obra d’art. La proliferació de ninotaires i de grafistes ha fet que la il·lustració es decantés cap a la part més publicista de les imatges.

Artistes consumats han il·lustrat obres literàries importants, però no ho han fet com a il·lustradors, ho han realitzat com una prova creativa de grans pintors. Per exemple, quan llegeixo un fragment del Quixot no recordo les il·lustracions que va fer en Dalí, però sí que em vénen a la ment, d’una forma innata, les magnífiques pintures que executà, per aquesta importantíssima obra de la literatura universal, l’artista de la il·lustració José Segrelles. Ballestar ha treballat molts anys amb el llapis a la mà, cremant-se les celles, formant-se i documentant-se, per arribar a dominar amb disciplina i rigor la il·lustració més exigent. La prova la teniu en la seva trajectòria dins i fora de les nostres fronteres. Ell, com deia al principi, ha sabut interpretar de la millor manera els textos d’escriptors tan complicats de donar llum com: Jules Verne, Emilio Salgari, Karl May, Jack London o Stevenson. Després de tenir el privilegi de veure molts i molts dibuixos i pintures seves, fins a quedar esparverat, i completament meravellat davant el seu art, he pogut apreciar amb quina sensibilitat compon una portada, amb quina perfecció i coneixement executa una anatomia humana, com dóna vida, amb els seus moviments, als animals, com encaixa escenes (com si es tractés d’un director de cinema). Tot plegat per personalitzar de forma inequívoca les imatges que s’adjunten a un text literari. Amic Ballestar, gràcies per oferir-nos la possibilitat de retrobar-nos amb aquells dibuixos acolorits o descolorits, per la poca qualitat del paper, d’aquell passat no tan llunyà, perquè de la mateixa manera que tu els vares crear han perdurat en el nostre record. Rafael Borràs Coordinador de l’exposició Museu de l’Aquarel·la – Fundació Martínez Lozano


Ivanhoe Walter Scott


La monta単a de oro Karl May

Ben-Hur Lewis Wallace


Heidi (fragment) Johanna Spyri


La venganza de Winnetou Karl May


La monta単a de oro / Karl May


El Don Apacible Cholojov, Mijail Alexandrovich


El Don Apacible Cholojov, Mijail Alexandrovich


Las minas del Rey Salom贸n Henry Rider Haggard


Tarzan el magnĂ­fico Burroughs E.R.


En las fronteras del Far-West Emilio Salgari


En la boca del lobo Karl May

El hacha de la guerra Karl May


Las minas del Rey Salom贸n Henry Rider Haggard

La isla misteriosa Julio Verne


Miguel Strogoff Julio Verne

Ben-Hur (portadeta)


Odisea Homero


Far-West (portada)


Vicenç B. Ballestar (Barcelona 1929), aquarel·lista i dibuixant, ha treballat com a il·lustrador per a l’agència Norma Editorial SA. Ha col·laborat amb editorials internacionals com: Bastei (Alemanya), Robert Hale (Anglaterra), Clevalend (Àustria), Semic (França), Semic (Suècia) i Winthers (Dinamarca), entre d’altres. A Barcelona, també ha col·laborat assíduament amb les editorials Círculo de Lectores i Edhasa Editorial. Com a autor, ha publicat diversos llibres sobre tècnica pictòrica per a les editorials: Watson-Guptill (EUA), Edition Michael Fischer (Alemanya), Bordas (França), Hernous Forlag (Dinamarca), Parramón (Espanya), i Cantecleer (Bèlgica). Actualment continua col·laborant en l’edició de fascicles de dibuix i pintura per a les editorials Larousse i Planeta Agostini. La seva llarga trajectòria com a il·lustrador de llibres mostra, sobradament, el seu domini de la tècnica i l’art de la il·lustració pel món editorial. Un món de gran dificultat, exigència i complexitat.

Los robinsones suizos / Johann David Wyss

Ballestar, Artista de la Il·lustració  

"Ballestar, artista de la il.lustració" Format: 21x27 cm. Catàleg de 20 pàgines a color. Portada impresa amb paper Conqueror verjurat de 30...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you