Issuu on Google+

CORRANDES D'EXILI

AFA BELLAVISTA català llindar


Una nit de lluna plena


tramuntĂ rem la carena


lentament sense dir res... si la lluna feia el ple, tambĂŠ el fĂŠu la nostra pena.


A Catalunya deixĂ­ (Vaig deixar)


El dia de ma partida mitja vida condormida el dia que vaig marxar....


l'altra meitat vinguĂŠ amb mi per no deixar-me sense vida. l'altra meitat (1/2) de la vida, va anar amb ell per sobreviure.


AVUI EN TERRES DE FRANÇA

I DEMÀ MÉS LLUNY, POTSER...


No moriré d'enyorança nostàlgia            

ans d'enyorança viuré.

       però


En ma terra del Vallès

quatre pins un bosc espès

tres turons fan una serra


cinc quarteres massa terra com el Vallès no hi ha res


i una esperança desfeta i una recança infinita i una pàtria tan petita que la somnio completa

Joan Oliver (Pere IV) Ovidi Montllor


Corrandes d'Exili