Issuu on Google+

C ATALUNYA

MUNICIPIS

FEDERACIÓ

FMC

C A T A L U N Y A

Municipal Núm.20 Octubre del 2006

LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA COMPLEIX 25 ANYS


Sumari

Núm. 20 Octubre del 2006

4-5 Notícies

El Comitè Executiu de l’FMC encarrega una auditoria sobre el grau d’eficiència de les companyies de serveis i subministraments públics. Les ajudes de la Generalitat als serveis socials de titularitat local han crescut un 111 per cent des del 2003.

6 Breus

Vist-i-plau de la Comissió de Govern Local a les darreres normes que regulen el comerç a Catalunya. Les Jornades Europees del Patrimoni 2006, amb 430 activitats realitzades. Trobada de l’FMC amb la nova presidenta de l’Institut Català de les Dones.

7 Formació 8-11 Reportatge

L’FMC reprèn la celebració de cursos i seminaris.

La Federació de Municipis de Catalunya commemora el 25è aniversari de la seva formació mantenint el to reivindicatiu. Més d’un miler d’electes participen en la celebració institucional i també lúdica gràcies a l’actuació de Joan Manuel Serrat.

12-13 Qüestionari

Els vicepresidents de l’FMC opinen sobre els 25 anys de municipalisme.

14 Experiències municipals El Mercat Medieval de Guimerà supera les 12 edicions.

15 Informe

Catalunya aporta prop d’un milió d’hectàrees a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

16 Localret informa

Conveni de col·laboració amb la Generalitat per a l’impuls tecnològic en l’àmbit local.

17 Europa, més a prop 18-19 Cròniques i Quiosc 20-22 Disposicions 23 Agenda CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 20. Octubre del 2006 EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA: Juanma Peláez SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03Adreça de correu electrònic: edicions@fmc.cat DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004 La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcial sense permís de la redacció


Notícies

L’FMC auditarà les empreses de serveis

4 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

El Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya, reunit el 26 de setembre, va acordar l’encàrrec d’una auditoria tècnica sobre el nivell d’eficiència de les companyies prestadores de subministraments i serveis públics

Amb aquest encàrrec es tractarà de conèixer l'estat actual i les perspectives que presenten els serveis prestats a les administracions locals per part de les companyies distribuïdores d'aigua, gas, electricitat, telecomunicacions, etc. Amb l'auditoria es farà una enquesta entre els ens locals i es mirarà d'esbrinar també la manera de millorar el grau d'eficàcia dels serveis prestats. El president de l'FMC, Manuel Bustos, va argumentar aquesta mesura dient que "tots hem tingut en algun moment problemes amb algunes d'aquestes empreses de serveis. Per això proposem fer una enquesta entre els ajuntaments per saber com valoren aquestes companyies i poder treballar, a partir del resultat d'aquesta enquesta, per trobar solucions a aquests problemes". En general, es considera que la fiabilitat dels subministraments és cada vegada més vital per garantir el bon funcionament de viles i ciutats, especialment davant de fenòmens climàtics i naturals més virulents i sovintejats.

NOU SEPTENNI DEL FEDER En un altre moment, es va analitzar el quadre financer dels fons Feder a Catalunya durant el període 20072013, que com a conseqüència de l'ampliació de la Unió Europea cap a l'Est veurà retallada la seva aportació en un 43,5 per cent respecte del període que ara acaba. Tot el fons Feder disponible a Catalunya durant els propers set anys pujarà a 585,4

milions d'euros, dels quals un 23 per cent (134,6 milions) serà distribuït entre projectes i serveis de les administracions locals. A mitjan setembre, des de l'FMC es va efectuar al Departament de Governació i Administracions Públiques una proposta de distribució d'aquests recursos entre els diferents eixos programàtics previstos a la reglamentació del Feder. Com a novetat, des de la Federació es demanava que un 10 per cent fos destinat a l'eix d'innovació i economia del coneixement. Des de la Direcció General d'Administració Local s'ha donat resposta positiva a aquest plantejament.

EL CATALÀ DE LA CATALUNYA NORD El Comitè Executiu també va decidir donar suport a la proclamació de l'es-

criptor de la Catalunya Nord Jordi Pere Cerdà com a candidat de les lletres catalanes al Premi Nobel de Literatura. Aquesta candidatura ha estat impulsada des de l'Ajuntament de Perpinyà.

Governació aprova una proposta de la Federació per al repartiment dels fons del Feder Igualment, va aprovar una proposta de conveni de col·laboració amb la Bressola, institució educativa de caràcter comunitari que des del 1976 impulsa centres docents en llengua catalana a la Catalunya Nord. La Bressola gestiona set centres de maternal i primària i un de secundària. Quan se signi el conveni, des de l'FMC s'efectuaran diverses accions de difusió i es recomanarà als ens locals que s'adhereixin com a socis protectors de la Bressola. Finalment, en la reunió es va informar del contingut del Pla d'Ocupació de Catalunya i del seu efecte sobre les iniciatives locals.


Notícies

Les aportacions de la Generalitat per als serveis socials locals es doblen en 3 anys

La consellera Figueras, el president Maragall i la secretària general de Benestar i Família escolten el president de l’FMC

El president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va agrair al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que hagi "complert amb el seu compromís i la seva paraula de dotar els ajuntaments de més competències i de més recursos; en definitiva, de més confiança". El president de l'FMC va pronunciar aquestes paraules el 21 de setembre passat en l'acte de signatura del conveni marc anual que estableix la participació de la Generalitat en el finançament dels serveis socials que presten les entitats locals. Manuel Bustos va destacar que el conveni marc per a la prestació dels serveis socials, vigent del 2004 fins al 2008, és una "mostra d'aquesta major confiança dipositada pel govern en els ajuntaments i consells comarcals i que ens permet governar millor al servei dels veïns i veïnes, dels que més ho necessiten". Finalment, el president de la Federació va considerar que "aquesta línia no ha

de canviar en el futur; al contrari, ha d'anar a més perquè els ajuntaments volem més coresponsabilitat". Durant aquesta legislatura, l'import dels convenis ha crescut més del 110 per cent, i ha passat dels 38,6 milions d'euros atorgats al 2003 als més de 81,5 milions acordats per al 2006. Entre aquest any i l'anterior, l'increment ha estat del 38 per cent. Enguany, s'han reforçat especialment les dotacions destinades a l'assistència primària, l'atenció domiciliària i els serveis d'atenció a la infància, entre d'altres. El conveni marc amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants i

els consells comarcals obliga a signar cada any els protocols addicionals amb cada un dels ajuntaments i consells comarcals per tal de concretar els programes i els imports que s'atorguen a cada ens. Els 60 consistoris de poblacions superiors als 20.000 habitants i els 41 consells comarcals han firmat avui el protocol d'aquest any. El president de la Generalitat, que ha definit el mandat del seu govern com un "esforç de catalanisme social", va defensar que la Generalitat acabi transferint als ens locals uns 10 punts de la capacitat de despesa pública. En aquest sentit, va considerar que "les oficines de Benestar han de ser de competència local, ja que no té gaire sentit que el govern de la nació hagi d'atendre directament i personalment els individus". Per la seva part, la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, va advocar per "desenvolupar una descentralització pactada dels serveis socials fins a assolir una sola xarxa de serveis socials gestionada conjuntament entre Generalitat i ens locals". També va indicar que convindria establir un quadre financer estable per evitar haver de negociar any rere any els programes i les subvencions per a cada ajuntament.

Increments anuals en aplicació del conveni Període 2003 - 2004 2004 - 2005 2005 - 2006 Total acumulat 2003 - 2006

Increment 0,45% 52% 38% 111%

5 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

Eva Guillamet

Els municipis de més de 20.000 habitants i els consells comarcals signen els protocols financers de col·laboració amb Benestar i Família en un acte apadrinat per les entitats municipalistes


Breus

Nova regulació per al comerç La Comissió de Govern Local de Catalunya va celebrar a finals d'estiu dues sessions: el 28 d'agost amb caràcter extraodinari i el 20 de setembre. En aquestes sessions es van tramitar cinc projectes normatius, entre els quals destaquen disposicions de regulació del sector comercial Les disposicions que van rebre llum verda són: - Projecte de decret pel qual s'estableix el Pla de vigilància i control de residus en animals, vegetals i aliments a Catalunya. S'ha ampliat la representació del món local en la Comissió Directora del Pla, que pas-

sa a ser de dues persones. - Delegació de competències de gestió dels serveis prestats en equipaments cívics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. - Projecte de decret de desplegament de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, i es regulen altres aspectes dels establiments comercials. - Projecte de decret pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials. El Projecte de decret pel qual s'aprova el Pla general de política forestal 2007-2016 no va superar el tràmit.

Trobada amb la nova presidenta de l’Institut Català de les Dones

6 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

La nova presidenta de l'Institut Català de les Dones, Sara Berbel, va participar el 4 de juliol en una trobada a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya amb responsables de les regidories d'Igualtat de diversos ens locals per explicar les línies de treball del nou equip de l'ICD. També es va parlar d'alguns temes pendents, com l'estat de situa-

ció del tràmit de la futura llei catalana de violència i del protocol marc i circuit de violència de gènere. Desprès de felicitar-la pel seu nomenament es va manifestar la plena col·laboració i complicitat de les dues institucions per contribuir encara més del que s'ha fet fins a l'actualitat en les polítiques públiques d'igualtat.

El Pla d’implantació progressiva en l’activitat física i salut a Catalunya El passat 18 de juliol es va celebrar a la seu de l'FMC una jornada adreçada a regidors i tècnics locals per tal de donar a conèixer el PIP (Pla d'implantació progressiva) de salut i esport. L'objectiu del pla, que va ser presentat el mes de gener d'enguany per la consellera de Salut, Marina Geli, i l'aleshores secretari general de l'Esport, Rafel Niubó, és incentivar una

part de la població perquè abandoni el sedentarisme i vinculi l'activitat física a una millora de la seva salut, especialment entre les persones que pateixen obesitat, hipertensió arterial, diabetis mellitus i hiperlipidèmia. A més, el pla també pretén, a llarg termini, contribuir a un estalvi considerable en la factura sanitària pública de Catalunya. El president de la Comissió d'Es-

430 activitats a Catalunya a les Jornades del Patrimoni Els dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre es van celebrar, per 16è any consecutiu, les Jornades Europees del Patrimoni, enguany destinades especialment a la gent més jove. L'esforç conjunt de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Museu d'Història de Catalunya ha permès que en aquesta edició s'hagin programat 430 activitats gratuïtes diferents en gairebé 200 municipis de tot el país. En aquesta edició, a diferència d’anys anteriors, s’ha passat de 80.000 a 250.000 fulletons, i s'ha optat per fer-los arribar directament a la ciutadania mitjançant l'encartament a tres diaris d'informació general: El Punt Diari, l'Avui i La Vanguardia. Un any més, Catalunya, tal i com fan una cinquantena de països de la resta d'Europa, ha destinat el darrer cap de setmana de setembre a donar a conèixer el seu patrimoni arquitectònic, històric, monumental i cultural.

ports de l'FMC i alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Juan A. Vázquez, després de donar la benvinguda als més de 40 assistents, va cedir la paraula a Mario Lloret, en representació del Consell Català de l'Esport, i a Josep M. Pons, del Departament de Salut, que van exposar les finalitats del PIP. La segona part de la jornada va servir perquè les regidores Montserrat Parra i Monserrat Brugal expliquessin com ha funcionat als seus respectius municipis (Lleida i Argentona) la implantació d'aquest pla.


Formació

La programació formativa de l’FMC es reprèn amb 12 noves accions Al llarg de les properes setmanes l’àrea de formació de la Federació de Municipis ha programat la realització de diversos cursos adreçats al personal que treballa a les entitats locals

TRES SEMINARIS FORMATIUS El 28 de setembre es va iniciar la vuitena edició del Seminari de Relacions Col·lectives i Funció Pública, que s'organitza conjuntament amb els sindicats CCOO i UGT. En la primera de les tres sessions mensuals de què consta el curs es van abordar qüestions relatives a la contractació temporal i a la carrera administrativa. D'altra banda, a primers d'octubre, concretament els dies 5 i 10, s'ha obert un nou seminari sobre gestió local que s'impartirà a la seu de la Fundació Politècnica de Catalunya. L'edició d'enguany tractarà de la gestió del deute i del finançament, del manteniment i de l'amortització de les inversions. Pel que fa a la sessió sobre el deute, es tractaran els seus aspectes jurídics

i posteriorment s'abordaran els elements a tenir en compte en la concur-rència d'ofertes per a noves opera-cions de crèdit, a més de la gestió de la tresoreria i la cobertura de riscos financers. La segona sessió, dedicada a les inversions, inclourà continguts sobre les tècniques de col·laboració publicoprivada en el finançament i la gestió de les inversions en obres i serveis públics. Finalment, està previst que el dia 20 d'octubre se celebri la primera sessió del Seminari de Dret Local que, com cada any, compta també amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Mancomunitat de Municipis de l'AMB.

Curs bàsic de medi ambient (segona edició). Del 23 al 27 d’octubre del 2006 De 8:15 a 18:45 hores. Informació: FMC (Laura Gálvez), Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona. 93 310 44 04. formacio@fmc.cat Lloc de realització: Escola de Policia de Mollet del Vallès (carretera C-17, Barcelona-Ripoll, Km. 13,5, de Mollet del Vallès).

Policia de proximitat, escola i entorn (segona edició). 23, 24, 25, 26, 27, 30 i 31 d’octubre i 2 i 3 de novembre del 2006 Curs que s’imparteix de 9:00 a 18:00 hores. Informació: FMC (Laura Gálvez), Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona. 93 310 44 04. formacio@fmc.cat Lloc de realització: Escola de Policia de Mollet del Vallès (carretera C-17, Barcelona-Ripoll, Km. 13,5, de Mollet del Vallès).

ACCIONS INSTRUMENTALS I SECTORIALS

La resta d'accions programades s'agrupen en cursos de naturalesa instrumental o sectorial. Entre el primer grup es portarà a terme un curs a distància sobre l'adaptació a la Llei orgànica de protecció de dades, un curs destinat a la redacció de plans d'adequació a la llei i al reglament de contaminació lumínica de Catalunya. A més, també s'impartirà un curs adreçat a les funcions d'inspecció ambiental per part de tècnics municipals. Quant a les actuacions formatives de caire sectorial, es desenvoluparan cursos en matèria d'intervenció educativa, biblioteques, mobilitat sostenible i policia de proximitat.

El servei local de cementiris. 24 d’octubre del 2006 S’impartirà un únic matí, de 10:00 a 14:00 hores. Informació: FMC (Laura Gálvez), Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona. 93 310 44 04. formacio@fmc.cat Lloc de realització: Edifici Vértex. Plaça d’Eusebi Güell, 6, de Barcelona.

Oficines de relació amb la comunitat. 2, 3, 6, 7, 8 i 9 de novembre del 2006 De 9:00 a 18:00 hores. Informació: FMC (Laura Gálvez), Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona. 93 310 44 04. formacio@fmc.cat Lloc de realització: Escola de Policia de Mollet del Vallès (carretera C-17, Barcelona-Ripoll, Km. 13,5, de Mollet del Vallès).

7 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

La primera acció programada anava adreçada a les persones interessades en el desenvolupament del treball en equip per aconseguir que aquest millori la seva eficàcia amb instruments de comunicació i motivació, entre d'altres. El curs es va portar a terme a les instal·lacions de l'FMC al llarg del mes de setembre.

Cursos i seminaris


Juanma Peláez

Reportatge

Més d’un miler d’electes locals celebren el 25è aniversari de la Federació de Municipis

8 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

La Federació de Municipis de Catalunya va celebrar el dia 4 d’octubre el seu 25è aniversari amb un acte institucional a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, al qual van assistir més d’un miler de càrrecs electes locals i les principals autoritats del país. L’acte commemoratiu va finalitzar amb l’actuació de Joan Manuel Serrat En la seva intervenció, el president de l'FMC i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va constatar que "els 27 anys de democràcia local han canviat Catalunya" i per aquest motiu va reivindicar "amb més fermesa que mai la necessitat de tenir més protagonisme polític perquè formem part de la governació real del país, som l'administració més propera a les persones i podem aportar idees innovadores per al progrés general". També va afegir que "ara, en el nou marc que ens dóna l'Estatut, en què el municipalisme és més protagonista, no volem cap pas enrere". Manuel Bustos va argumentar que el progrés ha estat en bona part "liderat pels ajuntaments" i, per aquest motiu, va advertir que "ningú pensi que es pot governar i tirar endavant projectes sense la col·laboració dels ajuntaments o d'esquenes als ajuntaments". També va tenir un record per als regidors de Viladecavalls i de Sant Adrià del Besòs que van ser assassinats per ETA.

CAP AL 20-50-30 El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va considerar que el seu govern "ha donat un gir a les relacions amb els ens locals, que serà irreversible". Maragall va pronosticar que "a Catalunya arribarem a una distribució de la despesa pública del 20 per cent per a l'Estat, el 50 per cent per a la Generalitat i el 30 per cent per als ajuntaments". El cap del govern català es va declarar partidari de "transferir les oficines de Benestar als municipis perquè això no suposa debilitar la Generalitat sinó, tot al contrari, permet enfortir la relació de les persones amb els poders públics, en aquest cas per mitjà dels ajuntaments". A l'inici de l'acte, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va destacar que "el municipalisme assoleix una fita de maduresa en un context social de progrés que ha contribuït a tenir".

VEUS PLURALS DELS REPRESENTANTS DELS DIFERENTS GRUPS POLÍTICS L'alcalde del Prat de Llobregat (IC), Lluís Tejedor, va assenyalar que "l'FMC representa el municipalisme divers i plural i per això es manté viu des de la seva fundació". També va reclamar a les administracions de la Unió, Espanya i Catalunya que "inverteixin en els governs locals". L'alcalde d'Argentona (ERC), Antoni Soy, va defensar la necessitat d'un "municipalisme més fort i unit, nacional català, amb valors democràtics i republicans, que treballi per la cohesió i la convivència, la identitat i la integració de totes les persones". L'alcalde de Reus (PSC), Lluís Miquel Pérez, va remarcar que "al nou Estatut de Catalunya hem recollit els fruits de 25 anys de feina i empenta municipalista" i va recordar que resta encara l'assignatura pendent "d'assolir la unitat del municipalisme català".


Reportatge

Reconeixement als presidents històrics Nadal va presidir la Federació des del moment de la seva fundació al 1981 fins al 1995. Mas va ser el president entre 1995 i el 2004. Als dos se'ls va lliurar una peça al·legòrica, basada en el logotip de l'entitat, com a mostra d'agraïment pels serveis al municipalisme català. Joaquim Nadal va recordar que al 1981 es vivia "un moment difícil en la posada en marxa d'una nova administració, però amb la seguretat i el convenciment que la nació es construïa des de baix i no des de dalt, des de les urgències i patiments quotidians dels nostres veïns i veïnes". Aquesta il·lusió, segons Nadal, va ser el motor "de la gran transformació urbana, d'un canvi que, malgrat no sortir als llibres d'història, ha estat la revolució més important a Espanya en tot el segle XX". Manuel Mas va fer notar que malgrat 25 anys d'insistència i pressió municipalista, no s'han assolit els grans objectius que es pretenien pel que fa a la unitat de les entitats catalanes i l'obtenció de reconeixement polític i econòmic per als governs locals. A les institucions i empreses que van

patrocinar i van donar suport a la celebració de l'aniversari se'ls hi va lliurar també, com a record, la mateixa obra al·legòrica. El van recollir el conseller de Governació de la Generalitat, Xavier Sabaté; el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho; el vicepresident de la Diputació de Girona, l'alcalde de Vilablareix, Enric Vilert; el delegat general de La Caixa a Girona, Rafael Garcia; el secretari general de Caixa Catalunya, Josep Querol; i el director general del grup Agbar de Catalunya i Balears, Leonard Carcolé. En nom de tots ells, el president de la Diputació de Barcelona, va adreçar unes paraules al assistents amb les quals va reivindicar el paper fonamental que han jugat els municipis "en la recuperació del sentit d'identitat col·lectiva que ha permès arrelar a la gent a pobles i ciutats". El president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Heliodoro Gallego, va ser convidat a la celebració i va voler destacar que totes les entitats municipalistes "estem treballant pel mateix, des del respecte a les competències de cadascú".

A tots els assistents a l'acte commemoratiu se'ls hi va lliurar, a part d'altres obsequis, un llibre de gran format especialment editat amb motiu dels 25 anys de vida de la Federació. Aquesta publicació repassa la trajectòria històrica de l'entitat des de la seva Assemblea fundacional, a Manresa al novembre del 1981, per part de 150 ajuntaments. Després de resseguir les principals fites d'aquestes dues dècades i mitja, la publicació desemboca en l'estat actual de la Federació, que ja compta amb 602 ens locals adherits: 562 ajuntaments, les 4 diputacions, 30 consells comarcals, dues mancomunitats i 4 entitats municipals descentralitzades. El darrer capítol és una comparativa fotogràfica de 17 poblacions amb la que s'intenta mostrar i exemplificar la transformació experimentada als municipis de Catalunya.

Després de les intervencions institucionals, Joan Manuel Serrat va arrencar el seu recital amb "Mediterraneo" i va anar alternant cançons del seu nou CD, "Mô", amb altres del seu llarg treball musical. Serrat va estar especialment comunicatiu amb el públic, a qui va adreçar comentaris entre tema i tema.

9 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

Serrat, comunicatiu Juanma Peláez

Eva Guillamet

Eva Guillamet

Un dels moments més emotius de l'acte va ser el reconeixement que es va fer a dos exalcaldes que, en el seu moment, van presidir la Federació de Municipis: Joaquim Nadal, exalcalde de Girona i conseller de Política Territorial i Obres Públiques i conseller de la Presidència de la Generalitat; i Manuel Mas, exalcalde de Mataró i diputat al Congrés.


10 Federaci贸 de Municipis de Catalunya N煤m. 1 Gener de 2005

Reportatge


11 Federaci贸 de Municipis de Catalunya N煤m. 1 Gener de 2005

Reportatge


Qüestionari

Els vicepresidents de l’FMC valoren els 25 anys de municipalisme 1. Quines han estat les principals fites i mancances del municipalisme català en aquests 25 anys? 2. Quina ha estat la seva experiència personal al si de la Federació? 1. L'FMC ha esdevingut la casa comuna del municipalisme català donant cabuda a governs locals de tots els colors i plantejant sempre la defensa dels interessos locals davant de la Generalitat i de l'Estat, amb independència de quin fos el govern de torn. El Segon Congrés de Municipis, celebrat l'any 2001, va permetre posar en comú la diagnosi i els

nous reptes del món local a l'inici del segle XXI. La gran mancança ha estat la falta d'unitat amb l'ACM, malgrat l'avenç que significa la recent creació de la Comissió Municipalista de Catalunya.

1. Les nostres ciutats i viles tenen assolida avui una fita de maduresa de la vida democràtica municipal del tot consolidada i una transformació social i urbana en tots els seus àmbits. Podem celebrar que es gaudeix d'un context social de progrés fet entre tots, amb una bona cohesió social, una important prestació de serveis públics i una modernització dels nostres ajuntaments gens menyspreable, si bé és cert que resten pendents la clarificació competencial entre les administracions, la descentralització de

serveis i la millora dels recursos i el finançament municipal.

1. En aquests vint-i-cinc anys, els ajuntaments i el municipalisme del país han estat una de les dues potes, juntament amb la Generalitat, de les passes de gegant que hem fet junts: en infraestructures i equipaments, en serveis a les persones, en el foment de l'economia productiva. Des del meu punt de vista, en el futur necessitem un municipalisme: - Nacional, naturalment"nacional català". I hem de dedicar els

nostres esforços a enfortir-lo i donar-li més presència pública. - Cada dia més fort i cada cop més unit. Hem de continuar treballant per la unitat del municipalisme català. - Que desenvolupi els valors de la democràcia radical a l'àmbit local. És a dir, la cohesió, la convivència i el benestar; el civisme i la participació ciutadana; la identitat i la integració social i nacional; la sostenibilitat i l'equilibri en la gestió del territori; l'economia productiva i una administració àgil i eficient.

LLUÍS MIQUEL PÉREZ Alcalde de Reus

12 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

ANNA PAGANS Alcaldessa de Girona

ANTONI SOY Alcalde d’Argentona

2. L'FMC ha estat una escola de formació per a tots els electes i tècnics locals que hem participat en les seves estructures. Hem après molt posant en comú experiències i hem orientat els ens federats cap a una constant millora dels serveis públics. Això ha estat possible gràcies a la gran qualitat professional i humana de les persones que han treballat al servei de l'FMC, que són la veritable ànima de la institució.

2. Durant 25 anys és molta la vida personal i pública viscuda al si de l’FMC, on hem fet possible un pòsit que, des de la modèstia però també des de la convicció, hem de reivindicar com un veritable patrimoni col·lectiu en el que tots els regidors i regidores hi hem aportat alguna cosa. A la Federació, la interacció riquíssima que ha nascut de tantes energies creuades, la implicació, les anàlisis, les opinions, les crítiques, la cooperació i la participació que hi he viscut m'han aportat valors que projecto cap a fites de creixement cultural, econòmic i social per a la meva ciutat. Des de Girona, intento mantenir vives la força i la il·lusió d'aquests darrers 25 anys i continuar lluitant de la mà dels nostres ciutadans i ciutadanes per encarar els nous reptes de futur.

2. Ha estat una experiència única, inoblidable i plena d'emocions poder col·laborar amb tants alcaldes i alcaldesses i electes locals i treballar pels ajuntaments i per Catalunya.


Qüestionari

1. El municipalisme català és afortunadament divers territorialment i plural políticament. I aquesta diversitat constitueix un valor que enriqueix l'acció de govern cada vegada més interrelacionada dels pobles i ciutats de Catalunya. I sobre tot és, al meu entendre, molt positiva per als ciutadans que poden conèixer i valorar les diferents formes, prioritats i accents dels governs municipals. Probablement la principal fita ha esta la capacitat en el primer període per corregir els dèficits històrics de serveis bàsics a pobles i ciutats amb la

urbanització de carrers, els residus, aigües, enllumenat, neteja viària, etcètera, i després posar l’accent en la construcció d’equipaments socials i culturals per dinamitar la vida ciutadana i l’inici en la prestació de serveis a les persones. En relació a les mancances d'aquest període destacaria dues: la primera, imputable exclusivament als ajuntaments, potser és no haver aconseguit la unitat orgànica del municipalisme català. La segona, més preocupant, és la vergonyosa actual vigència d'un marc normatiu competencial del règim local profundament anacrònic i injust, més propi de la transició política.

1. La fita principal que resoldria totes les altres és aconseguir que els partits interioritzessin el paper del municipi com a administració no de "perfil baix" sinó com l'administració més propera al ciutadà i, per tant, li adeqüessin un finançament suficient per a les obligacions que es donés amb paràmetres actualitzats. El municipalisme ha de po-

der vetar lleis que obliguin a prestar serveis si no van acompanyades de la font de finançament que les faci possibles. Cal donar, també, competències en matèria de promoció d'habitatge.

1. Les principals fites del municipalisme català en aquests 25 anys són moltíssimes, però la més important i fonamental de totes és que l'administració local, com a administració més propera al ciutadà, ha fet arribar a la ciutadania el valor real de la democràcia. Els ciutadans se senten lliures per poder escollir qui els ha de representar i per poder decidir qui pot solventar els seus problemes i inquietuds amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida. Això s'ha aconseguit duent a terme actuacions a càrrec dels pressupostos municipals, moltes

d'elles sense ser competència municipal però que eren i són absolutament necessàries. Necessitem més recursos de les administracions supramunicipals i també demanem més competències.

CARLES PÀRAMO Alcalde de Roses

VÍCTOR ROS Alcalde de Sant Andreu de Llavaneres

2. L'FMC és la principal organització municipal del país, i també la més dinàmica. La meva experiència com a vicepresident és enriquidora i positiva personalment i políticament, i espero modestament que també d'utilitat per als ajuntaments associats.

2. Soc l'únic representant del gran nombre de municipis governats per CiU i he d'agrair el tracte amable de la resta de membres dels òrgans de govern i del personal de l'FMC. No vull deixar de dir que, per la meva condició de vicepresident també de l'ACM, caus sovint en la comparació i això és bo. No puc dir, a pesar meu, que cap dels partits de l'arc parlamentari, català i espanyol, donin al municipalisme la importància que té. Cap.

2. Molt positiva, doncs al si de la Federació ens trobem representats un conjunt importantíssim de municipis de Catalunya governats per diferents partits polítics per aconseguir un objectiu comú: que als municipis de Catalunya, des del diàleg amb altres administracions supramunicipals, se'ls tingui en compte a l'hora de legislar i que puguin obtenir més competències i recursos.Volem que Catalunya sigui al més competitiva possible i això passa fonamentalment i essencialment pel fet que els nostres municipis siguin també competitius, és a dir, que siguin equiparables amb recursos i competències a la resta de municipis d'altres països del nostre entorn.

13 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

LLUÍS TEJEDOR Alcalde del Prat de Llobregat


Experiències municipals

El reviscut mercat medieval de Guimerà Guimerà, un dels pobles més ben conservats de Catalunya, recrea des de fa 12 anys una fira-mercat medieval on els veïns es vesteixen d’època

Fotografia cedida per l’Ajuntament de Guimerà.

14 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

A la Vall del riu Corb, enfilant-se en una petita serra, el poble de Guimerà manté gairebé intacta l'estructura de carrers, places, porxades, escales, racons i giragonses que tenia fa més de 600 anys. L'economia agrícola del secà ha forçat una austeritat en la vida de successives generacions que, com a contrapartida positiva, ha preservat el llegat medieval, molt ben conservat però força desconegut. El municipi té poc més de 350 habitants i un 60 per cent dels habitatges són segones residències. En aquestes condicions, l'ajuntament va tenir la idea de muntar un mercat medieval, com el que efectivament tenia lloc a l'antiguitat per atorgament reial, i d'aquesta manera revaloritzar el seu

patrimoni arquitectònic, històric i monumental. Donant-lo a conèixer es volia promocionar el poble com a destí turístic i també incentivar la recuperació i rehabilitació de cases antigues que estaven en mal estat. Com diu el regidor responsable del muntatge, Joan Rosich, "l'aparador ja el teníem i calia tirar endavant el mercat, les activitats i fer que la gent participés". La participació dels veïns és, potser, el fet més característic i diferencial de la fira medieval de Guimerà en relació a d'altres que se n'han posat en marxa a diverses localitats. El cert és que gairebé la totalitat dels veïns i famílies de les segones residències es disfressen, "estrenant vestit nou cada any, si es pot", comenta Rosich. Capítol a part mereix la representació d'una obra nova cada any, que escriu un mestre de l'escola del poble, sempre ambientada en les èpoques antigues. De material narratiu no en falta en aquesta terra, que va ser frontera de contacte i conflicte entre cristians i musulmans, entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova durant segles. I de ganes de fer teatre, tampoc no en falten. Al darrer espectacle, en el qual intervé un centenar de veïns, unes deu mil persones van assistir a

les dues representacions nocturnes que es van fer a la llera del riu: els actors a un costat del Corb i el públic de l'altre. En aquesta ocasió es va recrear la vida en un monestir cistercenc. Durant el dia, al mercat, diversos grups musicals van fer cercaviles interpretant música antiga o d'aire medieval i va haver-hi petites demostracions a la Plaça Major, com ara una de danses orientals. La primera edició va consistir en la instal·lació d'una dotzena de parades de productes artesanals, que van visitar 3.500 persones. Dotze edicions després, el nombre de parades s'apropa al centenar i l'assistència de públic s'ha multiplicat per 10. Hi ha paradistes que vénen expressament de França o Andalusia perquè els surt a compte.

35.000 persones passen per un poble de 350 habitants en un cap de setmana Arrossegats per l'impuls de fer present Guimerà als mapes i guies, en aquest temps s'han obert cinc cases de turisme rural, s'han restaurat i adobat moltes finques, s'ha inaugurat un nou museu amb dues sales d'exposició i una sala audiovisual i, potser el més significatiu, ha nascut una associació (guimera.info) que administra una pàgina web i canalitza les energies dels vilatans en la promoció del poble. De fet, té un abast i una influència més enllà del terme municipal. A l'ajuntament estan prou satisfets del resultat obtingut amb la iniciativa però tenen una espina clavada: "Mai no hem rebut cap ajuda de la Generalitat, ni un cèntim", en paraules de Rosich. El pressupost total de la darrera edició ha pujat a 43.000 euros i es busca sempre la manera que la fira s'autofinanci i la hisenda municipal no hagi de cobrir part del cost.


Informe

El govern de la Generalitat va aprovar el 5 de setembre el Projecte d’ampliació dels espais que han de formar part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea La designació d'espais que han de ser protegits i formar part de la xarxa europea de conservació de la natura pretén ser un pas decisiu per mantenir o restaurar la biodiversitat a Catalunya, a més de resoldre els diversos procediments d'infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya per una representació insuficient d'hàbitats i espècies. D'acord amb la legislació comunitària, la Xarxa Natura 2000 ha d'assolir una representació suficient i significativa dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari per tal de contribuir a la conservació de la biodiversitat de la Unió Europea. Les directives d'hàbitats i d'aus obliguen a protegir, com a mínim, el 20% de tots els tipus d'hàbitats i espècies d'interès comunitari, i en alguns casos (els més amenaçats o rars), incrementa aquest percentatge de representació. La proposta final enviada a Europa destina 957.051 hectàrees de superfície terrestre a la Xarxa Natura 2000, el 29,83% del territori català. També s'han inclòs 83.104 hectàrees marines. En comparació a la relació d'espais que havia estat enviada per l'anterior govern a la Comissió Europea (amb un total de 619.984 ha), la superfície de l'àmbit agrícola i estèpic s'ha incrementat més d'un 35% per conservar els hàbitats de les aus estèpiques i complir així una de les exigències de la UE. Amb tot, en una part significativa es permetrà el reg de suport als conreus i s'han compromès compensacions econòmiques. La muntanya mediterrània ha vist doblada les hectàrees prote-

gides i els espais fluvials arriben gairebé al 90% d'increment per mantenir els boscos de ribera i la fauna que aquests acullen. L'increment més espectacular, però, és a l'àmbit marí, que es multiplica per deu respecte la proposta vigent. Els alguers de posidònia i algunes espècies d'aus marines són els objectius principals d'aquest augment, tot i que també permetrà millorar els recursos pesquers.

En terrenys de secà hi haurà rec de suport al cereal Prop del 80 per cent de les hectàrees que incorpora la nova proposta d'ampliació ja disposa actualment d'algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals, reserves...), en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) o bé perquè són boscos d'utilitat pública o estan incloses en els plans territorials aprovats pel govern.

PARTICIPACIÓ I CONTESTACIÓ El 65% dels espais proposats no han registrat cap al·legació en el període d'informació pública; més de la meitat

de les observacions finals han estat acceptades i s'han incorporat més de 150 propostes formulades pels ens locals i més de 200 de la societat civil. Hi ha hagut entitats locals que han demanat l'ampliació dels àmbits proposats des del govern i d'altres, en canvi, s'han posicionat en contra exigint que fossin retallats. Ha estat un projecte que ha comptat amb força participació: presentacions públiques, grups de treball territorials, grups de treball temàtics, compareixences i debats parlamentaris, dos processos formals d'informació pública amb més de sis mesos d'atenció als interessats, etc.

LES DIRECTIVES EUROPEES El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva hàbitats relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Aquesta Directiva representa actualment, i juntament amb la Directiva de les aus, l'instrument més important d'aplicació en tot el territori de la UE per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat. La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Els espais naturals a proposar per a la Xarxa Natura 2000 són de dos tipus: a) Els llocs d'importància comunitària (LIC), que han de contenir mostres representatives dels tipus d'hàbitats i poblacions d'espècies d'interès comunitari presents a Catalunya. b) Les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), que han de contenir poblacions d'ocells de les espècies que figuren a la Directiva de conservació de les aus silvestres. Per aquest motiu, el govern va decidir designar com a noves ZEPA un conjunt d'espais que ja s'havien proposat com a LIC amb anterioritat. En concret, els espais proposats seran 73.

15 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

Prop d’un terç de Catalunya, dins la Xarxa Natura 2000


Localret informa

El govern i Localret donen un nou impuls a les TIC en l’àmbit local

Localret.

El Consorci Localret i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya van signar el 7 de setembre un conveni de col·laboració

16 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

El president de Localret i el conseller de la Presidència signen el conveni de col·laboració

El conveni, vigent per als propers quatre anys, s'ha signat per promoure actuacions de banda ampla, radiocomunicacions i telefonia mòbil de manera ordenada i equilibrada al conjunt del territori. El conveni preveu una aportació anual de la Generalitat de 850.000 euros i va ser signat pel conseller de la Presidència i portaveu del govern, Joaquim Nadal, i el president del Consorci Localret i alcalde de Terrassa, Pere Navarro. L'acord s'estructura en quatre eixos principals: - Col·laborar en el desenvolupament a Catalunya d'una Xarxa Oberta d'infraestructures de telecomunicacions per afavorir la ciutadania, les empreses i les administracions. - Impulsar la implantació de la Ban-

da Ampla Rural que desenvolupa la STSI mitjançant el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI). Localret farà mostres per tot el territori a les administracions locals per conèixer quin és el grau de satisfacció i la qualitat del servei. - Col·laborar en l'extensió i la millora de manera ordenada de la telefonia mòbil amb una cobertura de les xarxes dels operadors mòbils més òptima i amb la proposta de nous plans de serveis. - Desenvolupar projectes d'infraestructures, serveis i continguts basats en els sistemes de radiocomunicacions als municipis, tant per al funcionament de la mateixa Administració local com per al mercat en general.

Localretnews Broadband, finestra a la Banda Ampla Localretnews Broadband (en català, banda ampla) és un nou butlletí electrònic que el Consorci Localret posa a l'abast de totes aquelles persones interessades en el coneixement de les actuacions de les administracions públiques en l'àmbit de les telecomunicacions. El butlletí es pot consultar accedint a la pàgina web de Localret (www. localret.cat). Així mateix, totes les persones interessades poden rebre aquesta publicació digital a la seva bústia de correu electrònic, de forma gratuïta, omplint un senzill formulari. Localretnews Broadband pretén ser un aparador que reculli les principals informacions relacionades amb la banda ampla. A més, entre els objectius d'aquesta nova publicació electrònica hi ha la difusió de les diverses polítiques públiques i les iniciatives privades que es promouen als països d'arreu del món per impulsar el desenvolupament de la banda ampla. El butlletí combinarà números d'informació més general amb l'anàlisi en profunditat de la situació a diversos països. Així, en aquest darrer cas, ja es poden consultar els butlletins dedicats a França, Irlanda, els Països Baixos i Suècia. La publicació digital s'estructura bàsicament en un resum -elaborat per Localretde les iniciatives públiques dels diferents països en l'àmbit de les telecomunicacions i es complementa amb diversos estudis i documents que recullen diferents experiències analitzades i exposades pels principals protagonistes.

Més informació a la pàgina web www.localret.es


Europa, més a prop

El 4 d'octubre va entrar en funcionament el nou portal administrat pel Patronat Català Pro Europa www. infoeuropa.org. El portal, que ja va ser creat l'any 1997, afronta des d'ara una nova etapa en la que vol convertir-se en un instrument de referència per apropar la Unió Europea al ciutadà de Catalunya. Amb aquests objectius s'han ampliat i actualitzat els seus continguts millorant-ne la navegabilitat i la cerca d'informació. Com a novetat, el portal dedica una part a les relacions de Catalunya amb la Unió Europea. El nou web compta amb una base d'informació i coneixement (BIC), formada per fitxes que desenvolupen, amb més detall, determinats aspectes amb l'objectiu de permetre a l'usuari una millor traçabilitat en l'aprofundiment de la informació. És també innovador l'apartat de recursos, consistent en productes de diversa naturalesa que el Patronat posa a

disposició de la ciutadania amb l'objectiu d'aprofundir en el seu coneixement sobre la Unió Europea. Dins dels recursos es poden trobar, per exemple, les publicacions pròpies que regularment s'editen, els cursos sobre la Unió Europea que s'organitzen arreu de Catalunya, informació sobre les convocatòries de beques i ajuts per estudis d'integració europea o els "eurostages". També són recursos clau del Patronat el Butlletí de Notícies, el Servei Especialitzat d'Informació o la xarxa de punts d'informació europea a tot el territori de Catalunya en el marc del programa Europe Direct. La inauguració del nou portal va coincidir amb la celebració dels vint anys de l'oficina del Patronat Català Pro Europa a Brussel·les i de l'oficialització, mitjançant l'aplicació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, de la Delegació del Govern davant la UE.

Carta europea per a la igualtat en l’àmbit local El Consell de Municipis i Regions d'Europa ha presentat al Parlament Europeu la Carta europea per a la igualtat entre les dones i els homes en la vida local, que va ser adoptada durant el Congrés anual del Consell, celebrat a Innsbrück el mes de maig passat. La presidenta de la comissió dins el Consell de Municipis i Regions d'Europa que representa els electes locals i regionals, Vicenta Bosch Palanca, i el secretari general de l'associació,

Jeremy Smith, van explicar que la Carta europea per a la igualtat és un document polític adreçat als dirigents locals i regionals europeus amb propostes concretes per ser implementades a escala local. La Carta demostra també que la igualtat d'oportunitats està lligada a la majoria de les polítiques locals i que els municipis tenen un paper important a desenvolupar per tal d'arribar a aconseguir una veritable igualtat entre les dones i els homes a Europa.

Grup d’alt nivell sobre el multilingüisme El dia 20 de setembre la Comissió Europea va adoptar una Decisió relativa a la creació d'un grup d'alt nivell sobre multilingüisme. Aquest grup és fruit de la Comunicació del 2005 "Una nova estratègia marc per al multilingüisme" en la qual se sol·licitava la creació d'un grup d'alt nivell que assessorés el comissari d'Educació, Formació, Cultura i Multilingüisme, Ján Figel, per assolir un plantejament global sobre el multilingüisme a la Unió Europea. El grup està format per onze experts de tot Europa políticament independents que no representen els interessos d'una nació o llengua particular. La primera reunió es va celebrar el 3 d'octubre del 2006 i el grup presentarà les seves primeres recomanacions el 26 de setembre del 2007, coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües.

L’eurocambra demana protegir el patrimoni rural El Parlament Europeu va aprovar, a iniciativa pròpia, una resolució en la seva sessió plenària del setembre passat, per posar de relleu la naturalesa específica i la importància del patrimoni natural i arquitectònic europeu, en especial en les àrees rurals i en les illes. D’entre les mesures per protegir el patrimoni cultural europeu, el PE demana que es concedeixin incentius per a la demolició o la modificació de construccions incompatibles que alterin les característiques arquitectòniques particulars d'una comunitat.

Més informació a la pàgina web www.infoeuropa.org

17 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

Nou portal www.infoeuropa.org del Patronat Català Pro Europa


D E P A R C

18 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

L A

C I U T A D E L L A

D E S

D E

M A D R I D

Cròniques

Pocs pactes i poca broma Josep M. Sanmartí Els cercles polítics i mediàtics de Madrid han escomès la tardor política amb menys ganes i menys possibilitats d'establir grans acords que abans de l'estiu, és a dir, que continua més que mai la tibantor. En aquests moments no s'albira cap tema sobre el qual es pugui pensar en una aproximació substancial que permeti arribar a pactes d'Estat. Solament han millorat les relacions amb l'Església catòlica, sovint un braç de les mobilitzacions del PP, amb un oportú acord sobre finançament i un altre de molt possible sobre l'ensenyament de la religió a les escoles. Els analistes sostenen que la immigració i la pau al País Basc seran els dos temes estrelles que utilitzarà el PP per continuar tensant el debat

polític. El debat territorial no dóna per a més, si bé la campanya electoral a Catalunya l'animarà conjuntament amb la distribució dels Pressupostos de l'Estat. Queda també en segon terme la picabaralla de l'11-M, si ETA hi va intervenir o no. Persones acostades al PP sostenen que la posició del partit és una juguesca personal d'Eduardo Zaplana, que passa moltes dificultats per les seves connexions amb casos de corrupció del País Valencià, començant pel gran embolic de Terra Mítica. Ajudat per alguns diputats, com Jaime Ignacio del Burgo, Alicia Castro o Vicente Martínez Pujalte, Zaplana defensa que de les investigacions d’El Mundo en pot sortir alguna qüestió important contra el govern i per això

Les lliçons del tripartit Salvador Sabrià A punt d'entrar en plena campanya electoral pel Parlament i amb un govern format en els darrers temps per la coalició de dos grups polítics (PSC- Ciutadans pel Canvi i ICVEUIA), val la pena mirar amb una mica de perspectiva els dos anys, nou mesos i quatre dies que haurà durat el Consell Executiu de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall per extreure'n algunes lliçons. La pràctica ha demostrat que governar en coalició és molt més complicat que fer-ho sota un comandament únic i pràcticament indiscutible. Per tant, si s'opta per la coalició, que possiblement reflectirà molt millor els interessos plurals de la societat, s'hi ha d'aplicar una major dosi d'entesa. A més, ha quedat clar també que l'oposició no en deixarà passar ni una. Només cal veure

l'allargament innecessari amb peticions de pròrrogues i més pròrrogues que han tingut alguns projectes de llei en el seu tràmit parlamentari. Però el més bàsic de tot, vistos els resultats, és aconseguir una coherència interna del govern en la que el prioritari sigui el compliment d'un programa ben clar. I aquest objectiu ha de primar per sobre de les quotes de repartiment de poder en les diferents àrees de l'Administració perquè, al final, el que valoren els ciutadans és l'obra global de govern i no tant quin partit era el responsable d'executar-la. Hi ha un exemple molt clar dels darrers dies del govern Maragall que exemplifica els problemes i les conseqüències que ha tingut el funcionament intern del tripartit tal com s'ha aplicat. Fa referència a un problema

se li deixa una certa autonomia. El fet cert és que Ángel Acebes s'ha apartat ostensiblement de la polèmica i que el front mediàtic pròxim al PP s'ha dividit en aquest assumpte, amb l'ABC i Intereconomía per un costat i El Mundo i la COPE per l'altre. De tota manera, en les setmanes vinents el clima polític anirà adoptant cada cop més el típic caire preelectoral. Els socialistes esperen millorar les seves posicions a Canàries, Cantàbria, Navarra, les Illes i fins i tot el País Valencià i Madrid, mentre que els populars firmarien mantenir les seves posicions. Ara com ara, les enquestes confirmen aquest esquema amb les lògiques variacions. I si CiU recuperés el govern automòmic a Catalunya, a Madrid les coses no canviarien molt, llevat d'un cert impacte de cara a les eleccions de maig.

tan punyent com l'habitatge social. Per herència dels Executius de CiU, la gestió de l'habitatge social depenia de Política Territorial, però moltes decisions sobre les adjudicacions d'aquests pisos públics depenien de Benestar i Família. El tripartit va intentar fer una llei d'habitatge molt ambiciosa i completa, però mentrestant aquella disfunció no es va solucionar i dues conselleries que depenien de partits diferents es repartien competències d'un mateix tema. A la pràctica, això ha comportat que gairebé es mantinguessin els retards en les adjudicacions de pisos públics que quedaven buits. A les acaballes del mandat, i amb un govern a dos, les competències s'han unificat, s'ha canviat un decret que era molt qüestionable i s'ha accelerat la gestió d'aquest parc de lloguer. No han estat mesures espectaculars però han tingut un efecte immediat. La pregunta és perquè no s'havia fet abans.


Quiosc

EL PERIÓDICO

DIARI DE GIRONA

PAÏSOS CATALANS

19 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

BADELL DIARI DE SA


Disposicions

ADMINISTRACIÓ Recomanació d'un format normalitzat del compte general de les entitats locals en suport informàtic Disposició: Resolució de 28 de juliol del 2006. BOE núm. 189, de 9 d'agost del 2006. Organisme: Ministeri d'Economia i Hisenda. Amb aquesta resolució la Intervenció General de l'Administració de l'Estat recomana als òrgans de control extern un format normalitzat del Compte General de les entitats locals, que afavoreixi l'homogeneïtzació en la rendició de comptes per aquestes i que faciliti als òrgans de control l'establiment de procediments d'enviament dels comptes per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics.

BENESTAR SOCIAL Prestacions socials de caràcter econòmic

20 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

Disposició: Llei 13/2006, de 27 de juliol. DOGC núm. 4691, de 4 d'agost del 2006. Organisme: Departament de la Presidència. Aquesta llei s'estructura en quatre capítols: el primer capítol, que conté les disposicions generals, defineix els conceptes bàsics que fan comprensible el conjunt de la llei. Entre d'altres qüestions, en aquesta llei es regulen les prestacions econòmiques d'urgència social, en què s'ha tingut en compte el principi d'autonomia local. Així, la creació d'aquestes prestacions correspon als ens locals i la llei en determina només els trets bàsics, com la finalitat, els beneficiaris i la valoració de les situacions d'urgència. Les disposicions transitòries fixen l'indicador de renda de suficiència; estableixen, per a algunes prestacions, l'aplicació progressiva de la quantia i determinen la normativa que ha de regir en els procediments en tràmit a l'entrada en vigor de la llei. Finalment, en les disposicions finals s'estableix la necessitat de fer les previsions pressupostàries per

atendre les prestacions i es fixa la seva entrada en vigor.

CULTURA Consells locals del patrimoni cultural Disposició: Decret 348/2006, de 19 de setembre. DOGC núm. 4723, de 21 de setembre del 2006. Organisme: Departament de Cultura Arran de l'experiència positiva que ha suposat la creació del Consell del Patrimoni Cultural de Barcelona per la Carta Municipal de Barcelona, aquest decret crea els consells locals del patrimoni cultural a les ciutats de Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa, amb la conformitat prèvia dels ajuntaments respectius, com a espais de relació i col·laboració entre la Generalitat i l'Administració municipal en matèria de patrimoni cultural.

EDUCACIÓ Creació del Projecte de qualitat i millora contínua dels centres educatius Disposició: Ordre EDU/432/2006, de 30 d'agost. DOGC núm. 4717, de 13 de setembre del 2006. Organisme: Departament d'Educació i Universitats. S'aproven les bases reguladores del Projecte de qualitat i millora contínua dels centres educatius, que consten a l'annex de l'ordre. La finalitat del projecte és impulsar la cultura de la qualitat en els centres educatius i ajudar a definir, implantar i avaluar un model de gestió que cerqui la qualitat global del centre, per aconseguir: a) orientar, de manera permanent, el funcionament del centre cap a la millora contínua de la qualitat dels ensenyaments que s'hi imparteixen; b) satisfer les necessitats i les expectatives de les persones que reben o utilitzen, directament o indirecta, els serveis del centre: alumnat, famílies, empreses, centres

superiors, entorn social i altres; c) aconseguir la satisfacció de l'equip humà que hi treballa; i d) aconseguir els objectius fixats per a l'obtenció dels resultats clau del centre, és a dir, l'excel·lència en els resultats.

ESPORTS Pla de la xarxa de tecnificació esportiva de Catalunya Disposició: Resolució PRE/2552/2006, de 24 de juliol. DOGC núm. 4687, de 31 de juliol del 2006. Organisme: Departament de la Presidència. D'acord amb el que disposa l'article 3.2.n) del Text únic de la Llei de l'esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, un dels principis rectors de la política esportiva de la Generalitat és el de planificar i programar una xarxa equilibrada d'instal·lacions esportives amb els equipaments necessaris arreu del territori català, que reculli tant com sigui possible tota mena d'iniciatives mirant d'aconseguir una utilització òptima de les instal·lacions, els equips i els materials destinats a la pràctica esportiva. Per aquest motiu, la resolució aprova el Pla de la xarxa de tecnificació esportiva de Catalunya, que pot ser consultat a l'adreça electrònica: http://www. gencat.net/presidencia/esport/.

FESTES Calendari oficial de festes laborals per a l'any 2007 Disposició: Ordre TRI/392/2006, de 20 de juliol. DOGC núm. 4690, de 3 d'agost del 2006. Organisme: Departament de Treball i Indústria. Seran festes laborals a Catalunya durant l'any 2007 les següents: 1 de gener (Cap d'Any); 6 de gener (Reis); 6 d'abril (Divendres Sant); 9 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida); 1 de maig (Festa del Treball); 15 d'agost (L'Assumpció); 11 de setembre (Dia-


Disposicions

HABITATGE Composició i funcionament del Consell del Pla Estatal de Vivenda Disposició: Ordre VIV/2668/2006, de 27 de juliol. BOE núm. 196, de 17 d'agost del 2006. Organisme: Ministeri de Vivenda. La present ordre té per objecte establir la composició i el funcionament del Consell del Pla Estatal de Vivenda, com òrgan col·legiat de caràcter assessor i consultiu de l'Administració general de l'Estat, adscrit al Ministeri de Vivenda, en el desenvolupament i execució del Pla Estatal de Vivenda. El Consell promourà la participació social i la col·laboració entre administracions i també la millora de l'eficàcia de la intervenció pública estatal en matèria de vivenda.

MEDI AMBIENT Mesures en matèria de medi ambient i modificació de les lleis relatives a la protecció dels animals, els espais naturals, l'accés motoritzat al medi natural i el procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental Disposició: Llei 12/2006, de 27 de juliol. DOGC núm. 4690, de 3 d'agost del 2006. Organisme: Departament de la Presidència. La llei s'estructura en cinc capítols: el primer capítol està dedicat a la

modificació de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals i de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals; el segon, a la modificació de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals; el tercer, a la modificació de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, d'accés motoritzat al medi natural; el quart, a l'establiment d'una sèrie de mesures amb relació al procediment d'avaluació d'impacte ambiental de projectes; i el cinquè, a la modificació de la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. En conjunt, aquesta llei conté vint-i-un articles, quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. En les disposicions addicionals, entre d'altres qüestions, s'estableix un règim d'ajuts tècnics i econòmics perquè les corporacions locals puguin executar les tasques que els encomana la Llei 22/2003.

MEDI AMBIENT Creació del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya Disposició: Ordre MAH/394/2006, de 27 de juliol. DOGC núm. 4692, de 7 d'agost del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'objecte de la present ordre és la creació i regulació del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya com a òrgan d'assessorament i de participació del Consell de Direcció de l'Agència de Residus de Catalunya, en relació amb les accions d'aquesta en matèria de prevenció, reducció i gestió dels residus. Entre els membres que integren el Consell hi figuren nou persones en representació de les entitats locals, tres designades per l’FMC, tres per l'ACM i tres més per l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus.

MEDI AMBIENT Subvencions per a la realització d'actuacions de millora de l'entorn fluvial Disposició: Resolució MAH/2702/2006, de 9 d'agost. DOGC núm. 4704, de 24 d'agost del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Poden ser objecte de subvenció les actuacions de millora de l'entorn fluvial, és a dir, actuacions d'abast limitat i localitzat i centrades en la millora de l'estat i aspecte del tram afectat, com ara estassades de vegetació, retirades d'espècies al·lòctones i petites revegetacions, i les hauran de dur a terme les entitats sol·licitants en l'àmbit d'alguna de les demarcacions territorials de l'Agència Catalana de l'Aigua establertes en el Decret 175/2001, de 26 de juny, pel qual s'aprova el desplegament territorial de l'Agència Catalana de l'Aigua. Poden optar a les subvencions per a la realització de les actuacions de millora de l'entorn fluvial els ens locals. Tot i això, es prioritzaran les propostes que també impliquin entitats mediambientals amb participació activa de voluntariat. Les entitats interessades han d'adreçar a l'Agència Catalana de l'Aigua un formulari de sol·licitud degudament complimentat de conformitat amb el model que estableix l'annex 1 de les bases en el qual s'expliquin els motius de la petició. Les entitats sol·licitants poden presentar la sol·licitud i la documentació a què fa referència la base 3.2 fins al 15 de novembre del 2006.

MEDI AMBIENT Regulació dels estudis i informes d'impacte i integració paisatgística Disposició: Decret 343/2006, de 19 de setembre. DOGC núm. 4723, de 21 de setembre del 2006. Organisme: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

21 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

da Nacional de Catalunya); 12 d'octubre (Festa de la Hispanitat); 1 de novembre (Tots Sants); 6 de desembre (Dia de la Constitució); 8 de desembre (La Immaculada); 25 de desembre (Nadal); i 26 de desembre (Sant Esteve). De les tretze festes esmentades, el dia 6 de gener (Reis) tindrà el caràcter de recuperable. Les altres dotze seran de caràcter retribuït i no recuperable. El calendari laboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis administratius a Catalunya.


Disposicions

El decret que desenvolupa la Llei del paisatge reforça els instruments que preserven els valors del territori. S'instauren dos nous instruments: l'estudi d'impacte paisatgístic i l'informe d'avaluació d'integració paisatgística per a noves obres i actuacions al territori. La Llei del paisatge aprovada pel Parlament el juny del 2005 dota les administracions catalanes d'instruments per afrontar els reptes que tenen cura de la preservació del paisatge. L'objectiu del text és el reconeixement, la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge, a fi d'harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un model de desenvolupament sostenible.

NOVES TECNOLOGIES Difusió de ràdio i televisió per cable Disposició: Reial decret 920/2006. BOE núm. 210, de 2 de setembre del 2006. Organisme: Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. S'aprova el reglament general de prestació del servei de ràdio i televisió per cable.

NOVES TECNOLOGIES

22 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 1 Gener de 2005

Registre Telemàtic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya Disposició: Resolució de 20 de setembre del 2006. DOGC núm. 4729, de 29 de setembre del 2006. Organisme: Parlament de Catalunya. Es crea a la Sindicatura de Comptes de Catalunya un Registre Telemàtic per a la recepció i la sortida de documents que es trametin per via telemàtica a través de l'extranet de les administracions catalanes, a l'adreça www.eacat.net.

l'ampliació, el remodelatge i l'equipament de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de 2006 i 2007 Disposició: Ordre SLT/441/2006, de 12 de setembre. DOGC núm. 4723, de 21 de setembre del 2006. Organisme: Departament de Salut. L'ordre fa pública la convocatòria de subvencions destinades a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal i n'aprova les bases reguladores, les quals es publiquen a l'annex 1 de l'ordre. Aquesta convocatòria abasta les inversions realitzades durant les anualitats de 2006 i de 2007. Poden sol·licitar les subvencions els ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades que siguin titulars de consultoris locals i centres d'atenció primària. Igualment, poden sol·licitar aquestes subvencions els consells comarcals que presentin un pla d'adequació que comprengui els consultoris locals de titularitat municipal i, si s'escau, els centres d'atenció primària ubicats a la seva comarca. Aquestes subvencions poden significar el finançament total o parcial de la inversió, que en qualsevol cas haurà d'haver-se executat abans del 30 d'octubre de l'any 2007.

TREBALL Modificació de la convocatòria per a la presentació de sol·licituds per a la realització de programes de garantia social durant el curs escolar 2006-2007 Disposició: Resolució TRI/2806/2006, de 28 d'agost. DOGC núm. 4711, de 4 de setembre del 2006. Organisme: Departament de Treball i Indústria.

SALUT PÚBLICA Subvencions a la construcció,

Es modifica la lletra b.1 de l'apartat segon de l'article 11 de la Resolució

TRI/2659/2006, de 7 d'agost, que queda redactada de la manera següent: "b.1 Es tindrà en compte l'informe valoratiu del centre emès pels tècnics del SOC.

TREBALL Renda mínima d'inserció Disposició: Decret 339/2006, de 5 de setembre. DOGC núm. 4716, de 12 de setembre del 2006. Organisme: Departament de Treball i Indústria. L'objecte d'aquest reglament és desplegar la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció. La finalitat de l'RMI és prestar el suport adequat a totes les persones que els calgui per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i/o laboral. De l'experiència obtinguda en la gestió de l'RMI dels darrers anys, i d'acord amb els criteris fixats per la Comissió Interdepartamental de l'RMI, es detecten determinats aspectes de la normativa que han de modificar-se i que donen la seva fonamentació a la redacció d'aquest nou decret, tot i mantenir-se el restant contingut d'articles ja existents en els decrets 306/1998, 118/2001 i 316/2001 abans esmentats i fins ara vigents.

URBANISME Regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada Disposició: Decret 344/2006, de 19 de setembre. DOGC núm. 4723, de 21 de setembre del 2006. Organisme: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El decret preveu que a partir d'ara s'hauran d'incorporar els estudis de mobilitat generada a l'expedient de modificació de qualsevol pla urbanístic.


Agenda

Agenda

octubre

Primer Simposi sobre la Immigració a Catalunya divendres Organitzat per la Fundació Jaume Bofill. 9:30 h Barcelona, 27 d’octubre i 3 i 10 de novembre del 2006. Lloc de realització: Auditori del FAD, Plaça dels Àngels, 5-6, de Barcelona Informació: 93 458 87 00, fbofill@bofill.cat i www.fbofill.cat

27

Agendanovembre IV Jornades sobre Turisme i Cooperació a la Mediterrània divendres Vilanova i la Geltrú, 10 i 11 de novembre. País convidat: Marroc. Inscripcions: Campus Universitari de la Mediterrània. Carrer de la Unió, 81-87, de Vilanova i la Geltrú. 93 893 83 99 i cum@vilanova.cat Informació: Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona (Paqui Santonja), 93 402 06 95 i santonjamf@diba.cat

10

1r Congrés internacional “Democràcia participativa directa” divendres Sant Sadurní d’Anoia, 10 i 11 de novembre. 19:30 h Informació: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Servei Municipal de participació ciutadana. Plaça de la Vila, 1. 93 891 03 25 i participacio@stsadurnia.diba.es

10

23 dijous

IX Fòrum de la Seguretat. Seguretat i Energia Sala Pompeu Fabra, del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. 23 de novembre. Informació: Institut d’Estudis de la Seguretat Passeig de Gràcia, 50, 5a., de Barcelona 93 272 54 30 i www.seguretat.org

Les vies verdes a Europa: exemples de dinamització dels usos planificació i gestió divendres Girona, 24 i 25 de novembre. Organitzades pel Consorci Vies Verdes de Girona. Informació: Sílvia Marty, tècnic de comunicació. Consorci de les Vies Verdes de Girona. Telèfon 972 18 51 99, smarty@viesverdes.org i www.viesverdes.org

i també… Segona Trobada Nacional de la Recuperació Organitzada pel Gremi de Recuperació de Catalunya i l’Agrupació Nacional de la Recuperació. Barcelona, 1 i 2 de desembre del 2006. Informació: www.gremirecuperacio.org i info@gremirecuperacio.org

23 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 20 Octubre del 2006

24



Catalunya Municipal 20