Page 1

C ATA L U N YA

MUNICIPIS

FEDERACIÓ

FMC

C A T A L U N Y A

Municipal Núm.19 Agost-setembre del 2006

L’FMC COMPLEIX 25 ANYS LA CELEBRACIÓ COMPTARÀ AMB UN ACTE INSTITUCIONAL I L'ACTUACIÓ DE JOAN MANUEL SERRAT EL PASSAT I EL PRESENT DE LA FEDERACIÓ, RECOLLIT EN UN LLIBRE DE GRAN FORMAT


M A N R E S A , 19 81

EL VENDRELL, 2006


Sumari

Núm. 19 Agost-setembre del 2006

4-5 Notícies

L’FMC prepara la celebració del seu 25è aniversari amb un acte a l’Auditori de Girona, amb l’actuació de Joan Manuel Serrat. Un llibre recull en 100 pàgines la trajectòria de la Federació fins al moment present.

6-7 Entrevistes

Joaquim Nadal i Farreras, exalcalde de Girona i primer president de l’FMC; i Manuel Mas, exalcalde de Mataró i segon president de l’FMC.

8-10 Disposicions 11 Agenda

Nous adherits a l’FMC: durant el mes de juliol s’ha incorporat a l’FMC el municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 19. Agost-setembre del 2006 EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03Adreça de correu electrònic: edicions@fmc.cat DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004 La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcial sense permís de la redacció


Notícies

L’FMC celebra 25 anys de vida en el moment de major representativitat del món local El 4 d’octubre, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, se celebrarà l’acte central de commemoració del 25è aniversari de la fundació de la Fedreació de Municipis de Catalunya Aquesta tardor es compleixen els 25 anys de vida de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que va néixer a Manresa durant l'Assemblea fundacional celebrada els dies 13 i 14 de novembre de l'any 1981. L'entitat va ser creada per 150 ajuntaments que van assistir a aquesta primera assemblea i, des d'aleshores, ha anat guanyant representativitat en el conjunt del món local de forma continuada. Vint-i-cinc anys després, l'FMC ha assolit la xifra de 602 entitats locals adherides, de les quals 562 són ajuntaments, amb una població conjunta que suposa prop del 92 per cent del total de Catalunya. També formen part de la Federació les quatre diputacions, 30 consells

comarcals, dues mancomunitats de municipis i quatre entitats municipals descentralitzades. Per commemorar el 25è aniversari de la fundació de la Federació de Municipis, l'entitat ha preparat l'organització de diverses activitats. L'acte central es farà el 4 d'octubre a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, i constarà de tres parts: - A partir de les 20 hores, al vestíbul de l'edifici se servirà un sopar a peu dret als assistents. - A les 21.30 hores, a la sala de concerts començarà l'acte institucional, que comptarà amb les intervencions de diversos càrrecs polítics. - A les 22 hores arrencarà el recital del cantautor català Joan Manuel

Serrat, en el qual interpretarà peces del seu darrer disc, Mô, i altres cançons representatives de la seva trajectòria artística.

Serrat oferirà un recital als electes convidats a la recepció commemorativa El fet que aquest acte es realitzi a Girona no és una casualitat. A part de respondre a la voluntat de descentralitació de les activitats de l'FMC, també suposa un punt de contacte amb la història de la Federació, amb la ciutat de la qual n'era alcalde el primer president de l'entitat, Joaquim Nadal. En aquest número de Catalunya Municipal, especialment dedicat a la commemoració del 25 aniversari, s'informa de l'edició especial d'un llibre per a aquest 25è aniversari (vegeu pàgina 5) i es publiquen sengles entrevistes amb els dos presidents anteriors que ha tingut l'FMC, el ja esmentat Joaquim Nadal, i l'exalcalde de Mataró, Manuel Mas.

4 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

La Federació adopta un nou logo corporatiu Coincidint amb la celebració del 25è aniversari, el Consell Nacional de l'FMC va acordar en la seva darrera sessió, el passat 14 de juliol, l'adopció d'un nou logotip de l'entitat. El nou disseny substitueix la marca corporativa que es va instaurar al 1989, durant la campanya de commemoració dels primers 10 anys dels ajuntaments democràtics. El nou logo respon a l’objectiu d’efectuar una renovació a partir de la imatge existent fent-la evolucionar cap a una estètica més actual, tot preservant algun element per donar

sensació de continuïtat. De fet, el simbolisme que gràficament representa el nou logo és idèntic a l'anterior: una imatge circular formada per persones que evoca la sardana i transmet la idea de cooperació i agermanament. Tot i ser molt similar, la tipografia del nom de l'entitat ha estat variada però s'ha mantingut un dels colors més utilitzats darrerament com a identitat coporativa, el grana. La nova imatge de marca s'aplicarà properament a tota la documentació i publicacions de l'FMC.


Notícies

La Federació publica la seva història Per commemorar el seu 25è aniversari, la Federació de Municipis de Catalunya ha decidit il·lustrar la seva història. Ha editat un llibre que recull els fets més destacats de tots aquests anys i situa l’entitat en les cruiïles que el municipalisme afronta en l’actualitat torials, la comunicació, l'edició de publicacions i els nous serveis electrònics per mitjà d'Internet. El capítol 4 s'ha dedicat a les relacions de l'FMC amb les altres entitats municipalistes a nivell de Catalunya, l'Estat i en l'escena internacional. També formen part d'aquest apartat les relacions de l'entitat amb la Generalitat i l'Administració central.

El llibre recull els principals acords de les assemblees de l’entitat, que n’ha celebrat 17

El llibre, titulat "25 anys. Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya (1981-2006)", ha estat escrit pel periodista Antoni Santamaria per encàrrec de l'FMC. La confecció s'ha fet comptat amb la col·laboració dels serveis tècnics de la Federació i disposant de l'arxiu de l'entitat, a més d’aportacions específiques d'alguns arxius municipals. En el primer capítol es descriu el context polític i jurídic en el que va crear-se la Federació i l'evolució de l'entitat en les diverses etapes, marcades per les grans qüestions que van afectar les institucions municipals, com ara la Llei de bases de règim local o la Llei reguladora de les hisendes locals. Del funcionament de la Federació i de l'explicació dels seus òrgans de

govern se n'ocupa el capítol 2, des de la relació exacta de les entitats adherides a l'FMC (a 1 de setembre de 2006) fins a la plasmació del que, al llarg del temps, han disposat els Estatuts de l'entitat pel que fa a l'organització interna. Una estructura que s'ha anat adaptant a les necessitats d'interlocució del món local amb la resta d'administracions, especialment i de forma creixent amb la Generalitat. En les vint pàgines del capítol 3 s'expliquen les activitats principals que es duen a terme a la Federació de Municipis: formació, assessorament tècnic i suport jurídic, la defensa dels interessos locals davant les instàncies jurisdiccionals, el debat de totes les qüestions que afecten als governs locals en el si de les comissions sec-

Els reptes actuals del municipalisme queden recollits en el capítol 5, a més de les posicions adoptades per l'FMC i les actuacions dutes a terme per fer sentir la veu dels governs locals. Així, s'explica com ha actuat l'FMC davant la redacció del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, la preparació d'una gran reforma del règim local, la situació dels petits municipis, la commemoració dels 25 anys d'ajuntaments democràtics a Catalunya i a Espanya, la reivindicació i la declaració del 19 d'abril com a Dia del Municipi i la signatura del Pacte Nacional per a l'Educació. Aquest capítol finalitza amb una breu informació sobre el desenvolupament de la darrera Assemblea General, que enguany va tenir lloc al Vendrell. Amb el darrer capítol, el sisè, s'ha volgut mostrar l'impacte de les polítiques municipals en els darrers vint-icinc anys. Amb una sèrie de fotografies actuals i del passat es plasma el contrast i la transformació que han sofert una sèrie d'espais urbans. En definitiva, el corolari final que defineix quina ha estat i és la tasca principal de la Federació de Municipis: ser al costat dels ajuntaments perquè aquests puguin prestar el millor servei als seus ciutadans.

5 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

UN REPÀS AL PRESENT


Entrevista

”Als primers ajuntaments vam atrapar el temps i vam dibuixar el futur”

6 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

Joaquim Nadal i Farreras, conseller i portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, va ser president de l’FMC entre els anys 1981 i 1995

Quins records predominen d'aquells primers anys de construcció dels ajuntaments democràtics i de la Federació de Municipis? L'assemblea fundacional de Manresa. El discurs després de l'elecció com a president. Una actitud ferma i enèrgica davant dels representants de la Generalitat. El convenciment que repreníem una tradició municipalista iniciada a les primeres dècades del segle amb les setmanes municipals de 1916 i 1918 i en els anys trenta amb la Federació de Municipis Catalans. Als ajuntaments vam viure l'aprenentatge de les polítiques d'emergència, de resposta als dèficits històrics, d'atenció a les coses més elementals i peremptòries. Vam definir una acció de xoc per recuperar el temps perdut, per donar la veu al poble, per donar sentit a les polítiques urbanes i a les polítiques socials. Vam atrapar el temps i vam dibuixar el futur. Quines van ser les actuacions més destacades durant el seu mandat al front de l'FMC? La recuperació de la capçalera de Catalunya Municipal i la publicació de la revista amb l'acudit brillant de to municipalista d'en Toni Batllori. El Codi de Règim Local, el Fitxer dels Ajuntaments de Catalunya, l'Informe sobre l'autonomia local, l'estudi sobre la despesa supletòria, el Congrés d'Urbanisme, la publicació Deu anys d'ajuntaments democràtics, el Seminari de Dret Local. La constitució d'un equip humà de se-

cretaria i d'assessorament d'una gran professionalitat, la definició d'una administració proporcionada a les característiques de l'FMC. I un plantejament de negociació i exigència institucionals que van anar donant resultats tangibles en les negociacions, sobretot, amb l'administració autonòmica i en menor mesura, però de més abast, amb l'Estat. I quines les decepcions més grans o inesperades? Les principals decepcions foren la manca de resposta coherent i objectiva a les demandes d'una millora substancial del finançament i la voluntat reiterada de frenar els intents de crear unes policies locals molt professionalitzades i articulades en un sistema de policia plenament cooperatiu entre els diferents nivells. La decepció culminant fou l'obstinació dels dirigents de CDC per impedir la fusió de l'FMC i l' ACM.

Vostè ha seguit en actiu durant tots aquests anys. Com descriu l'evolució seguida pel municipalisme català en 25 anys? Com l'esforç de modernització de les administracions públiques més important del segle XX. La transformació municipal és la revolució més important del darrer quart del segle XX, i ho és amb avantatge respecte a tots els canvis de caràcter més general que han afectat a la governació d`Espanya. Des de la seva actual posició al govern català, enumeri les principals demandes del món local a les que ha de donar resposta la Generalitat? El govern ha de fer efectiva, amb fets, la consideració dels ajuntaments com formant part de la Generalitat. Si la Generalitat és Estat, en un cert sentit els ajuntaments també. La construcció de la nació des de baix, amb els ajuntaments, comporta legislar i distribuir els recursos en termes de respecte a l'autonomia local i de reconeixement del caràcter bàsic d'administració de proximitat i supletòria de l'administració local. Les transferències dels serveis i equipaments de proximitat, la delegació de competències i la planificació conjunta, en l'àmbit territorial, dels equipaments i de l'educació donarien un perfil de prioritats compartides i ben jerarquitzades entre el govern català i els governs locals. Una nació forta amb un govern fort és una condició indispensable per a uns governs locals forts. I quins són els reptes que hauran d'afrontar els ajuntaments en els propers 25 anys? L'adaptació a la globalització i als canvis vertiginosos en el camp de les tecnologies i de la composició social de les ciutats i dels pobles. L'arbitri de noves polítiques més sofisticades i més cares.


Entrevista

“El món local encara està a la cua de l’administració pública” Manuel Mas, diputat al Congrés i exalcalde de Mataró, va ser president de l’FMC entre el 1995 i el 2004

El municipalisme català va viure un moment especialment significatiu amb la celebració del 2n Congrés de Municipis, al 2001. Cinc anys després, quines llums i ombres hi veu d’aquell esdeveniment que vostè va presidir? El 2n Congrés ens va comportar un esforç extraordinari que, com és evident als quatre anys de la seva cloenda, va ser estèril ja que no s’ha assolit cap dels principals objectius proposats. Ni hi ha unitat del municipalisme català i, per una altra banda, la segona onada autonomista ha tornat a arraconar i ignorar el món local, que suposo que haurà de resignar-se al curt paper que se li ha assignat malgrat les seves evidents potencialitats. No va representar cap avenç. El món local està a la cua de l’administració pública. Abans de ser president de l’FMC, va tenir un paper molt actiu a la Federació Espanyola de Municipis

i Províncies. De quina manera descriuria les relacions entre el municipalisme català i espanyol? Les relacions sempre va estar llastrades pel recel que les forces polítiques, totes, aquí i allà, tenen sobre aquest tipus d’estructures a l’Estat de les Autonomies ( i em sembla que això encara continua). Alguns no volen sentir parlar d’Espanya malgrat la realitat. La hisenda, la funció pública, les relacions internacionals, per exemple, són temes que es desenvolupen a Madrid. I, d’altra banda, les competències autonòmiques comporten feina exclusiva a les “federacions regionals”, fet que costa d’assumir al municipalisme espanyol, que manté una estructura d’Estat central. Al Congrés dels Diputats ha tingut la satisfacció d’aprovar el reconeixement del dret d’atur per als electes locals, una històrica reivindicació municipalista. Quines altres li agradaria veure resoltes? El paper del món local a l’entramat administratiu del país. Penso, però, que les perspectives són molt poc esperançadores, ja que les estructures polítiques i socials no estan pel tema. Ja els va bé el paper en què estan situats els ajuntaments i altres administracions locals. I, d’altra banda, el municipalisme hauria de canviar radicalment el discurs i les tàctiques per intentar ser més eficaç en les seves pretensions. Després del fracàs del seu discurs històric no queda més remei que canviar-lo.

Quins seran els reptes principals que hauran de saber resoldre els ajuntaments en els propers 25 anys? Resolts els principals problemes del funcionament dels nostres pobles i ciutats caldrà saber esbrinar quines són realment les prioritats principals, perquè l’allau i la diversitat de peticions pròpies de les permanentment insatisfetes societats opulentes els portarà de corcoll. Veig amb molta preocupació en els darrers temps un creixent desprestigi de la política local arran del creixement urbanístic que hauria d’afrontar-se. Al Congrés dels Diputats, com exerceix el seu municipalisme? Com es veu des d’allà als ajuntaments? No, al Congrés només sóc membre del Legislatiu de l’Estat i és en funció d’aquest paper que haig de fer la meva feina. És evident que m’agradaria orientar algunes qüestions d’acord amb la visió que em va donar el meu llarg pas pel món local, però la feina de defensar el municipalisme l’han de fer els que estan dins d’ell. Per molt que tingui alguns coneixements i ganes n’estic fora i no tinc la seguretat d’interpretar correctament la seva realitat actual. Pel que fa a la darrera pregunta, la resposta és molt trista: com sempre, no es veu als ajuntaments, ni es veuen els ajuntaments, gens ni mica.

7 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

Vostè va ser president de l’FMC entre el 1995 i el 2004. Com defineix aquest període per al món local? Quins trets destacaria? A Catalunya vam continuar fent intents per la unitat del municipalisme, per exemple obrint l’Executiva de l’FMC a totes les forces polítiques de l’arc parlamentari, val a dir que sense resultats, com és conegut. A Espanya, la pujada al govern del Partit Popular va comportar una política força antimunicipalista, per exemple, la supressió de l’IAE que encara cueja, i que em continua semblant equivocada.


Disposicions

ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Disposició: Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol. BOE núm. 172, de 20 de juliol del 2006. Organisme: Cap de l'Estat.

ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Es dóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Disposició: Decret 306/2006, de 20 de juliol. DOGC núm. 4680, de 20 de juliol del 2006. Organisme: Departament de la Presidència. Es dóna publicitat al DOGC a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

8 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

AIGUA Subvencions destinades a finançar les despeses extraordinàries realitzades pels ens locals i generades pel transport d'aigua destinada al consum domèstic, mitjançant vehicles cisterna o similars Disposició: Resolució MAH/2451/2006, de 19 de juliol. DOGC núm. 4683, de 25 de juliol del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Poden ser objecte de subvenció les despeses extraordinàries realitzades per les entitats locals per a la prestació del servei d'abastament d'aigua apta per al consum humà destinada al consum domèstic, mit-

jançant el seu transport per vehicles cisterna o similars. Les despeses han d'haver estat realitzades dins del període comprés entre l'1 de gener i el 31 de desembre del 2006.

BENESTAR SOCIAL Conveni amb la FEMP Disposició: Resolució de 9 de juny del 2006. BOE núm. 159, de 5 de juliol del 2006. Organisme: Ministeri de Treball i Assumptes Socials. El 26 de maig es va subscriure un conveni per a la implantació de transports públics accessibles a les línies regulars d'autobusos urbans. Per conèixer el contingut d'aquest conveni cal consultar el web www.seg-social.es/imserso

CULTURA Declaració de l'any 2006 com a Any de la Memòria Històrica Disposició: Llei 24/2006, de 7 de juliol. BOE núm. 162, de 8 de juliol del 2006. Organisme: Cap de l'Estat. La llei declara l'any 2006 com l'any de la memòria històrica per reconèixer i homenatjar tots els que d'una o altra manera van lluitar per aconseguir un règim democràtic, dedicant la seva vida o patint qualsevol tipus de persecució per aquest motiu. Igualment, la llei estableix que els poders públics promouran i recolzaran la celebració d'actes commemoratius que estimulin la reflexió sobre aquells fets i el record i el reconeixement de la tasca d'aquelles persones, associacions i institucions.

ECONOMIA Aprovació del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions

Disposició: Reial decret 887/2006, de 21 de juliol. BOE núm. 176, de 25 de juliol del 2006. Organisme: Ministeri d'Economia i Hisenda. Entre les novetats que incorpora el reglament podem destacar: la simplificació del règim de determinació i acreditació del compliment de les obligacions dels beneficiaris; l'establiment d'un marc jurídic comú per a la constitució de garanties; i la regulació d'un sèrie d'aspectes relatius a la concessió de les subvencions amb la finalitat de permetre una gestió més eficaç i àgil de les mateixes per part de l'Administració pública.

EDUCACIÓ Drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya Disposició: Decret 279/2006, de 4 de juliol. DOGC núm. 4670, de 6 de juliol del 2006. Organisme: Departament d'Educació i Universitats. Aquest decret té per objecte la regulació dels drets i deures de l'alumnat, de les normes de convivència, de la mediació com a procés educatiu de gestió de conflictes i del règim disciplinari en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

EDUCACIÓ Regulació del primer cicle d’educació infantil i requisits dels centres Disposició: Decret 282/2006, de 4 de juliol. DOGC núm. 4670, de 6 de juliol del 2006. Organisme: Departament d'Educació i Universitats. L'objectiu d'aquest decret és protegir els drets de l'infant a través de la regulació del primer cicle d'educació infantil, establint les competèn-


Disposicions

EDUCACIÓ Subvencions als ajuntaments i ampes per a l'activitat "Escoles Obertes al Setembre" Disposició: Ordre EDU/335/2006, de 26 de juny. DOGC núm. 4670, de 6 de juliol del 2006. Organisme: Departament d'Educació i Universitats. El Departament vol donar suport als ajuntaments i a les ampes per tal que organitzin activitats d'acollida als infants matriculats al segon cicle de l'educació infantil i a l'educació primària i que cursen els seus estudis en centres educatius sostinguts amb fons públics, durant els primers dies de setembre, previs a l'inici del curs.

EDUCACIÓ Ajuts als ajuntaments titulars de llars d'infants per a l'escolarització de nens i nenes de 0 a 3 anys que es trobin en situacions socioeconòmiqes desafavorides durant el curs 2006-2007 Disposició: Ordre EDU/355/2006, de 6 de juliol. DOGC núm. 4678, de 18 de juliol del 2006. Organisme: Departament d'Educació i Universitats. Els ajuntaments poden presentar les sol·licituds a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta ordre al DOGC i fins al 30 de setembre del 2006.

ENERGIA Subvencions en el Marc del Programa d'estalvi i eficiència energètica a corporacions locals Disposició: Ordre TRI/348/2006, de 4 de juliol.

DOGC núm. 4674, de 12 de juliol del 2006. Organisme: Departament de Treball i Indústria. Aprova les bases reguladores per subvencionar la realització d'actuacions en matèria d'estalvi i eficiència energètica a corporacions locals i obre la convocatòria per a l'any 2006. El termini de presentació de les sol·licituds s'inicia l'endemà de la data de publicació de l'Ordre al DOGC i finalitza el 30 de novembre del 2006.

FONS Actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb cofinançament Feder per a l'anualitat 2006 Disposició: Resolució GAP/2445/2006, de 13 de juliol. DOGC núm. 4683, de 25 de juliol del 2006. Organisme: Departament de Governació i Administracions Públiques. La resolució dóna publicitat de les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb cofinançament Feder corresponents a 2006, que es detallen al seu annex.

FORMACIÓ Ajudes per al desenvolupament de plans de formació contínua a l'àmbit de l'Administració local, convocades mitjançant Resolució de 27 de gener del 2006 Disposició: Resolució de 26 de juny del 2006. BOE núm. 167, de 14 de juliol del 2006. Organisme: Ministeri d'Administracions Públiques. La resolució dóna publicitat de les

ajudes atorgades per al desenvolupament de plans de formació contínua als promotors que figuren a l'annex I i per les quanties que allà hi figuren.

FUNCIÓ PÚBLICA Publicació de les classificacions de llocs de treball de funcionaris d'Administració local amb habilitació nacional Disposició: Resolució de 5 de juny del 2006. BOE núm. 157, de 3 de juliol del 2006. Organisme: Ministeri d'Administracions Públiques. Es publiquen conjuntament les resolucions de creació, supressió i classificació de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, i les de canvi de sistema de provisió a lliure designació i les autoritzacions excepcionals per la prestació del lloc de Tresoreria.

MEDI AMBIENT Modificació del Pla de sanejament de Catalunya Disposició: Resolució MAH/2194/2006, de 12 de juny. DOGC núm. 4667, de 3 de juliol del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. La resolució aprova la modificació de l'apartat 1.6.4.2 del Pla de sanejament de Catalunya pel que fa a la delimitació de les zones sensibles corresponents a les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres, que queda redactada tal i com es publica a l'annex.

MEDI AMBIENT Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes 2005 Disposició: Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol. DOGC núm. 4679, de 19

9 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

cies educatives a assolir. Es regulen també les condicions relatives als professionals i als espais necessaris per impartir aquest cicle.


Disposicions

de juliol del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. La resolució fa públic l'Acord del govern de 20 de juny del 2006, pel qual s'aprova el Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes 2005.

MEDI AMBIENT Subvencions per a la realització d'actuacions de restauració d'espais fluvials

10 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

Disposició: Resolució MAH/2515/2006, de 14 de juliol. DOGC núm. 4686, de 28 de juliol del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Poden ser objecte de subvenció les actuacions de restauració fluvial, és a dir, actuacions d'abast ampli que pretenen millorar la funcionalitat ambiental, hidràulica i morfodinàmica amb la finalitat de contribuir a l'assoliment dels objectius ambientals en la massa d'aigua objecte de l'actuació. Les actuacions podran ser executades durant l'any 2007 en els terminis que s'estableixin a la resolució d'atorgament en funció de la seva complexitat. Poden optar a les subvencions ens locals, entitats privades amb personalitat jurídica pròpia i corporacions de base privada. Les entitats sol·licitants poden presentar la sol·licitud i la documentació fins al 15 de novembre del 2006.

RÈGIM LOCAL Modificació de l'article 81 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

Disposició: Llei 9/2006, de 5 de juliol. DOGC núm. 4675, de 13 de juliol del 2006. Organisme: Departament de la Presidència.

L'article 81.7 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix que, en el cas de vacant en la presidència de les entitats municipals descentralitzades, el càrrec sigui ocupat per la següent persona que hagi obtingut més vots populars en les eleccions a aquest òrgan unipersonal.

SALUT PÚBLICA Ajudes econòmiques a corporacions locals per al desenvolupament de programes de prevenció de les drogodependències, amb càrrec al fons de bens decomissats per tràfic il·lícit de drogues i altres delictes relacionats

Disposició: Ordre SCO/2054/2006, de 15 de juny. BOE núm. 153, de 28 de juny del 2006. Organisme: Ministeri de Sanitat i Consum. L'ordre estableix les bases reguladores per les convocatòries d'ajudes econòmiques a les corporacions locals espanyoles que compleixin una sèrie de requisits, amb l'objectiu de fomentar la realització d'activitats saludables alternatives als consum de substàncies tòxiques en el temps d'oci juvenil. Les corporacions locals que podran optar a aquestes ajudes, mitjançant un procediment de concurrència competitiva, han de ser capitals de província o de comunitat autònoma i han de tenir elaborat un pla de drogues per al seu àmbit competitiu.

TREBALL Mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya

Disposició: Llei 8/2006, de 5 de juliol. DOGC núm. 4675, de 13 de juliol del 2006.

Organisme: Departament de la Presidència. Aquesta llei s'estructura segons les diverses mesures que poden afavorir la conciliació de la vida personal i familiar amb la vida laboral: primerament, la regulació dels diversos tipus d'excedències; en segon lloc, els permisos vinculats a la filiació, la convivència i la família, i la regulació de les reduccions de jornada també vinculades als àmbits esmentats.

TURISME Regulació dels establiments de turisme rural Disposició: Decret 313/2006, de 25 de juliol. DOGC núm. 4685, de 27 de juliol del 2006. Organisme: Departament d'Economia i Finances. El decret regula els establiments de turisme rural amb l'objectiu de seguir fomentant el sector del turisme rural, configurant-lo com una oferta de qualitat i adequant, així, la seva regulació al mandat de la Llei de turisme de Catalunya. Amb l'aprovació d'aquest decret es dóna resposta a les demandes del sector i a les exigències dels usuaris, amb la introducció de nombroses modificacions respecte la regulació anterior.

URBANISME Aprovació del Reglament de la Llei d'urbanisme Disposició: Decret 305/2006, de 18 de juliol. DOGC núm. 4682, de 24 de juliol del 2006. Organisme: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El reglament té com a finalitat desenvolupar la modificació de la Llei d'urbanisme per fomentar l'habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i dotar de major autonomia l'Administració local.


Agenda

Agenda setembre Agenda

26

dimarts 16:00h

XXIX Curs sobre la Unió Europea Organitzat pel Patronat Català Pro Europa i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Barcelona, del 26 de setembre al 14 de desembre. Informació: www.finfoeuropa.org, activitats@infoeruorpa.org i 93 567 26 18

La hisenda local a Europa: el cas espanyol Del 27 al 29 de setembre. Organitzat pel Consorci dimecres Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Informació: 93 301 75 55 i info@cuimpb.es

Màster en dret públic: estudis avançats de l’ordenació juridicoadministrativa divendres del territori i del mercat Organitzat per la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona, del 6 d’octubre del 2006 al juny del 2007. Informació: idec.upf.edu/moa1, 93 542 18 50 i info@idec.upf.edu

6

9 dilluns

27

16 dilluns 18:00h

28 dijous 9:30h

Civisme, convivència i Seguretat. Programa URB-AL. RED 14: seguretat ciutadana Jornada organitzada per l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i URB-AL. Lloc de realització: Auditori de La Farga, l’Hospitalet Informació: www.acm.cat i www.mhcat.net

Jornades Europees del Patrimoni 2006 Organitzades per l’FMC, l’ACM i el Museu d’Història divendres de Catalunya. 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre. Informació: www.fmc.cat, www.acm.cat i www.mhcat.net

29

23 dilluns 8:15h

Simposi de política educativa local “ciutat.edu, nous reptes, nous compromisos” Organitzat per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. 9, 10 i 11 d’octubre del 2006. Lloc de realització: World Trade Center, Moll de Barcelona, s/n Informació: ciutat.edu@diba.cat, telèfon 93 319 63 23 i www.diba.cat

Gestió estratègica de la informació a les organitzacions Organitzat pel Campus Universitari de la Mediterrània. Vilanova i la Geltrú, 16, 17, 23 i 24 d’octubre i 6, 7, 13 i 14 de novembre del 2006. Lloc de realització: Escola Politècnica Superior d’Enginyeria. Vilanova i la Geltrú Informació: 93 893 83 99 i cum@vilanova.org

Curs de policia administrativa Organitzat per l’Escola de Policia de Catalunya. Del 23 d’octubre al 3 de novembre del 2006. Lloc de realització: Escola de Policia de Catalunya. Ctra. C-17, Barcelona-Ripoll, km. 13,5, Mollet del Vallès Informació: 93 567 50 00, epc@correu.gencat.es i www.gencat.es/interior/epc

11 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 19 Agost-setembre del 2006

21 dijous

Participació ciutadana i comunicació El termini per matricular-se a aquest postgrau acaba el 21 de setembre del 2006. Curs: del 6 d’octubre del 2006 al 9 de juny del 2007. Lloc: Aules de la Fundació Universitat de Girona Informació: www.udg.edu/if, 972 210 299 i info.fundacioif@udg.es

octubre


Catalunya Municipal 19  

Agost-setembre 2006

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you