Page 1

C ATA L U N YA

M U N IC IP IS

FEDERACIÓ

FMC

C A T A L U N Y A

Municipal Núm.15 A bril del 2006

EL PRESIDENT MARAGALL REP LA COMISSIÓ MUNICIPALISTA DE CATALUNYA CELEBRACIÓ DEL PRIMER DIA DEL MUNICIPI EL 19 D’ABRIL LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PARTICIPA EN LA SIGNATURA DEL PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ


Edició del Fitxer d’Ajuntaments de Catalunya

Guia actualitzada que recull informació tècnica i política de cada ajuntament català, a més d’altres dades d’interès de la resta d’administracions

També podeu obtenir informació permanentment actualitzada a la versió electrònica del Fitxer d’Ajuntaments Si sou ens adherits, podeu consultar gratuïtament aquesta versió electrònica a www.fmcnet.org Si no sou adherits, podeu formalitzar una subscripció també a la mateixa pàgina web www.fmcnet.org PER ADQUIRIR EXEMPLARS:

Federació de Municipis de Catalunya Via Laietana, 33, 6è. de Barcelona Telèfon 93-310 44 04 - Fax: 93-310 71 03 E-mail: fmc@fmcnet.org

Preu adherits: 40 euros Preu no adherits: 80 euros


Sumari

Núm. 15 Abril del 2006

4-6 Notícies

El 19 d’abril del 2006, el primer Dia del Municipi amb reconeixement oficial. El president de la Generalitat rep la Comissió Municipalista de Catalunya. Les competències i actuacions dels ajuntaments, una de les novetats del Pacte Nacional per a l’Educació.

7 Formació

La programació de les accions formatives de la Federació de Municipis per al 2006 suma 1.100 hores lectives.

8-9 Breus

Preocupació a les hisendes municipals per l’increment dels tipus d’interès. El Consell Territorial de la FEMP escolta el president de l’FMC. Acord per promoure plans municipals de seguretat viària. Proposta de moció a favor dels mitjans de comunicació en català. Jornada de l’FMC sobre els consorcis territorials d’ocupació. Es prepara una llei catalana de funció pública. El conveni SGAE-FMC genera dubtes sobre la seva aplicació.

10-11 Reportatge

El món local comença a debatre quin paper vol jugar en el sistema sanitari i de salut pública.

12-13 Entrevista

Josep Abelló, president del Consorci

Hospitalari de Catalunya.

14 Experiències municipals El parc de la Pedra Tosca a les Preses.

15 Informe

Quinze anys difonent el patrimoni arquitectònic i monumental català amb el conjunt d’Europa.

16 17 18-19 20-22 23

Localret informa

Nou director general.

Europa, més a prop Cròniques i Quiosc Disposicions Agenda

CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 15. Abril del 2006 EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA: Eva Guillamet SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03 Adreça de correu electrònic: edicions@fmcnet.org DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004 La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcial sense permís de la redacció


Notícies

La celebració del Dia del Municipi, una demanda feta realitat

FMC

Una recepció institucional del president de la Generalitat als alcaldes i alcaldesses catalanes és l’acte central de la commemoració del 19 d’abril

4 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Celebració del 25è aniversari dels ajuntaments democràtics el 19 d’abril del 2004.

Una demanda del municipalisme català es fa aquest mes realitat. El febrer passat el govern de Catalunya va decidir declarar el 19 d'abril com a Dia del Municipi, tal com havien demanat la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) en una moció aprovada per la Comissió Municipalista de Catalunya. El govern de la Generalitat reconeix que el 19 d'abril és una data històrica per als municipis de Catalunya, ja que es commemora l'aniversari de la constitució dels ajuntaments. L'FMC s'ha sumat a la celebració que organitza la Generalitat de Catalunya amb motiu de la commemoració del primer Dia del Municipi, que consisteix en una recepció que el president de la Generalitat ofereix als alcaldes

i alcaldesses de Catalunya. Perquè la celebració d'aquest primer Dia del Municipi tingui el caràcter institucional que es mereix una data tan assenyalada, el Comitè Executiu del març passat va aprovar la proposta que els ajuntaments organitzin activitats que permetin la difusió d'aquesta commemoració entre els ciutadans i ciutadanes. També es va proposar l'organització de jornades de portes obertes dels consistoris que permetin conèixer els edificis municipals. Altres iniciatives són l'edició de revistes, llibres o material divulgatiu A més, es va demanar als ajuntaments que aprovin en plens o altres òrgans de govern la Declaració del Municipalisme Català, d'acord amb la moció que es va aprovar amb la XVII Assemblea General de l'FMC.

DECLARACIÓ DEL MUNICIPALISME CATALÀ

La Declaració del Municipalisme Català recull que "els ens locals han esdevingut punts de referència i d'identificació de les ciutadanes i ciutadans: l'administració més propera a la gent que cada vegada ha de respondre amb més serveis i de més qualitat". La Declaració considera que "ara els municipis catalans hem de fer front a nous reptes, que passen per la millora del finançament local, l'assoliment de les competències municipals que ens corresponen i un model territorial i urbanístic amb una gestió del creixement controlada i sostenible".


Notícies

L’FMC trasllada al president Maragall la necessitat d’un pacte per la convivència

Eva Guillamet

Eva Guillamet

El president de la Generalitat va rebre la Comissió Municipalista de Catalunya, encapçalada pels presidents de les dues entitats municipalistes de Catalunya

El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, va demanar al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que les institucions i el conjunt de la societat "treballem per fer un Pacte per la Convivència, per fer una reflexió i trobar camins perquè la convivència sigui protagonista al nostre país". El president de l'FMC va formular aquesta petició durant la reunió que es va mantenir el 22 de març al Palau de la Generalitat entre la Comissió Municipalista de Catalunya i el president Maragall. Tal i com va acordarse a la darrera Assemblea General de la Federació, Manuel Bustos va explicar que l'objectiu de la proposta no és altre que "els governs locals, el govern de Catalunya i la més àmplia representació de la societat civil catalana treballem conjuntament en la millora de les relacions de convivència i civisme del nostre país". La CMC, constituïda formalment el 14 de novembre del 2005 a la seu de l'FMC, té una composició paritària i està formada per 12 alcaldes de les dues entitats municipalistes. A la trobada amb el president de la Generalitat van assistir, a més dels presidents de l'FMC i l'ACM, Lluís Miquel

La reunió va permetre l’intercanvi d’informació.

Pérez, alcalde de Reus; Juan Antonio Vázquez Cortado, alcalde de Sant Feliu de Llobregat; Joan Carles Garcia i Cañizares, alcalde de Tordera; Josep Alemany i Rigol, alcalde de Vallirana; Gonçal Serrate i Cunill, alcalde de Corbins; Josep Basart i Pinatel·li, alcalde de Calella; Lluís Tejedor Ballesteros, alcalde del Prat de Llobregat, i Josep Manuel Pardos i Hernando, alcalde de Gimenells i el Pla de la Font. En aquesta primera trobada de la Comissió Municipalista de Catalunya amb el president de la Generalitat també van estar presents el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero, i el secretari general de la presidència de la Generalitat, Ramon Garcia Bragado. El president de la Federació va considerar que, amb la celebració de la reunió, "el que s'ha fet és complir un encàrrec del govern, que el president de la Generalitat ens va traslladar fa dos anys, quan va demanar a l'FMC i l'ACM que treballéssim perquè el municipalisme català tingués una veu forta". La trobada va suposar un acte de presentació, però també una reunió de treball, que va durar una hora. Durant la reunió, el president de

l'FMC va destacar "la confiança que la Generalitat ha tingut en els ajuntaments en temes tan importants com els de salut, educació o la Llei de barris". També es va referir als reptes en els quals caldrà treballar ben aviat. Un d'ells és l'Estatut que, en opinió de Bustos, "fa un reconeixement al paper del municipalisme i que ha de ser l'Estatut que Catalunya i els seus pobles es mereix".

UN RECORD PER A LES VÍCTIMES D’ETA A la sortida de la trobada amb el president Maragall, el president de la Federació de Municipis va voler sumar-se, en nom de la Comissió Municipalista de Catalunya, "a totes les paraules d'esperança i alegria pel comunicat d'ETA anunciant un alto el foc permanent, i volem renovar la nostra confiança en la democràcia i en la pau". També va tenir unes paraules per a les víctimes del terrorisme i els seus familiars, als quals va traslladar "el record i la solidaritat dels ajuntaments catalans". El president de l'FMC va afirmar que des del municipalisme català "renovem la confiança en les persones que han de conduir aquest procés que ara s'inicia".

5 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Foto de família dels assistents a la reunió.


Notícies

Eva Guillamet

CORESPONSABILITAT DELS AJUNTAMENTS EN L’EDUCACIÓ

Representants de les entitats que van participar en la signatura.

El Pacte Nacional per a l’Educació neix amb el suport municipalista

6 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

El text del Pacte reconeix per primera vegada el rol del municipi com a administració educativa El president de l’FMC, Manuel Bustos, va remarcar, durant la signatura del Pacte Nacional per a l'Educació, "la coresponsabilitat de la gestió del sistema educatiu entre la Generalitat i els municipis, ja que, per primera vegada, la Generalitat reconeix el rol del municipi com a administració educativa". Manuel Bustos, en representació de l'FMC, va signar l'acord entre el govern de la Generalitat, les entitats municipalistes i les associacions i sindicats que integren la comunitat educativa, en un acte celebrat el 20 de març. El president de la Federació va destacar que el Pacte no és una simple declaració d'intencions, ja que "neix amb una dotació pressupostària que preveu, per al trienni 2006-2009, l'aportació de més de 71 milions d'euros per a fer possible la coresponsabilitat dels ajuntaments en l'educació". Com a exemple de compromisos concrets, va citar la posada en marxa de les oficines municipals d'escolarització, els programes de transició escola-treball, els plans educatius d'entorn i els convenis per a la realització d'activitats extraescolars. En l'acte de signatura, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, també

va posar l'accent en "el paper molt rellevant que hauran de jugar els ajuntaments a partir d'ara dins del sistema educatiu". En aquest sentit, va convidar els agents educatius i les famílies a preguntar-se si volen una gestió més pròxima o llunyana de les escoles. Per la seva part, el conseller primer, Josep Bargalló, va afirmar que amb el pacte "se situa l'educació com a prioritat del país i, per al govern, com una prioritat i un compromís pressupostari". La consellera d'Educació, Marta Cid, va subratllar que "durant un any, tota la comunitat educativa ha estat mobilitzada al voltant d'un pacte que, d'altra banda, tothom reclamava des de fa anys". Van acompanyar el president de l'FMC en l'acte de signatura cinc membres de la Comissió d'Educació de l'entitat que han participat en diverses fases de la negociació del Pacte: la presidenta de la comissió i alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas; el diputat-president de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, Àngel Merino; la primera tinent d'alcalde de Reus, Empar Pont; el primer tinent d'alcalde de Girona, Joan Manuel del Pozo; i el regidor d'Educació de Mataró, Josep Comas.

El Pacte per a l'Educació conté un apartat dedicat especialment a la participació del món local en la gestió del sistema educatiu. Es preveuen cinc línies d'acció, amb la seva corresponent dotació econòmica de suport: 1. El Departament impulsarà, d'acord amb els ajuntaments, les oficines municipals d'escolarització i regularà les seves funcions com a òrgan de cogestió educativa. També s'impulsaran i es consolidaran les taules de planificació. Import destinat: 4.177.683,19 €. 2. El Departament i els ajuntaments facilitaran la relació dels centres de formació professional amb el teixit empresarial de l'àmbit geogràfic corresponent. També es coordinen per a l'elaboració dels programes de transició escola-treball, el desplegament dels quals correspon als ajuntaments. Import destinat: 15.046.690,83 €. 3. Impuls dels plans educatius d'entorn o altres mecanismes equivalents que, a banda de les finalitats específiques que puguin tenir en cada cas, contribueixin a fer efectiva la igualtat d'oportunitats dels alumnes en l'accés a les activitats educatives que s'organitzen més enllà de l'horari lectiu. Import destinat: 36.005.908,21 €. 4. Convenis per a l'obertura dels centres a l'inici de setembre i finals de juny. Import destinat: 11.367.255,19 €. 5. Establiment d'una oferta d'activitats extraescolars amb finalitats educatives i de cohesió social en el territori. Aquesta oferta podrà estar oberta a la població infantil i juvenil de l'entorn dels centres d'un àmbit territorial concret. Import destinat: 5.004.949,71 €.


Formació

L’àrea de formació de l’FMC ha presentat el programa formatiu per a treballadors de les administracions locals catalanes que es proposa desplegar durant aquest any 2006 El desenvolupament d'aquest programa té un pressupost aproximat de 700.000 euros per a cobrir un total de més de cinquanta accions formatives. Es preveu destinar els cursos i seminaris a un col·lectiu de més de 2.000 treballadors i impartir un total de 1.110 hores lectives.

cions Públiques per a sol·licitar el seu suport econòmic dins del programa d'ajudes a la formació contínua del personal al servei de les administracions públiques (AFCAP). Per temàtiques, les prioritaries a l'hora de definir el contingut dels cursos són les relacionades amb la

Continguts de les accions formatives programades per al 2006 atenció persones desenvolupament urbà activitat cultural mitjans electrònics sostenibilitat ambiental gestió multisectorial seminaris Nombre d’accions

FMC

El programa d'accions per al 2006 ha comptat amb la participació de les comissions sectorials de l'FMC en la planificació dels continguts de les sessions formatives. El resultat d'aquest treball ha estat objecte de concertació amb els sindicats i s'ha tramès al Ministeri d'Administra-

gestió, la sostenibilitat mediambiental i la utilització de les noves tecnologies electròniques de la informació i la comunicació. A part, com és ja un fet habitual, a l'organització i realització dels seminaris li corresponen bona part dels esforços i recursos dedicats a formació. En les properes setmanes, el Ministeri concedirà les subvencions per a formació a l'Administració local, cosa que comportarà l'ajust del programa elaborat per l'FMC. No obstant això, l'àrea de formació de l'FMC ja ha posat en marxa, dins del primer trimestre de l'any, algunes de les accions programades. L’FMC ofereix formació als treballadors d’ens locals.

Cursos i seminaris Curs bàsic de medi ambient. Del 2 al 5 de maig del 2006 L’horari és de 8:15 a 18:45 hores Els destinataris són els cossos de policies locals de Catalunya. Informació: FMC (Laura Gálvez), Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona. 93 310 44 04. formacio@fmcnet.org Lloc de realització: Escola de Policia de Catalunya. C-17, Km 13,5. Mollet del Vallès.

Estratègies locals per a la millora de la competitivitat turística. 2, 4, 9 i 11 de maig del 2006 Amb la col·laboració de la Fundació Politècnica de Catalunya Es tractarà, entre d’altres temes, del mercat del turisme, el turisme cultural, els agents de promoció turística, la planificació estratègica, el rol del turisme en la promoció econòmica i cultural, els components d’un producte turístic, la gestió de recursos, la comercialització dels productes turístics , el futur del turisme d’interior i els allotjaments rurals. Informació: FMC (Laura Gálvez), Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona. 93 310 44 04. formacio@fmcnet.org Lloc de realització: Fundació Politècnica de Catalunya. Edifici Vértex. Plaça d’Eusebi Güell, 6, de Barcelona.

Curs d’intranets corporatives. 11 i 18 de maig del 2006 Destinat al personal de l’administració pública S’impartirà durant els dos matins, de 10 a 15 hores. Informació: FMC (Laura Gálvez), Via Laietana, 33, 6è, 1a. Barcelona. 93 310 44 04. formacio@fmcnet.org Lloc de realització: Fundació Politècnica de Catalunya. Edifici Vértex. Plaça d’Eusebi Güell, 6, de Barcelona.

7 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

El programa de formació de l’FMC per al 2006, adaptat a les necessitats locals


Breus

FMC

La pujada dels tipus d’interès aconsella revisar l’endeutament municipal

El director general de Poliítica Financera, en el centre, va participar en una sessió informativa.

8 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

La sessió informativa celebrada per l'FMC el 28 de març amb el director general de Política Financera de la Generalitat, Miquel Salazar, va servir per traslladar la preocupació pel fet que la majoria dels municipis catalans (fonamentalment els mitjans i petits) tenen una estructura de deute indexada a tipus variable en un 100 per cent de les operacions. Caldria, per tant, fer una estimació de l'increment de costos financers que resultaran de la tendència a l'alça moderada però continuada dels tipus d'interès. Es va considerar oportú revisar les condicions del deute existent i, davant de noves operacions, analitzar la composició de l'endeutament entre fix i variable, les possibles cobertures

davant d'oscil·lacions en els tipus en un horitzó a curt termini (tres anys) i les comissions. Tot plegat, s'emmarca en la necessitat de gestionar l'endeutament i no considerar-lo com un valor econòmic estàtic. En la sessió, copresidida pels presidents de les comissions de Finançament Local i Funció Pública, els alcaldes de Reus, Lluís Miquel Pérez, i de Manlleu, Pere Prat, es van analitzar altres conseqüències de l'encariment del deute; la política d'inversions, ja restringida per la normativa d'estabilitat pressupostària; i la necessitat d'explorar fórmules per a l'externalització de les inversions, com els règims concessionals o els peatges a l'ombra, entre d'altres.

Suport als plans locals de seguretat viària La consellera d'Interior de la Generalitat, Montserrat Tura, i representants de les entitats municipalistes van presentar el 6 de març el manual-guia per a l'elaboració de plans locals de seguretat viària. Es difondrà entre els ajuntaments la necessitat d'emprendre la redacció de plans que tinguin com a objectiu principal la reducció dels accidents de trànsit a la xarxa urbana. El Servei Català del Trànsit disposa de 300.000 euros per subvencionar la realització d'estudis tècnics de sinistralitat que permetin l'elaboració posterior dels plans locals de seguretat viària. La consellera va estimar que en els propers dos anys la gran majoria d'ajuntaments de més de 10.000 habitants ja hauran posat en marxa aquests plans. Aquesta actuació ha estat motivada per l'increment dels accidents mortals a les zones urbanes en contraposició a la disminució registrada a la xarxa interurbana de carreteres. Així, els accidents mortals en carrers, places i travessies van representar el 26,7 per cent del total l'any passat. L'any 2000, eren el 20 per cent.

El president de l’FMC, en el Consell Territorial de la FEMP El Consell Territorial de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies es va reunir per primera vegada des de la seva constitució, el 28 de març, a Saragossa. En aquest òrgan de representació de les federacions territorials, el president de l'FMC va exposar la seva inquietud pel que sembla una ralentització del procés de regularització del dret d'atur dels electes locals i, per aquest motiu, va demanar una intervenció que ajudi a la seva aprovació definitiva al Congrés dels Diputats. Bustos també va informar dels treballs que es fan a l'FMC

en relació a la responsabilitat penal del electes locals i va demanar que aquesta preocupació sigui del conjunt del municipalisme espanyol. Paral·lelament, en el decurs d'una reunió tècnica, l'FMC va fer arribar a la FEMP les seves observacions a l'Avantprojecte de llei del govern i l'Administració local, elaborat pel Ministeri d'Administracions Públiques. Aquestes observacions estan, en una part molt important, en consonància amb les que prepara la FEMP i van ser acollides favorablement.


Breus

Una nova llei regularà la funció pública a Catalunya

Jornada sobre consorcis d’ocupació

La Comissió de Funció Pública de l'FMC va celebrar el 24 de març una sessió informativa sobre les previsions del Llibre Blanc de la funció pública a Catalunya i la incidència del nou escenari competencial autonòmic i local. La sessió va comptar amb la participació d'una quarantena d'assistents, tècnics i polítics, amb responsabilitats a les àrees de recursos humans de les entitats locals i amb la intervenció de la secretària d'Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, Rut Carandell. La diagnosi del Llibre Blanc es completa amb un conjunt de 88 recomanacions. A partir d'aquest treball, el govern abordarà l'establiment de mesures en la matèria. Així, Carandell va anunciar la presentació, al setembre, d'un avantprojecte de llei marc d'ocupació pública de Catalu-

La Federació de Municipis de Catalunya celebrarà una jornada sobre els consorcis territorials d’ocupació el proper 2 de maig a les Preses (Garrotxa). El programa, que es desenvoluparà des de les 9.30 hores fins a les 14.00, ha estat bastit per analitzar el futur i les funcions dels pactes territorials en el context de l'estratègia catalana per a l'ocupació i la formació de consorcis per a la prestació de serveis d'ocupació descentralitzats. En la jornada intervindran Francesc Castellana, director general del Servei d'Ocupació de Catalunya, i Eduardo Rojo Torrecilla, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona i director del Comitè Científic dels treballs d'elaboració del Pla General d'Ocupació de Catalunya.

Seminari sobre el conveni SGAE-FMC Electes i tècnics de cultura locals van assistir el 23 de març al seminari organitzat per la Comissió de Cultura de l'FMC per tal de conèixer els drets i deures que suposa la subscripció del conveni signat entre l'FMC i la Societat General d'Autors (SGAE). Des de la signatura del conveni, al juliol de 2002, són molts els dubtes que han anat sorgint entre els municipis que l'han subscrit, tant pel que fa als deures que comporta com pel que fa als avantatges dels que es poden

beneficiar. Entre aquests, destaquen els descomptes dels que poden gaudir pel fet d'haver-se adherit al conveni, sigui per plenari o per acord de govern. La reunió, que es va celebrar a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya, va ser presentada pel president de la subcomissió de Cultura, Ramon Fontdevila, i va comptar amb l'assessorament dels advocats Elia Sugrañes i Gerard Delucas, del gabinet Sugrañes, especialitzat en temes de propietat intel·lectual.

Suport als mitjans públics en català L’FMC ha estat sensible a la situació que està vivint RNE a Catalunya i ha proposat a tots els membres adherits l'aprovació d'una moció de suport als mitjans de comunicació públics en català, que expressa la preocupació que provoca la possible desaparició de programació en català. El text de la moció, aprovat pel Comitè Executiu de l’FMC que va tenir lloc el passat 28 de març, recorda la llarga trajectòria de Ràdio 4 i del centre territorial de TVE-Sant Cugat. En els dos casos es considera que aquesta programació ha contribuït a la normalització del català i a la pluralitat informativa de Catalunya.

9 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

nya i els treballs per a un conveni marc de negociació col·lectiva per a les administracions locals. També va manifestar la voluntat de posar en marxa els mecanismes necessaris per tal que tots els ajuntaments disposin de recursos humans per a l'exercici de la funció pública. Finalment, es va manifestar la preocupació per la multiplicitat de legislacions, autonòmiques i estatals, que un cop més recaurà sobre els ens locals.


Reportatge

La jornada sobre salut pública posa l’accent en la futura participació municipal Els governs locals i el Departament de Salut van començar un intercanvi d’opinions sobre la imminent reforma del sistema de salut pública en una jornada organitzada conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a la que van assistir prop de 120 electes i tècnics responsables de sanitat local del món local a implicar-se en el sistema de salut pública "tenint present la gran diversitat del mapa municipal de Catalunya i la necessitat que els serveis han de ser a prop de tothom, visqui on visqui". Josep Lluís de Peray, coordinador per a la creació de l'Agència de Salut Pública, va explicar el contingut de l'avantprojecte i va assegurar que establirà un instrument "amb forta presència territorial, en les set vegueries previstes, deixant enrere l'actual macrocefàlia dels serveis centrals amb escassa capacitat d'actuació sobre el terreny". Segons ell, l'Agència naixeria amb un personal de 2.000 professionals, provinents la majoria dels sanitaris locals, i un pressupost de partida de 120 milions d'euros. L'Agència, que també s'encarregaria de la salut laboral i mediambiental i tindria adscrita l'Agència de Salut Alimentària, estaria dirigida per un con-

sell rector format per un 60 per cent de representants de la Generalitat i un 40 dels ens locals, segons l'avantprojecte de llei elaborat pel Departament. En la lectura de les conclusions, el vicepresident de la Comissió de Salut i Consum de l'FMC, Ramon Arribas, va assenyalar que "l'adscripció de recursos humans, materials i econòmics dels ens locals a l'Agència haurà de ser sempre voluntària i consensuada entre les dues administracions". Després de sentir les intervencions dels representants locals, el director general de Salut Pública, Antoni Plasència, va defensar "un model d'Agència compartit entre les dues administracions". Plasència també va indicar que la creació de l'Agència permetria prestigiar i valoritzar el treball dels professionals locals de la salut pública adscrits als ajuntaments (veterinaris, ATS, llevadores, practicants, etc.).

FMC

Eva Guillamet

10 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

En l'obertura de la jornada, que es va celebrar al recinte Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès, el president de la Comissió de Salut i Consum de l'FMC i alcalde de Flix, Pere Muñoz, va recordar que "ja fa més de 10 anys que el món local reclama la creació d'un ens que sumi tots els esforços i recursos en salut pública i superi la concurrència i la possible conflictivitat competencial amb la Generalitat". Pere Muñoz va assenyalar que "ara que tenim un avantprojecte de llei sobre la taula que preveu la creació de l'Agència de Salut Pública, ha arribat l'hora de posar fil a l'agulla i acordar amb el Departament de Salut quin paper hem de jugar els ens locals i, sobretot, com estenem a tot el territori els serveis de salut pública". Per la seva part, la presidenta de l'àrea de Salut i Consum de la Diputació de Barcelona, Margarida Dordella, va mostrar la "disposició i disponibilitat"


Eva Guillamet

Reportatge

La principal conclusió de la jornada va ser proposar la formació d'una comissió mixta entre el món local i el Departament de Salut amb l'encàrrec específic d'acordar un model compartit d'Agència de Salut Pública. Aquesta proposta, que va ser acceptada pel director general de Salut Pública de la Generalitat, va sorgir després de constatar que els ajuntaments troben avantatges, però també inconvenients, en el projecte d'Agència presentat des del Departament. Aquests inconvenients parteixen de la delegació voluntària de les competències dels ens locals, la incorporació dels recursos de salut pública dels ens que hagin optat per la delegació i l'establiment d'una aportació econòmica en consonància amb la representativitat atorgada en els òrgans de direcció. Els principals avantatges d'aquest model d'Agència són, segons els assistents a les jornades: - Major neutralitat i garantia d'im-

parcialitat en l'actuació, que evita les influències dels vincles relacionals amb els veïns i administrats. - La centralització proporciona més coordinació, col·laboració, protocols comuns d'actuació i rendibilització dels recursos disponibles. - Assegura el suport mutu entre els tècnics dels dos nivells administratius. - Estableix el principi d'equitat de serveis mínims de salut pública en tot el territori. - Es percep millor la voluntat de col·laboració Generalitat-ajuntaments. - Unificació de taxes i sancions. - Finestreta única. - Aparició d'una autoritat sanitària clara en els petits municipis. Els inconvenients apuntats durant la jornada són: - Pèrdua, per part dels ajuntaments, del control i del coneixement directe de les actuacions realitzades. - Renunciar a la integració en l'Agència pot derivar en una pitjor relació i

col·laboració amb l'administració de la Generalitat. - L'impacte polític de les alarmes i emergències continuarà sent suportat per l'ajuntament, tot i que els instruments i l'autoritat hagin estat assumits per l'Agència. - Les inspeccions poden perdre la seva flexibilitat i adaptació a les condicions de cada municipi. - Es pot perdre l'adaptació dels serveis a les realitats territorials (zones turístiques, de muntanya, industrials, etc.). - Es perd la facultat recaptadora de les taxes i preus públics vinculats a la salut pública. - Es redueix la possibilitat de fer pedagogia amb instruments alternatius a les sancions. - Es veuria afectada la transversalitat entre diferents àrees del mateix ajuntament. - Els serveis mínims homogenis per a tot el territori són insuficients per a les grans ciutats.

11 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Una comissió mixta per perfilar la futura ASP


Entrevista

”Els alcaldes tindran capacitat per prendre grans decisions en matèria de salut” El Consorci Hospitalari de Catalunya, fundat al 1983 pels ajuntaments i hospitals comarcals vinculats als municipis, ha esdevingut una potent empresa prestadora de serveis i un interlocutor en l'elaboració de polítiques de salut. Josep Abelló, exalcalde de Reus, n'és el president

12 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Per encàrrec de les entitats municipalistes i del Departament de Salut, el Consorci ha de buscar la manera de fer possible la implementació efectiva de la descentralització del sistema sanitari. Com afronta aquest repte? En quina fase es troba? El decret està aprovat pel Consell Executiu i a punt per ser implementat. Esperem que el Departament marcarà el calendari a partir d'aquí. El que ens agradaria és que ens fixessin objectius assolibles a fi que es pugui anar avançant pas a pas. Que s'estableixin paràmetres per avaluar si s'avança, amb qualitat, en la bona direcció. Ens preocuparia que es volgués abraçar tot immediatament. Quins seran els trets essencials d'aquesta descentralització? La consellera ho ha expressat molt bé: governarem junts. Es tracta que la presa de decisions estratègiques, pel que fa a qüestions de salut en el territori, es faci amb representants dels municipis, considerats els veritables coneixedors de les necessitats del seu territori. La nova figura que es preveu és el govern territorial de salut (GTS). Què és un GTS? Quants n'hi haurà? Seran iguals els de l'àmbit pirinenc que els metropolitans? Tots els governs territorials de salut

tenen els mateixos objectius: el tractament de la informació que té el Departament de manera oberta, amb els alcaldes, per prendre decisions sobre polítiques de salut. En zones metropolitanes potser s'hauran de fer polítiques relacionades amb el "botellón" -per dir-ho d'alguna manera- o amb el trànsit, que no són les mateixes que afecten els municipis de muntanya. Però el funcionament és bàsicament el mateix per a tots. I quin rol jugaran els ajuntaments en aquests GTS? De quina manera es pot garantir la representació i participació de els 941 ajuntaments? Estem parlant de compartir, al 50% amb el Departament de Salut, la presa de decisions. Si es respecten les regles de joc i la informació és clara i transparent, els alcaldes i alcaldesses tindran la capacitat suficient per prendre les decisions importants en matèria de salut. Hi ha comarques petites, per exemple el Garraf, amb sis municipis, on el tema de la representació és fàcil de resoldre i d'altres amb molts municipis on pot haver-hi més dificultats. Caldrà que les dues entitats municipalistes pactin amb el Departament quins municipis estaran representats als GTS. Ara bé, cal tenir en compte que serhi present no equival a tenir garantit un millor tracte. Els GTS han de governar equitativament per tot el ter-

ritori que els correspongui, amb independència de quins alcaldes hi tinguin seient i quins no. Aquests òrgans, que hauran de planificar i prioritzar les actuacions i inversions, haurien de disposar de pressupost propi? A partir de quines aportacions? No tenen perquè tenir pressupost propi. Nosaltres no ho defensem. Els GTS són, senzillament, organitzacions polítiques i de presa de decisions. Després serà el CatSalut, o l'Agència de Salut Pública, qui implementarà aquestes decisions polítiques que s'hauran acordat conjuntament al si dels GTS.

“Els governs territorials de salut són organitzacions polítiques de presa de decisions que aplicaran uns altres” Des de fa uns anys estem assistint a la creació de diverses agències públiques amb una gran capacitat d'autonomia. Les que tenen vinculació amb la salut, des de la de l'Aigua fins a la de Salut Alimentària, com s'articularan amb els governs territorials? No es veurà limitada la capacitat dels GTS a l'hora de prendre decisions? No. Perquè les agències no governen. Qui governa és la consellera, que ara ens invita al món local a fer-ho amb ella, al 50%. Les agències son mers instruments per executar les polítiques decidides en els GTS. I com s'afronta la incorporació als GTS dels serveis i l'atenció sociosanitària, que depèn d'un altre departament de la Generali-


Entrevista

tat, en aquests cas Benestar i Família? Aquesta és una reclamació que els alcaldes i les entitats locals fem de forma insistent. Totes les polítiques al voltant de la dependència han de ser contemplades al si dels GTS, ja que el ciutadà, i per tant els alcaldes i alcaldesses, no tenen perquè entendre on finalitza la competència de Salut i on comença la de Benestar i Família. Lamentablement, tenim la sensació que no ens estan escoltant prou bé en aquest aspecte.

“El CHC va néixer del municipalisme i és a nivell local on més actua”

molt contents de col·laborar amb les entitats municipalistes en la seva implantació. Quina finalitat té la projecció internacional del CHC des d'un punt de vista empresarial i social? Ens dóna prestigi, permet als nostres professionals participar en projectes d'altres països que els aporten experiència i coneixement... Per al Consorci, el coneixement és una eina fonamental i creiem que tot allò que fem, en qualsevol dels nostres projectes de consultoria, aquí o a l'es-

tranger, enriqueix la nostra aportació de valor als associats. Actualment formen part del Consorci 16 ajuntaments, 1 diputació i 41 entitats vinculades a altres 18 municipis o governs locals. Aquesta estructura es pot flexibilitzar per donar entrada a un conjunt més ampli d'entitats locals? Com més millor! Absolutament. El Consorci va néixer en el municipalisme, hi té les seves arrels i és a nivell local on més actua. La nostra estructura no només no és inamovible, sinó que creix cada dia.

13 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

El catàleg de serveis del CHC s'ha anat ampliant amb la creació de fundacions, empreses i societats instrumentals. Com es veurà afectada o afavorida l'activitat del Consorci en el camp assistencial i de salut pública amb les reformes que estan en marxa? Si es refereix a la implantació dels GTS, he de dir que, com a entitat municipalista que defensa els interessos dels ajuntaments i que presta serveis als municipis, el paper de Consorci Hospitalari de Catalunya es veurà, sens dubte, molt reforçat. Els GTS son una vella reivindicació del Consorci i estem

Fotografia cedida pel Consorci Hospitalari de Catalunya

Com s'ha afrontat des de la xarxa d'utilitat pública el creixement migratori dels últims anys? Aquest és un bon exemple del tipus de coses que s'han de tenir en compte des dels governs territorials de salut. Es tracta d'un factor de caràcter polític de màxima importància que, amb tota seguretat, serà millor valorat des del territori.


Experiències municipals

Un parc públic de parcel·les privades a les Preses

14 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

L’ajuntament del petit municipi de les Preses (Garrotxa) va reconvertir un espai periurbà en accelerat procés de degradació per la seva proximitat a Olot, la capital de comarca, en un gran parc de valors ecològics i paisatgístics reconegut i premiat per la Unió Europea

El bosc de la Tosca, situat en els límits d'Olot i les Preses, descansa sobre les antigues colades de lava del volcà Croscat. Va ser una autèntica roureda fins a principis del segle XIX, quan es va talar per extreure'n fusta i fer carbó. Posteriorment, centenars de veïns van convertir l'indret en un autèntic laberint de petits camps de cultiu envoltats de murs de roca volcànica, les anomenades artigues. El paisatge resultant va ser una mena d'enorme eixam format per un miler de petites parcel·les i una intricada xarxa de camins, tot ben delimitat per murs de pedra fosca. A una part de les artigues també es van aixecar cabanes i refugis, ara considerats petites joies arquitectòniques, fetes també amb el material d'origen volcànic. El conjunt de la Tosca, que durant generacions va donar una forta personalitat a la zona, va començar a degradar-se amb l'abandonament dels treballs agrícoles i l'aparició, a mitjan anys noranta, d'un tardà fenomen de barraquisme que s'estenia de forma accelerada. L'Ajuntament de les Preses, població del sud de la comarca amb poc més de 1.600 habitants, va decidir capgirar

aquesta situació i retornar a la Tosca els seus valors paisatgístics i naturals. Així, es va definir el projecte de convertir-ne una part, amb una extensió de 26 hectàrees, en un parc d'accés públic però conformat per espais majoritàriament privats. La dificultat de fer convergir interessos col·lectius amb els particulars era un problema objectiu però, un cop resolt, ha esdevingut un dels trets més característics del Parc de Pedra Tosca.

La UE ha aportat un terç del cost Les Preses va buscar socis: el veí Ajuntament d'Olot, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la Fundació Territori i Paisatge. També es va buscar finançament europeu del programa Life-mediambient, argumentant que el projecte de parc tenia com a objectiu essencial "desenvolupar l'efecte demostratiu de restauració de l'espai degradat, amb la finalitat de millorar la qualitat de paisatge en àrees d'un alt valor ecològic mitjançant un aprofitament soste-

nible". Segons l'alcalde de les Preses, Daniel Terradellas, "s'ha posat en marxa un efecte dominó i veiem com particulars, entitats, ajuntaments i el mateix parc natural, s'impliquen més en el manteniment i valorització d'aquest paisatge únic". El projecte va tirar endavant i es va executar entre els anys 2002 i 2004, amb un cost total de 819.903 euros, dels quals una tercera part van provenir de la UE per mitjà del programa Life. El parc es va inaugurar el 8 d'abril del 2004 en un acte presidit pel conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i des d'aleshores la UE el difon com a exemple d'intervenció pública, de col·laboració entre administracions i entitats i d'implicació d'agents privats (50 propietaris de les artigues incloses dins del recinte). Aquest reconeixement s'ha vist reforçat per l'atorgament del Premi Europeu del Paisatge Rosa Barba, en la seva quarta edició,concedit durant la celebració de la Biennal Europea del Paisatge a Barcelona el març passat. Optaven als premis 475 realitzacions d'arreu del continent. Les actuacions i obres més importants dutes a terme per completar el parc han estat diverses, com ara l'adequació de l'antic baixador ferroviari de Codella com a punt d'informació i accés al parc, la restauració de les artigues i cabanes de pedra, la recuperació de fauna i flora i de conreus autòctons i plantes aromàtiques i la realització d'activitats divulgatives i lúdiques, com la festa de la sega del fajol, tallers de producció de ratafia i ungüents, concerts a l'aire lliure.... Tot plegat "ha estat un exercici d'autoestima", en opinió de l'alcalde, "ja que tothom sabia que existia aquest paratge i s'ho mirava amb fatalisme. Al final, com passa sovint, és l'interès i la valoració de la gent de fora la que et fa redescobrir i enorgullir-te del que tens". El parc, que es defineix com a "pictòric, paisatgístic i ecològic" té unes normes d'ús i accés per preservar-lo i evitar la intromissió dels visitants en les artigues o parcel·les.


Informe

Aquest any es compleixen quinze anys de les primeres Jornades Europees del Patrimoni instaurades pel Consell d’Europa l’any 1991 amb el suport de la Unió Europea. Des de la primera edició van comptar amb la participació de municipis i comarques de Catalunya Amb el lema "El patrimoni i el joves" neixen unes JEP 2006 (que se celebraran a Catalunya entre el 29 de setembre il’1 d'octubre) amb l'ambició de fer un salt de qualitat que en garanteixi el futur, tot recuperant i actualitzant els objectius que es van marcar ara fa 15 anys des del Consell d'Europa. Amb el pas dels anys les Jornades Europees del Patrimoni (JEP) han anat creixent i dels dotze països participants en la primera edició s'ha arribat als quaranta-vuit de l'edició del 2005, amb una participació de 20 milions de persones i 30.000 monuments visitats a tot el continent, segons dades del Centro de Cultura de Portugal, l'òrgan responsable de l'organització tècnica a nivell europeu des del 2002. També al nostre país, any rere any s'hi han afegit més municipis i propostes a un programa que l'any passat comptava amb més de 300 activitats diferents realitzades a 190 municipis i tot fa preveure que aquest any se seguirà creixent. En aquest aspecte és important destacar la feina feta des de l'FMC per difondre i promoure entre els seus adherits el programa i la celebració de les JEP. L'any 2005 més de 80 municipis i comarques van inscriure les seves activitats per mitjà de la Federació, des de Barcelona, amb 1,5 milions d'habitants, fins a Alòs de Balaguer, amb 167 habitants, per posar dos exemples ben diferents. Cada any són més els participants en números absoluts, però també cal destacar l'augment de les activitats organitzades de forma conjunta entre

municipis veïns que sovint comparteixen zones arqueològiques o rutes històriques. Les activitats complementàries també augmenten i es diversifiquen. Ho fan des d'un punt de vista quantitatiu, ja que cada edició compta amb més propostes. Pel que fa a l’aspecte qualitatiu, cada cop hi ha ofertes més diverses, que van des de les jornades de portes obertes a passejades i rutes guiades o concursos de fotografia o de poemes. Aquesta diversificació també comporta riscos que, ben gestionats, es poden convertir en oportunitats per consolidar unes jornades cada cop més exitoses. Amb aquest objectiu, la Comissió de Cultura de l'FMC va tractar, conjuntament amb el Museu d'Història de Catalunya i l'ACM, el futur de les JEP en una reunió celebrada el passat mes de febrer en què organitzadors d'anys anteriors van poder aportar les seves experiències i

propostes de millora de cara a l'edició d'enguany. Un dels perills més palpables és la possibilitat que el nombre d'activitats acabi sent incompatible amb una informació clara i eficaç, ja que l'augment del nombre de propostes i de participants dificulta la comunicació, diluint propostes que per la seva originalitat o excepcionalitat es mereixerien un tracte especial. A més, la quantitat de municipis adherits a les JEP fa imprescindible una presentació de la informació detallada per comarques facilitant les possibles rutes i compatibilitzant propostes entre municipis veïns. Un altre dels perills detectats és que l'augment del nombre d'activitats no vagi acompanyat d'un increment del nombre de participants i, per tant, podria donar-se el cas que hi hagués la mateixa quantitat de visitants o usuaris dividits entre més activitats. Per tots aquests motius, les jornades d'enguany neixen amb la voluntat de retornar a la idea original de quinze anys enrera, basada en tres eixos: donar a conèixer el patrimoni entre els més joves i els nens en edat escolar; promoure especialment aquelles propostes que donin a conèixer un monument o jaciment no accessible la resta de l'any; i destacar aquelles activitats que s'hagin preparat específicament per a les JEP. 15 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Les Jornades Europees del Patrimoni es dediquen aquest any als joves


Localret informa

Jordi López Benasat ha estat nomenat director general de Localret

Jordi López Benasat és enginyer de telecomunicacions i des del mes de juny de l’any 2004 ha estat gerent de Localret Societat Anònima. Amb anterioritat, ha desenvolupat el càrrec de director de noves tecnologies de Barcelona Regional, gerent del Sector de la via pública de l'Ajuntament de Barcelona i director de la divisió de telecomunicacions

del COOB'92. Per altra banda, també ha ocupat diversos càrrecs a l'empresa privada (Telefónica i Alcatel). En la vessant acadèmica, ha dirigit el Màster de Telecomunicacions de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat director del Departament d'Electrònica

Imatge cedida per Localret

El Consell d’Administració de Localret, reunit en sessió extraordinària el passat dia 23 de febrer del 2006, va acordar nomenar Jordi López Benasat director general de Localret i aprovar el cessament a petició pròpia de Jordi Pericàs, que fins ara havia ocupat aquest càrrec i que, a dia d’avui, és el secretari general del CAC

de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Ramon Llull.

16 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

El president de Localret compareix davant la Comissió per a la Societat de la Informació del Parlament de Catalunya El passat dia 1 de març va tenir lloc la compareixença del president de Localret davant la Comissió per a la Societat de la Informació del Parlament de Catalunya. En aquesta compareixença, a més de realitzar una anàlisi de la situació de les telecomunicacions i la societat de la informació al nostre país i d'exposar les línies principals en les que treballa el Consorci Localret, Jordi Valls va posar especial èmfasi en les propostes de futur. Les propostes que va realitzar giren a l'entorn de quatre grans eixos:

- L’impuls del desplegament de la banda ampla. - La connexió entre l'R+D, l'economia i la societat de la informació. - El foment de l'activitat audiovisual. - La modernització de l'administració. Així mateix, el president de Localret va destacar el paper que hauran de jugar ITCat, el nou ens gestor d'infraestructures de telecomunicacions de Catalunya, com també la societat TDCom, encarregada de la gestió de la televisió digital terrestre (TDT) a Catalunya. En el decurs de l’esmentada sessió,

el president de la Comissió i la resta de diputades i diputats dels diferents grups parlamentaris van felicitar Jordi Pericàs per la feina feta i van donar l'enhorabona a Jordi López Benasat pel seu nomenament com a nou director general de Localret, un consorci del que totes les forces polítiques van insistir en destacar i agrair el paper fonamental que ha jugat i que ha de continuar jugant, amb el seu president al capdavant, en el desenvolupament de les telecomunicacions i de la societat de la informació a Catalunya.

Més informació a la pàgina web www.localret.es


Europa, més a prop

La Comissió inaugura un espai en català del fòrum DebateEuropa La Comissió Europea ja compta, des del 27 de març, amb una pàgina web en català per promoure el debat i el diàleg sobre Europa intervencions escrites en castellà eren 60: en italià, 27; en danès, només 3, com en d'altres idiomes d'estats poc poblats, com ara Malta. El nombre de participacions en anglès, francès, alemany i holandès són les úniques que superen a les registrades en català. En aquest espai de debat, impulsat per la comissària europea de Relacions Institucionals i Estratègia de Comunicació, Margot Wallström, es pot participar en tres temes: - Desenvolupament econòmic i social a Europa. - Els sentiments per Europa i les

Llimona, president del Consell Català del Moviment Europeu L'Assemblea General Ordinària del Consell Català del Moviment Europeu va elegir nova junta directiva el 30 de març. Va ser escollit com a nou president Joaquim Llimona Balcells, que substitueix Josep Verde i Aldea, mentre que Joaquim Millán continuarà com a secretari general i Joan Martí com a tresorer. Llimona és advocat i professor de Dret Europeu de la Universitat de Barcelona. Va ser director general i secretari general de Relacions Exteriors de la Generalitat entre 1997 i 2004. El Moviment Europeu Internacional fou fundat l'any 1948 a la Haia com a organització multipartidista que treballa per a la integració europea i ha jugat un paper decisiu en la creació del Consell d'Europa i de les comunitats europees. El president actual és l'anglès Pat Cox. El Consell Català agrupa ajuntaments, associacions, centres d'ensenyament universitari, col·legis professionals, empreses, partits polítics i sindicats i treballa en la defensa dels ideals europeistes.

“Banda ampla per a tothom” La Comissió ha presentat "Banda ampla per a tothom", una estratègia política per assegurar el desplegament de les comunicacions de banda ampla avançades a Europa. Les dues línies d'actuació en les quals se centra són: - Reforçar les estratègies estatals de banda ampla, que hauran d'enfocar la utilització dels recursos financers estatals i de la UE en les regions menys desenvolupades o en les rurals. - Accelerar l'intercanvi de bones pràctiques, en particular per mitjà de la creació d'una pàgina d'Internet, que servirà de punt únic de trobada entre autoritats locals i agents del sector. A principis del 2007, a més, la Comissió organitzarà una gran conferència sobre el tema "Banda ampla per a tothom", on es presentaran els avantatges dels serveis de banda ampla per a les comunitats rurals. La Comissió vol fer convergir la legislació de la UE en matèria de telecomunicacions i els instruments de política regional i de desenvolupament rural, tot respectant les normes de competència. Aquest esforç global hauria de permetre a tots els ciutadans de la UE l'accés a Internet de banda ampla i alta velocitat.

Més informació a la pàgina web www.infoeuropa.org

17 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

DebateEuropa és un fòrum de debat sobre la Unió Europea en el marc del "Pla D" de la Comissió Europea ("D" de diàleg, debat i democràcia). Sorgit després del període de reflexió arran del resultat negatiu de les consultes sobre el Tractat constitucional a França i els Països Baixos. Els resultats d'aquest fòrum s'incorporaran a l'informe que la Comissió elaborarà sobre aquesta qüestió. En aquest poc espai de temps, els ciutadans ja havien entrat 84 aportacions i comentaris en català, una xifra molt important en comparació amb d'altres. Així, les

tasques de la Unió. - Les fronteres d'Europa i el paper de la UE al món. La comissària Wallström ha assenyalat que "molts cops se sent que la gent ha perdut la confiança en la Unió Europea perquè es pensa que la UE ha assumit moltes responsabilitats i s'ha fet molt complexa i difícil de comprendre. Al mateix temps, els sondeigs d'opinió indiquen que els europeus desitgen que la UE s'ocupi, per exemple, dels assumptes de l'atur, la mundialització, les pensions, la sanitat, l'educació o el medi ambient. El que volem saber és el que esperen els ciutadans d'Europa." L'enllaç al web que dóna accés al fòrum en castellà i català (http://europa. eu.int/debateeurope/index_es.htm) permet fer un seguiment fàcil de com es produeix el debat entre ciutadans a tots els estats de la Unió.


L A D E P A R C

18 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

C I U T A D E L L A

D E S

D E

M A D R I D

Cròniques

Tornar a començar Josep M. Sanmartí Tothom està d'acord en el fet que l'alto el foc decretat per ETA el 24 de març sumat a l'aprovació de l'Estatut de Catalunya a la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats han capgirat el panorama polític espanyol. L'Estatut ha deixat de ser un tema a escala estatal i torna a ser un assumpte bàsicament català. El text d’ara serà, amb pocs canvis, el que se sotmetrà a referèndum. És veritat que els tràmits pendents poden tenir efectes secundaris en les polèmiques d'àmbit estatal, però el gruix del debat ja està enllestit. La treva d'ETA és difícil d'analitzar a causa de la seva indefinició i dels milers de respostes que ha provocat, però s'ha imposat l'opinió que cal aprofitar l'avinentesa i que aquest

cop pot anar de debò. Al mateix temps, es percep que la jugada és molt complicada i no solament amb vista a ETA, sinó entre i dins dels partits i d'altres forces socials. Per tant, en aquesta nova etapa que s'obre el govern de José Luis Rodríguez Zapatero parteix amb la iniciativa a favor seu. Pot explicar que ha resolt el repte estatutari que li envià el Parlament de Catalunya al mes d'octubre i que el resultat és satisfactori per les dues parts, i al mateix temps pot acusar el PP d'obstruccionisme en la resolució dels problemes globals, malgrat que s'observen signes d'una certa flexibilització per part de Mariano Rajoy i alguns del seus lloctinents, com Gabriel Elorriaga. La treva d'ETA de moment li

L’estatut del càrrec local Salvador Sabrià Semblava que el debat de l'Estatut estava arribant a la fi, però fa unes setmanes el Parlament ha reobert una altra iniciativa legal amb aquest nom. Però que ningú s'espanti. Es tracta de "l'estatut del càrrec local d'elecció pública". Una moció aprovada pel ple de la Cambra va instar el govern a crear una normativa legal que serveixi per a definir millor el conjunt de drets i deures del càrrecs locals electes "amb l'objectiu de millorar les condicions en les quals duen a terme llur tasca i enfortir els instruments i la participació democràtica en el món local". La moció tenia l'origen en un proposta d'ERC, el mateix partit del que forma part el conseller de Governació, que fa uns mesos que ha anunciat la intenció de posar en marxa

aquest tipus d'estatut. La proposta del Parlament deixa molt clar que, en tot cas, aquesta normativa es farà "amb el consens previ amb les entitats municipalistes". La nova definició de drets i deures del electes locals hauria de definir un règim d'incompatibilitats i de diferents modalitats de dedicació que ofereixi als càrrecs locals "un marc laboral i professional adequat a les exigències de llurs responsabilitats". Però, sobretot, el que pretén aquesta proposta és garantir uns ingressos adequats als càrrecs locals perquè puguin exercir la seva tasca, fins i tot en els ajuntaments més petits. Per això es proposa establir un marc retributiu que estableixi les variables que, "en funció de la responsabilitat, el pressupost i el nom-

dóna la raó en la seva política antiterrorista, tan sacsejada per un PP miop, encara que l'envolta de cingles. Que ja hi ha quelcom més que el que ens han dit, ho demostra que el president Rodríguez Zapatero ha promès comparèixer davant del Congrés abans de l'estiu. I abans de l'estiu l'Estatut de Catalunya estarà probablement aprovat. És a dir, que la idea del govern és escometre la tardor amb aquests dos grans temes al sac i ben lligats. I no oblidem que en aquests mesos començarà la precampanya electoral de les municipals i autonòmiques del 2007. En el PSOE diuen que ara ho tenen bé amb gairebé sis punts d'avantatge sobre el PP a les enquestes, però que a l'octubre ho tindrán millor encara i ja somien amb els governs de Canàries i Múrcia i amb l'Ajuntament de Madrid.

bre d'habitants del municipi permetin una escala retributiva clara i objectiva" (...) "que quedi al marge de qualsevol interès partidista i que els equipari amb altres càrrecs d'altres administracions públiques". Per als casos d'ajuntaments petits o amb pocs recursos, la proposta del Parlament aposta perquè el Fons de Cooperació Local de Catalunya es pugui utilitzar també per garantir que aquests ajuntaments puguin assumir les retribucions dels càrrecs d'elecció pública d'acord amb els criteris que establirà el futur estatut. La moció aprovada té dos punts més, menys concrets, que fan referència a la necessitat de respectar el drets i els mecanismes de participació dels càrrecs electes que integren l'oposició als ajuntaments, com també una proposta, també genèrica, per "dignificar" la tasca i la projecció pública dels càrrecs locals.


AVUI

19 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Quiosc

EL PUNT

EL PAÍS

SEGRE

LA VANGUARDIA


Disposicions

AIGUA Models d'autoliquidació trimestral i de resum de facturació del cànon de l'aigua a presentar per les entitats subministradores d'aigua Disposició: Ordre MAH/119/2006, de 9 de març. DOGC núm. 4600, de 24 de març del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. El Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua defineix el règim jurídic de les entitats subministradores que col·laboren amb l'administració, gestionant i recaptant el tribut en els casos en què els usuaris de l'aigua s'abasteixen des de la xarxa domiciliària d'abastament. En el marc d'aquesta gestió, les entitats subministradores estan obligades a la presentació de models tributaris referents a la facturació, recaptació i posterior ingrés dels imports del cànon de l'aigua. Amb la finalitat de simplificar les tasques de gestió tributària dutes a terme per les entitats subministradores, el Decret 47/2005, de 24 de març, va aprovar el model d'autoliquidació trimestral i el model de declaració resum de facturació.

BARCELONA CIUTAT

20 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Règim Especial del municipi de Barcelona Disposició: Llei 1/2006, de 13 de març. BOE núm. 62, de 14 de març del 2006. Organisme: Cap de l’Estat. La promulgació de la present llei i la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, constitueix les normes fonamentals que configuren el règim especial de la ciutat de Barcelona. Aquesta darrera és un norma autonòmica i és on es contempla un règim especial per a la ciutat en el que es refereix a diversos aspectes referits en els títols de la mateixa, com són l'organització del govern municipal, els districtes, la

potestat normativa municipal, la participació ciutadana i els drets dels veïns, l'organització municipal executiva i, essencialment les competències municipals (urbanisme, infraestructures, vivenda, transports, mobilitat, telecomunicacions, medi ambient, salut pública, serveis socials, joventut, cultura, esports, educació, seguretat ciutadana i protecció civil, entre d’altres).

COMERÇ Ajuts per a la renovació de l'activitat comercial i el foment de la cooperació empresarial en els comerços de Catalunya, gestionats mitjançant l'Agència per a la Promoció del Comerç Disposició: Resolució CTC/510/2006, de 6 de febrer. DOGC núm. 4589, de 9 de març del 2006. Organisme: Departament de Comerç, Turisme i Consum. S'obre la convocatòria de concessió d'ajuts per a les actuacions de renovació de l'activitat comercial i del foment de la cooperació empresarial en els comerços de Catalunya que es desenvolupin durant l'any 2006. El termini de presentació de les sol·licituds per als programes que figuren en aquestes bases s'especifica en cadascuna d'elles. En general, les actuacions per a les quals se sol·liciti la subvenció s'hauran d'iniciar de manera efectiva durant l'any 2006.

COOPERACIÓ Celebració de congressos, seminaris i jornades relacionades amb la cooperació al desenvolupament Disposició: Resolució d'1 de març del 2006. BOE núm. 77, de 31 de març del 2006. Organisme: Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació. D'acord amb allò establert en l'article 4 de l'Ordre de 27 de juliol del 2005, amb caràcter general podran

accedir a la condició de beneficiaris de les subvenciones els ciutadans espanyols i estrangers, com també les persones jurídiques i entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres que compleixin el següents requisits: persones físiques, tenir la majoria d'edat; i les persones jurídiques, estar legalment constituïdes. En ambdós casos en la seva activitat haurà de mancar l'ànim de lucre i ha de disposar dels mitjans i la capacitat suficients per realitzar les activitats i garantir el compliment dels objectius previstos en aquestes activitats. Ha d'estar al corrent de les obligacions tributàries i de Seguretat Social espanyoles. El termini de presentació de sol·licituds serà del 1 al 26 d'abril del 2006. Les subvencions es concediran en el termini de dos mesos a partir de la publicació de la present resolució al BOE, per resolució de la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional, que serà publicada al BOE.

ESPORTS Concurs públic per a la concessió de les subvencions per a actuacions de suport a les iniciatives de gènere en l'esport corresponents al Programa F que figura en les bases reguladores aprovades per la Resolució PRE/542/2006, de 27 de febrer, per a l'any 2006 Disposició: Resolució PRE/713/2006, de 15 de març. DOGC núm. 4601, de 27 de març del 2006. Organisme: Departament de la Presidència. Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per al suport a les iniciatives i accions de gènere en l'esport que puguin dur a terme diferents subjectes, entre ells les administracions locals de Catalunya i les entitats de dret públic vinculades o adscrites a aquestes. Es tracta d'actuacions de caire integral amb impacte a l'estructura organitzativa de la persona jurídica sol·licitant que comportin programes (activitats) que incideixin en la participació de les dones en tots els


Disposicions

HABITATGE Codi tècnic de l'edificació Disposició: Reial decret 314/2006, de 17 de març. BOE núm. 74, de 28 de març del 2006. Organisme: Ministeri de la Vivenda Aquest reial decret és un instrument normatiu que fixa les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i les seves instal·lacions. A través d'aquesta normativa es dóna satisfacció a certs requisits bàsics de l'edificació relacionats amb la seguretat i el benestar de les persones i que es refereixen tant a la seguretat estructural i de protecció contra incendis com a la salubritat, la protecció contra el soroll, l'estalvi energètic o l'accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda. Entra en vigor a partir del 28 de març i s'ha establert un període transitori de 6 o 12 mesos, depenent de la normativa derogada per aquest reial decret per tal de poder aplicar indistintament els dos règims normatius.

HABITATGE Consell per la Sostenibilitat, Innovació i Qualitat de l'Edificació Disposició: Reial Decret 315/2006, de 17 de març. BOE núm. 74, de 28 de març del 2006. Organisme: Ministeri de la Vivenda. El Codi tècnic de l'edificació regula les exigències bàsiques que han de complir els edificis en relació als requisits de seguretat i habitabilitat, responent a les exigències de sosteni-

bilitat dels processos edificadors i urbanitzadores en la seva triple dimensió: social, econòmica i mediambiental. Però aquesta sostenibilitat imposa la creació d'un òrgan que, al temps que impulsa el desenvolupament i l'actualització permanent del Codi tècnic de l'edificació, en atenció a l'evolució tècnica i a les necessitats de la societat, pugui elaborar propostes i fer recomanacions sobre les estratègies polítiques i mesures pertinents en matèria de sostenibilitat, innovació i qualitat de l'edificació. A tal fi, es crea el Consell per la Sostenibilitat, Innovació i Qualitat de l' Edificació que, d’altra banda, implica el compliment del que s'anomena la quarta dimensió de la sostenibilitat: la participació. Tant és així, que en el Consell hi seran presents les administracions públiques i els agents econòmics i socials implicats en els processos edificatoris. Es garanteix, així, una àmplia participació en les actuacions de desenvolupament del Codi tècnic de l'edificació. D'entre els membres del Consell, s'ha de tenir en compte que, en representació de les entitats locals, hi ha un vocal a proposta de la FEMP.

MEDI AMBIENT Modificació de les bases dels ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental Disposició: Ordre MAH/91/2006, de 3 de març. DOGC núm. 4593, de 15 de març del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'Ordre MAH/122/2005, de 29 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental i es fa pública la convocatòria corresponent a l'any 2005, determinava únicament com a beneficiàries les empreses privades, però s'ha observat un creixent interès per part d'empreses públiques en la implantació de sistemes voluntaris de gestió ambiental. És per aquest motiu que es modifiquen les bases esmentades, per tal d'incloure

aquest tipus d'organitzacions com a beneficiàries dels ajuts. És preveu una dotació màxima de 390.000 euros. L'últim dia per a la presentació de sol·licituds és el 15 d'abril.

MEDI AMBIENT Ajuts per al finançament d'actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya i se'n fa pública la convocatòria per a l'any 2006 Disposició: Ordre MAH/126/2006, de 16 de març. DOGC núm. 4603, de 29 de març del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es publica la convocatòria dels ajuts destinats al finançament d'actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya per a l'any 2006, que es regeix per les bases reguladores que consten a l'annex de l'ordre. D'entre els beneficiaris dels ajuts regulats hi són els ens locals. La dotació màxima és de 4.734.081 euros. El termini de presentació de sol·licituds acaba el 28 d'abril.

MEDI AMBIENT Subvencions destinades a finançar les despeses per a noves actuacions d'abastament en alta a ens locals deficitaris en matèria d'aigües Disposició: Resolució MAH/858/2006, de 30 de març. DOGC núm. 4607, de 4 d'abril del 2006. Organisme: Departament de Medi Ambient i Habitatge. La resolució amplia el termini de presentació de sol·licituds de subvencions destinades a finançar les despeses per a noves actuacions d'abastament en alta a ens locals deficitaris en matèria d'aigües, i de la documentació complementària, establert a la base cinquena de la convocatòria feta pública per Reso-

21 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

àmbits, pràctica de l'esport, lideratge electe i per designació, camp tècnic i control de competició/arbitratge, amb l'objectiu d'implementar les actuacions en les activitats regulars de l'entitat a mig termini. La dotació pressupostària màxima prevista és de 400.000 euros. El termini de presentació és fins al 27 d'abril.


Disposicions

lució MAH/489/2006, de 2 de març. El termini finalitza el dia 21 d'abril del 2006.

POLÍTIQUES PER A LA IGUALTAT Observatori Estatal de Violència sobre la Dona Disposició: Reial decret 253/2006, de 3 de març. BOE núm. 62, de 14 de març del 2006. Organisme: Ministeri de la Presidència. El reial decret té per objecte establir les funcions, el règim de funcionament i la composició de l'Observatori Estatal de Violència sobre la Dona, i crea la Divisió d'estudis i informes a la Delegació especial del govern contra la violència sobre la dona. La FEMP té una vocalia al mateix.

L'adquisició de cartutxeria metàl·lica per als cossos de policia de les entitats locals serà sol·licitada a la Direcció General de la Guàrdia Civil. Els òrgans de les comunitats autònomes o corporacions locals de les quals depenguin els cossos de policia seran responsables de la correcta utilització del material explosiu i cartutxeria reglamentària. Aquesta ordre deroga diverses disposicions i entra en vigor el 16 de març del 2006.

TREBALL

Governs territorials de salut

Convocatòria per a l'any 2006 per a la concessió de subvencions per als projectes destinats a la contractació de treballadors/es desocupats/ades per realitzar obres i serveis d'interès general i social en col·laboració amb entitats locals

Disposició: Decret 38/2006, de 14 de març. DOGC núm. 4594, de 16 de març del 2006. Organisme: Departament de Salut.

Disposició: Resolució TRI/599/2006, de 10 de febrer. DOGC núm. 4594, de 16 de març del 2006. Organisme: Departament de Treball i Indústria.

Aquest decret aprofundeix en el principi de descentralització que inspira la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya. Regula la col·laboració entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals en l'àmbit de la salut, amb la finalitat d'assolir un grau més alt d'integració de les competències de totes dues administracions territorials per assolir la millora de l'atenció prestada a la ciutadania i a la comunitat.

Les bases reguladores d'aquesta convocatòria són l'Ordre TRI/302/2005, de 6 de juny, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades a la contractació de treballadors/es desocupats/ades per a la realització d'obres i serveis d'interès general i social (DOGC núm. 4422, de 8.7.2005). Els beneficiaris són les entitats locals de Catalunya i les seves entitats dependents o vinculades. L'import màxim és de 30.000.000 d'euros. El termini de presentació de sol·licituds acaba el 18 d'abril.

SALUT

22 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

Disposició: Ordre INT/703/2006, de 3 de març. BOE núm. 63, de 15 de març del 2006. Organisme: Ministeri de l'Interior.

SEGURETAT Instruccions per a l'adquisició de material explosiu i cartutxeria metàl·lica per part del cos de policia de les comunitats autònomes i de les entitats locals

URBANISME Subvencions per a la redacció de plans d'ordenació urbanística municipal, programes d'actuació

urbanística municipal i plans urbanístics derivats d'iniciativa pública Disposició: Ordre PTO/124/2006, de 21 de març. DOGC núm. 4602, de 28 de març del 2006. Organisme: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La Direcció General d'Urbanisme, d'acord amb la disposició addicional dotzena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, porta a terme un programa de suport al planejament urbanístic municipal per tal de fomentar l'adaptació dels municipis a la nova legislació i garantir-ne l'aplicació, com també millorar les condicions urbanístiques i contribuir a la creació del sòl urbanitzat necessari en el marc d'un desenvolupament sostenible. En aquest sentit, l'ordre fa pública la convocatòria per a l'any 2006 per a l'atorgament de subvencions en règim de concurrència competitiva als ajuntaments per finançar la redacció de plans d'ordenació urbanística municipal, de programes d'actuació urbanística municipal i de plans urbanístics derivats d'iniciativa pública. L'import màxim destinat és de 3.000.000 euros. L'objecte és finançar la redacció de plans d'ordenació urbanística municipal en municipis sense figura de planejament general o només amb delimitació de sòl urbà o en municipis amb planejament general aprovat d'acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. Així mateix, és objecte d'aquesta subvenció finançar la redacció de programes d'actuació urbanística municipal i de plans urbanístics derivats d'iniciativa pública. La percepció de les subvencions que són objecte de la present ordre és compatible amb la percepció de subvencions d'altres fonts, públiques o privades, sempre que no se superi el cost total de la redacció dels plans o programes per als quals s'han sol·licitat. Les sol·licituds es poden presentar fins al 28 d'abril.


Agenda

Agenda 2

dimarts 9:00 h

maig

Els consorcis territorials d’ocupació Jornada organitzada per l’FMC, a les Preses (Garrotxa). Lloc de realització: Centre d’Empreses. Les Preses (Garrotxa) Informació: FMC (Josep Torrecillas), telèfon 93 310 44 04 i www.fmcnet.org

Congrés de Serveis Socials municipals: “Propers, eficaços i de qualitat” dimecres A Coruña. 3, 4 i 5 de maig. Lloc de realització: Palau d’Exposicions 9:30 h i Congressos. A Coruña Informació: Orzán Congres S.L., congresofemp@orzancongres.com, www.orzancongres.com i 981 900 700

3

Congrés del Món Rural de Catalunya. Sessions finals divendres Barcelona. 5, 6 i 7 de maig. 15:00 h Lloc de realització: Palau de Congressos. Barcelona Informació: monrural.darp@gencat.net, www.congresmonrural.com i 973 22 93 60

5

Agenda 1 dijous 10:00h

juny

Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l’ocupació Conferència europea que tindrà lloc a Barcelona, l’1 i 2 de juny. Informació: www.gencat.net/regionsandcities

1r Congrés Català de la Bicicleta Convocat per la Generalitat de Catalunya, dimecres se celebrarà del 7 a l’11 de juny. Lloc de realització: Barcelona, 18:00h recinte del Fòrum Informació: www.congresbicicat.org

7

13 dimarts 10:00h

Fira Internacional de l’Urbanisme i del Medi Ambient Del 13 al 16 de juny. Lloc de realització: Fira de Madrid Informació: www.tem-tecma.ifema.es i tem-tecma@ifema.esg

XXIII Assemblea general del CMRE: “El futur dels serveis públics a Europa” dimecres Innsbruck (Àustria), del 10 al 12 de maig. 8:30 h Informació: FEMP - Departament de Relacions Internacionals, 91 264 37 00

10

2n Congrés de Marketing de Ciutats “Citymarketing Elche’06 (com es crea dimecres una marca de ciutat?)” 8:30 h Centre de Congressos “Ciutat d’Elx”, del 24 al 26 de maig. Informació: www.citymarketing.biz, info@citymarketing.biz i 902 365 735

i també… II Congrés català de gestió pública Organitzat per l’Associació Catalana de Gestió Pública, ESADE, UPF, UAB i Escola d’Administració Pública. 5 i 6 de juliol del 2006. Informació: www.congres.acgp.net, gestiopublica@manners.es i telèfon

93 319 63 23 Jornades Europees del Patrimoni 2006 Organitzat per l’FMC, l’ACM i el Museu d’Història de Catalunya. 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre del 2006. Informació: www.fmcnet.org,

www.associacio.net i www.mhcat.net

23 Federació de Municipis de Catalunya Núm. 15 Abril del 2006

24


Catalunya Municipal 15  

Abril 2006

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you