Page 1

El SISTEMA NERVIÓS HUMÀ

TENIM EL MÉS EVOLUCIONAT DEL DE TOTS ELS ÉSSERS VIUS!

QUINA SORT!


FUNCIONS DEL SISTEMA NERVIÓS

REP LA INFORMACIÓ TRANSMESA PELS ÒRGANS SENSORIALS

INTERPRETA LA INFORMACIÓ

ELABORA RESPOSTES

TRANSFEREIX LES ORDRES ALS ÒRGANS EFECTORS

CONTROLAR I DIRIGIR EL FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS

FA LES FUNCIONS INTEL.LECTUALS I MENTALS


EL TEIXIT NERVIÓS ESTÀ FORMAT PER DOS TIPUS DE CÈL!LULES:

• NEURONES • CÈL!LULES DE LA GLIA


LES NEURONES • La seva funció és transmetre l’impuls nerviós • No es poden reproduir a partir dels 18-20 anys


PARTS DE LA NEURONA DENDRITES RECULLEN L’IMPULS NERVIÓS NUCLI

MIELINA

CONTÉ LA CÀRREGA GENÈTICA

FA DE CAPA AÏLLANT

AXÓ COS O SOMA CONTÉ EL NUCLI REP L’IMPULS NERVIÓS DE LES DENDRITES

TRANSMET L’IMPULS NERVIÓS BOTÓ TERMINAL INICIA LA SINAPSI


Cuerpo celular de una neurona

6


!"#$%!"&

8


Estructura de un nervio


LES CÈL!LULES DE LA GLIA • Més nombroses que les neurones • Ocupen la meitat del volum del S.N. • Es poden reproduir • Quan una neurona mor, ocupen el seu lloc • Protegeixen, alimenten i donen suport a les neurones • Eliminen residus • Formen part de la mielina de les neurones


TIPUS DE NEURONES • SENSITIVES: vies d’entrada al sistema nerviós central. Porten la informació dels òrgans receptors • MOTORES: vies d’eixida del SNC. Transmeten les respostes • D’ASSOCIACIÓ: es troben entre les neurones sensitives i les motores i es troben en l’encèfal.


TRANSMISSIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS Quan una neurona és estimulada, s’originen canvis elèctrics en la membrana que la recorren i permeten que els impulsos nerviosos passen d’unes a unes altres. No hi ha contacte físic entre les neurones, hi ha un espai entre elles anomenat fenedura sinàptica on s’alliberen els neurotransmissors que exciten a la neurona adjacent i comença un nou impuls nerviós. A aquest procés de li anomena SINAPSI.


!"#$%&"'$% • És l’espai entre dues neurones. És un espai molt petit i no hi ha contacte

físic entre les dues neurones. • A través de la sinapsi es transmeten els impulsos nerviosos. • En aquest espai s’alliberen unes substàncies anomenades: NEUROTRANSMISSORS • La sinapsi es produeix entre el final de l’àxon d’una neurona i les dendrites o el cos cel·lular de l’altra neurona 1-*,2/3-. 9:)*

$/*+0./

1-*,2/3-.

9:)*

4).#5-67686+2

()*+#,./*+0./

13


Bot贸n terminal del ax贸n

!

15


17

!


18

!


EL SISTEMA NERVIÓS LA NEURONA COMPONENTS

Sinapsis: Axó ! botó sinàptic ! neurotransmissor ! Mitjançant senyals elèctriques i químiques ! dendrita. Al cervell es poden arribar a produir fins a 100 bilions de sinapsis.


SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL GOLGI, LES NEURONES ES PASSEN L’IMPULS NERVIÓS SENSE TOCAR-SE, T’HO DIC JO!

TU GUANYES, PERÒ HAN POSAT EL MEU NOM A UNA PART DE LA CÈL!LULA, L’APARELL DE GOLGI!

TOTS DOS VAN REBRE EL PREMI NOBEL DE MEDICINA


PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS

SISTEMA NERVIÓS S.N.CENTRAL ENCÈFAL

CERVELL

CEREBEL

BULB RAQUIDI

S.N.PERIFÈRIC MEDUL!LA ESPINAL

SENSITIUS

NERVIS

MOTORS


SISTEMA NERVIÓS CENTRAL ENCÈFAL: CERVELL, CEREBEL BULB RAQUIDI MEDUL!LA ESPINAL


PARTS DE L’ENCÈFAL I LES SEVES FUNCIONS ENCÈFAL CERVELL

CEREBEL

BULB RAQUIDI

CONTROLA TOTA L’ACTIVITAT DEL SISTEMA NERVIÓS ÉS EL RESPONSABLE DE LA MAJORIA DE LES ACCIONS

RESPONSABLE DE LA COORDINACIÓ DELS MOVIMENTS I DELMANTENIMEENT DE L’EQUILIBRI

REGULA EL FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS VITALS


L’ENCÈFAL


PROTECCIONS DE L’ENCÈFAL • CUIR CABELLUT • CRANI • LÍQUID CEFALORRAQUIDI • MENINGES


EL CERVELL


L’ESCORÇA CEREBRAL


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CERVELL És l’òrgan que controla l’activitat fisiològica i interpreta els impulsos generats en contacte amb el nostre entorn.


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CERVELL

Conté els centres nerviosos del pensament, la personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 gr. en l’home i una mica menys en la dona.


El cerebro: resultado evolutivo !

32


Embriologia cerebral

33

!


!

Hemisferios cerebrales

34


!

35


!

La corteza cerebral y sus pliegues

38


L贸bulos cerebrales

!

39


2. Areas corticales y sus funciones

! Lóbulo parietal Denominación funcional:

Área somatosensorial

Funciones:

- Recepción de información sensorial -Integración de datos sensoriales para proporcionar una imagen coherente de Nosotros y del ambiente. -Tacto.

Lesión:

Dificultad para localizar sensaciones y interpretar nuestra postura

Representación:

Somatotropia doblemente inversa 40


Corteza motora "

41 Corteza sensorial

!


2. Areas corticales y sus funciones

! Lóbulo occipital Denominación funcional:

Funciones:

Lesión:

Área visual.

Recepción y procesamiento de la información visual

Ceguera central

Representación:

Retinotropia relativa 42


2. Areas corticales y sus funciones

! Lóbulo temporal Denominación funcional:

- Recepción de estímulos sonoros. -  Funciones mnesicas -  Función evaluativa

Funciones:

Lesión:

Área auditiva

Sordera central y fallos mnesicos

Representación:

Tonotropia relativa 43


2. Areas corticales y sus funciones

! Lóbulo frontal Denominación funcional:

- Integración de los datos sensoriales recibidos de otros lóbulos . - Función mnesica. - Interpretación de la información sensorial - Establecimiento de propositos. - Función etica-moral - Función motora

Funciones:

Lesión:

Área Integradora/motora

Trastornos motores, de memoria, comportamiento..etc

Representación:

!

Somatotropia doblemente invertida 44


EL CERVELL I L’ACTIVITAT INTEL!LECTUAL • • • • •

Memòria Emocions Creativitat Ús del llenguatge Voluntat "


Especializaci贸n interhemisferica hemisferio derecho

46


Especializaci贸n interhemisferica hemisferio izquierdo

47


EL CEREBEL MANTENIMENT DE L’EQUILIBRI COORDINACIÓ DELS MOVIMENTS


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CEREBEL Regula la coordinació de l’activitat muscular, el to muscular i l’equilibri.


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CEREBEL El cerebel rep fibres de la superfície cerebral per tal de cooperar entre ambdues estructures, rep informació de músculs i articulacions que assenyalen de manera contínua la posició del cos i finalment també rep impulsos de l’oïda per informar de la posició del cap.


EL BULB RAQUIDI • Regula l’activitat del cor, pulmons, estòmac, fetge etc


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL BULB RAQUIDI És la continuació de la medul!la espinal, que es fa més gran al penetrar dins del crani. Regula el cor, la respiració, l’activitat sexual, la masticació dels aliments i els esternuts.


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL BULB RAQUIDI Una lesió al Bulb Raquidi significa la mort immediata perquè actua sobre el cor (aturada cardiorespiratòria).


LA MEDUL!LA ESPINAL • S’hi reuneixen la majoria dels nervis del cos • Té forma de cordó • Va per dins de la columna vertebral • És el centre de molts actes reflexos • És la via de comunicació entre el cos i l’encèfal


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL LA MEDUL!LA ESPINAL D’aquí surten milers de nervis que connecten amb cada ull, orella, llengua, múscul, ... amb una extensió (si poséssim un nervi darrera de l’altre) de 150 milions de kilòmetres.


EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL LA MEDUL!LA ESPINAL És la continuació del Bulb Raquidi. És de color blanc i la trobem dins de la columna vertebral. Té una mesura aproximada com un dit d’ample i uns 45 cm de llargada.


EL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O PERIFÈRIC • Funciona de forma paral!lela a la resta del sistema nerviós • Inconscient, involuntari i automàtic • No el podem controlar

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM

SIMPÀTIC

PARASIMPÀTIC

Prepara l’organisme davant del perill

Activa les funcions dels òrgans quan no hi ha risc

Actúa més durant el dia

Actúa més durant la nit


SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC FUNCIÓ I COMPONENTS Controlen els òrgans i sistemes vitals de manera involuntària. Aquest sistema actua per mitjà de 2 vies que són oposades: "Sistema Nerviós simpàtic "Sistema Nerviós parasimpàtic


EL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC O AUTÒNOM • Està format pels nervis situats fora de l’encèfal i la medul!la espinal • Un nervi és una mena de cable format per diverses neurones col!locades amb els axons paral!lels • Els nervis poden ser sensitius o motors


SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC O AUTÒNOM


SISTEMA NERVIÓS SIMPÀTIC PREPARA L’ORGANISME DAVANT DE SITUACIONS DE PERILL

• El cor batega més depressa • Augmenta la pressió sanguínia • La bufeta urinària es relaxa • La pupil!la es dilata • Els bronquis es dilaten


SISTEMA NERVIÓS PARASIMPÀTIC ACTIVA LA FUNCIÓ DELS ÒRGANS QUAN NO HI HA RISC

• Disminueix el ritme cardíac • Disminueix la pressió sanguínia • La bufeta urinària es contrau • La pupil!la es contrau • Els bronquis es contrauen


SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC La distribució de ganglis del sistema nerviós simpàtic és la següent: "8 cervicals "12 dorsals "5 lumbars "5 sacres i "1 coccigi


L’HOMÚNCUL • Representa una figura humana amb el tamany dels seus òrgans proporcional a la quantitat de còrtex que es dedica al control de la seva sensibilitat i del seu moviment


EL SISTEMA NERVIÓS I LES ACCIONS ACCIONS

ACCIONS VOLUNTÀRIES

ACCIONS INVOLUNTÀRIES

CONSCIENTS VOUNTÀRIES ES PODEN CONTROLAR

ACTES REFLEXOS

INCONSCIENTS INVOLUNTÀRIES NO ES PODEN CONTROLAR


ELS ACTES REFLEXOS Són respostes automàtiques de l’organisme davant de determinats estímuls


67


70


77


ALGUNS TRANSTORNS I MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS • • • •

Alzheimer Paràlisi cerebral Traumatisme cranial Traumatisme medul!lar • Meningitis • Espina bífida


ALZHEIMER • És una malaltia greu més freqüent en persones molt grans • Provoca la mort de les neurones • El cervell disminueix de volum • Provoca la pèrdua de memòria i les capacitats cognitives • S’obliden primer els aprenentatges recents • S’arriba a oblidar la pròpia identitat, la capacitat de parlar o de tenir cura de sí mateix


ALZHEIMER LA MIRADA PERDUDA D’UNA MALALTA D’ALZHEIMER


PER DESDRAMATITZAR


PARÀLISI CEREBRAL • És conseqüència d'una malformació cerebral o d'una lesió en el cervell que es produeix abans del naixement, en el mateix part, o bé en la primera infància.


TRAUMATISMES CRANEOENCEFÀLICS


TRAUMATISMES MEDUL!LARS


MENINGITIS INFLAMACIÓ DE LES MENINGES


ESPINA BÍFIDA Malformación congènita de la medul!la que durant la gestació no queda ben protegida per les vèrtebres


HIGIENE DEL SISTEMA NERVIÓS

ALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA

DESCANS SUFICIENT

NO ABUSAR DE L’ALCOHOL

EXERCICI FÍSIC I VIDA SANA


QUÈ MÉS PODEM FER PER MANTENIR SA EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS

GAUDIR DELS XICOTETS PLAERS

RELACIONAR-SE POSITIVAMENT AMB ALTRES PERSONES MANTENIR UNA ACTITUD OPTIMISTA

El sistema nerviós humà  

sistema nerviós