Issuu on Google+

Digitalitzar àudio és el procés mitjan el qual el so analògic es transforma en una seqüència de dígits (1 i 0) a través del sistema binari. Aquest procés s’anomena

mostreig o, en anglès, sampling. Existeixen varies formes de transformar el so analògic a digital. La més comú és la gravació mitjançant un micròfon. Aquest dispositiu recull les vibracions sonora a través d’una membrana. Les vibracions convertides en electricitat són transmeses a un ordinador mitjançant un cable i aquest les digitalitza a través d’una placa de so.

Placa de so: És una targeta d’expansió per a ordinadors que permet la sortida de sons controlada per un programa anomenat controladors. L’ús típic d’una placa de so consisteix a, mitjançant un programa com a mesclador, que les aplicacions multimèdia del component d’àudio sonen i puguen ser controlades.

Freqüència de mostratge: És el número de mostres per unitat de temps que es prenen com a senyal contínua per produir una senyal discreta, durant el procés és necessari per completar-la d’analògic a digital. S’expressa en Hertz.

Resolució: La resolució d’un so està directament relacionada amb la freqüència de mostratge. Es refereix al nombre de dígits binaris, 1 i 0, que componen cada mostra. La unitat de mesura és el bit i fa una referència al tamany de cadascuna de les mostres. El normal és treballar amb 16 bits encara que es poden fer també amb 8 o 32. Si la resolució d’un àudio és 8 bits significa que hem pres 256 valors per a la mostra. A més resolució i més freqüència, major serà la qualitat del so.


Digitalitzar àudio