Page 1


Índex

Decàlegs ..........................................................................................................................3-4 “Cap de Barberia”..............................................................................................................5 Astronomia.......................................................................................................................6-7 Els Drets Humans................................................................................................................8 Entrevista a Lluís “Elcacho”-..........................................................................................9-10 La mitologia de l’horòscop............................................................................................11-13 Comunicació corporal....................................................................................................23-25 Ja tenim hort.......................................................................................................................26 “No me digas que no se puede”..........................................................................................27 Paradoxes i altres................................................................................................................28 Una mica de cinema............................................................................................................29 Entrevista Santi Colomar......................................................................................................30 Sentiments incrustats...........................................................................................................31 Primer premi narrativa....................................................................................................32-35 Voluntariat Lingüístic..........................................................................................................36


De vegades, a fi d’evitar conflictes a l’institut o a casa i poder gaudir de la convivència amb el professorat, companys i companyes i familiars, necessitem que algú ens orienti una mica. Així, l’alumnat de 1r d’ESO ha volgut oferir-vos aquests decàlegs plens de consells interessants que us seran de gran profit:

DECÀLEG DEL BON ESTUDIANT A casa 1. Has de tenir el material ben endreçat i ben preparat per al següent dia de classe. 2. Procura tenir a l’abast tot el que necessitis abans de començar a treballar. 3. Estudia dues hores cada dia, a fi d’aprovar els exàmens. 4. Fes tots els deures, així aniràs repassant allò aprés cada dia. 5. Dorm cada dia vuit hores per a anar a l’escola descansat i relaxat. A classe 6. No has d’interrompre les explicacions del professorat, perquè si no, no es pot avançar. 7. No molestis els companys, ja que els pots distreure. 8. No s’ha de maltractar el material escolar: si ho fas, l’hauràs de pagar. 9. No s’ha de faltar al respecte a ningú, perquè tots mereixem ser ben tractats. 10. Procura arribar sempre puntual a classe. Fer un bon ús del material, treballar i comportar-se bé són algunes de les claus per a ser bons estudiants Maria del Mar Escandell (1r d’ESO B) i David Valladolid (1r d’ESO C)


DECÀLEG DEL BON FILL I DE LA BONA FILLA A casa 1. No has de dir mentides perquè quan et necessitin puguin confiar en tu. 2. Respecta els teus familiars per a gaudir d’una bona convivència. 3. Has de fer els deures sense queixar-te contínuament, ja que els vostres pares vénen cansats de treballar i volen descansar. 4. Estudia per als exàmens a fi d’aprendre i perquè els pares estiguin contents. 5. Fes un bon ús del mobiliari: la teva mare i el teu pare han de treballar molt per aconseguir doblers. A l’escola 6. Has de ser educat amb el professorat. 7. Evita conflictes amb els companys a l’aula i al pati. 8. Procura no interrompre les explicacions. 9. Treballa molt a classe. 10. Mai has de dur mòbils ni altres aparells electrònics. Segueix aquests consells a fi que la vida familiar sigui el més agradable possible Luis Fernando Morales (1r d’ESO A) i Jhon Osorio (1r d’ESO C)


EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL CAP DE BARBARIA I Es Cap de Barbaria és un cap de l'illa de Formentera; situat al sud-est d’aquesta illa, és el punt més meridional de l’arxipèlag balear. Es tracta d’una plataforma formada per materials calcaris que presenta un accidentat relleu amb penya-segats. Aquesta zona de l'illa posseeix un litoral marítim ric en coves i torrents que desemboquen a la mar. Els filòlegs sostenen que el seu nom prové de la proximitat d'aquest cap a les costes africanes, que s'anomenaven en un altre temps Berberia. En aquest cap hi ha un jaciment arqueològic megalític compost per uns quants edificis: es Cap de Barbaria II. Aquest és un dels molts jaciments que hi ha al Cap de Barbaria, pocs d'ells excavats. D'acord amb les investigacions més recents sobre el jaciment del Cap de Barbaria II, de l'any 2012, podem definir-lo com un conjunt de construccions format per almenys nou habitacions, adossades les unes a les altres, que ocupen una superfície aproximada de 1500 m2. En aquest jaciment s'han trobat grans quantitats de material ceràmic, així com també lític i ossi. La ceràmica es caracteritza per la senzillesa de les formes. Una altra de les seues característiques és la quasi total absència de decoració. No s’han trobat eines tallants, però sí una fosa de metall, que era bronze de bona qualitat. Aquesta és una evidència d’una importància essencial ja que, a més de ser el metall més antic fins ara documentat a les Pitiüses, demostra que a Formentera s'hi practicava la metal·lúrgia, i l'existència de contactes amb l’exterior. Les restes de fauna són també abundants. Més del 90% pertanyen a ovelles i cabres. Hi ha també fragments dubtosos d’un possible bòvid, així com les restes d’alguns individus de virot. Els arqueòlegs pensen que la pesca era un recurs important, però no s'han trobat restes de peixos; ara bé, sí que s'ha documentat la pràctica de la recol·lecció de mol·luscos. En definitiva, aquests primitius formenterers es dedicaven principalment a la ramaderia i una mica a la recol·lecció, si bé sembla que no practicaven la pesca i l'agricultura habitualment. Aquest jaciment fou un hàbitat permanent, que va conèixer una ocupació prolongada, al llarg de la qual els seus habitants van realitzar diverses ampliacions i reestructuracions de l’establiment. La seua cronologia resulta encara controvertida ja que l'única datació absoluta disponible situa al segle V aC la segona fase del jaciment. En la campanya de 2012 s'ha investigat a dues àrees d'excavació, i també el perímetre del jaciment a fi d' intentar trobar estructures inconnexes. En definitiva, aquesta nova campanya arqueològica va pretendre ampliar la informació disponible sobre el jaciment. Lola de Oya Thams Laura Ferrer Quintana India Marie Rovati Hering Clara Sardà Ruiz (Història i Cultura de les Religions)


Astronomia: cometes?

Asteroides,

meteorits

o

Els últims mesos hem sentit en les notícies diverses vegades les paraules asteroide, meteorit o cometa, però quina és la diferència entre aquests fenòmens astronòmics?

Per respondre a aquesta pregunta donarem algunes definicions bàsiques: o o

Asteroide: són cossos rocosos o metàl·lics, sense atmosfera, que orbiten al voltant del Sol, però massa menuts per considerar-se planetes. Cometa: són cossos celestes constituïts per gas, gel i pedra en el nucli. Es poden identificar clarament en el cel per la seva cua lluminosa sempre en direcció oposada al Sol i el seu moviment lent, gairebé imperceptible, a causa de la seva llunyania. Orbiten al voltant del Sol, però les seves òrbites són molt excèntriques i per això els períodes entre avistament i avistament poden ser de centenars d'anys.

o

Meteoroide: són partícules de pols, gel o roca d'un tamany entre els 100μm i unes desenes de metres de diàmetre, no bastant grossos per ser considerats asteroides, que orbiten també al voltant del Sol.


o o o

Meteor: són els fenòmens lumínics que es produeixen quan els meteoroides travessen l'atmosfera. És el que normalment anomenem 'estels fugaços'. Bòlid i Superbòlid: quan un meteor és molt brillant s'anomena bòlid, i quan és tan brillant que eclipsa la llum del Sol s'anomena superbòlid. Meteorit: són les restes d'un meteoroide que aconsegueixen impactar en la Terra.

Per tant, el que es va veure en Cheliábinsk (Rússia), el passat 15 de febrer va ser un meteoroide que va abastar l'atmosfera produint un superbòlid, i les restes que varen trobar després els científics russos en els llocs on va impactar serien meteorits. Al temps que es produïa el superbòlid, i també a causa de l'abastament de l'atmosfera per part del meteoroide, es va produir una gran explosió d'energia que va deixar aproximadament, un miler de persones ferides. Aquest meteoroide va produir una explosió d'unes 300 quilotones (30 vegades la energia alliberada per la bomba atòmica d'Hiroshima) i només tenia 15m de diàmetre amb una massa d'unes 7.000 tones, això sí, va entrar a l'atmosfera a una velocitat aproximada de 18 km/s. En canvi, el cos celeste que vàrem poder observar el dia 16 de febrer de 2013 sobre les 20:00h aquí a Formentera sí que era un asteroide, l'asteroide 2012DA4. Properes observacions - A partir del 10 de març podrem veure en el cel el Cometa C/2011 L4 PANSTARRS. Els dies 12 i 13 estarà al costat de la Lluna i serà fàcil de localitzar. Podrem veure'l a simple vista, però per una millor observació, podeu fer servir uns prismàtics o algun telescopi. Aquest cometa el podrem veure fins final de mes, encara que a poc a poc anirà perdent la seva brillantor. Per veure'l hem de mirar cap a l'oest després de la posta de Sol, a una altura més bé baixa, encara que cada dia es trobarà un poc més alt. Cal dir que l'última setmana del mes també el podrem veure cap a l'est abans de sortir el Sol. - El 22 d'abril tindrem una pluja de meteors (Lírides), el moment àlgid de la pluja serà a les 04h00min UT (06:00 hora de Formentera), però la Lluna Plena no permetra una observació molt clara. - El 25 d'abril tindrem un eclipsi parcial de Lluna visible des d'aquí, que abastarà el seu màxim a les 20h07min TU (22:07 hora de Formentera) - El 25 de maig tindrem un eclipsi penumbral de Lluna visible des d'aquí, que abastarà el seu màxim a les 04h10min TU (06:10 hora de Formentera) Lorena Alemany Cañamás (Departament de Matemàtiques)


Els Drets Humans són com un paraigües que serveix per protegir els nostres drets més bàsics. És important conèixer-los i, sobretot, posar-los en pràctica. Ets capaç d'identificar els següents articles amb les seves corresponents vinyetes? • • • • • • •

Article Article Article Article Article Article Article

10: 11: 12: 18: 19: 20: 29:

judicis justos i imparcials. presumpció d'innocència. respecte a la vida privada. llibertat de pensament. llibertat d'expressió. llibertat de reunió. drets i deures.


ENTREVISTA A LUIS ELCACHO RODA "Estic molt a gust a l'illa. Els meus jugadors i jo som com una família."

Luis Elcacho Roda , més conegut com Luis Elcacho, (Lleida, 6 de gener de 1964), va ser un gran jugador que va debutar a primera divisió espanyola. Posteriorment ha entrenat a molts d ´equips i, actualment, és el coordinador i entrenador de la SD Formentera de tercera divisió. En quin equip et vas formar futbolísticament? Vaig començar a jugar de petit a Lleida, on vaig néixer, i en vaig formar en l'equip de l ´Oviedo, on vaig arribar a primera divisió. En quins grans equips vas jugar? En l'equip on jo em vaig formar, l'Oviedo, vaig debutar a primera divisió les temporades 1988/1989. A l'estiu de 1994 vaig deixar l'Oviedo i vaig anar a jugar al Lleida que acabava de baixar a segona divisió. Al 1995/1996 em vaig retirar, i vaig començar com a entrenador. Quina és l'experiència de jugar en un equip de primera divisió? És molt emocionant jugar davant de tants d´espectadors i aficionats, també tens la sort de viatjar molt arreu de tota Espanya i compartir entrenaments i partits amb els millors jugadors. Vares marcar algun gol? Sí, em sembla que vaig fer uns 12 gols, com que era defensa no en marcava molts. Què és sent quan marques un gol? És una de les sensacions més espectaculars del món, és una cosa que no es pot explicar, et sents molt recolzat per l'afició i els teus companys. Fins a quina edat has jugat? He jugat fins la temporada 95/96 , em vaig retirar amb 32 anys. Quin va ser l'últim equip on vas jugar?


El darrer equip on vaig jugar va ser el Lleida. A quins darrers equips vas entrenar posteriorment? He entrenat a molts d´equips de segona B i tercera, com per exemple el Tàrrega, el Lleida que vaig estar de segon entrenador, a l'UE Eivissa, al Santa Eulalia, el Balaguer a la temporada 2009/2010, a la temporada 2011 a l'Esporting Maonès i actualment estic entrenant a la SD Formentera. És difícil arribar a jugar en un equip professional? Sí, has de deixar moltes altres aficions, no pots fumar ni beure i tampoc sortir molt. Jo me'n recordo que molts amics meus sortien a les discoteques i jo no podia anar perquè al dia següent tenia partit. També havies de deixar a la família, jo he hagut de deixar la meva dona i les meves filles a Catalunya mentre estava entrenant a altres equips fora. Quan és mes difícil, ara o abans? Jo penso que sempre ha estat i serà difícil, i com ja he dit abans has de fer molts sacrificis. Com has arribat a ser entrenador a l'equip de Formentera de tercera divisió? Jo estava a Eivissa de vacances quan en Felip Portes, que és el president de la SD Formentera, em va fer una proposta per entrenar al primer equip i vaig acceptar. Veus futur a l'equip de tercera del Formentera? Sí, jo veig molt de futur perquè els jugadors estan molt animats i emocionats, a més, l'afició és molt gran i veig que sempre estan amb nosaltres. Et veus per molts anys aquí? La veritat no ho sé, mai se sap el que passarà, però estic molt a gust a l'illa i els meus jugadors i jo som com una família. Quins consells donaries als que comencen a jugar a futbol? Doncs, que és molt dur, has de deixar moltes coses enrere, però sobretot, has de tenir clar que et vols dedicar a això.

Moira Ramírez i Diana Cabezuelo 3r A


LA MITOLOGIA DE L’HORÒSCOP Àries: En la guerra entre Cronos i els seus fills dirigits per Zeus, els titans i els gegants lluitaren al costat de Saturn. Durant un consell de guerra els titans i els gegants van irrompre a la reunió i els deus van haver d’utilitzar el poder de la metamorfosi per escapar. Zeus es va convertir en cabra i va fugir, després la seva llana, convertida en “Velló d’or” fou penjada en Còlquide (part nord de Turquia) guardada per un drac immortal i pujada al cel a la constel·lació d’Àries.

Taure: en la mitologia grega, Taure és la forma de bou que Zeus va adoptar per atreure Europa, una mítica princesa fenícia. Varen tenir 3 fills: Minos (el llegendari rei de Creta), Sarpedon i Radamantis.

Peixos: els peixos eren la representació de la deessa Afrodita i el seu fill Eros. Es varen convertir en peixos per escapar de un monstre anomenat Tifó.

Capricorn: Quan Zeus era petit va ser alletat per una cabra anomenada Amaltea, que era la mare de Pan. Pan esta associat amb capricorn perquè un dia, escapant de l’atac de Tifó, es va llençar al riu per transformar-se en qualsevol animal i poder fugir. Pan es va convertir en meitat peix meitat cabra.

Sagitari: és representat com un centaure, concretament, el centaure Quiró. Va néixer de l’amor entre Cronos i la nimfa Filira, i era meitat cavall perquè Cronos es va convertir en cavall per a poder engendrar-lo. Durant una batalla va ser ferit per una fletxa, i com no podia morir, patia molt i al final va concedir la seva immortalitat a Prometeu. Quan va morir Zeus el va posar al cel.


Lleó: En el mite dels dotze treballs d’Hèracles, s’identifica amb el lleó de Nemea. En la història, Hèracles ha de llevarli la pell a un lleó monstruós que tenia la pell resistent a les pedres i el metall. Després de lluitar contra el lleó sense cap arma i ofegar-lo fins que morís, Hèracles va utilitzar les urpes del lleó per llevar-li la pell. Amb la pell es va fer una capa que el feia invulnerable i amb el cap un casc.

Verge:Durant la guerra de Titans, Astrea va ser una aliada de Zeus. Es va convertir en una ajudant, va ser la portadora dels seus raigs. La recompensa de la seva lleialtat va ser que va poder conservar la seva virginitat i un lloc entre les estrelles en la constel·lació de Verge.

Escorpí: Scorpius volia destruir Orió, qui es dedicava la major part del seu temps a violar donzelles i assassinar bèsties. La seva mare Gea va intervenir, ja que Orió havia matat molts animals, però no va poder parar-lo. Gea va perdre completament la paciència i decidí enviar al seu fill un animal letal: l'Escorpí. Orió, en veure'l tan petit i desproveït d'armes letals, es va confiar, i amb la primera picada que l'animal li va clavar al peu, el va tombar. En veure’s morir li va demanar al seu pare que el col·loqués al firmament. També va col·locar a Scorpius al cel, tenint la precaució de col·locar-lo allunyat d'Orió, per evitar conflictes. Orió fa la seva aparició en el cel d'hivern i Scorpius ho fa a l'estiu. Cranc: tot començà amb els cels de Hera, en voler venjar-se del fill que va tenir Zeus amb una altra dona: Hèracles. Li va manar fer 12 treballs quasi impossibles, un d’ells va ser anar a matar a un serpent de 8 o 9 caps (hidra), i en aquesta mateixa missió Hera envià un cranc gegant. Encara que el treball del cranc fou inútil,com a recompensa el va enviar al cel i el va fer constel·lació al costat de Lleó, un altre dels 12 treballs d'Hèracles.


Bessons: La llegenda conta que Zeus es va unir amb Leda disfressat de cigne, però aqueixa mateixa nit Leda es va unir també amb Tindareu. Com a fruit de les dues unions van néixer els bessons Càstor i Pòl·lux. Al final Zeus els va col·locar en el cel transformant-los en la constel·lació de bessons.

Aquari :Ganímedes era un príncep de Troia. Quan estava al mont Ida de Frígia, Zeus es va enamorar d’ell, es va convertir en àguila, el va raptar i el va dur al mont Olimp. Això congratulà a tots els déus, excepte a Hera, com era normal. El pare de Ganímedes enyorava el seu fill. Zeus, compadint-se’n, va enviar Hermes amb dos cavalls tan veloços que podien córrer per damunt l’aigua. Hermes va assegurar al seu pare que ell ara era immortal i era el coper dels déus, un lloc de molta distinció. Més tard Zeus va ascendir a Ganímedes al cel com la constel·lació d’Aquari.

Balança: És l’únic signe que no és un personatge ja que representa la justícia. Aquest objecte representa la deessa de la justícia, filla de Zeus i Temis que vetlla pel compliment de les lleis i vigila els actes dels humans. Autors: Syrcia Beauparlant, Jordi Bueno, Clara Escandell, Gerard Tur,Carla Tur Alumnes de Grec I, 1r Batxillerat A GONZÁLEZ RIBAS, ELENA SERRANO LÓPEZ, ELOY


La comunicació corporal Tindrem en compte els següents elements: POSTURES

GESTO S

MIRADE S

EMOCION S

GESTOS Acompanyen les paraules i transmeten actituds.

- Dóna’m els sous de l’esmorzar! - Aaaah!

- Eh, que n’Elio ha tingut un accident! - Què dius?

- Que és broma! - No té gràcia!

MIRADES Mirar és tocar a distància. És un indicador i regulador de l’escolta.

- Noel: On vas amb xandall? - Toni: Problem? - Anou: Discutiu per res.

- Toni: Millor calla, que sempre ho fas. - Noel: Això dic jo... - Anou: Lol.


POSTURES Tenint en compte l’obertura, seran OBERTES i TANCADES.

Una situació d’alegria provoca postures obertes.

Davant un gest-signe negatiu, es respon amb una postura tancada.

EMOCIONS Bàsiques en la comunicació. Destaquem les principals:

ALEGRIA

TRISTESA

SORPRESA

ENUIG

POR FÀSTIC


T’estimo! AI,joAI, Doncs no! AI...

Serà millor que no et faci cas. Adéu! D’acord. M’és igual.

No m’estima... Jo si! Vine!


L'IES MARC FERRER JA TÉ HORT! L'hort ecològic de l'IES Marc Ferrer, impulsat per la Comissió de Medi Ambient, es va començar durant el passat mes de gener gràcies a la col·laboració dels diferents professors i mestres que van assistir a les jornades organitzades pel CEP de Formentera.

Després han estat els alumnes de l'institut els que han continuat amb la feina: han instal·lat el sistema de reg, han sembrat les diferents parades i han fet les etiquetes de les espècies sembrades. Cada setmana un grup diferent visita l'hort i realitza les tasques de manteniment. I ja ha donat els primers fruits: la setmana passada es va fer la primera collita de ravenets. Els ravenets recol·lectats van ser sortejats entre l'alumnat interessat i es seguiran fent sortejos amb els productes que es vagin recol·lectant. Ara és feina de tots mantenir aquest hort en funcionament any rere any!


Xerrada de Toni Martorell. “NO ME DIGAS QUE NO SE PUEDE” Dia 31 de maig va fer una xerrada al nostre institut Toni Martorell, on ens va presentar en el seu llibre “No me digas que no se puede”, denou històries de persones amb discapacitat que han superat les barreres que la vida els ha posat davant. Per qui no conegui l’autor, dir que és una persona lligada a l’esport d’elit, concretament al bàsquet. Ha entrenat al Bàsquet Mallorca a la lliga LEB i ha treballat de segon entrenador del Caja Laboral Baskonia, a l’ACB. Els alumnes de 3r gaudiren de les històries i experiències que anava relatant sobre els diferents protagonistes. També ens va contar els motius que l’havien dut a escriure el llibre. Va ser la frase que dóna títol al llibre, dita per “el Langui” en la pel·lícula que el va dur a aconseguir el Goya, la que el va motivar a contar aquestes històries. Esportistes com Xavi Torres, Óscar Pistorius, Saúl Mendoza, Jason McElwain, o el músic xinès Liu Wei són alguns dels protagonistes del llibre. Un dels més espectaculars és el cas de Dick i Rick Hoyt, la increïble història d’una pare que va fer una prova d’Ironman portant amb ell el seu fill que va nàixer amb discapacitat cerebral. Va tardar desset hores en recórrer els 4 km nedant, 180 en bicicleta i 42,5 corrent, nou més que el primer classificat. L’autor pretén que ens superem cada dia i que donem a les coses la importància que realment tenen. Que lluitem pels nostres somnis, encara que siguin impossibles, perquè el que realment importa és intentar-ho. M’agradaria acabar amb un fragment del llibre extret del capítol dedicat a Xavi Torres. “ Moltes vegades perdem la perspectiva de les coses perquè no ens aturem analitzar-les, donar-los el seu valor real i saber que els èxits sempre duen darrera d’ells molt d’esforç i constància, cosa que, avui dia no sempre estam disposats a assumir per aconseguir els nostres somnis”


Paradoxes, frases celebres i filosofades diverses...

Si tenim a = b Multiplicam per a a2 = ab Restam -b2 a2-b2 = ab-b2 (a+b)(a-b) = b(a-b) Dividim per (a-b) a+b = b, però a = b per tant -> 2b = b Dividim per b 2=1

Frases celebres: “La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.” Grouxo Marx “No sóc un complet inútil. Almenys serveixo de mal exemple.” Les Luthiers ”La ment és com un paracaigudes, només funciona si s'obre”. Albert Einstein "Fer preguntes és prova que es pensa". Rabrindanaz Tagore) Acudits: -Per Escòcia estan viatjant un físic, un enginyer i un matemàtic quan observen una ovella negra des de la finestra: Físic: Veig que les ovelles escoceses són negres. Enginyer: Voldràs dir que "algunes" ovelles escoceses són negres. Matemàtic: Tot el que sabem és que existeix com a mínim una ovella a Escòcia i que, com a mínim, també, un dels seus costats és negre -Papa, papa! Me fas el problema de matemàtiques? No fill, no estaria bé. No importa, tu intenta-ho de tota manera. -Per què se va suïcidar el llibre de matemàtiques? Perquè tenia molts de problemes -Un amic es troba amb un altre que porta una copa i li diu:” on has guanyat aquesta copa?” L’amic li respon: “En un concurs de matemàtiques, la pregunta era 7 + 7 = ? Vaig dir 12 i vaig quedar tercer!”


Una mica de cinema... Director :Quentin Tarantino Guión:Quentin Tarantino & Roger Avary Repartiment:John Travolta, Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis, Harvey Keitel, Eric Stoltz, Tim Roth, Maria de Medeiros, Amanda Plummer, Ving Rhames, Rosanna Arquette, Christopher Walken, Quentin Tarantino, Peter Greene, Phil LaMarr, Paul Calderon, Burr Steers, Sinopsi: Jules i Vincent són dos assassins a sou amb molt poques llums que treballen per Marsellus Wallace. Abans de realitzar un treball, Vincent li confessa a Jules que Marsellus li ha demanat que cuidi de *Mia, la seva dona. Jules li recomana prudència perquè és molt perillós sobrepassar-se amb la núvia del cap, però arriba l'hora de treballar i tots dos han de posar-se a la feina. La seva missió: recuperar un misteriós maletí Títul original: Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb Any: 1964 Duració 93 min. Director:Stanley Kubrick Guión Stanley Kubrick, Terry Southern, Peter George (Novela: Peter George) Repartiment:Peter Sellers, George C. Scott, Sterling Hayden, James Earl Jones, Keenan Wynn, Slim Pickens, Peter Bull, Tracy Reed, Jack Creley, Frank Berry, Glenn Beck, Shane Rimmer, Paul Tamarin, Gordon Tanner, Robert O'Neil, Roy Stephens Sinopsi: Convençut que els comunistes estan contaminant els Estats Units, un general ordena, en un accés de bogeria, un atac aeri nuclear sorpresa contra la Unió Soviètica. El seu ajudant, el capità Mandrake, tracta de trobar la fórmula per impedir el bombardeig. Per la seva banda, el President dels EUA es posa en contacte amb Moscou per convèncer al govern soviètic que l'atac no és més que un estúpid error. Mentrestant, l'assessor del President, un antic científic nazi, el doctor Strangelove, confirma l'existència de la “Màquina del Judici Final”, un dispositiu de represàlia soviètic capaç d'acabar amb la humanitat per sempre.


Entrevista a Santiago Colomar " Tinc molts de projectes, però no tinc temps per a fer-los" Santiago Colomar és historiador. Actualment treballa com a professor d'anglès a l'IES Marc Ferrer. Per què et vares fer historiador? Em vaig fer historiador perquè des de petit em va agradar la història,és una vocació inculcada des de la infantesa. Com se li va ocórrer fer un llibre sobre la història de Formentera? No se'm va ocórrer. Va ser un encàrrec. Un historiador mallorquí em va cridar perquè en la seva col·lecció d'enciclopèdies no hi havia una enciclopèdia sobre Formentera tot soles, i em va proposar de fer-la. També tens vida professional en el camp musical. Com vares acabar fent cançons amb Aires Formenterencs? Perquè quan hi estudiava la carrera a la universitat feia poesia al temps lliure. Quan vaig acabar la carrera a l'any 1991 vaig conèixer el cantant dels Aires Formenterencs, en Xumeu, ell era el meu professor de guitarra. Ell sent músic i jo en lletres vaig acabar ajudant-los a fer cançons. Has escrit la lletra d'alguna cançó a part de”L'últim viatge” i ``Pàgines enrere”? Pàgines enrere va néixer del pregó de Santa Maria. Un any vaig fer el pregó i una part d'aquell pregó ens donà la idea de fer una cançó. També vaig ajudar amb unes altres com ''Les teves mans”, '' Ombres de llum”... De què tracta el teu programa de radio ''La màquina del temps”? En aquest programa parlem de la història de Formentera. I aquest programa porta tres anys en antena. Això vol dir que Formentera, encara que és petita,té molts anys d'història. Encara ets membre de l'Obra Cultural Balear?Quina funció hi feies ? Vaig ser president de l'Obra Cultural Balear entre els anys 1995-2005.Intentàvem fomentar la llengua catalana,la nostra història, féiem una diada escolar anual... Tens algun projecte per al futur? Acabar la meva tesis sobre la pirateria al segle XVI-XVII. Tinc molts de projectes,però no tinc temps per a fer-los. Aitor López Ferrer i Daría Torres López (3rA)


Sentiments incrustats Els alumnes de 4t d´ESO que cursen l´optativa d´Educació Plàstica i Visual varen exposar vint-i-dos quadres, un per alumne, en la sala d´exposicions de l´Ajuntament Vell des del 26 de novembre fins l´1 de desembre. El públic va valorar de forma molt positiva l´esforç i dedicació que havien realitzat els alumnes en el procés de creació dels quadres i també a Carolina, la professora, per possibilitar l´exposició. Es poden veure totes les fotografies de l´exposició a l´adreça pitiusasud.blogspot.com. Azahara Torres, 4t ESO


PRIMER PREMI DE NARRATIVA 2013 Res -No m’ho crec! Un altre noi? Però si fa res la vaig veure amb en Matías, el flipat de 4t. -Doncs sí... L’Aina ataca de nou. -I amb qui surt ara? - Em deia na Jess plena de curiositat. -Amb en...Jason, aquell noi nou que està quadrat. –Vaig afirmar abans d’empassar-me una mossegada del meu sandvitx. Era rutina comentar a la taula del menjador les novetats del dia. - Creus que deixarà en Jason? – Comentà na Jess fent-se una trena amb els seus cabells negres i brillants. Ella sempre havia set una noia molt maca, amb uns ulls marrons, “especials” com deia ella, que transmetien dolçor i felicitat. -Per a mi que aquest no dura ni una setmana... Llàstima que en Jason no estigui en l’equip de futbol, li hauria donat almenys una setmana i mitja. -Jo li poso dues, està forrat...és un punt extra, almenys dins el reglament de l’Aina. En aquest moment arribà l’Uriel i es disposà a asseure’s davant nostre. Com sempre amb una napolitana de xocolata a les mans i la seva bossa lila que penjava de la seva espatlla esquerra. -Buf! Heu entrat a la cafeteria? Està plena! –Deia mentre es col·locava el seu serrell de cabells rossos. -Has arribat a temps Uri, estam debatent quant de temps creiem que durarà el nou amic de l’Aina Bucket. -Sally, m’aposto el que vulguis que aquest noi serà meu abans que aquella víbora l’engoli. -Uriel, la teva obsessió amb llevar-li els noviis a les altres noies està descontrolada...Encara recordo a na Lisa plorant perquè tu li deies que en Marc li havia enganyat.-Mentre la Jess deia això, darrere seu es podia observar en Max, inexpressiu, passant a tota hòstia per la columna de taules. El seus cabells negres tapaven aquells obscurs ulls que un dia s’atreviren a mirar-me. Mai li diré res...Les poques esperances eren insuficients per a dirigir-li la paraula... Aquell pensament se’m va esborrar a l’instant quan la Jess va comentar la idea de fer una festa a ca meva en Setmana Santa. -Eh! Eh! Eh!...Com que a ca meva? És que no recordes l’última vegada que varem fer una festa? -Una imatge d’una casa feta una merda em va invadir la ment.- No, no, no. Jo, aquesta vegada, no me la carrego. -Noies, aquella setmana és l’aniversari de boda dels meus pares. Tendrem la casa per a nosaltres sols!- Exclamà l’Uriel. -Bé, ara només falta estalviar un poc...Podríem atracar un banc, ha! ha! ha!- Li vaig dir amb ironia mentre desfeia el meu sandvitx en petits trossets. Quan l’esplai va acabar, em vaig dirigir cap a l’aula de plàstica. La professora encara no hi havia arribat així que estàvem tota la classe de 3rA esperant-la davant de la porta. Em va vibrar el mòbil, i no vaig dubtar en mirar el per què: la Jess enmig d’un examen preguntant si la llei de Boyle-Mariotte era “T=constant;P1·V1=P2·V2”. Li vaig respondre que sí i, en guardar el mòbil, vaig veure en Max des de les escales saludant a algun amic, es va girar i en passar em va donar un cop amb l’espatlla.“ Sóc invisible..”. El coneixia de tota la vida, però mai vàrem coincidir fins que, a principi de tercer, el primer dia de l’optativa, va entrar a l’aula, arribant tard i disculpant-se amb un ¨Perdò, no trobava l’aula¨. El vaig mirar fixament i alguna cosa va fer que em quedés amb una cara de retardada mental. En arribar a casa, la mare m’esperava amb un plat de puré de patata i uns ous fregits. Vaig acabar de menjar com si fos una morta de fam i, quan vaig entrar a la meva habitació, vaig trobar en Lluis que estava assegut al meu llit. -Fora d’aquí! -Per què? Perquè tu m’ho diguis? Tu no em manes! -Collons,és el meu llit! Tu tens el teu, imbècil! -Mamà!!! Na Sally m’està empipant! Al dia següent na Jess em va comentar que la festa seria a la casa de l’Uriel i la llista d’invitats eren tots els de tercer A i B i amb uns quants del C, considerant que l’Uriel vivia a una casa de 2 pisos amb 6 habitacions, 2 banys, menjador, etc. La Setmana Santa va començar bé, no hi havia quasi deures i feia calor. El dia de la festa, vàrem quedar la Jess i jo al migdia per a preparar-nos. -Creus que hauria de dur el vestit verd o el conjunt de jeans i camiseta? -Deia mentre m’ensenyava un vestit vermell i el conjunt dels jeans i la seva camiseta turquesa favorita. -No ho se. Però, que em queda millor: camisa negra o blanca?


-Negra, ressalta la teva pell, també podries fer te un recollit als cabells.-Em va dir mentre es posava els jeans. -Tu creus?-Vaig anar cap al mirall i m’aixecà els meus cabells rossos simulant un monyo, em vaig decidir a llevar-lo solt. Em posà un poc de rímel a les pestanyes i, en un moment donat, vaig quedar-me mirant-me; els meus ulls marrons prometien tristesa però al mateix temps brillaven d’alegria. Res...M’havia quedat amb la ment en blanc, alguns records que enyorava varen passar dissimuladament pel meu cap, com si no haguessin tingut cap importància. Quan vàrem arribar a la casa de l’Uriel, vàrem passar pel portal de barres i vam veure moltes llums al voltant del jardí. Eren les 23.14 i la gent començava a arribar-hi. Picàrem a la porta i ens va obrir en Will, el majordom de l’Uriel. Era un home vell i gros, però amb un aspecte amable i sensat, devia tenir uns 60 anys. Pareixia anglès pel seu accent. Tenia els cabells curts i grisos amb la ratlla a un costat, posava de manera molt formal i ens va invitar a entrar amb un “Passin i benvinguts”. A dins, hi havia gent ballant a la sala la cançó de “First of the year” de Skrillex. Hi havia una taula enorme al final del saló, amb ponche, patates, pizza, begudes i refrescs. A les escales per a arribar al pis de dalt hi seia alguna gent que conversava tranquil·lament. Vàrem creuar l’enorme sala per poder arribar a la cuina on estava l’Uriel preparant uns sandvitxos. -Ei! Uriel! Quina festa!- Va dir-li na Jess. -Ja veus, és brutal! -Gràcies, me n´alegra que us agradi. Els meus pares varen estar d’acord al final i m’han comprat la bola de discoteca i molta més decoració. -Per cert, on deixem les nostres coses? -Bah, podeu deixar-les a la meva habitació. Vàrem entrar a l’habitació de l’Uriel que estava a la 2a planta “pujant les escales a la dreta”. La seva habitació era molt gran i juvenil. Hi havia un llit, dos armaris, un escriptori, una televisió de plasma i la decoració típica d’un noi de 14 anys amb certs impulsos homosexuals; altaveus connectats a un equip de musica; una estanteria plena de còmics, llibres i discs de música; una guitarra acústica i un pòster de l’actor favorit de l’Uriel: Leonardo Di Caprio, sense camiseta. -Què? Llesta per a passar-ho bé?- Deia la Jess, mentre es pintava el llavis de rosa fúcsia. Darrere d’ella es veia la finestra, era fosc i unes branques d’un arbre colpejaven suaument el vidre. Encara es podia veure el portal de l’entrada a la propietat. -És clar que sí!- Dit això sortirem de l’habitació. Vàrem recórrer el passadís de la 2a planta. Els meus peus trepitjaven la catifa color magenta mentre mirava els quadres, bastant cars per dir-ho d’alguna manera, que penjaven de les parets. Hi havia una rèplica exacta de “Rellotges” de Dalí. Al fons del passadís es veia una llum encesa. -Qui deu estar allí?-Li vaig preguntar a na Jess que contemplava la imitació d’un Mark Ryden amb deteniment. -No ho sé. Deu ser l’Aina amb en Jason. Potser si ens hi apropem podem escoltar-los. Ha! ha! ha! En baixar les escales vàrem trobar-nos entre la multitud i allí, en un cantó rodejat d’amics, estava en Max amb el seus jeans i la seva jaqueta de cuiro negra. Estava rient-se d’algun acudit que havia fet en Jordi que no deixava de dir bogeries. Hi havien moltes cares conegudes, companys que ja coneixia, coneguts, col·legues... L’Uriel ara ballava a la pista il·luminada per uns focus verds i una bolla de discoteca. Vaig perdre a na Jess ràpidament de vista, se n´havia anat a coquetejar amb n’Omar de 4t, no sé què coi feien els de 4t allí, però hi eren. El majordom de l’Uriel anava de la cuina a la taula del saló, i a l’inrevés. Unes dues hores després, ja m’havia menjat tres trossos de pizza i estava ballant juntament amb l’Uriel i com no, n’Oscar. La Jess l’havia deixat allí abandonat amb l’excusa que havia d´anar al bany. Poc a poc la gent començava a anar-se’n per culpa de mares que no permetien als fills sobrepassar el límit de no estar a casa a les 2.00. Quedàvem uns quants: l’Uriel, la Jess, el Max, el Jordi, l’Aina, Jason, l’Omar, jo...i potser algú més. Mentrestant, al passadís principal caminava la Jess, sola i imaginant qualque imatge horripilant. El passadís estava a les fosques i es podien veure nítides llums que provenien de les finestres. Res... A la ment li venia la pel·lícula de Stephen King “IT” que havia vist feia dos dies amb l’Uriel, aquell clown pareixia estar-la vigilant, però no, allà no hi havia res. Va trobar el bany, va entrar ràpidament i després de tancar la porta es va trobar en Victor fent aigües majors. -Aaaah!!! Victor, què collons fas aquí? M’has asustat! -No si ja ho veig, és que no pot vindre algú al bany sense que ningú l’interrompi? Les llums varen parpadejar. La Jess tenia fred i el bany es va quedar a les fosques. -Tio, merda! -en Victor va buscar el paper de bany.-Genial, això és genial.-Na Jess mentrestant buscava desesperadament l’interruptor de la llum, però no va trobar res, estaven a les fosques.


-Escolta, t’importaria...anar a per l’Uriel i demanar-li un rotllo de paper? La Jess va sortir del bany, va anar fins a la pista i buscà l’Uriel que ballava amb n’Omar. Na Jess li va mirar amb una mirada assassina i l’Uriel li va fer l´ullet. -Uriel on tens més paper de bany? -A la cuina damunt la taula. La Jess es va dirigir cap a la cuina i va agafar un rotllo. Va tornar al bany i va intentar obrir la porta. -Merda! està tancada. Victor, Victor sóc jo. Obri’m. La porta finalment es va obrir, va entrar i va intentar de nou encendre la llum, aquesta vegada es va encendre. La finestra estava tancada i la pica gotejava lentament, gota a gota. La por poc a poc brollava entre les seves venes, i l’horror es començava a reflectir en la cara de na Jess. -AAAAAAHHHHHHH!!! En Victor seia tranquil·lament al vàter, mentre que el seu cap amputat es trobava a un metre del seu cos amb els ulls oberts i la boca oberta ofegant un crit que no va tenir temps a sortir. Semblava tallat amb precisió, i la sang estava escampada pel terra, pareixia com si hagués set tan ràpid que en Victor no va veure el seu assassí, com si no hagués vist res. La Jess va sortir corrent a la pista cridant: -Ajuda! Ajuda! En Victor està, no té...li falta el cap!!!.- Estava tremolant de por, jo vaig córrer a abraçar-la. Tots els que hi quedàvem estàvem incrèduls.¨ En Max, l’Uriel i en Jordi varen anar a veure el que passava al bany mentre que n’Omar es va quedar amb na Jess i amb mi. Varen tornar, amb les cares pàl·lides i amb por. -Què collons està passant?-Deia en Max, amb les mans al cap. -Hem de cridar a la policia! –N’Uriel es va treure l’IPhone de la butxaca.-Com era 112?. La Jess seia a les escales, n’Omar l´estava abraçant i jo observava l’escena des d´una cadira. -No funciona, comunica. Que estrany, pareix que no hi hagi cobertura.-Va pujar a la 2a planta, però res. L’Aina es va dirigir a en Jason: -Carinyet, per què no t’apuntes a futbol que és millor? - Perquè no m’agrada. - Ja, però a mi sí. A més, quedo molt malament sortint amb un jugador de bàsquet. - Saps què? Estic fart de la teva superficialitat i que no m’acceptis tal com som. -Només era un consell.- Mentrestant, en Jason ja sortia per la porta.-Idiota. Es va vestir i va començar a pentinar-se els seus cabells morens davant del mirall i en voler fer-se la ratlla dels ulls, se li va caure el llapis al terra. Quan va agafar-lo i tornà a mirar-se al mirall, una estranya figura negra va aparèixer darrere seu. Es va asustar, es va voler moure però la figura ja li havia introduït un objecte punxegut per l’esquena i es va caure amb la cadira cap enrere ocasionant que l’objecte se li clavés més endins sortint per el seu pit. Va dirigir, per última vegada, la mirada cap amunt i no va veure res, només va escoltar una veu estranya que se’n reia i s’allunyava. -Jason hem de sortir ràpid d’aquí!- Vaig exclamar mentre ell baixava les escales. -Però que ha passat?-Va preguntar mirant a la Jess mig marejada i els altres amb les cares pàl·lides. -No hi ha temps d’explicar-t´ho. Hem de sortir ara mateix. Vinga nois, anem-hi. Tots varen anar corrent cap a la porta de sortida, l’Uriel intentà obrir-la però no es podia, ho va intentar amb les claus, a colps, de qualque manera però no, no cessava. -Merda, no s’obre! N’Omar va anar cap a la porta que hi havia a la cuina, tampoc. En Max, en Jason i en Jordi varen anar a comprovar totes les sortides possibles del passadís. Na Jess, l’Uriel i jo vàrem anar a mirar les portes de sortida i finestres del pis de dalt. No hi havia cap sortida. Hi estàvem atrapats. Quan la Jess, l’Uriel i jo miràvem el pis de dalt vàrem veure una altra vegada l’habitació de l’Aina amb la llum encesa. Vàrem anar cap a l’habitació, i l’Uriel i jo obrírem la porta. Allí, a l’habitació, hi havia un llit completament desfet indici de que s’ho havien passat bé, i al terra, tombada cap enrere, hi jeia una cadira, i just dalt d’ella, ple de sang, el cos de l’Aina amb una katana travessant el seu pit. Na Jess es va desmaiar i l’Uriel va pegar un crit. Jo vaig agafar a na Jess abans que caigués a terra. -Qui pot haver fet això? -Un boig...Un maníac.-Vaig respondre amb la mirada perduda dins els ulls de la recent assassinada. -Hem d´ avisar els altres. Tots tres vam recórrer la casa fins que vàrem trobar algú; a la planta baixa, en Max es trobava tombat al sofà situat que decorava el passadís principal. Estava pàl·lid, asustat i, fins i tot, traumatitzat. -Max, no hi ha hagut sort?- Vaig preguntar sense cap resposta.- Max?


Em vaig acostar lentament cap a ell. N’Uriel, que duia a na Jess, em seguia. Quan li vaig tocar l’espatlla, no va reaccionar, no respirava, semblava...mort. El vaig moure un poc, però res, dormia profundament i no tornaria a despertar-se mai més. -No es desperta! És mort! -On són els altres? Hem de trobar-los. Jess, Jess!! Desperta!- Na Jess va obrir els ulls lentament... Pareixia molt cansada i atemorida. Va aconseguir posar-se en peu. -Jess, Uriel, anem a buscar els altres!- Exclamà mentre corria per les habitacions. A les primeres dues habitacions no vaig trobar res; però a la tercera, quan hi vaig entrar, vaig veure una llitera d’alumini com les de l’IKEA on, a un dels barrots, hi havia una corda fermada. A l’extrem inferior algú li havia fet un nu que envoltava el coll de n’Omar. Aquest, amb la cara blanca i el coll vermell, tenia els ulls oberts mirant cap a un punt fix. Quan vaig girar-me cap aquest punt, em trobà en Jason amb mig cos sortint de l’armari. Les portes de l’armari estaven tancades, i en obrir la que tallava per la meitat a en Jason, aquesta meitat va caure al terra i el mateix va fer la seva altra meitat, però a l’interior de l’armari. Jo, amb els ulls plorosos, vaig córrer cap al passadís on es trobava na Jess tota sola, excepte per la companyia del cos difunt d’en Max. -On és l’Uriel?! -Ha anat al bany.- Va respondre molt atemorida. -NO! No podem separar-nos, és molt perillós. Ella i jo vam anar corrent al bany en busca de n’Uriel. S’havia deixat la porta oberta, però, de totes maneres, vam tocar-la. -Uri, no tornis a fer això. No podem separar-nos, seria massa perillós. Uri, m’has entès? Uri?!- Na Jess va entrarhi dins, n’Uriel no es trobava allí, però instintivament vam mirar darrere la cortina de la dutxa. Si, evidentment es trobava allí, tombat bocaterrosa amb el cable de la dutxa asfixiant-lo. Li el vàrem llevar però, ja era massa tard. Em vaig seure al terra, plorant, juntament amb na Jess. -No em puc creure el que està passant.- Va dir mentre ficava el seu cap entre els seus braços creuats. -Espera, si n’Omar, en Jason i en Max estan morts. On és en Jordi?- Totes dues vam arrencar a córrer; primer per la planta baixa, res; després per la segona planta, res, ni rastre. -On collons s’ha ficat?! I si ha set ell? I si tu i jo som les següents? Em bombejava el cor ràpidament; no m’ho podia creure, quina mena de festa era aquesta? I si es tractava d’una broma? No podia ser, no podia ser... La llum es va apagar i es va tornar a encendre, i es tornà a apagar; i així fins que es va apagar completament. Res, no es veia res a l’enorme sala que abans havia set una pista de ball i l’escena d’uns adolescents en plena fase de maduració; tots ballant, tots festejant, tots plens d’eufòria. -Jess, Jess? On ets? Si us plau, respon-me. Dins aquella sala no quedava ningú més. Estava sola, sola. Res, no s’escoltava res. No es veia res. Res. A la meva espatlla arribava l’alè d’algú. Em vaig girar ràpidament, però res. Ningú, res. Vaig començar a posar-me nerviosa, començà a fer voltes; em girava d’una banda a l’altra. Cada vegada respirava més ràpid, estava asustada. Fins que...aquest dolor em va calmar, em vaig caure al terra. M’estava dessagnant. Tot es va quedar molt més fosc del que ja estava, quasi no podia respirar. Escoltava el meu cor bombejant cada vegada més lentament. El meu món es començava a apagar. Algú reia des de molt lluny. Res, res, res. ¨A fora, la lluna enfocava l’estranya silueta que caminava carrer avall i era testimoni d’aquesta obscura escena. La casa de n’Uriel quedava sola en mig de la nit; cap llum, cap soroll, res.¨ Coco Schreiber Evers 3 ESO C ¨


ELS PARTICIPANTS DEL PROGRAMA DE VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC VISITEN LA FIRA MEDIEVAL

El dia 9 de maig, els alumnes que hem participat en el Programa de Voluntariat Lingüístic d´aquest any vàrem anar de visita a la Fira Medieval d´Eivissa que es celebrava aquell cap de setmana. L´objectiu d´aquesta sortida va ser poder practicar el català en un ambient que no fos la classe o l´institut i, així, poder comunicar-nos amb els companys d´una manera més distesa. Varem anar primer a Dalt Vila, a la plaça i vàrem entrar a visitar la catedral. Després, vàrem visitar les paredetes de productes, abans de partir cap a Formentera , ens vàrem menjar un bon gelat. Va ser un dia divertit i ens agradaria poder repetir-lo l´any que ve. Ha estat molt gratificant per a tots participar en aquest programa i us anima´m a participar-hi el proper any.

Revista acabada