Issuu on Google+

4.  EXPLICITACIÓ  DELS  CANVIS    

Tenint en compte que el professor del curs sobre revisió de textos es presenta davant del dissenyador instruccional amb la intenció d’explorar les possibilitats que ofereixen les TIC en vista a millorar el seu curs, es redissenya un curs que fins ara es feia basicament de forma presencial, (només alguns eren oferts a distància segons els mètodes tradicionals), a un curs bimodal amb el recolzament de la plataforma de codi lliure Moodle feta a mida, adaptada a les necessitats i característiques de la Universitat i del tipus de formació. Es tracta en origen, d’un curs de 45 hores presencials més 90 de treball autònom, i que arrel del redisseny ja modificarem aquesta proporció. Els principals canvis en el nostre redisseny seràn sobre:   1.- Planificació Ha de ser sempre explícita i completa per no desorientar l’alumne i atendre prioritàriament els elements relacionats amb la temporització del curs. Orientada cap a l’alumne. En aquest entorn virtual l’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge. Duu a terme un procés d’autoformació, un treball individual que el fa creador del seu propi coneixement. És un alumne actiu que desenvolupa la seva iniciativa personal, es forma en l’esforç per assimilar els continguts i assolir destreses, i desenvoluparà més la seva autonomia. 2.- Presentació de la informació En aquestr cas es tracta d’un mitjà principalment de suport escrit i posa l’èmfasi en l’orientació i l’ajuda cap a una recerca autònoma de la informació per part de l’alumnat, per tant necessària mediació tecnològica. El professor/a investiga, avança en la seva pròpia formació i aprèn juntament amb l’alumne/a. El docent a més de transmissor, també ha de ser assessor, consultor i guia dels processos d’aprenentatge oberts i autoregulables. 3.- Participació Mitjançant reptes plantejats en forma de debats o fòrums virtuals que atreuen l’interès i la intervenció de l’alumne. 4.- Interacció No tindrà un moment preestablert, però, per la seva asincronia, es dilata al llarg de tot el temps de docència. No coincidència física d’estudiants i professors.


5.- Seguiment i avaluació Continuat, pel fet de tenir la possibilitat de registrar totes les accions que efectua l’alumne al llarg del seu procés d’aprenentatge. La tasca de tutoria és essencial en el suport que dóna el docent. En la relació a través dels missatges, fòrums... motiva l’alumne i crea una dinàmica positiva. L’avaluació es farà en diferents moments del procés d’aprenentatge. Sovint l’alumne, a través de qüestionaris d’avaluació interactius, decideix quan vol fer una autoavaluació; els resultats automàtics de l’autoavaluació només els coneix el propi alumne. La plataforma utilitzada com a entorn que facilita l'aprenentatge i la construcció del coneixement, l’hem   d’entendre com l’instrument que pot generar importants interaccions amb l’entorn, i que pot incloure estratègies que enfrontin a l’alumne amb problemes reals. Un altre dels canvis en el disseny i el tipus d’aprenentatge, és que a partir d’ara la formació s’ha de centrar en un aprenentatge significatiu, el tipus d’aprenentatge que porta els estudiants a un nivell profund de pensament. Tot el coneixement sobre el món que aprengui el subjecte, depèn de l’habilitat que adquireixi per a construir models mentals sobre el mateix. I aquests models tenen com finalitat comprendre i explicar els sistemes amb els quals interacciona contínuament i anticipar i predir el seu comportament. Així, aprendre un contingut vol dir que l’alumne li atribueix un significat, construeix una representació mental per mitjà d’imatges o proporcions verbals, o bé elabora un model mental com a marc explicatiu d’aquest coneixement, per a poder resoldre un problema. També canviarà el paper del professor que haurà de ser més un entrenador cognitiu que un transmissor de coneixements. Haurà de dominar habilitats i coneixements addicionals a la disciplina que impartim. Una de les principals tasques del professor és ajudar a l’alumne, i això requereix temps, pràctica i dedicació. Haurem d’ajudar a l’estudiant, però ni molt ni poc, de manera que l’estudiant assumeixi una part raonable del treball. Un rol important del professor és guiar i servir com entrenadors metacognitius en la solució dels problemes. Hem d’incentivar als nostres alumnes a fer les preguntes adequades, a la vegada que han de pensar, per que aquestes preguntes són necessàries. Han de convidar a pensar, a analitzar que és el que fan mentre resolen el problema, com ho fan i per que, pensar sobre els errors han comés i sobre els recursos utilitzats.


Així ajudarem a l’alumne amb la seva generació de models, de formes d’actuació en els processos de recerca de solucions. En un entorn virtual podrem, per mitjà de preguntes i respostes, veure l’evolució de l’estudiant lliurant suggeriments, retroalimentacions, o informació addicional que permetin ampliar el coneixement de l’alumne. També en aquest entorn potenciarem la interacció en grup, i el treball col·laboratiu per a la resolució de problemes,això també ajudarà a l’alumne a exterioritzar el procés de pensament necessari per a resoldre el problema. L’efectivitat d’aquest aprenentatge i d’aquest treball dependrà principalment de les interaccions dels membres dels grups.   Com a professor, doncs, i resumint, haurà de: • Conèixer els rols educatius i les habilitats necessàries. • Metacognició. • Promoure el pensament crític. • Estimular l'aprenentatge individual dels alumnes. • Coordinar l’avaluació dels estudiants. •Crear un ambient d’aprenentatge basat en un entorn virtual, utilitzat com instrument cognitiu que permeti desenvolupar, estructurar, organitzar i ampliar les habilitats mentals distribuïdes entre tots els seus membres. • Afavorir el funcionament eficient dels grups. • Generar estratègies amb major interacció i participació de l’estudiant. • Proposar problemes amb major o menor nivell de complexitat i el més real possible per a l’estudiant. • Generar situacions d’aprenentatge més motivadores per a l’estudiant i incentivar la col·laboració entre aquests. • Construir situacions d’aprenentatge que considerin el context i experiències prèvies de l’alumne que resol el problema. • Presentar als seus alumnes, els elements teòrics i pràctics de coneixements i habilitats involucrades tant del tema que s’està tractant, com del treball en resolució de problemes i treball en grup quan correspongui. • Ser flexible i tolerant sobre el que s’ha d’aprendre. • Formular preguntes que permetin a l’alumne centrar-se en els elements rellevants del problema, els continguts i l'aprenentatge.



4. Canvis en el disseny