Issuu on Google+

Festival fi de curs 09/10: Especial don Jesús Vet aquí una vegada, a principi de juny, a l’escola Daniel Mangrané va passar un fet bastant insòlit que va preocupar sobretot al seu director, don Jesús. Com sempre, va arribar a tres quarts de nou al col—legi disposat a treballar amb totes les seves ganes: vigilar que tothom fes fila bé, donant exemple, ensenyant les mates a sisè, organitzant les activitats del centre... Ufff...si en tenia de feina... però ell ho feia amb moltes ganes i il—lusió, tot i saber, que en pocs dies es jubilava després d’una llarga trajectòria professional. Però aquell dia, no va ser com els altres dies de l’escola, quan va arribar no va veure cap xiquet ni cap xiqueta, ni pares... i va pensar: -

Què és el que passa? Avui no hi ha vaga.... que estrany...

Va entrar dins l’escola i encara es va sorprendre més de veure que es feien les nou del matí i cap mestre ni mestra havia vingut al col—legi. De sobte, va aparèixer Ismael, i li va dir: -

Don Jesús, m’han deixat aquesta nota per a tu.

I a la nota posava:

Faltarem uns quants dies, no et preocupes. Estem molt bé. Hem decidit marxar uns dies de vacances perquè estem molt cansats i amb aquesta calor que fa és impossible aguantar aquestes tardes tant llargues. Et portarem un record molt especial dels llocs on estarem que segur t’agradaran molt. Moltes gràcies per la teva comprensió. El professorat i l’alumnat de l’escola.

Don Jesús, no podia creure el que estava llegint... estava potser somniant? Com podia ser que marxés tothom, alumnat i professorat i ningú li hagués dit res?? Només feia que preguntar-se: -

I ara què faré??

I després de pensar i pensar, va decidir que l’únic que podia fer era esperar a què tornessin tots i totes.


Així, va ser com don Jesús, va passar tres dies, els tres dies més estranys i més llargs que havia passat des què era mestre. Quines coses tenia la vida... ara que era a punt de jubilar-se i li passa això... El que ell no sabia era que el seu professorat i alumnat li estaven preparant una festa sorpresa amb els seus amics i amigues del Comènius que sabien de la notícia de la seua jubilació i volien posar el seu granet de sorra en la sorpresa. Així que, a l’hora del pati, va tenir una gran alegria quan va veure que l’alumnat de P.4 ja havia tornat del seu viatge, sabeu on havien anat??: HIMNE D’IRLANDA P.4 CANÇÓ DEL PATI

Sí, sí, els de P.4 havien marxat a Irlanda i allí a l’escola van poder preparar aquesta cançó sobre el pati. Seguidament, va arribar l’alumnat de P.5 que venia des de Xipre on van aprendre una cançó sobre la felicitat. HIMNE DE XIPRE P.5 CANÇÓ DE LA FELICITAT


L’alumnat de primer que venia de Turquia va decidir regalar-li una cançó sobre els materials de l’escola, ja sabien que don Jesús sempre havia sigut partidari del treball a la pissarra però no la digital la de tota la vida!! HIMNE DE TURQUIA 1r CANÇÓ DE LA PISSARRA

L’alumnat de segon, que és molt d’aquestes terres, va pensar d’anar de vacances a la Cava, sí, sí, a la Cava. A l’escola de la Cava, don Jesús, va passar moments molt bons, i com que li volien dedicar unes jotes, van pensar que res seria millor que preguntar per allí, als companys i companyes en qui havia compartit moltes coses. HIMNE DE CATALUNYA 2n JOTES


Els xiquets i les xiquetes de tercer, havien treballat moltíssim, però en terres italianes. Paolo, molt amic de Jesús, coneixia l’afició de pescar del director i els va dir: -

Per què no li feu una havanera?? Segur que agradant-li tant la mar, serà una sorpresa molt especial. HIMNE D’ITÀLIA 3r HAVANERA

Però no tot va ser flors i violes per a l’alumnat de tercer, sinó que de tornada a Barcelona amb el vaixell, van venir uns pirates a atracar-los. Sort que el capità Sparrow en veure que eren xiquets i xiquetes els va deixar marxar.... PIRATAS DEL CARIBE Després de l’actuació de tercer, l’alumnat de quart, no arribava. Venien des de Noruega però amb les cendres del volcà, el seu vol es va endarrerir i els van tenir que esperar una hora!! Fins que: HIMNE DE NORUEGA


4t RAP

A Eslovàquia l’alumnat de cinquè va poder assajar molt bé una cançó que els agradava molt. Li havien canviat la lletra, dedicant-la exclusivament al seu director i mestre de matemàtiques. HIMNE D’ESLOVÀQUIA 5è HUMAN

Després de l’actuació de cinquè, el grup de flautes que es va reunir moments abans de donar-li la sorpresa, li va poder tocar l’hora dels adéus. GRUP DE FLAUTES: L’HORA DELS ADÉUS


Quan va arribar l’alumnat de sisè, abans de fer entrega de la seva sorpresa, van explicar el que els havia passat a Finlàndia. Al nord del País, fent una ruta turística, van topar amb un iceberg, sort que no va passar com a Titànic... HIMNE DE FINLÀNDIA TITÀNIC

Els xiquets i les xiquetes de sisè que també acabaven aquest curs de l’escola, per passar a l’institut, van cantar una cançó d’acomiadament: VIVA LA VIDA


Quan van acabar tots els cursos, don Jesús va entendre el per què dels viatges del professorat i l’alumnat. Estava molt content de la sorpresa que li havien fet. Però atenció!! La sorpresa no acabava aquí...Tothom li havia preparat conjuntament una sorpresa molt especial. Sabeu quina?? Com podia marxar don Jesús sense fer-li l’himne del col—legi?? HIMNE DE L’ESCOLA


Història festival fi de curs 09/10