Page 1

Gener 2014 nÂş 121

zonasec

L’Entrevista 7

l’entrevista

per Jordi Molina

+PSEJ.BSUĂ“ QSFTJEFOUEFM(SVQ.VOJDJQBM4PDJBMJTUBJDBOEJEBUBMFTQSJNĂ‹SJFTEFM14$

‘‘Trias premia la Barcelona que funciona per la que pateix’’

El PSC se la juga en unes primĂ ries obertes. És l’última oportunitat per redreçar el rumb? SĂ­. En un moment en què el partit estĂ  dividit, fer unes primĂ ries obertes ĂŠs donar tota la capacitat de decisiĂł al teu espai electoral. Cal reconèixer-li al PSC la valentia en aquesta qĂźestiĂł. Si el PSC ha de renĂ ixer, ho començarĂ  a fer a Barcelona. Què el diferencia de la resta d’aspirants? Suo molta ciutat. Per ser alcalde de Barcelona, la ciutat ha de ser la teva dèria. En el meu cas ha estat aixĂ­ des de dins, però tambĂŠ des de fora de la polĂ­tica. SostĂŠ que, en polĂ­tica, el mĂŠs correcte hauria de ser entrar per tornar a sortir. Sempre he tingut un peu a fora. M’ajuda a mantenir una certa vivacitat en la meva activitat institucional. De jove era mĂŠs revolucionari, amb el temps he comprovat que les verdaderes revolucions es fan amb passes petites. L’altra revoluciĂł l’esperes però no arriba mai. L’esquerra reformista ĂŠs el meu espai, però sense perdre l’actitud crĂ­tica. En l’esquerra reformista de què parla, com a mĂ­nim al PSOE, hem vist força casos de portes giratòries. Noms gens menyspreables com els de GonzĂĄlez, Salgado... Hem viscut massa casos de companys que desprĂŠs de la polĂ­tica han trobat la manera de tenir uns ingressos inďŹ nitament superiors a la mitjana del paĂ­s. Hem arribat al punt en què personatges pels quals jo he sentit sincera admiraciĂł, com Felipe GonzĂĄlez, ens generen certa frustraciĂł. Una frustraciĂł que arriba a la gent. El PSC ha perdut la sintonia amb el carrer?

Foto: Ana InĂŠs Falcone

La independència amb què s’expressa +PSEJ.BSUĂ“ #BSDFMPOB  QPUTFSMB seva millor arma per guanyar les primĂ ries del PSC, però tambĂŠ la seva perdiciĂł. Ferm defensor del dret a decidir i radicalment crĂ­tic amb la gestiĂł de la crisi dels governs d’esquerres, s’ho juga tot en base a l’autocrĂ­tica i a la versiĂł mĂŠs exible EFMTTPDJBMJTUFTFOMĂ‹NCJUOBDJPOBM&M de març Barcelona escollirĂ  l’accent que caracteritzarĂ  el PSC del futur en unes primĂ ries obertes.

Jordi MartĂ­, al despatx del PSC

Ens veuen com un partit d’establishment. I, en part, arrosseguem certa responsabilitat de molts fenòmens que patim ara. Som els qui administrĂ vem el Ministeri de l’Habitatge quan s’aprovava la llei que permet els desnonaments. Ens vam creure l’onada econòmica que ens deia que ho tindrĂ­em tot pagat. Cap socialdemocrĂ cia europea no va alertar que creixia la desigualtat. Tampoc ho vam fer a Barcelona. Per tant, el primer que ens cal ĂŠs molta autocrĂ­tica. La part positiva ĂŠs que la societat s’ha organitzat i ara diversos col¡lectius els apreten. Durant els anys 80 i 90 semblava que vivĂ­em a l’oasi catalĂ . Molts moviment veĂŻnals havien entrat a l’administraciĂł a travĂŠs dels partits d’esquerres i van quedar abduĂŻts per l’administraciĂł. Molts lĂ­ders dels moviments socials van marxar perquè no hi havia manera de ser alternatius de veritat. Ara això ha canviat i Barcelona torna a ser la ‘Rosa de Foc’. A una democrĂ cia ĂŠs fonamental que hi hagi moviments que empenyin. En el cas de la PAH, per exemple, no m’obsessiona haver d’estar d’acord en tot, però la vull i cal que existeixi. SĂłn els Ăşnics que

han ubicat el debat sobre l’habitatge com una prioritat de l’agenda polĂ­tica. Trias va inaugurar aquest Nadal el nou CSS del Poble-sec. Tanmateix, alguns veĂŻns han hagut d’abandonar el barri per l’augment del preu del lloguer, motivat, en part, per un model de ciutat que tĂŠ el turisme com a principal actiu. Contradictori? El model econòmic en què estem instal¡lats genera riquesa però tambĂŠ provoca problemes socials. I el dret a l’habitatge n’Ês un. Aquesta dualitat ĂŠs la caracterĂ­stica de les societats d’avui. Abans, quan estĂ vem en creixement, tothom anava amunt i, si anĂ vem en decadència, tothom anava avall. La caracterĂ­stica del segle XXI ĂŠs que tenim ciutats enormement exitoses, com Barcelona, però que al seu interior amaguen entorns degradats. El carrer Blai pot ser una bona metĂ fora del que explica? Es va projectar un carrer per afavorir el passeig i el comerç de proximitat i avui veiem una invasiĂł excessiva de l’espai pĂşblic que el fa invivible pels veĂŻns. Aquesta ĂŠs la contradicciĂł a la qual em refereixo. Ara a uns els hi van molt bĂŠ les coses i als altres cada vegada mĂŠs malament. El Pla Paral¡lel ĂŠs un projecte que ha rebut crĂ­tiques en aquest sentit, tot i ser un projecte que va generar unanimitat al consistori. Si el Paral¡lel nomĂŠs s’enfoca perquè sigui una nova artèria turĂ­stica de la ciutat ens estarem equivocant. De la mateixa manera que ens equivocarem si nosaltres centrem el model de creixement econòmic en el turisme. El turisme ĂŠs una activitat que sempre hi serĂ  i que necessitem, però en certes dosis. Ara bĂŠ, calia un projecte de regeneraciĂł urbana de l’avinguda. Hauria de ser un passeig mĂŠs peatonal, tĂŠ massa trĂ nsit, masses carrils dedicats a l’automòbil. Culturalment hauria de recuperar l’esperit que havia tingut com una artèria vibrant en termes teatrals i alternatius. I encara cal un Pla d’Usos que afavoreixi el seu comerç. La nova normativa de terrasses blinda prou l’espai pĂşblic? És un text horrorĂłs. Han fet una norma que tĂŠ 31 excepcions que continua sent un garbuix difĂ­cil d’interpretar. Al ďŹ nal, s’ha donat carta blanca a la liberalitzaciĂł. Hi ha indrets, com Blai, on la

ocupaciĂł ĂŠs excessiva, la qual cosa ha provocat que baixi la qualitat del servei. És a dir, com que creix la competència, un ha de començar a rebentar preus per atraure el pĂşblic. Què ha fet millor i pitjor CiU? La remodelaciĂł del Mercat de Sant Antoni o la lĂ­nia octogonal de la xarxa d’autobusos estan molt bĂŠ, però ja les havĂ­em iniciat nosaltres. Potser destacaria l’exemplaritat de la transiciĂł entre un govern i l’altre. El pitjor, el Pla d’Usos de Ciutat Vella, la nova normativa de terrasses. Però sobretot la distribuciĂł de les inversions. Trias premia la Barcelona que funciona per davant de la que pateix, de la que viu amb mĂŠs cruesa la crisi. S’ha invertit a la part alta de Balmes, Rambla Catalunya, passeig de GrĂ cia... L’etiqueta d’'outsider' et ve, en part, per la teva defensa del dret a decidir. El PSC ha tingut un paper fonamental en aquesta qĂźestiĂł. Ha estat garant que el paĂ­s no es trenquĂŠs, sent capaç d’unir sectors populars amb d’altres de mĂŠs catalanitzats. No ens podem quedar al marge d’aquest procĂŠs. Què respondries a la doble pregunta de la consulta? És una formulaciĂł que em representa, no la veig malament. A la primera, indiscutiblement: ‘sí’. Pel que fa a la segona, depèn. Espanya ha de moure ďŹ txa. Tenim una crisi de cavall a l’estat espanyol. Les paraules del Rei aquest Nadal sĂłn la metĂ fora mĂ xima de quan un estat s’estĂ  començant a desmembrar. Si això continua aixĂ­, ĂŠs lògic que els catalans no vulguin estar enganxats a un estat que trontolla. L’independentisme sempre ha crescut quan a Espanya ha crescut la crisi. Veus els teus companys del PSOE defensant el dret a decidir algun dia? No s’atreveixen a donar aquest pas. Però penso que molts espanyols ho estan esperant. Caldria fer mĂŠs pedagogia sobre el federalisme, ĂŠs l’opciĂł d’estat que mĂŠs connecta amb la millor tradiciĂł republicana. Ara bĂŠ, si alguna persona creu que una Catalunya independent pot anar bĂŠ amb una Espanya que s’ensorra ĂŠs que no sap a quin mĂłn viu. SĂłc partidari de seguir participant d’alguna manera a la governança d’Espanya. No ens podem quedar al marge del que estĂ  passant, per exemple, a València o a les Balears.

Entrevista a Jordi Martí al Zonasec  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you