Page 1

MEMÒRIA

INDEX El Parc per a l’oci i el lleure

1. CONVIURE AMB EL RIU ...........................................................................................pag. 3

Una aula de natura i cultura

Aiguadeixos d’història

Un Parc del riu

El privilegi de 1449. les terres del comú

Alimentació, mercat i mestissatge

La intensificació de les disputes amb Girona (Plet de 1680)

Participació ambiental i innovació social

La desamortització de Madoz (1855)

Línies estratègiques per a un pla d’ús públic

Salt s’industrialitza

Investigació i recerca aplicada a l’ús públic

La força dels barris

Usuaris, visitants i activitats.

Elements patrimonials del Parc Sediments d’història per construir el demà

6. EL PARC DIA A DIA ..............................................................................................pag. 68 La necessitat d’un organisme gestor i un pacte territorial

2. LA CIUTAT DE SALT I EL RIU TER ...........................................................................pag. 16

La gestió física del Parc

La necessitat urbana del rural

La implicació ciutadana a través de l’associacionisme

Per que un pla especial

Àrees de gestió planificades

Una mirada transversal i dinàmica

Definició de l’organització i la composició del Consorci La formació continua dels gestors.

3. UN PARC DE TERRES I AIGÜES ............................................................................pag. 24 Les terrasses al·luvials

Una fàbrica pel Parc. Accions a desenvolupar

Els punts alts i els punts baixos Les línies de força

7. ACTES DE LES JORNADES DE DEBAT .................................................................pag. 80

Les capacitats hídriques d’aquest territori, el riu 8. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ I NORMATIVA .............................................................pag. 88 4. MOSAIC DE COLORS, OLORS, TEXTURES, ACTIVITATS, USUARIS, .... ..............pag. 34

Oportunitat i conveniència de la redacció del Pla Especial

El mosaic natural i vegetal

Capítol I. Disposicions generals

Àrees d’interès natural

Capítol II. Règim Urbanístic

Zones habitades

Capítol III. Definició i hàbits pels diferents territoris

L’ambient nemoral

T.A. Territoris d’Aiguadeixos

Àrees d’ús especials

T.A.A. Territoris d’Aiguadeixos i arbredes

Projecte Rius Escoles

T.P.A. Territoris productives agrícoles

Els diferents cadastres, la propietat

T.F.

El conreu humà: les horts i les planteres

Territoris de frontera

Disposicions transitòries

pàg. 98

ANNEX 1 5. UN PARC CENTRAL VIU PLE D’ACTIVITATS .........................................................pag. 58

ANNEX 2

L’enfortiment del vincle entre aptituds i potencialitats Una imatge social positiva, un recurs per l’ús públic

1


ANNEX 1 AL DOCUMENT DE PLA ESPECIAL DEL PARC DE LES TERRES I AÏGUES DEL TER.SALT Aquest document es fa a ral de la reunió mantinguda amb els tècnics de l’Ajuntament a principis d’abril. Es va posar de manifest unes dificultats per entendre i copsar el contingut i les intencions del primer document entregat, sobre tot en lo relatiu al tipus de proposta que s’insinuava en el

ANNEX 2 Informes de les al.legacions rebudes durant el peíode d’informació pública. INFORME DE LES AL·LEGACIONS Eizaguirre & Associats. Abril 2008 INFORME DEL SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS. Setembre 2008

document i sobre el tractament en concret de les petites construccions per els hortelans que hi ha dins del parc. Per ajudar a clarificar aquest termes es presenta aquest document annex que no vol donar resposta a tots els interrogants,ans al contrari vol proporcionar material de debat en benefici del tema que ens ocupa.

Juny 2007

Contingut: Intencions per a un Projecte de Parc Central Referents de Parcs Horts professionals i familiars Breu lectura intencionada dels elements existents(casetes i tanques) Valoració dels elements existents PLANOLS

Pàgina

Posició territorial respecte a les ciutats

17

Plens i buits en el sistema de ciutats metropolitanes del Gironés

18

Plens i buits en el corredor del Ter

20

La ciutat de Salt y el Parc

22

Ortofoto

23

Topografía

24

Bagué, Ramon Artal i Sergi Carbonés, així com la col·laboració de totes les persones i entitats que han

Detall

26

col·laborat desinteressadament en el procés participatiu per la diagnosi de les necessitats del sòl no

Mirades transversals i l’esgraonament

27

urbanitzable de la vila de Salt.

Les terrasses al.luvials

29

Les línies de força

30

Les capacitats hidriques

33

Arées d’atenció especial

38

Transcripció literal d’arees específiques d’especial atenció

40

Interpretació d’Àrees específiques d’especial atenció

42

El mosaic natural i vegetal

45

Intensitats i densitats de l’activitat al parc

46

Comparatiu de cadastres

48

Xabier Eizaguirre, arquitecte

Els horts de les Guixeres

50

Miriam de Andrés, arquitecta.

Les planteres del vivers vells

55

Eixos trasversals Ciutat-Parc

70

Teresa Pazos, arquitecta.

Camins tipus: Plantes i Seccions

72

Xarxa Primària de camins

74

Planol d’ordenacio del parc

79

Territoris del parc

90

Elena Pereira, estudiant d’arquitectura

Ficha Mas Devesa i Masoveria de Mas Devesa

96

Assier Aurrecoechea, estudiant d’arquitectura.

Ficha Mas Ribot

97

Annex

98

Agraïm la col·laboració dels tècnics locals, Cristina Sabrià, Ivan Bustamante, Teresa Muñoz, Rosa

El document que s’exposa a continuació és susceptible de ser refós amb les al·legacions pertinents que sorgeixin durant la seva informació pública, per tal d’obtenir la seva aprovació definitiva. Aquest treball ha estat realitzat entre els mesos de juliol de 2006 i març de l’any 2007 per l’equip Eizaguirre&associats :

Álvaro Pérez, arquitecte tècnic. Santi Eizaguirre, sociòleg. Pere Casas, historiador.

30 de Març de 2007

2


1. CONVIURE AMB EL RIU El riu resulta un dels elements més transcendents del territori. No hi ha dubte de la seva influència que de ben segur acaba afectant a tots els àmbits. Al llarg d’aquesta introducció veurem un seguit d’esdeveniments que han alterat el transcurs de la història d’aquesta regió però abans volem donar unes pinzellades al que sens dubte és un dels factors més determinants, el Ter. Aquest petit capítol no pretén explicar quines són les transformacions que ha sofert el riu, sinó més aviat fer notar la importància que aquest ha tingut envers el seu territori ja que el cas de Salt és un dels més significatius per la gran influència rebuda. Són molts els pobles i ciutats catalanes que han notat l’efecte d’un riu, però no hi ha dubte que Salt, pels moviments experimentats pel Ter, l’ha notat especialment. Al llarg dels segles el riu ha desplaçat el seu traç, ja sigui per fenòmens naturals com per la influència de l’home, però és evident que el curs d’aquest ha variat considerablement. Així doncs ens trobem amb una primera terrassa molt marcada per aquests moviments i que com veurem comportarà un munt de discussions. En un primer moment el riu passava molt proper al municipi, situat a la segona terrassa, però aquest ha anat desplaçant-se cap al nord fins avui que gairebé circula per la seva part més septentrional. No hi ha dubte que aquest desplaçament ha provocat l’aparició i desaparició de terres que a la vegada han condicionat la vida dels seus habitants. Una de les característiques d’aquestes anades i vingudes, així com del règim torrencial del mateix han estat els còrrecs i aiguadeixos, símbols de la força i vitalitat del riu. Com ja hem apuntat la utilització d’aquestes terres ha estat motiu de múltiples maldecaps i somriures que han condicionat la vida dels saltencs. El riu porta còdols amb què aixecar construccions, el riu permet regar els camps i les hortes més properes, el riu suposa una font d’energia inesgotable però també comporta els seus maldecaps. Pot devastar tot allò que ha sembrat i a la vegada pot comportar les disputes entre els diferents veïns que se’n beneficien. No hi ha dubte que Salt, amb un riu d’aquestes característiques ha patit tots aquests fenòmens, però també és cert que mai li ha girat l’esquena, ans al contrari sempre ha pretès conviure-hi. A continuació analitzarem de manera més detallada la relació entre aquests dos elements.

3


Aiguadeixos d’història Sembla força evident que la concessió d’aquest privilegi respon a l’intent per part de la monarquia En el present capítol volem explicar l’evolució que han sofert les Terres Comunals de Salt, i on avui

de satisfer les expectatives de la població rural. Malgrat aquesta voluntat i lluny de tranquil·litzar els

es replanteja el futur Parc Terres i Aigües. Més que un allau de dades i documentació referent al

ànims, les concessions foren l’origen d’una disputa amb la veïna ciutat de Girona que es perllongarà

territori volem donar unes pinzellades entorn algunes de les circumstàncies que creiem han

durant segles.

condicionat de manera molt notòria la seva evolució i que per tant ens ajuden a entendre millor el Centrant-nos en el privilegi i segons l’abstracte que publica l’Elena Masó aquest conclou: «Item,

present del Parc.

que totes les Ylles o aigualeys navals ques pertanguen al Senyor Rey dins lo terme o iuridictió, sien Ens situem al segle IX, on trobem les primeres documentacions referents a Salt. Malgrat existeixen

comunes per tots los parroquians o habitants de la dita parròquia, havent hi quescú son empriu de

referències anteriors ens plantem en aquest moment de la història perquè en un d’aquests documents

lenyar e de pasturar e cassar e altres negocis fer, segons han acostumat tot temps, a cens de cinch

es parla ja d’un rec, fet que sembla indicar l’explotació agrícola del Parc de les Deveses esdevingui

sous annuals, e sia senyor directe lo Senyor Rey, plau a la Senyora Reyna».

ja de certa rellevància. Poques dècades després apareixen els primers documents amb els molins com a protagonistes. No hi ha dubte que poc a poc es van col·locant els diferents elements que

Per tant se’n desprèn el dret d’ús dels aiguadeixos formats per les avingudes del Ter al llarg del tram

determinaran el futur del Parc.

del riu que passava per les terres del poble. Alguns d’aquests es formaven tocant terra ferma i altres creant illes dintre del riu, illes que en molts casos acabaven ampliant la riba després de la dessecació,

Durant el segles XII i XIII es produeix un creixement significatiu que afecta a tots els àmbits i del que

natural o induïda, del braç de riu que l’havia separat de terra ferma. Aquestes terres i les deveses

en destaquem la força que agafa la burgesia qui compra rendes i funda masos a les rodalies de la

presents a la riba formen el gruix de les terres comunals fermament defensades pels vilatans.

ciutat. En conseqüència ens trobem amb una població disseminada en un conjunt de masos dedicada al conreu de la terra i a fer funcionar els molins que existien.

Entre els diferents motius que expliquen i justifiquen l’aferrissada defensa en sobresurt l’ús que se’n feia. Les terres que a través d’aquest document els eren atorgades, eren explotades tan pels seus

Tanmateix, la crisi que es va iniciar al segle XIV va provocar una davallada de la població al camp

recursos naturals: arbres, pastures, caça i pesca, com en terres agrícoles que convertirien bona

agreujada per la pesta negra i l’emigració cap a la ciutat. Això va comportar que la terra conreada

part de l’erm en hortes i camps.

disminuís i que es multipliquessin els masos rònecs amb la conseqüent recuperació dels boscos. Demogràficament la dinàmica canviarà a finals del segle XV, on es constata un considerable augment

Com explica Masó «pocs anys després d’aconseguir el control sobre els aiguadeixos, els veïns de

poblacional tant a Salt com a Girona.

Salt han d’afrontar el primer plet pels seus límits. El 13 de juny de 1456 es dicta una sentència arbitral sobre les fites dels aiguadeixos entre la universitat de Salt i Miquel de Dons propietari de la

És però en aquest període quan es produeix una de les incidències més destacables i que de ben

Devesa de Cartellà».2 Òbviament aquesta no és la única disputa i en les dècades següents apareixen

segur han condicionat l’evolució del Parc. Amb el privilegi reial atorgat el 1449 s’enceta la història

molts d’altres plets.

dels comuns de Salt. Entre aquests en destaquen les incompatibilitats entre pagesos i ramaders. Les necessitats de provisions de carn de la ciutat de Girona eren des de sempre una de les principals preocupacions El privilegi de 1449. les terres del comú

1

dels seus governants. Des de feia segles les ciutats es preocupaven d’establir contractes amb els pagesos de les rodalies per tal de permetre que els ramats pasturessin en les seves terres. La

Per tal de contextualitzar aquest fet cal recordar que el clima que es vivia en aquests anys no era

mobilitat d’aquests va provocar episodis de violència que en el cas de Salt van ser de molta

gens positiu. Com ja hem insinuat l’època va estar marcada per la davallada de la producció agrària

consideració.

i els episodis de pesta. Conseqüentment hi havia un important descontentament pagès contra els abusos feudals que es feia sentir arreu.

1 Molta de la informació consultada, així com dels documents originals s’ha fet a través del llibre d’Elena Masó. «Les terres del comú de Salt». Beques de recerca de Salt. Edita Ajuntament de Salt amb el suport de Diputació de Girona. Salt, 1999

2

Masó, Elena. «Les terres del comú...» p. 23

4


Per exemple citem el cas ocorregut el maig de 1598 protagonitzat per Miquel Ribot «Atès que Miquel Ribot pagès de Salt i altres, armats de pedrinyal lo die ms. Han molt maltractat y nafrat dos pastors qui guardaven bestiars que los arrendadors del Tall de dita ciutat tenen en ella per provisió de dita ciutat, los quals bestiars pasturan, en gran dany de dita ciutat y contra la salvaguarda real a la mateixa ciutat consentida. Desliberen y ordenen que sie procedit contra dit Ribot y altres culpables tan per via de regalia ço altrament ab totes les forces possibles y que en tot lo snor. Mi Joan Ferrer Syndich de dita ciutat fasse instància y part formada, y vase per ço a la vila de Perpinya y ahont comunica per raho de dites coses»3 Així doncs comprovem com el Privilegi de 1449 no va tranquil·litzar la situació, ans el contrari fou motiu de moltes altres disputes. Enfrontaments que s’accentuen a mesura que avancen les dècades i que viuen un dels episodis més virulents l’any 1680 amb el plet entre Girona i Salt. Les desavinences eren molt notòries.

La intensificació de les disputes amb Girona (Plet de 1680) Per tal de situar-nos esmentarem que el caràcter agrari de l’economia saltenca es manté durant aquests segles, només alterada per l’existència d’alguna farga d’aram així com d’alguns molins, tant drapers com fariners i que els podem considerar com els exponents dels primers usos industrials de la força hidràulica de la Sèquia Monar. També cal recordar que es tracta d’unes dècades difícils i on es documenten conflictes bèl·lics importants, pestes i les conseqüents crisis de subsistència que van comportar molts problemes per la regió, i una manca preocupant de provisions. A la vegada bona part de les terres es continuen utilitzant pel bestiar de les carnisseries que abasteixen de carn a la ciutat, precisament aquest aspecte, que recordem no és nou, és un dels punts claus de la disputa amb Girona. Durant el mes d’abril de 1680, la ciutat de Girona planta 18 fites al voltant dels aiguadeixos del Ter incloses, tal i com explica l’Elena Masó, les terres del comú de Salt i les deveses de la família FontLlorens. La ciutat justifica aquesta acció al·legant que té drets sobre aquestes terres i que durant molt de temps han estat utilitzades com a pastures pel bestiar. Paral·lelament també ho justifiquen dient que la citada família els havia llogat les terres temps abans. Segurament aquesta afirmació és certa ja que com hem comentat amb anterioritat la crisi viscuda feia més rentable un lloguer de terres per pastures que el cultiu de les mateixes. Però a mesura que

3

Masó, Elena. «Les terres del comú...» p. 28-29

5


avança el segle les coses van canviant i cada vegada resulta més profitós el poder conrear la terra,

La desamortització de Madoz (1855)

així no és d’estranyar que la pagesia defensi unes terres, oficialment considerades poc productives però que mica en mica van deixant de ser-ho. El testimoniatge d’aquests durant el judici així ho

Malgrat les lluites comentades i més que justificades que com hem vist feien pensar en que les

certifica.

terres del Parc únicament tenien l’aparença d’ermes, i només unes dècades després del conflicte amb Girona, Salt va viure un altre episodi important, en aquest cas relacionat amb les

L’enfrontament de Girona amb els pobles veïns no és nou però si que en aquesta ocasió conflueixen

desamortitzacions.

una sèrie d’elements que fan que el conflicte sigui digne de ser ressaltat. Resumidament comentarem que la desamortització va ser un llarg procés històric-econòmic iniciat D’una banda destaca la virulència del conflicte, sobretot provocada per la situació bèl·lica del moment,

a Espanya a finals del segle XVIII i tancat ja molt entrat el segle XX. Consistia en posar al mercat,

i que entre moltes d’altres coses ha deixat a uns pagesos armats, i disposats a defensar fermament

mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades «mans

una activitat agrícola que comença a ser productiva. I de l’altra, i relacionada amb aquesta, la

mortes» que no les conreaven, a fi d’augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe

constatació de la importància que per a l’economia dels saltencs tenien els aiguadeixos. Resulta

mitjana de llauradors propietaris. A més, l’erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els que es

evident que s’ha de tractar d’una situació gairebé límit perquè una comunitat petita com Salt decideixi

pretenien amortitzar els títols de deute públic. La desamortització es va convertir en la principal

enfrontar-se en un plet costós davant la Reial Audiència.

arma política amb què els liberals van modificar el règim de la propietat de l’Antic Règim, per implantar el nou Estat burgès durant la primera meitat del segle XIX.

Representants d’ambdós bàndols defensen les seves postures però finalment i després d’un judici llarg la Reial Audiència dóna la raó a Salt a l’hora de prohibir les pastures de les carnisseries de

No és fins 1855, amb Madoz al capdavant del ministeri, que els projectes de desamortització dels

Girona. La sentència també deixa molt clar que Salt té jurisdicció pròpia després d’obtenir el Privilegi

béns propis dels municipis es varen generalitzar, tot i que les dificultats polítiques varen alentir la

de 1449.

seva execució. En el rerafons de les noves lleis es trobava el recel implícit dels polítics liberals envers tot allò que no formés part del sistema econòmic que ells defensaven. Per a ells les terres

El document conclou «De tot lo que se conclou ab tota evidencia, que no pot esser concedida a la

comunals, que recordem eren considerades oficialment ermes, estaven desaprofitades i mal

ciuata de Gerona la assistencia que preten, axi perque no te titol algun per lo qual tinguin dret a

gestionades precisament pel seu component comunal. Existia una fe en la iniciativa privada que no

pasturar los bestiars ni llenyar en lo terme, districte i aigualexosde dit lloch de Salt y Davesa de

deixava lloc a altres realitats.

Ribot. Com, y tambe perque may ha estat en possessio de pasturar y llenyar en dit terme y davesa ni en los aigualexos, la qual possesio era necessaria y que fos ab scinecia y paciencia y acquiescencia

Aquesta voluntat queda demostrada amb la circular ministerial que el Governador envia a la Diputació

de dit llcoh de Salt y de dits conjuges Font y Llorens, perque pogues esserli concedida la assistencia,

de Girona: «Los beneficios que reportará la creación a medida que la riqueza acumulada hoy en

que esta en dit lloch de Salt y Davesa de Ribot. Privativa ab omnes alios, y axi ho esperan & c. Salvo

manos muertas pase al dominio del interés privado, sin embargo entre las miras eonomico-politicas

semper & c. De Rius, Y Bruniquer Pont, y Llombart.»

que se desprenden de la realización del fecundo pensamiento enunciado, descuella la de interesar

4

en la conservacion de las actuales instituciones a las clases menos acomodadas, favoreciendo el Al cap i a la fi, terres ermes que han deixat de ser-ho i que a la vegada han motivat la defensa

mejor estar de infinitas familias por medio de la adquisicion de propiedades que les saquen del

aferrissada per part dels que les cultiven. Un Privilegi que s’havia atorgat per tal de calmar els ànims

abatimiento en que se encuentran. A este fin se propone en el proyecto la subdivision de las fincas

serveix perquè dos segles després el poble de Salt li guanyi la partida a Girona i en conseqüència

rusticas en terminos que su valor se halle al alcance de pequeñas fortunas, y se aumente así el

arreli amb més força cap a les Terres del Comuns.

numero de los adquirientes»5 Tal i com s’observa el projecte desamortitzador es basava en una realitat teòrica, i per tant la voluntat de crear una nova classe de petits propietaris va fracassar rotundament. Precisament cal matisar un fracàs relatiu en quant a Salt, ja que en aquest cas va servir per consolidar una realitat ja existent.

4

Masó, Elena. «Les terres del comú...» p. 47

5

Masó, Elena. «Les terres del comú...» p. 68

6


Elena Masó explica molt bé com la cohesió de la comunitat pagesa va afavorir la compra de les deveses. Degut a la llei impulsada per Madoz el poble es veu amb la necessitat d’actuar i ho fa de manera rotunda l’any 1862. Com ja hem anat explicant el què la llei pretenia era una major Parcel·lació de les terres, amb l’excepció d’aquelles que degut a l’excessiva atomització perdessin valor. Aquest era el cas de les deveses. En conseqüència els pagesos ho varen tenir clar i actuaren de manera ràpida i eficaç. D’una banda es varen agafar a la Llei i es complien els requisits per la venda indivisible de les deveses, així la comunitat s’ajunta i escullen un comprador «oficial» que pugui participar a la subhasta i a més reuneixen el capital per aconseguir-ho. Complida la llei, Salt van un xic més enllà i un grup de 132 pagesos signen un conveni privat davant notari per tal de Parcel·lar la devesa. En el document, els signants no es limiten a repartir-se-les, sinó que es doten d’un seguit de drets i deures que s’autoimposen tots els participants per tal de preservar-les. L’estima i arrelament cap aquest territori continua sent motiu de lluites i mobilitzacions.

Salt s’industrialitza Malgrat l’existència d’algunes fargues i molins ja comentades, el poble encara continuà essent eminentment agrícola fins a mitjans del segle XIX. És llavors quan podem parlar de la vertadera industrialització de Salt, la qual es situa entorn a l’any 1845 quan el banyolí Pere Ramió i Armadàs, aprofitant el salt d’aigua del rec Monar, hi instal·là una fàbrica de filats i teixits de cotó: Ramió i Companyia. A partir d’aquesta primera indústria, se n’anaren creant d’altres, i en el 1863 ja hi havia tres indústries tèxtils d’envergadura. Els efectes d’aquesta industrialització es reflecteixen a tots els nivells: econòmic, demogràfic, urbanístic, polític i social. Demogràficament Salt passà d’uns 600 habitants, que hi vivien abans de la industrialització, als 1 .377 habitants del 18606. Aquest desorbitat creixement de la població provocà una primera expansió de la vila configurant-se el barri de Sant Antoni o el veïnat, situat a l’entorn de les fàbriques de filats i teixits. A nivell polític i social es produí un important canvi en la mentalitat del poble. El moviment obrer en aquesta època ja era molt important i estava impregnat d’idees noves procedents de l’estranger. Aquest nou ideari també fou abraçat pels nous estrats obrers de Salt sortits de la industrialització;

6

Xifra extreta de les sèries històriques de l’Institut D’estadística de Catalunya, IDESCAT.

7


ideari que entrava directament en contradicció amb el tradicionalisme i el conservadorisme dels propietaris rurals. A un d’ells, Pelai de Camps, que era el primer contribuent de la província i el controlador de l’agricultura de Salt en època moderna, se li atorgà el títol de marquès en el 1 878. Cal destacar que la pagesia sempre es va mantenir fidel a l’oligarquia rural representada pel Marquès de Camps. Conseqüentment deduïm que les fàbriques no només suposaven una minva en el cabal del Ter, sinó que feia temps que implicaven noves actituds i una nova manera de pensar. Socialment un altre dels canvis més transcendentals que significà la indústria tèxtil fou la incorporació de la dona en el mercat de treball. La duresa del treball fou la causa de les constants reivindicacions dels obrers per tal de veure escurçada la jornada laboral, però per poder-les portar a terme calia el reconeixement de les associacions sindicals. Les reivindicacions foren constants i l’enfrontament social i polític agafaria la seva dimensió més tràgica i dolorosa amb l’esclat de la guerra civil, especialment significativa a Salt respecte altres indrets de les comarques gironines. En la postguerra, el poble es tornà a expandir d’una manera especial a prop de la via antiga del tren d’Olot degut a la incidència de la ciutat de Girona (en aquest sector, l’any 1 956 va ser inaugurat un grup de cases barates). Amb tot, el gran canvi l’experimentà a partir dels anys 60 com a conseqüència de la saturació urbanística del terme municipal de Girona i de l’onada immigratòria que abandonà les barraques de Montjuïc i altres indrets de la perifèria gironina. Les xifres revelen clarament aquest fet, i dels 7.077 habitants de l’any 1960 s’arribà als 11.477 de l’any 19707. Degut a això, s’inicia l’especulació del sòl i es creen sectors suburbials tot transformant radicalment el paisatge urbà i agrari. Si ens fixem en les activitats productives observem com d’un 36,61% de població activa dedicada a l’agricultura que tenia l’any 1900 s’ha passat al 2,44% del 1970 i aquell 31,75% de treballadors industrials de principis de segle s’ha convertit en un 51,63% a començaments de la dècada dels setanta. Xifres que constaten el trencament de l’equilibri actiu que existia8. Durant les dècades posteriors aquesta dinàmica també ha canviat i la majoria de fàbriques ubicades al terme de Salt han vist com s’aturaven les seves màquines. Per exemple és a principis de la dècada dels noranta del segle XX quan la històrica Coma-Cros tanca les seves portes sent adquirida per l’Ajuntament pretenent que es passi de la factoria tèxtil a la factoria cultural. Evidentment aquest canvi i la desaparició del model productiu ha comportat noves transformacions a les que Salt ha i haurà de fer front. Xifra extreta de les sèries històriques de l’Institut D’estadística de Catalunya, IDESCAT Alberch, Ramon i Portella, Jaume. «Aspectes demogràfics i de l’activitat econòmica a SALT, 1900-1970». Revista de Girona, 85 (4t trimestre 1978). Diputació de Girona. (Ponència presentada a les I Jornades d’Estudis Saltencs, celebrades a Salt l’abril del 1978) 7 8

8


La força dels barris

cops de cap, va ser signada conjuntament pels membres dels dos consistoris, com un document de capitulació»11.

Per últim volem remarcar una altre episodi de disputa entre Salt i Girona. Ja hem comprovat com al llarg de la història s’han produït diversos enfrontaments entre les dues localitats, que es va repetir

Durant els següents anys continuaren les reivindicacions veïnals i és sobretot a partir dels anys

en el darrer terç del segle XX.

vuitanta quan les protestes s’intensifiquen. Finalment el 3 de març de 1983 es publica un Decret de la Generalitat de Catalunya acordant la segregació dels municipis de Salt i Sarrià del de Girona.

És a l’any 1963 quan l’ajuntament de Girona inicia l’expedient per, entre d’altres municipis, la

L’endemà es fa un acte a l’Ajuntament de Salt per festejar la independència recuperada i el dia 9 de

incorporació de Salt. Com explica Narcís-Jordi Aragó «Salt és la víctima principal dels afanys

març el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica el Decret 72/1983 pel qual s’aprova la

mastodòntics dels il·lusionats amb una «Gran Gerona». Els arguments esgrimits per justificar l’annexió

segregació dels citats municipis. Salt s’havia tornat a sortir amb la seva.

9

són tan inflats com buits: - «Gerona, cada día màs rica en bienes materiales y sobre todo de índole espiritual, desea convertirse en urbe donde, junto a la prosperidad económica, la justícia y la

Cal recordar que totes les reivindicacions esmentades no anaven únicament dirigides a la

hermandad sean realidades palpitantes de su vida colectiva, cubriendo amplias etapas de progreso

independència, sinó que també s’encaminen a la preservació del Parc de les Deveses. És també la

en todos los órdenes. Mas para ello necesita unirse en apretado haz con las poblaciones que la

força veïnal la que empeny a molts veïns a realitzar actes en defensa del Parc, com l’enterrament de

rodean, de bienes y espíritu de idéntico destino, igualdad de objetivo y servicio.»

les deixalles i enjardinament que van fer els Amics de les Deveses sobre l’abocador, en senyal de protesta contra l’ús d’abocador del Parc, o el Manifest Verd de les Deveses, de l’any 1996. En

Salt reacciona iradament contra aquests anhels i els arguments de la vila en defensa de la seva

definitiva un espai que a finals del segle XX, i com succeïa segles enrere continua sent defensat

identitat arriben fins al més alt Tribunal de l’Estat. Els saltencs manifesten que «Incorporar términos

pels seus veïns.

municipales equivaldría a hacer desaparecer entes municipales antiquísimos y vivos, que tienen su propia historia y que son dignos del mayor respeto. Una cosa es la influencia de la gran ciudad y

Elements patrimonials del P arc Parc

otra la absorción de los entes locales... Estos entes locales no pueden ser eliminados con razonamientos de caràcter burocratico»10.

Les pinzellades entorn a la història de Salt, centrades bàsicament en observar l’evolució del territori conegut popularment com les Deveses, ens han ajudat a comprendre l’interès i la força que aquest

El 12 de març de l’any 1974 s’efectua la sentència del Tribunal Suprem favorable al decret d’annexió.

territori ha despertat entre els veïns. A continuació volem destacar alguns elements que d’alguna

Immediatament comencen les mobilitzacions en senyal de protesta i el dia 7 d’abril un centenar de

manera o altre han perdurat i que per tant formen part del patrimoni cultural del Parc.

joves saltencs, amb braçalets i corbates negres es passegen pels principals carrers de la ciutat manifestant la seva disconformitat amb l’annexió. Una mostra més de les moltes protestes que la

Si busquem la definició de devesa al diccionari trobem: f 1 ant Extensió de terra vedada i generalment

sentència va desvetllar.

closa coberta de vegetació natural i destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya. Els elements que exposarem i analitzarem estan relacionats amb aquesta definició però a la vegada

A finals d’any, concretament el 30 de desembre de 1974 l’alcalde de Salt, Narcís Devesa, entrega

la complementen, resultant-ne un territori molt més complet i ric del que pot aparentar.

les claus de la vila a l’alcalde de Girona, Ignasi de Ribot en un acte protocol·lari celebrat a l’Ajuntament saltenc. Narcís-Jordi Aragó el descriu de la següent manera «Aquell vespre, en canvi, no hi havia

Un dels elements més destacats i que han influenciat més en el territori és la Sèquia Monar12. Es

pas cap moviment inusual al voltant de l’Ajuntament: la sessió, que teòricament i legalment era

tracta d’un canal de formigó armat en alguns trams, de parets de còdols en altres, i en alguns trams

pública, no havia estat anunciada per tal d’evitar aldarulls i protestes. (...) Presidia l’alcalde de Salt,

simplement es tracta d’una rasa excavada al terreny. S’inicia a la resclosa de la Pilastra, a Montfullà,

Narcís Devesa, que havia pres possessió del càrrec tot just feia dos mesos. Al seu costat hi seia

passa al nord del nucli de Salt i de Santa Eugènia i desguassa a l’Onyar, dins la ciutat de Girona.

l’alcalde de Girona, Ignasi de Ribot. Oberta la sessió, es llegiren diversos textos en castellà: el

Actualment la sèquia té cinc salts d’aigua que s’aprofiten per a produir energia hidroelèctrica. Tota

decret d’annexió i la sentència inapel·lable del Tribunal Suprem que, finalment, anava a ser executada.

la xarxa hídrica ha sofert una continuada transformació per la mà de l’home.

L’alcalde de Salt lliurà al de Girona les claus de la vila (...) Aprovada sense paraules, només amb

Aragó i Masó, Narcís-Jordi «Girona ara i sempre...» p. 122-127 Les informacions referents a la sèquia han estat tretes de l’Inventari elaborat per Alba Ter i titulat «Inventari Patrimoni Cultural del Riu Ter» 11

Aragó i Masó, Narcís-Jordi «Girona ara i sempre (una crònica)». Diputació de Girona. Girona, 1982 10 Aragó i Masó, Narcís-Jordi «Girona ara i sempre...» p. 122-127 9

12

9


Històricament sabem que ja l’any 823, en el primer document del poble de Salt, es fa referència a un corrent d’aigua «in ipso rego qui venit de Matamouros» creat artificialment per la mà de l’home. L’any 988 tenim la primera referència als molins i molinars de Salt. de «molinare» (Monar = moldre). L’any 1015 existeix una sèquia construïda pels comtes de Girona (en temps del comte Borrell). El primer traçat de la sèquia (Mercadal de Girona, Santa Eugènia i una part de Salt) es documenta en aquest moment («Regum Comitale»). El 1164 Estrader de Vilablareix edifica un molí paperer, i al s. XIII documents referits a la «via moneria». El 1315-1346 la sèquia Monar és propietat comtal. Pere III El Cerimoniós ordena l’ampliació de la sèquia fins a Montfullà. El segon traçat documentat el 1315 -«rec dels molins» i «carrera monaria»- allarga el traçat fins a la resclosa de cal Gegant (Montfullà). El seu recorregut acaba al riu Onyar. El 1358 Pere III concedeix la sèquia Monar en emfiteusi a Berenguer de Riera i d’altres. El 1453 Bernat de Sitjar obté el domini útil de la sèquia Monar. 1620 Francesc de Cruïlles i de Sitjar ven la sèquia Monar i nou molins -situats a Salt i al Mercadal de Girona- als jurats de la ciutat de Girona. No hi figuren però dos molins de Santa Eugènia ni la farga de Salt. S’aprofita per al reg d’hortes. El 1635 el rei ordena la destrucció de tots el molins exteriors a la ciutat de Girona per a impedir-ne la utilització per part dels francesos. Això suposa el declivi d’aquesta indústria. Al s. XIX la sèquia Monar propicia a Salt la construcció de fàbriques tèxtils. Usos industrials del rec (embarrats i cintes) s’imposen als usos agrícoles. Al s. XX centrals hidroelèctriques (Montfullà, Salt i Girona) aprofiten la força motriu de l’aigua de la sèquia Monar. Al 1920-1923 hi ha una ampliació de la sèquia coincidint amb les reformes i l’electrificació de les fàbriques tèxtils Coma i Cros i Gassol. Actualment, la sèquia mou les turbines de les centrals i indústries de Montfullà, Salt, Santa Eugènia i Girona. Òbviament la sèquia és l’element que estructura el territori i del qual en pengen alguns dels elements manufacturers. Com ja hem comprovat en un primer moment s’hi ubiquen els diferents molins i fargues, entre la que destaquem la Farga de Salt13. Antiga farga d’Aram instal·lada a l’antiga torre de Santdionís. Es tracta d’una torre de defensa quadrangular que té tres pisos d’alçària. Del moment original són les espitlleres d’arma de foc del primer i segon pis. Les estructures de la farga no es conserven. El seu nom prové de la família Santdionís, ciutadans de Girona. Molt probablement, al principi del s. XVI els Feixes bastiren un casal amb torre a prop de l’antic mas familiar. El control del camí ral, la protecció de diversos molins i del qui habitaven a l’entorn, ens explica el motiu de la construcció de la torre que tenia una funció més coercitiva que de defensa activa. L’any 1560 el salt d’aigua de la

Les informacions referents a la farga han estat tretes de l’Inventari elaborat per Alba Ter i titulat «Inventari Patrimoni Cultural del Riu Ter» 13

10


torre de Santdionís, com totes les manufactures de Salt, era propietat de la família Sitjar, que el tenia

d’aquesta fibra, amb barreges de cotó per a camiseria. Es va arribar a les 20.000 pues (unitats de

arrendat a Joan Terrats i Simon Casadevall, que en cedien l’explotació a Guillem Puiols, fargaire del

producció de filats).

regne de França. L’any 1576 Francesc Bordes, paperer, n’és el nou arrendatari i el fargaire és Esteve Diego, tots dos de Salt. El 1781 l’intendent general de Catalunya autoritza a Pere Sala el

El 1974 es va ampliar la filatura i es va construir la nau d’accés de l’autopista, i es va arribar a les

restabliment de la farga d’aram de Salt. Al s. XIX les fargues d’aram entren en decadència i es

24.000 pues. La fàbrica de Salt va arribar a tenir fins a 50.000 metres quadrats construïts. El 1974 es

reconverteixen en empreses que fabriquen atuells domèstics a partir de desferres d’aram: l’any

va construir, en uns terrenys entre Salt i Bescanó, la planta de tint, per tancar tot el cicle, amb el nom

1857 és darrera la data documentada de la farga de Salt com a indústria productiva. El 1876 la

de Gassol Color SA. A la fàbrica de Mataró es va diversificar el producte i es van fabricar, a més,

farga, que en aquest moment és un molí fariner, és adquirida per Francesc Vilardell, propietari del

mitges, mitjons i jerseis. En aquells moments, l’empresa tenia 1.800 treballadors entre Salt i Mataró.

que serà la indústria tèxtil Coma i Cros.

Als anys 90, però, els canvis en els gèneres i la generalització de les fibres sintètiques van encetar una crisi en l’empresa, que va cristal·litzar entre els anys 2002 i 2005, amb la progressiva reducció

Si ens hem referit a la farga de Salt com exemple de les primeres explotacions arrel de la sèquia, no

de la plantilla i el tancament definitiu.

hi ha dubte que la industrialització ocorreguda a mitjans del segle XIX també té el seu motor en aquest element. De l’etapa industrial, molt important per la vila ja que entre moltes d’altres

Com ja hem comentat l’altra indústria instal·lada a Salt és la Coma-Cros15, un dels complexos fabrils

transformacions va comportar-li un important increment demogràfic i el conseqüent canvi social,

més importants del curs baix del riu Ter, tant per la seva capacitat productiva com pel gran nombre

econòmic i urbanístic en destaquem dues. D’una banda la fàbrica Gassol, situada al nucli antic de

de treballadors que va acollir. La societat formada per Llach, Portabella i Cia. va iniciar, l’any 1850,

Salt, i de l’altra la Coma-Cros, ubicada a l’altra extrem i que va provocar el creixement en aquella

les primeres construccions de la fàbrica, que va prosperar ràpidament.

regió. El procés de forta expansió es va veure aviat interromput quan, entre els anys 1861 i 1865, la Guerra De la fàbrica Gassol14 direm que l’any 1845 l’ajuntament de Salt atorga un salt d’aigua de la sèquia

de Secessió americana va afectar greument la producció de cotó i va provocar una greu crisi en les

Monar. Era el molí fariner d’en Martorell, situat prop de l’església de Sant Cugat. Pere Ramió compra

indústries tèxtils, l’anomenada fam del cotó. Quan va acabar la crisi, entre 1865 i 1866, l’empresa va

el salt d’aigua i l’aprofita per a fundar l’empresa tèxtil «Ramió i Cia» que després serà «Oliveras i

canviar de mans (ho va fer diverses vegades) i hi va entrar capital barceloní. Destaca, l’any 1866, la

Cia.» «Coma, Ciuró i Clavell». Al 1852 la indústria tèxtil té 300 treballadors.

raó social Coma, Ciuró i Clavell a través de la qual va entrar a Salt la dinastia de Joan Coma i Xipell, que, primer en companyia d’altres socis i a partir de 1910 com a propietaris únics, van obtenir el

Entre 1910 i 1923 les tres fàbriques de Salt passen a mans d’un sol empresari, la companyia Coma,

control de totes les indústries tèxtils de la població.

Clivellés i Clavell, que va controlar tota l’oferta laboral de la població de Salt. 1923 Coma i Cros trasllada l’activitat a les noves instal·lacions del Veïnat de Salt i ven les instal·lacions del barri vell a

Entre els anys 1909 i 1912, Joan de Coma i Cros va adquirir la propietat de totes les indústries tèxtils

«Manufacturas Antoni Gassol», una empresa que va ser fundada el 1895 per Antoni Gassol a Mataró

de Salt (el 1911 compra la Coma-Cros). Així va començar un procés de reorganització de l’estructura

per dedicar-se a la fabricació i comercialització de mitges de cotó i altres matèries. L’any 1923, per

industrial de Salt. L’any 1920 es va concentrar la producció a l’edifici de la Coma-Cros i fins al 1969

reforçar el subministrament de fil de cotó, els propietaris de l’empresa van comprar la filatura a Salt

es van fer diverses obres d’ampliació del complex, amb el parèntesi de la guerra civil de 1936-1939,

per poder donar cobertura a tota la demanda. Cap als anys cinquanta va sortir la fibra de niló i es

en què, sota el nom de Kropotkin, esdevingué fàbrica d’armes i bombes. Aquest mateix any, la

van començar a fabricar mitges amb aquesta matèria, molt semblant a la seda.

fàbrica es va vendre a indústries Burés i al 1990 al Grup Kio. L’any 1995 la va adquirir l’Institut Català del Sòl i el 1998 va passar a mans de l’Ajuntament de Salt, que va decidir conservar i rehabilitar

En la mateixa dècada es va participar en la fundació d’una empresa de teixits per a camiseria,

aquest edifici singular i emblemàtic per a equipaments públics.

nomenada Monar Tèxtil SA, per reforçar la producció. A final dels anys seixanta es va començar a produir la fibra de poliamida a la planta de Salt i en els setanta es va crear l’empresa Gassol Fibras

El projecte de reconversió de la Coma i Cros, actualment en fase d’execució, s’articula a l’entorn de

SA, dedicada a la texturització de la poliamida i altres fibres sintètiques de filament continuat. Amb

4 eixos: Oficina de Programació, Ateneu d’Entitats, Zona d’Espais Comuns (Bar-Restaurant, Sala

l’arribada de les fibres sintètiques (polièster), es va transformar la filatura per a la manipulació

Polivalent, Sala Ateneu, Sala de Conferències, 2 Sales d’Assaig, Sala d’Actes amb capacitat per a unes 200 persones, Auditori en graderia, 2 Sales de Reunions i 4 Bucs de Música per Assaig de

Les informacions referents a la fàbrica Gassol han estat tretes de l’Inventari elaborat per Alba Ter i titulat «Inventari Patrimoni Cultural del Riu Ter» 14

Les informacions referents a la fàbrica Coma-Cros han estat tretes de l’Inventari elaborat per Alba Ter i titulat «Inventari Patrimoni Cultural del Riu Ter» 1

11


Grups) i Zona d’Equipaments Locals i Supralocals (Biblioteca Municipal, Museu de l’Aigua, els estudis universitaris…). Aquestes obres tenen una durada prevista de 18 mesos i permetran un salt qualitatiu decisiu en el desenvolupament de la Factoria Cultural de la Coma Cros. També molt rellevant resulta el Safareig de les dones que en certa manera està a cavall de les dues grans tradicions productives de Salt i que es troba al mig del territori a tractar, esdevenint un element de gran importància simbòlica. El safareig es troba al costat de les hortes, i per tant de la tradició agrícola del municipi però a la vegada era bàsicament utilitzat per les dones de la fàbrica, que quan sortien de la mateixa anaven a cultivar els horts i a la vegada aprofitaven per rentar-hi la roba. D’aquest safareig sabem que fou posat en funcionament per un particular l’any 1889. Aleshores hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar en cas de mal temps. L’aiguat de 1940 el va destruir, però el 1952 l’Ajuntament se’n va fer càrrec i el va reconstruir, aixecant 50 cm el safareig antic i fixant un preu per al seu ús, destinat al manteniment. Després d’uns anys d’abandó, fou restaurat l’any 2003 per l’Ajuntament16. Així doncs existeix una forta activitat agrícola que ha conviscut a la irrompuda de l’activitat industrial. Certament perduren molts elements relacionats amb aquesta activitat on l’horticultura17 hi ha tingut un paper destacat. Trobem una sèrie d’arbres funcionals, a banda dels xiprers per crear recers i dels fruiters, es plantaven saules per a disposar d’ombra on reposar de la feixuga tasca de treballar la terra, tradicionalment s’hi han situat les barraques a sota i també s’hi recolzaven les canyes per al seu assecat; els lledoners es plantaven per a obtenir eines de les seves branques, es donava forma a les forques a mesura la branca es desenvolupava i es tallava quan aquesta ja estava formada; o les vimeteres es podaven assíduament per obtenir vímets amb els quals fer nombroses peces de cistelleria, útils per a moltes funcions en tots els àmbits. En l’elaboració del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Elements d’Interès Històric, paral·lela a la del present document, s’hi inclou un catàleg que protegeix els arbres singulars. També lligats a l’activitat hortícola hi ha diversos elements secundaris, no inclosos com a elements a protegir per l’esmentat pla, que són els dipòsits de comuna, on es guardaven les aigües fecals per al posterior adob de la terra, els recers de rierencs i de xiprers, per a protegir el planter del vent i les glaçades tardanes, els safareigs de rentar verdures, o els canyars. L’agricultura també hi ha tingut cabuda i alguns elements en són un clar exemple, i per tant també formen part d’aquest patrimoni vinculat al Parc. Entre aquests elements en sobresurten dues categories. D’una banda existeixen alguns masos històrics, per tant elements culturals relacionats amb el patrimoni i que esdevenen una evidència del què ha estat aquell territori. Un exemple d’aquest tipus de

Les informacions referents al safareig han estat tretes de l’Inventari elaborat per Alba Ter i titulat «Inventari Patrimoni Cultural del Riu Ter» 17 Bustamante, Ivan «Pla Especial del Parc de les Deveses de Salt. Informe ambiental» Ajuntament de Salt i Parc de les Deveses de Salt, 2005 16

12


construccions és el Mas Ribot, casalot històric i que sens dubte té molt a veure amb el passat i present del Parc. De l’altra ens trobem amb elements naturals relacionats amb l’agricultura. Aquest pot ser el cas per exemple de les motes, acumulacions de terra que permeten la defensa del terreny cultivat. En definitiva també són un exemple de la transformació del paisatge que ha comportat l’agricultura. Un altre grup d’elements relacionats amb l’agricultura, que formen part del patrimoni cultural del territori i que ens permeten copsar-ne la seva importància són els camins18, els quals presenten la particularitat d’ésser elevats per tal de facilitar el trànsit després de les inundacions, ja que així drenaven més ràpidament i permetien la circulació quan les terres adjacents encara estaven negades. Amb característiques similars i dins el mateix grup d’elements relacionats amb la comunicació, trobem els que estan estretament vinculats al riu i que durant segles han servit per travessar-lo, és així com durant segles passos de barca, guals, passeres, etc. han servit per superar la barrera que suposava el Ter. És el cas per exemple del Passallís del Gegant

19

, consistent en una capa de

formigó reforçada amb alguns rierencs. D’una amplada de 3 metres i una longitud d’uns 30 m, travessa el braç nord en què es divideix el Ter en aquest paratge, després d’haver travessat el braç sud pel gual del pas del Gegant. Més proper al nucli de Salt perdura el Pas d’en Prats, gual que comunica Salt amb Sant Gregori, que pràcticament no s’utilitza, i en el que no s’hi aprecia estructura construïda de cap tipus. Finalitzant cal fer referència a una de les activitats a què la devesa deu el nom, es tracta de la pastura, sens dubte molt important a la regió i que com hem comprovat durant segles va ser motiu de disputes. Ens sembla rellevant que un indret tan peculiar també hi tingui cabuda aquesta activitat, que malgrat no ha deixat tantes restes com les altres si que encara se’n conserva algun vestigi. Es per exemple el cas d’alguna barraca de pastor, en mal estat de conservació però que esdevé una peça important per explicar el trencaclosques del passat. Resumint direm que no hem realitzat un inventari exhaustiu del patrimoni cultural, sinó que ens hem fixat en els diferents elements que mostren o simbolitzen moments i actuacions importants pel territori. Hem escollit una amalgama d’elements de diferents característiques però que en conjunt creiem aportaven aquesta visió global de les transformacions que ha sofert el Parc. Un Parc que ha estat cabdal pels veïns i aquests l’han viscut i treballat durant molts segles, les restes i elements comentats en són una petita mostra. Sediments d’història per construir el demà

Bustamante, Ivan «Pla Especial...» p.42 Les informacions referents als elements que permeten travessar el riu han estat tretes de l’Inventari elaborat per Alba Ter i titulat «Inventari Patrimoni Cultural del Riu Ter» 18 19

13


Al llarg d’aquest apartat hem anat explicant l’evolució que ha sofert el municipi de Salt, centrant-nos principalment amb el territori més proper al riu. No ha estat una evolució lineal i cronològica però si que hem destacat algunes de les qüestions més rellevants i que més han condicionat el futur del municipi. Amb anterioritat hem esmentat una sèrie d’elements que han ajudat a la configuració de circumstàncies, situacions que han estat motiu de transformacions i que sens dubte han marcat

Salt

Sant Gregori

any

població

any

població

1497 1515 1553 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

20* 22* 23* 122 255 1316 1377 1619 2105 2280 3125 4185 5360 5674 5321 5582 5956 6241 7077 8647 11467

1497 1515 1553 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

117* 139* 128* 640 1096 2283 2216 1785 1881 1861 1862 1876 2142 2058 2014 2050 2140 2711 3840 4518 6469 1472 1625 1735 1830 2214 2288 2335 2406 2509 2590 2705 2844 2951

21123 21939 21678 21822 22017 22472 23214 24513 25912 27370 28017

Comparació de l’evolució demogràfica de Salt i Sant Gregori

l’evolució del municipi. Ja hem parlat de les lluites veïnals i de la importància d’aquestes per guanyar disputes amb Girona. Però no tota la història s’analitza a través de les disputes. A continuació volem parlar del present de Salt, una actualitat que ve marcada pel seu passat. Si ens tornem a situar al segle XV i ens fixem en la població veiem com Salt té, a l’any 1497 20 focs, gairebé una sisena part dels que presenta el veí Sant Gregori (en el mateix any tenia 117 focs20). Amb la taula de l’evolució demogràfica comparativa d’ambdós municipis comprovem com fins a mitjans del segle XIX Sant Gregori presenta un volum poblacional molt més important. És arrel de la industrialització, i per tant i com hem comentat de la històrica sèquia Monar, que la indústria qualla en gran manera a Salt fet que com ja hem anat repetint li comporta un munt de conseqüències. L’any 1900 és el primer moment en que el poble de Salt supera demogràficament a Sant Gregori, des de llavors les tendències són totalment oposades i només vint anys després els habitants de Salt multipliquen gairebé per tres els de Sant Gregori. La força de la industrialització sembla no tenir aturador i a mitjans dels anys vuitanta Salt ja sobrepassa la barrera dels vint mil habitants (llavors Sant Gregori no arriba als dos mil). Evidentment un augment demogràfic d’aquestes dimensions no només es sintetitza en el total d’habitants, sinó que ens obliga a fixar-nos en la seva composició. Salt arrel de la indústria esdevé un municipi d’immigrants, de gent vinguda d’arreu i que faran, com hem comprovat, adoptar formes i costums molt específiques. La ciutat es veu amb l’obligació de construir nous habitatges, habitatges plurifamiliars que amb els anys seran ocupats per nous nouvinguts, i en conseqüència, i malgrat les indústries històriques han tancat les seves portes Salt continua sent un lloc d’arribada i d’acollida per molts immigrants. Avui la xifra de població ronda els trenta mil habitants, i la diversitat és la força d’aquesta ciutat que ha vist com en poc més de cent cinquanta anys passava de ser un petit poble agrícola i tradicional a una ciutat d’envergadura considerable que conserva algunes tradicions però que de ben segur ha de qüestionar-se algunes qüestions. Tasca que pel què hem vist no és gens nova pels veïns d’aquesta regió.

20

Totes les dades demogràfiques d’aquest capítol són extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT.

14


Així doncs, parlant de situacions destacades i moments propicis no hi ha dubte que Salt es troba en un altre d’aquests encreuaments. El Ter ha deixat moltes empremtes i sediments, ara torna a ser un bon moment per asseure’s i reflexionar-hi. Pensar i imaginar com ha de ser el futur d’aquest territori pel que tant han lluitat els seus veïns. Des del segle XV els saltencs es beneficien dels aiguadeixos del Ter. Des de sempre s’ha utilitzat la força de l’aigua com a motor de moltes propostes. De ben segur que amb els sediments que ens ha deixat podem construir un nou futur pel Parc del demà.

15


Prova  

riu ter, aheae aghaekah a eheahh

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you