Page 1

       

Guies

. Gener 2013

         

Guía del Salari  Mínim  Interprofessional  50 anys de salari mínim. 

2013 :

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional Elaboració: Manolo Ortega 


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

    2 

1 ‐ Quan sorgeix el Salari Mínim?    2 – Per què existeix el SMI i on es regula?.    3 – Concepte de SMI?.    4 – Com es fixa el SMI?.       

4.1 ‐ Quantia.  4.2 ‐ Regles d'absorció i compensació. 

5 – El SMI en altres països o com incórrer en una comparació simplista. 

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

Guia del Salari Mínim Interprofessional.    Entre el final de 2012 i començament de 2013 el Salari Mínim Interprofessional  (SMI) torna a ser protagonista de l'actualitat laboral. Ho va anar ja l'any anterior doncs  per primera vegada des de la seva existència el SMI no es va modificar, mantenint en  conseqüència el seu import de 641,40 € al mes, l'any 2011 i 2012. Com dèiem en 2013  ha  tornat  a  situar‐se  en  el  punt  de  mira  informatiu  bàsicament  per  la  mateixa  raó  doncs encara que no s'ha congelat, la pujada ha estat tan mínima que esdevé gairebé  ridícula.  En  concret  s'ha  augmentat  un  0,6%  i  en  conseqüència  per  2013  tindrem  vigent  un  SMI  de  645,30  €.  És  a  dir  un  increment  de  3,90  €  al  mes.    Com  a  conseqüència  de  les  dades  anteriors  immediatament  se'ns  plantegen  diverses preguntes: Quin és la causa que el SMI no s'incrementi almenys a l'una que la  pujada  de  preus?,  realment  té  tanta  importància  la  fixació  d'aquest  concepte?,  a  quants  treballadors  afecta?,  i,  en  altres  països  el  SMI  en  què  import  està  fixat?.  La present guia pretén donar resposta a totes les qüestions anteriors a més de centrar  conceptual i normativament el SMI. Igual que en les anteriors guies pretenem oferir un  document breu i concret que ens apropi de forma ràpida al tema analitzat i que en  aquesta ocasió és el SMI.  1 ‐  Quan sorgeix el Salari Mínim?    Al  nostre  país  es  fixa  per  primera  vegada  l'any  19631  mitjançant  el  Decret  55/1963, de 17 de gener , un salari mínim "per a qualssevol activitats " i estableix unes  quantitats  segons  diversos  criteris  (es  compleixen,  per  tant  50  anys  de  la  seva  existència):    ‐ Treballadors de 18 o més anys de la indústria, l'agricultura o els serveis (60 pessetes  al dia o 1.800 pessetes al mes).  ‐ Aprenents de primer any, marmitons i botons de catorze anys en la indústria i els  serveis (24 pessetes al dia).    ‐ Treballadors agrícoles de 14 anys (40 pessetes al dia).    Des de l'any 1997 desapareix la distinció de salari mínim entre treballadors menors i  majors de 18 anys doncs amb anterioritat i durant un període relativament llarg 

                                                            1

Es possible consultar la disposició a http://www.boe.es/boe/dias/1963/01/19/pdfs/A00919‐00920.pdf. 

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

3


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

s'establien tres salaris mínims, un per als treballadors de 16 anys, uns altres pels de 17  anys i , finalment un altre per als majors de 18 anys2 .  2 – Per què existeix el SMI i on es regula?.    Si busquem una base normativa inicial hem de remetre'ns a la Constitució en el  seu  article  35.  1:  "Tots  els  espanyols  tenen  el  deure  treballar  i  el  dret  al  treball,  a  la  lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració  suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas  pugui fer‐se discriminació per raó de sexe."   

Un desenvolupament més complet ho trobem l'article 27 de la Llei de l'Estatut dels

Treballadors al que ens referirem després. I finalment cal esmentar

el Reial Decret‐llei  3/2004 , de 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim  interprofessional i per a l 'increment de la seva quantia i el decret anual que dicta el  Govern per a la fixació de la seva quantia.  També existeixen esments en normes de caràcter internacional: La Carta Social  Europea, la Carta Comunitària de Drets Socials Fonamentals...    De la lectura de les normes anteriors podem extreure la conclusió que es tracta  d'una intervenció de l'Estat en matèria salarial garantia assignant‐li la funció salarial  mínima dels treballadors, cap dels quals pot percebre pel seu treball en qualsevol  activitat un salari per sota de la quantia del SMI, actuant com a garantia mínima de  retribució suficient.  També té la funció d'actuar com a referent per determinar el salari de treballadors tals  com els empleats de llar, els penats que treballen, els contractes de formació. Així com  per determinar les quanties màximes en determinades garanties salarials com la  responsabilitat del Fons de Garantia Salarial (FOGASA)4, la determinació de las bases  mínimes de cotització...  3

Per  tant  podríem  concloure  que  el  SMI  té,  en  el  moment  actual,  una  doble  funció: la primera estrictament salarial actuant com a línia límit per sota de la qual no  es  pot  cobrar  i  una  segona  relacionada  amb  aspectes  que  podríem  qualificar  com  a   "col∙laterals" i relacionats amb l'activitat laboral, però no estrictament salarials.                                                                   2

Podríem plantejar‐nos si aquesta distinció per edats no comporta una discriminació basada en aquesta  circumstància, no obstant això el Tribunal Constitucional en Sentència de 7 de març de 1984 (BOE de 3  d'abril) va arribar a la conclusió que no existia discriminació bàsicament per tres qüestions: el menor  rendiment dels menors, la incompleta formació i les menors càrregues familiars.  3  Aquesta norma desvincula el SMI d'altres efectes que no són estrictament laborals i estableix  l'Indicador Públic de Rendes d'Efectes Múltiples (IPREM), al que farem referència més endavant.  4  El límit de salari diari que abonarà el FOGASA és del doble del SMI.    Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

4


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

3 – ¿Concepte de SMI?.  El SMI és l' import a percebre per la prestació de treball per compte d'altri o assalariat  per sota del com ningú pot ser contractat doncs en cas contracto el pacte seria contrari  a  les  normes.  A  més  afecta  a  qualsevol  professió  o  ofici,  categoria,  grup...en  la  qual  estigui  enquadrat  el  treballador,  d'aquí  l'apel∙latiu  de  "interprofessional".   Finalment,  d'acord  amb  el  previst  en  l'article  27.2  del  ET,  l'import  del  SMI  és  inembargable.  És  a  dir  que  davant  els  deutes  que  el  treballador  no  ha  pagat  els  creditors  tenen  limitada  la  seva  actuació  contra  el  patrimoni  del  treballador  deutor  com  a  mínim  en  l'import  íntegre  del  SMI,  donada  la  consideració  de  nivell  mínim  de  subsistència. Per als imports que superin la quantia del SMI existeix l'escala prevista en  la  LEC  (art.  607)5  que  permet  l'embargament  d'una  proporció  en  augment  a  mesura  que creix l'import del salari superant la quantia del SMI.     

4 –  Com es fixa el SMI?.  L'article 27 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors estableix:  "1. El Govern fixarà, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més  representatives, anualment, el salari mínim interprofessional, tenint en compte:    a. L'índex de preus al consum.  b. La productivitat mitjana nacional aconseguida.  c. L 'increment de la participació del treball en la renda nacional.  d. La conjuntura econòmica general.    Igualment es fixarà una revisió semestral per al cas que no es compleixin les previsions sobre l'índex de  preus citat.  La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà a l'estructura ni a la quantia dels salaris  professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell.    2. El salari mínim interprofessional, en la seva quantia, és *inembargable." 

                                                           

1.

5

Per a la primera quantia addicional fins a la qual suposi l'import del doble del salari mínim  interprofessional, el 30 %.  2. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un tercer salari mínim  interprofessional, el 50 %.  3. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un quart salari mínim  interprofessional, el 60 %.  4. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un cinquè salari mínim  interprofessional, el 75 %.  5. Per a qualsevol quantitat que excedeixi de l'anterior quantia, el 90 %.

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

5


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

D'acord amb la previsió el Govern estableix mitjançant Reial decret l 'import del  SMI para cada any . La previsió de consulta amb els agents socials és obligatori, però  no vincula la decisió de l'Executiu. Encara que la norma també relaciona quatre  indicadors a tenir en compte per a la seva fixació la realitat és que generalment l'  increment del SMI es produeix atenent gairebé exclusivament a l'evolució de l'índex de  preus al consum tal com veiem en la taula següent.  La sèrie inclou les dades des de 1998 per ser el moment en el qual s'elimina la distinció  d'edats. Podem observar també el període entre 2004 i 2009 en el qual els increments  són superiors a l'IPC.  Això va ser conseqüència de la promesa electoral del Govern  Socialista que es va comprometre a situar el SMI en 800 €. Finalment, com és sabut  l'increment no va ser possible com a conseqüència de l'aparició de la crisi de 2008 i la  posterior derrota electoral. 

6

Salari mínim interprofessional. Sèrie 1990-2012 Evolució del salari mínim interprofessional , quantitat i període. Unitats:euros. Increment en percentatge

euros/dia euros/mes Increment sobre el salari anterior Font: INE. 

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

13,6

13,9

14,2

14,4

14,7

15

15,3

408,9 416,3 424,8 433,4 442,2 451,2 460,5 2,1

1,8

2

2

2

2

2

2005 2006 17,1

18

2007

2008 2009 2010

2011

2012

21,4

21,4

19

20

20,8

21,1

513 540,9 570,6

600

624

633 641,4 641,4

11,4

5,2

4

5,4

5,5

1,5

1,3

4.1 ‐ Quantia. 

La fixació de la quantia en el RD 1717/2012, de 28 de desembre per al SMI de 2013 es  caracteritza per:  1) Com ja s'ha assenyalat és única per a tots els treballadors sense distinció alguna i es  fixa en 21,51 € al dia o 645,30 € al mes.  2) La retribució en espècie, si existís, no pot donar lloc a la minoració de l 'import en  diners.  3) El salari es refereix a la jornada legal de cada activitat i, en el cas del salari diari, no  inclou la part proporcional de diumenges i festius. Si es realitza una jornada inferior es  percebrà la part proporcional.  4)  Es  realitza  un  tractament  especial  per  als  treballadors  eventuals  i  temporers  els  serveis dels quals no excedeixin de 120 dies a l'any i que consisteix en: cobraran la part  proporcional  de  la  retribució  dels  diumenges  i  festius,  així  com  de  les  dues  gratificacions  extraordinàries  al  fet  que,  com  a  mínim,  té  dret  tot  treballador,    Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

0

2013 21,51 645,30 0,6


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

corresponents al  salari  de  trenta  dies  en  cadascuna  d'elles,  sense  que  en  cap  cas  la  quantia del salari professional pugui resultar inferior a 30,57 euros per jornada legal en  l'activitat.  La  retribució  de  les  vacances  dits  treballadors  percebran,  conjuntament  amb el salari mínim interprofessional, la part proporcional d'aquest corresponent a les  vacances legals mínimes en els supòsits en què no existís coincidència entre el període  de gaudi de les vacances i el temps de vigència del contracte.  7 

5) Els treballadors del servei de la llar familiar que treballin per hores, en règim extern  el  salari  mínim  d'aquests  empleats  serà  de  5,05  euros  per  hora  efectivament  treballada.    6) Finalment i en relació amb l'indicador d'índex de preus al consum preveu una revisió  semestral per al cas que no es compleixin les previsions del govern.   

4.2 ‐ Regles d'absorció i compensació. 

Com s'ha assenyalat anteriorment l'article 27 del ET indica que: La revisió del salari 

mínim interprofessional no afectarà a l'estructura ni a la quantia dels salaris professionals quan aquests,  en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell. Aquesta és la coneguda com a regla 

d'absorció i compensació.    Amb la indicació anterior s'està fent referència als efectes que tindrà la fixació  de la quantia concreta del SMI en cada any per als salaris vigents. La regla fa referència  als salaris pactats en els convenis col∙lectius i que pot ser necessari revisar si queden  per sota de la nova quantitat establerta. Per a això ha de realitzar‐se en còmput anual  de tots dos. A aquests efectes el SMI s'haurà d'incrementar amb les dues pagues extres  i finalment comparar ambdues quantitats. La fixada en conveni col∙lectiu no podrà ser  inferior a la resultant del SMI; si fos menor haurà d' incrementar‐se fins a aconseguir  aquesta xifra.    Per concloure l'apartat esmentarem que el nombre de treballadors que cobren  el salari mínim al nostre país ha anat en augment en els últims anys. En conseqüència  el  col∙lectiu  de  treballadors  afectats  per  l'import  mínim  ha  evolucionat  de  ser  una  quantitat insignificant a representar un nombre preocupant.6                                                                     6

La fundació 1º de Maig ha elaborat l'Informe "Treballadors pobres i empobriment a Espanya" en el  qual afirma que un 35% de la població ocupada rep un import igual o inferior al SMI. L'informe es pot  consultar en la web de la fundació.    Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

5 – El SMI en altres països o com incórrer en una comparació simplista.  Ens  referirem  a  la  situació  del  SMI  en  els  estats  de  la  Unió  Europea,  mitjançant  la  utilització de les dades d' EUROSTAT amb dades d'agost de 2011.  És  evident  que  el  salari  mínim  no  és  igual  en  tots  els  països,  així  trobem  una  gran  oscil∙lació: entre 123€ (Bulgària) i 1758 € (Luxemburg) mensuals. 

 

Font: EUROSTAT. 

El mapa mostra la distribució dels diferents nivells de salari mínim, assignant  diferents colors segons els diferents imports.       La gràfica de la pàgina següent compara els diferents nivells dividits en tres  grup: el primer entre 100 i 400, el segon (en el qual estaria inclòs Espanya) entre 550 i  900 i un tercer que comprèn els estats els salaris mínims dels quals són superiors a  1.000 €. 

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

8


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

9

Font: EUROSTAT. 

No obstant això la comparació anterior aïlladament considerada no ens  condueix a cap conclusió, doncs els dubtes sorgeixen de forma immediata, per què no  pujar els salaris mínims de tots els països?, tenen major poder adquisitiu els  treballadors dels estats amb major salari mínim?...Efectivament per poder comparar  els salaris d'uns llocs amb els de uns altres s'haurien de tenir en compte moltes altres  variables: els nivells de productivitat, el salari mitjà del país, els sistemes impositius, el  pagament per utilització de serveis públics...    El que si que existeixen són opinions oposades respecte a la conveniència o no  d'un augment dels salaris mínims, tenint en compte els efectes econòmics que poden  produir doncs la variació dels mateixos, segons els països, poden tenir efectes sobre  l'estructura general dels salaris del país, també poden marcar una tendència sobre els  augments de la resta dels salaris i fins i tot incidir sobre els nivells de creació  d'ocupació. Uns autors creuen que increments dels salaris mínims tenen efectes  negatius sobre l'economia, no obstant això uns altres defensa la posició contrària.   Es poden consultar les publicacions referenciades en l'últim apartat per ampliar la  informació sobre les diferents postures esmentades.      Del que no hi ha dubte és que la fixació de salaris en general i dels mínims en  particular es troba en el centre del debat polític i econòmic. Com a mostra de  l'afirmació anterior simplement hem d'atendre a l'actualitat informativa que ens  assalta en els últims temps: reforma laboral que permet negociar baixades de salaris,    Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

possibilitat de no aplicar les condicions de salarials del conveni, pràctica congelació de  l'augment del SMI en els dos últims anys, reduccions salarials dels empleats públics a  Espanya, reducció del SMI a Grècia.....i recomanacions constants del Fons Monetari  Internacional, del Banc Mundial, del Banc Central Europeu i de la pròpia Unió Europea,  de contenció salarial quan no de disminucions. Totes aquestes mesures han estat  criticades, com no pot ser d'una altra manera, des del punt de vista social i econòmic  doncs fa recaure els costos de la crisi econòmica gairebé en exclusiva sobre els  treballadors. A més restringeixen de forma considerable la demanda agregada doncs  els baixos salaris comporten gastar pràcticament la seva totalitat. D'altra banda, en  aquest context d'austeritat econòmica, aquesta retallada contribueix encara més a  agreujar l'estancament econòmic.    Existeix, no obstant això, el Conveni núm. 131 de la OIT sobre fixació de salaris  mínims que establir una sèrie de criteris:    ‐ El salari mínim ha de fixar‐se amb la participació dels agents socials.  ‐ En el moment de fixar el seu import es recomana tenir en compte els següents  indicadors:  a) Un llindar de salari vital mínim.  b) Una proporció respecte a la mitjana i la mitjana dels salaris. La Carta Social Europea  del Consell d'Europa exigeix un salari mínim d'almenys el 60% del salari net mitjana  nacional.  c) Imparteixo de les despeses salarials i els preus.    Tots els indicadors anteriors tenen dificultats evidents per ser concretats en el  moment de decidir en la pràctica l'import del salari mínim.   7 – Referències i fonts d' informació.    ¿Aumentar  el  salario  mínimo  puede  reducir  el  desempleo?.  Marco  Antonio  Moreno.  En  http://www.elblogsalmon.com/mundo‐laboral/aumentar‐el‐salario‐minimo‐puede‐reducir‐el‐ desempleo 

‐ Incidencia del incremento del salario mínimo en la tasa de desempleo. José Ramón  Pin  y  Diego  Barceló.  IESE.  2009.  En  http://www.iese.edu/research/pdfs/ESTUDIO‐ 81.pdf 

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

10


Guia del Salari Mínim Interprofessional.

‐ Justicia social y crecimiento: el papel del salario mínimo. 2012. Oficina Internacional  del  Trabajo.OIT.  En  http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/‐‐‐ed_dialogue/‐‐‐ actrav/documents/publication/wcms_183570.pdf  ‐  Por  qué  los  salarios  son  tan  bajos  en  España.  Vicenç  Navarro.  En  http://www.vnavarro.org/?p=7775  ‐  Salario  mínimo,  mercado  de  trabajo  y  promesas  electorales.  Carlos  Pérez  Domínguez.  Inmaculada  González  Güemes.  En  http://www.ruct.uva.es/pdf/Revista%206/6102.pdf  Una estimación del impacto de las variaciones del salario mínimo sobre el empleo.  Boletín económico Banco de España. Diciembre 2012. En   ttp://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/ BoletinEconomico/12/Dic/Fich/be1212‐art2.pdf   

Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013

Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

11

Guia SMI  

Guia Salari Mínim Interprofessional. 50 anys.