Page 1

3 – Ámbit d’aplicació del Dret Laboral

3

ÀMBIT D’APLICACIÓ DEL DRET LABORAL.

3.1 – Relacions incloses a l’àmbit de l’ET. 3.2 – Relacions excloses a l’àmbit de l’ET. 3.3 – Relacions Laborals de caràcter especial. 3.4 – Estatut del treball autònom.

- –23 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat


3 – Ámbit d’aplicació del Dret Laboral

3 – ÀMBIT D’APLICACIÓ DEL DRET LABORAL.

3.1 – Relacions l’àmbit de l’ET.

incloses

a

L’art. núm.1.1 de l’ET diu “la present llei serà d’aplicació als treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins l’àmbit d’organització i direcció d’altre persona, física o jurídica, denominada empleador o empresari”. Per la seva banda el mateix article al paràgraf 2 fa esment a la consideració d’empresari de les ETT. El que està fent aquest primer article de l’ET és definit les característiques que cal que es donin en una relació per tal de que sigui qualificada com a laboral; amb independència d’existència de contracte de treball o d’altre tipus de contracte(per exemple mercantil). Per tant, els requisits necessaris per reconèixer una relació laboral són: En front de 1-Voluntarietat. l’obligatorietat, malgrat que de relacions obligatòries existeixen poques. En conseqüència aquest element és poc important. 2-Dependència. La relació cal que es desenvolupi dins l’àmbit d’organtizació i direcció de l’empresari. Potser aquest és l’element vertebrador de la relació i per tant més decisiu. Caldrà indagar el grau de dependència o autonomia respecte a l’execució de la feina. Per exemple són indicatius de dependència: està immers a l’esquema jeràrquic de l’empresa, la subordinació als caps de la mateixa....

3-Alienitat. Mitjançant aquesta expressió ens referim al fet de que el treballador presta serveis per a un altre. Indicatiu de l’existència de la mateixa són: - alienitat en els fruits, es a dir, que allò que es produeix no és propietat del treballador. - -alienitat en els riscos: és l’empresari qui carrega amb els costos de producció i en els beneficis, sense que el treballador sigui afectat pel mateix. 4 - Retribució. Aquest és un element bàsic. És indiferent la forma de pagament: comissió, fix....però cal que el serveis es pagui. 5-Personalíssima. Això vol dir que cal identificar de forma concreta el subjecte que efectuarà el treball, per tal de distingir-la d’altres tipus de relació pròximes com l’arrendament de serveis. Per últim cal fer esment a una nova forma de relació laboral, legal en el nostre sistema des de 1994, i que dona forma a una prestació de serveis peculiar i que serà analitzada en el lloc adient: les Empreses de Treball Temporal.

3.2 –Relacions l’àmbit de l’ET

excloses

de

En aquest apartat veurem el cas contrari a l’anterior, es a dir, relacions, que aparentment podem semblar laborals però en realitat no ho són. Això és així o be per la manca d’algun o alguns dels elements anteriors o perquè tenen la seva regulació pròpia en una altra branca del Dret. Són

a) Les relacions dels funcionaris públics que estan regulades pel

- –24 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat


3 – Ámbit d’aplicació del Dret Laboral

seu propi estatut, l’Estatut de la Funció Pública, així com el personal al serveis de l’Estat, les

f) L’activitat de representants de comerç per compta d’un o més empresaris, sempre que s’obliguin personalment a respondre del bon fi de l’operació, assumint el risc i ventura de la mateixa (art. 1.3f ET).

CCAA, les Corporacions Locals(art. 1.3a ET). b) Les prestacions personals obligatòries (art. 30 CE;art. 1.3 b ET, RD 1234/90 i RRDD 8488/93 i 266/95). En aquest cas queden excloses per no donar-se la característica de voluntarietat.

g) Per últim art. 1.3g exclou als transportistes autoritzats amb vehicle propi; ja que en realitat són autònoms. 3.3 – Relacions laborals de caràcter especial.5

c) L’activitat de desenvolupament del càrrec de conseller o membre dels òrgans d’administració a les empreses que siguin societat(art. 1.3c ET), no obstant això si a més a més es presten serveis laborals llavors no quedaran excloses. d) Els treballs benèvols i veïnatge(art.1.3d manca la alienitat..

Les relacions que es comenten a continuació tenen la consideració de laborals si bé totes tenen alguna peculiaritat pròpia que fa recomanable una regulació específica per aquesta. Es a dir, que per conèixer el funcionament caldrà anar a trobar la norma específica que regula cada relació i en allò que no estigui regular aplicar subsidiàriament l’ET. Com veurem el gènere inclou nombroses “espècies” però totes subsumibles dins d’aquest. D’aquestes relacions, pel que fa al nostre nivell, només cal tenir un visió general per això pel seu estudi s’insereix el quadre resum de la pàgina següent.

amistosos, de bon ET). Aquí retribució,

e) Els treballs familiars, excepte quan es demostri la condició d’assalariat de qui els realitza(art. 1.3e ET). Es consideren familiars aquells que compleixen dos requisits: 1) la convivència amb l’empresari 2) un parentiu de fins a 2n grau i el cònjuge.

5

Veure exercici núm. 3.1 al final del capítol

- –25 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat


3 – Ámbit d’aplicació del Dret Laboral

3.4 – Aproximació a l’ Estatut del treball autònom. Després d’un llarg procés reivindicatiu i negociador el 13 de’octubre de 2007 entrà en vigor la Llei 20/2007, de 12 de juliol, del treball autònom. Aquesta és una llei pionera a Europa que vol regular les situacions de treball de milions de treballadors que sota la cobertura del treball autònom desenvolupen de forma efectiva un treball amb poques diferències al treball per compta d’altre. 3.4.1 – A qui afecta aquesta llei? A les persones físiques que realitzin de forma habitual, personal, directa, per compta pròpia i fora del’ámbit de direcció i organització d’una altre persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu. Es a dir als treballadors autònoms. Introdueix, la llei, una nova categoria de treballadors autònoms als quals denomina treballadors autònoms econòmicament depenents. Aquestos són aquells que realitzen una activitat per un client del que depenen econòmicament per percebre, al menys, el 75% dels seus ingressos. Per ser qualificat com a treballador autònom econòmicament depenent cal reunir els següents requisits: - No tenir contarctats treballadors ni contractar o subcontractar part o tota l’activitat amb tercers. Disposar de material i infraestructures pròpies. - Desenvolupar l’activitat amb criteris organitzatius propis. - Percebre una contraprestació econòmica pel resultat de l’activitat.

La llei al seu art. 2.2 declara expressament compresos al seu àmbit altres col.lectius. Els aspectes més destacables de la llei són: -Dret a suspendre l’activitat per maternitat, paternitat, risc durant l’embaraç, risc durant la lactància i adoptació i acolliment. També prestacions per les situacions anteriors. - Dret a la prevenció de riscos laborals. - Els autònoms econòmicament depenents han de formalitzar la relació de l’activitaten contracte per escrit. - Es podran concertar acord d’interés professional entre associacions o sindicats que representin als treballadors i les empreses. El treballadors autònom econòmicament depenent té dret a interrompre ’activitat durant 18 dies hàbils l’any. Mitjançant contracte o acord d’interés professionales fixarà el descans setmanal. - La realització de l’activitat per temps superior al pactat és voluntari. No podrà ser superior al 30% del temps ordinari pactat. - La llei estableix diferents supòsits d’extinció i suspensio contractual. - Els conflictes derivats del contracte entre el treballador autònom econòmicament depenent i el seu client el resoldrà el Jutjat del Social. - Han de cotitzar per situació d’IT i accident laboral i malaltia professonal. -Novetat important és la posibilitat de contractar a fills menors de 30 any, fins i tot si convieuen amb ell.

- –26 http://phobos.xtec.cat/mortega1/fol1011/

Manuel Ortega Moreno. mortega1@.xtec.cat


3 – Àmbit d’aplicació del Dret Laboral

TIPUS REL. ALTA DIRECCIÓ

NORMA RD1382/85 d’1 d’agost. ET

EMPLEATS SERVEI DE LA LLAR FAMILIAR

RD 1424/85 d’1 d’agost

DEPORTISTES PROFESSIONALS

RD1006/85 de 26 de juny

ARTISTES

RD 1435/85 d’1 d’agost

REPRESENTANTS DE COMERÇ

RD 1438/85 d’1 d’agost

MINUSVÀLIDS EN CENTRES ESPECIALS

LLEI 13/82 7-4 RD1368/85 de 17-7 mod. RD 427/99 de 17-7

ESTIBADORS PORTUARIS

RDL 2/86 de 23 de maig.

PENATS EN INSTITUCIONS PENITENCIÀRIES

LO 1/79 de 26-9 La de l’obra o servei Amb poc desenvolupament RD 1201/81 de 8 encomanat reglamentari.Salari fixat per moduls de maig anuals adm.penitenciaria. RD 782/01 de 6-7 Així s’han incorporat la RLE de personal al servei d’establiments miltats, els menors sotmesos a mides d’internament (a l’any 2002), els especialistes en Ciències de la Salut residents pera a formació (any 2006) i els advogats que preten serveis en despatxos d’advogats, indiduals o col.lectius (any 2006).

Qualsevol altre que així sigui declarat per una llei

CONCEPTE Tasques inherents a l’empresa. Confiança mutua Prestació serveis llar familiar

DURADA Acord. A falta d’acord temps indefinit Acord. A falta 1 any prorrogable

PROVA No més de 9 m.

FORMA Escrita

JORNADA Acord

DENÚNCIA - 5a.........3m +5a..........6m.

15 dies

Escrit o paraula

7 dies

Deportista prof. i club. Relació retribuida. Relació organitzador d’espectacles o empresari i artistes.

Sempre tems determinat: temps o actuacions. Indefinida o determinada(actuaci ons o temps)

no més de 3 m.

Escrita

-2m...........5 d. 2 a 6 m.....10d. + 6m.........15d.

Escrita.

Empresari i treb. que concerta operacions per compta del primer, sense assumir risc. Contracte entre centre especial i minusvàlid. Relació retribuida i de producció

Indefinida o determinada.

6 m. tècnics. 3 m. resta. 2 si té més de 25 treb.

Escrita amb contigut mínim

40 h. No més 9 h/d Entre jornades descans 8 ó 10 h. Temps públic + entrenamen. 40 h/set. Compen: actuació+ entrenament. 40 h/set. 9 h/d. CC. No està subjecte a jornada concreta

Indefinida o Regulat en CC, però determinada d’acord com a màxim 6 amb ET mesos.

Escrita

Contracte entre Societat Estatal i treb. portuari Presos que treballen

Només per temps indefinit

Escrit

Manuel Ortega Moreno. mortega1@xtec.cat

Disposicions generals

ALTRES Pacte permanència. No concurrència. No altres contractes. Indemnització pactada Són treballadors de la llar: jardiners, xofers, minyones.. i anàlogs. - 45% retribució espècies. Cessió temporal amb les característiques del Decret.

+3m.......10 d. + 6 m...15.d +1 a........1 m.

Excepcionalment l’autoritat laboral autoritzarà contractació de menors de 16 a. - Obligacions extres del treb. i de l’empresari. -Retribució(comissió i fixe). - Pacte de no concurrència. - Indemnització per clientela. - Treb. ha de ser minúsvalid. - Empresa:Centre especial. - Treb. pot assistir a tractaments de rehabilitaciñó. - Contractes de baix rendiment - Incentius per a la empresa: Subvencions i bonificacions SS

-27-

Capitol 3 - ambit aplicacio  

aplicació dret laboral

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you