Page 1

Mireia Ordeix Cord贸n / Tutors: Otto Canalda i Josep Novell / Treball Fi de Grau / Juny 2013


“Doncs bé, suposem que, per una sèrie de circumstàncies relacionades amb la seva naturalesa i amb la seva història i per fets on en el significat últim hi penja un profund misteri, un nen, en lloc de desenvolupar el vincle adequat amb els seus progenitors i posteriorment amb el món , es trobi en la impossibilitat d’actuar i crear, romangui sol i obtingui una molt limitada taxa de comunicació a través d’algunes relacions i amistats superficials, fragmentàries i distorsionades, i acabi desenvolupant una visió pròpia del món que ell defensarà aferrissadament: en aquest cas es dirà que el nen en qüestió pateix autisme infantil.” Michele Zapella.


Índex

Proposta final

34

Característiques

36

Dimensions

38

40

Sistema de producció

Colors

42

Gràfica

44

Agraïments

7

Prototip

46

Introducció

8

Construccions

52

L’autisme

9

Instruccions

58

10

Packaging

60

Etiologia

14

Targetes

62

Usuari. Àmbit

16

Test d’usuari

65

Referents

20

L’experiència

66

Característiques del joc

22

Primer contacte

67

Joc. Punt de partida

23

Generar una estructura conjunta

69

Funcionament de les targetes

70

Interpretació de les targetes

73

Característiques i símptomes

Procés de treball

24

Desenvolupament del joc

74

Primeres propostes

25

Relació amb els nens

77

Proposta 1

26

Conclusions

78

Proposta 2

30

Proposta 3

31

Conclusions

81

Bibliografia

82

Webgrafia

83


Gràcies a tothom que ha fet possible la realització d’aquest projecte; a la meva família, que sempre tinc fent-me costat; a amics que sempre seran més que amics; a companyes de pis i de fatigues; als tutors i professors que m’han guiat durant tot el procés; als amics i companys que m’han donat un cop de mà; a l’escola “El Carrilet”, per obrir-me les portes i deixar-me conèixer a tots aquests nens tant increïbles i únics; a tots els que m’han donat suport. A tots: Gràcies


Introducció Així doncs, d’aquesta manera, he acabat generant un element, un joc tridimensional de construcció, el qual facilita al nen aquesta relació amb la resta de l’entorn. Per altra banda, després d’haver fet una recerca d’elements de referència, he pogut veure que no s’ha desenvolupat massa aquest camp en concret i que encara hi ha molts aspectes per explorar i investigar. M’agradaria remarcar que per mi l’autisme era un trastorn totalment desconegut abans de la realització d’aquest projecte, ja que mai havia tingut l’oportunitat de conèixer i aprofundir-hi personalment, i que per tant ha esdevingut un gran repte personal, per tot el desconeixament que em suposava aquest fet.

Sempre m’ha agradat molt relacionar-me amb la gent i sobretot amb els nens. Des d’un primer moment tenia molt clar que el què volia realitzar per a aquest projecte final era un element d’ajuda per a algun col·lectiu concret. Després de donar moltes voltes me’n vaig adonar que fer alguna cosa dirigida a nens en general era un tema massa ampli i que havia de concretar. És per aquest motiu que m’he centrat amb els nens que pateixen algun tipus de problema de comportament, en aquest cas autisme, ja que penso que la relació amb els objectes és clau per a la seva manera de relacionar-se i de comunicar-se, a part de que també està molt vinculat a el seu aprenentatge.

Per tal d’il·lustrar la visió de l’autisme d’una manera diferent, he volgut incloure en aquesta primera part de la memòria una sèrie d’imatges del fotògraf Timothy Archibald. Timothy té un fill autista, i genera una col·lecció de fotografies anomenada Echolilia, on es reflexa la interacció i percepció del seu fill amb allò que l’envolta, amb l’entorn i els objectes.

Els objectes són elements de la seva vida quotidiana que els permeten expressar-se, tant pot ser amb una joguina dissenyada per a un joc en concret, com amb altres elements que els nens adopten com a propis i que utilitzen per tal de comunicar alguna cosa, com poden ser els seus sentiments.

8 Timothy Archibald. “Echolilia”

Timothy Archibald. “Echolilia”

L’autisme L’autisme és un trastorn que afecta el desenvolupament infantil. Es tracta d’un trastorn que es manifesta en els primers tres anys de vida i que es caracteritza perquè no apareixen ( o ho fan de manera clarament desviada del que s’espera ) alguns aspectes normals del desenvolupament com són les competències habituals per a relacionar-se, comunicar-se i jugar o comportar-se com la resta. Això afecta la forma en què una persona interpreta el seu entorn, el què veu, el què escolta i el què toca, dificulta la seva comprensió, l’ús del llenguatge, les relacions socials, la imaginació i el joc. Es parla de Trastorn d’Espectre de l’Autisme (TEA), perquè l’afectació en cada una d’aquestes àrees és diferent en cada persona, i per tant no hi ha dos persones amb autisme iguals. En l’actualitat, l’evidència científica planteja una visió multifactorial complexa, per interacció de diversos factors, genètics i ambientals, sense que es conegui encara exactament quins són i com interactuen els possibles factors ambientals sobre la susceptibilitat genètica. L’autisme està considerat la causa de discapacitat del desenvolupament amb més creixement en el món.

La prevalença en nens ha passat d’un cas de cada 150 a un de cada 110, segons l’informe del Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (2009). De fet, els casos diagnosticats amb autisme superen la suma dels de diabetis, càncer i sida.

9


Característiques. Símptomes 1. Extrema solitud autista: els nens no es relacionaven amb normalitat amb les persones, especialment amb altres nens.

Leo Kanner va ser el primer que va intentar definir l’autisme a través d’una classificació sistemàtica del comportament dels nens autistes. Va extreure un nombre de característiques identificades en cinc àrees diferents.

2. Desig obsessiu de variació ambiental: els nens es molestaven de manera exagerada quan es produïen canvis en les seves rutines o en els objectes que els envoltaven. Insistien en mantenir l’ambient sense canvis.

1. “Una profunda falta de contacte afectiu amb altres persones”. Els nens mostren poc o cap interès cap a altres persones, tendint a no mirar-les i a no mostrar cap tipus de resposta emocional cap a ells. Estan socialment aïllats. 2. “Un desig obsessiu per mantenir-ho tot igual”. Aquesta característica també s’observa en diferents rituals que realitzen i que repetiran una vegada i una altra sense variació. 3. “Una afició extraordinària pels objectes”. 4. “Dificultats comunicatives”. 5. “Un potencial cognoscitiu molt alt”. Tenen un aspecte intel∙ligent i reflexiu. D’aquesta manera definia Kanner els nens amb trastorn autsita.

3. Memòria excel∙lent: aquests nens mostraven una capacitat increïble per a memoritzar grans quantitats de material sense sentit pràctic (el què no excloïa la presència de dificultats d’aprenentatge o retards en d’altres aspectes). 4. Expressió intel∙ligent (bon potencial cognitiu) i absència de trets físics. 5. Hipersensibilitat als estímuls: els nens observats per Kanner reaccionaven intensament a certs sorolls i objectes. 6. Mutisme o llenguatge sense intenció comunicativa real: es va observar que a més de nens sense parla, hi havia nens que tan sols utilitzaven ecolàlia (tendència a comprendre les emissions de manera molt literal, el què els impedeix en ocasions entendre acudits, bromes o situacions amb doble sentit). Això explica en gran part la inversió dels pronoms personals.

Les característiques aquí esmentades són tant discutibles com les de qualsevol definició, ja que inclouen uns subjectes i n’exclouen d’altres. A més, no tots els nens diagnosticats com a autistes mostren tots aquests comportaments ni tampoc en el mateix grau, per tant és difícil fer un diagnòstic precís del trastorn autista. Així doncs, si fem referència a l’article de Kanner “Els trastorns autistes del contacte afectiu” (1934), suggereix una sèrie de característiques comunes a tots els nens que va observar:

7. Limitacions en la varietat de l’activitat espontània: es va observar un contrast entre la bona manipulació dels objectes i l’ús que es feia d’aquests.

Per altra banda, el DSM-IV (1995) enumera una altra sèrie de símptomes i trastorns associats al subjecte autista, amb la que es pretén completar l’anterior. Segons aquest manual, l’autisme va associat en un 75% amb retràs mental i el perfil de les habilitats cognoscitives de l’autista és irregular, podent presentar, en algunes ocasions, grans avanços com grans retrocessos. Aquest manual, subdivideix els símptomes en tres grans apartats: 1. Símptomes del comportament: hiperactivitat, camp d’atenció reduït, impulsivitat, agressivitat, comportaments d’auto lesió. Altres trets del comportament són: respostes extravagants als estímuls sensorials; irregularitats en la ingestió alimentaria (per exemple, alguns nens mengen terra o mosseguen insistentment les peces que tenen al seu abast) o en el son; alteracions d’humor o afectivitat; semblen no tenir por a perills reals (com caure per les escales) i sí a objectes inofensius; comportaments d’auto lesió, poden fer-se ferides rascant-se una i altra vegada en una mateixa zona del seu cos fins a fer-se sang. 2. Símptomes neurològics: poden desenvolupar malalties com encefalitis o otitis. 3. Símptoma segons edat i sexe: en els nens petits es manifesta per una incapacitat per abraçar, aversió cap a les manifestacions d’afecte o contacte físic, absència de contacte visual, respostes facials o somriures dirigits socialment. En quan al sexe, es presenta en una freqüència 4 o 5 vegades més en el sexe masculí que en el femení.

10 Timothy Archibald. “Echolilia”


absència de contacte visual

falta de contacte afectiu

A dificultats comunicatives

afició extraordinària pels objectes

5830917 hipersensibiltat al canvi

memòria excel·lent

hola hipersensibilitat als estímuls

preocupacions ritualistes

ecolàlia

conducta autolesiva

comportament repetitiu esteriotipat

habilitats especials

Característiques. 13 Símptomes


Etiologia Malgrat les múltiples teories existents, en realitat es desconeix una resposta a quina és l’etiologia de l’autisme. No és possible parlar d’una única causa, sinó de moltes. He trobat oportú citar les més importants i recents, aportant a la vegada les característiques més destacades. 1. “Teoria de la Ment” i el dèficit metarrepresentacional. Es basa en un dèficit cognitiu relacionant possibles i múltiples alteracions neurològiques amb les manifestacions conductuals del nen autista. Aquesta teoria va ser proposada per Baron-Cohen i els seus col·laboradors l’any 1985. La teoria de la ment fa referència a que les persones posseïm un mecanisme preparat per a comprendre el comportament social. En el cas dels autistes aquest mecanisme estaria absent, així que podríem considerar que “estan cecs” davant l’existència d’estats mentals. És per aquest motiu que el subjecte amb autisme té un món social caòtic, confús, que inclús l’hi pot produir por. Aquest fet el fa apartar del món social, tractant a les persones com si no tinguessin ment i comportant-se amb elles de la mateixa manera que ho farien amb un objecte inanimat. 2. Teories explicatives relacionades amb errors en la intersubjectivitat. Teoria de Hobson: Segons Hobson (1993/1995) l’absència d’una teoria de la ment és el resultat d’un dèficit emocional primari en la relació interpersonal. Hobson suggereix que els errors en la intersubjectivitat condueixen a dos conseqüències importants: - error per a reconèixer a les persones com a tals, amb els seus pensament, els seus sentiments, pensaments, desitjos i intencions.

- dificultat severa per abstreure, sentir i pensar simbòlicament. Teoria de Trevarthen: Trevarthen i els seus col·laboradors basen la seva teoria en: - els nens estan preparats des de que neixen per a establir comunicació amb les persones que les cuiden a través de mitjans d’expressió emocional i de sensibilitat interpersonal, imitant i fent expressions de comunicació similars a missatges. El desenvolupament cognitiu i processament d’experiències, estan regulats per les emocions que es posen en joc en la interacció amb les persones. - d’aquests desenvolupaments, la intersubjectivitat secundària està alterada en autisme. - la investigació cerebral no recolza el punt de vista de que els aspectes emocionals i interpersonals de l’autisme siguin conseqüència d’un error primari en processos sensorials, motors o lingüístics. Teoria de coherència central: Firth proposa que una teoria de coherència central dèbil podria explicar les dificultats trobades en l’autisme que no poden ser explicades per la “teoria de la ment”. Segons aquesta teoria, les persones autistes tenen dificultats per a elaborar interpretacions comprensives de les situacions a través de la des-codificació de les intencions dels participants, a partir dels moviments dels ulls i mans i per les pistes contextuals que aquests aporten. Teoria de la funció executiva. Aquest terme s’usa per a descriure conductes de pensament mesurades pels lòbuls frontals. Tal i com aporta Luria, la funció executiva és la “habilitat per a mantenir un conjunt apropiat d’estratègies de solució de problemes per aconseguir la meta futura”.

15 Timothy Archibald. “Echolilia”

La funció executiva inclou les conductes de planificar, controlar impulsos, inhibir conductes inadequades, recerca organitzada i flexibilitat de pensament i acció. Sembla clar que l’autisme i els dèficits de funció executiva per lesió frontal presenten algunes semblances. Això s’evidencia si sabem que els lòbuls frontals estan directament implicats en la regulació de la conducta social, les relacions emocionals i el discurs social (conductes greument afectades en l’autisme). En general, existeix suficient evidència empírica que recolza l’existència de dèficits de funció executiva en autistes.


Usuari. Àmbit.

autisme. És per això que gràcies a l’escola “El Carrilet”, un centre dedicat a l’ensenyament i seguiment dels nens que pateixen autisme situat a Barcelona, he pogut presenciar les classes que mantenen sis nens de 7 anys i interactuar amb ells, observant cadascuna de les activitats que portaven a terme i la manera com les feien. A més, també he tingut l’oportunitat d’estar amb nens més petits i mes grans. Cal dir, però, que cada cas és un món, i molt sovint l’edat no influeix massa en la capacitat d’aprenetatge o de relacionar-se.

Els usuaris són nens i nenes que pateixen autisme, d’entre 5 i 8 anys. L’autisme es sol detectar entre els 0 i 3 anys, és per aquest motiu que he trobat oportú centrar-me en una edat una mica més avançada, perquè d’aquesta manera el seu diagnòstic també podrà ser més clar i tenir més presents les característiques, manies, dificultats de cada cas. L’àmbit d’estudi de l’individu és en una escola especialitzada, justament perquè és en aquest ambient on els nens es relacionen amb altres nens i adults que no són els del seu àmbit familiar. A l’escola segueixen el seu aprenentatge, tant a nivell d’educació (com aprendre a llegir) com a nivell de relació amb l’entorn. A l’escola juguen, aprenen a contar, a llegir, a dibuixar, a relaxar-se, i a com comportar-se amb tot allò que els envolta.

Cada nen manté un seguiment individual, ja que les necessitats de cadascun d’ells varia. La capacitat d’aprendre a llegir, de reconèixer els números o els colors, són algunes accions bàsiques que molts nens els costa assimilar, és per això que individualment es recolza en cada cas l’aspecte que més els costa d’aprendre.

diferents graus: - sever - moderat - lleu

nens i nenes de 5 a 8 anys

dificultats en el desenvolupament

relacionar-se amb l’entorn

16

tacte, colors, olors i formes

aprenentatge

educació, menjar, moure’s...

relacionar-se amb persones

parlar, confiança, respectar-se...

17 Timothy Archibald. “Echolilia”


Usuari. Àmbit. 3. Activitats més usuals (dins l’àmbit escolar) - relaxació en grup - jocs que fomenten la interacció entre els nens i professors - pintar - dibuixar - realització d’exercicis d’escriptura (simples) - realització de sanefes de colors i formes geomètriques (representades en un paper) - reconeixament dels números mitjançant exercicis - piscina Els colors i les formes hi són molt presents.

Després d’haver interactuat amb els nens, les conclusions i necessitats extretes són les següents: 1. Jocs més usuals - jocs de construcció - plastilina - cotxes - elements on es pugui contenir: casetes, etc. - jocs de dinosaures o altres animals Cal dir que en qualsevol joc, sovint cada nen acaba creant les reves pròpies regles i les aplica com vol. Això és un factor que pot generar diferència entre els nens i que per tant cadascun acabi jugant sol per tal de no acceptar les regles imposades per l’altre.

Elements tridimensionals de certa dimensió que els nens puguin construir

Activitats en grup com pot ser relaxació o sortides a la piscina.

4. Dificultats principals - relació amb la resta d’individus - rebre ordres i executar-les - respectar els torns - realització de tasques simples com posar-se les sabates

2. Manies més comunes - perfeccionistes - tics típics d’autistes (com sacsejar les mans) Tot i així cada nen acaba adoptant unes manies pròpies.

Remarcar que totes aquestes conclusions són a nivell molt general, ja que depenent de cada nen i del grau d’autisme que tingui executarà més una acció i la realitzarà més o menys bé.

Realització d’exercicis d’escriptura simples, sanefes de colors i formes geomètriques, reconeixament dels números mitjançant exercicis

Pintar, dibuixar, o jugar amb plastilina.

18

19 Timothy Archibald. “Echolilia”


Referents.

Referents.

Actualment al mercat hi ha molts tipus de jocs, amb característiques i finalitats molt diverses entre ells. Si que és cert que molts ajuden a millorar la relació amb l’entorn i a la comunicació dels nens que pateixen TEA.

Touch*Play

Per altra banda, també podem trobar jocs o elements dissenyats especificament per a aspectes com pot ser l’apropament dels nens als seus familiars o el fet d’expressar els seus sentiments.

Touch*Play és un projecte que explora com la tecnologia i el disseny podria utilitzar-se per permetre als nens amb autisme jugar, explorar i expressar les seves emocions i sentiments a través dels seus sentits. Touch*Play es va desenvolupar amb la família Roberts, on podien gravar sons prement un botó. L’única manera de reproduir el so gravat és tocant a una altra persona, per tant requereix la cooperació i la interacció amb els altres. Ens mostra com el disseny pot beneficiar l’autisme i la gent que viu al voltant d’ells.

Dos referents que ho exemplifiquen són “Build a Robot” i Touch*Play.

Build a Robot. La companyia Thailandesa Pla Toys va guanyar el premi de disseny “2011 Good Design Award” en la categoria de productes per a la infància amb una joguina que, basada en una gran senzillesa, ha estat dissenyada per ajudar als nens amb TEA i millorar les seves capacitats en el reconeixement de les expressions facials. També ajuda al nen a millorar la motricitat i aspectes sensorials tàctils i auditius. Una joguina que contempla la importància del disseny universal. Molts nens amb TEA presenten problemes a l’hora del reconeixement facial de les emocions i millorar aquesta problemàtica és l’objectiu primordial de la joguina Build a Robot. La seva dissenyadora, Laura Chun, es va inspirar en l’atracció que els nens tenen pels robots i el va dissenyar de manera que no semblés una joguina creada per a nens amb necessitats especials, ja que és atractiu per a tots els nens. Build a robot té 4 tipus de caps diferents, cadascuna d’elles presenta una forma geomètrica diferent i mostra una cara amb les quatre emocions bàsiques: alegria, sorpresa, enfadat i tristesa. D’aquesta manera el nen ha de mostrar certa habilitat manual per intercanviar els caps, de manera que potenciem la motricitat i cada vegada que canviem els caps la joguina genera un sorollet. També hi ha diferents textures en funció del tipus d’expressió facial, de manera que incrementem l’atenció tàctil del nen. 20

21


Característiques del joc.

Joc. Punt de partida.

Després d’analitzar les necessitats dels usuaris i dels jocs i objectes que aquests utilitzen amb més normalitat, unes de les característiques principals que mantenen tots ells són les següents:

Després d’haver realitzat una recerca d’informació sobre què és l’autisme, què comporta ser autista i com es comporten els nens; d’haver realitzat un anàlisi de referents del mercat; d’haver parlat amb diferent professionals que mantenen dia a dia un contacte amb nens afectats per TEA, la conclusió és la següent:

Simplicitat d’elements.

Colors

Generar un joc amb elements suficientment simples per tal de fer més intuitiu el joc.

Colors alegres però sense que cridin massa l’atenció, sinó que hi siguin presents però d’una manera sútil.

Modularitat

Materials

Elements modulars per tal de fer més versàtil i donar més possibilitats de joc.

Materials que siguin resistents als cops, agradables al tacte, suaus.

Formes geomètriques

Seguretat

Tenint en compte que amb els nens amb algun trastorn autista s’utilitzen molt les formes geomètriques simples, seria important tenir-les presents a l’hora de dissenyar l’element.

El conjunt ha de ser segur, tenint en compte les formes, materials i colors, ja que cal tenir molt present que el producte anirà destinat a nens.

Formes orgàniques

Modularitat Possibilitat de canvi - trencar rutina

Realitzar un joc de construcció tridimensional amb el quals els nens puguin començar jugant individualment però que el puguin unir amb la resta de companys, que sigui simple però a l’hora amb diferents possibilitats de joc. Aquest hauria de tenir una certa dimensió, ja que d’aquesta manera crida més l’atenció dels nens i per tant s’involucren més. Ha de ser simple pel fet que aquests nens no saben o els costa molt aplicar una sèrie de normes a l’hora de jugar i d’interactuar amb la resta del seu entorn. L’element final no ha de semblar un joc dissenyat per a nens amb necessitats especials. Els materials, formes i colors són molt importants.

Fàcil manipulació Simplicitat Agradable al tacte Seguretat

Les formes orgàniques, en contraposició amb les geomètriques, també hi són presents, ja que són agradables visualment i evitent moltes vagades arestes vives.

sensacions

- material - formes - colors - tacte

Elements tridimensionals grans Un punt important a tenir en compte és que sigui un element tridimensional amb unes dimensions grans, ja que cirda l’atenció del nen i promou la col·laboració amb la resta d’individus, ja que és dificultós de construir amb una persona sola.

JOC

potenciar

Construcció - Unió peces

que impliqui relació amb la resta de l’entorn

22

23

- relació amb la resta - motricitat - reconeixament de formes - reconeixament de colors


Primeres propostes. Característiques comunes.

formes geomètriques

trencaclosques

procés de treball.

elements flexibles

materials tous

apilables

25


Primeres propostes (1) Descripció: Element cúbic de 100mm amb les arestes “trencades”. Els cubs són apilables entre ells i es poden col·locar recolzats al terra per la seva base o per les seves arestes, d’aquesta manera l’element quede immòbil. A 4 de les seves cares hi han uns orificis on s’hi pot insertar un element tubular flexible, d’aquesta manera es poden generar estructures molt variades i de diferents formes, altures i dimensions. Justificaciió formes: Els elements es poden apilar i generar-ne piles. D’aquesta manera el nen ha de tenir habilitat per tal de que no caiguin i mantenir l’equilibri, així doncs hi intervé també la paciència. Són formes geomètriques simples, així el nen pot reconèixer-les fàcilment, a més es poden col·locar de diferents maneres, un aspecte que dóna més versatilitat al joc.

Problemàtica: Es generen molts positius i negatius degut a la seva geometria. A més, és necessari generar un positiu a la cara superior i un negatiu a la inferior, perquè d’aquesta manera els cubs puguin ser apilables entre ells. Si els elements tubulars són flexibles i els cubs no tenen un cert pes, mai es podran generar estructures, ja que la força que exerceixi el tub guanyarà a la que pugui fer el cub.

26


Primeres propostes (2)

Primeres propostes (3)

Descripció: Element cúbic de 100mm amb les cares arrodonides. D’aquesta manera es genera una forma suau. Els orificis per a poder insertar elements tubulars hi continua present.

Descripció: La forma acabant tenint 4 cares convexes i dues de còncaves. D’aquesta manera les peces es poden apilar per la seva pròpia geometria i ajuntar-se lateralment per un del seus costats còncaus.

Justificació formes: El resultat és molt més amable visualment i al tacte. Fer el forat deixant material al centre, d’aquesta manera l’adherència del tub és millor.

Els tubs són rígids, ja que d’aquesta manera l’estructura és més sòlida. Els colors escollits inicialment eren els més bàsics: blau, groc, verd i vermell. Però un cop generada l’estructura, visualment es veia massa desordre. És per aquest motiu que finalment els colors escollits són una gama de verds i una altra de taronges. Els tubs rígids serien transparents, per no crear una massa de colors en les estructures.

Problemàtica: Les cares arrodonides no permeten apilar els cubs ni generar segons quins tipus d’estructures. S’haurien de generar negatius i positius tant a la cara de dalt com a la de sota per tal de que es pogués fer una estructura mínimament estable.

Justificació formes: Forma geomètrica simple, d’aquesta manera els nens la poden reconèixer amb més facilitat. A més, la pròpia forma et convida a apilar les peces i encaixar-hi els tubs. Colors alegres però sense cridar molt l’atenció per no acabar generant una estructura visualment poc amable.

Problemàtica: Amb tants colors diferents dins d’un mateix joc no es pot establir una sèrie de “normes” o de regles simples per a que les nens hi puguin jugar. Cal tenir present que a més els tubs serien

30

31


32


Títol Sempre m’ha agradat molt relacionar-me amb la gent i sobretot amb els nens. Des d’un primer moment tenia molt clar que el què volia realitzar per aquest projecte final era un element d’ajuda per a algun col·lectiu concret.

proposta final.

Únics. Únics és un joc de construcció, d’unió. La seva funció és esdevenir una eina per a millorar la comunicació i la relació dels nens que pateixen autisme amb el seu entorn, a més de ser també una eina d’aprenentatge i d’imaginació. Si he de descriure amb una paraula tots els nens que he conegut que pateixen TEA, els definiria com a únics. Cada nen és completament diferent, especial, amb els seus defectes i amb les seves virtuts, però únic. Així doncs, per aquest motiu el projecte s’anomena únics.

34

35


Característiques. Únics és un joc de construcció format a partir de cubs apilables entre ells i de tubs de diferents tamanys. Els tubs s’uneixen amb els cubs mitjançant un encaix a pressió. Consta de 12 cubs de 100mm i 12 tubs de 22mm de diàmetre i de dues llargades diferents (150mm i 250mm). El seu disseny i funcionament està pensat per a millor la relació i comunicació dels nens amb algun tipus de trastorn del comportament i desenvolupament, en aquest cas autisme, d’entre 5 i 8 anys. A més, també consta d’unes targetes de dos colors diferents: unes taronges i les altres verdes. Es poden crear dos grups en funció del color escollit, i d’aquesta manera acabar unint les estructures generades per uns i per els altres. Hi ha tres nivells de dificultat, en funció de la complexitat de l’estructura a construir.

36


CaracterĂ­stiques. 22mm

250mm

100mm 20mm

150mm

19mm

22mm

Dimensions de les peces.

*profundiatat forats

*tubs.

*cubs. 38

22mm


Característiques. Sistema de producció. El prototip està produït a partir d’espuma d’alta densitat, per tal de precisar al màxim amb la forma Malgrat això, estan produïts a mà un per un. És per aquest motiu que ha estat molt complicat fer-los tots pràcticament iguals. La producció dels cubs està pensada perquè sigui de la següent manera: serien cubs produïts a partir d’injecció d’espuma de poliuretà, d’alta densitat, perquè els cubs sigui prou consistents i resistents. El motlle seria de dues parts, si es generessin poques unitats, però per evitar el partage al mig de la peça, es podria realitzar a partir de quatre parts de motlle, tot i que la inversió seria molt més elevada. L’opció del rotomoldeig es descarta, ja que les proporcions de la peça són massa petites. Els tubs serien rígids (en el prototip són de pvc) de 22mm de diàmetre.

40


Característiques. Colors. Els colors escollits són verd i taronja. Són dos colors alegres i prou diferents entre ells per tal de diferenciar-los clarament. Malgrat això, hi hauria la possibilitat de generar-ne amb altres colors, i així poder construir estructures més complexes i amb més diversitat. En aquest cas però, és oportú no incloure massa colors, ja que als nens els costa reconèixer formes i colors alhora, i més tenint en compte que han de reconèixer els cubs i els tubs de dues llargades diferents.

pantone warm red C

pantone 3425C

42


Gràfica. Únics és un joc on s’uneixen peces. Així doncs per la seva identitat corporativa una mateixa lletra (la inicial en aquest cas) rotada 180 graus i unida, acaba generant la seva propia imatge. L’objectiu del joc és apropar els nens entre ells i amb tot allò que els envolta, unir-se. A més, el mateix caràcter rotat coincideix amb la segona lletra del nom, la “N”. Una imatge simple i neta, com ho és el joc. Els colors són els mateixos que s’utilitzen amb els cubs i els tubs. La tipografia utilitzada és: DinPro Light

44


Prototip. El prototip del joc ha estat produït a partir d’espuma d’una certa densitat, per tal de poder aplicar un acabat de color sobre el mateix material i poder precisar més amb la forma. Els tubs són tubs transparents de PVC. Les imatges mostren el seguiment durant la producció d’aquest. 1. Tallar 20 cubs de 100mm 2. Marcar el centre de les cares a on s’havia de perforar amb una corona de 22mm de diàmetre.

46


Prototip. 3. Un cop generats els forats a les cares corresponents, disminuir el radi interior, és a dir, treure material de l’espai generat per la corona de 22mm de diàmetre per tal de poder encaixar els tubs. Aquest procés es va realitzar totalment manualment. 4. Llimar els cubs a partir d’una plantilla. Aquest va ser el procés més complicat, ja que s’havia de ser precís per tal de generar els cubs el més iguals i perfectes possibles, tot i saber que formalment era molt complicat de generar la forma desitjada manualment.

49


Prototip. 5. Un cop polits tots els cubs, generar la pintura a partir de tints i pintar-los amb una pistola d’aire comprimit. 6. Fer una segona capa de pintura, tant als cubs com a els pals. Cal tenir en compte que és un prototip, l’acabat no seria com el que s’aconsegueix amb aquest tipus de pintura i material. Degut a que els cubs han estat provats i manipulats pels nens, després de l’experiència del joc, s’han malmès una mica, però han estat totalment funcionals.

50


Construccions. El joc permet una gran diversitat de construccions. Es poden apilar els cubs, generar estructures al terra ajuntant-los, unir-los amb pals llargs o curts... fins a acabar construint grans estructures en l’espai, variant-ne també els colors. Les imatges mostren la sèrie d’una possible construcció per veure’n el seu funcionament.

52


Instruccions. El joc consta d’un petit fulletó mida Din- A5 explicatiu. Aquest conté una petita descripció del joc, els seus objectius i funcionament, amb una il·lustració de com apilar i encaixar els diferents elements que el formen. També hi ha una referència gràfica que ajuda a interpretar les targetes i els nivells de dificultat.

58


Packaging. El joc es guarda dins d’una bossa de lona, per tal de poder-la netejar amb facilitat, ja que estarà en contacte amb el terra, i transportar-lo còmodament. És fàcil d’utilitzar, ja que el seu sistema de tancament és mitjançant velcro, i els nens la poden utilitzar autònomament, tant apilant els cubs uns sobre els altres i dipositant els tubs dins el seu compartiment, com col·locant-ho tot dins la bossa aleatòriament. El material la fa prou resistent per suportar el pes de tots els elements. També inclou una butxaca per guardar-hi les targetes. Els colors són els mateixos utilitzats amb les peces del joc.

61


Targetes. El joc inclou una sèrie de targetes mida Din-A5. N’hi ha de dos colors: taronges i verdes. Aquestes estan pensades per generar dos equips i construir les diferents estructures que hi ha representades. Hi ha tres nivells de dificultat. D’aquesta manera, els nens han de reconèixer les formes i colors, a més de saber-les representar en l’espai tridimensional, un aspecte que als nens amb TEA els genera certa dificultat. En la primera imatge es mostren les targetes, i en la segona l’exemple de la representació d’una d’elles. Cal tenir present que es pot interpretar tal i com es veu en aquest cas, o en vertical, és a dir, apilats un sobre l’altre. Aquest aspecte és més important del què sembla i es veu reflectit en l’experiència amb els nens.

62


test d’usuari.


L’experiència. Únics ha estat provat per usuaris reals, és a dir, amb nens que pateixen autisme. Concretament amb cinc nens, quatre d’ells amb un grau d’autisme bastant similar, i un amb un autisme més sever. La seva edat és de 7 anys, però cal dir que cada nen té unes dificultats específiques i un nivell de comunicació diferent. És per això que l’experiència encara ha estat més profitosa, ja que s’ha aconseguit que tots els nens interactuessin entre ells, obtenint uns resultats molt satisfatoris, tant per part meva com per part de les professionals que presenciaven el moment de joc. Gràcies a l’escola El Carrilet per poder dur a terme aquesta activitat.

Primer contacte. El primer contacte és únicament amb els cubs (sense els tubs). Només treure’ls de la bossa, els nens els agafen ràpidament i comencen a apilar-los entre ells, experimentant la pròpia geometria de la peça, fins aconseguir crear una estructura prou estable. Tot i així cada nen genera el què en aquell moment l’hi passa pel cap. Mentre juguen, se’ls ensenyen els tubs. Els nens es sorprenen de que hi hagi més elements i els agafen ràpidament per acabar de completar les estructures que a ells els hi sembla, deixant volar la seva imaginació. Quasi bé tots fan estructures similars, no molt complexes, sobretot aquells que tenen més dificultat d’interpretar l’espai en tres dimensions o els que tenen un autisme més sever, com seria el cas d’un d’ells, el qual no mostra tant interès com la resta, però amb l’ajuda d’algu altre és capaç de construir com la resta.

66


Generar una estructura conjunta. Després de deixar que els nens mantinguin un primer contacte amb el joc i puguin generar les seves pròpies estructures, es proposa unificar totes les peces per poder generar una construcció més gran. Alguns d’ells ignoren la proposta i continuen construint. Malgrat això, amb una mica d’insistència, cedeixen i es comencen a ajudar entre ells per tal de poder veure formalitzada l’estructura. El resultat final és el de les imatges. Es pot veure com es genera tota ella recolzada al terra, sense fer-la créixer en vertical. La única peça col·locada en vertical és precisament del nen amb un grau d’autisme menys sever, el qual té una capacitat més elevada de percebre l’espai en tres dimensions i la realitat en si mateixa, a part de la capacitat d’imaginar elements abstractes. Un cop acabada, es demana als nens que identifiquin a què s’assembla allò que ells mateixos han construït. Decideixen que per a ells és un tren amb una torre de vigilància.

69


Funcionament de les targetes. Les targetes tenen un disseny molt simple, per tal que els nens siguin capaços d’interpretar-les per ells mateixos. Alguns tenen més dificultats per ordenar els colors o per identificar quins són els pals llargs o els pals curts, és per aquest motiu que hi ha tres nivells de dificultat. En aquest cas cada nen agafa una targeta i quan acabava de seguida en demana una altra per poder començar de nou amb una de diferent.

70


Interpretació de les targetes. Curiosament, quasi tots ells, generen estructures on tots els cubs es recolzen al terra. Interpreten les targetes en pla, no contemplen la possibilitat d’apilar els cubs i construir cap a una altra direcció. Aquest fet es deu a la dificultat de percebre els elements en tres dimensions, justament per aquest motiu el joc té aquestes dimensions i aquestes intencions, per intentar que el nen pugui percebre altres maneres de construir i veure allò que l’envolta. Interpretar els tubs llargs i els curts és potser el més complicat, tot i que algun d’ells ho veu clarament i acaba generant l’estructura tal i com es mostra a la targeta. Cal dir però, que torna a coincidir amb aquells que no tenen un grau d’autisme tant elevat. L’ordre dels colors també és important. Són uns nens amb molta energia, i s’afanyen a construir l’estructura, i no s’adonen que potser s’han equivocat. Aleshores s’aturen i han de reflexionar a on s’han equivocat (tal i com es pot veure en la primera imatge de la pagina anterior). Això és positiu, ja que els fa pensar maneres de solucionar un problema.

73


Desenvolupament del joc. Els nens van construint estructures seguint els patrons de les targetes, alguns amb més dificultats que els altres, però tots mostrant molt d’interès per fer-ho el millor possible. És curiós veure com uns nens que fan uns moviments tant bruscos, alhora, poden arribar a tenir tanta paciència per arribar a encaixar els tubs dins dels cubs i anar-ho intentant fins a aconseguir-ho.

74


Relació amb la resta de nens: comunicació. Els nens mantenen un contacte constant entre ells, mirant d’ajudar-se per completar les estructures, col·laborant, esperant el seu torn per a poder utilitzar les peces del seu company o fins i tot demanant permís. Només alguns d’ells necessiten ajuda de les professores, com en el cas del nen amb autisme més sever, la resta se’n surten a la seva manera i estan motivats per aconseguir fer el mateix que els diuen les targetes.

77


Conclusions. L’experiència ha estat molt positiva, els objectius inicials s’han complert, tot i poder millorar moltes coses del producte en si, sobretot tenint en compte que el prototip no és del material que en realitat hauria de ser. Malgrat això, tal i com mostra en les imatges adjuntes a la següent pàgina, l’abans i el després s’identifica notablement, ha estat un prototip del tot funcional i ha passat per 10 mans diferents, les mans de 5 nens autistes. La geometria de les peces s’ha entès ràpidament, i la dinàmica del joc també. El fet de que hi hagués certa dificultat a insertar els tubs dins els forats ha estat favorable, ja que els nens han hagut d’invertir més temps i paciència per tal d’aconseguir el seu objectiu. Està clar que cada nen és diferent, cada nen és únic, i cadascun d’ells ha tingut unes dificultats o habilitats a l’hora de fer les construccions, però tot i així, la relació i comunicació entre ells hi ha estat molt present, per sorpresa de tots. La conclusió final després d’aquesta gran experiència podria ser: satisfacció en veure com el producte ha assolit gran part dels seus objectius.

78


Conclusions Cada peça, cada forma del joc, ha estat pensada per a generar un estímul diferent als nens, per a aconseguir unes reaccions o unes altres, és a dir, té una història al seu darrera.

Què dir sobre la realització d’aquest TFG? Doncs que ha estat una experiència única. Han estat tres mesos de treball, constància, insistència i sobretot d’aprenentatge. M’he endinsat dins d’un món desconegut del tot per a mi, com era l’autisme, però malgrat saber que començava un repte per a mi, he acabat sentint-me molt plena després d’haver vist la cara dels nens jugant i veient com és realitzaven gran part dels objectius i fites que volia assolir a l’inici del projecte.

M’agradaria desenvolupar més el projecte, i poder acabar realitzant el joc amb els materials corresponents, per tal de poder ajudar a tots aquells nens que ho necessiten. Han estat uns mesos durs, però ara puc parlar de l’autisme amb coneixament i amb una experiència viscuda al darrera, dir que he generat una eina que realment ajuda a la relació i comunicació dels nens que pateixen TEA.

Hi han hagut moments de dubtes i d’incertesa, però al final la realització del prototip ha estat possible. Veure com els nens manipulaven els cubs, com totes les intencions posades al producte es realitzaven davant dels meus propis ulls... És el millor que l’hi pot passar a un dissenyador: veure com els teus objectius s’han complert i a més haver-ne après de tot el camí recorregut fins arribar-hi.

Independentment de les crítiques més o menys constructives, em quedo amb la gran experiència personal i els grans moments viscuts, tant amb els nens com amb els companys.

Personalment estic molt satisfeta de l’experiència, tot i que és cert que es podrien millorar moltes coses del producte final, i més després d’haver-l’ho provat amb els nens. Malgrat això, he après que hi poden haver moltes percepcions diferents a l’hora d’entendre allò que ens envolta i d’interpretar-ho. El disseny pot ser molt important i útil per a millorar la qualitat de vida de moltes persones i de fer-la més fàcil. Potser el resultat final no ha estat un producte d’una gran complexitat tècnica, però a vegades la simplicitat costa més d’aconseguir i té molta més història i treball a darrera.

81


Bibliografia

Webgrafia.

- No veo, no oigo, no hablo. El autismo infantil. Michele Zapella. Ediciones Paidos.

- Autismo diario (2012). “Un juguete diseñado para niños con Autismo recibe el premio “Good Design Award” “ [article en línia]. [Data de consulta: 29 de desembre de 2012]. <http://autismodiario.org/2012/01/11/un-juguete-disenado-para-ninos-con-autismo-recibe-el-premio-good-designaward/>

- Article: “Innovación y experiencias educativas: El autismo de Leo Kanner”. Mónica Benito Valderas. - Alonso Peña J.R., (2004): Autismo y Síndrome de Asperger: Guia para familiares, amigos y profesionales. Salamanca: AMARÚ EDICIONES - Martos, J. (2002): Autsimo. Evaluación y Diagnóstico. En Cursos de Logopedia. Instituto del Lenguaje y la Comunicación. - Valdez, D., (Comp.) (2005): Evaluar e intervenir en autismo. Madrid: Antonio Machado Libros. - Wing, L. (1998): El autismo en niños y adultos. Una guía para la família. Barcelona: PAIDÓS.

- Autismo diario (2012). “Popchilla, el Robot juguete con grandes orejas que ayuda al estudio del Autismo.” [article en línia]. [Data de consulta: 29 de desembre de 2012]. <http://autismodiario.org/2010/09/27/popchilla-el-robot-juguete-con-grandes-orejas-que-ayuda-al-estudio-del-autismo/> - Cuidado infantil (2012). “Juguetes para niños autistas” [article en línia]. [Data de consulta: 29 de desembre de 2012]. <http://cuidadoinfantil.net/juguetes-para-ninos-autistas.html> - Tendencias de la salud (2012) “Crean juguetes tecnológicos para tratar a los niños con autismo” [article en línia]. [Data de consulta: 3 de gener de 2013]. <http://www.tendencias21.net/Crean-juguetes-tecnologicos-para-tratar-a-los-ninos-con-autismo_a13889.html>

- The fun House. Playlands for Kids. Editoral Monsa - 10+1. Talents Messe Frankfurt. 11 Years of Young Design in Progress.

- Juguetes.es (2009) “Juguetes para niños autistas” [article en línia]. [Data de consulta: 3 de gener de 2013]. <http://www.juguetes.es/juguetes-ninos-autistas/> - Imaginarium (2013). “Construcciones” [article en línia]. [Data de consulta: 20 de gener de 2013]. <http://www.imaginarium.es/juguetes/juegos-educativos-construcciones/juegos-construcciones-347.htm> - Fisher-Price (2012). “Productos” [article en línia]. [Data de consulta: 20 de gener de 2013]. <http://www.fisher-price.com/es_ES/Products/FindaProduct/index.html#age=4to5&cat=undefined> - Timothy Archibald (2013). “Echolilia” [article en línia]. [Data de consulta: 15 de maig de 2013]. <http://www.timothyarchibald.com/#/echolilia/echolilia%20-%20personal%20project/1>

82

83


Memòria TFG  

Memòria TFG_Mireia Ordeix

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you