Page 1

36 ButlletĂ­ 2015


SUMARI PÒRTIC

3

CRIDA ALS "CONGRESSISTES"

5

COMMEMORACIÓ DELS 40 ANYS DEL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

7

40 entrevistes per 40 anys Web de la commemoració Jo hi vaig participar. Crida als "congressistes" Exposicions. La cultura catalana ahir / la cultura catalana avui

ENTREVISTA AL PARE JOSEP MASSOT

10

Sobre el Pare Marc Taxonera

RESUM D'ACTIVITATS. OCTUBRE 2014 - OCTUBRE 2015

14

Homenatge a Francesc Vallverdú XXIVè Premi Internacional Ramon Llull Conferència anual 2014 Jornada “Transmissió de la memòria i compromís polític de la joventut a Catalunya" Taula rodona “La premsa en la Transició” Seminari XIPS (Xarxa d'Investigadors/es sobre Identitats Polítiques i Socials) Conferència anual 2015 Cercle XXI

ORGANISMES DE LA FCCC I INFORMACIÓ ECONÒMICA 2015 2

Organigrama Informació econòmica

25


PÃ’RTIC


El Congrés de Cultura Catalana celebra el seu 40è aniversari entre el 2015 i el 2017. Des de la Fundació que porta el seu nom volem reivindicar la importància que va tenir el Congrés durant la Transició. Tot just el 28 de gener de 1975, quan encara estàvem sota la dictadura de Francisco Franco, la junta de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va aprovar l’organització d’un Congrés en defensa de la cultura catalana. Aquell congrés va ser la primera mobilització ciutadana massiva organitzada, més enllà de les manifestacions de la protesta antifranquista, i va aplegar 12.000 participants a les 25 àmbits de debat que van assentar les bases de les noves estructures que necessitava el país després de la llarga nit del Franquisme. Els Països Catalans es troben, de nou, en un moment de transició política i cultural. A Catalunya especialment marcada per la demanda social d’un Estat propi. Als Països Catalans en general, ens trobem en un context de transició de model cultural que serà determinant en els pròxims anys. La globalització econòmica i cultural, juntament amb l’ús intensiu de les noves tecnologies de la comunicació, ens obren un escenari en què les cultures malden per fer-se visibles. En aquest nou context, ens toca preguntar-nos quin és el lloc de la cultura catalana al món.

serà el desenvolupament de la cultura catalana en el context de les grans transformacions socials i polítiques que estan en camí. Pel que fa a la commemoració, en aquest butlletí us expliquem alguns dels projectes que durem a terme, aquells que ja tenim concretats i de realització segura. Pel que fa a la segona qüestió, més ambiciosa, la nostra intenció és la d’anar teixint un debat entre acadèmics, experts i societat civil que ajudi a pensar i repensar la societat i la cultura catalana. Volem retre homenatge també en aquest butlletí a dues persones que han estat fonamentals en la història de la nostra Fundació. La Fundació Congrés de Cultura Catalana va celebrar el passat 15 d’octubre un homenatge pòstum a la persona i figura de Francesc Vallverdú (Barcelona, 1935-2014), president de la Fundació des de l’any 2003. En un acte celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i conduït pel comunicador Joaquim Maria Puyal, diferents personalitats que el van conèixer d’a prop van anar desglossant la seva trajectòria professional i obra més rellevant. De tot plegat us en presentem un resum en aquest butlletí.

el Congrès celebra el seu 40è aniversari entre el 2015 i el 2017

Volem que la commemoració del Congrés serveixi per a recuperar la memòria d’aquella gran mobilització ciutadana. Però també volem que serveixi per a plantejar-nos preguntes de nou sobre com

4

D’altra banda, de la mà del pare Josep Massot, repassem alguns dels aspectes més rellevants de la vida, trajectòria i participació del pare Marc Taxonera (Barcelona, 1919-2014) tant en el Congrés com en el si de la Fundació, de la qual en va ser membre fundador i vicepresident fins al final de la seva vida, així com un treballador incansable i defensor de la cultura i la llengua catalanes.

Marta Rovira i Martínez Presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana Novembre 2015


CRIDA ALS “CONGRESSISTES”


Congrés de Cultura Catlana, 8 de desembre de 1976, Barcelona

Volem celebrar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana amb vosaltres! En conserveu imatges? Voleu compartir la vostra experiència?

compartiu els vostres records a info@fundccc.cat 6

Fa quaranta anys, més de 12.000 persones us vàreu mobilitzar per participar en aquest gran esdeveniment. Avui us demanem que ens expliqueu com va ser aquella experiència, quins documents en guardeu, quins records en teniu. Volem fer un àlbum amb les imatges que conserveu i que vulgueu compartir amb nosaltres! I si sou familiars d’algú que hi va participar i sabeu com ho va viure o en coneixeu alguna anècdota, us convidem també a que ens l’expliqueu. Compartiu amb nosaltres tots aquests records del Congrés de Cultura Catalana a info@fundccc.cat. Els posarem a la nova web divulgativa sobre la història del Congrés amb els vostres noms. Gràcies!!


COMMEMORACIÓ DELS 40 ANYS DEL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA


El gener de 1975 s’aprovava la iniciativa de la Junta de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona d’organitzar una trobada que analitzés l’estat de la cultura catalana en tots els seus àmbits i arreu dels Països Catalans. Aquest va ser el punt de partida del Congrés de Cultura Catalana (1976 – 1977), del qual enguany i fins el 2017 se’n commemoren els 40 anys. La Fundació, creada el 1977 amb l’objectiu de continuar la feina engegada al Congrés, s’ha proposat retre homenatge a la trobada amb un seguit d’activitats pensades tant per a les persones que hi van participar com per les que poden desconèixer tot el que va suposar.

Us detallem a continuació algunes de les activitats en les quals ja estem treballant:

40 ENTREVISTES PER 40 ANYS

8

Com a primera activitat commemorativa del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, realitzarem 40 entrevistes a personalitats destacades que hi van tenir un paper actiu. Aquestes entrevistes seran en format audiovisual i es projectaran en un web específic creat per la commemoració i, fins i tot, també es valora l’opció d’emetre-les a mode de documental per TV3. Alguns dels personatges amb qui conversarem són Isidor Marí, Magda Oranich, Rafael Ribó, Isona Passola, Enric Juliana, Muriel Casals...


WEB DE LA COMMEMORACIÓ Com ja s’ha comentat al paràgraf anterior, es crearà una pàgina web on es puguin endreçar els continguts del Congrés per fer-los accessibles a tothom qui els vulgui consultar. A través d’aquest web es farà difusió de diferents elements vinculats al Congrés i a la commemoració dels 40 anys. D’una banda, es durà a terme una recerca d’arxius per recollir imatges i enregistraments de la trobada i de les activitats culturals que van tenir lloc en paral·lel (la ballada massiva de sardanes a càrrec d’Acció Escolar, el festival poètic Price-Congrés, etc.). D’altra banda, es dissenyarà un mapa interactiu amb els llocs on es van celebrar les reunions i els actes, a partir dels quals es desplegarà el contingut corresponent. Així mateix, a través del web es pretén dinamitzar l’activitat al voltant de la commemoració, amb els projectes que us presentem en aquestes línies.

JO HI VAIG PARTICIPAR. CRIDA ALS “CONGRESSISTES” Es calcula que prop de 15.000 persones van participar al Congrés de Cultura Catalana. Volem fer una crida perquè aquestes persones enviïn documents, carnets del Congrés, fotografies i tot aquell material relacionat amb el Congrés i els esdeveniments celebrats al seu voltant. Ens agradaria gratificar aquesta participació amb algun element commemoratiu: una samarreta amb el logotip del Congrés o algun altre element semblant. Tot el material recollit serà exposat al web i, si és possible, en una exposició commemorativa.

EXPOSICIONS. LA CULTURA CATALANA AHIR / LA CULTURA CATALANA AVUI En contacte amb la Fundació Miró s’ha retrobat el fons material que va servir per a l’exposició de 1976 sobre la cultura catalana. Estem treballant per organitzar alguna activitat commemorativa dels 40 anys aprofitant aquest material o alguna exposició sobre temes de cultura catalana. En aquest projecte hi podrien participar diferents espais i institucions.

9


ENTREVISTA AL PARE JOSEP MASSOT


SOBRE EL PARE MARC TAXONERA Conversa amb el Pare Josep Massot L’any 2014 el tancàvem malauradament amb la pèrdua del pare Marc Taxonera. En molts àmbits de la cultura i la política d’aquest país, es va sentir de forma molt especial aquesta mort, se n’anava un home incansable, lluitador i defensor de la cultura catalana, dels drets humans i de la justícia, i del futur d’aquest país. Les amigues i amics de la Fundació Congrés de Cultura Catalana acomiadàvem una persona que va participar de forma activa en el Congrés que la va precedir i, posteriorment, en la creació de la Fundació i en la seva continuïtat fins a l’actualitat, formant part del Patronat i del seu comitè executiu, òrgans que no va abandonar fins quasi al final de la seva vida per motius obvis de manca de salut i als quals es va sentir profundament compromès.

Pare Josep Massot

Per a totes aquelles persones que no vam poder compartir estones de vida amb el pare Marc, disposem com a mínim de reculls d’entrevistes que li van fer, de comentaris de persones properes a ell i d’escrits biogràfics que en destaquen allò més rellevant. Només així podem apropar-nos una mica a aquesta figura cabdal i imprescindible per entendre i explicar la resistència i la recuperació de la cultura catalana -com destacava Frederic Ribas en el número 663 de Serra d’Or- i resseguir-ne el fil de la seva trajectòria, del seu pensament, de tota la tasca duta a terme a Montserrat, tant en allò relatiu a l’Arxiu i a la Biblioteca com en les pròpies activitats que s’hi van realitzar, en la clandestinitat i, més endavant, en la primera línia de la història cultural i política d’aquest país, un país que comença a albirar un esdevenir diferent i en el desenvolupament del qual sense dubte al pare Marc li hauria agradat ser-ne testimoni i partícip alhora. Tinc la immensa sort d’apropar-me a aquesta figura de la mà del pare Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí -orde en la qual va ingressar l’any 1962-, àmpliament guardonat i reconegut pels seus estudis i assajos històrics, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i director des de l’any 1971 de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Amb ell recordem en aquesta conversa anècdotes i episodis del pare Marc, amb qui va conviure a Montserrat més de 50 anys i amb qui, va viure i compartir, a més, el compromís per a la cultura catalana i amb el país en uns temps molt convulsos i difícils. I afegeixo aquest darrer apunt no de forma gratuïta sinó perquè el fet d’habitar en el mateix espai de Montserrat no volia dir necessàriament que es compartís tot. De tot plegat, en parlem.

11


12

Com va ser la seva participació en el Congrés de Cultura Catalana i la creació posteriorment de la Fundació?

La seva actuació s'ha d'entendre en el context del que significava Montserrat en aquell moment i de tot allò que ell feia, com milers de persones que en vam prendre part en algun dels àmbits. El pare Marc estava molt involucrat en el món de la política i el món de la cultura...Es va parlar de tornar a fer un congrés de cultura catalana - ja n'hi havia hagut un de clandestí, cap a l'any 66, en el qual hi vaig participar, llavors tenia 21 anys i recordo que es va fer en dos indrets, al Centre d'Influència Catòlica Femenina que estava a la Via Augusta i als Escolapis que estaven a la Ronda de Sant Antoni- però es tractava de fer-ne un de més gran. Es van fer reunions preliminars per decidir si es feia o no, com es feia...finalment es va fer, estructurat en molts àmbits. El pare Marc s'hi va involucrar moltíssim, en el congrés, i també va contribuir a través de les coneixences que tenia, a que determinades persones hi posessin recursos econòmics. Després, quan es va acabar el congrés, van voler continuar-lo a través d'una fundació en la qual ell també hi va voler participar.

Com era portes endins el pare Marc? En coneixíeu la seva activitat?

Al meu entendre, se li atribueix una timidesa que jo no diria que en fos un tret distintiu. No era tímid el pare Marc, més aviat discret i previngut, era una persona que quan te la trobaves a Barcelona podia estar parlant amb tu tres hores explicant-te un munt d'històries, d'anècdotes... En canvi, a Montserrat, això costava més, estava molt enfeinat, i a més hem de comprendre que en aquells moments era una època dura; des de Montserrat i d'altres llocs d'església de Catalunya es feien el que llavors es deia accions de suplència...En aquell temps, no es podia fer res, tot estava prohibit, no hi havia llibertat d'associació, per fer una reunió havies de demanar permís...a Montserrat, des de pràcticament sempre, s'havien obert les portes a determinades activitats -l'abat Escarré ja deia que a Montserrat hi cabia tothom.

Un dels moments que podrien exemplificar més aquest paper de suplència de Montserrat va ser la tancada d'intel·lectuals.

I tant, unes tres-centes persones l'any 1970, arran del judici de Burgos. Però n’hi va haver molts d'altres. Per exemple, una acció d'ajuda en la qual el pare Marc hi va dedicar esforços va ser durant els anys 71-72, jo començava a l'editorial, fa uns 43 anys, i ell va organitzar a Montserrat unes jornades sobre editorials i em va demanar que hi participés, era tot un cicle de diverses activitats que parlaven de temes que en aquell moment en un lloc normal de Barcelona no es podia fer. També va organitzar a Montserrat el primer congrés que es va fer al país sobre la guerra civil. En aquell moment, Ricardo De La Cierva era el director general de cultura i especialista en el tema i no el van voler convidar...i quan se'n va assabentar es va enfadar molt i va promoure la publicació d'articles en contra de Montserrat. Els que sí se'n van assabentar -segons em va explicar el propi pare Marc- eren els de la CIA i hi havia un americà que va ser interrogat per l'Agència per veure què havien fet a Montserrat!

A més del Congrés de Cultura Catalana, es va bolcar moltíssim en la creació de l'Associació d'Arxivers de Catalunya.

Eren les dues activitats que recordo a les quals més es dedicava i que provocava que hagués d'anar a Barcelona molt sovint. Això li permetia consolidar les amistats i crear una xarxa de col·laboracions. També es va encarregar de la creació a la Universitat de la Sorbona del Centre d`Études Catalanes, que es va inaugurar l'any 1977, entitat on ell representava Montserrat. Això li anava bé perquè li permetia anar a París de tant en tant i comprar llibres que aquí no teníem.


Una de les principals donacions que es van fer a Montserrat prové d'una d'aquestes coneixences a París.

Sí, de fet de la primera etapa parisenca del pare Marc, quan a principis dels anys 50 va anar a estudiar Arxivística a l'École Nationale des Chartes de la Sorbona. Una de les coses que li agradaven fer era parlar i conèixer persones que sabia que tenien una important i valuosa biblioteca. A París va fer una amistat amb un senyor que havia estat periodista i tenia una biblioteca molt gran i una llibreria que va tancar. La seva vídua no ho volia vendre i volia que aquest material estigués en un sol lloc. Llavors ell va aconseguir que tot allò vingués a Montserrat... A la nostra biblioteca hi ha centenars de llibres que no són enlloc més i que en aquell moment eren novetats de literatura.

El pare Massot es refereix a Just Cabot, exiliat a París, que a la Barcelona republicana havia dirigit el setmanari Mirador. La donació que va fer la seva vídua va consistir en catorze mil volums de la biblioteca del seu marit i més de cinc mil gravats, segons documenta Frederic Ribas. També un dels llegats més preuats de Montserrat que va aconseguir el pare Marc va ser el de Francesc Cambó, que avui forma la Sala Cambó de la Biblioteca de Montserrat, un conjunt de tres mil llibres sobre la Guerra Civil. Com creu que hauria viscut el moment actual català?

El pare Marc era molt catalanista i es va anar convertint cada cop en més independentista. Els darrers anys, quan ja estava malalt, deia: "Jo no ho veuré però vosaltres, sí". Això fa 10 o 15 anys era impensable, que ell i altres persones es manifestessin d'aquesta manera era inimaginable. Ell, en aquest tema, va fer un canvi radical, ell era molt catalanista i de fet, abans de la guerra, a casa seva eren de la Lliga però eren més aviat conservadors i per això inicialment no posava en qüestió l’Estat espanyol. Però la relació constant amb grups polítics de l’oposició i la manera com es va dur a terme la transició el van dur a anar modificant els seus punts de vista. Sobre els resultats de les darreres eleccions al Parlament, estic segur que ell hauria estat molt content i hauria dit: "Llàstima que no hi hem arribat".

No només va treballar en l'àmbit de la cultura i la política catalanes, sinó també en temes de drets humans.

Era un activista, en temps del franquisme va actuar molt per ajudar persones que es van trobar en situacions complicades. En molts casos, es tractava d'accions o activitats de les quals preferia no parlar-ne donada la situació política del moment. Com deia abans, era molt discret explicant aquest tipus d'activitats, per precaució, va fer moltes gestions, de vegades sortien bé i d'altres, no tant. Molt sovint anava a reunions en representació dels abats... Era com una mena de ministre d'afers exteriors.

Li comento al pare Massot que la seva generació de monjos benedictins va ser molt activista i lluitadora. Em matisa:

No érem ni els únics ni els millors, hi havia molta gent de l'àmbit religiós que feia moltes coses... que acollia persones, que organitzava reunions... eren els temps.

Continuem parlant d’anècdotes, del pare Marc, de com era en la curta distància.

Jo hi vaig tenir molt bona relació, quan era bibliotecari i quan era arxiver sempre em va obrir les portes -i he de dir que això no ho feia amb tothom -somriu mentre ho recorda. Era molt bon gestor, amb un gran esperit promotor. Era també una persona dialogant... però quan tenia molt clara una idea la defensava fins al final.

13


RESUM D’ACTIVITATS

Octubre 2014 - Octubre 2015


Imatge de la projecció d’Homenatge a Francesc Vallverdú

HOMENATGE A FRANCESC VALLVERDÚ La Fundació Congrés de Cultura Catalana va celebrar el 15 d’octubre de 2014 un homenatge pòstum a la persona i figura de Francesc Vallverdú (Barcelona, 1935-2014), president de la Fundació des de l’any 2003. En un acte celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i conduït pel comunicador Joaquim Maria Puyal, diferents personalitats que el van conèixer d’a prop van anar desglossant la seva trajectòria professional i obra més rellevant. La presidenta de la Fundació, Marta Rovira, i el president de l’IEC, Joan Domènech Ros, van inaugurar l’acte en el que la seva vídua, Carme Vilaginés, en va recordar trets més personals i familiars i va realitzar la lectura d’un poema inèdit de Francesc Vallverdú. Companys i amics van ser els encarregats de recordar les seves diferents etapes professionals. L’editor Xavier Folch va fer referència a la seva militància al PSUC, la seva col·laboració a la revista Nous Horitzons i la tasca desenvolupada com a tècnic editorial i assessor lingüístic d’Edicions 62. Joaquim Torres, membre de la Societat Catalana de Sociolingüística, va parlar del seu vessant sociolingüista, una disciplina que vivia amb passió, investigant i fentne difusió, mentre que Oriol Camps es va referir al seu treball a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió com a cap dels serveis lingüístics.

L’accent líric de la vetllada el van posar poetes i amics personals de l’homenatjat com Francesc Parcerisas, Isidor Marí, Joan Margarit, Jordi Valls i Sergi Jover amb la lectura de poesies i altres records personals. Així mateix, Joan Martí, membre de la secció filològica de l’IEC, i el president de la Real Academia Galega, Xesús Alonso, van voler participar també en l’acte homenatge fent arribar unes respectives paraules de reconeixement. Una sala Prat de la Riba plena de gom a gom va emmarcar un homenatge a una de les persones que més ha contribuït i treballat per a la llengua catalana. Mereixedor de reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1986) i el Premi Nacional de Periodisme (1990), i autor de títols fonamentals com l’assaig La normalització lingüística a Catalunya (1979) o d’obres poètiques com Cada paraula un vidre (Premi Carles Riba de poesia de 1965) i Retorn a Bílbilis (Premi Ausiàs March de Gandia de 1973), Francesc Vallverdú va saber combinar una professionalitat i rigor en totes les seves facetes professionals alhora que era proper i amic i, sobretot, i en paraules de Xavier Folch, un “home bo”.

15


XXIVè PREMI INTERNACIONAL RAMON LLULL El XXIV Premi Internacional Ramon Llull va recaure enguany en el lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera per les seves contribucions acadèmiques a la defensa de la igualtat i dignitat de totes les llengües, i la seva actitud crítica davant les ideologies lingüístiques assimilacionistes, d’acord amb l’objecte del guardó, que premia l’obra d’una persona o d’una institució, fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, que hagi participat de forma notable a la divulgació de la realitat històrica i/o cultural catalana. El premi és atorgat conjuntament per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i la Fundació Ramon Llull.

text

Entrega del XXIVè Premi Internacional Ramon LLull

El Dr. Moreno Cabrera destaca pel seu posicionament crític amb les ideologies i els mites del nacionalisme lingüístic espanyol, així com en la defensa de les llengües minoritzades en general, i del català en particular. Nascut a Madrid el 1956, és catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid, i autor de nombrosos llibres i articles sobre la classificació, la situació, l’expansió i la desaparició de les llengües del món. Moreno Cabrera, a més, ha format part del comitè científic de l’Informe sobre les Llengües del Món de la Unesco (“Words and Worlds Multilingual Matters”, 2005). L’acte de lliurament del premi va tenir lloc el passat 28 de novembre de 2014 a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, on també es va entregar el Premi Ramon Llull de Traducció Literària a l’anglès a Peter Bush per la seva traducció d’El quadern gris de Josep Pla i el Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana a Maria Bota, productora creativa del Milton Keynes International Festival. Per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el jurat va estar format per Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, i per part de la Fundació Ramon Llull, per Vicenç Villatoro, Isidor Marí, Manuel Pérez-Saldanya i Joaquim Torres. Podeu llegir l’històric de guardonats al web de la Fundació: www.fundccc.cat.

16 Juan Carlos Moreno Cabrera, guanyador del XXIVè Premi Internacional Ramon Llull


CONFERÈNCIA ANUAL 2014

Montserrat Guibernau

El passat 18 de desembre l’Auditori de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va acollir la conferència anual de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, a càrrec de la catedràtica de Ciència Política del King’s College de la Universitat de Londres, Montserrat Guibernau. Sota el títol Democràcia i canvi polític a Europa, la convidada d’enguany i un dels nostres referents catalans a Anglaterra, va oferir una nova perspectiva –amb aires europeus– dels canvis polítics que s’estan produint avui dia, tant des del punt de vista de la democràcia com de l’encaix de les nacions en un marc polític en constant canvi a Europa.

Iniciant la seva intervenció tot establint un vincle entre la democratització i el naixement i desenvolupament del moviment pel dret a decidir a Catalunya, Guibernau desplaça les demandes populars i les mobilitzacions socials més enllà del territori català: també prenen força arreu d’Europa i a d’altres parts del món, fruit del canvi global que està transformant els paràmetres amb els quals hem viscut fins el moment. La conferenciant contextualitza i defineix el temps de transició en què estem immersos actualment, “un temps d’estar alerta, de canvis 17


no programats”, en funció de tres característiques: la inseguretat econòmica i la incertesa en la vida diària, la desigualtat creixent i la manca de confiança en el sistema polític. Aquests trets, definitoris de la nostra quotidianitat, són particularment complexos de gestionar en un entorn dinàmic com és el sociopolític però, alhora, és estrictament necessari abordar-los per tal de bastir entre totes i tots un futur basat en el respecte a la democràcia i a l’exercici de les llitext bertats ciutadanes. En referència a la inseguretat econòmica i la incertesa en la vida diària, diu “ens hem de plantejar si l’estimada, i no tan estimada, globalització esdevé un element positiu o esdevé una amenaça”. Per Guibernau, la globalització suposa un repte perquè està desvetllant reaccions molt fortes, trastocant el sistema de valors i transformant equilibris i relacions entre actors polítics, tant a Catalunya com a nivell europeu i mundial. Aquests canvis, però, són desproporcionats en la mesura que “la desigualtat existent fa que existeixi cada vegada una diferència més gran entre les elits i el gruix de la ciutadania”. Com a exemple, la conferenciant se serveix de l’accés –cada vegada més restringit– a les polítiques de benestar, producte de la lluita ferma i constant de les classes populars i que, víctimes de les retallades pressupostàries, s’estan tirant enrere. Consegüentment, opina, augmenta el populisme, que arrossega aquelles persones desencantades i ressentides amb el sistema polític. Aquesta manca de confiança en els polítics comporta divisió entre diferents comunitats i persones que conviuen, “i divisió vol dir feblesa”. Cal trobar els elements aglutinadors, dialogar i arribar a acords, fins i tot amb interlocutors que no ens són afins.

Reprenent la mobilització pel dret a decidir, un moviment de baix cap a dalt de la societat catalana, Guibernau critica que la resposta política no està a l’alçada i que es mira més pels interessos personals i de partit que no pas pel bé col·lectiu. La il·lusió de tot un moviment popular, la consciència de què és Catalunya, la perseverança i tots els actes celebrats any rere any s’han de veure reflectits en un pas endavant, en una acció que representi la protesta i el sentiment de pertinença sense témer a represàlies d’aquells que no volen dialogar: “existeix aquest sentiment que és difícil d’expressar a Catalunya, perquè quan un lluita i té un adversari davant que entre en la lluita, que entra en el debat, pots estar d’acord o no, però pots almenys discutir opcions; però, en el nostre cas, no. És qui mana i obeeix, o qui mana i qui fa el possible per ignorar les consignes del qui mana”. A favor del procés democràtic català, Guibernau llança un missatge valent d’esperança cap a les noves generacions: “la gent jove assumeix que els hi correspon el dret a decidir”. D’aquesta manera, i acostumant-nos encara al dinamisme de la democràcia, “intentar jugar amb les cartes velles ens portarà a no guanyar mai la partida”. Per la conferenciant, i així finalitza la seva intervenció, “hauríem de carregar-nos, si em permeten l’expressió, aquell tòpic que diu ‘tants catalans, tants barrets’. N’hauríem de tenir un, de barret sol, que fos gros i que hi capiguéssim tots, però un, en el que tothom pogués haver posat alguna cosa”.

"un temps d'estar alerta, de canvis no programats"

18


Ponents de la Jornada

JORNADA “TRANSMISSIÓ DE LA MEMÒRIA I COMPROMÍS POLÍTIC DE LA JOVENTUT A CATALUNYA” L’organització de la jornada a la Universitat Pompeu Fabra, celebrada el mes de febrer, va servir per obrir un espai de reflexió sobre la relació entre la transmissió intergeneracional de la memòria i la implicació social i política de la joventut actual catalana. La trobada s’inscriu en el marc del projecte europeu de recerca del 7è. Programa Marc Myplace (Memory, Youth, Political Legacy And Civic Engagement).

19


TAULA RODONA “LA PREMSA EN LA TRANSICIÓ” El dimecres 10 de juny va tenir lloc la taula rodona “La premsa en la Transició” a la Sala d’Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. La trobada, ideada per debatre sobre el paper que els mitjans de comunicació (sobretot la premsa escrita, ja que la ràdio i la televisió es van consolidar posteriorment) van tenir durant el període de la Transició democràtica, va comptar amb la presència dels catedràtics de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Guillamet  i  Josep Gifreu, i els professors de la Universitat de Vic i la Universitat Pompeu Fabra, Cristina Perales i Marcel Mauri, respectivament.

Ponents de la taula rodona

Els ponents van destacar la importància cabdal tant de mitjans com de periodistes durant el procés democràtic, i l’esperit crític que aquests emanaven –encara que durant anys ho van haver de fer en la clandestinitat-. Tots ells posaren de manifest el paper dels mitjans com a actor polític i com a co-constructor d’identitat social, col·lectiva i nacional, tret que es pot traslladar al moment actual que es viu a Catalunya. Abans de l’inici de la taula rodona, vàrem entrevistar breument els convidats. Podeu veure els vídeos de les entrevistes a la llista de reproducció “Entrevistes prèvies a la Taula Rodona” del nostre canal de Youtube: FundacioCCC.

20


SEMINARI XIPS (XARXA D'INVESTIGADORS/ES SOBRE IDENTITATS POLÍTIQUES I SOCIALS) El divendres 16 d’octubre la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC va acollir la II Jornada de la Xarxa d’Investigadors/es sobre Identitats Polítiques i Socials (XIPS), organitzat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb el suport i col·laboració de l’IEC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El seminari va comptar amb les ponències dels politòlegs Jordi Muñoz (UB), Jaume López (UPF) i Tània Verge (UPF). Jordi Muñoz va presentar un anàlisi de la participació a les eleccions, a través de la distribució territorial del vot i del traspàs de vots entre partits a la ponència titulada “La independència a les urnes. Anàlisi de resultats i reptes pendents”. Muñoz va explicar que s’ha votat més i de manera més homogènia que en les anteriors eleccions (2012). Per la seva banda, Jaume López, va presentar el projecte Reinicia Catalunya a la ponència titulada “El procés constituent participatiu: proper escenari?”. Amb la pretensió d’aplegar les iniciatives ciutadanes i de fer la ciutadania partícip de les decisions preses sobre la construcció del nou país, un dels objectius de Reinicia Catalunya és el d’establir unes bases democràtiques sòlides a partir d’un procés “obert, transparent, participatiu i inclusiu”; en definitiva, que el lideratge de la ciutadania i la reivindicació siguin els fils conductors del procés constituent de la República Catalana. Per últim, però no per això menys important, Tània Verge va exposar com a Catalunya ens trobem que la qüestió del gènere està totalment absent del debat públic. Les dones són protagonistes de la pobresa (feminitzada), són qui han patit les retallades en els serveis de dependència (no només perquè viuen més anys i en són les principals treballadores, sinó perquè la crisi ha comportat una major càrrega de les dones en la proporció de la cura) i també són les assassinades en l'estiu esfereïdor que hem viscut als Països Catalans. Però, tot i així, segueixen sense aparèixer a l'esfera pública mesures de xoc, propostes, per a resoldre i gestionar totes aquestes qüestions. D'expertes, n'hi ha, malgrat no surtin als mitjans de comunicació, fins i tot quan han format part de les llistes de les candidatures. Aquest és un altre tema sobre el qual va reflexionar Tània Verge: la primera i segona posició a les candidatures a les eleccions del 27S van ser ocupades majoritàriament per homes. Tot i que per llei les llistes han de ser paritàries, de les 28 candidatures, només 4 portaven com a cap de llista una dona (menys que el 2012). Després de debatre tots els aspectes comentats, la jornada es va cloure amb un dinar conjunt entre els assistents.

Un moment del seminari

21


CONFERÈNCIA ANUAL 2015 El passat dijous 22 d’octubre va tenir lloc, al Pati de Columnes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Conferència Anual de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, a càrrec del Dr. Ramon Folch. Ramon Folch, doctor en Biologia i fundador de DEPANA, actualment participa com a secretari general al Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales, és director general de l’empresa Gestió i Comunicació Ambiental SL i ocupa la posició de titular d’ecologia vegetal a l’Institut d’Estudis Catalans. La trajectòria de Folch passa, entre d’altres càrrecs també destacats, per la presidència de la Institució Catalana d’Història Natural i la secretaria  del Comitè Espanyol del Programa MaB/ UNESCO. També ha estat  catedràtic de Metatècnia Ambiental i Socioecologia de l’Institut Català de Tecnologia, així com President del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya.

22

denació del Territori. Segons el conferenciant, superar idees és el procés lògic de tot sistema mental actiu, i el Congrés va ser capaç de destruir-se a ell mateix com a conseqüència del seu propi èxit: “Sense les idees implantades del Congrés de Cultura Catalana no seríem on som. La iteració (destrucció) d’aquestes idees ens ha permès avançar”. Sobre la situació actual dels Països Catalans, considera que ens trobem en un moment importantíssim per a construir un nou país. Caldria, però, reflexionar sobre com voldríem que fos aquest, ja que “les bases sòlides no han avançat al mateix pas que la consciència ciutadana”.

Catalunya és molt variada quant a orografia, on la plana és l’excepció: el 80% del territori català té una inclinació igual o superior al 20%. En aquestes circumstàncies, és imprescindible repensar l’agricultura, els sistemes de comunicació i fer polítiques territorials adients, tot i que en el context no ho posa fàcil. Cal explotar els recursos dels que Sota el títol “El nou vell tedisposem: “Tenim una rritori del segle XXI” el Dr. de les millors trajectòries Folch ens va parlar sobre d’eficiència i estalvi hídric política i cultura territodel món”. Per això, primer rial, sobre la importància hem d’atribuir valor a les de considerar el patrimocoses, patrimonialitzar ni natural un bé cultural l’ambient i, fins i tot, el clii sobre la conservació del ma: “Si li haguéssim atriterritori. A més, ens va Instant de la conferència buït un valor de referència, plantejar reptes contemno ens l’hauríem carregat”. El turisme, per exemporanis del territori i com fer-ne una gestió sosple, es basa en intangibles tradicionals com el tenible des de l’àmbit polític i cultural. clima. Entre d’altres qüestions, Folch planteja la reconsideració dels espais industrials i la cura Folch, que va iniciar la seva intervenció recori el manteniment de les xarxes de distribució dant que el Congrés havia suposat la ubicació d’energia i xarxes de comunicació. dels Països Catalans al món i va permetre projectar el país a realitats noves, va valorar com el “Si no som capaços de simbolitzar el valor del paLlibre Blanc de la Gestió de la Natura als PPCC trimoni natural no ens en sortirem” va marcar la línia de pensament en l’àmbit d’Or-


CERCLE XXI El grup del Cercle XXI ha continuat amb l’activitat habitual de convocar les reunions presencials i fent la coordinació d’aquestes trobades a través de les llistes de distribució del Cercle. Des del 2014, la comunicació amb els membres del Cercle XXI juntament amb la coordinació de les trobades i sopars, ha passat a assumir-se des de la mateixa Fundació Congrés de Cultura Catalana. Durant els anys 2014 i 2015, s’ha continuat també organitzant sopars amb persones significatives de la societat catalana amb qui s’ha ofert col·laboració des del Cercle XXI en matèria de llengua.

Vicenç Villatoro Abril 2014 Escriptor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació. A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Va ser director de l’AVUI entre 1993 i 1996. Ha estat també cap de la secció de cultura de TV3 i, entre 2002 i 2004, ha estat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de l’UAB. Actualment és el Director del Centre de Cultura Contempotània de Barcelona (CCCB).

Joan Manuel Tresserras Gener 2014 Doctor en Ciències de la Informació. Professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Guardonat amb diversos premis en el món de les ciències de la informació i comunicació. També ha ostentat diversos càrrecs en institucions i va ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010.

Sopar amb Vicenç Villatoro

Carles Capdevila Juny 2014 És llicenciat en filosofia i periodista. Actualment és el director del diari ARA i és professor de Comunicació a la Universitat de Barcelona. Autor de diversos llibres. Productor i col·laborador a TV3 i també director i col·laborador a la ràdio. També als anys 90 va ser corresponsal a Nova York del diari Sport.

Sopar amb Joan Manuel Tresserras

23

Sopar amb Carles Capdevila


Salvador Cardús Desembre 2014

Jordi Sànchez Juliol 2015

Doctor en Ciències Econòmiques per a la Universitat Autònoma amb una llarga trajectòria en el món docent al nostre país i vàries universitats europees. Investigador en el camp de la sociologia de la religió i de la cultura. Actualment estudia els processos de conformació de les identitats en les societats contemporànies. Ha publicat diversos llibres i ha col·laborat en diverses obres col·lectives.

Durant aquest any 2015 es va fer un sopar el passat mes de juliol amb Jordi Sànchez (President de l’Assemblea Nacional de Catalunya).

Membre de la Comissió per a l’estudi de les Potext lítiques d’Immigració del Parlament de Catalunya (2000-­‐2001), de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència del departament de Benestar Social i el Comitè de Bioètica del departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya (fins a 2005) i del Consell de la Informació de Catalunya del Col·legi de Periodistes (fins a 2012). Actualment, lidera La Fàbrica, un equip d’intervenció social a favor de la independència. Des del març de 2013 és membre del Consell Assessor de la Transició Nacional del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Sànchez és Llicenciat en Ciències Polítiques. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats. A banda de col·laborar periòdicament com a analista en temes socials i polítics en diversos mitjans de comunicació del país, entre el 2004 i el 2006 va coordinar la redacció d’un dels cinc àmbits del Pacte Nacional per l’Educació, concretament el que va fixar les bases del servei públic educatiu. L’any 2008 va ser coordinador d’un dels quatre àmbits del Pacte nacional per a la immigració, en concret el que elaborava l’adaptació dels serveis públics. Del 2010 al 2015 va ser adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó.

Sopar amb Jordi Sànchez

Sopar amb Salvador Cardús

24


ORGANISMES DE LA FCCC I INFORMACIÓ ECONÒMICA 2015


ORGANIGRAMA PATRONAT

COMITÈ EXECUTIU

PRESIDENTA · Marta Rovira i Martínez

PRESIDENTA · Marta Rovira i Martínez

SECRETÀRIA · Montserrat Casals i Genover

VICEPRESIDENTA · Montserrat Casals i Genover

PATRONS VITALICIS · Miquel Bes i Calzadilla · Josep Espar i Ticó · Gregori Mir i Mayol · Agustí Bassols i Parés

SECRETARI · Pere Casanovas

PATRONS NATS · Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona · Acció Cultural del País Valencià · Obra Cultural Balear PATRONS ELECTIUS · Agustí Alcoberro · Marta Aymerich · Enric Casals · Ricard Guerrero · Montserrat Guibernau · Xavier Llach · Francesc Marco · Isidor Marí · Isabel-Helena Martí · Montserrat Mata · Jordi Muñoz · Mercè Piqueras · Natxo Sorolla · Jaume Subirana · Montserrat Treserra · Joan Manuel Tresserras 26

VOCALS · Joan Albert Casanovas (Director de Finances i Administració) · Miquel Strubell i Trueta (Director de Relacions amb Rntitats) · Joan Badia (Director d’Activitats) EQUIP TÈCNIC · Josep Maria Rabanal (Direcció Executiva) · Marina Pujol (Direcció de Comunicació) · Eva Gómez (Direcció de projectes)


INFORMACIÓ ECONÒMICA 12% Ingressos propis 7.000 € 52%

ingressos 57.868 €

Subvencions 30.168 €

3% Aportacions privades 2.000 € 32% Quotes de socis 18.700 €

17% 30%

Premis 10.000 €

despeses 57.416 € 52% Despesa d’estructura 29.816 €

Activitats 17.400 € 0,3% Suport a altres entitats 200 €

27


www.fundccc.cat info@fundccc.cat 93 410 68 66 FundacioCCC @FundacioCCC

Butlletifccc online 2015  

Butlletí 2015 Fundació Congrés de Cultura Catalana

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you