Issuu on Google+


UNES

MENTIDES

Una enquesta recentment realitzada per cinc alumnes de tercer d'ESO de la Escola Sant Lluis Gonçaga, feta a la població de La Garriga, a vint-i-cinc persones amb una mitjana de quaranta-sis anys, ha determinat que el país africà més conegut es el Marroc, seguit d'Egipte i Kenya. En aquesta llista de més coneguts, també hi són Argelia i Tunísia. Seguint aquestes dades, podem entendre que la població coneix més als països del nord que del sud, i que no s’entén gaire amb el món de la premsa, ja que amb els recents conflictes a Líbia i Síria, tot aquell que estigués informat ens parlaria sobre aquests dos països.

Aquesta primera conclusió, ens reafirma el que ja fa temps que pensem: la societat està mal informada, i allò que sap es manipulat. Segons la nostra opinió, la gent hauria de tenir més informació, ja que una altre de les conclusions de la enquesta, determina que la població associa l'Àfrica amb pobresa, fam i desnutrició, i només un percentatge molt petit ens parla de les desigualtats socials i la mala

SOBRE L’ÀFRICA repartició de la riquesa. Com es va poder observar a aconteixements com el mundial de Sud-àfrica al 2010, no només hi ha pobresa a l'Àfrica, si no que hi ha grans ciutats, però només s'ensenya el que es vol, per això només el 56% de la gent enquestada pensa que l'Àfrica pot tenir un bon futur econòmic. Com ja fa temps que es ve dient, el continent africà es un continent molt ric, i sense la pressió dels grans mercats, pot arribar a ser una potència mundial molt gran, però per això, necessitem que ajudar-los a que es puguin educar, a que pugui créixer com a continent, com a població, i és en la pregunta quatre que es veu que la societat ho veu clar això: La majoria ha dit que l'Àfrica necessita ajuda.

Aquestes primeres quatre preguntes, eren introductòries, però ara ve la part en la qual, els joves pregunten sobre els problemes i les ajudes. Atenció: Segons el 48% dels enquestats, el problema més gran de l'Àfrica és la pobresa, i un 38% són les guerres. Aquesta resposta era molt interessant, ja que es plantejaven els problemes de l'Àfrica com la


pobres, les guerres, la desnutrició i les injustícies socials. Només el 16% opina que el problema són les classes socials, la mala repartició dels diners. Segons el nostre criteri, aquest és el problema bàsic, i no la fam. A Àfrica hi ha riquesa, però com a tot arreu, està mal repartida, ja que la gent no té el que es guanya. No volem dir que tothom ha de tenir el mateix, no, no volem un sistema comunista, el que diem es que cadascú ha de tenir el que es guanya treballant, ja que molta gent treballa de sol a sol, i no cobra un cèntim, però això no es el que surt per la televisió. La sisena pregunta, ja ha estat més encertada. El sida es la malaltia més important a l'Àfrica, seguida de la malària. Aquí la gent ha estat bé, ja que els mitjans si que ho venen això, si que ensenyen que hi ha molta gent amb sida, hi ha països on la meitat de la població té la sida. Per fi una pregunta amb la que estem d'acord. I per últim, les dos preguntes més reflexives, en les quals els i les joves parlen sobre les ONG, en que cal ajudar, i si hi ha prou ajuda. Per començar, el 60% de la població creu que no hi ha prous ONG's. I aquí tornem a discrepar. Ja hi ha prous organitzacions, el

problema és com actuen aquestes en front dels problemes que es troben, com reparteixen els diners recaptats. Segons ens hem pogut informar, només unes poques persones van dir que aquesta era la problemàtica real. Però el millor era la ultima pregunta. Tractava sobre que s'havia de solucionar abans, la educació, la desnutrició, la sanitat o la educació de la dona. Aquí esperàvem una gran diferencia de vots, però cap opció ha tingut gaires vots més que d'altres, però la més votada ha estat sanitat, amb un 36%. La nostra valoració de la enquesta és que els nois i noies han fet un gran treball per a poder aconseguir una molt bona informació, amb bones preguntes i bon treball en general, i després, que la societat no s'informa de la realitat de la vida, i per això no se saben moltes coses. Necessitem fer entendre a la gent, que passen coses fora d'on viu, que no som el centre de res, som un país més, controlat per els mitjans de comunicació.


EN QUÈ ES BASA L’ECONOMIA DE L’ÀFRICA? Àfrica és el continent més pobre de tot al món. La seva economia es basa en el comerç, la industria i els recursos naturals i humans del continent, és a dir, la economia d’Àfrica és tradicional i de subsistència o capitalista internacional. Molts països de l’Àfrica han sigut endeutats, ja que els països del nord els hi ha donat diners per prosperar, però aquets diners no van poder ser tornats i no poden tornar-se, i han quedat endeutats, i això fa que l’economia d’Àfrica no prosperi, ja que part del que guanyen ho han de donar als països del nord i no poden invertir en infraestructures que els permetin desenvolupar.

Un fet que fa que Àfrica tampoc es pugui desenvolupar, són els sectors i el desenvolupament tecnològic, mentre que a Europa només hi ha un 6% de població que treballa en l’agricultura, a Àfrica hi ha un 67%, perquè no poden aprofitar els camps tan com Europa, ja que no tenen la tecnologia, i perquè han d’alimentar tota la població. També tenen un tan per cent molt poc elevat d’indústria, i això fa que, no poden modificar, canviar,... els recursos naturals.


Població i demografia La distribució de la població és molt irregular. La densitat demogràfica mitja és de 32 hab/km2, cosa que si ho comparem amb la mitjana mundial (51 hab/km2) es molt inferior. Aquesta xifra s’ha d’incloure a les grans àrees desertes d’Àfrica, com el desert del Shahara i Kalahari, que estan pràcticament deshabitades, les selves equatorials i algunes regions d’interior molt mal comunicades amb la resta. Las més poblades, per contra, són les litorals: Magreb, Guinea i Níger, Congo i el Nil per les grans valls agrícoles. Nigerià, amb un total de 138.283.240 habitants, és el país més poblat d’Àfrica. La taxa de natalitat ha sigut de 35, 30 naixements per cada 1000 habitants durant els últims anys, però cal dir que, per culpa de conflictes bèl·lics, problemes de desnutrició, de falta de medicaments, problemes en la gestió i l’economia del país... Molts nens no arribant a complir els 10 anys. Això provoca que la taxa de mortalitat sigui bastant elevada, amb un 14,20%. Així doncs, podem afirmar que Àfrica és al continent amb la taxa de natalitat més elevada de tot al món

i a l’hora, és el continent amb la taxa de mortalitat més elevada ja que cada any moren més de la meitat de les dones embarassades i dels nens, com ja he dit prèviament. A més a més, no podem oblidar l’educació, això que trobem tan normal a tot Europa, Americà... Ha Africà els faltant molts recursos per aconseguir assemblar-se a una educació com la nostra. Com és demostra en diverses gràfics i taules de dades, podem observar com els països africans tenen un baix potencial en l’àmbit acadèmic: El % dels infants que són matriculats a primària és tan sols d’un 39,2% al Sudan. Si ens parem a compararho amb Espanya, que és el 99,7% obtenim uns resultats molt diferenciats. Igual passa en altres àmbits de l’educació, com poden ser els joves i adults alfabetitzats...


LA DEMOCRÀCIA ALS PAÏSOS DE L’ÀFRICA

Això

és

degut

a

la

mala

organització i la mala gestió dels A una gran quantitat de països de l’Àfrica la democràcia és la forma de govern més practicada, ja que és la més justa i la que mira més per la població. Tot i que en la realitat no sigui així, perquè si realment

funcionés

la

democràcia, els països de l’Àfrica no es trobarien en situacions tan precàries.

governs. Es troben ena un estat molt

delicat i

fràgil, perquè

sembla que si no és gràcies a ajudes externes, aquests països no podran tirar endavant i aconseguir un futur millor on la misèria, la desnutrició, la manca d’educació i sanitat, la pobresa, etc., ja no hi siguin.


MANIFESTACIONS ANTI-

La pobresa i la misèria cada cop

GOVERNAMENTALS A

augmenten més, i els governs en

L’ÀFRICA ÀRAB

canvi segueixen enriquint-se a costa dels demés sense preocupar-

Últimament els països del nord de

se per la població del seu país. Ja

l’Àfrica han estat tenint una

n’estan farts repressió que els

actitud revolucionaria contra els

governs els hi imposen, i de la

seus governs, com per exemple a

manca de llibertats polítiques.

Egipte, al Marroc, a Líbia, a

Necessiten que les coses canviïn,

Túnez, etc.

no poden seguir així, sinó el seu

Les raons d’aquestes

país mai podrà tirar endavant, i

manifestacions per part de la

per això han d’aconseguir que

societat, són la injustícia social i

canviï la forma de governar dels

econòmica que es viu en aquells

seus països, aquest és el punt

països.

crucial.


CONVIVÈNCIA DE LES

aproximadament.

És la zona

d’Àfrica on trobem la quantitat

DIFERENTS

més alta de llengües indígenes, un

LLENGÜES

exemple

d’aquestes

són:

el

INDÍGENES A

bambuti, el sefuno, el wolof, el

L’ÀFRICA

sonike, el kanuri, el karimonong, l’azande, etc.

L’Àfrica és un continent immens, és tres vegades més gran que els Estats

Units.

Aquest

gran

continent el podem dividir en diferents zones, com ara l’Àfrica àrab, l’Àfrica occidental, l’Àfrica central, l’Àfrica oriental i illes, i l’Àfrica austral. A cada una

A la part de l’Àfrica central trobem

unes

dotze

llengües

aproximadament, en aquesta xona trobem països com per exemple: Txad,

el

República

Congo,

Gabon,

Democràtica

la del

Congo, Guinea Equatorial, etc.

d’aquestes zones trobem moltes

A l’Àfrica oriental i les illes hi

cultures diferents, i això implica

conviuen unes quinze llengües

també trobar-nos amb una gran

(aproximadament) , una de les

diversitat de llengües.

illes que podem trobar en aquesta

A la zona de l’Àfrica àrab trobem disset

llengües

indígenes

diferents. En aquesta zona hi ha

zona és Madagascar on es parla el sakalava, el hova, el bastlao, el bara i l’antandroy.

més d’un país establert, i també

A l’Àfrica austral s’hi parlen unes

s’ha de remarcar el fet de que a

dotze llengües aproximadament.

cada país hi ha més d’una llengua,

Els països que trobem en aquesta

i hi conviuen.

zona són: República de sud-

A la zona de l’Àfrica occidental conviuen unes trenta llengües

africana,

Namíbia,

Lesotho i Swazilàndia.

Botswana,


Al continent africà conviuen més

de que per ells la cultura i les

de vuitanta llengües indígenes. És

tradicions són molt important, i

un fet sorprenent, ja que potser

cuiden i protegeixen les seves

sembla molt poc pràctic per el

llengües per no perdre-les, i això

tema de la comunicació entre

és un fet molt preuat.

països, però a l’hora dóna la pauta


ENTREVISTA AL BAMBA

Bamba: Jo sóc del Senegal, un país que està al oest de l’Àfrica, d’una regió anomenada Casamance, de la ètnia dels Mandinka. La moneda del meu país es el CFA, que 1€ equival a 650 CFA. El meu país, Senegal, era una colònia francesa, fins que el 4 d’abril del 1960 ens van donar la llibertat. I ara si voleu em podeu fer preguntes. Classe: Què es el que més t’ha sorprès d’Espanya? Bamba: Doncs primer el clima, perquè com allà a Senegal, la mínima temperatura es 17 o 18ºC, estar a 10ºC o així, per a mi es molt fred. Jo al febrer anava amb dos pantalons, dos abrics. També m’ha sorprès la gent, que es molt individualista, la gent no es parla. Tu vas al tren de Senegal i tothom parla, i així es coneix. Aquí no us parlen entre vosaltres. I també m’ha impressionat molt que està tot ben organitzat, amb horaris, rellotges, sempre esteu mirant la hora, allà a Senegal no ho fem això.

jo he tingut sort, perquè hi ha gent que ve que vol tornar, perquè els hi pinten Europa com un paradís i també hi ha gent demanant, i la gent vol marxar, vol tornar a casa. Jo pensava que tothom tindria treball, però no es així. Jo he tingut molta sort. Classe: Quins idiomes parles? Bamba: Uf! Molts. Mira parlo el mandinka, el diola, el mamba, el francès, el anglès, el castellà i el català. Són molts, però es que el francès i l’anglès l’aprenem allà, el català i castellà, parlo el que he sentit pel carrer, es fàcil d’aprendre si l’escoltes, i els altres els parlo perquè en tribus, s’assemblen i els has d’aprendre per entendre’t. Classe: Has tornat mai a Senegal? Bamba: Si, es clar. Cada any torno al estiu, i m’emporto als meus alumnes de música, els hi ensenyo el país, els costums, i llavors marxen, i jo em quedo per ajudar durant els mesos de pluja per a guanyar diners, ja que em necessiten, perquè són pocs per al treball.

Classe: Que volies fer a Espanya?

Classe: Vas voler venir Espanya, o vas venir forçat?

a

Bamba: Doncs jo em volia dedicar i em dedico a la música. I

Bamba: Doncs mira, jo vaig venir a Espanya perquè Casamance era


la regió més rica en recursos de Senegal, però la més pobre en diners, i a més, no es part de Senegal, estem separats, i van voler ser lliures. Van començar a lluitar, els hotels van tancar i no tenia lloc per treballar. Llavors, vaig trucar a uns amics d’Espanya, perquè treballava en un hotel, i els turistes es feien amics meus, i em van ajudar a venir. Així que una mica forçat si que vaig venir.

. . però estem molt ben organitzats, és molt positiu això.

Classe: Vas venir sol?

Bamba: Si, però es normal. Hi ha gent que no entén que tots som iguals. És el mateix, hi ha gent que quan un blanc va a l’Àfrica, pensa en colonitzadors i coses així, i quan un blanc veu a un negre, algun pot pensar que ve a robar i a prendre la feina. Cal conviure amb aquesta gent, no s’hi pot fer res per a canviar-ho.

Bamba: Si, però aquí tinc la dona i un fill, d’un any. Classe: Quan tornes del Senegal, encara sents fred? Bamba: Si és clar, es que aquí tenim temperatures molt baixes, als deu graus o així, allà el mínim es disset, i és clar, és nota. Classe: El canvi de vida va ser positiu? Bamba: Si, però com tot, també negatiu, he aprés molt, però hi ha coses negatives. Aquí no valorem les coses, allà si. Com que ho tenim tot, ho volem tenir de la màxima qualitat. Allà no. Si un té un bolígraf el comparteix amb tothom, i tots contents. No tenim valors, la amistat no es conserva .

Classe: T’ha costat el català i el castellà? Bamba: Si, tinc amics que m’ajuden, que em parlen en català i així l’aprenc, però com soc de fora la gent em parla en castellà, i això no m’ajuda gens. Classe: T’has discriminat?

sentit

mai

Classe: Canviaries alguna cosa per a estar més integrat? Bamba: Jo ja estic integrat, perquè el que s’ha d’adaptar no és la societat a mi, soc jo a la societat. El que vol integrar-se soc jo, no ells i per tant, he de canviar jo. Classe: Com veus el que pensem sobre Àfrica? Bamba: Crec que penseu molt negativament, ja que l’Àfrica no


es tant pobre com us ensenyen, per els africans pensen que Europa és un paradís, així que realment ningú sap la veritat sobre un lloc. Classe: Com veus a l’Àfrica? Bamba: Un continent ric en el que fa la humanitat i pobre en recursos, però té una gran saviesa, i hi ha gent que diu que no podrem continuar avançant sense la saviesa africana. Classe: T’has penedit mai de venir? Bamba: No, no. Bé, al principi si, perquè era tot massa nou per a mi, i jo volia tornar. Em tancava a l’habitació i pensava en marxar, però els seus amics el van convèncer per a que es quedés, i aquí està. Classe: T’has sentit ajudat? Bamba: Si, els amics que he anat fent m’han ajudat, però sobretot m’ha ajudat la família de la meva dona. Bé, jo visc en un poble aquí a prop, i un estiu vaig voler portar cadires de rodes a l’Àfrica per a ajudar a la meva gent, i li vaig dir a alguns amics que necessitava cadires perquè hi havia gent que no podia caminar, i això va anar corrent i tothom em portava cadires i muletes, les residencies . . . tothom. I el dia que havia de

marxar, sense que jo digués res, tot el poble va venir i em va ajudar a carregar les maletes. Això es una cosa que m’ha quedat gravada i que mai oblidaré. Classe: Diguem un consell per a un immigrant que acaba d’arribar. Bamba: Doncs que tot es nou i diferent del que t’han dit a l’Àfrica sobre Europa. Res no és tan maco. I que si pots busca els papers lo més ràpid que puguis, si no, com ets negre i sempre et paren, pots tenir problemes. Busca feina, i fes el que puguis per a aconseguir els papers. Classe: Un missatge als racistes . . . Bamba: Una persona ha d’estimar als altres, tots som iguals i ens hem de deixar d’odiar, lo més important és com és la persona per dins, no per fora, ja que això es igual, tots hauríem de ser iguals. Classe: El diferent?

menjar

és

molt

Bamba: Si, allà el menjar és bàsicament arròs. És molt important, sempre mengem arròs, la única preocupació del pare de família es veure si el sac d’arròs està al seu lloc, si no ho està pot tenir molts problemes. Lo altre ja és un luxe.


Classe: Has viscut mai a algun altre lloc? Bamba: Si, he visitat Àustria, Suïssa, Costa d’Ivori i Níger. Com que soc músic, viatjo. Toco el Djembé bàsicament, ballo també i toco algun altre instrument, però bàsicament el Djembé. Classe: Que canvia de la cultura d’allà a la de aquí? Bamba: Moltes coses, però està bé. El que no m’agrada es Sant Joan, hi ha molt fum i això és tòxic, no li agrada això. Però apart de això, les sardanes, el Sant Jordi, i això li agrada. Ell va llegir en un Sant Jordi a una escola, i llavors aquesta escola li va donar bolígrafs per a la gent de Senegal. Classe: Com podem ajudar a l’Àfrica? Bamba: Amb qualsevol cosa. Seguidament ens ensenya com toca el Djembé i s’acaba l’entrevista.

- Bé, aquesta és tota l’entrevista amb el Bamba, un noi Senegalès molt feliç, que ens ha ensenyat en menys d’una hora, que no apreciem tot el que

tenim, i que se’t queda gravat amb molta felicitat. Aquest noi desperta en qualsevol persona una felicitat i una alegria espectacular. En això tothom ha estat d’acord. Hem pogut veure que la nostra visió de l’Àfrica es falsa, que no es així, i que ens controlen com volen, ja que allà pensem que aquí tots som multimilionaris, que aquí tots som rics i és molt fàcil aconseguir els diners, que això es un paradís. També ens ha donat una lliçó molt gran en el que refereix el racisme, o les coses que estan en contra teu. Sempre hi seran, i no pots fer res per a canviar-ho, has de conviure amb això i te les has d’apanyar si vols sobreviure, perquè tal i com et passa a tu, em pot passar a mi. El Bamba es una gran persona, i crec, que tothom pot estar d’acord que ens queda molt que aprendre del continent



ÀFRICA