Page 1

La Kinesiologia Educativa a l ‘ escola: una eina per afrontar les dificultats en l ‘ aprenentatge

Montserrat Escayola Coris


La Kinesiologia Educativa a l ‘ escola: una eina per afrontar les dificultats en l ‘ aprenentatge


La Kinesiologia Educativa a l ‘ escola: una eina per afrontar les dificultats en l ‘ aprenentatge Montserrat Escayola Coris

Llicència retribuïda d ‘ Estudis i Recerca atorgada per l ‘ Institut d ‘ Educació Municipal de Barcelona (IMEB). Modalitat A. Curs 2008-2009


© 2009 Dels textos i les fotografies. Montserrat Escayola @ 2009 De la il·lustració de la coberta (Porta). Xavier Borràs Imprès a Barcelona. Catalunya.


Aprendre és recordar el que sabem Richard Back

Si un nen em mira, em sento viva. Si és el meu home, m ‘ enamora, i si són les meves filles, m  ‘  entendreixo fins al sol, per estimar a tot el món. Montserrat Escayola


Índex Introducció Reflexió per obrir-nos a nous camins, a noves idees Explicació del projecte Objectiu general del projecte Agraïments 1. La Kinesiologia. Una mica d ‘ història 1.1 La Kinesiologia Aplicada 2. Què és la Kinesiologia Educativa? 3. La importància de l ‘ estrès i de les emocions 3.1 Què podem fer per millorar? 3.2 L ‘ exercici Frontal/Occipital 3.3 Les emocions i l ‘ aprenentatge 4. El moviment com a eina d ‘ aprenentatge 4.1 La Kinesiologia Educativa a l ‘ escola 5. Exercicis de lateralitat. La línia central: dreta-esquerra 5.1 La Marxa Creuada (Cross Crawl) 5.2 El Vuit Mandrós 5.3 El Vuit Alfabètic 5.4 Dibuix Emmirallat (o Doble Gargot) 5.5 L ‘ Elefant 5.6 El Clatell que es Gronxa (o Girs de Coll) 5.7 El Balancí 5.8 La Respiració Abdominal 5.9 Marxa Creuada a terra 5.10 La Cobra 5.11 La X 6. Exercicis de focalització o estirament: davant, darrere 6.1 El Mussol 6.2 Activació del Braç 6.3 Flexió del Peu 6.4 El Bombeig del Panxell (o tou de la cama) 6.5 La Relliscada (o Balanceig de Gravetat)

11 12 12 13 13 15 16 19 23 25 26 27 29 31 33 37 40 43 45 47 50 52 54 56 58 60 63 65 67 69 71 73 9


6.6 L ‘ arrelament 7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix 7.1 Aigua 7.2 Els Botons (o Interruptors del Cervell) 7.3 Els Botons de Terra 7.4 Els Punts d ‘ Equilibri 7.5 Els Botons de l ‘ Espai 7.6 El Badall 7.7 La Gorra de Pensar 8. Exercicis per aprofundir actituds 8.1 El Ganxo de Cook 8.2 Els Punts Positius 9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l ‘ Escola 9.1 Activitats prèvies per als més petits 9.2 El Racó de Kinesiologia per als més petits 9.3 Experiències realitzades a l ‘ Escola del Mar adaptades al currí- culum escolar 10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l ‘ Escola del Mar 10.1 Moure ‘ s per aprendre: la gimnàstica del cervell 10.2 El cervell 10.3 La gimnàstica del cervell 10.4 Quatre tipus de moviment 10.5 Principis d ‘ una sessió: posar ECAP en un objectiu 10.6 Experiències i testimonis 10.7 Experiències i estadístiques 10.8 La Rutina d ‘ Inici de GAIA 10.9 Enquesta als mestres 10.10 Resultats de l’enquesta 10.11 Exercicis amb les mestres de l’Escola del Mar 10.12 Com has viscut la Kinesiologia a l ‘ escola? 10.13 Activitats amb els pares de l ‘ escola? Cloenda Annex 1. Ruta d ‘ Inici a la Kinesiologia Educativa Annex 2. Conferència als pares Bibliografia

10

75 77 79 81 83 85 87 89 91 93 93 97 99 100 104 106 129 130 131 131 134 134 136 137 138 139 139 140 143 146 149 153 155 159


Introducció

Q

uan un nen em mira em sento viva. L ‘ escola ha format part de la meva vida. He caminat i compartit amb els infants joies, alegries, tristeses, sabers, estimació... He crescut conjuntament amb ells. Ells m ‘ han ensenyat el camí que calia seguir i, a cops, he estat jo qui els hi ha dit per on anar. Una vivència que m ‘ ha traspassat la pell, que m ‘ ha arribat al cor i que ha fet que m ‘ agradés cercar nous camins. El curs 2008-2009, gràcies a l ‘ Institut Municipal d ‘ Educació de Barcelona (l ‘ IMEB), he pogut dedicar-me a l ‘ estudi de la Kinesiologia,1 tot un any per reflexionar, per estudiar, aprendre i practicar. La recerca del meu treball no ha estat un procediment mecànic i rutinari, sinó una oportunitat per aconseguir un pensament autònom i ordenat, que m ‘ ha permès desplegar les estratègies metodològiques necessàries en la construcció del meu coneixement de la Kinesiologia Educativa. La professió de fer de mestre demana dedicació, és ben cert, però l ‘ alegria de caminar junts i aprendre de tots ens ajuda a superar els obstacles.

1. En tot el treball, he emprat el terme Kinesiologia perquè encara que la paraula correcta en català és Cinesiologia, considero que és una paraula d ‘ ús molt nou i que en tots els països manté la forma prefixada del mot grec kínesis, que significa moviment.

11


introducció

Reflexió per obrir-nos a nous camins, a noves idees Que n ‘ és de fàcil, a vegades, que les persones quedem atrapades en les nostres presons conceptuals. La ment humana, en el seu desig de saber, d ‘ entendre i controlar, confon les seves opinions i punts de vista amb la veritat. Diu: així són les coses. Cal obrir el pensament per adonar-nos que la nostra manera d ‘ interpretar «la nostra vida», o la vida o la conducta d ‘ una altra persona, o la manera com jutgem una situació, no és més que un punt de vista, una de les moltes perspectives possibles. No és res més que un munt de pensaments. En canvi, la realitat és una totalitat unificada, on totes les coses estan entrelligades i res no existeix per si mateix. El pensament esmicola la realitat: la talla en bocins i fragments conceptuals. La ment pensant és una eina útil i poderosa, però també és molt limitadora quan s ‘ apropia completament de la nostra vida, quan no ens adonem que tan sols és un petit aspecte de la consciència que som. Aprendre coses noves, sobretot si es refereixen a un mateix, constitueix una veritable experiència emocional. I amb la pràctica dels exercicis de Kinesiologia podem arribar a comprendre noves veritats. Explicació del projecte La meva experiència professional m ‘ ha procurat molts reptes tant a nivell personal com professional. En la Kinesiologia Educativa (KE) hi he trobat una eina adient que, d ‘ una manera eficaç i respectuosa amb l ‘ individu, pot servir per afrontar les dificultats d ‘ aprenentatge dels nostres infants. Crec que el meu treball pot tenir una repercussió global en tots els aspectes de la millora de la pràctica docent perquè: • aborda les competències instrumentals i les estratègies d ‘ aprenentatge; • incideix en les actituds i els valors; • esdevé una eina per aprendre i viure amb benestar, sense estrès. També, crec que l ‘ aprenentatge ha de ser una activitat agradable, continuadora de la satisfacció i del plaer dels grans aprenentatges que es fan en els primers anys de vida. El treball, a més a més, pot donar un sentit autèntic i profund pel que fa a 12


introducció

les actituds i als valors (molt lligats als sentiments i a les emocions), com a fonament o base dels continguts i dels procediments, ja que crec que afavoreix uns aprenentatges més globals, més significatius, i no solament en el camp acadèmic, sinó també en el social i el personal Objectiu general del projecte L ‘ objectiu general es basa en els següents fonaments: • aprofundir i explicar tots els exercicis que configuren la KE, • buscar les eines que millor s ‘ adaptin a cadascun d ‘ ells, • incloure ‘ ls de manera fàcil i progressiva en el currículum escolar. Tot plegat, a més, basat en les intervencions realitzades a la meva escola: • intervencions o actuacions en diferents aules; • actuacions amb alumnes amb unes dificultats concretes; • reunions amb pares d ‘ alguns alumnes; • explicació del meu treball en un claustre; • treball amb els mestres, tot fent els exercicis durant dues setmanes seguides, • taller de Kinesiologia durant la festa de sant Ponç, • conferències als pares, i • per últim, fer que les coses que ens semblen complicades siguin senzilles. La finalitat és reflexionar, estudiar, definir, elaborar eines i constatar que la Kinesiologia Educativa funciona i millora la capacitat d ‘ aprenentatge dels qui la practiquen. Agraïments He d ‘ agrair, especialment, a la meva amiga i companya Laura Pérez l ‘ empenta que em va donar per presentar el projecte, per creure amb mi, pels seus ànims i per l ‘ alegria de compartir descobertes i pel recolzament que m’ha donat en tot el treball. A la doctora Tònia Cortadellas, la meva tutora, que en tot moment ha estat al meu costat i m ‘ ha conduit fins a port. També, he de mencionar al meu home Xavier Borràs, conseller i guia en 13


introducció

tots els meus dubtes informàtics, i que quan s ‘ adonava que me n ‘ anava per les branques em feia tornar al camí; i a les meves filles Berta i Maria, per dedicar-me el seu temps i per acceptar de sortir en les fotografies fent els exercicis de kinesiologia. També, als infants, mestres i pares de l ‘ Escola del Mar, que han compartit amb mi l ‘ aprenentatge i la pràctica dels exercicis de kinesiologia. També m’agradaria remarcar aquí la confiança de la directora, en especial, i de tot l’equip directiu, de l’Escola del Mar, pel seu interés i per ajudar-me a fer possible les intervencions amb els alumnes de l’escola. Per últim, com ja he esmentat al principi de la introducció, a l ‘ IMEB per concedir-me una llicència d ‘ estudis retribuïda, per confiar i creure en el meu projecte.

14


1. La Kinesiologia. Una mica d ‘ història

Era l ‘ any 1964 quan el doctor Georges Goodheart, metge quiropràctic nordamericà nascut a Detroit, creatiu i observador, va demostrar que certs músculs del cos s ‘ afeblien quan certes funcions específiques de certs òrgans estaven en desequilibri. Els músculs són, doncs, un mitjà senzill i eficaç de donar-nos una informació, amb l ‘ avantatge que estan sempre a la nostra disposició. D ‘ aquesta investigació va néixer la Kinesiología Aplicada. Per trobar la informació dels desequilibris del nostre cos, la Kinesiologia Aplicada fa servir el test muscular —de què parlarem més endavant—, el qual va tenir tant impacte sobre la quiropràxia i la salut holística que el doctor G. Goodheart va ser presentat com a candidat al Premi Nobel. Holística és una paraula que ve del grec “holos” i significa “tot”. Aquesta expressió es va recuperar en la dècada dels anys seixanta i va sorgir de part d ‘ uns metges americans que intentaven elaborar el concepte de medecina holística. La idea de la holística ve del principi físic i òptic de l ‘ holografia, que és la imatge tridimensional que es forma quan un raig làser incideix sobre una superfície, d ‘ on resulta una imatge en relleu. El més sorprenent del fenomen és el fet que si fragmentem aquella imatge, en cada un dels seus fragments torna 15


1. la kinesiologia. una mica d’història

a reproduir-se la totalitat de la imatge completa. De la mateixa manera, en el cos humà trobem representada la seva totalitat en diferents zones (per no dir en totes); la idea motriu és que un organisme no és la suma de les seves parts, sinó un tot orgànic únic. La Holística, doncs, considera l ‘ ésser com un tot i ens empeny a canviar l ‘ esquema mental de molts paradigmes: aprendrem moltes coses noves de l ‘ ésser humà i la seva interacció amb l ‘ entorn, amb els altres éssers i amb l ‘ univers. I això ens aportarà una visió diferent i amplia de les coses. 1.1 La Kinesiologia Aplicada La Kinesiologia Aplicada associa i treballa els aspectes estructurals (ossos, articulacions, músculs, organs...) els químics (nutrients, aigua, 02...) i els psíquics i/o energètics (emocions, preocupacions, decisions, èxits, fracassos, vivències de l’esperit...) de la persona. La medul·la espinal, que amb el cervell forma el sistema nerviós central, funciona com el lligam entre el cervell i el cos. Els músculs, en relació amb el sistema nerviós central, treballen sobre la base del principi «contracció-extensió» (relax). Cal mantenir un equilibri harmoniós entre un múscul i el seu antagonista perquè puguin funcionar correctament. Els músculs reaccionen als estímuls que vénen de l ‘ exterior, que —com ja hem dit—, poden ser d ‘ ordre estructural, químic o psíquic i/o energètic. Per poder esbrinar quin és l ‘ estat d ‘ aquest equilibri cervell-cos la Kinesiologia Aplicada ens aporta la tecnologia de l ‘ anomenat test muscular. Per realitzar un test muscular, col·loquem un múscul determinat en una posició de contracció i l ‘ aïllem al màxim dels músculs veïns. Aleshores, la persona que fa el test exerceix una lleugera pressió sobre el membre (braç o cama) per portar el múscul vers una extensió. La persona a qui se li fa el test sap que ha de impedir aquest moviment. Amb això s ‘ obté una resposta del múscul, que augmenta la seva tonicitat. Si la resposta és forta ens indica que està connectat, és a dir, que hi ha una bona comunicació cos-cervell-cos, i si la resposta és fluixa ens indica que està desconnectat, és a dir, que no hi ha una bona comunicació cos-cervell-cos. Malgrat que sovint es parla de múscul «fort / feble», en realitat no fem el test de la força muscular, si no que mirem com funcionen els circuits neurològics del múscul cap al cervell i del cervell cap al múscul. El test muscular, ens indica, doncs, si els circuits energètics als quals pertany el múscul estan «connectats (= resposta forta) o «desconnectats» (= 16


1. la kinesiologia. una mica d’història

resposta feble). Els circuits poden estar desconnectats per nombroses raons. Poden afectar —i ho tornem a ressaltar per la seva importància— el camp de l ‘ estructura —per exemple una actitud que provoca un bloqueig a la columna vertebral—, o el camp bioquímic —carències nutritives—, o el camp psíquic i/o energètic —com ara l ‘ estrès emocional. Contínuament, som bombardejats per informacions que provenen dels cinc sentits. Si haguéssim d ‘ avaluar conscientment la importància de tota aquesta informació que ens entra ens tornaríem bojos al cap de poc temps. En comptes d ‘ això, el que fem és ingerir-ho de manera automàtica, menys una ínfima part que comparem a l ‘ experiència passada i que calibrem com pot afectar la nostra supervivència. Si la informació que entra s ‘ assembla a alguna que el complex cos/ment ja havia trobat abans unes quantes vegades, pot estimular un esquema guardat a la memòria reflexa que «ens diu» de respondre de la mateixa manera que ho havíem fet les altres vegades. Això és el que passa per sota de la nostra consciència conscient. Però, aquesta manera de fer ens pot portar a situacions delicades quan responem de forma reflexa, de manera poc apropiada o infantil a una situació. Actuem sense haver fet una opció conscient. I algunes d ‘ aquestes opcions «inconscients» poden dictar-nos com connectar-nos als nostres sentiments o a noves situacions, com aprendre, com i on retenir una tensió en el nostre cos, i arribar fins i tot a influenciar la naturalesa del procés de la nostra salut i de la seva mancança, la malaltia. Hi ha moltes tècniques que es poden utilitzar per canviar aquests esquemes de resposta física, mental i emocional que hem emmagatzemat. La Kinesiologia ens dóna un sistema de retroinformació per identificar i dirigir aquests sistemes de resposta guardats —tant del present com del passat— perquè aquestes tècniques puguin ser aplicades allà on tindran l ‘ efecte més important i més durable. A partir d ‘ aquest moment, aquests esquemes de respostes poc apropiades (referents als nostres sentiments i comportaments) són modificats o són deslligats de l ‘ experiència a la qual estaven vinculats. Quan aquest canvi es realitza, la nostra consciència s ‘ engrandeix. Quan ens adonem del valor que han tingut els antics esquemes de resposta, podem escollir i canviar-los per una motivació que expressi millor la nostra nova comprensió i la nostra visió de futur. Això posa en moviment un canvi a tots els nivells de l ‘ ésser, del sistema nerviós autònom al camp àuric, de l ‘ empatia al pensament cognitiu. Això crea un estat que permet la realització de tot el nostre potencial. 17


1. la kinesiologia. una mica d’història

La Kinesiologia, doncs, és l ‘ art i la manera de fer el test muscular. El test muscular és una forma suau, no invasiva, d ‘ explorar el «sistema d ‘ enregistrament» de l ‘ individu més enllà del que podria recuperar l ‘ esperit conscient tot sol. Ens permet d ‘ entrar en contacte amb l ‘ ésser (única font d ‘ informació vàlida referent a la nostra experiència de vida). El test, a través del tacte lleuger, busca amb precisió entre els desequilibris emocionals, psicològics i/o energètics que són poc confortables per si mateixos o que són la causa de símptomes físics. El cos podrà respondre sense mentir quan fem el test simultàniament en el braç dret i l ‘ esquerre, ja que amb aquest fet activem els dos hemisferis cerebrals per obtenir una resposta del conjunt del cervell. D ‘ aquesta manera, accedim al banc de dades de la memòria dels dos hemisferis. L ‘ hemisferi esquerre ens diu el que volem creure com si fos la veritat; l ‘ hemisferi dret és el que enregistra sense jutjar, de manera exacta i precisa. El test muscular permet establir un balanç energètic de les diferents funcions i un balanç funcional dels diferents circuits. Ens indica quines són les correccions necessàries en vistes a un equilibratge o a una reconnexió dels circuits. També, cal dir que la Kinesiologia Aplicada es fonamenta en algunes bases de la filosofia oriental (entre d ‘ altres, l ‘ acupuntura). Des de mitjans del segle passat, han sorgit mètodes o tècniques de Kinesiologia diferents en la seva manera de procedir, però podríem dir que tots han begut de les fonts del quiropràctic G. Goodheart. La Kinesiologia és avui un dels mètodes complementaris de salut que més s ‘ aplica en el camp de la interacció anomenada «cos-ment». Com hem dit, la Kinesiologia utilitza el test muscular qualitatiu i el llenguatge corporal com a referència per millorar, integrar i relacionar aspectes físics, nutricionals, emocionals, mentals i energètics de la persona.

18


2. Què és la Kinesiologia Educativa?

L

a Kinesiologia Educativa, també anomenada Brain Gym (gimnàstica del cervell) o edu-Kine (educo-Kinesiologia), té el seu origen en la Kinesiologia Aplicada. Tot i que la Kinesiologia Educativa és un concepte nou, alguns dels seus exercicis són moviments o exercicis que les persones hem fet i fem de forma automàtica i són comuns en diferents cultures. Per exemple, quan ens posem la mà damunt del front quan tenim un problema o no recordem alguna cosa. El creador de la Kinesiologia Educativa i del Brain Gym és Paul Dennison, pioner en la investigació sobre el comportament del cervell. L ‘ Edu-K va néixer per la inquietud del doctor Dennison de trobar un camí per ajudar els nens amb problemes de dislèxia. Va descobrir que no tots ells tenien lesions cerebrals o, ni tan sols, desordres cridaners en els seus electroencefalogrames, i això el va portar a posar major èmfasi a investigar quin era, a nivell neurològic, el resultat de problemes emocionals que el nen no podia resoldre, és a dir, un disturbi en la percepció, la conducta i l ‘ aprenentatge motivat per una falta de coordinació cerebral originada al seu torn per les emocions que bloquegen certs circuits. Els seus descobriments es basen en la comprensió de la interdependència del desenvolupament físic, l ‘ aprenentatge del llenguatge i els èxits acadèmics. 19


2. què és la kinesiologia educativa?

La seva investigació va sorgir a partir de la seva experiència en psicologia experimental a la Universitat de Southern California. A més a més, durant dinou anys va ser director dels Centres d ‘ Aprenentatge Valley Remedial Group, on va ajudar nens i adults a transformar en èxits les seves dificultats. Per explicar com funciona l ‘ Edu-K, Paul Dennison descriu la funció cerebral, igual que passa en un holograma, és a dir, que es desenvolupa en tres dimensions, cadascuna de les quals es relaciona entre si i forma una amalgama de coneixements entrecreuats. Nosaltres, doncs, som éssers tridimensionals. És per aquesta raó que sabem que per a l ‘ alumne és molt més senzill accedir a la informació quan aquesta té característiques multisensorials i multidimensionals. Si estem interessats a aconseguir canvis positius en el nivell d ‘ aprenentatge i en el comportament en general, ens convé aprendre les tècniques de remodelació que ens ensenya la Kinesiologia Educativa, perquè ens pot servir per ajudar els nens a comprendre millor com aprenen a desbloquejar-se a l ‘ escola. Quan ells mateixos entenen la relació del cervell amb el cos, estan més oberts a canviar i a fer millor el seu treball. La paraula «educar» prové del terme llatí «educere» que significa extraure. La paraula kinesiologia ve del grec i significa moviment. És, doncs, l ‘ estudi de la ciència del moviment del cos humà, la sensació per la qual hom percep el moviment muscular, el pes, la posició, etc, dels membres del propi cos. Aquesta tecnologia serveix per reforçar l ‘ aprenentatge de l ‘ alumne, a qualsevol edat, per extraure (educar) les seves capacitats ocultes a través del moviment. Dennison afirma que «el moviment és la clau de l ‘ aprenentatge». No hi ha cap experiència que no posseeixi un aspecte de moviment físic i es pot dir que «aprendre no està només al cap». La Kinesiologia Educativa és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents àrees cerebrals i que fa funcionar el cervell de forma integrada: • Dreta-esquerra: moviments de la línia central, lateralitat. • Davant-darrere: activitats d ‘ estirament, focalització. • Dalt-baix: exercicis d ‘ energia, centratge. Quan parlem de fer funcionar el cervell de forma integrada, volem dir que totes les zones o parts del cervell s ‘ activen i funcionen al mateix temps. I això s ‘ aconsegueix a partir de la realització d ‘ uns exercicis amb diferents parts del cos. Aquests exercicis impulsen la connexió de diferents circuits neuronals i faciliten l ‘ adquisició dels aprenentatges. La Kinesiologia actua directament en la neuroplasticitat física del cervell, 20


2. què és la kinesiologia educativa?

per connectar al màxim les diferents zones: les límbiques, generadores de les emocions; la part posterior, responsable de la supervivència; i, el còrtex, responsable del raonament, el control i les decisions. S ‘ interessa per l ‘ harmonització interhemisfèrica, tot procurant que l ‘ hemisferi dret treballi conjuntament amb l ‘ hemisferi esquerre. Els exercicis motrius, també anomenats de Brain Gym, són fàcils, divertits i senzills d ‘ aplicar i es poden incorporar en qualsevol dinàmica familiar, laboral o personal. Incideixen en l ‘ àmbit neuronal per manera de connectar les diferents àrees cerebrals i afavoreixen un treball més global i eficaç, sense esforç ni estrès innecessaris. El cervell treballa com un tot i beneficia globalment tots els aspectes de la vida de la persona. Els exercicis de Brain Gym ens ajuden a: • Desenvolupar al màxim el sentit de la lateralitat. • Desenvolupar i perfeccionar l ‘ escriptura. • Aprendre a coordinar els diferents sentits corporals. • Comprendre la importància de la relaxació en el procés d ‘ aprenentatge. • Millorar la capacitat de concentració. • Ampliar la capacitat auditiva. • Aprendre a controlar al màxim el sentit de l ‘ equilibri. • Desenvolupar i ampliar la memòria. Naturalment, ningú ha de practicar aquests exercicis d ‘ una manera forçada o incòmoda. L ‘ alumne ha de treballar d ‘ acord amb les seves possibilitats i ser estimulat, mai forçat. Quan els alumnes aprenen els exercicis de Brain Gym comencen a gaudirlos, els agraden, els ensenyen als seus amics i els integren en les seves vides sense necessitat d ‘ insistir-los perquè els realitzin. El mestre que gaudeix amb els moviments serà capaç de transmetre el seu entusiasme als alumnes. El Brain Gym va ser seleccionat el 1991 com un dels dotze «Programes exemplars que modelen l ‘ excel·lència a l ‘ aula i han demostrat resultats eficaços» per la Fundació Nacional d ‘ Aprenentatge, organització creada en resposta al Pla d ‘ Acció de la Casa Blanca en Aprenentatge Innovador. El mètode s ‘ empra als Estats Units, Àfrica, Austràlia, Europa incloent-hi Rússia i els països eslaus i, també, a altres països com el Japó, Israel i diversos països llatinoamericans.

21


22


3. La importància de l ‘ estrès i de les emocions

É

s sabut que ens sentim bé quan el cos i l ‘ esperit estan en harmonia. La salut és, senzillament, un equilibri dinàmic. Quan es perd l ‘ equilibri estructural (males postures, poc repòs, massa exercici...), bioquímic (menjar en excés, començar el dia sense esmorzar...), o emocional (pors, dubtes, emocions, dols, preocupacions...) es desequilibra el nostre camp energètic i es pot arribar a enmalaltir. A vegades, una emoció pot quedar aferrada en el nostre cos i bloquejarnos sense deixar-nos avançar. L ‘ estrès és una resposta d ‘ adaptació, que en un primer moment ens ajuda a respondre, més ràpida i eficaçment, a situacions que ho requereixin. Per exemple: quan fa molta calor, el cos reacciona «suant» o quan fa molt fred el cos reacciona «tremolant» per mantenir l ‘ equilibri de la temperatura a 37 ºC. Cal dir, però, que el nostre cos té uns recursos limitats i per aquest motiu apareix l ‘ esgotament. En general, parlem d ‘ estrès quan es produeix una discrepància entre les demandes de l ‘ entorn i els recursos de la persona que ha d ‘ afrontar-les. Una mateixa situació, cada persona la percep de manera diferent, i també hi reacciona diferentment. És clar, doncs, que no és la situació, sinó la nostra percepció de la situació la que pot provocar l ‘ estrès. Hem de saber que en si23


3. la importància de l’estrès i de les emocions

tuacions d ‘ estrès perdem les bones connexions cerebrals i la integració entre les neurones es transforma en caos. En aquestes situacions només podem fer servir: • el sistema límbic (emocional); • l ‘ hemisferi esquerre del cervell; • la part posterior d ‘ aquest hemisferi. Ja hem dit que l ‘ estrès és la resposta no específica del cos a qualsevol exigència específica que se li fa. Els factors poden provenir de diversos comportaments o successos de la vida: la mort d ‘ un familiar estimat, un intent d ‘ agressió..., però també pot produir estrès un problema estructural, una lesió al turmell que obliga a caminar amb dolor o un problema de nutrició — perquè una alimentació inadequada també pot constituir una certa agressió a l ‘ aparell digestiu. Actualment, en les nostres societats postindustrials, hi ha molts factors productors d ‘ estrès i de desconnexió cerebrals, ja siguin ambientals (contaminacions –sobretot de l’aigua i de l’aire– ones electromagnètiques...), nutricionals (falta d ‘ aigua, excés de sucre i greixos...), de salut (infeccions, falta de moviment...) o de relació (competitivitat, baixa autoestima...). Moltes vegades, aquestes amenaces, aquestes situacions de perill, s ‘ esdevenen a causa de vivències i/o aprenentatges anteriors, que han quedat enregistrats en la memòria. Hans Selye [1974] descriu tres etapes de l ‘ estrès: 1. Estat de reacció d ‘ alarma: el cos es posa en estat d ‘ alerta. 2. Etapa de resistència: el cos eleva més enllà del que és normal el seu nivell de resistència, per fer front a la causa de l’alarma. 3. Etapa d ‘ esgotament: quan el cos ja no té energia per continuar l ‘ adaptació al factor estrès. Selye anomena a l ‘ energia necessària per ajustar-se o adaptar-se al factor estrès l ‘ energia d ‘ adaptació. La seva teoria és que cada persona neix amb una quantitat d ‘ energia d ‘ adaptació determinada. En les diferents etapes descrites es poden desenvolupar processos físics i mentals diferents com:

24


3. la importància de l’estrès i de les emocions

• • • • • • • • • • • • • •

Un augment de la força dels batecs cardíacs. Les mans i els peus es queden freds. Els bronquis es dilaten per permetre una màxima aportació d ‘ aire. La tensió arterial augmenta. Mal de cap i d ‘ estómac. Insomni. Esgotament físic. Restrenyiment. Depressió. Apatia. Ansietat. Pèrdua de productivitat. Propensió als accidents. Malaltia.

Si vivim de forma constant situacions d ‘ estrès, la nostra capacitat de respondre-hi adequadament disminueix i aquesta minva es reflecteix també a la cara: la pell brilla, la sang no arriba a la superfície de la pell, la cara està blanquinosa, la mirada resta fixa i sense llàgrimes; en un ull, hi trobem més blanc sota l ‘ iris que en l ‘ altre (estrabisme vertical) —la musculatura ocular és molt sensible a l ‘ estrès. Existeix, doncs, una certa falta de sincronia manifestada en la discordant posició dels dos ulls. En aquesta situació, sembla que se sigui més propens als accidents perquè no es processa bé la informació. A partir d ‘ aquí ja s ‘ ha sobrepassat el nivell d ‘ estrès assimilable, sobrevivim com podem. Els dos ulls tenen molt de blanc sota els dos iris. En aquest moment es pot actuar de manera molt diferent a com es faria en una situació normal. Anotem, també, que si estem estressats disminueix la nostra capacitat d ‘ aprendre i de memoritzar. 3.1 Què podem fer per millorar? • • • • •

Aplicar alguns exercicis de Brain Gym, com: Beure aigua (vegeu l’apartat 7.1). Fer respiracions abdominals (vegeu l’apartat 5.8). Estimular els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). Estimular els Botons de la Terra i els de l ‘ Espai (vegeu l’apartat 7.3 i 7.5). 25


3. la importància de l’estrès i de les emocions

• Fer la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). • Fer el Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1). • Punts positius (vegeu l’apartat 8.2). [Tots aquests exercicis estan explicats més endavant.] La meditació, també, és una bona eina per ajudar-nos quan estem estressats. De fet, la meditació constitueix una eina molt valuosa per desenvolupar la capacitat de concentració, facilitar la relaxació i estimular el benestar general. Els exercicis d ‘ alliberament de l ‘ estrès emocional ajuden a eliminar tensions i bloqueigs i proporcionen un benefici global a la persona, tant en el seu aspecte «intra» (emocional, motriu i cognitiu), com en el seu aspecte «inter» (els aprenentatges, la feina, les relacions, les actituds, etc.). Els exercicis d ‘ alliberament de l ‘ estrès són tan fàcils com beneficiosos. Només cal..., provar-los. 3.2 L ‘ exercici Frontal/Occipital A més dels que ja acabem d ‘ esmentar, la manera més senzilla d’aconseguirho és amb l ‘ exercici bàsic anomenat Frontal/Occipital (F/O). Aquest exercici es pot complementar amb altres mètodes, com la visualització, les afirmacions positives i els moviments oculars de PNL (programació neurolingüística), entre d ‘ altres. Com es fa un F/O? El podem fer nosaltres mateixos o que ens el faci una altra persona. Es posa una mà al front i l ‘ altra al clatell i tanquem els ulls. Es pensa en una situació d ‘ estrès, una dificultat, un problema, una qüestió que ens faci patir o qualsevol cosa que vulguem resoldre. Mentalment, es van revisant tots els aspectes de la situació: el que es recorda, el que passa, el que se sent... Es pot visualitzar la situació com si fos una pel·lícula a marxa ràpida, lenta o normal. Es podrà verbalitzar o guardar silenci. És important, per acabar, intentar imaginar una sortida positiva a la situació, buscar un final feliç a la pel·lícula. Encara que en algunes situacions això sigui molt difícil, sempre és possible veure una implicació positiva en totes les situacions. Aquest exercici d ‘ alliberament de l ‘ estrès s ‘ acaba quan notem que divaguem, quan experimentem una relaxació neuromuscular. 26


3. la importància de l’estrès i de les emocions

El problema no està solucionat, però sí la forma de veure ‘ l, de percebre ‘ l, de sentir-lo. És l ‘ inici per superar l ‘ estrès. La tècnica de l ‘ alliberament de l ‘ estrès emocional és un mètode magnífic, una molt bona ajuda per a les persones que es troben en aquestes situacions. És un mètode tan senzill i respectuós com eficient per a persones que es troben atabalades, estressades. Ajuda a trobar l ‘ harmonia mental i a alliberarnos d ‘ antics bloqueigs. Físicament, ens proporciona un benestar general, una relaxació profunda i una gran lucidesa. 3.3 Les emocions i l ‘ aprenentatge Els problemes emocionals dificulten el funcionament de la ment en els infants. Els infants amb problemes de por, enuig, ansietat i/o depressió, tenen dificultats per aprendre, perquè no perceben bé la informació i, per tant, no poden processar-la correctament. Les emocions negatives intenses els absorbeixen tota l ‘ atenció i obstaculitzen qualsevol intent d ‘ atendre una altra cosa. Quan les emocions impedeixen la concentració es dificulta el funcionament de la capacitat cognitiva, és a dir, la capacitat de mantenir al cap tota la informació necessària per realitzar la tasca que s ‘ estigui fent o que s ‘ hagi de fer. Quan un infant no posa atenció, és possible que sigui per un bloqueig emocional. En el seu cap hi ha alguna situació emocional problemàtica —i sovint no és conscient del que li passa— que no li permet centrar-se en un altre assumpte. Si aprèn a prendre consciència de les seves emocions i de mica en mica va aprenent també aprèn a gestionar-les, li serà més fàcil dominar-les per tal d ‘ impedir aquest bloqueig, que li dificulta l ‘ adquisició dels aprenentatges acadèmics i l ‘ establiment d ‘ unes bones relacions socials. La por: una gran emoció La por és una emoció provocada per una sensació de perill, que pot ser real o imaginària. És una resposta de defensa davant de situacions d ‘ amenaça i d ‘ inseguretat, una anticipació enfront un perill. Davant d ‘ un estímul que ens provoca por, el nostre cos reacciona i es prepara per estar a punt per lluitar o fugir, amb la finalitat de protegir-nos, ja que el nostre impuls més bàsic és el de la supervivència. La por pot estar provocada per nombrosos factors: persones, animals, situacions, ambients i dependrà de cadascú, de la seva personalitat i de les seves 27


3. la importància de l’estrès i de les emocions

experiències viscudes i de factors culturals que s ‘ activi o no. Podem classificar les pors en racionals (per fets que suposen un perill real que el nostre instint de supervivència ens diu que cal evitar) i irracionals (pors injustificades creades en la nostra ment). La por la podem manifestar amb la cara vermella, les celles aixecades i els ulls en tensió, ben oberts, amb les pupil·les dilatades, el front arrugat, la pell pàl·lida, la boca oberta i els llavis tensos i cap enrere. En el cos, amb un augment del ritme cardíac i respiratori, tremolor i tensió muscular i descàrrega d ‘ adrenalina, que ens prepara per fugir. I en la ment ens crea un malestar que bloqueja la resta d ‘ activitats i pensaments. El cos està contínuament expressant el que li passa per dins, exterioritza els sentiments interns i es manifesta en els més petits detalls. Si una persona està deprimida, la seva postura indica l ‘ estat mental que té i si està alegre també ho manifesta corporalment. Pensem i estem d ‘ acord amb M. José Plou i Pep Guinovart quan escriuen: «Els nens volen agradar l ‘ adult i que si no fan el que nosaltres esperem que facin no és perquè no vulguin si no perquè no poden. Quan hem de corregir una conducta, hem de separa-la de la persona que l ‘ ha tinguda, és a dir, diferenciar l ‘ acció de la persona que l ‘ executa. »Per exemple: podem enfadar-nos si una criatura no ha fet la tasca encomanada, per la seva conducta en un moment determinat, però no li podem dir que és un gandul, perquè l ‘ etiquetem, generalitzem i menyspreem la seva persona . »Com a adults i docents sabem que crear bones condicions emocionals afavoreix l ‘ aprenentatge, com també l ‘ afavoreix la relació interpersonal no solament amb els altres infants sinó, també, amb l ‘ adult. Aquest fet afavorirà que els mestres siguin uns bons interlocutors, que estableixin uns lligams afectius amb els nens i que els ajudin a superar moltes dificultats i a gaudir conjuntament dels seus èxits. Per contra, les emocions negatives que es produeixen a l ‘ aula inhibeixen moltes vegades l ‘ aprenentatge perquè estan associades a la por (neguit), l ‘ estrès, la baixa autoestima...»1 Els exercicis de Kinesiologia poden ajudar els alumnes quan es bloquegen per diferents raons, ja sigui per males postures, mala nutrició, estrès, por, etc.

1. «Les emocions a l ‘ aula», de María José Plou i Pep Guinovart (www.patronatdomenech.cat/?cat=42).

28


4. El moviment com a eina d ‘ aprenentatge

I

nvestigacions recents en el camp de la neurologia han posat de manifest la relació entre el moviment físic i l ‘ aprenentatge. La neuròloga Carla Hannaford ha demostrat que el moviment activa les transmissions neuronals per tot el cos i fa que el cos es converteixi en un instrument d ‘ aprenentatge. Segons aquesta investigadora, determinats moviments activen els dos hemisferis del cervell i quan això passa l ‘ aprenentatge resulta més fàcil. El moviment creatiu és un llenguatge natural per als infants. El moviment està present en tots els éssers humans. Fins i tot des d ‘ abans de néixer i especialment quan som infants, explorem el món a través de llenguatges no verbals com per exemple el corporal. El moviment creatiu és una eina pedagògica essencial per arribar a les persones que aprenen millor a través del moviment. Ens ho assenyala, també, l ‘ investigador Howard Gardner, en el seu llibre Frames of Mind, que identifica set tipologies d ‘ intel·ligències comunes a tots els éssers humans; la kinestètica-corporal, és la que predomina en els individus que processen la informació físicament mitjançant el cos. Les persones amb aquesta tendència aprenen millor a través del tacte, el moviment, interactuen amb l ‘ espai i processen el coneixement mitjançant sensacions corporals. L ‘ aprenentatge a través de l ‘ experiència i en concret a través del moviment 29


4. el moviment com a eina d’aprenentatge

ajuda a obtenir un millor rendiment escolar. S ‘ ha demostrat que la majoria dels infants amb un pobre rendiment escolar, són majoritàriament estudiants que aprenen millor a través del cos. Els infants processen la informació sobre el món que els envolta amb el seu cos, allò que més tard esdevé la base per al pensament abstracte i, el moviment és el vehicle per fer-ho. Estudis realitzats per Piaget, Hannaford i Jensen suggereixen que el fet que els infants aprenguin primer a través de les habilitats motores, implica que el coneixement posterior també es realitza mitjançant el moviment. L ‘ ensenyament del moviment creatiu i la dansa són uns recursos pedagògics que beneficien en molts aspectes. La Kinesiologia Educativa pot ajudar els infants a desenvolupar-se en l ‘ àrea afectiva, cognitiva, física i estètica. Les persones aprenem millor quan utilitzem els sentits. El moviment creatiu possibilita que cada persona pugui trobar la seva manera d ‘ expressar-se, desenvolupar habilitats motrius, tenir una millor consciència corporal i aprendre d ‘ altres conceptes com idiomes, matemàtiques o història, entre d ‘ altres possibilitats. En el seu llibre sobre la gimnàstica de les neurones,1 la doctora Carla Hannaford ens fa una explicació clara i concreta sobre Brain Gym. Ens diu: «És eficaç per a tots, optimitza l ‘ aprenentatge i el rendiment en tots els nivells, en tots els dominis cognitius: la comunicació d ‘ idees, la creativitat i la tècnica en l ‘ art, la música, els esports i la dansa, l ‘ augment de la productivitat en el lloc treball. També alleuja l ‘ estrès i contribueix al benestar general. »Les escoles i altres centres d ‘ ensenyament, des de preescolar fins als centres de formació a les empreses, són llocs evidents on utilitzar Brain Gym. Encara que Brain Gym és útil en grups i individus de qualsevol edat, les millores més profundes són les que produeix entre els infants i els adults catalogats com amb “dificultats d ‘ aprenentatge”, o que pateixen l ‘ anomenat “dèficit d ‘ atenció” acompanyat “d ‘ hiperactivitat”, així com entre les persones amb síndrome de Dawn. »Brain Gym no recorre a l ‘ ús de medicaments, és simple, extremament eficaç, manté el sistema fisiològic en bon estat i afavoreix l ‘ aprenentatge i la comprensió en la seva globalitat.»

1. Hannaford, Carla, La gymnastique des neurones, Jacques Grancher Editeur, París, 1997, p. 174.

30


4. el moviment com a eina d’aprenentatge

4.1 La Kinesiologia Educativa a l ‘ escola D ‘ entrada, fer els exercicis de Kinesiologia a l ‘ escola podríem pensar que és força fàcil perquè són uns moviments senzills i fàcils d ‘ aprendre, no ens cal cap material específic i només són necessaris uns minuts per practicar-ho, però a alguns humans ens passa que com més necessitem fer una cosa, a vegades, més la deixem per a un altre moment. Per fer els exercicis cal una motivació, adonar-nos dels seus beneficis i adjudicar-los un temps per fer-los, és a dir, que com qualsevol activitat o treball ha de disposar d ‘ un temps i d ‘ un espai per poder-ho portar a la pràctica satisfactòriament. Seria bo que tots els mestres d ‘ una escola s ‘ impliquessin en la seva realització i que l ‘ alumnat els assolís com un hàbit més. Al principi, caldrà destinar un temps per explicar l ‘ execució de cada exercici i assegurar-nos que tots els infants fan els moviments correctament. També, se ‘ ls pot explicar perquè serveix cada exercici, de manera entenedora segons l ‘ edat. En els primers cursos n ‘ hi ha prou amb plantejar els exercicis com un joc. En els cursos superiors, generalment, volen saber perquè serveixen i en què els beneficia. Per notar els canvis en el nostre fer de cada dia, hem de realitzar els exercicis d ‘ una manera sistemàtica. Gordon Stokes2 ens diu: «Fer els exercicis durant 30 dies pot proporcionar un canvi considerable en el comportament i el treball escolar de nens i joves». Els resultats més clars s ‘ aconsegueixen quan cadascú és capaç de fer servir els exercicis adients a les activitats o accions que li convinguin de manera autosuficient. L ‘ objectiu més important d ‘ aquest treball és, precisament, explicar a bastament cadascun dels exercicis, com s ‘ han de fer i per a què o per a quines dificultats serveixen i ens ajuden, que en definitiva és el que més falta ens fa als mestres.

2. Stokes, G, Qué fácil es aprender sin estrés, Vida Kine, Montmeló, 1998.

31


4. el moviment com a eina d’aprenentatge

32


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

E

ls moviments de la línia central estan enfocats a les habilitats necessàries per facilitar el moviment lateral (esquerra/dreta) a través de la línia central del cos. La línia central vertical és la referència necessària per a totes les habilitats laterals. El camp central, definit per primera vegada per Dennison, és la zona on els camps visuals esquerre i dret se superposen. És imprescindible que els dos ulls i els músculs corresponents funcionin en conjunt com si fossin un de sol. El desenvolupament de les habilitats laterals és essencial per al creixement autònom dels nens. És, també, imprescindible per a la coordinació total del cos i per a un aprenentatge fàcil en l ‘ entorn visual pròxim. Els moviments de lateralitat ajuden a integrar la visió binocular, l ‘ oïda binocular, i els costats esquerre i dret del cervell i del cos per a la seva total coordinació. Molts alumnes, quan arriben a l ‘ escola per primera vegada ho fan sense haver desenvolupat encara les habilitats bidimensionals de lateralitat per a les tasques que tenen lloc en l ‘ entorn visual pròxim. A vegades, l ‘ alumne està capacitat per a la coordinació de les activitats esportives i per als jocs, però, per contra, ens trobem que està desconnectat per a utilitzar els dos ulls, les oïdes, les mans i els dos hemisferis cerebrals en l ‘ espai pròxim que es necessita per llegir, per escriure i per a tot tipus de coordinació de motricitat fina. D ‘ altres 33


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

alumnes mostren coordinació per a activitats acadèmiques que es desenvolupen en l ‘ espai visual pròxim, però no aconsegueixen la coordinació integral del cos necessària per al joc. Els moviments de la línia central faciliten l ‘ aprenentatge de les habilitats per al desenvolupament en general i ajuden a millorar la coordinació lateral del cos. L ‘ hemisferi cerebral esquerre L ‘ hemisferi esquerre es caracteritza en el domini de dues funcions: • Paraula/llenguatge. • Àrea d ‘ integració comuna, el centre del sistema de creences. El cervell anterior esquerre fa la gestió del temps present, de l ‘ ara i aquí, mentre que la part posterior conté la memòria a llarg termini, la que desencadena les nostres reaccions físiques i emocionals habituals partint de la base d ‘ experiències del passat. L ‘ hemisferi cerebral dret L ‘ hemisferi dret també és anomenat alternatiu o Gestalt. El seu llenguatge està fet d ‘ imatges, de melodies, de ritmes, d ‘ harmonies i de colors. La seva memòria és completa, no censurada i sempre disponible, no té programa per a la por. Integra el moviment del cos i l ‘ activitat muscular, controla l ‘ activitat orgànica (respiració, activitat cardíaca). Les seves característiques no estan limitades pel temps, permet una percepció sense límits, creativa, espacial, centrada sobre el tot, símbols, ritmes, música, colors i permet els canvis. El cos callós Quan no hi ha estrès, el cos callós —la línia mitjana— esdevé un pont de comunicació que permet integrar el cos i el cervell. El pensament integrat prové de la comunicació dels dos hemisferis a través del cos callós. De fet, el cos callós és un feix de fibres nervioses interpenetrades que relliguen els dos hemisferis del cervell per formar la totalitat de la persona humana. Quan naixem, els dos hemisferis treballen de la mateixa manera, igualant les percepcions i les respostes als estímuls de la vida fins al moment que el nen es «lateralitza». A partir d ‘ aquest moment privilegiarà un funcionament basat en les característiques de l ‘ un o de l ‘ altre hemisferi. 34


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Taula I. Funcions diferents i complementàries entre l ‘ hemisferi esquerre i l ‘ hemisferi dret que actuen en sintonia gràcies al cos callós Hemisferi esquerre

Hemisferi dret

Comprensió del llenguatge i de la seva es- Aprèn per assaig i error tructura Expressió del llenguatge Comprèn la melodia i el contingut emocional del llenguatge. Lectura Comunicació emocional per la mímica facial. Escriptura Reconeix espais i figures Tècnica artística Habilitat artística Capacitat d’anàlisi Capacitat de síntesis Tensió muscular Conservació de l ‘ esquema corporal Control Creativitat Elaboració hipòtesis, teories Intuïció Habilitat matemàtica Interès per l ‘ aventura Li agrada acabar coses Li agrada començar les coses Raonament lògic Sentit de l ‘ humor Li agrada la repetició Li agraden els canvis Creences i memòries del passat Tot és possible Pors Emocions Temps Sentiments Anàlisi del ritme Música Tenacitat, esforç Deixar anar, relax Capacitat de jutjar Capacitat de mediació Objectiu Subjectiu Observa les diferències Observa les similituds

En cas d ‘ estrès les informacions passen d ‘ un hemisferi a l ‘ altre més difícilment i poden arribar a quedar bloquejades, com si el pont de connexió del cos callós s ‘ hagués transformat en una paret. Normalment, en els problemes de lateralitat, les parts conscients (analítiques) dominen i bloquegen les funcions de l ‘ altre hemisferi. Si cervell està massa lateralitzat cap a l ‘ esquerra, i està sota estrès, aquesta persona tindrà tendència a fer molt d ‘ esforç a nivell mental, sense resultat i es mostrarà tens, 35


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

mecànic i insensible. Si és el cervell que està massa lateralitzat cap a la dreta, i sota estrès, ens trobarem amb una persona que actua sense pensar i no recorda detalls i pot semblar enfadat o frustrat. Taula II. De la disfunció a la integració Funcionant només amb Funcionant només amb l ‘ hemisferi esquerre l ‘ hemisferi dret pensa constantment somniador fa esforços per tot sempre als núvols tensió en el cos / emoció no capta els detalls menja automàticament divagació de l ‘ esperit desborda d ‘ energia però es no sembla esforçar-se per troba bloquejat res tendència a la miopia tendència a la hipermetropia pressa per acabar, impacient arriba tard jutja sense pietat comença coses i no n ‘ acaba cap

Funcionant amb els dos hemisferis integrats creatiu assenyat feliç amb energia bona salut bona capacitat de resposta fa moltes coses fàcilment té temps per a tot

Els moviments kinesiològics de la línia mitjana —dimensió dreta/esquerra (lateralitat)— estimulen la capacitat de desimboldre ‘ s en un codi escrit, de pensar i de comunicar-se. La incapacitat de creuar la línia mitjana provoca diagnòstics tals com la dificultat d ‘ aprenentatge o la dislèxia.

36


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.1 La Marxa Creuada (Cross Crawl)

La Marxa Creuada (Cross Crawl).

Abans de fer la marxa creuada seria bo fer l ‘ exercici dels Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2 ) i beure aigua. El doctor Dennison va basar-se en el fet que l ‘ exercici de la Marxa Creuada estimulava ambdós hemisferis del cervell. Com es fa la Marxa Creuada? És un exercici de torsió recíproca: l ‘ alumne ha de moure a la vegada un braç i la cama contrària, i després canviar de braç i de cama. És tan senzill com caminar, però cal fer més atenció al moviment, és a dir, ser conscients que aixequem una cama i l ‘ aparellem amb el braç contrari, sense presses, i després fem el canvi. És un exercici que el podem fer amb música, i als alumnes que els agrada ballar els entusiasma.

37


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

variacions • • • • • • •

tocant un genoll amb el colze contrari, i fer el canvi, aixecant el braç dret i la cama esquerra, i fer el canvi, ballant, saltant, a càmera lenta, intentant estirar al màxim el braç i la cama contrària. asseguts, tocant amb una mà el peu contrari pel darrera del tronc, i fer el canvi.

Podem inventar més maneres de fer aquest exercici. Ha de quedar clar que hem d ‘ aparellar una banda del cos amb la contrària. Així, s ‘ activen simultàniament ambdós hemisferis cerebrals. Quan els dos hemisferis treballen junts estem més receptius a aprendre coses noves. serveix per • • • • •

Millorar la coordinació esquerra/dreta. Facilitar els moviments dels ulls d ‘ esquerra a dreta. Beneficiar la coordinació i la percepció espacial. Potenciar l ‘ oïda i la visió binocular. Millorar la respiració i l ‘ estat físic.

finalitats a l ‘ escola • • • • • •

Escoltar amb una actitud activa. Comprensió oral. Lectura i comprensió lectora. Escriptura. Ortografia. Més receptius a aprendre coses noves.

exercicis relacionats • El Vuit Mandrós (vegeu l’apartat 5.2). • Els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2) . • La Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7). 38


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Cada cop que no podem pensar o reflexionar, fem la Marxa Creuada i les idees comencen a fluir de nou. Robert Dustman, director d ‘ investigacions en neuropsicologia al Veterans Affairs Medical Center (centre de cura per als veterans combatents) a Salt Lake City (Utah, EUA), ha posat en evidència que la Marxa Creuada ha millorat el rendiment mental dels homes i de les dones d ‘ entre 50 i 60 anys. De fet, havia començat a passar unes proves físiques i mentals a un grup d ‘ homes i dones d ‘ aquesta edat, relativament inactius; i els va fer seguir un programa de quatre mesos tot fent la Marxa Creuada regularment. Al cap de quatre mesos, els va passar uns tests i el seu rendiment havia augmentat en un10%. La Marxa Creuada o Cross Crawl és excel·lent per estimular un funcionament psíquic i fisiològic òptims abans de fer una activitat física com l ‘ esport o la dansa.

39


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.2 El Vuit Mandrós

El Vuit Mandrós.

El Vuit Mandrós —símbol de l ‘ infinit— integra els camps visuals dret i esquerre i facilita al lector que pugui creuar la línia central sense interrupcions. El Vuit es dibuixa apaïsat, horitzontalment, i inclou un punt en el mig i dues zones diferents, a esquerra i dreta, unides per una línia contínua. Com es fa el Vuit Mandrós? Es tracta de dibuixar un vuit ajagut o el símbol de l ‘ infinit a la pissarra, en un paper o a l ‘ espai, suficientment gran per permetre estirar bé els braços. El punt mig del vuit és el punt format per la línia central del cos i a l ‘ alçada dels ulls. El vuit s ‘ inicia en el punt mig i ha de seguir amunt i cap a l ‘ esquerra (en sentit contrari de les agulles del rellotge), baixar a l ‘ esquerra tornar al punt del mig i pujar a la dreta (sentit de les agulles del rellotge) i baixar a la dreta i tornar al punt mig i continuar com hem començat. 40


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Cal fer aquest moviment tres vegades amb una mà i tres vegades amb l ‘ altra; també, el podem fer amb les dues mans alhora i seguint el mateix camí i, després, el podem fer amb les dues mans per manera que cada mà faci un recorregut diferent i es trobin en el punt del mig per continuar cadascuna pel seu cantó. En els primers exercicis la mirada ha de seguir el dit polze. Va bé, mentre seguim amb els ulls el Vuit Mandrós, emetre un so («uuhmm...») per incrementar la relaxació. serveix per • Augmentar la concentració, l ‘ equilibri i la coordinació. • Millorar la mobilitat ocular (especialment per seguir objectes en moviment). • Augmentar la visió perifèrica. • Potenciar la visió binocular (els dos ulls alhora). • Activar el cervell per creuar la línia central visual. • Facilitar la distensió dels ulls, el coll i les espatlles. • Ajudar a retenir millor els mots apresos. finalitats a l ‘ escola • Lectura mecànica. • Descodificar i codificar el llenguatge escrit. Reconeixement i discriminació dels símbols. • Comprensió lectora. • Escriptura. • Ortografia. exercicis relacionats • Els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). • La Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). • El Dibuix Emmirallat o Doble Gargot (vegeu l’apartat 5.4). El Vuit Mandrós per escriure és un exercici que està específicament concebut per millorar la comunicació oral i escrita. És un excel·lent exercici per instal·lar el ritme i la fluïdesa necessaris per a una bona coordinació mà-ull. 41


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Dibuix del Vuit Mandrós.

Podeu observar, per exemple, si a l ‘ hora de començar a escriure, si agafeu bé el llapis i teniu les idees clares. Escriviu algunes frases i fixeu-vos si les idees surten fàcilment o si trobeu dificultats d ‘ expressar el que voleu dir. Dibuixeu un Vuit Mandrós utilitzant tota la superfície del full de paper (A4). Tot seguit, escriviu un altre cop algunes frases, mentre observeu la manera com agafeu el llapis, la claredat de les vostres idees i si sou ara capaços d ‘ expressarvos més fàcilment. Els Vuits Mandrosos ens són molt útils quan tenim un bloqueig d ‘ escriptura. Els estudiants els troben igualment eficaços quan han de passar un examen, si comencen a sentir-se estressats , i si s ‘ adonen que el seu pensament esdevé homolateral (bloquejat): dibuixen simplement alguns Vuits Mandrosos damunt la seva taula amb els seus dits i retroben la integració bilateral. Llavors troben més fàcilment les respostes. La doctora Carla Hannaford, en el seu llibre La gymnastique des neurones (p 167; vegeu Bibliografia) explica que aquest moviment pot ser difícil per a les persones que es troben sotmeses a una quantitat important d ‘ estrès, Hannaford ens explica el cas d ‘ una alumna amb la qual va treballar i que havia viscut una situació d ‘ abusos sexuals durant anys, a la qual li era impossible llegir, perquè en l ‘ estat d ‘ estrès crònic en què es trobava, els músculs oculars externs s ‘ havien reforçat per assegurar la visió perifèrica i els músculs oculars interns eren molt febles. En aquest estat, era incapaç de suportar la concentració necessària per a l ‘ agudesa visual per llegir. Perseverant-hi li va caldre un mes perquè els moviments dels músculs oculars esdevinguessin més forts i més equilibrats, per manera d ‘ obtenir una acomodació de la seva agudesa visual correcta i aconseguir llegir. 42


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.3 El Vuit Alfabètic

Dibuix del Vuit Alfabètic.

El Vuit Alfabètic és la forma del Vuit Mandrós adaptada per a escriure lletres minúscules des de la a fins la t, que procedeixen de l ‘ alfabet àrab, i des de la u fins a la z que provenen de l ‘ alfabet romà. Aquesta activitat integra els moviments amb els quals es formen aquestes lletres i facilita a qui les escriu el creuament de la línia central sense confondre ‘ s. Com es fa el Vuit Alfabètic? Es tracta d ‘ adaptar les lletres minúscules d ‘ impremta en el vuit mandrós. Primer cal fer-ho a la pissarra amb grans trets, tot implicant els músculs dels braços i de les espatlles. Després es pot fer a terra, a l ‘ aire i al paper. Les lletres a, c, d, e, f, g, o, q, s, surten de la línia central i es dirigeixen i s ‘ escriuen cap a l ‘ esquerra, i la b, h, i, j, k, l, m, n, p, r, t, u, v, w, x, y, z, surten 43


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

de la línia central i es dirigeixen i s ‘ escriuen cap a la dreta. Tot i així, les lletres f, i, j, l, t, també es poden escriure al mig del Vuit. Per fer-ho amb lletra lligada, s ‘ ha d ‘ escriure la lletra començant dins del Vuit i continuar a fora, com una prolongació d ‘ aquest, i que la lletra s, en lletra lligada, s ‘ escriu a la dreta del Vuit enlloc de a l ‘ esquerra. També hi podem escriure els números, el 2, 3, 5, 7 al cercle de la dreta; el 0, 6 i 8 al cercle de l ‘ esquerra, i els números 1, 4 i 9 al mig del Vuit Mandrós. serveix per • • • •

Augmentar les habilitats relacionades amb la coordinació mà-ull. Millorar el reconeixement i discriminació dels símbols. Millorar la integració esquerra-dreta i integrar la direcció de les lletres. Augmentar la concentració en l ‘ escriptura.

finalitats a l ‘ escola • • • •

Motricitat fina. Cal·ligrafia. Escriptura creativa. Ortografia.

exercicis relacionats • L ‘ Activació del Braç (vegeu l’apartat 6.2). • El Clatell que es Gronxa o Girs de Coll (vegeu l’apartat 5.6). • El Dibuix Emmirallat o Doble gargot (vegeu l’apartat 5.4) Quan ens adonem que la nostra escriptura sembla desordenada, podem practicar el Vuit Alfabètic, escriurem cada lletra en el seu lloc dins del Vuit. És adequat per ajudar els alumnes amb dislèxies i disgrafies.

44


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.4 Dibuix Emmirallat (o Doble Gargot)

El Dibuix Emmirallat.

El Dibuix Emmirallat és una activitat de dibuix bilateral que es fa en la línia central per establir una direcció i una orientació en l ‘ espai en relació amb el cos. Com es fa el Dibuix Emmirallat? Ens posem de peu i ens imaginem la línia central del nostre cos. Amb les dues mans alhora hem de fer un dibuix a la pissarra o en un paper gran (més endavant es podrà fer en un paper més petit i a la taula) de manera que quedi simètric i on l ‘ eix de simetria és la línia central del cos. Primer caldrà que acompanyem les dues mans de l ‘ infant (agafant-les), després guiar-lo i dir-li: fora, cap a baix, endins, cap a dalt i també ajudar-lo a dibuixar quadrats amb les dues mans i després quan l ‘ alumne ja fa anar les dues mans alhora deixar-lo fer gargots lliurement. El que és important és el procés, l ‘ activitat, no la qualitat o la perfecció del dibuix. 45


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

serveix per • Millorar la visió perifèrica, la discriminació visual i la percepció espacial. • Millorar la coordinació mà-ull. • Potenciar la coordinació de tot el cos. finalitats a l ‘ escola • • • • •

Escriptura. Ortografia. Matemàtiques. Plàstica. Educació física.

exercicis relacionats • El Vuit Mandrós. • El Vuit Alfabètic. • L ‘ Elefant. El doctor Dennison va conèixer el dibuix bilateral gràcies al doctor Gettman, un optometrista que es va especialitzar en el desenvolupament de la vista, i que va descobrir que quan els nens fan moviments bilaterals el seu sistema visual es torna més flexible i hàbil. En millorar la vista, els seus resultats acadèmics reflecteixen una millora paral·lela. Dennison utilitza aquests exercicis en els seus centres d ‘ aprenentatge per motivar la creativitat, el joc i la innovació.

46


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.5 L ‘ Elefant

L ‘ Elefant.

L ‘ exercici de l ‘ Elefant integra el cervell per poder escoltar amb les dues oïdes. Relaxa la tensió muscular del coll relacionada amb la percepció sonora. Com es fa l ‘ Elefant? És fa posant l ‘ orella esquerra sobre l ‘ espatlla esquerra, prou a prop com perquè un full de paper s ‘ hi aguanti entre les dues, i estirant el braç esquerra com si fos una trompa. Amb els genolls relaxats, el braç dibuixa un vuit mandrós en el camp mitjà, començant de nou pel mig per anar cap a dalt i cap a l ‘ esquerra, cap avall i tornar al mig i anar cap a dalt a la dreta i baixar i tornar al punt mig, i els ulls segueixen el moviment a partir de la punta dels dits. Perquè sigui més eficaç cal fer aquest moviment lentament, de 3 a 5 vegades el costat esquerre i el mateix nombre de vegades amb l ‘ orella dreta tocant amb l ‘ espatlla dreta i estirant el braç dret com si fos una trompa.

47


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

serveix per • • • • • • •

Potenciar l ‘ atenció auditiva, la percepció i la memòria. Escoltar la pròpia veu. Per a la memòria a curt i llarg termini. Integrar la visió i l ‘ oïda amb el moviment de tot el cos. Ajudar a fer un discurs silenciós (capacitat de pensar). Millorar l ‘ audició i la visió binocular. Relaxar els músculs del coll.

finalitats a l ‘ escola • Comprensió oral. • Expressió oral. • Ortografia (descodificació: escoltar les síl·labes i les paraules per separat; codificar: unir les síl·labes per formar paraules, o ajuntar paraules per construir pensaments complets). • Matemàtiques. • Extensió digital. exercicis relacionats • La Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7). • El Mussol (vegeu l’apartat 6.1). És una de les activitats de Brain Gym que més afavoreix la integració. L ‘ Elefant activa totes les regions del sistema fisiopsicològic de forma equilibrada. Es tracta, principalment, d ‘ un moviment dels grans músculs, que activen el sistema vestibular (oïda interna), en particular els canals semicirculars. La coordinació mà-ull és igualment sol·licitada, enterament orquestrada pels ganglis basals del sistema límbic en conjunció amb el cerebel i el còrtex sensomotriu, amb una importància particular dels lòbuls frontals. Les percepcions visuals estimulen el lòbul occipital, i, si s ‘ introdueixen sons semblants als que fan els elefants, aquests sons activen els mecanismes de la oïda en els lòbuls temporals. Les persones que han sofert infeccions cròniques a les orelles troben l ‘ exercici de l ‘ elefant extremament difícil, però aconsegueixen molt bons resultats, 48


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

amb una millora del seu equilibri al cap d ‘ algunes setmanes. Si s ‘ executa regularment, aquest moviment estimula tot el sistema vestibular i restableix les xarxes neuronals que haurien pogut quedar danyades per les infeccions de les orelles. És molt recomanable per als qui han estat catalogats en el «dèficit d ‘ atenció», ja que afavoreix el funcionament òptim del sistema d ‘ activació reticular, tot millorant així l ‘ atenció.

Aquest dibuix o qualsevol altre d ‘ un elefant pot anar bé per fer-lo servir per introduir l ‘ exercici entre els més menuts de l ‘ escola.

49


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.6 El Clatell que es Gronxa (o Girs de Coll)

El Clatell que es Gronxa.

Aquest exercici relaxa el coll i allibera els bloqueigs resultants de la incapacitat per creuar la línia central. Si es fa abans de llegir i/o d ‘ escriure, es millora el rendiment integral. Com es fa el Clatell que es Gronxa? Amb les espatlles aixecades, posem el cap una mica endavant i el movem d ‘ un cantó a l ‘ altre suaument i lentament i recordant de respirar. Ho fem tres vegades i després ho repetim amb les espatlles abaixades, en el seu estat natural. Es pot fer amb els ulls oberts o tancats. Es tracta de girar el cap només endavant. No es recomana fer rotacions completes. Serveix per • Millorar l ‘ habilitat de llegir i d ‘ escriure. • Augmentar la relaxació i la concentració. 50


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

• Relaxar el sistema nerviós central. • Millorar la respiració. Finalitats a l ‘ escola • • • •

Lectura en veu alta. Lectura silenciosa (estudi). Expressió oral. Llenguatge.

exercicis relacionats • El Mussol (vegeu l’apartat 6.1). • La Cobra (vegeu l’apartat 5.10). • Els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). El Clatell que es Gronxa fa milers d ‘ anys que es practica per alleugerir el cansament mental. El doctor Dennison es va adonar que els alumnes que no podien creuar la línia central quan llegien, eren capaços de fer-ho després de fer l ‘ exercici del Clatell que es Gronxa o Girs de Coll.

51


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.7 El Balancí

El Balancí.

Aquest exercici relaxa el sacre. Quan s ‘ activa el sacre, el cervell situat a l ‘ altre extrem del sistema nerviós, resulta igualment activat. Com es fa el Balancí? Hem de seure a terra, sobre una superfície encoixinada o de fusta, amb les cames doblegades i les mans o els avantbraços recolzats a terra. En aquesta posició, fem moviments endavant i endarrere com si fóssim un balancí. També es poden fer moviments circulars. serveix per • Relaxar els malucs després d ‘ haver estat molta estona asseguts. • Estabilitzar la pelvis, les espatlles i els ulls. • Relaxar el sacre i estimular la circulació del líquid cefaloraquidi. 52


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

• • • • •

Millorar la respiració i la coordinació de tot el cos. Augmentar el nivell d ‘ energia i disminuir el cansament mental. Potenciar la coordinació mà-ull. Millorar la concentració. Facilitar seure correctament.

Finalitats a l ‘ escola • Lectura silenciosa (estudi). • Treball amb ordinadors. exercicis relacionats • La Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). • La Respiració Abdominal (vegeu l’apartat 5.8). • La Cobra (vegeu l’apartat 5.10). La relació entre el sacre i l ‘ occipital s ‘ ha investigat des de fa molt de temps per osteòpates i metges quiropràctics (especialment la tècnica sacra occipital, coneguda com TSO) El doctor Dennison va descobrir que els estudiants que eren incapaços de concentrar-se i comprendre el que estaven llegint, sovint ho aconseguien després d ‘ una sessió de Balancí.

53


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la l铆nia central: dreta-esquerra

5.8 La Respiraci贸 Abdominal

La Respiraci贸 Abdominal.

54


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Aquest exercici reeduca l ‘ alumne a respirar, en lloc d ‘ aguantar la respiració durant una activitat mental o un esforç físic. Com es fa la Respiració Abdominal? Amb les mans a l ‘ abdomen, hem de buidar els pulmons, deixar anar l ‘ aire a poc a poc, bufem suaument com si volguéssim mantenir una ploma a l ‘ aire. Després, inspirem lentament i profundament, comptant fins a tres, retenim l ‘ aire tres segons i el deixem anar suaument durant tres segons més. serveix per • Oxigenar més i facilitar l ‘ activitat cerebral. • Millorar la concentració i augmentar l ‘ estona d ‘ atenció. Finalitats a l ‘ escola • Lectura (codificació i descodificació). • Lectura en veu alta. • Llenguatge. exercicis relacionats • El Balancí (vegeu l’apartat 5.7). • El Badall (vegeu l’apartat 7.6). • Els Exercicis d ‘ Estirament i/o focalització (els exercicis del capítol 6). La respiració és una habilitat automàtica i inconscient que s’ajusta a les necessitats de la feina a fer. A vegades la gent aprèn incorrectament a contenir o aguantar la respiració com a forma del reflex d’alerta o de fugida. Dennison ensenya als seus alumnes la Respiració Abdominal per aconseguir relaxar el reflex d’alerta i de fugida i així poder fer una bona lectura, amb excel.lents resultats. La respiració difícil i bloquejada es torna natural i espontània, portant més oxigen a la sang i al cervell en aquelles activitats que requereixen creuar la línia central.

55


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.9 Marxa Creuada a terra

Marxa Creuada a terra.

Aquest exercici reforça els músculs abdominals, relaxa el final de la columna vertebral i activa la integració dels dos hemisferis cerebrals. Com es fa la Marxa Creuada a terra? Hem d ‘ estirar-nos al terra amb les mans al clatell aguantant el cap. Els genolls i el cap han d ‘ estar aixecats. En aquesta posició hem de tocar amb un colze el genoll oposat, pedalejant com si anéssim en bicicleta. Mentre fem la Marxa Creuada a terra ens podem imaginar una «X» entre els malucs i les espatlles. Serveix per • Millorar la concentració. • Reforçar els músculs abdominals. • Relaxar la columna lumbar. 56


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Finalitats a l ‘ escola • • • •

Comprensió oral. Lectura. Ortografia. Matemàtiques (càlcul).

Exercicis relacionats: • • • •

La Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). El Vuit Mandrós (vegeu l’apartat 5.2). Els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). La Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7).

El doctor Dennison ens explica que quan ensenyava aquest exercici, els seus alumnes aconseguien coordinar millor els dos costats del cos i del cervell, i va comprovar que la seva respiració era més fàcil i espontània.

57


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.10 La Cobra

La Cobra.

Com es fa la Cobra? Hem de seure en una cadira, recolzant les mans i el front a la taula. Quan inspirem anem aixecant el cap fins a posar-lo lleugerament cap enrere. Mantenim una mica aquesta postura i expirem, fent el moviment invers. També el podem fer estirats bocaterrosa. serveix per • • • • •

58

Millorar la visió binocular i la coordinació mà-ull. Relaxar el sistema nerviós central. Fomentar l ‘ atenció i la concentració. Millorar la postura. Augmentar el to de veu.


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Finalitats a l ‘ escola • Comprensió oral. • Expressió oral. exercicis relacionats • El Mussol (vegeu l’apartat 6.1). • Els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). • La Respiració Abdominal (vegeu l’apartat 5.8). Quan realitzem aquest exercici va bé pensar que som una serp i aixequem lentament el cap enrere deixant que la part superior del cos ens segueixi.

59


5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

5.11 La X

La X.

Si mentre fem la Marxa Creuada mirem una X, o ens la imaginem, més endavant només de pensar en la X ens connectarem ràpidament amb els dos hemisferis del nostre cervell. Quan utilitzem la part dreta del cos, s ‘ activa l ‘ hemisferi esquerre. Quan utilitzem la part esquerra, s ‘ activa l ‘ hemisferi dret. Si pensem en una X, li diem al nostre cervell que volem utilitzar els dos hemisferis alhora, al mateix temps i amb harmonia. L ‘ exercici es fa així: cal tancar els ulls i visualitzar una X: això ajuda a fer servir els dos hemisferis al mateix temps; aquest moviment reforça la coordinació, facilita la comunicació, i la reflexió en tota mena de resultats. «Com més practico la tècnica del Brain Gym, més fàcil i automàtic és veure la X.» Per manera de facilitar la visualització de la X, va bé de tenir a l ‘ aula un full amb una X gegant (com la de la il·lustració adjunta).

60


X

5. Exercicis de lateralitat. Moviments de la línia central: dreta-esquerra

Model d ‘ X per penjar a l ‘ aula.

61


62


6. Exercicis de focalització o estirament: davant, darrere

E

ls exercicis d ‘ estirament relaxen la part posterior del cos i faciliten la focalització, és a dir, la integració de la part anterior i posterior del cervell. Si aquestes dues parts no estan ben connectades, la focalització és baixa i disminueixen l ‘ atenció, la comprensió i el llenguatge. Les activitats d ‘ estirament i/o focalització han demostrat ser molt útils en les dificultats del llenguatge: la lectura, l ‘ escriptura, l ‘ audició i la parla, ja que per a molts joves tots aquests aprenentatges es viuen amb por, com un atac a la seva supervivència. En la dimensió davant/darrere, la focalització, s ‘ allibera la capacitat per a la concentració i la comprensió. Als estudiants incapaços de concentrar-se se ‘ ls classifica com a no atents. La focalització representa la integració davant/darrere entre: -el davant del cervell, lòbul frontal especialitzat en el comportament intencional, les capacitats de formular, d ‘ executar, d ‘ anticipar un pla d ‘ acció. Aquesta part és també responsable de l ‘ inici del moviment voluntari i postural. -el darrere del cervell, les àrees sensorials, que tenen com a funció l ‘ observació i l ‘ absorció de la informació que ens dóna l ‘ entorn. La possibilitat de focalitzar l ‘ atenció depèn de la flexibilitat dels músculs 63


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

posteriors (base del crani, nuca, sacre i genolls). Si aquests músculs estan en hiperextensió pertorben la circulació del líquid cefaloraquidi. La integració davant/darrere del cos reflecteix la integració davant/darrere del cervell. Si hi ha un bloqueig a aquest nivell, tindrà conseqüències sobre els músculs i els tendons del darrere del cos. Davant d ‘ un perill o d ‘ una adversitat de l ‘ entorn, responem, de forma automàtica, contraient els músculs. Aquesta contracció ens prepara per fugir o atacar i ens pot ser útil en algunes ocasions, però sovint la por i l ‘ estrès també ocasionen aquestes contraccions i obliguen el cos a fer un sobreesforç per realitzar les activitats normals. Aquests exercicis d ‘ estirament i/o focalització serveixen per relaxar la musculatura de la part posterior del cos i facilitar així la integració de les parts anterior i posterior del cervell. Aquestes activitats d ‘ estirament i/o focalització s ‘ assemblen als exercicis d ‘ estirament i escalfament muscular que fan els atletes i ballarins. En aquest treball, però, l ‘ objectiu d ‘ aquestes activitats és reeducar el cos per aconseguir canvis de postures a llarg termini, per manera que els músculs tornin a la seva extensió normal. També, poden servir per tonificar els músculs abans i després d ‘ un exercici físic.

64


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

6.1 El Mussol

El Mussol.

El Mussol és un exercici que serveix per relaxar l ‘ estrès acumulat a les espatlles, per a la lectura i la coordinació mà-ull. Com es fa l ‘ exercici del Mussol? Amb la mà esquerra agafem fermament els músculs de l ‘ espatlla dreta. Inspirem i quan expirem girem el cap per mirar confortablement per sobre de l ‘ espatlla dreta. Inspirem mentre girem el cap cap al centre. Expirem i girem el cap per mirar sobre l ‘ espatlla esquerra, i quan inspirem tornem el cap al centre. A l ‘ expiració deixem caure el cap sobre el pit. A la inspiració tornem el cap a la posició dreta i centrada. Repetim l ‘ exercici tres vegades i després tres vegades més agafant l ‘ espatlla esquerra amb la mà dreta. El podem fer drets o asseguts. 65


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

Serveix per • • • • •

Relaxar els músculs del coll, la mandíbula i les espatlles. Millorar la força i l ‘ equilibri de la musculatura del coll. Facilitar la lectura en veu alta i la capacitat de pensar. Integrar la vista i l ‘ oïda amb el moviment de tot el cos. Millorar la memòria i l ‘ atenció.

Finalitats a l ‘ escola • • • • •

Comprensió oral. Lectura. Ortografia. Càlcul. Treball amb ordinadors.

Exercicis relacionats • L ‘ Elefant (vegeu l’apartat 5.5). • La Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7). • L ‘ Activació del Braç (vegeu l’apartat 6.2). Tan l’exercici del Mussol com l’exercici de l’Elefant, reeduca la propiocepció dels músculs del coll i de l’espatlla relacionats amb les activitats auditives. Quan es restableix aquesta propiocepció, s’incrementa la capacitat per escoltar, per pensar i per accedir a la memòria.

66


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

6.2 Activació del Braç

L ‘ Activació del Braç.

67


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

Com es fa l ‘ exercici de l ‘ Activació del Braç? Drets o asseguts, estirem un braç cap a dalt i contra l ‘ orella, aguantem el braç estirat amb l ‘ altre braç. Inspirem, i quan expirem movem el braç estirat cap enfora, cap endavant, cap a l ‘ orella i cap enrere, mentre el braç que l ‘ aguanta fa una petita resistència. El cap ha d ‘ estar recte i centrat. Fem aquest exercici tres vegades amb cada braç. Serveix per • • • • • •

Millorar la coordinació mà-ull. Augmentar la precisió en l ‘ ús d ‘ estris. Augmentar l ‘ energia a les mans i als dits. Millorar la respiració i relaxar l ‘ actitud. Incrementar l ‘ habilitat d ‘ expressar idees. Augmentar la concentració en treballs escrits.

Finalitats a l ‘ escola • • • • •

Expressió oral. Cal·ligrafia. Ortografia. Escriptura creativa. Treball amb ordinadors.

Exercicis relacionats • • • • •

68

El Mussol (vegeu l’apartat 6.1). Els Botons de Terra (vegeu l’apartat 7.3). Els Punts d ‘ Equilibri (vegeu l’apartat 7.4). El Balancí (vegeu l’apartat 5.7). El Vuit Alfabètic (vegeu l’apartat 5.3).


6. Exercicis de focalitzaci贸 o estirament: davant-darrere

6.3 Flexi贸 del Peu

La Flexi贸 del Peu.

69


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

Com es fa l ‘ exercici de la Flexió del Peu? Hem de seure en una cadira, posar el turmell damunt del genoll oposat i agafar el panxell amb les dues mans, una al principi i l ‘ altra al final dels bessons. Cal buscar els punts tensos i subjectar-los suaument mentre movem el peu lentament en totes direccions. Ho fem una estona amb cada cama. Serveix per • • • • •

Augmentar l ‘ estona d ‘ atenció. Incrementar la capacitat de comunicació i resposta. Millorar l ‘ expressió oral i el llenguatge. Potenciar l ‘ habilitat per seguir i acabar les tasques. Millorar el comportament social.

Finalitats a l ‘ escola • • • •

Comprensió oral. Comprensió lectora. Habilitat per a l ‘ escriptura creativa. Concentració en la feina.

Exercicis relacionats • • • • • •

El Bombeig del Panxell (vegeu l’apartat 6.4). El Balancí (vegeu l’apartat 5.7). Els Botons de Terra (vegeu l’apartat 7.3). El Badall (vegeu l’apartat 7.6). L ‘ Arrelament (vegeu l’apartat 6.6). El Vuit Alfabètic (vegeu l’apartat 5.3).

El doctor Paul E Dennison va relacionar la interdependencia entre els tendons del panxell i l’aprenentatge de la parla. En molts casos, els nens hiperactius que no parlaven van ser capaços d’estar atents, escoltar i desenvolupar el llenguatge després de relaxar els músculs del panxell de la cama.

70


6. Exercicis de focalitzaci贸 o estirament: davant-darrere

6.4 El Bombeig del Panxell (o tou de la cama)

El Bombeig del Panxell.

71


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

Com es fa l ‘ exercici del Bombeig del Panxell? De peu, amb una cadira al davant, recolzem les mans al respatller (també es pot fer recolzant-les en una paret) i posem una cama al davant flexionada i l ‘ altra estirada cap enrera. Com més doblegada estigui la cama del davant, més estirament notarem. Quan inspirem alcem el taló de la cama estirada, i quan expirem el baixem fins al terra, sense que el cos es tiri enrere. Ho repetim tres vegades amb cada cama. serveix per • • • • •

Millorar l ‘ expressió oral i l ‘ habilitat per al llenguatge. Augmentar la capacitat de comunicació i resposta. Prolongar l ‘ atenció. Potenciar l ‘ habilitat per seguir i acabar les tasques. Millorar el comportament social.

Finalitats a l ‘ escola • Comprensió oral • Comprensió lectora. • Escriptura creativa. exercicis relacionats • • • • • •

72

La Flexió del Peu (vegeu l’apartat 6.3). El Balancí (vegeu l’apartat 5.7). Els Botons de Terra (vegeu l’apartat 7.3). El Badall (vegeu l’apartat 7.6). L ‘ Arrelament (vegeu l’apartat 6.6). El Vuit Alfabètic (vegeu l’apartat 5.3).


6. Exercicis de focalitzaci贸 o estirament: davant-darrere

6.5 La Relliscada (o Balanceig de Gravetat)

La Relliscada (o Balanceig de Gravetat)

73


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

Com es fa l ‘ exercici de la Relliscada? Asseguts o de peu creuem els turmells i deixem els genolls distesos. Inclinem el cos endavant mentre expirem i deixem que els braços caiguin endavant fent un balanceig. És important explicar que aquest balanceig consisteix a moure les espatlles en coordinació amb els malucs. Quan pugem els braços i el tronc, inspirem. Ho repetim tres vegades i canviem de cama. serveix per • • • • • • •

Alliberar la tensió dels malucs i la pelvis. Permetre una respiració més profunda. Incrementar l ‘ energia. Potenciar l ‘ equilibri i la coordinació. Millorar l ‘ autoconfiança i la concentració. Augmentar l ‘ atenció visual. Facilitar el pensament abstracte.

finalitats a l ‘ escola • Comprensió lectora. • Càlcul mental. exercicis relacionats • • • •

74

El Bombeig del Panxell (vegeu l’apartat 6.4). La Flexió del Peu (vegeu l’apartat 6.3). L ‘ Arrelament (vegeu l’apartat 6.6). L ‘ Elefant (vegeu l’apartat 5.5).


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

6.6 L ‘ Arrelament

L ‘ Arrelament.

75


6. Exercicis de focalització o estirament: davant-darrere

Com es fa l ‘ exercici de l ‘ Arrelament? Ens posem de peu amb les cames separades. Girem el peu dret cap a la dreta i posem les mans als malucs. El peu esquerre mira endavant. En aquesta posició flexionarem la cama mentre expirem i l ‘ estirem mentre inspirem. Ho fem tres vegades amb cada cama. serveix per • • • • • •

Facilitar l ‘ organització i la consciència espacial. Ajudar en la concentració i l ‘ atenció. Relaxar tot el cos i la vista. Millorar la respiració. Millorar la postura. Potenciar la memòria.

finalitats a l ‘ escola • • • •

Comprensió oral. Expressió oral. Càlcul. Treball amb ordinadors.

exercicis relacionats • La Relliscada o Balanceig de Gravetat (vegeu l’apartat 6.5). • El Bombeig del Panxell (vegeu l’apartat 6.4). • La Flexió del Peu (vegeu l’apartat 6.3).

76


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt, baix

H

em vist que els exercicis de lateralitat/moviments de la línia central connecten els dos hemisferis cerebrals i els d ‘ estirament/focalització ajuden a connectar la part anterior i posterior del cervell. Els exercicis d ‘ energia/centratge connecten el cervell amb el cos de dalt a baix i és l ‘ habilitat de creuar la línia divisòria entre el comportament emocional (sistema límbic) i el pensament abstracte (còrtex). Aquests exercicis faciliten el flux de l ‘ energia electromagnètica a través del cos i ajuden a restablir les connexions neurològiques entre el cos i el cervell. El cos humà és un complex sistema elèctric, on tota la informació sensorial que rebem es transforma en senyals elèctrics que arriben al cervell mitjançant les fibres nervioses. El cervell reenvia aquests senyals elèctrics per tal que cada sistema del nostre cos sàpiga com ha de respondre. La persona es descentra quan té problemes d ‘ integració vertical entre la part alta del cervell —còrtex cerebral—, la regió més evolucionada del cervell, el centre racional i la part baixa del cervell —cervell primitiu—, la funció del qual és regularitzar les reaccions instintives i emotives. La integració vertical del cos reflecteix la integració vertical del cervell. 77


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

Aquesta capacitat d ‘ integració permet: • • • • • • • • • • •

una millor coordinació de l ‘ equilibri. un caminar fàcil sense perdre l ‘ equilibri. el sentit de solidesa i d ‘ arrelament. parlar i cantar amb una veu rica i plena. sentir-se bé en el propi cos i respirar lliurement. evitar o travessar la reacció automàtica de lluita o de fugida deguda a l ‘ estrès. reaccionar de manera apropiada als estímuls externs. harmonitzar el raonament amb les emocions i els sentiments instintius. passar a l ‘ acció. organitzar millor les idees al voltant d ‘ una idea principal. ser conscient de les emocions i poder expressar-les.

No es pot aprendre res sense sentir-ho i sense la comprensió del seu significat. La incapacitat de romandre centrat per causa de pors irracionals, per respostes de tipus atac/evitació o una impossibilitat de sentir o d ‘ expressar emocions (vegeu p. 27). Els exercicis energètics, també anomenats de centratge, dimensió dalt/ baix, ens relaxen i ens permeten centrar-nos. Es componen, principalment, de punts d ‘ acupuntura que estimulem manualment; és la capacitat de sentir, de l ‘ organització física i emocional.

78


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

Aigua És molt important beure aigua Quin és el nostre objectiu principal com a mestres?: facilitar l ‘ aprenentatge. Bé, imaginem la cèl·lula com una fàbrica i que aquesta llença, en el seu mitjà líquid, les toxines. Si dificultem aquest mitjà líquid, dificultem l ‘ eliminació de les toxines i per tant el fluir de tots els líquids. L ‘ Aigua és una magnífica conductora de l ‘ energia elèctrica. El nostre cos necessita disposar d ‘ una quantitat correcta d ‘ Aigua per a realitzar totes les seves funcions. L ‘ Aigua és imprescindible per: • Poder realitzar una transmissió neuronal òptima de la informació. • Facilitar que els glòbuls vermells facin una bona aportació d ‘ oxigen a tot el cos, especialment al cervell. El nostre cos es compon de més de 2/3 parts d ‘ Aigua (prop del 70%). Totes les activitats elèctriques i químiques del cervell i del sistema nerviós central depenen de la bona conducció dels corrents elèctrics per a transmetre els missatges entre el cervell i els òrgans del sentits. L ‘ Aigua és imprescindible per aquestes conduccions. L ‘ Aigua millora la concentració i augmenta el nivell d ‘ energia, millora la coordinació mental i física i facilita la comunicació i els hàbits socials. Per tot això, és molt convenient fer una bona aportació d ‘ Aigua (no s ‘ ha de substituir per altres líquids) al nostre cos. Cal beure abans de sentir set. No esperis a tenir set. La set és un crit d ‘ urgència del cos, que ja està estressat per la manca d ‘ aigua. Dolors a la part baixa de l ‘ esquena i rampes musculars poden indicar un començament de deshidratació. Quan la quantitat d ‘ Aigua disponible disminueix, la sang es torna espessa i circula menys fàcilment pel cos, especialment pel cervell. Això significa que hi ha menys oxigen enviat a les cèl·lules i que no poden treballar amb eficàcia. La funció cerebral comença a alentir-se i es tenen cada vegada més dificultats per concentrar-se i comprendre. Si baixa de 4 a 5% l ‘ Aigua disponible hi haurà com a conseqüència una reducció del 20 al 30% de l ‘ eficàcia en el treball. Us sentiu adormits? potser que us falti Aigua. En estat de relaxació, amb una adequada alimentació i prou Aigua el cos s’hidrata. L ‘ estrès psicològic o ambiental esgota el cos i deixa les cèl·lules deshidratades. 79


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

L ‘ Aigua és essencial per al bon funcionament del sistema linfàtic. La nutrició de les cèl·lules i l ‘ eliminació de les sobres i toxines depenen del sistema linfàtic. Tots els aliments i sucs, que no siguin Aigua, es processen en el cos com menjar. Això significa que l ‘ Aigua natural és un nutrient bàsic i necessari. Com hem de beure l’Aigua? Quan parlem de beure Aigua en Kinesiologia , diem de “mastegar-la”, és a dir, de retenir-li un xic dins la boca perquè d’aquesta manera li diem al cervell que ens hidratem. Serveix per -Una correcta activitat elèctrica i química entre el cervell i el sistema nerviós. -Un correcte emmagatzematge i una adequada recuperació de la informació. Finalitats a l ‘ escola -Millora totes les potencialitats acadèmiques. -Especialment important en èpoques d ‘ exàmens o situacions d ‘ estrès. -És una ajuda important quan es treballa amb equips electrònics, com per exemple: ordinadors, televisió, etc. -Augmenta el nivell d ‘ energia. Exercicis relacionats: -Botons del Cervell (vegeu apartat 7.2). -Botons de Terra (vegeu apartat 7.3). -Botons de l ‘ Espai (vegeu l’apartat 7.5). -Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1). -Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). El doctor Dennison va observar que els alumnes que bevien aigua se ‘ ls veia més atents i frescos.

80


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

7.2 Els Botons (o Interruptors del Cervell)

Els Botons del Cervell.

81


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

Quan explico aquest exercici als alumnes els dic el següent: Tanco els llums de la classe i els pregunto què ha passat, i llavors em contesten que ens hem quedat a les fosques. Encenc l ‘ interruptor del llum i els pregunto què ha passat i em diuen que s ‘ ha fet la llum… Doncs, això és el que passa en el nostre cervell quan fem aquest exercici. S ‘ encenen els llums del nostre cervell! Com es fa l ‘ exercici dels Botons del Cervell? Amb el dit polze i els dits índex i cor o mig d ‘ una mà pressionem fent un massatge als dos clotets que tenim sota les clavícules, a ambdós costats de l ‘ estèrnum. L ‘ altra mà la posem sobre el melic o el pubis (a l’escola penso que és millor posar la mà sobre el melic, així evitarem malentesos). El massatge ha de durar entre 20 i 30 segons; després el repetim canviant de mans. Amb la mirada podem seguir una línia horitzontal imaginària cap a la dreta i cap a l ‘ esquerra. serveix per • Facilitar la tramesa de missatges des de l ‘ hemisferi dret del cervell al costat esquerre del cos i a l ‘ inrevés. • Augmentar el flux d ‘ energia electromagnètica del cos. • Relaxar els músculs del coll i alleujar l ‘ estrès visual. • Regular l ‘ activació dels neurotransmissors. finalitats a l ‘ escola • • • •

Lectura Escriptura. Treball amb ordinadors. Educació física.

exercicis relacionats • • • • 82

La Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). El Vuit Mandrós (vegeu l’apartat 5.2). Els Botons de Terra (vegeu l’apartat 7.3). La Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7).


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

7.3 Els Botons de Terra

Els Botons de Terra.

83


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

Com es fa l ‘ exercici dels Botons de Terra? Posem els dits índex i mig d’una mà a sota el llavi inferior tot fent una lleugera pressió i l ‘ altra mà al melic o al pubis. Respirem a poc a poc i profundament durant trenta segons. Després canviem de mans. Mentre fem l ‘ exercici, també podem moure els ulls cap a un punt proper situat a sota nostre, i cap a dalt mirant a un punt llunyà. serveix per • • • • • • •

Ajudar a posar-se a fer la tasca planejada. Ajudar a l ‘ adaptació de la visió (a prop-lluny). Alleujar el cansament mental. Afavorir la concentració. Millorar la coordinació de tot el cos. Relaxar el sistema nerviós central. Facilitar l ‘ organització i l ‘ orientació espacial.

Finalitats a l ‘ escola • • • • •

Càlcul. Treball amb ordinadors. Educació artística i plàstica. Lectura, sobretot per fer activitats de la pissarra al paper. Fer deures.

exercicis relacionats • • • •

84

La Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7). Els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). El Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1). Aigua (vegeu l’apartat 7.1).


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

7.4 Els Punts d ‘ Equilibri

Els Punts d’Equilibri

Als Punts d ‘ Equilibri, els xinesos els anomenen «les finestres del cel». Com es fa l ‘ exercici d ‘ Els Punts d ‘ Equilibri? Seiem en una cadira amb el cap recte. Toquem amb els dits, fent un petit massatge, els punts lleugerament enfonsats que tenim a la base del crani a uns 2,5 cm de la columna vertebral. Primer pressionem suaument i durant trenta segons el botó d ‘ equilibri esquerre i mantenim la mà dreta al melic. Després canviem de mans i pressionem el botó d ‘ equilibri dret. serveix per • Activar el cervell en la presa de decisions i el pensament associatiu. 85


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

• • • •

Anivellar ulls, orelles i cap i relaxar postures rígides. Millorar la concentració i els reflexos. Proporcionar sensació de benestar.-Potenciar un actitud oberta. Ajudar a posar-se en el lloc de l ‘ altre.

Finalitats a l ‘ escola • Comprensió lectora. • Ortografia • Matemàtiques. exercicis relacionats • • • • •

Els Punts Positius (vegeu l’apartat 8.2). El Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1). Els Botons de Terra (vegeu l’apartat 7.3). Els Botons de l ‘ Espai (vegeu l’apartat 7.5) . Aigua (vegeu l’apartat 7.1).

Aquest exercici ens pot ser molt útil quan hem de fer informes, treballs de consulta i treballs amb ordinadors o amb telèfon.

86


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

7.5 Els Botons de l ‘ Espai

Els Botons de l ‘ Espai.

87


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

Com es fa l ‘ exercici dels Botons de l ‘ Espai? Posem dos dits (índex i cor) sobre el llavi superior i l ‘ altra mà damunt del còccix. Hem de respirar profundament durant trenta segons i després repetirho canviant les mans. Mentre fem l ‘ exercici, també podem desplaçar la mirada de dalt a baix i de baix a dalt seguint una línia vertical imaginària. serveix per • • • • • • •

Incrementar la percepció i l ‘ agudesa visual. Ajudar a actuar de forma ràpida i segura. Millorar la postura Relaxar el sistema nerviós central. Afavorir la concentració. Augmentar l ‘ interès i la motivació. Millorar l ‘ organització.

finalitats a l ‘ escola • • • •

Ortografia. Matemàtiques Treball amb ordinadors. Educació visual i plàstica.

exercicis relacionats • Els Botons de Terra (vegeu apartat 7.3). • Els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). • Aigua (vegeu l’apartat 7.1).

88


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

7.6 El Badall

El Badall

Com es fa l ‘ exercici del Badall ? Posem els dits sobre l ‘ articulació de la mandíbula a les dues galtes i obrim lleugerament la boca mentre fem un massatge sobre l ‘ articulació de la mandíbula, fins a provocar un badall. El fem de tres a sis vegades. serveix per • Relaxar el cervell, la visió i el pensament. • Millorar l ‘ expressió, la creativitat i l ‘ equilibri. • Relaxar la tensió del cap i de la mandíbula. 89


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

finalitats a l ‘ escola • • • •

Expressió oral. Lectura. Escriptura creativa. Educació visual i plàstica.

exercicis relacionats • • • • •

90

La Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). El Clatell que es Gronxa o Girs de Coll (vegeu l’apartat 5.6). La Respiració Abdominal (vegeu l’apartat 5.8). El Bombeig del Panxell o Tou de la Cama (vegeu l’apartat 6.4). La Flexió del Peu (vegeu l’apartat 6.3).


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

7.7 La Gorra de Pensar

L a Gorra de Pensar

La Gorra de Pensar activa el conjunt de mecanismes de l ‘ oïda i facilita la memorització. S ‘ efectua desplegant l ‘ orella externa de dalt a baix diverses vegades. La següent experiència potser us interessarà. Tanqueu els ulls i escolteu durant alguns minuts. Les dues orelles senten de la mateixa manera? Una de les dues sembla més gran, o sent més clarament que l ‘ altra? Alguns sons estan esmorteïts? Si esteu en un entorn sorollós, sou capaços de percebre sons isolats ara? Quan hagueu fet l ‘ exercici proposat observeu la diferència. El lligam entre l ‘ oïda en el lòbul temporal i la memòria en el sistema límbic sembla molt estret. Els estudiants descobreixen que aquest exercici va molt bé quan necessiten recordar una informació tècnica. Quan no recordem el nom d ‘ una persona o per exemple, la referència d ‘ un article, amb la Gorra d e Pensar la resposta ve immediatament. El simple fet d ‘ estimular els receptors tàctils de l ‘ orella externa, desvetlla el conjunt de mecanismes de l ‘ audició. De 91


7. Exercicis de centratge o energètics: dalt-baix

fet, els acupuntors identifiquen més de 148 punts situats a l ‘ orella externa, que corresponen a les diferents parts del cervell i del cos. Com es fa l ‘ exercici de la Gorra de Pensar? Amb els dits polze i índex de cada mà estirem lleugerament les orelles cap enrere i les despleguem. Comencem l ‘ exercici en la part corba de dalt i al seu voltant i el finalitzem en el lòbul inferior. El repetim tres o més vegades. serveix per • • • • • • •

Millorar l ‘ atenció auditiva i visual i la percepció. Escoltar millor el so de la nostra veu. Potenciar la memòria a curt termini. Activar la capacitat de pensar. Millorar l ‘ estat mental i físic. Augmentar la respiració i l ‘ energia. Activar l ‘ oïda interna i el sentit de l ‘ equilibri.

Finalitats a l ‘ escola • • • • • •

Comprensió oral. Expressió oral. Discurs en públic: cant, música. Ortografia. Càlcul. Treball amb ordinadors.

exercicis relacionats • • • •

L ‘ Elefant (vegeu l’apartat 5.5). El Mussol (vegeu l’apartat 6.1). El Badall (vegeu l’apartat 7.6). Aigua (vegeu l’apartat 7.1).

Un excessiva exposició a sons electrònics pot desconnectar les oïdes, com pot passar, per exemple, amb els auriculars, la ràdio, la televisió, els ordinadors i els videojocs. 92


8. Exercicis per aprofundir actituds

A

quests exercicis faciliten la connexió de tots els circuits d ‘ energia del cos i són molt útils en les situacions de bloqueig a causa d ‘ estrès o de tensions provocades per records, situacions, persones... Les actituds d ‘ aprofundiment, ens permeten alliberar l ‘ estrès. 8.1 El Ganxo de Cook Aquest exercici es diu així perquè Wayne Cook, un expert en energia electromagnètica, va descobrir que amb aquesta postura es contrarestava els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica. Aquesta postura permet portar tots els meridians d ‘ acupuntura cap a un estat més equilibrat. Els meridians inferiors s ‘ estimulen agafant el taló i l ‘ arc de la planta del peu; els superiors s ‘ estimulen quan ajuntem els tous dels dits. Un excés d ‘ energia en el cervell receptiu (dret o posterior) pot manifestar-se amb depressió, dolor, cansament o hiperactivitat. Aquesta energia en l ‘ hemisferi cerebral receptiu (dret) es redirigeix cap a l ‘ hemisferi expressiu (esquerre) seguint la figura d ‘ un 8. El doctor Dennison va relacionar que aquesta postura es pot utilitzar, també, per a l ‘ estrès emocional i les dificultats d ‘ aprenentatge.

93


8. Exercicis per aprofundir actituds

Com es fa l ‘ exercici del Ganxo de Cook? Aquest exercici consta de dues postures o posicions que s ‘ han de realitzar una a continuació de l ‘ altra i que, a més a més del que ja hem dit, ens ajuda a centrar-nos, relaxar-nos i equilibrar-nos. També, es pot fer de dues maneres diferents.

Primera manera de fer el Ganxo de Cook.

Primera manera de fer el Ganxo de Cook 1a part: asseguts posem la cama esquerra damunt de la dreta, de manera que el turmell esquerre quedi per sobre del genoll dret i agafem amb la mà dreta i recta el turmell esquerre i amb la mà esquerra creuant per sobre de la cama i del braç, agafarem i entrarem en contacte amb l ‘ arc de la planta del peu esquerre, tal com es veu en el dibuix. (També és correcte de fer l ‘ exercici començant de creuar la cama dreta damunt l ‘ esquerra). Tanquem els ulls i respirem profundament durant un minut. Mentre inspirem pel nas posem la llengua tocant el paladar (el cel de la boca), i quan expirem per la boca (bufem com si volguéssim fer volar una ploma) deixem anar la llengua. 2a part: sense aixecar-nos desfem les cames i les mans i ajuntem les mans a l ‘ alçada del pit de manera que les puntes dels dits es toquin, tal com es veu en el dibuix. Respirem profundament durant un minut més. Mentre inspirem posem la llengua tocant el paladar (el cel de la boca) i quan expirem, 94


8. Exercicis per aprofundir actituds

Segona manera de fer el Ganxo de Cook.

la relaxem. Aquest «toc» amb els tous dels dits equilibra i connecta els dos hemisferis. Segona manera de fer el Ganxo de Cook (el podem fer estirats, asseguts o drets) 1a part: creuem una cama per damunt de l ‘ altra; si és la cama dreta, estirarem els braços en creu els posarem al davant i posarem el braç dret per damunt de l ‘ esquerre i entrellaçarem els dits i els portarem fins al damunt del pit; si és la cama esquerra la que creuem per damunt de l ‘ altra, posarem el braç esquerre damunt del dret i entrellaçarem els dits i els portarem fins al damunt del pit. Podem tancar els ulls i respirem profundament durant un minut. Mentre inspirem posem la llengua tocant el paladar (el cel de la boca) i quan expirem, la relaxem. Si ens trobem alguna persona que no sap quina cama creuar, li demanarem que entrellaci els dits, i si és el polze dret que està a sobre o a dalt, cal creuar la 95


8. Exercicis per aprofundir actituds

cama dreta per damunt de l ‘ esquerra i si és el polze de la mà esquerra el que està a dalt, caldrà creuar la cama esquerra 2a part: desfem braços i cames i ajuntem les mans a l ‘ alçada del pit de manera que les puntes dels dits es toquin, tal com es veu en el dibuix. Respirem profundament durant un minut més. Mentre inspirem posem la llengua tocant el paladar (el cel de la boca) i quan expirem, la relaxem. Aquest «toc» amb els tous dels dits equilibra i connecta els dos hemisferis. serveix per • • • • •

Millorar l ‘ autoestima, l ‘ equilibri i la coordinació. Augmentar l ‘ atenció i la concentració. Facilitar una respiració profunda. Connectar tots els circuits energètics del cos. Afavorir l ‘ adaptació a l ‘ entorn.

finalitats a l ‘ escola • Comprensió i expressió oral. • Treball amb ordinadors. exercicis relacionats • • • •

96

Els Punts Positius (vegeu l’apartat 8.2). Els Punts d ‘ Equilibri (vegeu l’apartat 7.4). La Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). La Marxa Creuada a terra (vegeu l’apartat 5.9) .


8. Exercicis per aprofundir actituds

8.2 Els Punts Positius

Els Punts Positius

Són els punts neurovasculars del meridià de l ‘ estómac. Aquests punts estan en les prominències frontals, a mig camí entre l ‘ arrel del cabell i de les celles. Els humans tendim a concentrar l ‘ estrès a l ‘ estómac i podem patir-ne dolors i irritabilitat. Els Punts Positius aporten energia i atenció als lòbuls frontals, on el pensament racional és possible sense sobrecarregar-nos negativament i emocionalment. És una prevenció davant d ‘ una resposta defensiva violenta. Quan s ‘ activen aquests punts ens permetem d ‘ aprendre un nou tipus de resposta davant de determinades situacions. Podríem resumir-ho dient que són uns punts que ens alliberen de les preocupacions. Com es fa l ‘ exercici dels Punts Positius? Amb les puntes dels dits de les dues mans toquem suaument, durant un minut, les prominències frontals que hi ha entre les celles i el començament dels 97


8. Exercicis per aprofundir actituds

cabells. També ho podem fer aplicant la punta del dit polze en una prominència i els dits índex i cor a l ‘ altra prominència (vegeu fotografia p.97). Podem tancar els ulls i concentrar-nos en una actitud o sentiment concret que desitjaríem millorar, per exemple: un examen d ‘ ortografia, o parlar i escoltar adequadament, o millorar la relació amb una persona o amb unes quantes, o trobar una alternativa a un conflicte que ens amoïna, etc. Tanquem els ulls i relaxem la tensió del nostre cos, notem la relaxació i el confort. També podem pensar en coses agradables. serveix per • • • • •

Disminuir l ‘ estrès emocional. Alliberar els bloqueigs de la memòria. Millorar la capacitat d ‘ organització. Facilitar l ‘ estudi. Millorar el rendiment.

finalitats a l ‘ escola • • • • • •

Expressió oral. Lectura. Ortografia. Càlcul. Estudis socials. Educació Física.

exercicis relacionats • El Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1. L ‘ exercici del Punts Positius es pot practicar en grup, perquè un alumne li pot fer a l ‘ altre. És una activitat molt interessant, es crea un bon clima a l ‘ aula. Jo l ‘ he practicat, també, amb les mestres de l ‘ escola i el recordo com una experiència molt positiva.

98


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l ‘ Escola del Mar

L

 ‘ Escola del Mar sempre ha estat una escola coneguda per la seva tasca pedagògica i per la seva història. Va ser inaugurada el 26 de gener de l ‘ any 1922 al barri de la Barceloneta, com a escola de primera ensenyança destinada únicament a nens i nenes l ‘ estat de salut dels quals, sense estar malalts, feia aconsellable una educació a l ‘ aire lliure i a prop del mar. L ‘ Ajuntament de Barcelona, titular de l ‘ escola, la va crear a una platja propera, en aquells moments, a la ciutat, just al final del Carrer Almirante Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar. Van passar el anys, i una nit de gener de l ‘ any 1938, després d ‘ un any i mig de guerra, una acció aèria va deixar caure una bomba just a sobre de l ‘ Escola del Mar. Una vegada destruïda l ‘ Escola del Mar va haver de ser traslladada a un altre indret de la ciutat. A Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a la Rosaleda. Aquest va ser un emplaçament provisional, un edifici que avui alberga el Museu Etnològic, donat que ràpidament es va veure que aquell edifici quedava força petit. Així va ser com nou anys després justament el novembre de 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament de l ‘ Escola del Mar, ara al barri del Guinardó. Es tracta d ‘ un edifici d ‘ una antiga residència particular que va ser adquirida per l ‘ Ajuntament de Barcelona, envoltat de jardins que ocupa tota una illa de cases. 99


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Resum del Projecte Educatiu: Escola catalana. Escola activa. Escola participativa. El màxim òrgan de participació i gestió de l ‘ Escola és el Consell Escolar Potenciem l ‘ educació integral de la persona. Entenem la diversitat com a fet enriquidor. Valorem especialment el llenguatge plàstic i musical. Treballem un projecte transversal de les TICS (Tecnologies de la informació i comunicació), integrat en el Projecte d ‘ Escola. Plantegem un treball sistemàtic amb el Planetari municipal de l ‘ Escola a partir de l ‘ eix transversal de l ‘ estudi del cel. Considerem la relació sistemàtica amb les famílies un element imprescindible per al coneixement i per a la formació integral dels infants. Plantegem les tradicions pròpies i les de la societat com a eina de treball i d ‘ arrelament a l ‘ entorn. Som una Escola que comptem amb un entorn natural i artístic privilegiat. Mantenim una coordinació sistemàtica entre els centres de primària i secundària de l ‘ itinerari pedagògic. Per saber més coses sobre l’Escola del Mar podeu visitar la seva web (www. bcn.es/escoladelmar/) 9.1 Activitats prèvies per als més petits abans de presentar els exercicis de KE Presento unes activitats que crec interessant de realitzar en els primers cursos, és a dir, a l ‘ educació infantil i al cicle inicial de primària. Es tracta de fer un treball previ de les mans i els dits abans de ensenyar els exercicis de Kinesiologia Educativa, perquè per fer els exercicis necessitem les mans i, en concret, els dits (com es mostra a les fotografies). Es tracta d ‘ un recurs per fer conèixer i aprendre els noms dels dits (que molts mestres ja utilitzen i que va bé de tenir-los presents de nou). Les cantarelles o jocs que tenen com a destí el moviment dels dits són especialment recomanables perquè inicien el control, la presa de consciència de moviments i la independència, necessaris per als posteriors aprenentatges de l ‘ anomenada motricitat fina. 100


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Per fer els exercicis de Kinesiologia Educativa amb els més menuts necessitem, com a activitat prèvia, fer un seguit d ‘ activitats prèvies amb les mans i, més en concret, amb els dits.

101


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Per exemple la següent cantarella: Aquest és el pare (dit gros) aquesta és la mare (dit índex) aquest fa les sopes (dit cor) aquest se les menja totes (dit anular) i aquest diu: Que no n ‘ hi ha pel caganiu? (dit petit) o Aquest posa l ‘ olla al foc ( dit gros) Aquest tira un rajolinet d ‘ oli (dit índex) Aquest un granet d ‘ all (dit cor) Aquest un brot de farigola (dit anular) i aquest diu que n ‘ hi ha per mi, que n ‘ hi ha per mi! (dit petit) Una manera de fer-ho Agafeu la mà del nen i manteniu-la oberta amb els dits ben separats. Cada vers pertany a un dels dits de la mà. Reciteu el text tocant i bellugant un per un els dits del nen. Heu de començar pel dit polze i acabar amb el dit petit o menovell. És convenient repetir diverses vegades la cançó i de treballar ambdues mans de manera separada, ara una, ara l ‘ altra. Experimenteu diferents maneres de tocar i bellugar els dits, només pressionant, tocant, estirant, fent fer petits moviments laterals o endavant i endarrere, rodant... Mentre l ‘ adult recita feu que el nen faci el joc a les mans de l ‘ adult. Feu el mateix joc amb els dits dels peus. El nen descobrirà que té dits als peus i que a més els pot fer bellugar. També podeu provar de fer el següent exercici d ‘ imitació. L ‘ adult fa el joc a la seva pròpia mà esquerra i el nen copia els moviments jugant amb el seu peu dret. És important que mantingueu l ‘ efecte mirall, és a dir que la mà esquerra de l ‘ adult tingui el palmell de cara al nen, de manera que la disposició dels dits de la mà de l ‘ adult coincideixi amb la disposició dels dits del peu del nen (el dit gros al mateix costat). Penseu a fer-ho amb l ‘ altra mà i l ‘ altre peu. Jugueu a pintar-vos els dits de la mà simulant personatges i/o usant titelles de les anomenades de dit. Un altre exemple de cantarella de dits: El carter

102


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Pom, pom (dits polzes) Qui hi ha? (dits índexs) Sóc el carter (dits polzes) Truqui a l ‘ altra porta que aquí no hi ha diners (dits índexs) Pom, pom (dits polzes) Qui hi ha? (dits migs) Sóc el carter (dits polzes) Truqui a l ‘ altra porta que aquí no hi ha diners (dits migs) Pom, pom (dits polzes) Qui hi ha? (dits anulars) Sóc el carter (dits polzes) Truqui a l ‘ altra porta que aquí no hi ha diners (dits anulars) Pom, pom (dits polzes) Qui hi ha? (dits menovells) Sóc el carter (dits polzes) Passi, passi que s ‘ està molt bé (dits menovells) Una manera de fer-ho: Amb les mans en forma de puny i juntes, feu coincidir cadascun dels dits d ‘ una mà amb el seu respectiu de l ‘ altra mà, és a dir, que aixecarem els dits que necessitem en cada moment de la cançó. Reciteu el text fent picar entre si els dits corresponents simulant ser el personatge del diàleg. Quan parla el dit petit o menovell, heu de fer una veu molt més aguda. En arribar al darrer vers del diàleg i mentre dieu «gràcies», feu entrar els dits polzes a l ‘ interior de les mans i tanqueu-les encavalcant els dits de manera que quedin els d ‘ una mà damunt dels de l ‘ altra, amb els palmells junts. També hi ha la cançó que diu així: El dit polze, el dit polze, on deu ser? sóc aquí, sóc aquí, content de saludar-te, content de saludar-te. 103


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Ja me ‘ n vaig, ja me ‘ n vaig. i així amb tots els dits (índex, cor, anular, petit i tota la mà ). Penseu que quan fem això treballem els següents aspectes: • • • • • • • •

La comunicació verbal i l ‘ expressivitat de la veu recitada. La comprensió del text. La comunicació corporal. L ‘ experimentació del moviment de les falanges dels dits. La localització i conscienciació d ‘ una part del cos. La descoberta de moviments dels dits de la mà per separat. La mobilitat de les mans, obertes, tancades, relaxades, actives... La iniciació d ‘ una seqüència temporal.

Quan es fa la cantarella, el nen queda embadocat mirant el moviment dels dits. Cal aprofitar aquests moments per treballar l ‘ atenció i la concentració. Hem d ‘ incitar el nen que imiti la posició inicial dels dits, perquè encaixar els dits ja és un molt bon aprenentatge. Podem aprofitar aquesta activitat per observar la simetria de les dues mans i comparar la mida de les mans del nen amb les nostres. També podem jugar a ajuntar les dues mans per diferents punts de contacte, posant junts el polze d ‘ una mà amb l ‘ índex de l ‘ altra i a l ‘ inrevés i cantar la cançó de L ‘ aranyeta xica. Li podem proposar al nen que reciti amb nosaltres, o que en digui una part o que ho acabi recitant tot sol. També, podem jugar a inventar diàlegs nous on surti el nom del nen. 9.2 El Racó de Kinesiologia per als més petits A les classes d ‘ educació infantil podem muntar un racó de kinesiologia. En aquest racó hi podria haver un parell de cadires o butaques per poder seure i realitzar el Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1), un exercici que va molt bé per tots aquells nens que són hiperactius Podeu penjar la foto que us proporciono jo, o bé retrateu als vostres nens fent l ‘ exercici. També podeu fabricar un joc de cartes, o bé amb les fotos que us proporciono jo, o amb les dels vostres nens. El joc de cartes es pot jugar de moltes maneres, per exemple, com si fos un 104


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Els infants poden fer anar el tren del vuit mandrós i així intorduir-se a la pràctica d ‘ aquest exercici de Kinesiologia Educativa..

«mèmori» (evidentment cal fer dos jocs de cartes) i quan fas la parella has de fer l ‘ exercici, o bé jugar a la mona, etc. Cal dir que aniria bé començar amb quatre o cinc exercicis i de mica en mica anar ampliant. També podem buscar il·lustracions dels noms dels animals que surten en els exercicis: • • • •

L ‘ Elefant (vegeu l’apartat 5.5). La Cobra (vegeu l’apartat 5.10). El Mussol (vegeu l’apartat 6.1). El Gat per fer la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1), gateig.

En aquest racó també s ‘ hi pot posar un tren en forma de vuit mandrós i fer que el nen el faci anar per manera d ‘ introduir-se en la pràctica d ‘ aquest exercici de Kinesiologia Educativa. Ben segur que com a mestres d ‘ educació infantil, tindreu moltes i molt bones idees.

105


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

La realització dels exercicis amb els nois més grans hem de procurar de ferlos integrats dins de la vida escolar i quotidiana, de relacionar-ho amb coses properes a ells. Explicar-los per a què serveixen i en què ens poden ajudar. Amb ells és interessant que s’adonin de l ‘ interès de l ‘ exercici, és a dir, que davant d’una dificultat d’aprenentatge vegin com els sortia abans de fer l’exercici i veure que ha passat després de realitzar l’exercici més adequat. També va bé que els més petits (quan ja saben fer els exercicis, és clar) facin de mestres davant dels seus companys, com un àrbitre amb l ‘ ajuda de dos nens més. Van tornant-se. A les classes de Cicle Inicial funciona molt bé. 9.3 Experiències realitzades a l ‘ Escola del Mar adaptades al currículum escolar Aquí us explico diferents activitats perquè us feu una idea de les diferents coses que es poden fer (ben segur que vosaltres sereu creatius i us n ‘ inventareu d ‘ altres). És un tast —són les experiències que he pogut fer aquest any— per animar-vos a experimentar i realitzar els exercicis amb els vostres alumnes. Dins del currículum de P-3 i dins l ‘ àrea de psicomotricitat hi trobem: • Capacitat de relaxació. Possibilitat de mantenir una estona el cos quiet i tranquil. • Control global i segmentari del cos. Coordinació de moviments. • Experimentació d ‘ activitats on intervinguin diferents desplaçaments, tant de forma lliure com a partir de consignes. Rastrejar, gatejar, rodolar, caminar de puntetes, de talons, saltar amb els dos peus alhora, fer tombarelles, córrer, inici del salt d ‘ alçada i de llargada. És aquí on podem introduir l ‘ exercici de la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). Amb els nens més petits ho podem fer a través del gateig. Intervenció a la classe de P-3 Objectiu: comprovar com gategen els infants de la classe de 3 anys. Aprofito l ‘ estona que fan classe de psicomotricitat per, d ‘ acord amb la mestra que els la fa, fer la meva intervenció. Els nens s ‘ han posat les bambes de fer gimnàstica —a alguns els hem hagut 106


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

d ‘ ajudar— i hem baixat al gimnàs. Abans d ‘ entrar-hi, com que ens hem hagut d ‘ esperar perquè hi havia una classe que acabava la seva feina, els he explicat del passadís estant el conte de La rateta que escombrava l ‘ escaleta. Tots l ‘ escoltaven molt atents, és un conte ideal per a aquesta edat. Quan he acabat ja ens tocava d ‘ entrar a la sala i ho hem fet caminant com gatets. Fèiem una bona fila. Imagineu-vos, el gat més gran (mestra) i els 22 nens de P-3 (faltaven tres nens), entrant a l ‘ aula de gimnàstica com gatets! Fer aquest exercici els ha agradat. Un cop a dins hem jugat al gat i a la rata. Jo m ‘ he acostat a ells simulant que sóc un gat que se ‘ ls vol menjar. Alguns han entrat bé en el joc i d ‘ altres han tingut por de veritat, i fins i tot un preguntava si era broma i un altre s ‘ ha posat a plorar. Després hem ballat la dansa Olles, olles de vi blanc, que els ha agradat molt. Aquest recurs ha anat bé per aconseguir una bona rotllana. Quan ja l ‘ hem ballada els he demanat de seure a terra i li he dit a un d ‘ ells que fes de gatet i, amb posat de tristor, s ‘ acostés a un altre nen perquè aquest darrer li fes carícies. Després, el nen que ha fet les carícies ha passat a fer de gatet, i així successivament. He vist que és un grup que en general gateja molt bé. Només n ‘ hi ha un que li costa. És un nen que té, precisament, algunes dificultats en l ‘ aprenentatge. Després ha continuat la classe la mestra de psicomotricitat i m ‘ han ensenyat què fan. Hi ha una música que parla d ‘ un elefant i, possiblement més endavant, la podríem fer servir per introduir l ‘ exercici de l ‘ Elefant (vegeu l’apartat 5.5). Una intervenció individual Objectiu: Aconseguir que un infant deixi de plorar quan es separa de la família. Una nena de P-4 que encara té tres anys (al mes de setembre), plora cada matí, li costa deixar la família. La seva mestra ha intentat moltes coses i em demana si la puc ajudar. Un matí que plora me l ‘ emporto a un lloc tranquil i parlo amb ella, en un primer moment intento distreure-la i li parlo dels ocells i dels núvols. Mirem per la finestra, fa un dia clar i lluminós. Ella va rondinant que vol «el papi». Veig que el que faig fins ara no serveix i canvio de tàctica. Li dic que plori tant com vulgui, fins i tot pot plorar amb moltes llàgrimes. Llavors es calma i podem parlar tranquil.lament. 107


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

M ‘ explica on son els seus pares. Ho sap tot molt bé. Li dic que és una nena molt llesta, i li proposo de fer els exercicis dels Botons de l ‘ Espai (vegeu l’apartat 7.5) i dels Botons de Terra (vegeu l’apartat 7.3) abans de fer els exercicis hem begut i mastegat aigua. Després li faig els Punts Positius (vegeu l’apartat 8.2) i, mentre li faig li dic: — M ‘ agrada anar a l ‘ escola. I ella repeteix: — M ‘ agrada anar a l ‘ escola. Jo li dic: — A l ‘ escola hi tinc amics. I ella repeteix: — A l ‘ escola hi tinc amics. Sembla que aquest exercici li va bé. La nena s ‘ ha calmat. Hem anat a la classe i hem parlat amb la mestra. La nena va canviar d ‘ actitud. Les seves entrades matinals ja no van ser tan traumàtiques. Una altra intervenció a l ‘ escola Objectiu: Ajudar a uns nens de 1r i 2n de Primària que els costa concentrar-se i estar atents. Intervenció amb infants del Cicle Inicial. Treballo amb nens i nenes que presenten diferents dificultats d ‘ aprenentatge. Tres nens de 2n i tres nens de 1r. Preparació de l ‘ activitat: Penso que l ‘ exercici que els pot anar bé a tots és la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). I com que és millor fer els Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2) i beure Aigua (vegeu l’apartat 7.1) abans de realitzar la Marxa Creuada, és el que els penso proposar. També crec que hi ha d ‘ haver alguna cosa per incentivar la seva autoestima. El llibre de L ‘ elefant encadenat, una paràbola tradicional, crec que em pot servir.1 Preparo sis X en fulls A4. Compro una garrafa de 5 litres d ‘ aigua i 6 ampolletes petites (una per a cada nen).

1. Bucay, Jorge, L ‘ elefant encadenat, il·lustracions de Gusti, Serres/RBA, 2008.

108


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Intervenció: Estem els sis nens, els dos mestres en pràctiques (de 1r i de 2n), la cap d ‘ Estudis de l ‘ Escola i jo. Primer els explico el que faig aquest any i la intenció de les meves propostes. És un dilluns al matí, no fa molt bon dia, més aviat fa un temps que convida a quedar-se al llit. Veig la necessitat de fer la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7), els veig una mica distrets. Per tant, els demano que ens fem un massatge a les orelles, que obrim les finestres del so. Fem l ‘ exercici i ajudo a dos nens que sembla que s ‘ han deixat les forces a casa seva. Els explico la història de L ‘ elefant encadenat, adaptat per mi: «Quan jo era petita. El món màgic del circ em meravellava. M ‘ entusiasmava veure de prop tots aquells animals que viatjaven en caravanes de ciutat en ciutat.» — Heu anat mai al Circ? —els pregunto, i tots em contesten que no (constato una cosa que desconeixia i que creia que tots coneixien). Bé, els parlo dels elefants i a aquests sí que els coneixen. Llavors continuo amb la meva explicació: «Durant la sessió de circ, el meu moment preferit era quan apareixia l ‘ elefant. El gegantí animal mostrava una habilitat, una grandària i una força impressionants. Era evident que una bèstia com aquella hauria pogut arrencar un arbre de soca-rel d ‘ una sola estrebada. I, en canvi..., després de cada actuació, els treballadors del circ l ‘ encadenaven a una petita estaca que amb prou feines s ‘ endinsava a terra. Allò era un misteri per a mi. La cadena era ferma i gruixuda, però un animal com aquell, amb prou força per esmicolar un mur, havia de ser capaç de deslliurar-se de l ‘ estaca i fugir.» — Per què no s ‘ escapava? —els ho pregunto als adults i no en saben la resposta, els dic que en un altre lloc i en un altre moment em van explicar que: «… era perquè estava ensinistrat. Sí, està ensinistrat i això fa que no fugi. » — Però, per què el lliguen si està ensinistrat? » Ningú no em va saber respondre aquesta pregunta. » Molt de temps després, una nit, vaig conèixer una persona sàvia, que havia recorregut l ‘ Índia i que em va ajudar a trobar la resposta. » L ‘ elefant del circ ha estat lligat a una estaca des de que era molt i molt petit. Recordo que vaig tancar els ulls i vaig pensar en el petit elefant, tot just acabat de néixer i lligat a l ‘ estaca. 109


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

» Me ‘ l vaig imaginar empenyent, estirant la cadena, un dia rere l ‘ altre, per intentar alliberar-se. » Tot per a no res: l ‘ estaca era massa forta per a un animal tan jove, encara que fos un elefant. » Fins que un dia, el més trist de la seva vida, l ‘ elefant va acceptar que no es podia alliberar i es va rendir al destí. » Va ser llavors que vaig entendre perquè l ‘ enorme i poderós elefant del circ estava encadenat: estava convençut que mai no es podria alliberar de l ‘ estaca. » El pobre animal tenia el fracàs gravat a la memòria d ‘ elefant i mai més de la vida no havia tornat a posar a prova la seva força... » Hi ha nits que somnio que m ‘ apropo a l ‘ elefant i li dic a cau d ‘ orella: » —Saps? Tu te m ‘ assembles. Tu, també, et penses que no pots fer moltes coses només perquè una vegada, fa temps, ho vas provar i no te ‘ n vas sortir. Però has de saber que el temps ha passat i que ara ets més gran i més fort que abans. Si et vols alliberar de veritat segur que ho pots fer.» En aquest punt m ‘ apropo a la orella d ‘ un dels nens i li dic fluixet: Tu també pots. Després a l ‘ orella d ‘ un altre: Tu també pots. I així a tots. Continuo: » —Per què no ho proves? » De vegades em desperto pensant que el meu elefant, finalment, un dia ho va intentar i va aconseguir arrencar l ‘ estaca... Llavors somric i imagino que l ‘ enorme animal encara viatja amb el circ perquè li agrada molt divertir els nens i les nenes, tot i que, per descomptat, ara ja no està encadenat.» Arribats en aquest punt caminem com els elefants. Un dels nens sembla un veritable elefant. Vinga!, que sou elefants, piqueu fort a terra —els dic. I ho fan molt bé. Ara ha arribat el moment d ‘ ensenyar-los l ‘ exercici dels Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). Observem la clavícula de la cap d ‘ estudis. Ella apuja les espatlles i llavors es veuen molt bé els sots que hi ha just a sota de la clavícula i a banda i banda del cos. Hem de posar els dits com si fossin la lletra L(vegeu p 101), hi ha una mestra a l ‘ escola que els diu de posar-los en forma d ‘ ànec. El dit polze va sol i l ‘ índex i el del mig van junts, els altres es queden sense fer res. Fem un massatge amb la mà en forma d ‘ ela als punts de sota la clavícula i l ‘ altra mà a sobre del melic. Mentre fem el massatge respirem profundament i tranquil· lament. Ho fem unes quatre o cinc vegades i canviem de mans, és a dir la mà 110


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

que feia el massatge passa al melic i la que estava al melic passa a fer el massatge, i repetim l ‘ exercici dels Botons del Cervell. Trobar-se aquests punts els ha costat una mica. Però finalment ho han fet força bé. Després, hem begut aigua. Cadascú de la seva ampolleta. Hi hem posat el nom perquè així no hi hagi embolics. Hem mastegat l ‘ aigua i ens l ‘ hem empassada. N ‘ hem fet dos o tres glops. Hem repartit els fulls A4 amb les X dibuixades i cadascú ha repassat la seva X del color que ha volgut. Per últim hem fet la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). Quan ja havien practicat la Marxa Creuada, l ‘ han fet mirant la lletra X i els ha sortit millor. Ara, cada matí els mestres en pràctiques els ho faran fer i observarem els canvis que es puguin produir. Hi hem estat una hora, però perquè he ensenyat els exercicis amb molts detalls. A mesura que passin els dies ben segur que ho faran millor i no els caldrà tant de temps. Una altra intervenció: Objectiu: Observació d’un grup-classe i començar a fer alguns exrecicis. He estat amb els nens i nenes de la classe de 2n de Primària, al gimnàs. Fa molta calor i després del pati estan tots suats i excitats. Els explico les meves intencions i els exercicis. En primer lloc fem l ‘ exercici de la Gorra de Pensar. Després el dels Botons del Cervell, van a beure aigua per parelles, mentre m ‘ ensenyen la cançó que estan aprenent amb la mestra de música, fins i tot amb cànon. Després fem l ‘ exercici dels Botons de l ‘ Espai i de Terra. Fem dos jocs: El gat i la rata, amb els nens d ‘ aquesta edat cal fer-ho per grups, s ‘ esveren molt i es poden fer mal. Gategen molt bé i ràpid. Pepets i Pepetes, és un joc que els agrada molt i puc observar com caminen. Per jugar a aquest joc, cal fer dos grups, uns són els Pepets i els altres són les Pepetes. El que parla i mana se situa al mig dels dos grups (com en el Joc del mocador), i és qui diu què han de fer, per exemple: — Pepets, una passa endavant; Pepetes, dues passes endavant; Pepets, dues enrrere, etc. Es tracta de fer-los anar endavant i endarrere fins a trobar-se molt a prop i llavors el qui mana diu: 111


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

— Pepets (o Pepetes), cap a casa —i el grup que anomena ha d ‘ anar cap a casa seva i l ‘ altre ha d ‘ intentar agafar algú i el que és enxampat passa a formar part de l ‘ altre grup. Una altra intervenció: Objectiu: Explicar contes als nois grans i mitjans de l’escola i veure quins exercicis puc ensenyar. El dia de la Castanyada vaig anar a l ‘ escola a explicar contes als grans (Cicle Mitjà I Cicle Superior). He de confessar que tenia una mica de basarda, vergonya i nervis, però el fet de conèixer la meitat de l ‘ audiència em donava una certa tranquil·litat i confiança. Abans de començar a explicar els contes vam fer l ‘ exercici de la Gorra de Pensar. Sota la llum de les espelmes vaig començar a explicar la història d ‘ El sabater i la mort. El silenci era fantàstic, vaig captar la seva atenció, la mort al pou i la por del sabater… Molt bé, fins al final. Quan vaig començar a explicar l ‘ altre conte, El cap de mort, estaven un xic nerviosos, i els vaig proposar de fer l ‘ exercici del Ganxo de Cook. En aquest conte es van deixar portar per la imaginació i van escoltar amb molta atenció. Aquests contes els vaig treure del llibre d ‘ en Jaume Centelles.2 Una altra intervenció: Objectiu: Millorar la lletra lligada a la classe de 1r. A la mestra de 1r li preocupa la dificultat que tenen els seus alumnes de passar d’escriure en lletra de pal a escriure en lletra lligada. L’exercici més específic: Vuit Mandrós. Intervenció: Escric a la pissarra en lletra lligada: «La nena estima la mare». Pregunto als nens que és això que hi ha escrit a la pissarra. Dono pistes fins que un em diu que és una frase. N ‘ hi ha un que em demana quina lletra és la primera de la frase (estan molt acostumats a la lletra de pal). Li ho dic.

2. Centelles, Jaume, La biblioteca, el cor de l ‘ escola, Col·lecció Rosa Sensat, Premi Rosa Sensat de Pedagogia 2004.

112


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Compten les paraules, les lletres, quantes lletres «a», «e», «i», etc. Després representem i fem de lletres, jo faig d ‘ ela (L) i li demano a una nena si vol ser la lletra a i em dóna la mà, continuo demanant ajuda fins a completar la frase, la paraula «nena» no s ‘ ha col·locat bé i un nen l ‘ ordena adequadament. Juguem una estona, els demano que s ‘ ajuntin les lletres n al mig de la classe, després les a, etc. Els ensenyo a fer el Vuit Mandrós. Els explico que aquest exercici els anirà molt bé per fer una bona lletra lligada. Faig el Vuit Mandrós a la pissarra. Escric alguns noms dels nens en lletra lligada i em diuen que la primera lletra l ‘ escriuen amb lletra de pal. Els explico que hi ha un pont per on passa un riu. A una banda hi ha les lletres de pal i a l ‘ altra les lletres lligades i que nosaltres estem al pont. A vegades agafem una lletra de pal i després una de lligada, però quan hagin arribat els Reis (és la tardor), passarem el pont i coneixerem a fons les lletres lligades. Després els explico una adaptació del conte El sol que no tenia memòria, d ‘ Enric Larreula:3 «Fa molts, molts anys, hi havia un arbre i un ocell que eren amics i vivien junts. »Una vegada el sol es va descuidar de passar durant molts dies per aquell paisatge, i l ‘ arbre tenia fred perquè no estava cobert de plomes com el seu amic. Llavors l ‘ arbre va demanar a l ‘ ocell: »Ocell amic, vés a buscar el sol que no tinc abric. »Però l ‘ ocell li va contestar: »No hi puc anar, si volo molt alt no sé tornar. »I l ‘ ocell ho va demanar a un núvol que passava per allí. »Núvol lleuger ves a buscar el sol que jo no en sé. »Però el núvol tot sol no s ‘ hi veia en cor i li va respondre: »Hi aniré amb el vent que en sap el camí i ho farà content. »I quan el vent va començar a bufar el núvol va dir: »Vent, ventet, anem a buscar el sol que tenen fred. »I quan van arribar al sol, li van dir: »T ‘ has despistat d ‘ anar a veure el nostre amic arbre i està gelat de fred.

3. Larreula, Enric, El sol que no tenia memòria, El gust per la lectura 2007-2008, Educació Primària, Generalitat de Catalunya, Departament d ‘ Educació, 2008.

113


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Mira, t ‘ ensenyarem un exercici que es diu Ganxo de Cook i et servirà per no despistar-te i centrar-te en tot allò que et cal fer: has de creuar les cames i després si has creuat la cama dreta, creues el braç dret i si has creuat la cama esquerra, creues el braç esquerra, i llavors voltes les mans sense descreuar-les, cap a dins i les recolzes suaument damunt del pit, inspires aire i col·loques la punta de la llengua sota les dents de dalt i expires deixant anar la llengua, ho fas quatre o cinc vegades i després et deslligues, i ajuntes les mans formant un pont i respires tranquil·lament una estona i veuràs com recordaràs el que has de fer. »I entre el núvol i el vent van portar aquell sol despistat a escalfar l ‘ arbre. »I amb el sol van tornar les fulles, les flors, les papallones i tot el paisatge va tornar a somriure. I conte contat ja s ‘ ha acabat.» Després llegim el conte en veu alta. Cada nen llegeix una plana. La lectura comprensiva d ‘ aquest conte ens serà útil per escriure ‘ n, després, els diàlegs i treballar així l ‘ expressió escrita. Treballem a la classe el diàleg de l ‘ arbre i el seu amic l ‘ ocell. Surten a representar-lo. Imaginen què li poden dir al seu amic. Després, els dono una fotocòpia on surt l ‘ arbre i l ‘ ocell, i on hi ha dues bafarades perquè ells hi puguin escriure en «lletra lligada» el que ells pensen que es dirien. Aquest treball s ‘ ha de fer a casa i portar-lo l ‘ endemà. L ‘ endemà han portat l ‘ exercici fet i els torno a explicar l ‘ exercici del Vuit Mandrós, però avui els l ‘ explico amb més detalls. Primer ens adonem que podem dividir el nostre cos en dues meitats (la línia central). Després m ‘ he mullat la punta del nas i he caminat recte cap a la pissarra, fins que el nas ha tocat la pissarra i ha quedat la marca on he dibuixat un punt, a partir del punt he traçat una recta cap a baix amb guix. He allargat el meu braç dret amb el polze aixecat i l ‘ ungla mirant cap a mi. Des d ‘ aquest punt i mirant l ‘ ungla del meu dit polze, començo a fer el vuit cap a dalt i a l ‘ esquerra, baixo, torno al punt i cap a dalt i a la dreta, baixo i cap al punt i torno a començar, i el ressegueixo diverses vegades. Surten alguns nens a fer-lo a la pissarra. M ‘ adono que hi ha un nen que no té clara la seva línia central, aquest nen porta ulleres i li manca visió a l ‘ ull esquerre. L ‘ ajudo. Quan un nen hiperactiu fa el vuit, li dic que abans seria bo fer l ‘ exercici del Ganxo de Cook, i realment funciona perquè li surt molt bé el Vuit Mandrós i 114


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Una nena ha dibuixat el Vuit Mandrós a terra i ha escrit la lletra «o» dins del cercle esquerre.

quan li dic que ho ha fet molt bé, la seva cara s ‘ il·lumina d ‘ agraïment. A un altre noi també li costa i observo que el seu vuit cau cap a l ‘ esquerra, vull dir que la part esquerra és bastant més gran que el dibuix de la seva part dreta, hi ha un desequilibri, aquest nen necessita fer molts Vuits Mandrosos. Mentre uns nens fan el vuit a la pissarra, els altres ho fan al paper. Dobleguem el full per la meitat, que serà la línia central i des del mig i cap a dalt a l ‘ esquerra comencen a fer el vuit, els surt força bé. Aquí hi ha uns quants nens que ja volen aprendre més i començo a fer el Vuit Alfabètic, és a dir, les lletres dins de vuits mandrosos i ells les escriuen al seu paper. Tres nenes ja fan bé els vuit mandrosos amb les lletres a dins. N ‘ hi ha una que es mostra especialment interessada. Després, sortim per grups al pati i un cop allà els dono un guix de terra a cada un i els dic que s ‘ han de situar bé, és a dir, les cames una mica separades, un peu a cada rajola, i en la línia que separa les rajoles, buscar el mig i començar a fer el vuit cap a dalt a l ‘ esquerra, baixar, tornar al punt del mig i cap a dalt i a la dreta i baixar i tornar a començar. Els nens dibuixen el Vuit Mandrós a terra i estan contents per ser en un es115


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

pai obert, on poden córrer i esbargir-se. Es mostren atents a les consignes que els dic i ho fan tan bé com poden. Veig nens que els costa, d ‘ altres que ho fan sense dificultat i penso que la propera sessió seria bo fer-la ja individualment, nen per nen, i així poder ajudar els que no se ‘ n surten tan bé. Una altra intervenció: Objectiu: Millorar la lectura comprensiva. La mestra de 4t em comenta la dificultat dels seus alumnes en la lectura comprensiva. Intervenció a la classe de 4t. És la primera hora de classe d ‘ un dilluns, trobo els nens força tranquils, me ‘ ls esperava més mogudets i inquiets. Els explico que aquest any estic estudiant, com ells, i que he vingut a explicar-los el que faig i que els pot anar bé per poder fer una millor lectura comprensiva. Els demano que es posin drets i els ensenyo l ‘ exercici dels Botons del Cervell. Aixeco la mà i els dic que el dit índex i el cor que semblen les orelles d ‘ un conill, i el dit polze que és la boca del conill (vegeu p 101), seran els dits que farem servir per fer-nos un massatge en uns clots que tenim a sota de la clavícula a banda i banda del centre del nostre cos. L ‘ altra mà la posarem sobre el melic. Inspirem aire i ens adonem com entra i expirem i ens adonem com surt, és important fer atenció a la respiració i no voler córrer. Ho farem tres cops i canviarem de mans. La mà que estava al melic passa a fer el massatge i la que feia el massatge passa al melic i tornem a respirar tres vegades. He tancat els llums de la classe i els he preguntat què havia passat, m ‘ han contestat que estava fosc. He premut l ‘ interruptor del llum i els he preguntat què havia passat i m ‘ han dit que s ‘ havia encès el llum… Doncs això és el que passa en el nostre cervell quan fem aquest exercici. S ‘ encenen els llums del nostre cervell! A continuació fem la Marxa Creuada, hem d ‘ aixecar una cama i tocar-ne el genoll amb la mà contrària; si aixequem la cama esquerra ens la tocarem amb la mà dreta i a l ‘ inrevés. Un cop fet aquest exercici els he explicat que és molt important beure aigua, el nostre cos necessita hidratar-se, i que l ‘ hem de mastegar, és a dir, omplir-nos la boca d ‘ aigua i fer que es passegi per la llengua i per tot arreu i després ens l ‘ empassem. 116


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

A l ‘ Escola del Mar els nens estan organitzats per colors: 8 nens són del color verd, 8 són del color blanc i 9 són del blau (no té que ser sempre el blau que siguin 9, pot ser un altre color). Llavors els dic que sortiran per colors a beure aigua al lavabo i que ho faran fent la Marxa Creuada. Aprofito per repassar que facin bé l ‘ exercici, m ‘ adono que hi ha nens que per estalviar-se de pujar i baixar el braços els tenen els dos aixecats. Els explico la necessitat de fer bé l ‘ exercici. Un cop ja hem fet tots els preparatius, ens disposem a fer una lectura d ‘ una poesia d ‘ en Jacint Verdaguer. El gira-sol El gira-sol de tant adorar el Sol n ‘ ha presa la fesomia. Tot el sant dia el segueix amb sa mirada, com l ‘ aimador a l ‘ aimada: quan veu que naix a llevant està rient, quan veu que mor a ponent està plorant; llavors el dol del gira-sol és gran. jacint verdaguer (Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902) Primer la llegeixen individualment, després la llegeixo jo en veu alta, després la llegeixen ells per parts i les anem comentant. Un cop fet aquest treball, realitzem un exercici per parelles, per poder donar cadascú la seva opinió i arribar a acords.

117


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

L ‘ exercici és el següent: Amb un company o companya, llegeix el poema i contesta V (veritat) o M (mentida): El gira-sol és... • una flor • un animal • una jugueta El gira-sol sembla que adora el sol perquè... • quan fa sol s ‘ estira • quan fa sol s ‘ inclina • segueix la direcció del sol Prendre la fesomia del sol vol dir... • que ha pres el color al sol • que sembla un sol en la forma i el color • que quan fa sol li surten fesols Expliqueu què vol dir el poeta quan parla del gira-sol que riu o que plora.

Una vegada fet l ‘ exercici, l ‘ hem corregit entre tots, i llavors els he parlat de l ‘ obra pictòrica d ‘ en Vincent Van Gogh. A finals del segle xix els gira-sols eren molt preuats com a flors ornamentals. Simbolitzaven les ganes de viure i l ‘ idealisme, i també eren un dels motius favorits en la pintura. Hem observat els quadres de gira-sols d ‘ en Van Gogh, i hem fet el darrer exercici: que ells pintessin els seus gira-sols. Els nens m ‘ han sorprès, han estat atents, s ‘ han ajudat i han demostrat interès. He vist inseguretat en alguns nens en el moment de dibuixar, una mica de baixa autoestima. Una altra intervenció: Objectiu: Ensenyar dos exercicis i fer-ne la pràctica amb la tutora. A la classe de cinquè els ensenyo a fer els exercicis de Botons del Cervell i de Ganxo de Cook. Els costa concentrar-se. Riuen, fan bajanades, etc. N ‘ hi ha que no entenen 118


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

el que els dic. Passo, un per un, i els ensenyo a posar bé els dits. En general és un grup dispers. Un cop hem fet els exercicis he notat una mica de calma, diferent de quan he entrat, ara caldrà veure si són constants i noten algun canvi. Una altra intervenció: Objectiu: Ensenyar l’execici de la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7) a la classe de P-3. Per iniciar la conversa amb els nens ho faig amb les mans. Porto uns guants de gala. Bellugo les mans i els demano què porto i em diuen: uns guants! Molt bé. Em trec els guants i surten els dits. I els canto La cançó dels dits (vegeu p. 103). Un cop aprenen els noms dels dits, fem l ‘ exercici de la Gorra de Pensar. Els nens el fan i jo els dic: a mi m ‘ han quedat les orelles vermelles! A veure qui les té vermelles i vaig passant per tots els nens i els faig un massatge a les orelles. Després cantem la cançó El gegant del pi. Els deixo els guants penjats perquè recordin de fer l ‘ exercici de la Gorra de Pensar. Una altra intervenció: Objectiu: Ensenyar alguns exercicis amb la tutora. Vaig a l ‘ aula de P-5. Els llums de la classe estan apagats i penso: és el moment ideal per ensenyar l ‘ exercici dels Botons del Cervell, però abans cantem La cançó dels dits i els ensenyo quins dits hem de fer servir per fer l ‘ exercici. Els dic com han de fer l ‘ exercici i els costa trobar els punts, cosa molt normal el primer dia (passa amb tots els cursos), i els comento que ja passaré un per un i els diré on s ‘ han de posar els dits. Fem l ‘ exercici i després els demano que es posin les mans al cap i que s ‘ imaginin que agafen el cervell i es posen cada part del cervell en una mà, després que ajuntin les mans i així és com hem ajudat a integrar els dos hemisferis del cervell. Una altra intervenció: Objectiu: Ensenyar alguns exercicis als alumnes i a la tutora. Avui m ‘ he tret els guants de gala davant dels nens de P-4. Els he cantat La cançó dels dits (vegeu p.102). Hem fet l ‘ exercici de la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7). Hem begut aigua. Després hem fet els Botons del Cervell (vegeu 119


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Integració del Cervell.

l’apartat 7.2) i la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). Hi ha nens que els costa molt fer la Marxa Creuada, és normal, cal fer paciència i els pot ajudar molt lligar-los un mocador de color vermell, per exemple, a la cama i un altre del mateix color al braç del cantó oposat a la cama. Els he fet una fotografia on surten ells realitzant l ‘ exercici de la Gorra de Pensar i els l ‘ he deixada perquè se ‘ n recordin de fer l ‘ exercici. Una altra intervenció: Objectiu: Explicar la importància i la necessitat de beure aigua. Primer de tot els demano als alumnes de la classe de P-4 que es facin un bon massatge a les orelles —exercici de la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7). Després, poso un CD amb música de soroll d ‘ aigua i els dic que s ‘ imaginin que estem en una platja, que veiem el mar i sentim el soroll de les onades quan trenquen a prop de la sorra i escoltem com xisclen els ocells que volen per allà. — Tapeu-vos els ulls amb les mans i ho sentireu molt millor. Baixo el so del CD i començo a explicar una adaptació que he fet del conte

120


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

de Les tres gotes d ‘ aigua, un conte d ‘ Àngels Garriga que ja està descatalogat. «Una vegada el mar estava molt content i jugava a fer unes ones molt altes, que anaven amunt i avall esquitxant (hem de tenir a punt un bol amb aigua per poder esquitxar als nens) amb mil gotes petites.» A tots els nens els agrada que els esquitxi, llevat d ‘ un que rondina una mica, fins i tot alguns es posen nerviosos per por de quedar-se sense ser esquitxats. «El mar esquitxava amb moltes gotes d ‘ aigua. N ‘ hi havia tres que jugaven i s ‘ ho passaven d ‘ allò més bé. Una gota era blava, l ‘ altra verda i l ‘ altra blanca (com els colors de l ‘ escola). Jugaven a Un, dos, tres pica-paret, després a Fet i amagar i, també, a un joc de rotllana, no sé si el sabeu, diu així: Olles, olles de vi blanc...» He agafat uns quants nens i hem ensenyat als altres com es fa el joc. Hi ha hagut nens que volien afegir-s ‘ hi però hem quedat que després al pati el ballaríem tots junts. «Les gotes d ‘ aigua estaven contentes i felices. Aquell dia feia molta calor i, de tant en tant, algunes d ‘ aquelles gotes que esquitxaven les onades s ‘ enlairaven amunt, amunt, fins que es trobaven tota una colla i formaven un núvol. Així fou, com sense adonar-se ‘ n van començar a enlairar-se, van anar amunt, amunt, fins arribar als núvols. Un cop a dalt dels núvols es van fixar com es veien les coses (aquí si volem podem fer intervenir els infants). »La gota blava va dir: »— Que bonic que es veu el mar des de aquí dalt! »La gota verda va dir: »— Que petites que es veuen les cases! »La gota blanca va dir: »— Quina vista més espectacular! »Una estona després de passejar-se pel núvol es van espantar una mica i van decidir que per més coses que els passessin no se separarien mai i sempre, sempre, anirien juntes. »A poc a poc, el núvol es va ajuntar a d ‘ altres núvols, i tots junts van amagar el sol, va bufar el vent i van començar a córrer molt i molt. »Les tres gotes es van donar la mà. De sobte, van mirar avall i van veure que estaven sobre unes muntanyes molt altes i que tot el cel era ple de núvols, que no deixaven veure el sol. »De cop es va posar a ploure, van començar a caure llamps i trons. Una gran tempesta! 121


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

[Podem recitar el poema La tempesta]:4 Buuum! Ai, quin tro! Quina por! Tot és negre i es fa fosc. Xec! Un llampec ha sortit, tots els núvols ha partit! »Els núvols van començar a deixar caure les gotes d ‘ aigua, ara una, ara una altra…, cada cop més seguit fins que van caure molt ràpid. Queia una forta pluja, tan forta, tan forta que la gota blava, la gota verda i la gota blanca, encara que volien anar juntes, es van deixar anar de les mans i van caure a terra. »Quin disgust van tenir! La gota blava plorava i plorava dins d ‘ un bassal. La gota verda també plorava, però ella no podia aturar-se, juntament amb altres gotes feien un rierol i l ‘ empenyien avall, avall, fins que es van trobar amb un riu molt gran. La gota blanca també plorava però ella estava en un altre rierol, envoltada d ‘ altres gotes i sense poder aturar-se fins arribar a un altre riu més gran. Després, encara va ploure molt més fort i el bassal on s ‘ estava la gota blava es va omplir molt, va formar un rierol i al cap de poc també va anar al riu. »Aquells rius van baixar fins al mar. Quina alegria va tenir la gota verda quan va veure el mar! Llàstima, perquè no hi eren les seves amigues, la gota blava i la blanca. Això la va entristir…, es deixava endur per les onades, però no reia com abans. »Uns dies després, però, va veure que venia molta aigua del riu i sentia com la cridaven, va mirar i va veure la gota blava i la blanca, que feia poca estona que s ‘ havien trobat quan s ‘ havien ajuntat els dos rius, abans d ‘ anar a parar al mar. Quines abraçades!, estaven molt contentes.

4. Bofill, F.; Puig, A.; Serrat, F., dins Pujol, M. A.; Roig, Tina, Recull de poemes per a petits i grans, Il·lustracions de Noëlle Granger, Rosa Sensat/Kairos, 1978, p. 12.

122


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

»Ja tornaven a estar juntes i van tornar a jugar amb les onades, però de tant en tant es donaven les mans i deien: —Mai, mai més no ens separarem.» Aquest conte l ‘ he adaptat per a l ‘ Escola del Mar, perquè una de les formes d ‘ agrupar-se és en els tres colors del mar: Blau, Verd i Blanc. En el conte original de l ‘ Àngels Garriga només hi ha dues gotes, la blava i la verda. A partir de l’explicació d’aquest conte hem parlat amb els nens de l’aigua, de la necessitat que tenim les persones de beure aigua. hem parlat dels rius, del mar, de les fonts, fins i tot de la sequera i de la necessitat d’estalviar aigua. La conversa ens ha portat a imaginar un camí molt sec, esquerdat, erm i ens hem adonat de la necessitat de l’aigua perquè creixin les plantes. Hem entès que quan suem i plorem surt aigua del nostre cos i pertant perdem aigua i necessitem beure’n. Llavors els explico que han de demanar als pares una ampolla d’aigua per portar a l’escola. L’endemà alguna mare ens va demanar si era veritat que havien de portar una ampolla d’aigua. Una altra intervenció: Objectiu: Introduir l ‘ exercici del Mussol a la classe de P-5. Els explico el conte: El gat i la busaroca5. «Una vegada hi havia un gat petit, petit, que es va trobar un gamarús gros i ben gros. Era negra nit i el gató miolava i gemegava. »— Què hi fas aquí a aquestes hores? —va dir la busaroca, també dita gamarús. »— M ‘ he perdut..., no sé com tornar a casa i tinc molta gana. »— Doncs, au, quan es faci clar ja trobaràs el camí de tornada i la mare et donarà de menjar. »Aleshores, el gatet li va explicar a la busaroca que la mare gata l ‘ havia caçat un gos molt ferotge i que ell i els seus germanets s ‘ havien pogut salvat, però cadascun l ‘ havia campat per on havia pogut. »La busaroca es va compadir del gató i d ‘ aquell dia ençà sortien a caçar rats i ratolins, mussaranyes i murisecs… Així va ser com el gatet es va fer gran i savi, tant com la seva companya que tenia aquell vol tan silenciós. »Va arribar el temps que cadascun va haver de formar la seva família i eren tan bons companys que així com la busaroca va fer el niu dalt d ‘ un roure,

5. Borràs, Xavier, La busaroca i el roure, Barcelona, 2001 [conte inèdit]. 

123


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Joc de bales. Circuit de Vuit Mandrós

dins una cavorca del gros tronc, el gat i la seva gata van fer el cau sota els matolls que ombrejava el gros arbre. »I sempre dels sempres, quan sentiu la busaroca xiular de lluny, si pareu l ‘ orella potser també sentireu com miola un gat.» Aquest conte ens parla de la busaroca o gamarús (Strix aluco), és un ocell rapinyaire nocturn de l ‘ ordre dels estrigiformes. A part de fer un bon treball de lèxic —amb mots com «mussaranyes», «murisecs» o «cavorca»—, aquest conte ens va molt bé, perquè cada vegada que la busaroca parla amb el gat podem fer l ‘ exercici del Mussol (vegeu l’apartat 6.1). Als nens els agrada fer aquest exercici i el fet de fer «Uuuu…» quan expiren els fa riure. Una altra intervenció: Objectiu: Muntar un taller de Kinesiologia per la festa de sant Ponç. 124


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Pels volts de la festa (11 de maig), la mestra de 1r em demana si puc muntar un Taller de Kinesiologia amb els seus nens per la festa de sant Ponç. A l ‘ Escola del Mar els nens d ‘ Educació Infantil i de Cicle Inicial munten la Fira de sant Ponç. Al matí passen per la fira tots els altres nens de l ‘ escola i la tarda es reserva pels pares. La Fira de Sant Ponç és per excel·lència la festa dels sentits. La primavera, en plena ebullició, ens permet de gaudir de les seves meravelles, farcides de colors, olors i sensacions. És a través d ‘ aquesta festa, que immersos amb els cinc sentits, ens llencem a la descoberta, l ‘ experimentació i la transformació. Omplim l ‘ escola d ‘ una flaire cíclica que ens perfuma els passadissos i ens recorda que és el mes de maig, mes en que ja d ‘ antuvi, els mes intuïtius, han proclamat la bondat de les herbes remeieres, als temples romans, a les ermites d ‘ aquest sant i, fins i tot a la nostra ciutat, al bell mig del carrer de l ‘ Hospital. Nosaltres, a l ‘ Escola del Mar, imitant aquesta tradició bimil·lenària, com ens explica en David Griñó,6 ens posem a fer d ‘ apotecaris, per retrobar gustos, olors i colors, fent tot tipus d ‘ infusions, melmelades i xarops, per fer conèixer la festa a nens, mestres i pares. La Fira de sant Ponç és arribada apropeu-vos a les nostres parades. hi trobareu herbes, melmelades, i una sopa de farigola que ha de ser tastada. No podeu marxar sense jugar, als diferents jocs que hem preparat que allò important no és perdre o guanyar, sino haver pogut participar. Aquesta fira us la dediquem a tots els que ens estimeu La fira de sant Ponç és arribada; apropeu-vos a les nostres parades7.

6. Griñó, David, La fira de sant Ponç, Centre d ‘ Estudis, Documentació i Arxiu Històric del Raval. 7.  Matos , Flor. Recull de la festa de sant Ponç. Escola del Mar. 1995  

125


El Taller de Kinesiologia de la Fira de sant Ponç Els exercicis que penso que poden portar a la pràctica els nens de 1r en el taller de Kinesiologia a la Fira de sant Ponç: • Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1) • Dibuix Emmirallat (vegeu l’apartat 5.4) • Vuit Mandrós (vegeu l’apartat 5.2) El repte en aquest taller serà descobrir la intel·ligència cinètica de cadascú. La intel·ligència cinètica és la que ens dóna la capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat. Aquesta intel·ligència ens permet pensar a través de les sensacions que ens dóna el cos en el seu conjunt (també se les anomena sensacions somàtiques). I fa que les persones gaudeixin i els agradin les sensacions corporals: córrer, ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc. També, facilita fer activitats com ara: jocs de rol, esports i jocs físics, experiències tàctils, manuals, teatre, dansa, moviment, exercicis de relaxació, etc. Els materials que utilitzarem per desenvolupar aquesta intel·ligència poden ser, entre d ‘ altres: equipament esportiu, materials i experiències tàctils, estris per construir, argila, fang… El taller el portaven a port els infants de 1r de Primària. Calia que fos àgil i amb unes propostes engrescadores. Les propostes eren: • Un circuit per on s’havia de fer la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1) amb una música de fons. Un o dos dels infants de la classe de 1r es posava al davant i mostrava com havien de fer l’exercici. • Ets capaç de fer anar el tren sense que descarrili? Se’ls demanava a la concurrencia si eren capaços de fer anar el tren en formade Vuit Mandrós sense que descarrilés.Uns nens explicaven com fer-ho. S’havia d’agafar el tren per la màquina i fer-lo córrer tres voltes per la via amb una mà i després tres voltes amb l ‘ altra mà. La persona, davant del tren, s ‘ havia de situar al mig i intentar de no moure el cos, només els braços tot seguint el recorregut del tren: començar al mig i seguir amunt i a l’esquerra, després avall i tornar al punt del principi i girar cap a la dreta i amunt i després avall i arribar al punt de sortida i tornar a començar. • També hi havia un raconet o espai on podien fer el Dibuix Emmirallat. 126


9. Pràctiques de Kinesiologia Educativa amb alumnes de l’Escola del Mar

Uns altres nens explicaven la manera de fer-ho. • I per últim un de «Boles Malabars» per practicar la coordinació mà-ull. Uns dies abans de la festa, vam fer les boles malabars amb globus i arròs. Als nens els va agradar molt fer les boles. Va ser una jornada molt gratificant. Els nens van encarregar-se d ‘ explicarho tot i van ser responsables que tot funcionés bé i es va aconseguir l’objectiu: Fer un tast de Kine.

127


128


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l ‘ Escola del Mar

P

er començar la meva intervenció de la Kinesiologia Educativa als mestres de l ‘ Escola del Mar ho vaig fer amb una conferència al claustre. La conferència va constar de diferents apartats, on vaig intentar contagiar el meu entusiasme, la fascinació i els beneficis de la Kinesiologia Educativa a les meves companyes. D’ entrada, els vaig dir que quan sabem que tenim un problema i l ‘ identifiquem estem a mig camí de la solució. Els vaig parlar del que ens diu el psicòleg Joan Garriga1 sobre el nostre cos: «En el cos queden registrades totes les nostres vivències i aquest actua com una mena de receptacle i de regulador emocional que procura sobreviure i minimitzar els danys al preu de tensar-se, congelar-se, inhibir-se, camuflar certs sentiments, ocultar-ne d ‘ altres, modificar pautes respiratòries… Som éssers que ens nodrim d ‘ experiències i que funcionem a diferents nivells: d ‘ una banda hi ha el pensament verbal i racional i d ‘ una altra la imaginació, les emocions, les sensacions físiques, la postura, les pautes corporals, etc. »El cos recorda i registra, i en cada persona conviu el cos del que va ser ahir i abans d ‘ ahir i del que va ser als quinze anys i als dos. En el nostre cos està

1. Garriga, Joan, ¿Donde estan las monedas? El cuento de nuestros padres, Rigden-Institut Gestalt, Barcelona, 2004, p. 43 [traducció de Montserrat Escayola per a aquest treball].

129


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

present la memòria de tot el que vivim.» Després els vaig parlar de: 10.1 Moure ‘ s per aprendre: la gimnàstica del cervell Per què certs alumnes se ‘ n surten mentre que d ‘ altres fracassen? La majoria de les dificultats d ‘ aprenentatge provenen d ‘ una incapacitat per fer funcionar en harmonia totes les parts del cervell. La incertesa que impliquen els nous reptes i la impossibilitat de desimboldre ‘ s a través de l ‘ estrès comporten, entre d ‘ altres, bloqueigs de la concentració, de la comprensió i de la memorització. Hi ha una reacció biològica ben real a partir d ‘ una estimulació exterior física, psíquica o sensorial. L ‘ estímul estressant envia un missatge al cervell i allibera adrenalina; aquesta hormona accelera el ritme cardíac, augmenta la pressió arterial i fa minvar la taxa de sucre a la sang. El nen sap que està bloquejat i demana ajuda a través del seu comportament. Aquests subtils desequilibris són un obstacle al tractament adequat de la informació pel cervell i això es pot traduir en dificultats a l ‘ hora de llegir, d ‘ escriure, d ‘ escoltar, d ‘ establir noves estructures conceptuals o, fins i tot, provocar trastorns posturals: dolors vertebrals, migranyes, malapteses (manca de destresa) repetides, pertorbació de l ‘ equilibri i l ‘ estrès emocional, que comporta múltiples i diversos problemes. Després els vaig ensenyar un treball fet per la doctora Gaëtane Marthe Noël, especialista en Brain Gym, al Quebec,2 on les estadístiques confirmen que: • El 85% dels accidents estan relacionats amb els problemes personals. • El 46% dels costos relacionats amb la discapacitat són causats pels trastorns emocionals.» • Una de cada cinc persones pateix un problema de salut mental al llarg de la seva vida. • Al Quebec, una de cada quatre persones — especialment dones — viu un estrès important a la feina. • Els problemes relacionats amb l ‘ estrès a la feina al Canadà, costen vora 4 mil milions de dòlars anuals.

2. Vegeu el web www.caphumain.com.

130


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

El següent apartat va ser sobre: 10.2 El cervell El funcionament del cervell és tridimensional i les seves parts interactuen en un «tot». La plena organització cerebral és un procés canviant i dinàmic, que implica tres dimensions: dreta/esquerra, davant/darrere, dalt/baix. Quan una d ‘ aquestes tres dimensions no està disponible, es genera l ‘ estrès, les tensions, la confusió, els dolors crònics, així com la reducció del rendiment físic i intel·lectual. Per exemple, la dimensió dreta/esquerra es refereix a la coordinació entre els dos hemisferis del cervell que és essencial per a l ‘ èxit acadèmic: l ‘ esquerre (la lògica, la parla, etc.) i el dret (la creativitat, el ritme, etc.,). Si la comunicació entre les fibres nervioses (cos callós) situades entre els dos hemisferis és deficient, llavors funcionen unilateralment més que no pas en concert l ‘ un amb l ‘ altre, el que provoca diferents problemes d ‘ aprenentatge. Algunes persones fan massa esforços i obstaculitzen els mecanismes d ‘ integració cerebral que són necessaris per aprendre amb eficàcia. La informació és rebuda pel cervell posterior com una impressió, però roman inaccessible al cervell anterior responsable de l’expressió (els lòbuls: la dimensió davant/ darrere), el que porta l ‘ aprenent a una dinàmica de fracàs. El següent apartat de que els vaig parlar: 10.3 La gimnàstica del cervell La gimnàstica del cervell obre noves visions, que afavoreixen l ‘ educació, el desenvolupament de qualsevol individu i la gestió de l ‘ estrès. Contribueix a un millor ús del cervell i facilita tot tipus d ‘ aprenentatge i, particularment, eficàcia pel que fa a les competències requerides per l ‘ escola. És recomanable per millorar les nostres capacitats intel·lectuals i físiques. S ‘ ocupa del potencial de la persona tot utilitzant el millor mestre: el moviment Els exercicis de Kinesiologia consten de 26 moviments i activitats senzilles que permeten estimular la interacció «cos-esperit» i ajudar totes les parts a treballar conjuntament. Això millora la capacitat de creuar la línia mitjana del cervell en les seves tres dimensions. En efecte, a través de la reprogramació dels moviments i les activitats de la tècnica, qualsevol persona pot accedir a les parts del cervell que abans eren inabastables. 131


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

El doctor Paul Dennison, pioner en el domini dels esquemes de dominància cerebral, autor i conferenciant reputat mundialment i creador de la Kinesiologia Educativa (1981), ha desenvolupat, amb Gail Dennison —i a través de de les sessions d ‘ Edu-K—, un seguit d ‘ exercicis agradables i particularment eficaços. A més, aquest programa, conegut també amb el nom de Brain Gym, és reconegut als Estats Units per la National Learning Foundation des de 1991 com un dels deu programes més efectius i innovadors per millorar l ‘ aprenentatge. Aquesta tecnologia, que actualment es practica en més de 80 països, permet estar més concentrat en les tasques que ens ocupen, ajuda a comunicar-nos més fàcilment i a organitzar millor la vida quotidiana. Manté l ‘ esperit alerta, desenvolupa la memòria, augmenta la confiança en un mateix, afavoreix les actituds positives i la motivació personal. És eficaç i fàcil d ‘ aplicar per a tots. Esdevé útil per millorar les funcions d ‘ aprenentatge a l ‘ escola, naturalment, però també a l ‘ oficina, a casa i en totes les tasques de la vida quotidiana. Durant el període de la primera infància desenvolupem la nostra manera de moure ‘ ns, entre els sis mesos i l ‘ any, habitualment a través del caminar a quatre grapes. En l ‘ edat adulta, caminem «creuats», fem servir al mateix temps el braç esquerre amb la cama dreta i viceversa. Pel fet de desplaçar-nos d ‘ aquesta manera, els dos hemisferis s ‘ activen al mateix temps (moviment bilateral); aquest moviment és un procés automàtic en el qual no cal pensar. Si el moviment no es fa de manera automàtica i fluida, el funcionament integrat dels dos hemisferis es produirà amb dificultat. Una persona que es desenvolupa de forma homolateral tindrà, doncs, dificultats en totes les seves activitats ja que no disposa d ‘ una visió de conjunt. Tindrà por i manca de confiança amb més freqüència . Tornant a la doctora Gaëtane Marthe Noël,3 els explico la seva pròpia experiència i amb les seves paraules: «Estic en bona posició per parlar-vos-en! Durant el meu aprenentatge a l ‘ escola era incapaç de concentrar-me, “estava a la lluna”, així que encara era menys capaç de memoritzar les meves lliçons. I després, sempre havia de parar esment de no barrejar les p i les b; feia esforços, però endebades… Sí, ho heu entès, era dislèxica (sense diagnosticar). »El 1987 vaig rebre la meva primera sessió en Kinesiologia Educativa; em

3. Op. cit., vegeu el web www.caphumain.com.

132


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

sentia molt millor després de cada reunió. I, després, vaig anar a la Universitat de Psicologia, per entendre el desenvolupament i el funcionament de l ‘ ésser humà. Pel que fa als meus tres fills, han rebut i gaudit els beneficis d ‘ aquestes sessions. Ara sé que els nostres límits en l ‘ aprenentatge es devien a l ‘ estrès i a les connexions que no es feien en el nostre cervell. Aquesta comprensió és un revitalitzador de l ‘ autoestima! »El 2003, per un contracte de treball de cinc mesos a Sarnia, Ontario, vaig tornar a connectar amb el Brain Gym. Els testimonis van ser tant significatius com les meves pròpies vivències. Llavors, vaig decidir: “Vull que tots els quebequesos també puguin aprofitar els beneficis d ‘ aquesta tècnica”». És possible, gràcies a alguns moviments i activitats, estimular la connexió entre les diferents parts del cervell i optimitzar les nostres competències. La gimnàstica del cervell: una solució tan simple que els escèptics hi estan ben servits, però quan les necessitats són majors, les resistències cauen i es produeix l ‘ obertura. Després els vaig explicar l’experiència d ‘ Audrey Picard, consultora pedagògica (febrer de 2004), yambé del Quebec:4 «Al principi era molt escèptica respecte a aquest exercici, però després d ‘ haver-lo posat en pràctica amb el meu fill, he quedat convençuda del benefici de la gimnàstica del cervell. »El meu nen de 9 anys pateix d ‘ absència epilèptica, un problema d ‘ aprenentatge sever, acompanyat d ‘ un lleuger dèficit d ‘ atenció. Després de practicar el Brain Gym durant un període d ‘ uns quants mesos, vaig poder constatar canvis importants en ell; cada vegada estava més calmat, més atent, més receptiu i les seves notes van evolucionar lleugerament. »En la meva funció com a consultora pedagògica, vaig oferir formació a un grup de responsables de custòdia en l ‘ entorn familiar. Totes van estar encantades amb aquesta formació i algunes l ‘ han posada en pràctica i n ‘ han pogut veure l ‘ evolució en tots els seus petits. »La gimnàstica del cervell s ‘ hauria d ‘ oferir a tots els qui treballen en el sector de la petita infància així com en els claustres escolars. És un mètode simple i natural d ‘ ajudar els nostres infants i de prevenir certes dificultats. Per a mi, el Brain Gym ha donat les seves proves i us el recomano vivament.»

4. Vegeu el web www.caphumain.com.

133


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

10.4 Quatre tipus de moviment La Kinesiologia Educativa, els exercicis de Brain Gym o gimnàstica del cervell, els podem dividir en quatre tipus de moviments. • Els moviments de la línia mitjana, dimensió dreta/esquerra (lateralitat), estimulen la capacitat de desimboldre ‘ s en un codi escrit, pensar i comunicar-se. — La incapacitat de creuar la línia mitjana provoca diagnòstics tals com la dificultat d ‘ aprenentatge o la dislèxia. Exemple: Tanca els ulls i visualitza una «X»: això ajuda a fer servir els dos hemisferis al mateix temps; aquest moviment reforça la coordinació, facilita la comunicació, i la reflexió en tota mena de resultats. • Les activitats d ‘ estirament i/o de focalització, dimensió davant/darrere, alliberen la capacitat per a la concentració i la comprensió. — Als estudiants incapaços de concentrar-se se ‘ ls classifica com a no atents. • Els exercicis energètics i/o de centratge, dimensió dalt/baix, ens relaxen i ens permeten centrar-nos. Es componen principalment dels punts d ‘ acupuntura que s ‘ estimulem manualment; és la capacitat de sentir, de l ‘ organització física i emocional. — No es pot aprendre res sense sentir i sense comprensió del significat. La incapacitat de romandre centrat per causa de pors irracionals, per respostes de tipus atac/evitació o una impossibilitat de sentir o expressar emocions. • Les actituds d ‘ aprofundiment, són les que ens permeten alliberar l ‘ estrès. 10.5 Principis d ‘ una sessió: posar ECAP en un objectiu Els explico, ara, les experiències de la doctora del Quebec i el que ella els proposa als seus alumnes-mestres.

134


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

Figura. 1: ECAP.

La base de cada sessió comprèn el que s ‘ ha anomenat ECAP5 (si girem la paraula surt PACE, que potser és més fàcil per recordar), un seguit d ‘ activitats que estimulen les neurones del cervell (5 minuts/dia). La clau per a una sessió eficaç de Brain Gym és triar un objectiu apropiat. Un bon objectiu és:

5. Vegeu la Figura 1.

135


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

E = Entusiasta, enèrgic. C = Clar: una frase. A = Actiu: moviments, accions i paraules «en temps present». P = Positiu: una afirmació per a un canvi positiu. ECAP inclou, per ordre: • beure Aigua (vegeu l’apartat 7.1): l ‘ ús de l ‘ Aigua, dinamitzadora del cos. • els Punts dels Hemisferis o Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2) : l ‘ estimulació de punts del cos que permeten especialment l ‘ afluència de sang al cervell. • la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1): la posta en acció comunicativa i estimulant simultàniament dels dos hemisferis del neocòrtex del cervell • el Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1): una situació de retorn a la calma, activant simultàniament els còrtexs sensitius i motors dels dos hemisferis. 10.6 Experiències i testimonis La doctora Gaëtane Marthe Noël comparteix els comentaris dels mestres que van participar en el seu estudi. «Vet aquí els comentaris de vuit mestres sobre els canvis en els seus grups classe (1r i 2n any, maig de 2006 a Estrie [Quebec]), amb només els moviments de base ECAP del programa de Brain Gym, després d ‘ algunes setmanes de pràctica: »Després d ‘ una sessió de Brain Gym, els alumnes han fet un treball de lectura durant més de 35 minuts en un calma sorprenent; els alumnes també se n ‘ han adonat! A més, alguns infants practiquen els exercicis de Brain Gym a casa. —Aline. »Posem ECAP en l ‘ aprenentatge tots els dies, als infants els encanta això i ens agrada fer-ho! Treballen amb molta més tranquil·litat. Són capaços de posar-se en la seva «bombolla» i de ser veritablement eficaços en les tasques. Un alumne subratlla que la seva lectura ha millorat i, a més a més, els altres (18) destaquen haver vist millores, en la lectura, l ‘ escriptura i la música. La concentració també ha millorat! —Marie-Christine.

136


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

»Els alumnes estan més tranquils i tenen més concentració, escolta, atenció, velocitat i una millor capacitat intel·lectual en lectura i matemàtiques. —(Unanimitat).» 10.7 Experiències i estadístiques Els mestres de Primària del Quebec van participar en la formació d ‘ introducció al Brain Gym. Després, cadascun podia introduir-lo i havia de practicar amb els alumnes i això, tots els dies: ECAP. L ‘ objectiu era: «Poso ECAP en l ‘ aprenentatge. Posteriorment, la doctora va visitar aquests grups classe un cop per setmana (3 trobades), per manera d ‘ enfortir la pràctica i, sobretot, d ‘ introduir moviments complementaris. I, després, en una darrera trobada de tres hores, amb els mestres, per completar el coneixement d ‘ altres moviments i activitats de la tècnica. Mentrestant, el seixanta-cinc estudiants amb dificultats d ‘ aprenentatge van poder beneficiar-se d ‘ algunes sessions individuals amb la doctora, el que va permetre un treball en profunditat, per conèixer el seu perfil dominant, per fer l ‘ anomenada «remodelació de Dennison» i per practicar —segons les competències a millorar— els moviments i les activitats de la tècnica de Brain Gym tot encoratjant-los a fer-los a casa. Gràcies als extractes de notes de març i juny de 2007, és a dir, abans i després de la pràctica del Brain Gym a l ‘ escola, heus aquí les millores observades en aquests 65 alumnes, a nivell acadèmic i de comportament: nivell acadèmic Francès Matemàtiques

tema Nombre d ‘ alumnes que han millorat sobre 65 vistos individualment

42

42

comportament Calma Concentració 40

50

Els canvis aportats en l ‘ aprenentatge i en el comportament sovint són immediats i profunds. En el seu origen el programa estava dissenyat per ajudar els nens amb dificultats d ‘ aprenentatge. Tanmateix, hom va adonar-se ràpidament que tothom se ‘ n podia beneficiar.

137


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

10.8 La Rutina d ‘ Inici de GAIA Jo he anomenat als exercicis ECAP, GAIA i vaig proposar als mestres de ferlos com una Rutina d ‘ Inici, per manera de permetre a qui els practica d ‘ estar en les millors disposicions, ja que prepara el cos i el cervell per: • • • •

acceptar la nova informació; calmar el sistema nerviós; estimular les neurones; menar la consciència al moment present.6

Un cop arribats en aquest punt els vaig proposar de fer els Punts Positius (vegeu l’apartat 8.2) per parelles. El clima que aquest exercici va generar no es pot explicar en paraules. Es respirava serenor en l’aire. I per finalitzar la conferència, els parlo de la necessitat de beure Aigua (vegeu l’apartat 7.1), i que per practicar el Brain Gym el que cal fer és practicar, posar-nos a punt: Connectar-nos. Això ho podem fer sols, amb els nostres alumnes..., abans de començar les activitats quotidianes per aconseguir que el nostre cos i la nostra ment estiguin en un estat d ‘ equilibri i de pau. Els proposo de començar amb la Rutina d ‘ Inici, GAIA, per connectar els nostres circuits. És explico que és una proposta i qualsevol altre exercici o activitat pot esdevenir Rutina d ‘ Inici en funció dels interessos i de les possibilitats de cadascú. La rutina d ‘ inici que els proposo, GAIA, és la següent: • G, de Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1), per centrar-nos. Actitud Positiva • A, d ‘ Acció, quan realitzem la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1), per connectar els dos hemisferis cerebrals. • I, d ‘ Interruptors o Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2), per encen-

6. Molt important: cada sessió inclou, entre altres, l ‘ objectiu apropiat, GAIA i els moviments específics en relació amb les competències a estimular, sigui la lectura, l ‘ escriptura, les matemàtiques, la consciència d ‘ un mateix, l ‘ aprenentatge autònom, l ‘ organització, la competència de raonar, i així successivament.

138


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

dre els llums del cervell. Claredat. • A, d ‘ Aigua (vegeu l’apartat 7.1). L ‘ aigua és la gasolina del cervell. Energia Comencem per la A del final de la paraula GAIA, beurem Aigua, mastegarem l ‘ aigua, de manera que que la boca l ‘ absorbeixi com una esponja. Després la I, ens recorda que hem d’obrir els llums del cervell i farem el massatge dels Interruptors o Botons del Cervell, primer amb una mà i després amb l ‘ altra. A continuació la A, d ‘ Acció, en què connectarem els dos hemisferis mentre fem la Marxa Creuada una estona. I, per últim la G, i farem el Ganxo de Cook. Donar un nom a una rutina d ‘ exercicis va bé per recordar-los. Aquí va finalitzar la conferència. 10.9 Enquesta als mestres quinze dies després de la conferència Quinze dies després de proposar, als mestres de l’Escola del Mar, la Ruta d ‘ Inici a la Kinesiologia Educativa, GAIA els vaig fer una enquesta en què els demanava el següent: 1. 2. 3. 4.

Heu fet els exercicis?* SI NO Els heu fet amb els alumnes? SI NO Heu notat alguna canvi? SI NO Estaríeu disposades a venir, al matí, deu minuts abans de començar les classes, i practicar els exercicis amb mi? En un principi faríem la rutina d ‘ inici i us aniria ensenyant els altres exercicis per fer-los en el moment més adequat? SI NO *Si no heu fet els exercicis, em podríeu dir que us ha passat? No hi creieu gens? Esteu massa atabalades per fer-los? Penseu que és una pèrdua de temps?

10.10 Resultats de l ‘ enquesta Van respondre-hi 15 mestres. Heu fet els exercicis? Els heu fet amb els alumnes? Heu notat alguna millora? Disponibilitat

si 10 13 11 12

% 66,7 84,6 76,3 80,0

no 5 2 4 3

% 33,3 15,4 26,7 20,0

139


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

En les observacions, algunes mestres van respondre: • Ho intento fer quan me ‘ n recordo, però tinc poc temps. • Anem molt atabalades. • La idea de fer els exercicis abans d ‘ entrar a classe em sembla fantàstica. • Estic convençuda que funcionen. A vegades el faig a casa, a la dutxa o fins i tot a l ‘ autobús. • He fet la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7)i veig que els va molt bé als nens. • He notat un canvi en el funcionament a classe, els nens estan més atents. • Crec que és molt beneficiós. • Voldria saber més i conèixer millor la kinesiologia educativa. • No crec que sigui una pèrdua de temps, però m ‘ agradaria integrar-los dins de l ‘ horari d ‘ escola amb els adults. 10.11 Exercicis amb les mestres de l ‘ Escola del Mar Amb l ‘ objectiu d ‘ oferir a les mestres de l ‘ Escola del Mar unes eines per poder gestionar millor el seu estrès i benestar i, també, donar resposta a les mestres que van mostrar la seva disponibilitat a l ‘ enquesta tot just esmentada, durant el mes de gener vaig anar a l ‘ Escola durant dues setmanes a ensenyar-los els exercicis de Kinesiologia Educativa. Ens trobàvem al gimnàs deu minuts abans de començar les classes. Seguidament, detallo en forma de dietari com es van desenvolupar cada dia aquestes sessions: Dilluns 26 de gener de 2009 No m ‘ esperava tanta gent. Avui l ‘ Escola del Mar celebra el seu 87è aniversari. El 26 de gener és l’aniversari de l ‘ escola i això suposa molt d ‘ enrenou, es fan activitats molt interessants i diferents. Els nens se solen ajuntar per colors (blau, verd i blanc) per fer els diferents tallers que se ‘ ls proposa. És un dia molt especial. Assistents: 9 mestres sobre 14 (67,28%).7 Els he parlat de la necessitat de beure aigua. En concret de mastegar-la. 7. El total de mestres que s ‘ esmenten a l ‘ índex d ‘ assistència expressa el nombre de mestres presents en aquell moment a tota l ‘ Escola. També, es pot observar que alguns mestres que no van participar a l ‘ enquesta sí que es van avenir a fer aquests exercicis.

140


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

Els he explicat que, en lloc de fer la Rutina d ‘ Inici, que ja els vaig explicar en un claustre, cada dia farem uns exercicis bàsics, que intervenen en les tres dimensions, és a dir: dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrere, i també que cada dia els explicaré un exercici nou. Els exercicis bàsics que fem són: Botons del Cervell (vegeu l’apartat 7.2), Botons de l ‘ Espai (vegeu l’apartat 7.5), Botons de Terra (vegeu l’apartat 7.3), i la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). Els he explicat, com a exercici nou: Els Punts d ‘ Equilibri (vegeu l’apartat 7.4). Hem fet un minut de relaxació. Dimarts 27 de gener de 2009 Assistents: 9 mestres sobre 15 (60%). Hem fet els exercicis bàsics. Avui els he explicat una nova activitat en l ‘ exercici dels Punts d ‘ Equilibri (vegeu l’apartat 7.4): dibuixar cercles amb la punta del nas i a la llunyania. Hem fet un minut de relaxació. Dimecres 28 de gener de 2009 Assistents: 11 mestres sobre 16 (68,75%). Fem els exercicis bàsics. Avui introdueixo l ‘ exercici de la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat7.7). Els explico que aquest exercici toca i fa massatge a molts punts d ‘ acupuntura de l’orella. Hem fet un minut de relaxació. Dijous 29 de gener de 2009 Assistents: 12 mestres sobre 15 = 80%. Estic emocionada de la resposta de les meves companyes. Primer els he presentat l ‘ exercici del Vuit Mandrós (vegeu l’apartat 5.2), els he explicat com si ho fes amb els nens. Després, hem repassat els exercicis dels dies anteriors, és a dir la Gorra de Pensar i els Punts d ‘ Equilibri. A continuació hem fet els exercicis bàsics. Hem fet un minut de relaxació escoltant una música de la coral de la mestra de música. Estàvem tan bé que llavors els he dit de fer un exercici de centratge, el Ganxo Cook, segona manera de fer-lo (vegeu l’apartat 8.1). 141


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

Ens hem passat uns minuts i els he demanat disculpes, però veig que ens funciona i és, a vegades, tant difícil trobar moments com aquests… Divendres 30 de gener de 2009 Assistents: 12 mestres sobre 18 (66,67%). Agraeixo la seva assistència, sé que han de fer un gran esforç, però crec que s ‘ adonen que aquests exercicis els poden ajudar tan a elles com als alumnes. Hem fet els exercicis bàsics i hem repassat els dels dies anteriors. L ‘ exercici nou ha estat el del Mussol. Els explico l ‘ aplicació de cada exercici a l ‘ aula. Hem fet un minut de relaxació. Dilluns 2 de febrer de 2009 Assistents: 8 mestres sobre 14 (57,14%). Avui els he presentat l ‘ exercici de l ‘ Elefant (vegeu l’apartat 5.5) es tracta de fer un Vuit Mandrós a la llunyania i com si dels nostres braços sortissin uns raigs làsers, i amb el braç enganxat a l ‘ orella dibuixar el Vuit Mandrós. Hem fet els exercicis bàsics i un minut de relaxació. Se ‘ ns passa el temps volant, però és una experiència molt gratificant per a tothom. Dimarts 3 de febrer de 2009 Assistents: 9 mestres sobre 15 (60%). Avui els he presentat el Clatell que es Gronxa o Girs de Coll (vegeu l’apartat 5.6), és un exercici que serveix per relaxar tota la part del coll. Hem fet els exercicis bàsics i un minut de relaxació. Dimecres 4 de febrer de 2009 Assistents: 11 mestres sobre 17 (64,70%). Hem fet els exercicis bàsics. Avui l ‘ exercici nou ha esta el Balancí (vegeu l’apartat 5.7). A algunes els costa fer-lo. No s ‘ ha de forçar. Cal fer-lo a poc a poc i lentament. Hem fet un minut de relaxació. Dijous 5 de febrer de 2009 Assistents: 10 mestres sobre 16 (62,5 %). Hem fet els exercicis bàsics. L ‘ exercici nou d ‘ avui ha estat l ‘ Arrelament (vegeu l’apartat 6.6). 142


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

Hem fet un minut de relaxació Divendres 6 de febrer de 2009 Assistents: 12 mestres sobre 19 (63,15%). L ‘ exercici nou d ‘ avui ha estat el Ganxo de Cook, primera manera de ferlo(vegeu l’apartat 8.1). Hem fet els exercicis bàsics i un minut de relaxació. La mitjana de mestres (dels presents a l ‘ Escola) que ha participat en aquestes sessions ha estat del 65%. 10.12 Com has viscut la Kinesiología a l ‘ escola? En aquest apartat vull compartir amb vosaltres, lectors, les opinions d’alguns mestres de l’escola, un cop acabat el curs 2008-2009. Una mestra Durant les dues setmanes que ho vam fer a primera hora del matí, abans de començar les classes, amb les mestres, guardo una sensació molt agradable en dos aspectes: • El de començar el dia amb una energia compartida (important en educació). • El fet de quedar citada t ‘ obliga a fer-ho de forma regular. Durant aquest dies em vaig sentir especialment assertiva. Amb els nens de la classe de P-4 crec que hi ha diferents aspectes a destacar: • Per una part, la incorporació de beure Aigua (vegeu l’apartat 7.1) com una acció saludable. • Incloure en la vida quotidiana un ritual, l ‘ exercici de la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7) que ens ajuda a estar més atents i en actitud d ‘ escolta. Amb un nena amb necessitats educatives especials m ‘ ha estat una mica dificultós. La nena accepta fer-ho quan ho fan els altres, però a la seva manera, i quan jo intentava ajudar-la a fer-ho amb més precisió ella es tancava en banda. 143


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

Amb un alumne de 4t ho vam fer uns dies, però ja que jo no hi anava cada dia em vaig centrar en que fos ell qui assumís la responsabilitat de fer-ho cada dia a casa i per tant era important que se ‘ n fes responsable. De manera regular li he anat preguntant si ho feia a casa i quan el veia una mica inquiet i que llegia malament o li costaven les mates li deia: «—Avui has fet els exercicis?», i efectivament no els havia practicat, aleshores els feíem i s’adonava que li anava millor. En aquesta classe he observat que amb l ‘ alumne que es va parlar amb els pares ha fet un canvi molt important respecte a la lectura. Crec que els exercicis funcionen de la mateixa manera que crec que la nostra història deixa empremta en el cos, aturar-nos i actuar sobre el cos i el moviment també actua en el nostra interior. Som éssers globals i totes les nostres actituds, accions, pensaments,... tenen una repercussió global. També crec que som nosaltres els protagonistes i motors de la nostra vida. La Kinesiologia l ‘ entenc com un camí que facilita i resolt certs aspectes. Hi crec en la mesura que ho tinc present i no hi crec com a única eina. Una altra mestra Jo crec que és un treball molt important, que ajuda a l ‘ alumne, en aquest cas, i a totes les persones que la posen en pràctica, en la seva globalitat. Es milloren les diferents capacitats en molts àmbits: coordinació, concentració, memòria, relació, aprenentatges.... Una altra mestra Després de realitzar els exercicis de Kinesiologia amb les mestres i valorar la seva eficàcia i eficiència a nivell del cos i estat emocional, vàrem creure necessari realitzar-los amb un nen amb la Síndrome X Fràgil, ja que l ‘ ajudaria en el seu desenvolupament. Ens vam reunir les mestres que estem amb el nen per planificar els exercicis que ell faria a la classe i en quin moment es podrien realitzar. Vàrem creure necessari que aquests, es treballessin de manera periòdica i en moments de tranquil·litat de l ‘ infant, però sense treure ‘ l del grup-classe, per tal de no excloure ‘ l i fer-lo sentir diferent. Al mateix temps, també vàrem trobar adient informar i implicar a la família, ja que entre tots, per tant, amb un treball a casa i a l ‘ escola, potenciaríem la mobilitat del cos i desenvolupament emocional del nen. Els exercicis es van començar al mes de març, abans de fer la migdiada, 144


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

estirat al matalàs, al costat d ‘ altres companys. Els exercicis de respiració i relaxació han estat una activitat molt atraient per a ell i ho hem utilitzat al principi de cada sessió i en els moments de crisi, tot afegint la paraula i el nostre afecte, recolzant-lo i reforçant-lo emocionalment, amb paraules positives «ets capaç de…» Des del primer moment el nen ha estat obert i molt content de tenir aquesta estona de joc, de poder compartir aquesta pràctica amb un altre company (doncs s ‘ ha pogut emmirallat en ell, tot potenciant els valors que hi ha en les relacions interpersonals), i sobretot per l ‘ atenció individualitzada que ha rebut. Els exercicis que hem realitzat són diversos: • Ha treballat exercicis d ‘ atenció i escolta, tot realitzant un massatge a les orelles (Gorra de Pensar, vegeu l’apartat 7.7) amb les puntes del dits, on l ‘ educadora li feia saber quins eren els passos a seguir: «de a dalt –a baix de tota la part exterior de les orelles». • La Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1): -mà dreta, peu esquerra i mà esquerra peu dret-, tot dient-li en les primeres sessions “un peu, l ‘ altre peu”. A poc a poc el nen ha anat entenent les consignes i adquirint conceptes com per exemple: esquerra-dreta. Aquestes activitats d ‘ equilibri s ‘ han combinat al baixar i pujar escales (en la nostra escola n ‘ hi ha moltes) tot dient: un peu, un graó, l ‘ altre peu l ‘ altre graó. Al principi li costava molt d ‘ entendre l ‘ alternança i la coordinació de les cames al baixar i pujar les escales. Aquest equilibri s ‘ ha consolidat a mesura que avançava el curs. També fem esment que en el transcurs de l ‘ any acadèmic, progressivament, ha anat adquirint nou vocabulari i interioritzat els exercicis, fins ser capaç de realitzar-los per ell mateix –sempre amb la presència de la mestra-. Aquest fet, moltes vegades, s ‘ ha constatat, quan l ‘ infant s ‘ ha mostrat, content i alegre, i li ha dit a la mestra quin és el següent exercici que ha de fer. El proper curs pensem continuar i introduir exercicis nous. Com a educadora de suport d ‘ aquest nen, crec que aquests exercicis fan que posi en acció tot el cos i la ment i aconsegueixi una gran satisfacció personal en realitzarlos. Una altra mestra A mi em va bé començar les sessions d ‘ anglès amb una rutina curta de movi145


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

ments des de P-3 fins a 3r de primària, els que ens vas fer practicar. L ‘ exercici de connectar i obrir els interruptors del cervell (vegeu l’aparat 7.2), el de les orelles, la Gorra de Pensar (vegeu l’apartat 7.7), per a desvetllar l ‘  atenció. De vegades el vuit mandrós. Però sovint són els mateixos alumnes els qui em guien . Amb ells fem tot un seguit de moviments com ara la marxa creuada i el vuit mandrós (vegeu l’apartat 5.2) i altres exercicis. A la classe de 1r de primària, són capaços de fer-ho sols i a la classe de 2n de primària també. M ‘  he inventat una rima en anglès i ho integro alhora, mentre la diem i fem els moviments. Quan fem la sessió completa d ‘  exercicis de kine, un nen o nena em guia a mi i ho fem plegats amb tots els alumnes, sempre abans de iniciar una activitat. De debó que quan els alumnes ho tenen interioritzat ho apliquen en situacions diverses. Com que jo practico tai-txi , també afegeixo algun exercici relaxant dels que domino i ho vaig combinant. Hem d ‘  aprendre més sobre aquesta ciència. De moment només el que faig només són temptatives, i he de confessar que la seva aplicació reiterada pot donar a la llarga bons resultats. Una altra mestra Per a mi la Kine ha estat un descobriment. La poso en pràctica cada dia i em va molt bé. Els nens ho volen fer i ho aprenen ràpid. Si algun dia no hi sóc, demanen de fer-ho a la mestra que hi hagi i veig que ho posen en pràctica davant de diferents situacions que els poden resultar difícils o estressants. Et felicito per l ‘ ajuda que han suposat els diferents exercicis que ens has aportat en general i per a casos particulars. Una altra mestra Ho vaig provar amb alguns alumnes i amb els cantaires de la coral i crec que ens ha servit molt per concentrar-nos. Ho aniré provant i ja t ‘ aniré demanant els dubtes. 10.13 Activitats amb els pares de l ‘ escola Crec que els pares i els mestres hem de caminar junts. L ‘ Escola del Mar, és una escola que treballa per establir una bona relació família-escola. Fa 12 anys que treballo a l ‘ educació infantil de l ‘ escola, i es pot dir que conec la majoria de pares. 146


10. La introducció de la Kinesiologia Educativa a l’Escola del Mar

Aquest any m ‘ he reunit amb dues famílies per esperonar-los a practicar els exercicis de kinesiologia amb els seu fills. Els he explicat breument d ‘ on ve i què és la Kinesiologia Educativa i després els he detallat els exercicis que creia adequats de fer per començar a familiaritzar-se i agafar l ‘ hàbit de practicar-los. Per començar crec que va bé fer la Ruta d ‘ Inici (vegeu l ‘ Annex 1). Sóc conscient que no és una feina fàcil. La vida actual ens fa córrer més del que desitjaríem. Tot i així, quan comprovem amb nosaltres mateixos que els exercicis de kinesiologia funcionen, és més fàcil de trobar el moment per practicar-los. Els animo a trobar un moment relaxat i en família per fer-ho. Els pares m ‘ han escoltat i s ‘ han mostrat oberts a participar en la nova experiència que els he proposat. He sabut pels seus fills que els han fet, si no tots els dies, sempre que se ‘ n recordaven. També, he realitzat tres conferències, en diferents dies i hores per donar l ‘ oportunitat a tots els pares d ‘ assistir-hi. Els he explicat, breument i concretament, què és la Kinesiologia i en què consisteixen els exercicis de Kinesiologia (vegeu la conferència a l ‘ Annex 2).

147


148


Cloenda

H

e iniciat un camí a L’Escola del Mar, que espero continuar per a benefici de tots i desitjo que tot el material, les idees i les experiències que aquí us he presentat us esperonin a practicar i posar en solfa a la vostra escola. Tal i com us he dit en la introducció d’aquest treball, vaig entrar en contacte amb la Kinesiologia ja fa uns 12 anys, i crec que es va estenent per tot el país com una taca d’oli. Els mestres veuen els seus beneficis i posen en pràctica els exercicis de Kinesiologia Educativa. Aquest curs he fet volar i he seguit l’estel, l‘he deixat fluir i m’he endinsat en l’aventura de descobrir nous i diversos coneixements i aprofundir-ne un: l’aprenentatge de la Kinesiologia. A vegades m’ha submergit en l’estudi de les intel·ligències múltiples, d’altres ha volgut entrar dins el pensament filosòfic del com, quan i perquè cal ensenyar, d’altres ha buscat dins les competències bàsiques i sovint he recordat experiències educatives que possiblement encara són ben vigents, com és el material: Els meus amics, els meu jardi.1 He hagut de llegir llibres en francès i anglès, encara no tenim molts llibres d’aquesta matèria traduïts a la nostra llengua. Els meus coneixements lingüís1. Els meus amics, el meu jardí, Generalitat de Catalunya, Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola, 1994.

149


cloenda

tics en ambdues llengües no són molt grans però amb l’ajuda dels traductors d’internet he pogut anar tirant. He assistit a un curs de Post-grau d’“Ortokinesiologia” que m’ha obert nous camins per poder entendre millor i saber que és la Kinesiologia. També he assistit al Grup de Treball de Kinesiologia de Rosa Sensat, on he pogut intercanviar opinions amb alguns mestres que practiquen els exercicis de Kinesiologia a les seves aules. Els nens de l’Escola del Mar m’han ajudat i recolzat a ulls clucs en tot el que els hi he demanat i en la realització dels exercicis. Els mestres m’han acompanyat i esperonat en la pràctica dels exercicis i en el meu estudi i els pares m’han escoltat, interessats en el coneixement d’aquest nou concepte que és la Kinesiologia Educativa. La meva tutora, na Tònia Cortadellas, ha estat al meu costat i m’ha donat els consells adequats i amb una sensibilitat extraordinària, pròpia d’una gran professional i mestra. Ha estat un any de reflexió, de lectura, d’aprendre a buscar informació dins la xarxa d’internet (hi ha hagut matins que em perdia dins la immensitat de l’espai virtual), d’estudi i de practicar els exercicis per veure’n les seves aplicacions i experimentar-ne els efectes. Estic contenta de la feina feta, crec que aquest treball pot ajudar als mestres que vulguin posar en practica aquesta tècnica per millorar l’aprenentatge dels seus alumnes. Espero haver assolit l’objectiu principal: l’explicació acurada i ben detallada dels exercicis de Kinesiologia Educativa. He de confessar i reconèixer que el què m’ha costat més ha estat escriure i redactar de forma clara i coherent la Llicència. També he de dir que els exercicis m’han ajudat a poder superar amb èxit aquesta feina. Els resultats dels beneficis dels exercicis de Kinesiologia Educativa encara no els he pogut constatar d’una manera clara i científica. Per poder-ho portar a bon terme és necessari dominar la tècnica, convèncer els companys i animar-los a portar-ho a la practica i fer-ne un seguiment. A l’escola, a vegades, el que més ens costa és fer aquest treball científic, però jo crec, sincerament, que no ens cal córrer, que en educació els resultats sempre els veiem quan ha passat un temps. Jo aquest any he pogut aprofundir en el tema que ens ocupa i he encetat camins amb alumnes, mestres i pares. Ara em sento amb força per continuar en aquest camí i fer-ho extensiu. 150


cloenda

Per finalitzar us vull explicar una història real que va començar a principis d’estiu de l’any passat: Una història real d’èxit Una amiga em va comentar un dia, que la seva filla petita de 7 anys, la Griselda, tenia problemes a l’escola, li costava llegir i en matemàtiques tampoc se’n sortia gairebé. Al cap d’uns dies li vaig proposar de fer uns quants exercicis de kinesiologia amb la seva filla. Entre el que em va comentar la seva mare i la mica que jo la conec li vaig donar els següents exercicis: Per a la lectura: -Marxa Creuada. -El Vuit Mandrós. -Els Botons del Cervell. Per a les matemàtiques: -L’Elefant. -El Mussol. -El Bombeig del Panxell. -El Clatell que es Gronxa. -La Relliscada. -El Dibuix Emmirallat. -L’Arrelament. Per fer brillar el sol interior: -Els Punts Positius. -El Ganxo de Cook. -Els Punts d’Equilibri. Érem a les acaballes de curs, les vacances d’estiu ens esperaven. L’Elisabet, la meva amiga, em va dir que aprofitaria les vacances per anar practicant els exercicis. Va arribar el setembre i vam començar les classes i un dia l’Elisabet em diu: -Saps què, Montserrat? -Què?-li dic jo -La Griselda em demana de fer els teus exercicis (diu els meus, però ja sabeu que no són meus), diu que li van bé i el cert és que a l’escola m’ha dit la seva mestra que ha millorat. -Molt bé. Estic molt contenta que així sigui. Ha passat el curs i la Griselda ha fet els exercicis de kinesiologia i ha tret bones notes. 151


cloenda

És possible que els exercicis l’hagin ajudat? ben segur, la practica del Brain Gym, la Gimnàstica del Cervell ens ajuda en les dificultats d’aprenentatge i en tots els àmbits, ja sigui l’intel·lectual, el creatiu, l’atlètic i l’interpersonal. Encuriosida pels resultats vaig demanar a la Griselda si volia trobar-se un dia amb mi, em feia il·lusió poder sentir de viva veu i en primera persona el què em podia explicar una nena de 8 anys. Ens vam trobar i us he de dir que va ser molt gratificant. La nena amb la sinceritat que caracteritza als infants d’aquestes edats em va parlar clar i sense embuts: -Jo veig que em funciona. Quan no tinc ganes de fer els deures faig la Marxa Creuada i me’n venen ganes. Més fàcil, clara i contundent no podia ser la seva resposta. Gràcies Griselda i a tots els que us ha interessat aquest treball.

152


Annex 1 Ruta d ‘ Inici a la Kinesiologia Educativa

La Ruta d ‘ Inici a la Kinesiologia Educativa l ‘ he anomenada GAIA. L’he posada en un annex per la importància que té i perquè crec que és una bona manera de començar a practicar la Kinesiologia Educativa. Ruta d’Inici, GAIA: • Cal començar per l ‘ última lletra A, que vol dir Aigua (vegeu l’apartat 7.1). Disposar de l ‘ energia necessària és una condició indispensable per poder fer qualsevol cosa. L ‘ aigua és la gasolina del cervell. • Després la I, vol dir, il·luminar el cervell, és a dir, fer l ‘ exercici dels Botons o Interruptors del Cervell (vegeu l’apartat 7.2), per aconseguir que funcionin bé els circuits i tenir les idees clares. • A continuació la A, d ‘ activitat, perquè per fer coses cal que ens belluguem. L ‘ exercici que potencia l ‘ Acció és la Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). • I per últim la G, de Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1). La nostra actitud, si és positiva, ens farà estar millor. Per aconseguir-la ens cal fer el Ganxo de Cook.

153


154


Annex 2 Conferència als pares

Bon dia a tothom i moltes gràcies per venir. Kine què? La Kinesiologia és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents àrees del cervell. Ara abans de continuar m ‘ agradaria fer una petita pràctica: Separeu els braços al costat del vostre cos, amb els palmells de la mà mirant enlaire, després poseu-vos les mans al cap i visualitzeu que agafeu amb cada mà el tros de cervell que pertany a cada hemisferi, baixeu les mans i creueu els dits. Metafòricament hem ajuntat tot el cervell i l ‘ hem integrat. Això és el que fan els exercicis de Kinesiologia, és a dir, treballar amb totes les nostres capacitats. Etimològicament kine ve del grec «Kinesis» que significa moviment i logia, raonament, també ciència del moviment. Els exercicis que us explicaré, es coneixen amb el nom de Brain Gym o gimnàstica del cervell. Què és la Kinesiologia Educativa? El creador de la Kinesiologia Educativa i del Brain Gym és Paul Dennison, pioner en la investigació sobre el comportament del cervell. L’Edu-K va néixer per la inquietud del doctor Dennison de trobar un camí per ajudar els nens amb problemes de dislèxia. 155


Annex 2. Conferència als pares

Els seus descobriments es basen en la comprensió de la interdependència del desenvolupament físic, l ‘ aprenentatge del llenguatge i els èxits acadèmics. La seva investigació va sorgir a partir de la seva experiència en psicologia experimental a la Universitat de Southern California. A més a més, durant dinou anys va ser director dels Centres d ‘ Aprenentatge Valley Remedial Group, on va ajudar nens i adults a transformar en èxits les seves dificultats. El moviment és la clau de l ‘ aprenentatge, ens diu. El cervell, igual que passa en un holograma, es desenvolupa en tres dimensions, cadascuna de les quals es relaciona entre sí formant una amalgama de coneixements entrecreuats. És per aquesta raó que sabem que pels alumnes és molt més senzill accedir a la informació quan aquesta té característiques multisensorials i multidimensionals. Si estem interessats en aconseguir canvis positius en el nivell d ‘ aprenentatge i en el comportament en general, ens convé aprendre les tècniques de remodelació que ens ensenya la Kinesiologia Educativa. La paraula «educar» prové del terma llatí «educere» que significa extraure. La Kinesiologia és un sistema que ens ajuda a reforçar l ‘ aprenentatge de l ‘ alumne, a qualsevol edat, per extraure les seves capacitats ocultes a través del moviment. La Kinesiologia Educativa és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents àrees cerebrals, és a dir, de fer funcionar el cervell de forma integrada: • Dreta-esquerra, moviments de la línia central, lateralitat. • Davant-darrere, activitats d ‘ estirament, focalització. • Dalt-baix, exercicis d ‘ energia, concentració. Quan parlem de fer funcionar el cervell de forma integrada, volem dir que totes aquestes zones s ‘ activen i funcionen al mateix temps. Els exercicis motrius, també anomenats de Brain Gym, són fàcils, divertits i senzills d ‘ aplicar i es poden incorporar en qualsevol dinàmica familiar, laboral o personal. Es treballa en l ‘ àmbit neuronal connectant les diferents àrees cerebrals, afavorint un treball més global i eficaç, sense esforç ni estrès innecessari. El cervell treballa com un tot i beneficia globalment tots els aspectes de la vida de la persona. Els exercicis de Brain Gym ens ajuden a: 156


Annex 2. Conferència als pares

• • • • • • • •

Desenvolupar al màxim el sentit de la lateralitat. Desenvolupar i perfeccionar l ‘ escriptura. Aprendre a coordinar els diferents sentits corporals. Comprendre la importància de la relaxació en el procés d ‘ aprenentatge. Millorar la capacitat de concentració. Ampliar la capacitat auditiva. Aprendre a controlar al màxim el sentit de l ‘ equilibri. Desenvolupar i ampliar la memòria.

Naturalment, ningú no ha de practicar aquests exercicis d ‘ una manera forçada o incòmoda. L ‘ alumne ha de treballar d ‘ acord amb les seves possibilitats i ser estimulat, mai forçat. Quan els alumnes aprenen els exercicis de Brain Gym comencen a gaudirlos, els agraden, els ensenyen als seus amics i els integren en les seves vides sense necessitat d ‘ insistir-los en excés per a que els realitzin. El mestre que gaudeix amb els moviments serà capaç de transmetre el seu entusiasme als alumnes. Els infants saben quan estan encallats i demanen ajuda amb el seu comportament. El nostre cos és energia i els músculs reaccionen als estímuls que venen de l ‘ exterior i aquests poden ser d ‘ ordre psíquic, químic o estructural. Els circuits poden estar desconnetats per nombroses raons, carències nutricionals, estrès emocional, hipersensibilitat als metalls, perfums, mala posició de les vértebres, etc. Afecta el camp de l ‘ estructura -per exemple una actitud que provoca un bloqueig a la columna vertebral, o al camp bioquímic -carències nutritives, o al camp psíquic -com l ‘ estrès emocional. L ‘ estrès És sabut que ens sentim bé quan el cos i l ‘ esperit estan en harmonia. La salut és senzillament un equilibri dinàmic. Quan es perd l ‘ equilibri estructural (males postures, poc repòs, massa exercici...), bioquímic (menjar en excés, començar el dia sense esmorzar...), o emocional (pors, dubtes,emocions, dols, preocupacions...) es pot arribar a emmalaltir. El terme «estrès» ja es feia servir al segle xiv per referir-se a experiències negatives: adversitat, dificultats, patiments, aflicció... L ‘ estrès és una resposta d ‘ adaptació, que en un primer moment ens ajuda 157


Annex 2. Conferència als pares

a respondre més ràpida i eficaçment, a situacions que ho requereixin. El nostre cos es prepara per a un esforç addicional, som capaços de processar més informació sobre el problema i actuem de forma ràpida i decidida. L ‘ estrès és la reacció del cos a cada demanda que rep. Per exemple: quan fa molta calor, el cos reacciona «suant» o quan fa molt fred el cos reacciona «tremolant» per mantenir l ‘ equilibri de la temperatura a 37ºC. Cal dir, però, que el nostre cos té uns recursos limitats i per aquest motiu apareix l ‘ esgotament. En general, parlem d ‘ estrès quan es produeix una discrepància entre les demandes de l ‘ ambient i els recursos de la persona que ha d ‘ afrontar-les. Una mateixa situació, cada persona la percep de manera diferent, i també hi reacciona diversament. És clar, doncs, que no és la situació, sinó la nostra percepció de la situació la que pot provocar estrès. Hem de saber que en situacions d ‘ estrès perdem les bones connexions cerebrals i la integració entre neurones es transforma en caos. És aleshores que només podem fer servir el sistema límbic (emocional), l ‘ hemisferi esquerre del cervell i la part posterior d ‘ aquest hemisferi, és a dir que no utilitzem tot el nostre potencial. A continuació us convido a fer els exercicis següents ( són els exercicis que en el treball he anomenat Ruta d’Inici): Beure Aigua (vegeu l’apartat 7.1). Botons o Interruptors del Cervell (vegeu l’apartat 7.2). Marxa Creuada (vegeu l’apartat 5.1). Ganxo de Cook (vegeu l’apartat 8.1) Per últim els passo un power point amb les fotografies de tots els exercicis i amb una paraula o frase on es resumeix els beneficis dels exercicis (vegeu el power: Presentació dels exercicis, adjuntat al treball).

158


Bibliografia

Llibres Arce Llupià, Pilar. La Escalera del Desamor. Ediciones de HI. 2003 Bettelheim, Bruno; Karlin, Daniel. Hacia una nueva comprensión de la locura. Crítica, Grijalbo. 1981 Badia Solé, Marta; Vidal Mombrú, Àngels. TAT! recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Arola Editors. 20052. Barhydt, Elisabeth. Auotayuda para jóvenes. Mandala Ediciones. 1999. Bucay, Jorge. L’elefant encadenat. Il·lustracions de Gusti. Serres/RBA. 2008. Carter, Rita. El nuevo libro del cerebro. RBA. 2002. Centelles, Jaume. La biblioteca, el cor de l’escola. Col·lecció Rosa Sensat. Premi Rosa Sensat de Pedagogia 2004.

159


Bibliografia

Compan, Isabel. «El moviment obre la porta de l’aprenentatge». Perspectiva Escolar, núm. 333, març 2009. Monogràfic: «Cervell, educació i aprenentatge». Dennison, Paul E; Dennison, Gail E. Brain Gym, aprendizaje de todo el cerebro. Ed. Robin Book. 1997. — Aprende mejor con gimnasia para el cerebro. 2005. Pax México. — Brain Gym. Le mouvement: clé de l’apprentissage, kinésiologie éducative. Éditions Le Souffle d’Or. 1992. — Edu-K for Kids! Edu-Kinesthetics. 1987. De Pagès, Eugènia; Reñé, Alba. Com ser docent i no deixar-hi la pell. Graó 2008. Diamond, John. Kinesiología del comportamiento. Edaf. 1988. Dispenza, Joe. Desarrolla tu cerebro. La ciencia de cambiar tu mente. Palmyra. 2008. Emoto, Masaru. Mensajes del agua. La liebre de marzo. 2003. Fontana, D; Slack, I. Enseñar a meditar a los niños. Ed. Oniro. 1999. Gardner, H. Inteligencias múltiples. Paidós Ibérica. 1997. Garriga, Joan. ¿Donde estan las monedas? El cuento de nuestros padres. Rigden-Institut Gestalt. 2009. Godoy, José Luis. Kinesiología. Tu cuerpo responde. Mandala Ediciones. 1998. Griñó, David. La fira de Sant Ponç. Centre d’Estudis, Documentació i Arxiu Històric del Raval. Griss, S. Minds in Motion. Portsmouth. Heinemann. 1998. Hannaford, C. La gymnastique des neurones. Jacques Grancher Editeur. 160


Bibliografia

1997. — Connaître son profil dominant. Un outil pour comprendre notre façon d’apprendre. Éditions de la Chenelière. 2007. Larreula, Enric. El sol que no tenia memòria. Ed. Teide. 1982. Lesch, Matthias; Förder, Gabriele. Kinesiología práctica. Integral. 1999. Loos, Sigrid; Metref, K. Jugando se aprendre mucho. Ed. Narcea. 2007. Loos, Sigrid; Hoinkis, Ute. Las personas discapacitadas también juegan. Ed. Narcea. 2007. Mèlich, Joan Carles; Palou, Juli; Poch, Concepció; Fons, Montserrat. La veu de l’altre. Reflexions i experiències per educar en valors ètics. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. 2000 Parker, Leila. Guia fácil de Kinesiología. Robin Book. 1997 Pennac, Daniel. Mal d’escola. Biblioteca Universal Empúries. 2008. Pujol, M. A; Roig, Tina. Recull de poemes per a petits i grans. Il·lustracions de Nöelle Granger. Rosa Sensat-Kairos. 1978. Selye, Hans.“Stress without distress”. Editorial Signet. 1974 Stokes, G. Qué fácil es aprender sin estrés. Vida Kine: Montmeló. 1998 Tolle, Eckhart. El silencii parla. Editorial Viena. 2005. Vallvé, Lluís. Ha de ploure cap amunt. Reflexions d’un mestre de plàstica. Premi Rosa Sensat de Pedagogia 2008. VI Jornades d’Innovació en l’Etapa d’Educació Infantil. La comunicació a les primeres edats. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. 2003.

161


Bibliografia

Webs International Association of Specialized Kinesiologists. http://www.iask.org Brain Gym International. http://www.braingym.org. Namaste. Associació per al benestar del cos i de la consciència. http://www. namaste.cat/ Kinemocions. http://www.kinemocions.com/ Curs de Kinesiologia Holística (vídeos). http://www.saludholistica.com/ es/6/24 Psicopedagogía holística. http://psicopedagogia-holistica.blogspot.com/ P. A. C. E. for anxiety attacks (brain gym exercise). http://www.youtube.com/ watch?v=_U44mPXEBdA&feature=related CAP sur le bien-être humain. http://www.caphumain.com/ Vision Gym activities. http://www.youtube.com/watch?v=MJCDr0Ivs5c&fea ture=related Brain Gym with Sharon Gelber. http://www.youtube.com/watch?v=Y_Y0bD7i3TY

162


La Kinesiologia Educativa a l'escola  

Una eina per afrontar les dificultats en l‘aprenentatge. Llicència d'estudis atorgada per l'IMEB. 2008-2009

Advertisement