Issuu on Google+

Itinerari 3


Activitat nº 1 El grups hem fet un magnífic treball de documentació, sobre la història de Granollers i han trobat els estudis sobre l’origen del nom de la vila. Época romana

944 1040 1291 1366-1380 Segle XIV-XV 1418 1462-1472 Segle XVI (segle d’or)

Final del segle XVI 1808-1814

1854 1875 Mitjans del segle XIX

1902-1904 1919

Existeix la Necròpolis de Can Trullàs. Granollers s’anomenava Semproniana. Era una vil·la situada en l’encreuament de tres vies romanes. La ciutat es coneix com a Granularios Subteriore. Ja es coneix el mercat de Granollers. Es van començar a bastir les muralles. S’aixequen les muralles sota el regnat de Pere III. Bertran de Seva construeix l’antic hospital. Alfons IV declara la ciutat com a carrer de Barcelona. Es produeix la guerra Civil que enfronta la monarquia de Joan II i la Generalitat. A Granollers hi ha augment demogràfic. El mercat prospera. Es fan importants construccions com la nova esglèsia parroquial de Sant Esteve, el Convent dels Caputxins, l’esglèsia de Sant Fransesc i la Porxada. Aquesta prosperitat acaba per la lluita durant la Guerra dels Segadors. S’enderroquen les muralles. Es contrueix la Casa de la Vil·la. Guerra del Francès, Granollers es va oposar a l’ocupació Napoleònica. Va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. S’inaugura el tram del ferrocarril de Barcelona a Granollers. Conflicte de la III Carlinada. 3000 Carlins assalten Granollers segresten a l’alcalde i a 33 persones més. L’activitat econòmica de la ciutat va evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i a poc a poc es converteix en una ciutat més industrial i comercial que agrícola. L’arquitecte Simó Codorní reforma l’Ajuntament i el deixa tal i com és actualment. Es construeix el conjunt d’edificis


1922 1934 1936-1939

1943 1956-1975

Després de la mort de Franco 1988 Principi dels 90

1991

1992 2000

Hospital-Asil. S’incorporen a Granollers el Lledoner, segregat de les Franqueses del Vallès i el municipi de Palou. Fets d’Octubre. La Guerra Civil : 31 de maig de 1938 bombardeig a Granollers deixa la Porxada malmesa. 24 25 26 de gener de 1939 segon bombardeig de la ciutat. 28 de gener del 1939 les tropes de Franco entren a Granollers. Celebració de la primera Fira de L’Ascensió. Creixement demogràfic molt destacat per la immigració i augment de la natalitat. Augment urbanístic. La crisi tèxtil dóna pas a la indústria més diversa. Rafael Ballús del PSC serà alcalde fins 1986 després serà Josep Pujadas. Es constitueix el Consell Comarcal presidit per Josep Serratusell. Enderroc de l’antiga Foneria de Can Trullàs. Tancament definitiu de la fàbrica Roca Umbert. S’inaugura el Circuit de Catalunya i el Palau d’Esport ( va ser la seu de la competició d’handbol de les Olimpíades de 1992) Moció de censura i es converteix en alcalde Josep Serratusell. Al cementiri del Ramassar s’acull el monument en commemoració del bombardeig de Granollers.


Activitat nº 2 Només hem trobat un avi i una avia que recordin aquest esdeveniment: un ens explica que recorda la il·lusió amb el qual el van viure per el seu significat catalanista. L’altra fins i tot ens comenta que va fer una estança a les cel·les de més d’un dia. També et mostrem la informació que hem trobat d’aquest esdeveniment.

L'ENTRONITZACIÓ DE LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU El 27 d'abril de 1947 la imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou col.locada al tronestoig que una ampla campanya popular havia fet possible. Fou una diada memorable, a la qual milers i milers de catalans van donar la significació d'una esperançada represa de tantes coses que havien quedat estroncades per l'esclat de la guerra civil del 1936 i per les seves tràgiques conseqüències, tant durant els anys mateixos de la guerra com durant els primers temps de la dura postguerra. L'any 1947 Catalunya es trobava encara commocionada per la desfeta i la repressió. Era un poble vençut i dividit. Fou en aquesta situació que l'abat Escarré llançà la idea de fer per a la Mare de Déu de Montserrat un nou tron, ofrena del poble de Catalunya. Volia que fos una àmplia mobilització popular a l'entorn de Montserrat, oberta de tot el poble català, sota el signe de la catalanitat, de la reconciliació nacional i de la germanor. Així Montserrat tornaria a esdevenir el símbol de la unitat del poble català. Per assolir aquest objectiu, l'abat Escarré creà la "Comissió Abat Oliba", formada per persones d'ideologies i d'estaments diversos, d'acord amb l'esperit de reconciliació que havia de presidir les festes. L'obra d'aquesta Comissió fou molt notable. La resposta dels devots fou entusiasta i generosa. L'aportació de joies i objectes de valor per a la realització material del tron depassà llargament les previsions i permeté de donar molta més volada al projecte. Una forma esplèndida de participació foren els pelegrinatges peu, en especial l'ascensió a la muntanya. I la Vetlla de Santa Maria, on se succeïren les representacions d'una trentena de comarques i es féu l'ofrena de les primeres llànties. I va arribar el dia 27 d'abril de 1947. Unes cent mil persones s'aplegaven a Montserrat, enfervorides. Tot hi respirava catalanitat i una religiositat oberta. Fins i tot la bandera catalana, tot i que il.legalment, presidí la festa des d'un dels cims propers.


Activitat nº 3 El nostre tutor, l’Àngel, ens ha ensenyat com es fan gràfics amb l’excel.

Activitats i celebracions a Montserrat

4439

440

2859 95 662 10 21 9

6234

Grups a Missa Conventual

Noces d'Argent a Conventual

Noces d'Or a Conventual

Corals i orquestres

Altres celebracions

Altres Noces d'Argent

Altres Noces d'Or

60è aniversari de casament

Intencions de misses

Misses gregorianes

Xerrades a grups o romeries


Activitat nº 4 Per a fer aquesta activitat em preguntat a la nostra professora de religió que és monja i d’això en sap molt.

8 Jaume el Major

j

9 Bartomeu 1 Andreu 0 1 Maties 1

i d

SÍMBOL Porra Creu Llança Serra Bastó Claus, creu invertida El més jove, amb llibre Bordó de pelegrí, capeta amb petxines Ganivet Creu en aspa

h

Destral

1 2 3 4 5 6 7

APÒSTOL Judes Tedeu Felip Tomàs Simó Jaume el Menor Pere

b g f l k a

Joan Evangelista

e


itinerari3