Page 1

- Versió en català -


1

Saps que tots tenim un gran regal guardat en el cel?

Una noia valenta La Montse Grases va néixer el 10 de juliol del 1941 a la ciutat de Barcelona. Era una nena riallera i molt bona. Quan era petita, els seus pares ja li van ensenyar que Déu Pare ens té guardat a tots un gran regal: el cel. Aquest regal ningú se’l pot imaginar de tan extraordinari que és. Però, què hem de fer per aconseguir-ho? Estimar! En primer lloc, hem d’estimar moltíssim Jesús i després tots els altres. Això, ja ho va aprendre la Montse de seguida.


2

No ho dubtis mai! JesĂşs sempre escolta les nostres oracions La Montse tenia una gran famĂ­lia amb molts germans i germanes.


3

La veritable alegria neix quan descobrim que som fills de Déu

Tota la família Grases estiuejava en un poblet del Montseny que es deia Seva. A la Montse li anava molt bé l’aire de la muntanya per a la seva salut. A la casa on vivien, “Villa Josefa”, s’hi respirava alegria. Sempre hi havia moviment de nens i nenes que entraven i sortien. Uns cantaven, altres jugaven, anaven amb bicicleta… La Montse enmig d’aquest ambient tenia un caràcter alegre, obert. De vegades també s’enfadava però de seguida se li passava i quan havia ofés algú, demanava perdó. La seva alegria sortia de dintre seu. Ella ja sabia que era filla de Déu.


4

La primera Comunió: una abraçada amb Jesús

La Montse esperava amb molta il·lusió la seva primera Comunió. Ella havia après moltes coses sobre Jesús gràcies a la seva família i a l’escola. Aquella primera Comunió va ser com una gran abraçada amb Jesús. Des de llavors no va deixar mai d’anar a missa els diumenges. La Montse ja va descobrir la força que et dóna Jesús a l’Eucaristia. Ell és el millor regal.


5

Quan quedis meravellat de la bellesa de la natura (el mar, les muntanyes, els arbres, els rius, el cel...) dóna-li gràcies a Déu. Ell és el creador!!!

Les excursions a la muntanya, especialment al Matagalls, eren les preferides de la Montse.


De vegades feien curses amb els amics a veure qui arribava primer al cim. Un cop allà, esclatava d’alegria al contemplar l’immensitat i la bellesa del paissatge. Semblava com si per uns moments la terra i el cel s’unissin. Valien la pena tots els esforços. La Montse donava gràcies a Déu.


6

El temps és or, aprofita’l per ser millor!

De vegades ens avorrim o no sabem què fer. Cal aprofitar el temps de lleure per aprendre altres habilitats, hobbies, valors... Per això la mare de la Montse li va proposar anar a l’Escola Llar de Barcelona per aprendre a tocar el piano, fer teatre, preparar pastissos, treballs manuals, etc. A Llar també aprenia a ser millor estudiant, millor amiga i millor filla de Déu. Hi havia moltes alumnes i s’ho passaven molt bé.


El mossén també participava en la seva formació cristiana. Els ensenyava a descobrir les petjades de Déu. A la Montse li agradava molt i volia avançar en aquest camí. No en tenia prou i volia estimar cada vegada més a Jesús. Ella se sentia feliç per això convidava les seves amigues a que anessin a Llar. Volia compartir amb elles la seva alegria. La Montse s’adonava que com més avançava en la vida cristiana més a prop de Jesús estava.


7

Obre els ulls i digues sí a Jesús. T’està esperant!

La Montse seguia esforçant-se per millorar. Això es notava en que procurava fer la feina ben feta, somriure davant el que la molestava i fer la vida més amable als que l’envoltaven. Un bon dia, després de pensar-ho bé, va decidir fer un curs de recés per resar amb serenor i intensitat. Tenia dubtes, interrogants, però a la vegada grans il·lusions i grans reptes. Sentia com si alguna cosa important hagués de passar. Li va demanar a Déu que li fes saber el camí que Ell volia per a ella, és a dir, la seva voluntat. Després de meditar la decisió que prendria, els dubtes van desaparèixer va veure clar el seu camí a l’Opus Dei: servir l’Església i estimar Déu a través del seu treball quotidià. La Montse va rebre un regal meravellós de Déu: la vocació. Ella era conscient i en donava gràcies.


És a l’oració on Déu ens dóna a conéixer com podem ser feliços complint la seva voluntat. Li podem preguntar cada dia: Jesús, què vols de mi? La Montse resava una estona cada dia. Parlava amb Jesús de les seves alegries i també de les coses que l’amoïnaven per deixar-les a les seves mans.


8

Els plans de Déu són millors que els nostres!

La Montse tenia els seus plans de futur. Estava il·lusionada amb marxar a estudiar a París (França) on viuria en un centre de l’Obra per primer cop. Ella ja pensava en les noves amigues que faria i com les ajudaria a apropar-se a Jesús. Però Déu tenia altres plans per a ella. Uns quants dies després li va començar a fer mal la cama i els seus pares la van portar al metge. Li van diagnosticar un tumor que no es podia curar. Ella quan ho va saber, se’n va anar a la seva habitació i de genolls va resar a la Mare de Déu de Montserrat. Li va dir: “El que tu vulguis”. Es va abandonar a les mans de Déu. Es ficà al llit perquè ja era tard i als pocs minuts va quedar ben adormida.


9

El dolor dóna els seus fruits de pau i alegria si sabem oferir-lo a Déu.

La Montse sempre havia gaudit molt amb tot el que feia. Li encantava l’esport, el cinema, passejar amb les seves amigues... La seva malaltia va fer que hagués de deixar algunes de les activitats que tant li agradaven, però va descobrir també de manera especial l’afecte de la seva família i les seves amigues. L’Amor de Déu va ser sempre la seva força. Estava molt unida a Jesús i mirava d’imitar-lo en tot. Ara era com si la Montse també compartís una petita part dels dolors de Jesús a la Creu. Ella oferia els seus dolors per les intencions del Sant Pare, pel fundador de l’Obra, pels malalts...


Deia que aquest sacrifici valia la pena. Després li venia una gran pau i alegria. Els familiars i amics que la visitaven quedaven admirats de la seva fortalesa, generositat i bon humor. Déu ja estava preparant per a la Montse un regal per a tota l’eternitat: el Cel. Ella ja ho sabia i ho esperava amb impaciència. La Montse s’en va anar al cel el 26 de març de 1959. Tenia 17 anys. Des de llavors ha fet molts favors a les persones que li han demanat amb fe. El seu exemple de vida cristiana ha estat un referent per a moltes persones. L’Església està estudiant la possibilitat de proclamar-la santa.

Què són 17 anys vivint aquí a la terra davant tota l’eternitat en el cel? La Montse tenia els seus projectes de futur, però aviat va entendre que Déu li volia donar el regal que feia temps que tenia preparat per a ella. Ara era el moment! Els plans de la Montse ja no tenien importància comparats amb els plans de Déu. Ella sabia que aviat es trobaria amb Jesús i per això estava contenta, encara que estigués al llit. Li volia portar també regals. Aquells que ella havia après de petita que a Jesús li agraden. Quan li feia mal a la cama, pensava “a Tu, Jesϊs meu, també et feien mal els claus que et van clavar a la creu i no et queixaves. Tot ho vas fer perquè ens estimaves tant. Ens volies salvar i obrir-nos les portes del cel. Tot per amor. Jo ara vull fer com Tu. Encara que em faci mal, seré forta com Tu ho vas ser. Aquest dolor l’ofereixo per que aquesta amiga que em ve a visitar tambè estimi Jesús i vagi al cel, aquesta molèstia...” Mica en mica la Montse va anar omplint les seves mans de regals molt agradables al Senyor. Quan les seves mans estaven plenes a vessar, Déu la va cridar i li va dir: “Montse ja pots venir”.

Montse Grases. Una noia valenta  

Versió al català de: Montse Grases. Una chica valiente La Montse Grases va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1941. En plena juventut, l...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you