Page 1

La màscara d’Anton P. Txèkhov

www.museum iniaturesbesalu.com


En el club social de la ciutat de X se celebrava, amb fins benèfics, un ball de màscares o, com l’anomenaven les senyoretes de la localitat, "un ball de parelles". Ja era mitjanit. Uns quants intel·lectuals sense antifaç, que no ballaven -en total eren cinc-, estaven asseguts a la sala de lectura, al voltant d'una gran taula, amb els nassos i les barbes amagats darrere del diari; llegien, dormitaven o, segons l'expressió del cronista local dels diaris de la capital, meditaven. Des del saló del ball arribaven els sons d'una contradansa. Per davant de la porta corrien en un anar i venir incessant els cambrers, trepitjant amb força, però a la sala de lectura hi regnava un silenci profund. - Crec que aquí estarem més còmodes -es va sentir de sobte una veu de baix que semblava sortir d'una caverna. Per aquí, noies, vinguin aquí! La porta es va obrir i va entrar al saló de lectura un home ample i robust, disfressat de cotxer, amb el barret adornat de plomes de paó i amb antifaç posat. El seguien dues dames, també amb antifaç, i un cambrer, que portava una safata amb unes ampolles de vi negre, una altra de licor i diversos gots. - Aquí estarem molt frescos! -va dir l'individu robust. Posa la safata sobre la taula ... Seguin, damisel·les. ¡Je vu primer a la trimontran! I vostès, senyors, facin lloc. No han pas d’ocupar la taula... L'individu va trontollar i amb una mà va tirar a terra diverses revistes. - Posa la safata aquí! Senyors lectors, apartin-se. Ja n'hi ha prou de diaris i de política. - Li agrairia que no fes tant d’enrenou -va dir un dels intel·lectuals mirant el disfressat per sobre de les ulleres. Som a la sala de lectura i no en un bufet ... No és un lloc per beure. - Per què no és un lloc per beure? És que la taula trontolla o el sostre amenaça d’ensorrar-se? És estrany, però no tinc temps per a xerrades ... Deixin els diaris. Ja han llegit prou, ja s'han fet massa intel·ligents… A més, és perjudicial per a la vista i, sobretot, és que jo no ho vull i amb això n'hi ha prou. El cambrer va posar la safata sobre la taula i, amb el tovalló damunt del braç, es va quedar dret al costat de la porta. Les dames van començar immediatament amb el vi negre. - Com és possible que hi hagi gent tan intel·ligent que prefereixi els diaris a aquestes begudes? -va començar a dir l'individu de les plomes de paó, servint-se licor. Segons la meva opinió, respectables senyors, prefereixen vostès la lectura perquè no tenen diners per beure. Tinc raó? Ha, ha, ha...! Vostès es passen tot el temps llegint. I què és el que hi ha escrit? Senyor de les ulleres, quins esdeveniments ha llegit vostè? Bé, deixi de donar-se importància. Millor begui. L'individu de les plomes de paó es va aixecar i va arrencar el diari de les mans del senyor de les ulleres. Aquest es va tornar pàl·lid, després es va posar vermell i va mirar amb sorpresaels altres intel·lectuals, que alhora també el van mirar. - Vostè s'extralimita, senyor! -va esclatar ofès. Vostè converteix un saló de lectura en una taverna, es permet tota mena d'excessos, em pren el diari de les mans. No ho puc tolerar! Vostè no sap amb qui tracta, senyor meu! Sóc el director del Banc, Yestiakov. - M'importa un rave que siguis Yestiakov. I pel que fa al teu diari, mira ... L'individu va aixecar el diari i el va fer miques./ el va esparrecar. - Senyors, però què és això? -va balbotejar Yestiakov estupefacte-. Això és estrany, això ja sobrepassa el que és normal ... - S'ha enfadat! -va riure l’home disfressat. Uf! Quin ensurt m’ha donat! Fins i tot tremolo de por! Escolteu-me, respectables senyors. Bromes a part, no tinc ganes de


conversar amb vostès ... I com que vull quedar-me aquí tot sol amb les damisel·les, i desitjo passar-hi una bona estona, els prego que no em contradiguin i se’n vagin ... Anem! Senyor Belebujin, marxi amb els diables! Per què estan arrufant les celles? Si t'ho dic, te n'has d'anar. I ràpid, no fos cas que en un mal moment et deixés anar algun clatellot. - Però, com és això? -va dir Belebujin, el tresorer de la Junta dels Orfes, arronsant les espatlles. Ni tan sols puc entendre ... Un insolent irromp aquí i. .. de sobte passen aquestes coses! - Quina paraula és aquesta d'insolent? -va cridar enfadat l'individu de les plomes de paó, i va colpejar amb el puny la taula amb tanta força que els gots van saltar a la safata-. Amb qui parles? Et creus que com que estic disfressat pots dir-me tota classe d’ impertinències? Atrevit! Fot el camp d'aquí, mentre estiguis sa i estalvi! Que se'n vagin tots, que cap bergant es quedi aquí! Al diable! - Bé, ara veurem! -va dir Yestiakov, i fins i tot les ulleres se li havien humitejat d'emoció. Ja l’hi ensenyaré! A veure, truqueu a l’encarregat! Un minut més tard entrava l'encarregat, un homenet pèl-roig, amb una cinteta blau al trau. Estava sufocat a conseqüència del ball. - Li prego que surti-va començar-. Aquí no es pot beure. Faci el favor d'anar al bufet! - I tu d'on surts? -va preguntar l’home disfressat-. És que t'he cridat? -li demano que no em tutegi i que surti immediatament. - Escolta, amic, et dono un minut de temps ... Com que ets la persona responsable, fes el favor de treure d'aquí aquests artistes. A les meves damisel·les no els agrada que hi hagi ningú aquí ... Pagant amb els meus diners, tindré el gust que estiguin bé. - Segons sembla, aquest imbècil no comprèn que no està en una quadra-va cridar Yestiakov. Truquin a Evstrat Spiridónovich. Evstrat Spiridónovich, un ancià amb uniforme de policia, no va trigar a presentar-se. - Li prego que surti d'aquí! -va dir amb veu ronca, amb ulls desorbitats i movent el bigoti tenyit. - Ai, quin ensurt! -va pronunciar l'individu, i es va posar a riure amb ganes. M'he espantat, paraula d'honor! Quina por! Bigotis com els d'un gat, els ulls desorbitats ... ha, ha, ha...! - li demano que no discuteixi! -va cridar amb totes les seves forces Evstrat Spiridónovich, tremolant d'ira-. Surt d'aquí! Demanaré que et facin fora d'aquí! A la sala de lectura es va armar un enrenou indescriptible. Evstrat Spiridónovich, vermell com un cranc, cridava i picava de peus. Yestiakov cridava, Belebujin vociferava. Tots els intel·lectuals cridaven, però les seves veus eren sufocades per la veu de baix, ofegada i espessa, del disfressat. A causa del tumult general es va interrompre el ball i el públic va córrer cap a la sala de lectura. Evstrat Spiridónovich, a fi d'inspirar més respecte, va fer venir tots els policies que es trobaven al club i es va asseure a aixecar acta. - Escriu, escriu-deia la màscara, ficant un dit sota la ploma. Què és el que em passarà ara? Pobre de mi! Per què em volen perdre? el pobre orfenet que sóc? Ha, ha! Bé. Ja està l'acta? Han signat tots? Doncs ara, mirin! Un ...dos... tres! L'individu es va aixecar amb tota la seva alçada i es va arrencar l'antifaç. Després d'haver descobert la seva cara de borratxo i d'admirar l'efecte produït, es va deixar caure a la butaca, rient alegrement. En realitat, la impressió que havia produït era extraordinària. Els intel·lectuals havien quedat blancs i es van mirar perplexos; alguns fins i tot es van rascar el clatell.


Evstrat Spiridónovich va estossegar com quan algú sense voler ha comès una ximpleria imperdonable. Tots van reconèixer en el camorrista l'industrial milionari de la ciutat, ciutadà benemèrit, el mateix Piatigórov, famós pels seus escàndols, per les seves donacions i, com més d'una vegada s’havia dit al diari de la localitat, pel seu amor a la cultura. - I bé, marxaran vostès o no? -va preguntar després d'un minut de silenci. Els intel·lectuals, sense dir ni una paraula, van sortir caminant de puntetes i Piatigórov va tancar la porta darrere seu. - Però si tu sabies que aquest era Piatigórov! - deia un minut més tard Evstrat Spiridónovich amb veu ronca, tot sacsejant el cambrer, que portava més vi a la biblioteca. Per què no has dit res? - M 'ho havia prohibit. -T 'ho havia prohibit ... Si ens fan tancar, durant un mes, maleït, llavors sabràs el que està prohibit. Fora! ...I vostès, senyors, també són bons -dirigint-se als intel·lectuals. Aixecar/provocar un motí! Potser no podien sortir del saló de lectura deu minuts? Ara, pateixin les conseqüències. Ei, senyors, senyors ...! No m'agrada gens, paraula d'honor. Els intel·lectuals, abatuts, capcots i perplexos, amb aire culpable, caminaven pel club com si pressentissin una cosa dolenta. Les seves esposes i filles, en saber que Piatigórov havia estat ofès i que estava enfadat, van perdre l'animació i van començar a marxar cap a casa. A les dues de la matinada va sortir Piatigórov de la sala de lectura. Estava borratxo i trontollava. Va entrar a la sala de ball, es va asseure al costat de l'orquestra i es va quedar adormit al so de la música, i, després d’inclinar tristament el cap, es va posar a roncar. - No toqueu! -van ordenar els organitzadors del ball als músics, fent grans escarafalls. Silenci! Egor Nílich dorm ... - Voleu que l'acompanyi a casa, Egor Nílich? -va preguntar Belebujin, inclinant-se per parlar a cau d'orella del milionari. Piatigórov va moure els llavis, com si volgués allunyar una mosca de la galta. - Em permet acompanyar-lo a casa? -va repetir Belebujin-o aviso que li enviïn el cotxe? - Eh? Què? Què vols? - Acompanyar-lo a casa ... És hora de dormir. - Bé. Acompanya’m. Belebujin va resplendir de plaer i va començar a aixecar Platigórov. Els altres intel•lectuals es van acostar corrent i, somrient de manera agradable, van aixecar al benemèrit ciutadà i el van conduir amb molta cura al cotxe. -Només un artista, un geni, pot prendre així el pèl a tot un grup de gent -deia Yestiakov en to alegre, ajudant-lo a seure. Estic sorprès de veritat. No puc parar de riure. Ha, ha! Cregui que ni en els teatres no he rigut mai tant. Tota la vida recordaré aquesta nit inoblidable! Després d'haver acompanyat Platigórov, els intel·lectuals van recobrar l'alegria i es van tranquil·litzar. -A mi em va donar la mà a l’acomiadar-se -va dir Yestiakov molt content. Després ja no està enfadat. - Déu et’escolti! -va sospirar Evstrat Spiridónovich. És un canalla, un home vil, però és un benefactor. No se’l pot contrariar.

Col·laboració de MICROMUNDI amb Liberis Liber, 2a. Fira d’Editorials Independents, 15/16 0ctubre 2011

Conte de Txèkhov  

Conte curt La màscara

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you