Issuu on Google+

Mercè Rodoreda (1908-1983)


És una dona i considerem important que l’alumnat tingui referents femenins perquè històricament l’ensenyament ha silenciat l’aportació femenina a la cultura.

Té un estil narratiu poètic farcit de simbolismes que, en el cas dels contes es fa molt evident, i permet treballar àmpliament la imaginació de l’alumnat.

Mercè Rodoreda és una autèntica creadora: “...si un dia surt de mi una obra que per la seva qualitat pesi tant com exigeix el meu voler, donaré per liquidats tots els deutes que encara reclamo a la vida."


1908: Neix a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona.

1915-1918: Escolarització.

1928: Es casa amb el germà de la seva mare, un any més tard neix un fill.

1938: Publicació d’Aloma, novel.la d’inspiració autobiogràfica.

1939: acaba la guerra i comença el seu exili a França.


Es va guanyar la vida com a cosidora. Seguia escrivint: “…escriure en català a l’estranger és com voler que floreixin flors al pol Nord…”

1949: La van anomenar Mestre en Gai Saber perquè havia guanyat tres premis dels Jocs Florals

1962: Plaça del Diamant

1967: Jardí vora el mar

1974: Mirall Trencat


1979: S’instal.la definitivament a Catalunya

1980: Rep el premi d’Honor de les Lletres Catalanes: primera dona que el rep.

1983: Mor a Girona

1986: Publicació pòstuma de la novel.la La mort i la Primavera


 Què

volem: Fer comprendre a l’alumnat que

 Com

ho farem: Realitzarem un mural entre

aquesta autora és un ésser humà de carn i ossos i que va viure moments molt durs (una guerra o l’exili).

tots amb fotos de l’autora.


 Què

volem: Conèixer part de la seva obra.

 Com

ho farem: Portarem tres dels llibres

Que sàpiguen que, a part de literatura infantil, ha escrit literatura per a adults. més coneguts: Mirall trencat, El carrer de les Camèlies i La plaça del Diamant del qual llegirem un petit fragment.


“I mentre pensava així van néixer les olors i les pudors. Totes. Empaitant-se, fent-se lloc i fugint i tornant: l’olor de terrat amb coloms i l’olor de terrat sense coloms i la pudor de lleixiu que quan vaig ser casada vaig saber quina mena de pudor era. I l’olor de sang que ja era com un anunci d’olor de mort. I l’olor de sofre dels coets i de les piules aquella vegada a la plaça del Diamant i olor de paper de les flors de paper i olor de sec de l’esparreguera que s’esmicolava i feia un gruix a terra de coses petites petites que eren el verd que havia fugit de la branca. I l’olor del mar tan forta [...]. I l’olor dels nens quan eren petits, de llet i de saliva, de llet encara bona i de llet enviada agra”. La Plaça del Diamant


 Què

volem: Conèixer aquest espai i gaudir de

la literatura d’una manera lúdica i divertida.  Com

ho farem: Anirem a visitar la biblioteca

Roca Umbert de Granollers per escoltar un conte de Mercè Rodoreda i veure com el van il·lustrant.


 Què

volem: Gaudir d’un conte de l’autora

 Com

ho farem: representació, comentari de

adaptat a text dramàtic i aprofundir en les imatges poètiques. les imatges poètiques i dibuix lliure.

 Perquè

La noieta daurada : Aquest

conte utilitza un estil narratiu poètic que potencia l’esperit imaginatiu i simbòlic de l’infant. El conte té un final obert que desperta la imaginació de l’infant.


La lectura pot ser refugi. Pot ser una porta oberta a mons fantàstics. Pot ser un camí cap a la pròpia coneixença i de l’entorn, un camí de maduresa. Pot ser distracció, joc, aventura. En definitiva pot acompanyar la persona que en gaudeix tota la vida. Si com a mestres aconseguim en un futur que els infants de la nostre classe comencin a establir aquest llaços d’amistat amb la creació literària, podrem sentirnos plenament satisfets/es per la nostra feina.


Rodoreda