Page 5

SENIOR I EL COR BRUTAL Miquel Àngel Landete i els seus acòlits, acaben d’editar “El Poder del Voler” (Malatesta Records, 2014). Tempesta després de la calma, abandonen el format acústic per a posar de nou les guitarres i la distorsió en primera línia de foc. Presideix, invertida, la Stars & Stripes amb els colors de la senyera. Amb tots vosaltres: Senior i el Cor Brutal. Foren una de les bandes participants en Girando Por Salas, un experiment pretesament promocional, però en essència propagandístic, muntat amb “diners del contribuent i no massa ben utilitzat” que, això sí, els permeté “cantar en valencià en llocs on serà molt difícil que tornem a tocar: Mèrida, Navarra, Osca…” i editar el que és el seu quart disc d’estudi (traient “Nu” de la llista). Així, i sense que s’haja complit un any des de l’edició de “València, Califòrnia”

(Malatesta Records, 2013), veu la llum “El Poder del Voler”, una mena de continuació lògica, i també un complement perfecte d’aquell. “Necessites els dos estats d’ànim, de manera cíclica, al llarg de tota la vida. Si solament tens un dels dos, t’estàs perdent coses importants.” Que ambdós discs comencen amb la mateixa cançó, tampoc és fruit de l’atzar. “‘La Bomba De Plaer’ fou el gallet que disparà el concepte dels dos àlbums: fer dues mostres estètiques oposades basant-nos en un tema i en un missatge, i després desenvolupar la resta de temes dels dos discs a partir del primer.” Perquè, ja siga xiuxiuejat o cridat als quatre vents, el missatge, i la intenció que arribe a l’oient, són parts vitals del procés creatiu. “En València, Califòrnia, el tipus d’escriptura o la forma d’embolicar el missatge estava condicionada tant pel, a priori, conflicte del missatge en si (amar la ciutat vs odiar el país) com per la música que l’acompanyava

de allí Toni Novelty Foto Antonio Martín Callejas

Senior i el Cor Brutal Foto Liberto Peiró

ROCK DE LA COSTA EST

TONI

SALA NOVELTY

Bruce Springsteen

“Born to run” (Columbia, 1975)

Considerado como uno de los mejores discos de la historia del rock, hubo un tiempo que lo escuchaba una y otra vez sin descanso. Esas introducciones instrumentales al principio de cada tema son de locura. Con él empecé a amar el rock and roll con mayúsculas, tambiem Bruce fue mi primer concierto en directo. Para mi uno de los mejores directos del mundo. ■

“Me la pela que agrade o no la forma de protestar d’Amaral i Nacho Vegas. Allò que vertaderament compta és que als seus públics els arribe el missatge i els faça pensar i actuar. No la meua opinió snob” (folk acústic dylanià, per anomenar-la d’alguna manera). En El Poder Del Voler, els condicionants tornen a ser els mateixos, però de diferents característiques: tenim una suposada dicotomia (acte d’amor vs acte de violència) i una música que l’embolcalla (guitarres dels anys noranta).” Amb tot, mantenintse fidels a la seua llengua des d’aquell “L’experiència gratificant” (Malatesta Records, 2009): “És la mentida allò que més s’apropa a la música que fem: música americana cantada en valencià”. I és aquesta fidelitat i, alhora, haver sabut apartar-se, de forma tan subtil com evi-

de aquí

dent, dels obligats manaments del gènere (“quarentons barbuts amb camisa de quadres plorant sobre l’acústica”), fet que els ha valgut que un terme acunyat per la mateixa banda, estiga adquirint carta de naturalesa en l’idioma, havent aconseguit que molts entenguen que la forma en la qual Senior i el Cor Brutal trauen a la nostra costa est la música americana, pot resumir-se amb el mot ‘Valenciana’. I com podreu llegir-ho a la resta de publicacions especialitzades, i aquest redactor s’identifica més amb els herois locals que amb les llumeneres universals, ens botem la versió del disc i ens quedem amb qui encara sona als seus directes: la particularíssima (amén d’irreverent) adaptació del Fàcil de Els Pets de Constantí; en Valenciana: “Agre”. “Lluís Gavaldà sabia que li pegaríem la volta a la intenció original. No sé si s’esperava que la pervertírem tant (canviàrem, lletra, acords i fins i tot el títol) però està encantat amb el resultat.” ■ Javier Pérez

de más aquí

Radio Futura

Los Zigarros

(Ariola, 1985)

(Universal, 2013)

“De un país en llamas“

Me ha costado decidirme por un álbum de Radio Futura, me encanta todos, pero quizá este fue el mas innovador “El tonto Simón“, “No tocarte”... Para mi uno de los grupos mas importantes del rock nacional, precursores del rock latino, marcaron tendencia, de la que muchos grupos nacionales se verían influenciados. Una pena su disolución, me quedé con las ganas de verlos en directo. ■

“Los Zigarros”

El rock nacional necesitaba a Los Zigarros. Como decía la frase de Jon Landau “he visto el futuro del rock nacional”. Ovidi, Álvaro, Nacho y Adrián han conseguido a base de canciones con gran rítmo como ”Hablar, hablar, hablar”, y con emoción como en “Tras el cristal”, poner a bailar a todo el mundo a base de muy buen rock and roll y hacer que en emisoras de radio se oigan guitarras eléctricas. Ellos son puro rock and roll. ■

Entrevista l MondoSonoro.com l Edición Comunidad Valenciana l Junio 2014l 5

Profile for Mondo Comunidad Valenciana

MONDO SONORO COMUNIDAD VALENCIANA 218 JUNIO 2014  

MONDO SONORO COMUNIDAD VALENCIANA 218 JUNIO 2014  

Advertisement