Page 1


Direcció general del projecte Martí Peran amb la col·laboració de Claudia Herrera Projectes

ON BCN (Pau Faus, Pere Grimau, Domènec) Idensitat #5 Jardí de fang: Loreto Varela, Isaac Gimeno Radiomensió: Ingrid Guardiola, Daniel Miracle, Victor Masferrer Prospeccions: Celia Marín, Francesc Inés Hernández, Pedro Martínez Ruda Màster de Estudis Avançats d’Història de l’Art, Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Màster de Producció Artística i Recerca, UB José Luis Bravo, Ramon Dilla, Manuela Frudà, Julieta Dentone, Alexandra González, Patricia Hambrona, Rossella Lombardozzi, Tommaso Marzocchini, Álvaro Santiago, Arola Valls. Coordinació del projecte Pau Faus (ON/BCN) Maral Mikirditsian, Quim Moya, Núria Parés, Ramon Parramon (Idensitat #5) Mariona Moncunill i Dolors Juárez (Associació d’Amics de l’Art del Prat) Montserrat Morillas (Ajuntament del Prat) Disseny gràfic Exposició: Luis J. Higueras (Associació d’Amics de l’Art del Prat) Catàleg: Nickname Muntatge exposició Claudia Herrera, Mariona Moncunill, Luis J. Higueras, Álvaro Santiago, ON/ BCN, Idensitat

s

Observatori Prat DEL 21 DE MAIG AL 21 DE JUNY DE 2009

Impressió i tiratge catàleg: IMGESA, 1000 exemplars

Sala d’art josep Bages

Organitza:

C. Jaume Casanovas, 80 08820 El Prat de Llobregat Tel. 93 478 22 37 torremuntadas@elprat.cat Horari De dimarts a dissabte, de 16 a 21 hores Diumenges i festius, d’11 a 14 hores Tancat, tots els dilluns

Col·laboren: Activitats vinculades a l'exposició Inauguració Dijous 21 de maig, a les 20 hores Jornada de treball oberta a tothom Dissabte 20 de juny Exploració del territori. Recorregut guiat pel col·lectiu Osservatorio Nomade/Barcelona A les 11 h, sortida del Centre d’Art Torre Muntadas (itinerari d’11 a 14 h) Taula rodona moderada per Martí Peran, comissari de l’exposició,

Amb el suport de:

amb la participació de: Fernando Domínguez Vázquez, director de l’Àrea d’Urbanisme, Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Ramon Parramon, director d’Idensitat. Artistes representants dels projectes seleccionats a la convocatòria Idensitat #05 Jardí de Fang, Radiomensió i Prospeccions. Pau Faus, Pere Grimau i Domènec d’Osservatorio Nomade/Barcelona i Patrícia Hambrona del Màster Oficial en Estudis Avançats d’Història de l’Art, UB. A les 18 h, al Centre d’Art Torre Muntadas


Observatori Prat martí peran

Observatori Prat és un projecte de projectes que assenyala possibles recerques sobre el territori del Prat de Llobregat. La iniciativa, promoguda des de l’Ajuntament, va recaure sobre un grup d’estudiants de la matèria “Polítiques de l’art contemporani. Nous mecanismes de producció i gestió” adreçada a investigadors del Màster d’Estudis Avançats d’Història de l’Art, del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i del Màster de Producció Artística i Recerca, tots impartits a la Universitat de Barcelona. En aquesta conjuntura, i després de diferents vicissituds que ens han obligat a redimensionar el conjunt del projecte, el grup de treball ha desenvolupat una tasca que es desglossa en tres fronts diferents: un projecte curatorial proposat per l’alumnat; una convocatòria específica per al Prat de producció i recerca en el context de la plataforma Idensitat i, finalment, la invitació al col·lectiu Osservatorio Nomade/Barcelona a desenvolupar una primera aproximació al territori. L’exposició que ara presentem només és un esborrany que prova de resumir tota aquesta feina d’una manera sintètica i entenedora. Els projectes curatorials han estan ideats al voltant dels dipòsits d’aigua de la plaça de Catalunya i del barri de Sant Cosme. En cadascun d’aquests projectes es combinen dos propòsits: programar unes intervencions artístiques i assajar mecanismes d’interacció amb el context social i paisatgístic del lloc. Amb l’exposició dels projectes, tanmateix, es planteja una oportunitat per avaluar-ne l’interès i fer-los efectius. Idensitat és una plataforma de reconegut prestigi que promou intervencions artístiques en l’espai públic. Promoguda des de Calaf, en aquests darrers anys s’ha estès fins a Manresa, Mataró i el Priorat. Atès que es tracta d’una iniciativa amb prestigi i ressò internacional, ens va semblar adequat de proposar que el Prat s’hi incorporés. El resultat va ser una convocatòria pública de projectes per a la intervenció en el dipòsit d’aigua de la plaça de Catalunya. A l’exposició es presenten de forma pública els projectes guanyadors. Osservatorio Nomade és un laboratori multidisciplinari de recerca del territori. Basat a Roma, Osservatorio Nomade disposa de cèl·lules de recerca a diferents ciutats del món. El 2006 es va crear l’equip ON/Barcelona, que ara ha estat convidat a desenvolupar unes exploracions en tot el terme municipal del Prat. El resultat ha estat una cartografia heterodoxa de la zona, on es posa l’èmfasi en la proliferació d’accidents naturals o urbanístics que fracturen el territori. Martí Peran, maig de 2009


ID#5 EL PRAT de llobregat iD#5 El Prat de Llobregat és un projecte d’Idensitat, impulsat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat, dins d’Observatori Prat. Projectes: Radiomensió Ingrid Guardiola, Victor Masferrer, Daniel Miracle EL Jardí de Fang Loreto Varela Morey, Isaac Gimeno Pujabet Prospeccions Francesc Inés Hernández, Pedro Martínez Ruda, Celia Marín Vega IDENSITAT #5 Direcció: Ramon Parramon Equip: Maral Mikirditsian, Quim Moya, Núria Parés, Anna Recasens, Eva Quintana col·labora: Llorenç Bonet, Laura Puebla Disseny gràfic: Jang Sub Lee Disseny interacció: Oscar Xavier Gómez Comitè de selecció: Francesca Comisso, comissària independent, membre del col·lectiu a.titolo i professora del Politècnic de Torí Iris Dressler i Hans D. Christ, directors del WKV Württembergischer Kunstverein Stuttgart Daniel García Andújar, artista Ramon Parramon, artista i director d’IDENSITAT Martí Peran, comissari independent i professor titular a la Universitat de Barcelona IDENSITAT #5 és un projecte impulsat per Ajuntament de Calaf Ajuntament de Manresa Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Col·labora i comparteix projectes amb Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró Priorat Centre d’Art Ajuntament del Prat de Llobregat Consonni La Capella (Ajuntament de Barcelona) Hangar http://idensitat.net

IDENSITAT

Què és iD#5 / El Prat de Llobregat

Idensitat és un projecte d’art que investiga les maneres d’incidir en l’àmbit de l’espai públic a través de propostes creatives en relació amb el lloc i el territori, des de la dimensió física i social. Es posiciona com a espai de producció i recerca en xarxa, fonamentat en el camp de l’art, per experimentar noves formes d’implicació i interacció en l’espai social.

L’Ajuntament del Prat de Llobregat i el projecte Observatori Prat han contribuït al fet que iD #5 reforci aquesta xarxa de col·laboracions possibilitant el desenvolupament d’ una selecció de projectes que intervenen sobre el dipòsit d’aigua de la plaça de Catalunya del Prat.

Les activitats que porta a terme són la producció de projectes, a partir de la combinació entre la convocatòria oberta i la invitació, amb la finalitat de promoure propostes de creadors per a llocs específics; accions educatives, adreçades a posar en relació persones, grups o col·lectius locals que desenvolupen activitats properes i a involucrar-los en els projectes; i projectes de documentació, que participen com a treballs realitzats en altres contextos. Tot plegat constitueix el camp d’investigació que, a l’entorn de l’espai públic, l’art i el territori, es desplega en cadascuna de les ciutats que hi participen. Mitjançant les accions de comunicació, l’exploració de nous formats expositius, les diferents vies de publicació i l’organització d’espais de discussió i debat es difonen els continguts que, en conjunt, defineixen IDENSITAT com a projecte de creació. Què és iD#5 iD #5 és la cinquena edició del projecte, que es desenvolupa entre finals del 2008 i principis del 2010. En les diferents edicions s’ha propiciat que el conjunt d’activitats s’articulin entorn a un lema o un concepte de treball, que en aquest cas es sintetitza sota les inicials iD. iD és Identitat / Densitat, síntesi que inicialment va donar nom al projecte, però també vol significar Investigar / Desenvolupar – Inventar / Descobrir – Implementar / Direccionar - Incidir / Definir - Implicar / Denunciar - Itinerar / Derivar – Integrar / Desplaçar - Innovar / Debatre – Intercanvi / Decreixement – Interrogar / Dissentir, entre altres múltiples combinacions de termes. IDENSITAT, iniciat a Calaf l’any 1999, ha evolucionat en aquest temps tot estenent una xarxa de col·laboracions entre diferents llocs i cercant metodologies per a la interacció de projectes de creació amb contextos socials, culturals i polítics de matisos diferenciats. D’aquesta manera, plantejat inicialment com una plataforma per a la producció de projectes que incideixen en l’espai públic, s’ha anat transformant en un espai de producció itinerant que transita pel territori amb els projectes que impulsa, alhora que genera visions, anàlisis i propostes de transformació al seu entorn.

El dipòsit d’aigua, que passarà a formar part del Centre Cultural Plaça de Catalunya, és un dels elements més emblemàtics de la ciutat, pel valor de l’aigua en una ciutat establerta sobre un delta, pel seu pes específic en l’imaginari col·lectiu ja que des de fa molts anys forma part de l’sky line del municipi. Sobre aquest element arquitectònic distintiu de la ciutat s’ha plantejat de fer una intervenció artística. Els tres projectes que es presenten varen ser seleccionats de la convocatòria oberta d’iD#5 per portar a terme una primera fase que consisteix en la recerca i el desenvolupament d’una proposta. Aquests projectes plantegen, de manera pròpia, reflexions que refereixen a la transformació de la ciutat i formulen respostes que, de manera directa o indirecta, incideixen en el dipòsit d’aigua. Les intervencions proposades comparteixen la voluntat d’anar més enllà de la transformació formal, cutània i monumental, condicionada per la potència mateixa de la torre. Totes elles han cultivat i desplegat processos d’investigació que exploren i impliquen el context social que propicia el lloc.


Observatori Prat idensitat # 5


ID#5 el jardí de fang Loreto Varela Morey, Isaac Gimeno Pujabet

ABANS QUE RES, LA TERRA I L’AIGUA Aquest projecte planteja investigar en la identitat i la memòria dels pratencs com a habitants del Delta, a la vegada que busca una mirada crítica del seu entorn. Històricament, els protagonistes d’aquestes terres van ser pastors i pagesos, que havien de lluitar dia a dia contra una terra fangosa i difícil, una terra dèltica, plana, plena d’aigua, sensible a tota influència. Aquest és un poble que ha lluitat contra l’adversitat, un poble en què el riu ha estat amic i enemic, que arrossega i conté història i aigua a la vegada. Actualment, una gran part de l’activitat laboral dels habitants del Prat, es relaciona amb els parcs industrials, l’aeroport i la ciutat de Barcelona. Conseqüentment hi ha una interdependència de les persones que viuen al Prat, amb els límits de la ciutat. Aquestes transformacions en la configuració de la ciutat, de quina manera incideixen en la identitat del Prat, avui? Què entenem per identitat i per memòria? Ambdós termes es relacionen amb el lloc i la pertinença a aquest. La relació de l’home i el lloc on viu. Dins la identitat geogràfica del Prat, trobem aquest ésser que existeix idèntic a si mateix en el temps i l’espai... l’aigua. La contradicció que planteja l’aigua que dóna vida i alhora inunda, obstaculitza i limita, que torna la terra fèrtil o la torna inestable, difícil de recórrer.

per... pot ser instrument de referència en un futur. El projecte vol re-inventar la imatge de la torre com a fita urbana. Per l’altra banda, la base de la torre, terreny del nou centre cultural del Prat, nou lloc per a la comunitat pratenca, de participació, d’aprenentatge, d’oci, de joc... per tant, fora del ritme vertiginós d’una ciutat modernitzada. En aquest lloc, és on podem re-trobar una memòria col·lectiva, on podem trobar: el jardí de fang. Però el fang es dilueix. Llavors, hi pot haver experiència visual en l’efímer i transitori? L’experiència és una construcció cultural... i el jardí de fang proposa la reconciliació amb la terra a través de l’experiència de manipular l’argila, de modelar-la, de descobrir-hi formes i de jugar-hi. EL JARDÍ DE FANG “La forma de vida d’un poble es reflexa” Jaume Codina En aquest jardí, aquest interior que va a un ritme menys accelerat, es pot trobar una petjada del passat i del present. Hom pot detenir-se a observar el nou entorn on es veurà reflectit a si mateix. Des del jardí, veurem l’exterior... des de fora veurem l’interior. El jardí de fang, proposa una intervenció entorn a la torre-arbre des del sòl fins al cel. “... així en la terra com en el cel...”

S’estan fent actuacions públiques que obren la ciutat, al riu i al seu recorregut fins al mar. Aquest projecte planteja obrir als pratencs i a les pratenques, una porta en una altra direcció, al subsòl, una reconciliació amb aquesta terra fangosa. Una reconciliació lúdica en un espai tancat. El jardí. El jardí de l’Edèn és la primera manifestació de la submissió de la naturalesa a la voluntat de l’home. És un lloc de gaudi espiritual, d’oci. Podria existir una relació entre aquest primer jardí, com un fragment del Delta, o de l’arbre del coneixement del bé i del mal i la torre, dipòsit de l’aigua, el calze d’això que no està present de forma permanent... d’això subterrani que de vegades es mou i es manifesta subtilment, i altres vegades ho desborda tot. I l’aigua esborra les petjades... LA PROPOSTA El projecte proposa prendre la relació de la gent amb el delta fangós com a eix estructural. Per això, considera intervenir tant en la torre (dipòsit d’aigua) com en la seva base (pati-jardí del centre). Per una banda, la torre d’aigua, moderna imagineria de la ciutat, que recull i retorna l’aigua al Prat, és testimoniatge i testimoni a la vegada d’un passat pro-

A manera de periscopi, la copa de la torre es transforma en una vista d’ocell a la memòria i a l’entorn del Prat fins on arriba el fang... però com en els reflexos d’aigua, veurem reflexos en moviment... fins i tot, el mirall reflecteix el que volem veure. “L’aigua s’aprecia per la set” Emily Dickinson El Jardí és l’espai de la participació i el joc, on comencem a modelar. S’organitzen tallers de fang on es podrà modelar l’argila dels contenidors que emergeixen de terra i posar-la sobre la taula, el pedestal. Aquests objectes es podran desfer quan plogui o com en un taller, podran tornar als contenidors i transformarse... i és en aquest moment on apareix la repetició de l’experiència... el joc de la reconstrucció permanent dins allò transitori, en el moviment del fer i desfer de l’aigua... en el moviment que reflecteix la torre..., el fer i desfer en l’interior dels contenidors. La memòria es vincula directament amb l’experiència i amb la generació de records (com una reproducció de quelcom anteriorment après o viscut).


Observatori Prat idensitat # 5


ID#5 prospeccions Francesc Inés Hernández, Pedro Martínez Ruda, Celia Marín Vega

Si fem una secció del Prat, hi destacaran dues coses per la seva alçada i profunditat: l’una és la torre de les aigües i l’altra els pous que s’enfonsen a terra fins a arribar a l’aqüífer profund. Són el punt més alt i el més baix del sistema d’aigües de la ciutat i hem volgut conèixer què són, qui els regula, quines dades ens poden aportar. ”Prospeccions” es planteja la necessitat d’aprofundir en el coneixement del medi i treure l’entrellat d’organismes, institucions i tècnics que l’estudien i controlen, fent visibles les eines amb les que treballen.

d’un skyline. És el nostre tòtem accidental, mancat del component místic però carregat del pes sentimental dels anys. L’aqüífer, desconegut per a molta gent, ens abasteix d’aigua i és el negatiu de la torre. Si la torre és el punt des d’on es pot reconèixer tot el territori, els pous són els que ens proporcionen la informació de l’estat del subsòl i subministren totes les dades que ens ajuden a entendre el que succeeix a la superfície. Els pous ens avisen de les sequeres, ens prevenen de l’elevat consum d’aigua, de l’abocament de deixalleries descontrolades i de residus industrials que s’escolen fins als substrats més profunds, i finalment ens proporcionen tota l’aigua que bevem i bona part de la que rega el nostre territori i fa funcionar les indústries.

La torre de les aigües, per la seva capacitat presencial i referencial dins de tot el territori, compensa la mancança de qualsevol accident geogràfic elevat que proporcioni una visió panoràmica o doti la ciutat

Així doncs , amb aquests dos elements es pot fer una lectura relacional del ciutadà amb el territori. L’un, per la seva condició de talaia, revela la situació present i futura, més física; i l’altre, en canvi, per la

Buscàvem les claus de la nostra ciutat, i no les podíem veure perquè estan amagades sota els nostres peus.


Observatori Prat idensitat # 5

seva condició subterrània, ens parla del passat i de tot allò que queda ocult tant en la memòria com en el fang. “ Prospeccions” es basa en l’establiment d’una xarxa de nodes d’informació al territori del Prat, associats als pous d’extracció d’aigua i connectats a un focus central , que és la torre de les aigües. Aquest sistema d’informació permetrà consultar de manera entenedora una llista de paràmetres que conformen la realitat ambiental del Prat: des dels més bàsics (temperatura, humitat relativa, contaminació sonora...) fins als que ens proporcionen els elements diferencials del territori: l’aqüífer (els nivells i la salinitat) i el riu (cabal, velocitat del corrent). Aquesta xarxa es consultarà in situ a través de panells interactius-informatius col·locats en l’àmbit urbà i en una instal·lació centralitzada en el pati del dipòsit. Per altra banda, aquesta xarxa de nodes

locals es traspassarà a un àmbit virtual, es podrà consultar des de qualsevol ordinador o dispositiu on line, facilitant a tots els ciutadans aquesta visió global del Prat, de les seves característiques i dels canvis que s’hi esdevenen. Esperem que aquestes “prospeccions” siguin el primer pas per a un debat de gran profunditat.


Espai crític –work in progress– Màster de Estudis Avançats d’Història de l’Art, Màster de Gestió deL Patrimoni Cultural i Màster de Producció Artística i Recerca, UB Julieta Dentone, Ramon Dilla, Manuela Frudà, Alexandra González, Patricia Hambrona, Rossella Lombardozzi, Tommaso Marzocchini, Álvaro Santiago. Entrevistes: El Prat de Llobregat, diumenge 5 d’abril de 2009. Erick Beltrán, Barbara Held, Jelena Vico.

Podríem afirmar que el Prat no és una realitat única, ja que hi coexisteixen molts “Prats”: moltes realitats antitètiques s’hi confronten cada dia, moltes identitats hi conflueixen i es dissolen les unes en les altres; molts usos enfrontats s’hi uneixen a la vegada que defineixen un territori, en un canvi de fisonomies constant, perenne. Aquestes són les conclusions que han emergit de l’estudi d’un territori que sembla no mantenir-se fidel a si mateix, que ja no és el que era ahir i encara no sap el que serà demà; un territori de contrastos i de desenvolupaments desiguals, on la industrialització i la urbanització han domesticat de tal manera la natura que només hi sobreviuen alguns residus protegits en reserves poc accessibles; un territori construït per la interacció de diverses forces, com l’agricultura, la naturalesa, el riu, l’aeroport, les fàbriques, la dessalinitzadora, les vies de comunicació... De tot això, en parla el Prat, que relata la seva pròpia història, la seva identitat camaleònica, la seva capacitat de transformació constant i d’adaptació al

llarg del temps. Per això, un cop recollides i interpretades aquestes paraules, ha sorgit la necessitat de conferir a aquest espai l’oportunitat d’expressar-se, de difondre aquest missatge silenciat tan de temps, aquell llenguatge subjacent i intrínsec al paisatge del Prat de Llobregat, que ignorat o desatès, ara necessita literalment un altaveu que el difongui. La perspectiva d’exploració i reflexió és la que ha guiat el discurs del grup aparegut a l’entorn de l’ensenyament Polítiques de l’Art Contemporani, en el projecte de comissariat que aquí presentem. Hi conflueixen quatre projeccions diferents d’intervencions artístiques en l’espai públic i urbà, que prenen uniformitat en l’adopció de la torre-plataforma com a valor icònic i visible des d’on emetre les seves propostes.


El Projecte Minaret neix, de la necessitat d’atorgar al dipòsit d’aigua un valor sonor. Fruit de la similitud establerta entre ambdós, la torre vol construir-se en un suport per a emissions acústiques, per mitjà del comissariat d’accions sonores que s’expandeixin per l’espai públic. D’aquesta manera, el Projecte Minaret pretén actuar sobre la consciència urbana trencant la tèrbola frontera que separa el so de la “contaminació sonora” i creant noves simfonies que redecorin l’espai sonor; es crea així un paisatge paral·lel al purament visual. El Projecte Màstil, per la seva banda, disposa la torre sota l’analogia d’un arbre de vaixell que ens interroga sobre la representativitat dels estendards, de les icones visuals. En un món contemporani sobresaturat per les imatges, un es demana sobre les codificacions i conven-

cions socials, i per mitjà del comissariat de diferents instal·lacions en l’espai públic, es plantejarà la creació d’un lloc poètic, contestatari amb la neutralitat de les formes i dels espais de relació social. El projecte Far proposa crear un nou espai de relació social en apropiar-se de l’espai entorn a l’antic dipòsit d’aigua -en desús- de Sant Cosme i convertir-lo en un nou punt de trobada per als habitants del Prat de Llobregat. Sota la idea del concepte de “far”, es projectaran seqüències de vídeo, gravacions de les diferents zones que conformen el territori. Aquesta conversió busca, amb l’emergència d’un punt d’emissions lumíniques i sonores, crear un nou paisatge visual i emotiu que durant un temps determinat transformi l’espai públic en el contenidor i l’escenari d’un retrat expandit de tot allò que significa el Prat.

El projecte Mirador planteja assignar un nou valor d’ús a la torre a través de la seva resignificació com a mirador: un lloc ben situat per a la contemplació d’un paisatge o d’un esdeveniment. L’observació portada a terme vol basar-se en una recuperació de la memòria del barri de Sant Cosme, per mitjà dels arxius municipals, públics i privats. Així es crearà una xarxa de memòria del lloc que ajudi a entendre i a contextualitzar la realitat actual del barri, a partir de l’ apreciació activa i la valoració dels seus habitants.


Art públic... art per a un públic? Un projecte que s’insereix o formalitza en l’espai públic hauria de presentar una noció acurada de ‘lloc’, que en darrer terme dotés de sentit específic, real i final, els treballs. Observatori Prat s’ha preocupat per conèixer les realitats d’aquell que serà l’escenari de les intervencions artístiques que aquí presentem. Davant d’una fisonomia com la del Prat, on el record d’aquells llocs i afers del passat queda dificultat per les transformacions que aquesta fisonomia pateix dia rere dia, els projectes Far i Mirador ens enfronten al perill de la pèrdua de la memòria històrica. Paral·lelament, la imatge mediàtica de la ciutat, transmesa pels mitjans de comunicació i la publicitat, és la que apareix a l’obra de Rogelio López Cuenca i d’Erik Beltrán, amb l’advertència que per intervenir en les realitats del nostre món, prèviament, cal actuar sobre la representació d’aquesta realitat. Jelena Vico i Barbara Held van més enllà i es detenen a escoltar la ciutat, buscant altres paisatges que malgrat la seva poca visibilitat, ampliïn les perspectives urbanes. Aquest conjunt d’intervencions que,

literalment, s’apropien de l’espai públic, estimulen el posicionament de la pràctica artística en l’esfera d’allò social i polític per, en darrer terme, qüestionar el creixement i transformació de la ciutat contemporània. JELENA VICO El so, habitualment tan molest i cacòfon, pot ser reciclat, tractat i definitivament millorat. Aquesta és la proposta de Jelena Vico i el seu Reciclador de Soroll (Noise Recycler), que adopta el soroll de la ciutat com a principal material constructiu de les seves composicions. BARBARA HELD Atreta pel món de l’art sonor que ja coneixia com a comissària, flautista i compositora, s’ha anat decantant cada cop més vers les performances que combinen so, imatge i art a temps real. La música representa per a ella un anhel d’eternitat i d’unió amb allò universal; la mateixa força responsable del fet que el so intern de les coses pugui exterioritzar-se.

ERICK BELTRÁN L’obra de Beltrán desprèn la idea d’una constant pugna contra una societat eclipsada pel consum i un món sobresaturat per la imatge; aquells valors que, transmesos pels mitjans de comunicació, persisteixen en la nostra quotidianitat per tal de guanyar una mica d’espai sobre la nostra consciència: missatges polítics, econòmics, ideològics... ROGELIO LÓPEZ CUENCA S’apropia de les formes de l’entorn urbà quotidià, entre d’altres, de la senyalització de l’espai públic, i interessant-se per la seva semàntica com a signe, intervé sobre la informació que comuniquen i qüestiona així les convencions que compartim com a cultura visual.


ON PRAT OSSERVATORIO NOMADE BARCELONA COORDINACIÓ: DOMÈNEC, PAU FAUS, PERE GRIMAU PARTICIPANTS: Diana Al Jabi, celia almuedo, Alejandro Alzate, Ester Aventin, MIreia Blanca, Anna Calzada, Tania Martín Cervilla, Julieta Dentone, Rosario Delgado, Ramon Dilla, Manuela Frudà, Alexandra González, Patricia Hambrona, Claudia Herrera, Meritxell Iglesias, francesc inés, Edith Lasierra, Rossella Lombardozzi, Emma Lozano, celia marín, Marina Martínez, Tommaso Marzocchini, Giuliana Mulas, María de Pfaff, Miguel Porras, Dolores Pulido, Elvira Rodriguez March, Álvaro Santiago, Maria Jose Seanez, María Solano Honrubia, Penelope Thomaidi, Elisenda Trilla, Katarzyna Uminska, Natàlia valldeperas, Wei

OSSERVATORIO NOMADE (ON) Osservatorio Nomade (ON) neix a Roma l’any 2001, com una extensió del col·lectiu artístic Stalker. Plantejat des de l’inici com un sistema obert de relacions en xarxa d’aproximació a la ciutat contemporània, ON s’enfronta als territoris urbans on ja no són vàlides les tradicionals anàlisis espacials i conceptuals, i desenvolupa una metodologia interdisciplinària i flexible que s’ajusta a aquest nou context postmetropolità. En les seves prospectives, ON entén el territori com una “geografia d’esdeveniments” a la qual cal apropar-se des d’una escolta oberta i una interacció creativa que sàpiga incorporar tant la realitat present del lloc com la seva memòria col·lectiva. Aquest mètode d’aproximació i de lectura del territori no pretén ser només un instrument generador de coneixement, sinó que també cerca promoure un acostament més conscient envers el territori, per tal de generar una major participació creativa respecte a la gestió de qüestions territorials i urbanístiques. Com a col·lectiu de naturalesa nòmada, ON concentra i desenvolupa la seva activitat en contextos i dinàmiques territorials diverses. Són les característiques de cada un dels territoris a explorar —i les particularitats concretes

dels seus diferents grups de recerca— les que determinen el desenvolupament dels treballs. Malgrat això, allò que caracteritza tots els projectes d’ON és la creença bàsica i essencial que és necessari conèixer el territori a partir de l’experiència directa i personal, i rescatar-lo de la simple lectura bidimensional i projectada del mapa. Cal, doncs, “caminar el mapa”, entenent aquest simple fet com una acció generadora d’experiències i, per tant, de coneixements. Recórrer i travessar el territori urbà a peu ens permet palpar-lo i percebre’l des de l’escala humana, tant físicament com emocionalment. Ens ajuda a establir vincles entre realitats diverses, a generar relacions entre l’aquí i l’allà, entre l’abans i el després, entre el dins i el fora o entre allò accessible i allò ocult. Al cap i a la fi, és aquesta complexa i mutant relació el que caracteritza tot fenomen urbà. És per aquest motiu que ON convida tota la ciutadania a practicar la transurbància, entenent la pràctica del recorregut a peu com una forma d’expressió i alhora com un instrument útil per al coneixement de les transformacions del territori contemporani. La transurbància permet traslladar la dimensió del viatge i del descobriment a una


realitat urbana que, observada a peu pla, pot convertir-se en un món inexplorat en moltes de les seves parts. Es tracta de retrobar dins el territori metropolità un sentit que sorgeixi de l’experiència d’allò real i de les seves contradiccions; de recuperar la mirada lliure del viatger genuí, aquell que no cerca justificacions històriques o funcionals tranquil·litzadores i alhora frustrants -ni redueix el seu propi horitzó a les seleccions de les guies turístiques-, sinó que es mostra obert a descobrir el potencial dels esdeveniments del territori en tota la seva complexitat.


ON PRAT OSSERVATORIO NOMADE-BARCELONA


ON PRAT OSSERVATORIO NOMADE-BARCELONA

ON Prat En el context del projecte Observatori Prat, ON ha portat a terme l’acció ON Prat, acció col·lectiva i oberta que ha consistit en una desena de recorreguts a peu, entre el novembre de 2008 i l’abril de 2009, pel municipi del Prat de Llobregat. Hi han participat grups transdisciplinaris formats per arquitectes, artistes, fotografs i històriadors, entre d’altres. Els recorreguts s’han construït com una deriva lúdica on s’han aplicat les estratègies ON d’escolta i acció envers el territori. La suma d’aquestes prospeccions ens ha servit per completar una exploració del perímetre de la ciutat, ens ha permès reflexionar sobre la naturalesa del municipi del Prat i sobre com les seves característiques han condicionat la nostra experiència. Tot plegat ha generat un seguit de reflexions pel que fa a aquest territori que, al nostre parer, es poden sintetitzar en els següents tres termes: planúria, planificació i accident.

El Prat és un territori gairebé bidimensional, una planúria, sense elevacions. Aquesta manca de perspectives sobre el territori crea una sensació de laberint que arriba a provocar que realitats veïnes s’ignorin entre si. En aquestes circumstàncies, els elements verticals com palmeres, xemeneies, dipòsits d’aigua, tanques publicitàries, antenes, radars, torres d’observació o torres de control, es converteixen en els pocs punts de referència per a l’orientació i en alguns casos per a l’observació. La totalitat del territori viu una planificació intensiva i permanent. La coexistència en un mateix municipi d’infraestructures viàries, aeroportuàries i ferroviàries, majoritàriament dependents de Barcelona, juntament amb les necessitats locals en forma d’habitatges, indústria, agricultura o espais naturals, ha provocat una

hiperespecialització de l’ús de la terra i una proliferació de límits i normes, formalitzades en rètols, prohibicions, tanques, filats, càmeres de vigilància o torres d’observació. Finalment, els accidents geogràfics i naturals. Els estanys, el riu amb els seus periòdics creixements, el mar, els canals i fins i tot les aus semblen, entre tots, entossudits a dificultar la planificació d’aquest territori. Tot plegat evidencia la lluita i la negociació constant —i sovint desigual— en aquest municipi entre allò natural i allò artificial. Recorreguts: 16/11/08, 29/11/08, 30/11/08, 20/01/09, 27/01/09 03/02/09, 10/02/09, 19/04/09, 23/04/09


Arxiu ON Tots els recorreguts portats a terme han generat, més enllà d’aquestes reflexions, un volum important d’imatges sobre el territori que es recullen a l’Arxiu ON Prat. En totes les campanyes ON hi hagut la voluntat de crear arxius que fessin referència tant al territori com a l’activitat que s’hi du a terme. En aquest cas, l’arxiu ON Prat és bàsicament fotogràfic. La fotografia, per la seva facilitat i immediatesa, s’ha convertit en la moneda de canvi habitual a l’hora de registrar i comunicar experiències d’allò real. Si bé la fotografia mediatitza i transforma la realitat, la seva mínima elaboració la manté lligada als fets i l’apropa a la condició de document. En aquest cas, l’arxiu s’ha ordenat seguint diversos criteris que fan referència a possibles relectures, tant del territori com de l’experiència. Per altra banda, l’arxiu es formalitza també en una sèrie de postals —enteses aquí com una part de l’arxiu obert— que s’ofereixen lliurement a l’espectador i que apunten algunes de les interpretacions del territori que fa ON.


ON PRAT OSSERVATORIO NOMADE-BARCELONA


Pròtesi el Prat Com a resposta a les condicions i dificultats imposades pel territori —en forma de planúries sense perspectiva, limitacions fruit de la planificació i dels accidents geogràfics—, ON s’ha proposat portar a terme un darrer recorregut amb l’ajuda de la Pròtesi el Prat. Aquesta, plantejada com un complement que afavoreix l’observació i la mobilitat per l’entorn del Prat de Llobregat, no és més que una escala carregada a la nostra esquena, entesa aquí com una extensió del cos. La “pròtesi” ens permet tant elevar-nos temporalment per a l’observació, com construir passos provisionals sobre canals o superar tanques i limitacions vàries, fruit de la planificació i de la sectorització del territori. La “pròtesi” es converteix així en un manifest que evidencia les limitacions de la deriva nòmada respecte a aquest territori i d’aquest territori respecte a la deriva nòmada.


Observatori Prat de Llobregat  

Catálogo de la exposición celebrada en el Centre d'Art Torre Muntadas entre mayo y junio de 2009.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you