camins lliures, situacions privades

Page 15

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

monumental en el diálogo que se establece entre la figura y el andamiaje escenográfico en el que actúa. Casi afirmaríamos que cualquiera de sus propuestas de pequeño formato podría versionarse, en grandes dimensiones, sin alterar realmente sus intrínsecas referencias constructivas. No es menos cierto que el espectador, al enfrentarse a las propuestas de Moisés Gil, mantiene un cierto distanciamiento analítico frente a ellas. No juegan curiosamente a su seducción. Más bien motivan brechtianamente, por el contrario, el ejercicio de la reflexión crítica. Por ello necesita penetra en el ambiente que se le muestra y que, debido a los metales utilizados en la producción escultórica –aluminio / acero y hierro, básicamente y a veces, a modo de elocuente contraste, también la madera, sumamente cálida o el poliéster muy versátil en sus posibilidades; sin olvidar sus recurrencias al gres, de intenso comportamiento--, transmite y adquiere, por lo común, tonalidades frías, motivando sensaciones mecanizadas propias de un ámbito postecnológico y hasta rayando incluso con la ciencia ficción. ¿Cuánto de realidad o de utopía nos es planteado en esos escenarios, siempre diferentes y siempre iguales, que forman parte directa de sus obras? Entre la realidad y la ficción, cada secuencia narrativa, transformada en escultura, abre las puertas a la fantasía de la interpretación, algo que la literatura de sus rótulos orientativos respalda y promueve. A menudo he pensado que si Moisés Gil se dedicara al Cómic en vez de a la Escultura, esas mismas situaciones, presentadas en sus obras, se transfor-

Tampoc volem passar per alt, com una dada característica més, l’explícita monumentalitat que les peces transmeten. Tant fa la dimensió que tinguen. Sempre aquesta tendència a l’exemplaritat es transforma en recurs monumental en el diàleg que s’estableix entre la figura i la bastimentada escenogràfica en què actua. Quasi afirmaríem que qualsevol de les seues propostes de petit format podria versionarse, en grans dimensions, sense alterar realment les intrínseques referències constructives. No és menys cert que l’espectador, en enfrontar-se a les propostes de Moisès Gil, manté un cert distanciament analític. No juguen curiosament a seduir-lo. Més aviat, motiven brechtianament, al contrari, l’exercici de la reflexió crítica. Per això necessita penetrar ENCREUAMENT DEL CAOS en l’ambient que se li Acer i polièster mostra i que, a causa 280x182x37 2007 dels metalls utilitzats en la producció escultòrica -alumini / acer i ferro, bàsicament i a vegades, a manera d’eloqüent contrast, també la fusta, summament càlida o el polièster molt versàtil en les seues possibilitats; sense oblidar les seues recurrències al gres, d’intens comportament-, trans15


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.