Page 14

14 SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

Els infants i el carrer, un tàndem a recuperar FRANCESC ARECHAVALA Membre de Colecamins “Els nens no poden sortir al carrer sense risc; els adolescents no saben què fer al carrer; els grans no tenen temps de posarhi els peus i transiten amb l’auto propi, o el metro, o la tartana col·lectiva. El carrer no existeix”. Això ho deia Joan Fuster l’any 1972 i des d’aleshores ha plogut bastant i comencen a canviar alguns paradigmes, però encara resten d’empeus alguns actes de fe que col·loquen al vehicle privat en una posició dominant que ja no li correspon. Per què el carrer segueix sent perillós per als infants? Per què els pares i mares no ens atrevim a que els nostres fills vagin sols a l’escola o a comprar el pa al forn del barri? Una de les principals respostes que solen donar mares i pares és que hi ha molts cotxes. Jo afegiria que, a més a més de molts cotxes, el problema és l’elevada

El fet de veure nens sols al carrer ha de ser un indicador de que les coses estan canviant, de que estem fent barris més amables, més segurs, més pròxims velocitat d’aquests. Molts cotxes i molta velocitat. Aquest tàndem, hegemònic les darreres dècades, va expulsar els ciutadans dels carrers. Les voreres o les places ja no eren llocs de trobada sinó simplement un lloc de pas i així ens vam tancar als nostres pisos i vam deixar de conversar amb el veí. Els carrers buits semblaven més insegurs i per tant, vam prohibir baixar als nens a la plaça. Què hi faràs allà si no hi ha ningú? La Jane Jacobs, als anys 60, demanava carrers

vius, plens de gent on els ulls dels veïns fossin la millor assegurança. I hem deixat passar 50 anys. Així doncs, reduir el número de cotxes, la seva velocitat de circulació i repartir de manera més equitativa l’espai públic per generar espais de qualitat per als vianants, és la manera de tornar a omplir els carrers dels barris de gent i d’infants. I aleshores, podrem donar-li a un nen o a una nena de 7 o 8 anys la responsabilitat de baixar a comprar el pa a la plaça? Des de Colecamins estem treballant amb aquesta filosofia. L’autonomia infantil ens ha de permetre criar infants més autònoms i responsables i per a aconseguir-ho necessitem millorar els nostres barris. Fins ara hem aconseguit alguns passos positius, però encara ens queda camí per recórrer. El fet de veure nens sols al carrer ha de ser un indicador de que les coses estan canviant, de que estem fent barris més amables, més segurs, més pròxims.

[En el darrer curs l’Ajuntament ha creat cinc noves rutes escolars]

Revista sem'17  

La festa de la Mobilitat Sostenible: activitats educatives, concerts i propostes per a totes les edats.

Revista sem'17  

La festa de la Mobilitat Sostenible: activitats educatives, concerts i propostes per a totes les edats.

Advertisement