Page 1

SEM'17

Del 16 al 23 de setembre Organitza:

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY Amb la col·laboració:


2

SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

Programa

La II Fira de la Mobilitat obri la SEM’17 16 17

Dies i a la Plaça de l’Ajuntament

Amb més circuits de prova de vehicles, més variants dels mateixos per provar gratuïtament, activitats i entreteniment per a persones de totes les edats i més expositors que en 2016, enguany torna la Fira de la Mobilitat a la Plaça de l’Ajuntament. En horari d’11 a 14:30 hores i de 17 a 20:30 hores, qualsevol persona podrà vore, provar i gaudir de primera ma les diverses alternatives per moure’s per València de manera sostenible i animar-se a donar el pas per gaudir més dels nostres carrers i contribuir a disfrutar d’un ambient amb menys fums i sorolls, generant menys impacte al medi ambient. Fira de la Mobilitat Horari: D’11.00 a 14.30 hores i de 17.00 a 20.30 hores.

17

Diumenge

Dia de la Bici. 9.00 hores. Passeig Albereda Marxa de la bici amb eixida des del Passeig de l’Albereda. Més informació i inscripcions en www.biciclubvalencia. org/dia-de-la-bicicleta.

La nova aplicació per a dispositius mòbils de l’EMT permetrà als usuaris i usuàries del bus planificar millor els seus desplaçaments

18

Dilluns

10.00 hores. Jornada ‘Mobilitat i seguretat viària’. Organitzada pel Col·legi d’Enginyers, Canls i Ports de València. 17.00 hores. Presentació de la nova APP de l’EMT. A l’Ateneu Mercantil. Plaça de l’Ajuntament.

19

Dimarts

10.00 hores. L’alumnat pren el carrer. Per tota la ciutat, posant en pràctica la popular acció ideada per Francesco Tonucci en el seu projecte ‘La Ciutat dels Xiquets’, nombroses aules d’educació primària eixiran al carrer per a reconèixer l’entorn dels seus centres i sancionar simbòlicament les conductes insolidàries i incíviques relacionades amb la mobilitat que dificulten o posen en perill la integritat de les persones en general i de les menudes en particular. 18.30 hores. Taller ‘Com ens movem al Marítim’. Las Naves. Taller participatiu i lúdic adreçat als veïns i veïnes dels barrios del Marítimo para valorar la qualitat de l’espai públic urbà i la seua mobilitat i detectar les oportunitats de canvi que milloren l’entorn quotidià, el barri. Més informació e inscripcions al Servici d’Igualtat i Polítiques Inclusives: pmujer@valencia.es

La festa de la Mobilitat Sostenible La Setmana Europea de la Mobilitat comença a consolidar-se a la ciutat de València amb la celebració per segon any consecutiu de la Fira de la Mobilitat a la emblemàtica plaça de l’Ajuntament. A banda del ‘Dia sense cotxes’ que tindrà lloc el divendres 22 de setembre, al llarg d’estes jornades hi haurà activitats educatives, concerts i propostes per a totes les edats


SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

20

18.30 hores. ‘Recuperant Ciutat Vella’. La cochera de Correoviejo (Plaça de Correu Vell, 3). Roda de debat on es reflexionarà sobre la situació actual i futura dels barris integrats al disctricte de Ciutat Vella i com dinamitzar els nostres carrers i places connectant amb el patrimoni i la cultura. Organitzen: Estudio Correoviejo, Disseny CV, DoitDEVV, Elena Azcárraga y Cristina Bonora.

22

23

Dimecres

3

Dissabte

‘Matinal EMT’ amb Dani Miquel i Sènior i el Cor Brutal 11.00- 14.00 hores. Plaça de l’Ajuntament. 11.00 Actuació de DANI MIQUEL 12.30 Concert de SÈNIOR I EL COR BRUTAL

Divendres

23

Dissabte

Concert de l’Orquestra de València: Concert ‘Secundària es mou’, amb Arkano

15 21 al

La Filmoteca

conjuga cinema i mobilitat Amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible (que es celebra del 16 al 23 de setembre), i en col·laboració amb l’Ajuntament de València, La Filmoteca ha programat quatre pel·lícules en les quals diferents mitjans de transport cobren protagonisme.

Especial ‘EMT a l’Escola’ amb Ramonets 10.30- 12.30 hores. Plaça de l’Ajuntament. Amb la participació de Superbús i Superbusina.

Del

‘Una Plaça de Cine’

En el cas d’Alícia en las Ciudades i Tráfico, es tracta de l’automòbil particular, que en la pel·lícula de Jacques Tati es converteix en el símbol d’una societat hipermecanitzada objecte de sàtira. En Noche en la Tierra, el fet de desenvolupar-se a bord d’un taxi és l’element comú de diverses històries paral·leles protagonitzades per actors com Gena Rowlands, Roberto Benigni o Winona Ryder. Un bon exemple del gran talent de Jim Jarmusch, figura destacada del cinema independent americà, a l’hora de dirigir les seues actrius i actors i de crear personatges dels quals no és fàcil desprendre’s. Òbviament, en el context de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, no podia faltar la bicicleta. Per eixe motiu, el cicle inclou l’obra mestra de De Sica Ladrón de bicicletas, una fita del neorealisme fonamental en la història del cinema. Un relat que, a partir d’una trama mínima en la qual la bicicleta ocupa un lloc central, ens parla, entre moltes altres coses, de la dignitat en temps difícils. -Noche en la Tierra. (1991 Jim Jarmusch) -Ladrón de bicicletas. (1948, Vittorio De Sica) -Tráfico. (1971, Jacques Tati) -Alicia en las ciudades (1974, Wim Wenders)

18.30 hores. Plaça de l’Ajuntament. Arkano i els seus convidats protagonitzaran el concert amb el conclouran les activitats al voltant de la Mobilitat Sostenible desenvolupades al llarg de la setmana als centres educatius. Entrada lliure preferent estudiants. 19:00 hores, a la Plaça de l’Ajuntament. L’ORQUESTRA DE VALÈNCIA, farà per primera vegada un concert en esta plaça interpretant algunes de les bandes sonores de pel·lícules més conegudes de tots els temps.


4

SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

València camina cap al futur GIUSEPPE GREZZI Regidor de Mobilitat Sostenible

A la Fundación Trinidad Alfonso.

Des de fa més de 15 anys, del 16 al 22 de setembre, la Comissió Europea promou la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat –European Mobility Week en anglés–, una iniciativa que vol mobilitzar les ciutats i tota la ciutadania amb l’objectiu d’impulsar un canvi profund dels hàbits de mobilitat vigents. València es va sumar a la campanya europea quasi des del primer moment, però només en els últims dos anys, amb l’arribada d’un nou govern, hem fet un ambiciós programa que vol comboiar tota la ciutadania en un ampli ventall d’activitats de sensibilització i d’espais de reflexió. Totes estes accions han sigut premiades amb dos reconeixements pel Ministeri de Medi Ambient i la Comissió Europea, que han avalat el treball ben fet. Uns premis que demostren que el projecte de transformació del model de mobilitat de la nostra ciutat és una aposta de futur que transita pel camí correcte: perquè la Mobility Week és la culminació d’un procés que es desenvolupa al llarg de tot l’any, on hem desplegat un conjunt d’actuacions en tots els aspectes de la mobilitat. Tot això amb un objectiu clar: el cotxe ha de ser el mitjà de desplaçament quan no hi ha més remei, l’última elecció possible respecte a altres opcions de la mateixa o menor qualitat: caminar, el transport públic i la bici, en eixe ordre preferent.

A l’Estudi Correviejo i Disseny CV

Els fruits d’eixa aposta són ja evidents i les valencianes poden gaudir-ne. En tan sols

sis mesos, l’Anell Ciclista ha sigut la via ciclable més usada de la ciutat, en un context d’ús creixent de la bici gràcies a totes les actuacions per afavorir-ne l’ús. La remodelació d’11 línies de l’EMT i la creació de la nova L99 ha millorat notablement el servici de transport públic, amb el suport d’un increment de viatgers de més de 5,4 milions (6,1 %) l’any 2016 respecte a 2015. La recuperació d’espais de qualitat com ara la conversió en zona de vianants de l’entorn de la Llotja i el Mercat Central s’ha demostrat efectiva, igual que altres mesures de pacificació del trànsit en tots els barris. Les noves sincronitzacions semafòriques a les grans avingudes han fet eixos entorns més amables, amb la reducció conseqüent de la contaminació acústica i atmosfèrica i el descens dels accidents mortal en l’últim bienni.

Els fruits de l’aposta del Govern de la Nau per la mobilitat sostenible comencen a ser ja evidents

Gràcies A Paula Pérez per la il·lustració de la Setmana de la Mobilitat. A les regidories d’Igualtat i Educació A l’EMT.

Al novembre de 2015 vam obrir la plaça de l’Ajuntament a les persones i les activitats de tot tipus, una proposta que ha tingut una gran acceptació popular i que ha omplit de vida este lloc tan emblemàtic de la nostra ciutat. També ha sigut un dels escenaris principals de la Setmana de la Mobilitat. I en esta tercera edició de la Setmana de la Mobilitat continuarà acollint importants activitats com la Fira de la Mobilitat, el Dia sense Cotxes i concerts. Són només exemples de les moltes activitats d’esta intensa setmana a la qual vos convi-dem a participar i gaudir. València camina cap al futur per a ser una ciutat més humanitza-da, més eficient, més saludable i més pròspera.

Al Col·legi d’Enginyers de València. A l’Associació APTP A Colecamins A l’Aula de la Bici. ----------------------Fotografia: Pàgines 4, 5, 6, 12, 13 i 14 a càrrec de José Bravo. Pàgina 11, fotografia de Pilar Albelda.

El gobierno de España reconoce el trabajo del Ayuntamiento de València El Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente otorgó al Ayuntamiento de València un premio por el conjunto de medidas adoptadas para calmar el tráfico y promover la peatonalización de la zona centro de la ciudad. Con este

galardón, el gobierno de España reconoce el trabajo que se lleva realizando desde el año 2016 para conseguir una ciudad para las personas. El premio se suma al que otorgó a València la Comisión Europea por ser una de las 10 ciudades que mejor organizaron

las actividades en torno a la Semana de la Movilidad. En concreto, la Comisión Europea valoró la diversidad de acciones y propuestas y su visión para fomentar el transporte sostenible como método de transporte dirigido a la mayoría de la ciudadanía.

[5.144 noves places de motocicleta senyalitzades des de juny de 2015]


COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

SEM'17

5

El canvi climàtic també es frena a casa

Apostar per una forma de desplaçament sostenible no sols suposa un benefici immediat per a un mateix, és un gest d’estima a la resta de la ciutadania i el millor regal que podem fer a les generacions futures. SEM VALÈNCIA El canvi climàtic és una realitat. I també les seues conseqüències. De fet, per a ser conscients d’això a València jya no necessitem que cap organització ecologista ens diga que en un futur pròxim el mar devorarà les nostres costes si no es frena el canvi climàtic. Malauradament, eixe ja és el nostre present. Davant d’esta adversitat, desencadenada per múltiples factors, a títol personal la ciutadania pot realitzar una multiplicitat d’accions, i una de les fonamentales és l’elecció de com desplaçar-se. És cert que, davant de la certesa de la proximitat de les conseqüències del canvi climàtic —sobre la qual en ciutats com València s’han firmat l’última dècada compromisos i manifestos per a fer des de l’Administració el que estiga en la nostra mà per a evitar-ne els efectes—, tant les administracions com la ciutadania podien prendre i han pres dos actituds igualment lícites: prendre mesures immediates per a fomentar la sostenibilitat en totes les àrees, inclosa la mobilitat, o tindre una actitud tecnooptimista i seguir contaminant com fins a la data confiant que el futur proveirà la solució tecnològica que corregirà el desastre natural que no frenem. No obstant això, per lícites que siguen les dos posicions, quan ja el mar devora les nostres platges, les notícies de desastres naturals amb

milers de morts envaïxen els nostres televisors, i cada dia és més difícil reconéixer en quina de les velles estacions de l’any vivim (per no remetre’ns exclusivament a l’últim informe de l’Agència Europea del Medi Ambient, que assenyala que la contaminació causa a l’any 29.980 morts prematures a Espanya).

A títol personal la ciutadania pot realitzar moltes accions, i una de les fonamentales és l’elecció de com desplaçar-se La posició tecnooptimista per a continuar actuant com si no passara res sembla cada vegada menys justificada. En eixe sentit, des de l’Ajuntament de València s’ha emprés, pel que fa a la mobilitat, el ferm camí marcat dècades enrere per altres ciutats espanyoles i europees, de fomentar i afavorir les alternatives de mobilitat sostenibles de cara a poder minimitzar l’impacte del trànsit motoritzat. Esta política, que és un manament de la Unió Europea, no és l’única possible. Donald Trump, decidint que els Estats Units abandonen els acords a què es va comprometre en la

Cimera de París (COP21), n’és l’antítesi més cèlebre, però sobren també urbs en el món, especialment a Àfrica i Àsia, que continuen optant per un model de mobilitat que aposta clarament per facilitar el trànsit motoritzat. Però encara que València estiga afavorint la mobilitat sostenible, seguint el camí que van obrir ciutats com Pontevedra o Vitòria a Espanya, i que ara imiten les principals capitals del món, des de les més avantatjades Londres o Berlín fins a Nova York o Ciutat de Mèxic, al final som els ciutadans els que, individualment i col·lectivament, decidim aportar el nostre gra d’arena per a frenar el canvi climàtic. I ho fem quan, tenint la possibilitat, triem desplaçar-nos amb transport públic, caminant o amb bicicleta, o —com és el lema de la Setmana Europea de la Mobilitat d’enguany— compartint cotxe entre companys de treball o de zona laboral. Perquè apostar per una forma de desplaçament sostenible no sols suposa un benefici immediat per a un mateix (com saben tots els que en gaudixen) i per als conductors captius (els que treballen al volant i patixen més embussos com més trànsit ineficient hi ha en les vies). És un gest d’estima a la resta de la ciutadania i el millor regal que podem fer ara mateix a les generacions futures. I si el miracle tecnològic que esborre el dany fet al nostre ecosistema arriba, doncs benvingut siga.

[Més de 185 nous i millorats pasos de vianants en els darrers dos anys]


6

SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

Una herramienta para recuperar la ciudad

ALTO PALAN CIA

LS HO RTS

SUR AV. DE L

CORTE PL. C/ARENO ALQ UER IA N

AV. DE

Guanya temps programant les teues alarmes d'arribada Permaneix informada amb alertes en temps real

Ajuda'ns a millorar enviant-nos els teus suggeriments

D SU

El debate, la participación y las mejores respuestas técnicas nos parece un buen camino para recuperar y dignificar el espacio público de nuestras ciudades.

0 V-3

Cualquier cambio requiere un periodo de adaptación, escuchando a todos los agentes afectados, empezando por los vecinos. Nuestro Colegio viene participando en la Mesa de la Movilidad creada por el ayuntamiento de València en 2015, el foro municipal en el que se han integrado, además, agentes económicos y sociales, así como colectivos vulnerables y de personas con limitaciones de movilidad.

Oblida els mapes amb el nou sistema de seguiment de viatges.

i moltes coses més...

IO

. BL AV

LLIT

Por ejemplo, este año el lema de la Semana Europea de la Movilidad Sostenible hace hincapié en la

EGOR

U NO

NOVA APP DE L'EMT

en la ciudad, como ocurre con la conflictiva convivencia entre viandantes, ciclistas y automovilistas.

AV. GR

Mislata

C/ EL GALLO

Es una realidad contrastada en comunidades avanzadas la que nos traslada que la

Hoy, aunque el movimiento se demuestra andando, la planificación de la movilidad sostenible intenta armonizar los diferentes modos, dando prioridad a los más vulnerables. Junto con los desplazamientos a pie, la bicicleta, el transporte colectivo

La Semana de la Movilidad ha pasado de ser un incordio a una celebración

C/ SA

O ELIN RC MA REJA O

Desde el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos en la Comunidad Valenciana constatamos, con satisfacción, como la Semana Europea de la Movilidad en la ciudad de València ha pasado de ser un gesto, incluso una obligación que generaba cierto incordio, para convertirse en lo que siempre debería haber sido: una celebración.

movilidad sostenible es la única herramienta para la reconquista del espacio público por parte de los ciudadanos. Desde el inicio de la historia de la ciudad, caminar ha sido el modo más común de desplazarse en el medio urbano. En principio de manera hegemónica y aún así, después de la aparición y extensión del automóvil, de forma mayoritaria.

AV. PAIS VALENCIÀ

E

Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunitat Valenciana (CICCP)

HOSPITAL MILITAR

C/

PEDRO ALCOVER

Es preciso generar, por último, campañas con un alto componente didáctico para todos los usuarios, especialmente para aquellos modos que irrumpen

Si el cambio de modelo resulta imparable, la transformación de nuestras calles y plazas deberá ir acompañada de procesos de participación, y en este punto, el papel de los técnicos puede ayudar a encontrar las soluciones más eficaces y respetuosas con el medio urbano, su historia y su patrimonio.

2D

Conviene trabajar en una segunda fase que apueste por corregir deficiencias, satisfacer necesidades del conjunto de la ciudadanía, ofrecer un transporte público intermodal eficaz que anime a despertar hábitos más saludables, justo en un momento en el que la contaminación constituye un ineludible problema en las ciudades.

necesidad de compatibilizar los medios y modos de transporte. El lema escogido: ‘Compartir te lleva más lejos’ nos induce a dedicar esfuerzos para que la movilidad sostenible pase de gesto a realidad ciudadana.

BRAÇ DE

y el vehículo privado conforman la escala de las prioridades en los desplazamientos urbanos en las ciudades sostenibles.


7

SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY C/

PA LA NC AR

AV. MARE NOSTRUM

CNO. IGLESIA DE VERA

C/ CAVITE

PASSEIG MARÍTIM

C/ ISABEL DE VILLENA

C/ ANTONIO PONZ

C/ GRA

C/ ENG. FAUS TO ELIO

C/ DE LA REINA C/ DR. LLUCH

C/ PAVIA

C/ EL PROG

RÉS MARÍ SIRE RA

C/ BARRACA

M PASSEIG MARÍTI

C/ SERRADORA RA

4

ER RA DO

IN E

C/ S

C/ PAR

SA

C/ BEAT JOAN GRANDE

C/ PARE ANTÓN MARTIN

C/ LUÍS PEIXÓ LESTER

DE LEZ O

EB. BAL

BLAS C/MARI

C/ EST HARO ARIA DE

E TO OM MÁ ÁSS MO NTA NTAÑ ÑA AN NA A

C/ M ADER AS

AV.. DR AV .

C/ AB

AV. MALVA-ROSA

TO ELIO ETA

ALTO BUEY ILLO DE

C/. CA MP

MANU EL CA NDELA

ABBA R

SÉ M

AV. CA RDEN AL BE

EN AL

C/ JO

LO I

CH NLLO

C/ PO

SEND A CA PELL

C/. PO ETA C/ RE P. AR GENT INA

LGICA

PEYL ORÓN

C/ BÉ À

N CANÀRIA

C/ ENG. FAUS

LLULL

ARTOLA

C/ CL

C/ RA MÓN

ARIA NO

C/ VINALOPO

NYA

DARIO BEN

AV. CA TALU

C/ RU

ARAG Ó AV. D'

BOSC UARD C/ ED

C/ CAVITE

RT C/ DANIEL BALACIA

IAG SCO OL C/ GA

DÓ M J. R. J.

C/ EIVISSA DE 197 9 ABRIL

C/ 3 DE

ADEO

PO DR NT D ASS E AN LES ES

T DE NATZARE

JOR

DE LA MAR C/ BAIX

C/ MA

L IE OD

UERO

C/ PARC

AIRA

MERCAT NATZARET

DEL FIG

L

RAQUES

RIU

C/.AM

4

C/

UEL ROS C/ SAM

ROCA

ONTE OLIVE T DE M PONT

C/ D

N C/ VTE . BELTRÁ

SUÈC IA AV. DE

C/ A. PA VALDLACIO ÉS

O PLATJA DE LA MALVA-R

TRAL TRAL C/ MIS

R RE FE R EZ ÓM DR .G

C/

C/ DR . MOL INER

JORD ÁN C/. GR AVAD OR

PASSEIG MARITÍM

ILI BA RÓ AV. EM

C/ C/ RA TÍRIG C/ J. ES M CUBE TEVE ÓN LLS AS EN SIO

LLES IG

BANI

C/ JA UME RO

C/ CA C/. GR AL. ELÍO RE AL

C/

CA ST

CAMÍ PUNT A AL MAR

C/ CA MA RB NU ON EL ER ES

N

C/ GERMANS VIL LALONGA C/ ARQUITECT O ARNAU C/ MINISTRO B.PASCUAL

C/ DO

AV. EM

LORE SM

ILI BA RÓ

ARQU ÉS

LAHU ERTA GENA RO EL PO NT D

PL. ALF EL MA ONS GNÀNIM

C/ CO LÓ

CAMÍ NOU DE MAL ILLA

PLATJA DE LA PATACO NA

OT IL M C/

C/ DO

C/ SA NT A

LORE SM

GE NO VE

VA

C/ MIS

C/ MOR

C/ BAR

ELL

DE

PO P

C

RTIR

PASSEIG MARÍTIM

LA

EN TP AÜ L SA NT VIC

TO RR ES

ARQU ÉS

UE Z

RO DR ÍG

C/ AR Q. C/

DE L

RES

MORE

CES AN FR LA NT U SA DE PA

C/ ENG. JOAQUIN BENLLOCH

DE LES

C/ PON T DE LES DRASSAN ES

CAMÍ DEL CANA

CO GA FEDERI

CAMÍ

YÚFERA

SA

C/

ENT MÀ

5

C/ JUAN IZQUIERDO

R4 Marina Real: 2,85 km EP. SUÏS

DEL RIU

AV. PO ETA

C/ PIN TOR

IA

BORA C/ AL

C/ RU

RCIA L ORCA

IN HO

M

C/ RIU

C/ SANT VICEN T MÀRTIR

A

ISO R

EV

PR

C/ LA

PL.LA ADUANA

PORT AUTÒNOM DE VALÈNCIA

CARRERA

C/ CARTERS

PRIMO

RRÀS

C/ SAN T VIC

C/ EUGÈNIA VIÑES

SCO BO SAN T JO AN C/

RE VIÑ AS C/ PA

BAO C/ BIL

MAYA NS

C/ MI NIST STRREE LLUÍS

C/ LUZ

C/ AL MAS SORA

PO LA NT TR DE INIT AT

BEN VEL A

C/

C/ DR.MARCOS SOPENA

PORT

3

PARC OCEANOGRÀFIC

EDUARD O

BO

ÀGORA

5

RCEL·

1

FERR

NTE

GEN ERAL

NIO

TO

AN

L'ALBEREDA

ORA

C/

RICA

R

PASSEIG

V-1

S IX

RD

C/

C/ JOAN VERDAGUE

8

00

C/

EL

SECH

A PALA

CRA. ZO

NCA

RRILL

A

MARCH

CRA. ARTE S PL.MÚSIC CUESTA

AV. DE AUSIÀS

C/ PIU

AY SU CENTRE OZ COMERCIAL UÑ

OM

PASSEIG DE

-5 CV

NT MA

PE ZP IÑ ER O

R

C/ SA

PL.ARMADA ESPANYOLA

LLS

CA OR EN

SM JESÚ

BARR OSO

AR

C/ VERG DEL SUFR E AGI

M

DE AV.

UIL

DE R NT D’O PO SUT S L‘A

C/

FRANÇA

GA SS RC C/ LUI EIG S BOLIN ÍA DE BE CHES COMP RLA L'A AÑ "ES LB NG CULTOR ER A " ED A

RTS CO

C/ CUR

PESCADORS

CUBER

CESC CUBE

ES

AV. BALEA RS AV. DE

IS

LE SA

AV. GAS PAR AG

C/ MARIÀ

L PO RT

R5 Paseo Marítimo: 2,40 km

AV. MEDITERRÀNEA

’EN

C/ PL. PTOR. ANDREU

AV. MALVA-ROSA

ENTD A.LLAN S.BERN ARDOO

LUMIAR ES

C/ CO MTE CIÓ

C/ SAG UNT

ITU NST AV. CO

C/ DELPOBLA DU C

PONT SERR DELS ANS PONT FUST DE A RRAN S C/ SE

CANT

C/ CO

C/ ALA

RALTAR C/ GIB

C/ SANT

VICENT C/ SANT

AR AG UIL AV. GA SPA R

C/ SSAGU AGUNT NT

AV. CONSTITUC IÓ C/ MAYARQ. ORAL

NVEN T DE

C/

VICENT

ALB AC ET E

JERUS ALEN C/ PE LAIO C/ BA ILÉN

NT V SA

S JESÚ C/

RC AIX EN T CA C/

I SX PIU C/

JACI NT LABA ILA D'E VA

C/

C/ VISIT VISITTACIÓ ACIÓ

PONT DE P SANT JOSE ID

RO T ZE MO

QU EV ED O C/ S JESÚ C/

ICEN T

CA CO N C/

S JESÚ C/

C/ CO NC A C/

M AR IN ER

M AN ISTA IS TA HU C/

O RE SP

RA SO T

AG TO R PIN

HEMISFÈRIC

LU

EL

CO AS

TRAVESSIA

MERCAT CABANYAL

C/ FRAN

AV. DE

ILLE S CA

D NT

SSEN T

C/

A

DA

RR

Ayora

A FO

PICA

C/ SA RITANTA

AV. CA MPAN AR A C/ LL ORC

DE AIO RA

LE S

CA R

C/ AR XID UC CA RLE S

SC PO M

CASANO VA

SUTZ ENA C/ AS

N RRE ECCÉÉS S

AV. CA MPAN AR UC RX

ID

C/

C/. STA

CIÓ

AV. S. JO SEP

C/ BO

C/ BURGOS

C/ TTOT OTA ANA NA C/ A

C/ J.MAESTRE

AG INER S

AV. CONS TITU

ARTE SÀ

C/

C/ TORRES

C/ VELAZQUEZ

ERIFE DE TEN C/ J.M AESTRE

S AV. TRES CREU

. CRUZ

CA

FRANÇA

PA

TA PIS TO AU

C/

A EN

VILL

C/ MARTI GRAJALE S

VALENCIA

ER

ESLI

JARDÍ DE AIORA

MAEZTU

C/ PEDRO DE

Marítim - Serrería

DIS AN

RR CA

C/

T. CA AR P. M

DE

ÍS LLU NT

C/ ILLA FORMEN

GEL AN

E SA

R

D NT

ALMENA

A

ER

BR

CA

FO

A

CAMÍ

ILLA

A.

LL DE

S ISTE

OR

CIUTAT DE LA JUSTICIA

C/

CR

Í VE

H

ARC

CH LLO BEN

CAM

F. RA E. ES C/ RRER FE

C/

VA

.OBR INST

RT UA R.D

M ÀS

C/ DE L

ES S

AR

SM AN

C/ PTOR. FERRANDIS

." "ENG

PR OF

CIA LÈN

ERM

.G AV

CO DES

N

TO L SO ANUE

. AV

ER

A PLAT

C/ ANT ONI JOA

M AV.

MB BO

E LA

D AV.

IRO DE

LA RODA

6

DA

TIA RU

UR

C/

C

UIG

C/ RAM

I PA STOR

MUSEU DE LES CIÉNCIES

RS PADO

A

BERE

Z

G REI

PU CA

AL

A PLAT

D AV.

E OD ER

C/ RIU TAJO

ESTACIO CABANYAL

JUSTO

C/

E

ER GEN

C/ SA

NA PA AM

CARRERA FONT DE SANT LLUIS

IA RN

OJA -R YA

L'AL

EN ÍP

DE

ALD

SEP

C/

CARRERA FONT

E LA

CEMENTERI CABANYAL

S

NÀ RI

AV. DE

PALAU DE LES ARTS

DR. WA KSMAN

BE

AV. BALEA RS

ALC

JO ESC.

LERO

I VA

CEPE DA

AV. DE L PO RT

CANÀRIE RI RIES ES

TARO NG

ERS

ESCUELA INDUSTRIAL

RODA

C/ VICENT

DE DÉU HOSPITAL VALENCIA AL MAR

MÁS I RO

NTS

EZ DE

ENT LA

ERS

CAMÍ CABANYAL

C/ SA

C/

C/

IA

BR

RIS

PE AV.

AV. ELS

LS TA RONG

PIS

R PA U

M CA

EIG

PONT DEL REGNE

C/ VICENT LLEÓ

P C/

ETA

C/ VIC

C/ SANT RAFAEL

C/ SANT JOAN

FACULTAT D'ECONOMIA

C/ AL BALA T DE

C/ SER

LVADO

PASS

3

LA

MAT

C/ ILLES S

FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS

F.G.V.

C.M. GALILEO GALILEI

R3 Jardín del Turia: 1,85 km

DE PONTCUSTODI EL L'ANG

CA

R ILA GU EA

TR ES

S TR

NCA

MA

LA

SA

1

CIO

EMT DEP. NORD

INDUSTRIALES

1 5

NEPTÚ PASSEIG DE

TE EN AV BEN

C/

RA

TARO NG

A IECL C/ PO

C/ MEN DIZABAL

PLATJA DE LES ARENES

NTO JACI AV. PALAU DE LA MÚSICA

DE

MSI SU

DIS

CA AV. DEL

C/

Amistat-Casa de Salud

PLAÇA SARAGOSSA

C DU

DR.

DEL

IA

NEST FERRE R

XILE

DRÍGU

C/

IS LU EL C/ TANG N SA

C/

C/

C/ ER

A ED

ER LB

LICA TO CA

C/

AN Y

Aragón

L'A

LA M C/

PIC

ND LÀ FIN

DE

RA

AN E JU JORG

AR

LERO

I VA

USI EA AT

M.

AV. ELS

C/ ALBALAT DELS TARONGERS

IA

C/ SA

L NA

C/

D

C/

C/ PA LANC

C/ DR . JOA N REG

C/ ARNAU DE VILANOVA

UNIVERSITAT POLITÉCNICA

ERS

L

A MAN

IA

VERA

AA.OO.

TELECO

C/

ER

C/

G NA INA

CAMÍ DE

BB.AA.

PL. NELSON MANDELA

C/ ÉO

RE

VALÈNC

Ó RELL

PE IES

C/

GRA

6

CIV

C/

EIG

VE

C/

TIER LVA SA GRA

SIRERA

PERL ES

TE ES

TE

M EL

III EL

DIA

AT

.C

AV

GU AR

ÇA A PLAÈRIC AM

OR

OM C/C

AD AV

C.D IA

C/

A

ECHEA

SS

GR

N

PERE

L.G

A

IAN

RR

BU

CE ELS

D AV.

BE OLA

PA

C/

C/

A BERN

A ALTE

LLES NTE

EC SU

DE

A

L RA NE A GE NC C/ P ALA

LL DE

GRA

LL

C/

D'

R CA CIS STA C/ CO IN QU JOA C/ RSO DA CA LL IRA ALM C/ LBO ZA GO E. MTR C/ RTI MA IG. QU TA C/ I OR EG S GR N C/ AYA M

C/

ÍN OU

TA

O RR

DIS À OLT

MTE

C/

C/

O IL D

PONT D’ARAGÓ

CO

NE DE

CA C/

CIU

PIZA

AFA SS RU

C/ SAL V ADOR

LA

C/

C/

UEBIS

IN QU JOA G. EN

C/ ARQ

C/

C/ MU SIC CAB ANILLE S

C/

C/

IM

MASC Ó

PL.REYES DE SA PRÒSPER BOIA

LZ

C/

7

PL. LUIS CASANOVA

C/ BERNAT DESCOLL

C/ ILLA CABRER

ÀS SAL

JOSE

ER

GU RE

PED

RIA

L.PR

C/

PONT DEL MAR

PL. CANOVAS DEL CASTILLO

AV. REG C/

RAGO ZÀ

C/ RO

EL

B ISA Q AR

AR

C/

DEL

AFIQU ES

SSER

A NY ALU

ENT ZA

IL

CO IBÁ

C/ AR TS GR

C/ MI

R6 Naranjos: 2,38 km CEMENTERI BENIMACLET

RIM AT R

ÑEZ

DE NT RS PO S FLO LE

ER

.M G.V

M NA INA

N RE ORÍ C/ T AZ TERA

C/LI

BA CU

CA M

DE

C/

A UET PIZC

UÉS

MERCAT RUSSAFA

RICO

C/

INYER

UDAINA

TERA

R TOM

C/ ENG

C/ ALM

MALILLA

PARC DE LA RAMBLETA

S

ORÓ

AM

RILO

AV. BLAS

ADEU

VE RT

NÓS

CONSERVATORI MÚSICA

AV .P

CIUTAT UNIVERSITARIA

Facultats

·LA EL CIÓ AR SI SS PO PA L’EX DE

FARI

C/ VIC

EIG

JARDÍ DE MONFORT

GLORIETA

A

G

EZ I PELA YO HOSPITAL CLÍNIC

C/ AM

C/ SORNÍ

C/ MURTA

ER

Alameda

CAM

AV. VALLADOLID

C/ LLIRI BLAU

BATX ILL

NÉND

PLA DEL REAL

SANMARTI

Í DE

EIG

PL.PORTA PALAU DE DE LA MAR JUSTÍCIA AV .N C/CE AV RDÀ DE TA ARR LLADA O RE

C/CI

EC SU ERTO

PU

RDO BUIL

INSTITUT PATRONATO DE LA JUVENTUT OBRERA C/ POETA RICARD

Benimaclet

RIM AT R

SV

Z

CENTRE COMERCIAL

LIX

C/

ER DE MAI

PIU

PE

C/

NIA

DE

C/

BI

CARRERA

AV. PRIM

C/ TOMÀS DE VILLARROYA DOCTO

NT

Colón

FÈ C/

V.

C/ POETA EDUA

C/ EN RIQUE C/ RA HURT FAEL ADO TRAM OYE RES C/ PE RIS ME NCHE TA

AV. ME

IG SE

R SO

C/ PASC. I GENÍS

LÓ CO

D

AV .P

C/ JAC A

SA

PAU

TO

RIS

ILLA

PL. SANT DOMÉNEC DE GUZMÁN

C/

C EN / PIN OR TO

PE AV.

CARRERA MAL

EN FEBRER

TES

VIVERS MUNICIPALS

PL. DELS PINAZOS

IES MAN

ES IN ILIP C /F

C/

LAR

TR

PIN

GER

EMPAR ITUR

C/ OLTÀ

LADOLI

FREN

C/ PLUS ULTRA

C/ PIANISTA

AV. VAL

C/ MAR DE ALBORÁN

R7 Ronda Norte: 4,05 km

A

AH ALF

. AV

C/ MAR MENOR

C/ SACRET

Machado TO LS

UIR

C/ CO

INIT AT

A SSAF C/ RU

PLAÇA DE BOUS

G.

BA CU

RATA

ITE CT O

C/ DE LA PATACONA

CNO. HONDO

UIR

H LFA .A AV

AR QU

S PA

C/ M.DOS QUEROL AIGÜES C/ POETA

C/ CORREUS

C/

C/

BARB ERA E

ORT

RU SIÑ OL

EIG

T IT S ITA

A

ESTACIÓN VALENCIA-JOAQUÍN SOROLLA

C/ J. DE CELAY A MOSS

SA NT IA GO

RIM AT R

RMEL

LL RO

C/ C/ LES BARQUES

AV.MARQUÉS DE SOTELO

PL. DE ENT AM L'AJUNT

IS

EM

GR

C/ FO

CEMENTERI GENERAL

A TIN RIS .C

L

L

T V. M CA A ER M

RA

RA

EL

S

RTA BA

DEL

S LA TE

S LA TE

.D PL

AV. DE MARCONI

EÑA

BU

BU

F.P C/.AL

SUR

A AD

C/

ALA

IL

VIO C SA MÈNE NT DO C/ SA

NYÍS ALCA

EU

IL

RR

VILA

C/

CLA RA

TR

C/ DE LA

ETA RG GIO

DR AN

RR

CA

CO M

DE

JOSE

JAIME BELTRÁN CRESPO C/ C/ CAMPOS C/ Patraix C/ VT VEN C/ E. EÇ AG PA UEL UST RR A C/ Safranar A IN CO C/ M STA A D’A C/ DE ON I BO RAG TESA C/ JU Ó SA RR AN NTAN C/ ÀS DE UR DER GARA UG C/ LL UA Y ANER I A DE HOSPITAL C/ RANE CALV DR. PESET S O AC ACIO C/ AL C/ JOAQUIN MÀS NAVARRO SERA

CA

Sant Isidre

C/

AV.

A CAVI

AL TORT MON

C/ D’

L

DE

MAR

ALDI IPE RIN

AJA

C/

IANO

C/

AV. BARÓ DE CÀRCER

IC

UA BART

Jesús

DIP UTA DA

PLAÇA TETUÁN

Xàtiva

C/

C/ URUGUAI

ER S

C/

Alboraya-Palmaret

AV .P

R LÓ

SA

ETA RG GIO

IS

PA N

SIM

C/

CNO. DEL MAR

COTXERES F.G.V.

C/ MOLINELL

PL.DR. LANDETE

DE

FAEL . RA

DR

EL

GE

C/ PT OR.VI

N

AV.

M

NU

ES VIVE VIV

TE

Bailén

IL I M

SO

IG

F.G.V.

10

Pl. Espanya

PAS VENTUR AJE A FELIU C/ DR.G

EM

IA

ÓN

ÓS

GO

M

CA

L

C/

AM

RE

LD

A

THOUS

ES

C/

AN DA S

NO VÉ S

RIV

PLAÇA REDONDA

C/ PE AZZARIOD. TI

IVA

C/ P.

ED

PL. DE LA REINA

C/ XÀT

C/ P. PL. BENEDIT O ESPANYA

MAR VA

A

QU

C/ PLATERO SUÁRE SU SUÁREZ ÁREZ ÁRE Z

SSER C/ BO

RD

RR

IC

AES TR O

C/ MUJERO NYÓ NI S

Ó

A EÇ

LLE

CA

LA

C/ S.F. DE BOR JA

C/ M

NIC OLA U FA CTO R

B CA

SE

US

B.

MA

LA

RS UE

S CREU O TRES AN AV. SERR MEZ GÓ ITIU IM U PR O OLA LAG NIC DE RA S GU ER . SE ARQ C/

OF. PR

GEL AN

.R G.V

NO

DE

C/

PIQ RA PED

ET CO

S DEL

C/

M

C/

C/

U

C/

C/

S DEL C/

C/

P DE CALA SSANÇ

C/ DE

ERS

GENT LS AR

C/ DE

DE

S

GIN

S INER

STRA DEL

MIS RE

SG

DEL

ERS

E

CREU

GA S FO

C/

C/

LS DE C/ UTERS VELL

AR M C/

ES

DEL

ERS

C/

TR AV.

RN FERR

FR AY JU NIP ER O

PEU

LIC

BO

GA

R8 Boulevard Sur: 6,66 km

C/

IMILIÀ

ELL

PL. SANT C/ SANT PAU AGUSTI

C/ S. JOSE

C/ TRES FORQUES

S AR AN NT FO

NTE

D SU

DELS

ABASTOS

UE

REZ

ERIQ

CID

ORQUES FORQUES TR FO C/ TRES

C/

A S LL

0 V-3

ERS

C/

DE CASTRO

TÒ CA

GEL GU C/ ÀN

C/

DEL

LLIT

S STER

PALAU

IMERÀ

PÉ AV.

C/

U NO

LS FU

LA CRE U

C/ HOSPITAL

ALB

PUIG

C/ GUILLEM

EL

C/ M.

C/ TRES FORQUES

C/ DE

C/ ESPINOSA

DU

PL. DE LA VERGE

SOROLLA

C/ GUILLEM

AN

O MIR

C/

SIC AYLL ON

DE NT TS PO S AR LE

RR

. FE G.V

IEL BR GRA

C/ XIV A

C/ MÚ

LLEM DES

IS

L·LA

A C/ L’ HABAN

RE

SIC AYLL ON

AV. DEL PARC DE L'OEST

C/ MAX

C/ FRA PERE

ERIA

PL.CIUTAT DE BRUGES

DE

C/

RE

PL. POETA LLORENTE

C/ CARD A

AR Q. TO LS

ALLERS C/ CAV

Àngel Guimerà

ARES C/ LIN

Av. del Cid

C/ GUI

COLÒNIA ESPANYOLA DE MÈXIC

NT S PO EMU D D'A

CID

MBAI

SSA

C/ MÚ

PA

ÓS LD GA

LZ

A GUER C/ ÈN

S COME

PLAÇA MURCIA

C/ LLO

CA

LIT.

C/

A GEN AG RTA

ANQU

NA

PL. ENCARNACIÓ

RO RE

REZ PÉ AV. C/

RR

I

XI US

IB

ASIL C/ SALV SALLLV SA VAD V ADO OR R FERRAN DIS LLUN UNA A

FE

PI AV.

YA AN

C/ J.B

C/ EL GALLO

C/ ESC. SALZILLO CENTRE COMERCIAL

TR MES

C/

C/ BORRULL C/ LEPAN T

C/

EIG

GU AD ALA C VIA / CR R ON ISTA

C/ CORO

10

RT C/ QUA

ÀRRAGA

C/ AZC

UER

EG

C/ BR

INT

NT JAC

C/ SA RT C/ QUA

C/ BL

RT C/ QUA

DA RO C

A

RIM AT R

C/ PARE URBÀ

IVAM

JARDÍ BOTÀNIC

PA

ÑAS

LA

SS

PA

INA

F HO MEN ZA DR. C/ S.JOSEP DE LA MUNTANYA

DE

EIG

INA

TX

PE

C/

R10 Centro Histórico: 3,78 kmCAC/ CONVEN

C/

GU AL PID AURO DEZ C/ M ÉN EN ILLEM RO C/ GUCAST DE

O

C/

PLA DE LA SAÏDIA

M ILLE

.M AV

GD

SSEI

GEA

EST. D'AUTOBUSOS

TX

PE

R1 Circuito 5K Jardín del Turia: 5,7 km

C/ PINT OR STO AV. DEL

E LA

GO GRE

A EN GU BA AN

SC A

C/ FFCO CO. M..USEDO USEDO

C/ BR ASIL

C/

CENTRE COMERCIAL

LIN

MO

DE

DE NT AR PO PAN M CA

N PERNET

C/ PARE ESTEBA

PL. A.KARPOV

AV. DE LA LLUM

8

HOSPITAL GENERAL

AB IELF

RI

ST CA C/

Nou d'Octubre

C/ J. Mª BAYAR

OT

RE

RA

ÀSSER

C/.CASA DE IA LA MISERICÒRD

CORTES DE PL. C/ARENOSO ALQ UER IA NO VA

JOAQ

Túria

AN TOBE C/ CAST

C/ LLUIS LAMARCA

C/ ALC

AV. DEL CID

XINA

LA PET

RI

TR .BEL PR C/

C/

CA

LL

VE

LA

G DE

RAC D’ADEMÓ ÚS

AYO

O ELIN RC MA REJA O

EM

C/

SS

PA C/

A

LLA

XI DE

Ó MIC

RR PA TERA LLES

O

DE FAL

PASSEI

CIUTAT ADMINISTRATIVA 9 D’OCTUBRE

R

RIVE

2D

AS . BL AV

1

MUSEU HISTORIA DE VALENCIA

LLETE

EZ IBÁÑ

DO AR RIC

C/

O RIG OD ER TR MES

C/ PA CO

RJA

BA UIM I.V.O.

C/

PONT BRE 9 D`OCTU

ÉNCIA

IO GE A

AV .B U

RMAN S MA CHAD

GRAV FRAB ADOR EGAT

C/ RUAYA

HOSPITAL " LA FE "

C/

RS . TI AV

NUEL AV. MA

EGOR

C/

R PIQUE

R MORA TOR ACT AC C/ ACTO

BA

LA

DE

LL

VA

EFIEL TORR

ILÉS

AV

TER LLES

RQUÉS C/ MA JUAN DE S.

HERNÁNDEZ LÁZARO

BAROJA AV. PÍO

AV. GR

CENTRE COMERCIAL

C/ FEL

AL RTUG AV. PO

Campanar

AV.

RG JORG

C/ VALL DE LA BALLESTERA

Mislata

AL

C/

IO RIC A APA AN C/ LBIÑ A

R2MÍNParque de Cabecera: 2,4 km E CO

MTE

SERR

AV. GE

AV .P

DRE EIXAN

S RTÉ AR MA

CENTRE COMERCIAL

ILÉS AV AV AL ER EN .G AV

2

C/ CO

AL

ER EN

AV

AL

CEMENTERI CAMPANAR

2 9

PESET

ULTOR

C/ ESC

E ANDR

MEY

RICI

RE PAT

C/ PE

ALEIX

.G AV

ILÉS

ER

C/ VAL

NTC MO

. AV. DR

PESET

. AV. DR

R9 Bioparc: 2,76 km

EN .G AV

PARC DE CAPÇALERA

ME RCO

. MA C/ DR

AL. C/ GRENS LLOR

OT SS JA UR .B AV

R

FO

ESCOLES PROFESIONALS " SAN JOSÉ "

C/ SA NT AN TONI

NO RENCIA

ELA

A

LENCIÀ

ISTA GI

L SU MBI

C/

C/

MÍ CA

RIOD

I

ÉS DE ARQU C/ M

XXIII

C/ PE

RB

GA

C/

A TCAD Í MON CAM

AN AV. JO

ATA

PL. MUSIC ESPÍ

C/ RIU ERESMA

AM AD EU

OT

OR

IXA A BA RIN

RE VED OR

MA

C/

SA

AD QU .E AV R

TA

LA

LA

ANES E CAB

P C/

Beniferri

SERR

ART JACOM

TOR C/.PIN

C/ PER

A AN

M

R TO IN

IS OR FL

LTA

C/

M DE

T SAN

ALA

LG

UE

IG

M

OA BIDAS

C/ RIU

N

E.

TR

M

C/

C/

AA RIN

IA AN

LA C/ T EN CLEM

ILI PLA

7

RUTAS PARA CORRER EN VALÈNCIA

SANT MIQUEL DELS REIS

O

CHAD

AV. GE

C/ CEC

TA

MA

MP

CA C/

C/

A PLANA IX BA

LA

LO

A ORT L'H C/ SUD

LL VA

LA

C/ NAL

CA

C/

L'H

T L'AL A C/ NCI PALA

S RE AR NAVHOSPITAL ARNAU DE VILANOVA

DE

C/

TE AR QU

ORD AN ORT

TU

IS OR FL

LA

C/

JARDIN DE POLIFILO

C/ RIA

C/

C/

IETO PR

CA

DEL

H OC LL EN IB AS IC .N DR C/ A IOR D’A LL VA C/ NES CIA LEN VA TS OR AC A UD AID ING LB AV D'A

O RD NA BER

C/

MP

LE

AIL

BR

UIS

Í TX BE C/

C/

9

U GRA

S MA RMAN

IN LN

S O. EU FC GR C/. TE O OR

OT SS RJA

U .B AV C/

LL

UEL

MIG

DE

M

-35 CV

PARC BENICALAP

C/

C/

DES FILI S C/ DEL

FO

C

IA NC LÈ VA

Empalme

Un espacio de convivencia C/ ALCALA DE CHIVERT

C/ SÍND MOJOL IC Í

VALENCIA CIUDAD DEL RUNNING Si hay algo en lo que todos en València, vecinos y visitantes, estamos de acuerdo es en que la especial climatología, altitud y orografía de la ciudad, hace de sus calles y parques espacios ideales para caminar, desplazarse en bici o patín y correr o practicar nuestros deportes favoritos. Fruto de ese reconocimiento colectivo y de la conciencia de las bondades de estos buenos hábitos, unos y otros nos hemos lanzado a ello en los últimos años, y València muestra un aspecto efervescente en la práctica deportiva, el aumento del uso de la movilidad sostenible para desplazarnos por la ciudad, y el disfrute de nuestro espacio público. Pero como ciudadanía, debemos ser conscientes de que el espacio público, nuestras calles y jardines,

por grandes que sean, son un espacio de convivencia y debemos tener mimo con ellos y con los demás para poder disfrutarlo prácticamente los 365 días del año. Desde tiempo atrás, al igual que en su día y aún hoy, la ciudad ordena y reordena el espacio en sus calles

El Circuit 5K Jardí del Túria ha facilitado a los corredores un espacio preferente para practicar su deporte para permitir y encauzar todo tipo de desplazamientos a medida que se han ido incorporando a nuestro quehacer diario. Y del mismo

modo, aunque con matices que cabe la pena destacar, València ha incorporado en su espacio público también carriles, vías y sendas para tratar de ordenar y facilitar el disfrute del ocio en parques y jardines.

nuestros parques y calles.

Así, por ejemplo, se habilitó en el Jardín del Turia uno de los últimos hitos en materia deportiva de la ciudad, el Circuit 5K Jardí del Túria, que ha facilitado a los corredores un espacio preferente diseñado para practicar su deporte, posibilitando en lo posible al mismo tiempo liberar las sendas tradicionales de paseo de un buen número de corredores.

Es por ese motivo que cabe incidir en la importancia del respeto mutuo entre todas las personas que hacemos uso de ellos, tratando de darles la utilidad recomendada y no otra (corredores por el Circuit 5K y caminos señalizados, ciclistas por carriles bici, paseantes por sendas no señalizadas, etc.), pero con precaución y teniendo el cuidado y la paciencia con quienes los atraviesan y utilizan para otros usos, al igual que todos toleramos a quien corre o a las familias que se pasean en bici con precaución a nuestro lado cuando no hay carriles señalizados.

Se trata, no obstante —y a diferencia de los carriles que se crean para los vehículos, de espacios de uso preferente—, de espacios creados y señalizados con la intención positiva de ordenar y facilitar la convivencia de los múltiples usos y disfrutes de

Hasta ahora hemos hecho gala de esa convivencia y tolerancia y ese debe seguir siendo nuestro santo y seña para que València siga creciendo como una ciudad líder en la apuesta de su ciudadanía por un estilo de vida saludable y en armonía.


10 SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

Maratón Valencia y EMT corren juntos por la ciudad para volver a unir sus fuerzas en 2017, como ya hicieron el año pasado, con el objetivo de mejorar los servicios para todos los usuarios. Con una estrecha vinculación, las dos organizaciones ya están trabajando en repetir y mejorar el

MARATÓN VALENCIA TRINIDAD ALFONSO EDP El Maratón Valencia Trinidad Alfonso EDP se ha convertido en la mejor prueba de España y una carrera de referencia a nivel internacional. En la edición de 2017 se esperan más de 20.000 corredores solo para competir en la mítica distancia de 42 kilómetros. Una oportunidad de mostrar València al mundo entero.

Para atender las necesidades de esos 20.000 maratonianos que recorrerán la Ciudad del Running (y de los 8.500 que participarán en la carrera de 10K paralela), de sus innumerables acompañantes y de los miles de vecinos que se animan a animar en las calles al rio de corredores que busca la espectacular meta en la Ciudad de las Artes y Ciencias, la organización del maratón ‘Etiqueta Oro’ y la EMT trabajan

El acuerdo de 2016, que se quiere reeditar y ampliar, benefició a corredores, acompañantes y vecinos de València dispositivo de 2016, una logística sin precedente en España para un evento de tal magnitud. De esta forma, se quieren volver a sentar las bases para que el próximo 19 de noviembre, el servicio municipal de transporte vuelva a ser gratuito en todas las líneas, buses y servicios desde primera hora de la mañana hasta las 16 horas de la tarde.

Así, no solo servirá de un eficaz, rápido y solidario medio de trasporte para los corredores hacia la línea de salida o de regreso a sus casas y hoteles, sino que posibilitará a acompañantes y amigos seguir a los suyos mientras disfrutan la prueba. Y todo, al tiempo que se sigue dando servicio de transporte público a los vecinos de València compensándolos con la gratuidad de los trayectos las posibles molestias que se puedan generar un evento de este calado, que implica lógicos cortes de calles. Corredores, acompañantes, público animando y vecinos se beneficiarán de esta unión de fuerzas en la que Maratón Valencia y EMT quieren reeditar en 2017. El acuerdo implicará, además, otras ventajas para los usuarios que se irán desvelando a medida que se acerque la fecha del evento. Así pues, corras, animes, disfrutes o simplemente vivas en València, puedes disfrutar de la nueva unión Maratón Valencia y EMT. Por tu ciudad. Por nuestra ciudad.

[EMT ha comprat en 2 anys 78 nous autobusos, 40 d’ells híbrids i dos elèctrics]


COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

SEM'17 11

València aposta tot al roig SEM VALÈNCIA L’Empresa Municipal de Transport (EMT) de València s’ha convertit en l’eix fonamental sobre el qual pilota la mobilitat sostenible a la ciutat. Eixa aposta ja comença a notar-se en la vinculació de la ciutat amb l’empresa pública. Després d’anys de caigudes en el nombre de viatgers, al llarg de l’any 2016 més de 93,3 milions de persones decidiren triar el bus roig com el seu mitjà de transport. Això suposava una pujada del 6,1 %, 5.406.830 validacions més que l’any 2015. La posada en marxa de la línia 99 ha sigut la fita més important en els últims mesos. De fet, des de la seua posada en marxa el 26 de juliol de 2016 ja ha transportat un total de 3.319.989 viatgers i viatgeres. La línia 99 connecta la part est i oest de la ciutat a través dels grans bulevards del sud de la ciutat. A més, possibilita múltiples connexions, ja que es creua amb més de 30 línies de tota la xarxa, cosa que multiplica les opcions de desplaçaments. L’inici operatiu de la línia 99 era una demanda històrica dels usuaris i usuàries coneixedors de la importància del transport públic.

Eixa mesura va anar acompanyada d’una reordenació de línies per a adequar la xarxa a les noves necessitats de mobilitat amb uns trajectes més eficients, ràpids i intuïtius. Eixa millora suposà un increment del 8,7 % en el nombre de passatgers i passatgeres en les línies afectades, més de 2,6 milions de desplaçaments nous. Al principi de la implantació de les millores, hi hagué una certa desconfiança, lògica entre els resistents al canvi, però les xifres i el bon resultat de les millores han fet desaparéixer eixos dubtes. Per posar-ne dos exemples: la línia 31, gràcies a la millor connexió a l’estació del Cabanyal va augmentar en 157.630 (10,1 %) el nombre de validacions, i la línia 11, amb un recorregut més directe des d’Orriols cap al centre, va suposar un total de 134.574 desplaçaments més, un 4,9 % més respecte al mateix periode de l’any anterior. De totes i per a totes La pujada de viatgers s’ha vist reflectida també en una universalització de l’accés a l’autobús. L’EMT recuperava el seu ADN com a servici públic i com a icona de la ciutat. Les persones que per la crisi econòmica van ser expulsades de l’autobús, ara ja disposen d’un nou títol social (Abonament Amb Tu)

que els dona la possibilitat de viatjar. Igual que ja en tenen col·lectius com ara les persones majors (Abonament Or), els joves (EMT Jove) o les menudes de la casa (Abonament Infantil). Eixe augment dels viatgers i viatgeres s’ha vist implementat amb unes mesures que asseguren la

Les millores en la xarxa han suposat un augment sense precedents en nous desplaçaments protecció del carril bus, com per exemple amb la creació de carrils exclusius per assegurar la seua velocitat i seguretat que fan molt atractiu l’ús del bus com a opció de mobilitat. Tot això és gràcies als nous recursos econòmics que han arribat a l’EMT des de l’Ajuntament i que han permés, entre altres, la contractació de 75 noves conductores i conductors i 20 mecànics. Per acompanyar eixa transformació, s’ha començat una intensa reno-

vació de la flota. Desprès de cinc anys on no es va fer cap compra gran, l’any 2016 entraren en funcionament 41 autobusos nous. A final d’any vindran 37 autobusos més, més ecològics, 35 dels quals de tecnologia híbrida i dos elèctrics. L’EMT s’ha compromés a reduir les seues emissions de gasos contaminants en un 30 % abans de l’any 2030. Tot i ser important estes xifres, podríen ser millorables si arribaren diners del Govern central, com reben any rere any ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla i Màlaga. Si fóra així es podria augmentar el nombre d’autobusos al carrer i així el temps d’espera seria molt menor. A més, es comprarien més autobusos i elèctrics, amb el benefici que això suposaria. L’Ajuntament de València aposta el futur de la seua mobilitat al roig, a l’autobús roig que amb els anys haurà de ser una de les seues icones principals. L’EMT és ciutat perquè està present en tots els àmbits. Qualsevol desplaçament s’ha de poder realitzar en els autobusos rojos, és la forma més democràtica que presenta la mobilitat. Confiem que el nou consistori continue cridant ben alt això de “tot al roig”.

[EMT fou l’empresa de transport públic urbà que més va creixer a Espanya en 2016]


12 SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

Mobilitat sostenible i cotxe: una relació entre l’amor i l’odi RICARD RIOL Enginyer Tècnic d’Obres Públiques i president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic

Quin és el límit del vehicle privat? Espanya va passar de set milions de vehicles matriculats el 1974 a assolir els 30 milions el 2007, any que va marcar la primera estabilització del parc mòbil de la història amb motiu de la crisi, però que ara torna a repuntar. L’any 2016 es tenia registre de 32,1 milions de vehicles, 22,9 dels quals turismes. Una mobilitat orientada preferentment al vehicle privat es traduïx en un increment de costos a causa de la

L’enemic no és el cotxe, però sí l’excés de trànsit. El principal anhel de la mobilitat sostenible ha de ser reduir la congestió, empitjora greument la quali-tat de l’aire, provoca soroll i accidents, fomenta l’urbanisme dispers que allunya usos (residencial, comercial i laboral) i implica menys equitat en l’accés a les oportunitats del territori. La realitat és tossuda, ha resultat impossible assolir un cotxe per habitant a tot arreu on s’ha intentat: Brasília, Los Angeles...

Les principals dificultats han estat la congestió, el cost col·lectiu de les infraestructures viàries (sempre queden xicotetes) i el cost individual per a l’usuari. La compra i manteniment d’un vehicle suposa una inversió anual mitjana entre 3.500 € i 4.000 €, quantitats inaccessibles per a moltes economies domèstiques. Quin és el paper del vehicle privat en la mobilitat sostenible? L’enemic no és el cotxe però sí l’excés de trànsit. El principal anhel de la mobilitat sosteni-ble no hauria de ser electrificar la congestió sinó reduir la flota i el trànsit. Per a fer front als impactes i la dependència del cotxe calen, sobretot, polítiques urbanístiques que eviten la dispersió d’usos i afavorisquen la mobilitat no motoritzada, l’ús del transport públic i el fo-ment d’un ús més racional de l’automòbil. Dins del darrer concepte hi ha molt de camp a recórrer: compartir viatges (carpooling), compartir cotxe però en temps diferent (carsharing), etc. La principal idea és trencar la necessitat de ser propietari per a poder utilitzar un cotxe, així com evitar el seu ús quan els desplaçaments es puguen satisfer amb modes alternatius. L’ocupació mitjana dels cotxes a Espanya és només d’1,2 persones per vehicle, i el cotxe normal es passa el 90 % de la seua vida útil aparcat. On queden vianants i ciclistes respecte als principals eixos urbans i metropolitans?

A igualtat tecnològica, el transport públic continua sent més competitiu ambientalment que el cotxe. La immensa majoria de servicis de transport públic tenen unes ocupacions mitjanes que reduïxen dràsticament les emissions contaminants i de canvi climàtic dels seus usuaris en comparació amb els usuaris del vehicle privat amb flota mitjana. Es pot tornar a lligar urbanisme amb mobilitat sostenible? Amb relativa poca inversió es poden millorar les condicions de vida en la mobilitat urbana, canviant carrils de cotxe per carrils

ENHORABONA VALÈNCIA

EL TEU AUTOBÚS NOCTURN ARA CADA 22/25 MINUTS Caps de setmana i vespres de festius

emtvalencia.es

1

N

N6

0

N89 N9

per al transport públic, voreres i carrils bici; i en la mobilitat interurbana, destinant carrils d’autopista actuals en exclusiva als vehicles d’alta ocupació i transport públic i construint ferrocarrils bàsicament en superfície. La clau és transformar els corredors amb més demanda urbana i metropolitana, substituint espais fins ara destinats exclusivament al vehicle privat per una mobilitat no excloent i de capacitat superior. No es tracta de soterrar la mobilitat sostenible a un cost inassolible, sinó de fer-la protagonista dels nostres carrers principals.


COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

SEM'17 13

Quien la prueba,

repite AULA DE LA BICI València ha iniciado el proceso de transformación de la ciudad para conseguir que las personas sean las prioritarias y no los vehículos a motor. Esto crea un debate social, donde algunas anhelan el cambio y otras encuentran problemas en la pacificación del tráfico. Lo que ya pocos niegan es que es necesario frenar el cambio climático. Éste y otros impactos negativos del modelo de movilidad actual son fáciles de asimilar por la mayoría como los accidentes, la contaminación atmosférica acústica... Otros impactos, en cambio, requieren que nos pongamos las “gafas de la movilidad sostenible”: el tiempo que dedicamos a trabajar para pagar los gastos que ocasiona nuestro coche, la organización del espacio en función del automóvil, las desigualdades sociales que ni sorprenden… Frente a esto, la bicicleta juega un papel básico en el cambio de paradigma ya que ayuda a la pacificación del tráfico y concede alternativas de desplazamiento. València, por sus características de tamaño, orografía y clima, es una ciudad perfecta para la bicicleta todo el año. Pese a esa idoneidad, muchas personas quisieran usar la bici en la ciudad y aún no lo hacen. A todas ellas les diríamos: ¡no os lo penséis, usadla al menos una vez y repetiréis!.

trabajadoras que se desplazan en bicicleta ya que reduce estrés, mejora la concentración y beneficia a las empresas por menores bajas. Infinidad de proyectos se dirigen a incentivar la bici en el trabajo como “bike to work” o “en bici a la feina”. Sorprende de manera grata ver en muchos países europeos los colegios llenos de bicicletas y además ver cómo se forma en las escuelas para potenciar este modo de movilidad. Son buenas prácticas que intentamos que en España se normalicen. Según el Eurobarómetro de 2014, la comodidad (49%) y la velocidad (27%) son las primeras razones por las que los europeos optaron por la bicicleta. Para desplazamientos superiores a cinco o siete kilómetros se cuenta con la ayuda del transporte público, por lo que son pocos los desplazamientos que son necesarios hacer en coche.

Sorprende de manera grata ver en muchos países europeos los colegios llenos de bicicletas y además ver cómo se forma en las escuelas para potenciar ese modo de movilidad

Muchas razones nos mueven a las personas que utilizamos la bicicleta. En Copenhague, eligen la bici mayoritariamente porque la consideran más rápida. Los desplazamientos menores a los cinco kilómetros está más que demostrado que son más eficientes en bicicleta. También han descubierto esas ventajas, los trabajadores y

Desde el punto de vista económico, es más barata que cualquier otra opción, salvo la de caminar. También lo es para empresas, administración, etc. En Sevilla el carril bici supondrá en los próximos 15 años un beneficio de 550 millones de euros. El sector en Europa, según European Cyclist Federation, ha creado 650.0000 empleos y en 2020 podría alcanzar el millón.

Que es ecológica y mejora la salud nadie lo cuestiona, incluso se considera que los beneficios son mucho mayores que los riesgos por accidentes de tráfico. Muchas personas comprobamos las posibilidades de la bici que son tan infinitas como todas las vivencias que cada una de las personas que la usamos experimentamos día a día.

[9.160 metros nuevos de carril bici desde junio del año 2015 en la ciudad de València]


14 SEM'17

COMPARTIR ET PORTA MÉS LLUNY

Els infants i el carrer, un tàndem a recuperar FRANCESC ARECHAVALA Membre de Colecamins “Els nens no poden sortir al carrer sense risc; els adolescents no saben què fer al carrer; els grans no tenen temps de posarhi els peus i transiten amb l’auto propi, o el metro, o la tartana col·lectiva. El carrer no existeix”. Això ho deia Joan Fuster l’any 1972 i des d’aleshores ha plogut bastant i comencen a canviar alguns paradigmes, però encara resten d’empeus alguns actes de fe que col·loquen al vehicle privat en una posició dominant que ja no li correspon. Per què el carrer segueix sent perillós per als infants? Per què els pares i mares no ens atrevim a que els nostres fills vagin sols a l’escola o a comprar el pa al forn del barri? Una de les principals respostes que solen donar mares i pares és que hi ha molts cotxes. Jo afegiria que, a més a més de molts cotxes, el problema és l’elevada

El fet de veure nens sols al carrer ha de ser un indicador de que les coses estan canviant, de que estem fent barris més amables, més segurs, més pròxims velocitat d’aquests. Molts cotxes i molta velocitat. Aquest tàndem, hegemònic les darreres dècades, va expulsar els ciutadans dels carrers. Les voreres o les places ja no eren llocs de trobada sinó simplement un lloc de pas i així ens vam tancar als nostres pisos i vam deixar de conversar amb el veí. Els carrers buits semblaven més insegurs i per tant, vam prohibir baixar als nens a la plaça. Què hi faràs allà si no hi ha ningú? La Jane Jacobs, als anys 60, demanava carrers

vius, plens de gent on els ulls dels veïns fossin la millor assegurança. I hem deixat passar 50 anys. Així doncs, reduir el número de cotxes, la seva velocitat de circulació i repartir de manera més equitativa l’espai públic per generar espais de qualitat per als vianants, és la manera de tornar a omplir els carrers dels barris de gent i d’infants. I aleshores, podrem donar-li a un nen o a una nena de 7 o 8 anys la responsabilitat de baixar a comprar el pa a la plaça? Des de Colecamins estem treballant amb aquesta filosofia. L’autonomia infantil ens ha de permetre criar infants més autònoms i responsables i per a aconseguir-ho necessitem millorar els nostres barris. Fins ara hem aconseguit alguns passos positius, però encara ens queda camí per recórrer. El fet de veure nens sols al carrer ha de ser un indicador de que les coses estan canviant, de que estem fent barris més amables, més segurs, més pròxims.

[En el darrer curs l’Ajuntament ha creat cinc noves rutes escolars]


Circuits de prova de vehícles (patinets, bicis, hoverboards...) Espai d’exposició obert al públic Activitats per a totes les edats

Revista sem'17  

La festa de la Mobilitat Sostenible: activitats educatives, concerts i propostes per a totes les edats.

Advertisement