Issuu on Google+

Universitat Oberta de Catalunya Quant el Futur Arribi. Una reflexió sobre la lectura, la informació i les interfícies d’usuari Per Marc Nogueras Rivero.

Quant el Futur Arribi

Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2 Gloria Deumal López Aula 1. Universitat Oberta de Catalunya

Una reflexió sobre la lectura, la informació i les interfícies d’usuari

[1]


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

Repasant els continguts

[3]

En Nicholas Negroponte a la seva conferència del 1984[2], ens introdueix en el món de les interfícies i de les pantalles, de com trencar la barrera que separa el món virtual i el món real acostant els ordinadors a les persones, tot això acompanyat d’un profund interés en l'ensenyament.

En aquells moments i encara en els temps actuals teníem molt present que l'ensenyament és quelcom molt important, però el que no es tenia en compte ni en aquell moment ni ara, són les ganes d’aprendre dels alumnes.

Si un estudiant no està interessat en aprendre un tema en concret però l’obliguem a fer-ho, que estem aconseguint? Amb molta sort, que intenti aprovar per treure’s l’assignatura de sobre i oblidant-la als pocs mesos, amb no tanta sort, fracàs escolar.

En aquest sentit cal fer referència a una entrevista realitzada per Bill Moyers a en Isaac Asimov al 1988[4].

El senyor Asimov, insisteix en el punt que comentava anteriorment, com fer que la gent tingui ganes d'aprendre, així doncs ell es pregunta perquè no agafar la idea de l'ensenyament individualitzat? Antigament, les famílies que s'ho podien permetre, contractaven a un professor pels seus fills, no hi ha havia temaris 2


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

estàndards, es tractava més d'una barreja de coneixements i experiències personals del professor que traslladava amb les seves explicacions a l'alumne. Asimov, té la visió d'aprofitar els ordinadors per anar un altre cop cap aquesta tendència, si l'alumne vol aprendre literatura doncs que tingui la possibilitat de contractar un professor que li ensenyi, però perquè aprendre altres qüestions en les que no està interessat, potser aquestes foren les bases de l’e-learning. Lògicament, cada una de les idees, son bones però

[5]

tot plegat no és tant fàcil d'aplicar, com gestionar tants estudis diferents i tant específics? aquest seria un dels primers problemes que em passen pel cap, però podrien fusionar les dues idees i buscar quelcom adequat per a tothom, dintre d'uns estudis reglats i obligatoris, perquè no fer que les matèries siguin atractives per a tothom o si més no, per la majoria.

Tornant al senyor Negroponte, ens delecta amb una conferència impressionant en continguts i plena d'esperança, on moltes de les coses que ell presenta s'han fet realitat i d'altres, lamentablement les més "socials" encara estan molt lluny de ser assolides, encara que la campanya de One Laptop per Child (OLPC)[6] de la qual Negroponte és cofundador, és un bon exemple de l’esforç d’aquest visionari per fer arribar un ordinador portatil de baix cost a qualsevol nen del món, per poder-li oferir coneixements i accés a les tecnologies de la informació.

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

[7]

! 3


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

Nicholas Negroponte, visionari

En Negroponte, ens parla d’imatges, de pantalles tàctils, d’un llibre interactiu, d’un disc que és capaç d’obtenir informació addicional mitjançant hipervincles dins d’un document, de cares que surten d’unes pantalles per fer una interacció més realista, estem parlant de tot això quant en prou feines el món s’estava adaptant als primers monitors en color i que degut al seu cost eren accessibles per a certs sectors de la societat.

Fa referència al ratolí d’ordinador com quelcom poc pràctic sempre que es compari amb la facilitat d’ús que tindrien els nostres dits, de fet els seus raonaments són d’allò més lògics, és molt més ràpid fer servir el dit que no pas el ratolí. [8]

El ratolí o mouse, va viure el seu boom mediàtic precisament el 1984 de la mà d’Apple i fins la data d’avui segueix sent un dispositiu bàsic en els ordinadors personals i realment no s’ha fet un avanç significatiu en aquest sentit, si que hem vist com els ratolins cada cop eren més ergonòmics, sense fil, precissos, però el dispositiu seguia sent el mateix, amb millores tecnològiques i prou, de fet amb el teclat passa exactament el mateix. 4


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

Pantalles Tàctils

Les pantalles tàctils d’en Negroponte, detectaven el moviment dels dits i també la

[9]

pressió que es podia exercir sobre la pantalla així doncs la llibertat de moviments es multiplicava, potser aquesta última idea el de les pantalles sensibles a la pressió és un dels punts on no s’ha acabat d’encertar, si que hi ha algun dispositiu que ho incorpora amb cert èxit, com l’smartphone Blackberry Storm de l’empresa RIM, però no ha estat res realment revolucionari i sempre en el sector dels smartphones i no pas en el dels ordinadors personals.

Precisament l’any 2010, ha estat testimoni de la sortida al mercat de l’iPad, un dispositiu multi tàctil que ha revolucionat el sector de les computadores, però de l’iPad parlaré més endavant. [10]

Seguint amb les pantalles, en Manovich en fa referència mitjançant el segon capítol del llibre “The language of new media”[11] on parla de les interfícies.

La interfície del Sistema Operatiu que fem servir és la porta d’entrada al món virtual, però sempre es realitzarà através d’una pantalla.

En Manovich en el seu llibre ens explica la història de la pantalla remuntant-se a la pintura del Renaixement on defineix els quadres com a pantalles. Planteja que en una pintura, per exemple d’un paisatge, els nostres ulls només poden veure allò que es mostra en el quadre però el nostre cervell afegeix informació imaginant 5


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

com serà tot allò que envolta aquesta pintura, per tant la pantalla simplement és una finestra a un món molt més gran, amb l’ordinador passa exactament el mateix, quan veiem imatges, o una pel·lícula, la nostra visió queda limitada per la pantalla, però l’entorn que no veiem també és una realitat que nosaltres mateixos creem per dotar de

[12]

sentit allò que estem veiem.

Fins al dia d’avui pantalla i interfície han anat de la mà i en principi així seguirà sent perquè no podrem entendre una sense l’altre, o sí?

En la presentació de John Underkoffler “The Future of User Interface”[13], podem veure com s’interactua amb l’ordinador mitjançant moviments gestuals, sense tocar ni manipular cap tipus de perifèric, tret d’uns guants. Realment es tracta d’una tecnologia impressionant, de fet aquesta tecnologia, es va utilitzar per la pel·lícula Minority Report i semblava totalment de ciència-ficció, però és real, es pot portar a terme i s’ha portat a terme.

Com es pot veure en el vídeo la interfície no depèn d’una pantalla per funcionar però sí per a visualitzar-la, tot allò que no entra dins de la pantalla no es veu encara que hi sigui tal i com indicava en Manovich. Podem anar canviant d’una pantalla a un altre encara que estiguin a uns metres de distància i seguir treballant amb el mateix tema o compartint un document a l’ordinador d’un company de feina, per exemple.

Però de sobte arriba la presentació del senyor Pranav Mistry i el seu SixthSense[14].

Una interfície on no cal pantalla, la pantalla és el món real, la interacció es realitza amb gestos del tot naturals i obtenim la informació de manera immediata, no cal estar davant d’un ordinador, és quelcom increïble, però el que és més increïble és que sigui una tecnologia barata i disponible per a tothom. 6


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

Accedir a tota la informació que tenim disponible a la xarxa sense cap dispositiu, poder realitzar fotografies, poder repassar les fotografies que he fet, enviar-les per mail , comprovar mitjançant la targeta d’embarcament si el vol va amb retard o no...Aquest són petits exemples de totes les possibilitats del SixthSense, de fet, coses quotidianes que tots podem realitzar actualment amb algun ordinador o smartphone però amb el SixthSense, no em de fer servir cap dispositiu manual, utilitzem el nostre entorn real per obtenir informació, la informació que tant desitgem i necessitem.

Això significa tenir el món al teu abast, poder gaudir de tot allò que necessites a qualsevol moment, però de veritat, no es tracta de marketing, és real.

Llavors, si faig una mirada al mercat actual, puc dir que en Negroponte, va encertar amb el tema de les pantalles tàctils, però, veient el vídeo del senyor Mistry, potser m’atreviria a dir que “pels pèls” i és que les possibilitats del SixthSense són infinites però clar, ha de tenir la sort que la industria el vulgui acollir i potser és una mica difícil, ja que la majoria de grans empreses, tenen ja una línia de productes preparats a anys vista i fer-se la competència a un mateix, no és molt interessant des de el punt de vista econòmic, perqué el Sixthsense faria que tota la resta de productes fossin totalment reemplaçables.

7


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

El Llibre Interactiu, el Cd-Rom i la Telepresencia.

Veig clara referència del llibre interactiu amb l’Hipertext actual, un document amb hipervincles en els quals pots obtenir nova informació prement sobre aquests, és més, aquest llibre està emmagatzemat en un disc compacte, en el vídeo podem veure com en Negroponte fa una forma rodona amb les mans, que permet que es puguin consultar les dades aleatòriament, es a dir amb diferents capes d’informació crec que clarament parla del CD-ROM, encara que el disc compacte ja portava un temps voltant pel món de la música, sobretot la clàssica, i no va ser fins precisament al 1984 quan va entrar en el món de la informàtica, per tant el punt del CD-ROM no l’entendré com un encert perquè ja existia encara que no hagués arribat a tothom.

Amb el CD-ROM podríem fer clarament referència al senyor Manovich i els nous mitjans, ja que apart de sortir reflectit en el llibre més d’un cop, el CD-ROM s’ha fet servir constantment com a suport per llibres multimèdia, concerts, pel-lícules, etc.

La interfície del llibre interactiu és pràcticament la que seria uns anys desprès amb el naixement d’Internet de fet el seu creador en Tim Berners Lee, en la xerrada “On the next Web”[15], explica la seva visió del que ha de ser la propera Web, fascinant.

En Berners vol aconseguir que totes les dades, estiguin enllaçades entre sí i que tota la informació que hi ha a la xarxa sigui útil.

Evidentment que avui en dia hi ha molta informació a la xarxa, però és informació que no està relacionada entre si, si realitzes una cerca en un cercador web obtens molts resultats, però que siguin realment útils ben pocs, si les dades estiguessin relacionades entre elles el resultat de la recerca obtindria un nombre 8


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

més petit de resultats, però tots ells amb informació rellevant i d’aquí podríem enllaçar amb el vídeo “The Beauty of Data Visualization”[16] de David McCandless, on ens expliquen que les dades són molt importants però aburrides i de fet, no les entenem correctament, però el fet de mostrar-les d’una manera o altre pot fer que la visió que tenim d’una informació canviï.

En MacCandles, ens mostra diferents gràfiques molt visuals on els números passen a un segon pla i tot és mostrat en unes capces de colors, d’aquesta manera som capaços de percebre allò que ja existia a les dades, però d’una manera més clara i alhora sorprenent.

La Tele-presència.

Un dels últims punts del senyor Negroponte, és el que ara podríem entendre com la tele-presència, des del punt de vista d’en Manovich.

Ens mostren uns monitors (CTR) en 3D al voltant d’una taula preferiblement rodona, tots els monitors estarien encarats entre ells i d’ells sortirien les cares en 3D dels integrants de la reunió que lògicament no hi estan presents físicament en aquella habitació, les cares podrien girar per anar mirant a la persona que parla o per dirigir-se a algú en concret, de la mateixa manera que si estiguéssim presents.

Bé, això potser és el punt més fluix de la presentació d’en Negroponte, perquè a dia d’avui això no ho hem vist d’aquesta manera, encara que si podria haver marcat les bases de la video-conferència.

D’altre banda, tal i com apuntava unes línies més a dalt, té una clara referència amb la tele-presència d’en Manovich, encara que en el seu llibre es pren la telepresencia des del punt de vista que podem estar presents virtualment en un altre lloc i també modificar el seu entorn, també parla al principi que també s’entén la tele-presència com simplement el fet de traslladar-nos encara que no puguem modificar l’espai virtual. 9


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

iPad Hi ha gent que discrepa del seu funcionament, de les seves limitacions, no arriba a ser un ordinador pel que no es pot realitzar segons quins tipus d’operacions, però precisament d’això es tracta d’omplir un buit que hi havia entre els smartphones i els ordinadors de sobretaula o portàtils. I en aquest punt em ve al cap la conferència d’en Pranav Mistry i el seu SixthSense, en Mistry arriba a la conclusió que “els humans no estem interessats en la computació, en el que estem interessats és en la informació i jo personalment [17]

afegiria la mobilitat, quelcom que avui en dia l’iPad ofereix perfectament, lògicament el SixthSense d’en Mistry arriba molt més lluny, la informació la podem obtenir en qualsevol moment, sense haver de buscar el telèfon, o engegar l’ordinador per accedir a una pàgina web, realment m’agradaria poder veure aquest projecte fet realitat i en el mercat però tant l’iPad com l’iPhone i d’altres dispositius semblants, estan molt a prop d’aquesta idea gràcies a la Realitat Augmentada, si no s’està familiaritzat amb aquest concepte és recomanable la lectura de l’article ¿Que es la realidad aumentada’[18] de Maestros del Web i de “La realidad aumentada”[19] de Ciber P@ís.

La Realitat augmentada, ens permet mitjançant d’un dispositiu portàtil, normalment un smartphone, obtenir informació en el món real através de la

10


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

pantalla del propi dispositiu, informació d’esdeveniments, de museus, locals, serveis... les possibilitats són infinites.

Tornant a l’iPad, és ràpid alhora d’encendre’l, perquè ja està encès i ens dona la possibilitat de gaudir d’una navegació web còmode i intuïtiva així com de gaudir de les nostres fotografies en una mida de pantalla considerable, es poden veure pel·lícules, escoltar música, crear documents i amb el nombre d’aplicacions disponibles les possibilitats tendeixen a infinit.

Tot plegat en un entorn agradable i fàcil d’utilitzar, cosa que també a servit per trencar la barrera de molta gent que no s’atrevia amb un ordinador, però que ha vist en l’iPad l’aliat perfecte per apropar-se a les noves tecnologies, sense haver de fer un curs especial o fer perdre el temps a terceres persones.

Però l’existència d’aquest aparell no és només bona per si mateixa, com ja va passar amb l’iPhone al seu dia, va marcar un abans i un després en el món dels mòbils. Fins aleshores, no s’havien vist telèfons que incorporessin una pantalla tàctil tant impressionant, ni un telèfon, amb tantes possibilitas, desde llavors, van començar a sorgir diferents models de moltes marques, que no feien altre cosa que copiar el que existia, és a dir, competència i la competència és necessària, per moltes raons, però les més importants des del meu punt de vista, són la

[20]

11


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

possibilitat que la gent pugui escollir i la millora constant dels dispositius així com la baixada de preus.

Amb l’iPad està per veure el que passarà, però des de que es va anunciar companyies com HP, Asus, LG, etc. es van posar a treballar amb els seus propis dispositius, alguns seran més potents altres més durs i d’altres més macos i aquí està la gràcia en poder oferir a tothom un aparell que s’acosti a les seves necessitats.

Valoracions M’agradaria separar les idees de la tecnologia que tenim actualment disponibles els usuaris amb les tendències que poden sorgir tenint en compte els vídeos i xerrades que hem pogut veure en aquest exercici.

Perquè és important separar aquestes qüestions? Hem pogut veure com al 1984 en Negroponte feia referència a tecnologies totalment futuristes i realment interessants però, quant s’han fet realitat aquestes idees?.

Les pantalles tàctils en els ordinadors o similars han arribat 26 anys després i tot just s’està començant ara, la raó, veritablement no ho sé, potser per l’interés de la industria, pel fet que la tecnologia actual a permès fer-ho realitat o potser som nosaltres els consumidors els que marquem les pautes, el mateix va passar amb el “llibre Interactiu” van passar uns anys fins que el CD-Rom va arribar a les nostres mans en format de llibres o contingut multimèdia així com l’Internet actual de la mà d’en Tim Berners-Lee. Tot això em fa pensar que potser, per molt interessants que siguin els projectes d’en John Underkoffler o d’en Pranav Mistry i que encara que avui en dia les coses vagin més ràpides, tenim pel mig la pròpia industria que potser no estigui interessada per diferents qüestions o pot que la tecnologia actual no permeti

12


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

portar a terme aquests projectes pels costos de producció o potser nosaltres mateixos, els consumidors podem frenar quelcom que no ens interessa.

Estem preparats per fer un altre canvi, tan important? seriem capaços de desfernos dels ordinadors tal i com els coneixem? De fet, per a mi, aquesta idea és prou atractiva, però cal pensar que en el cas del SixthSense, el que poder passaria, és que tornaria a crear-se una escletxa entre professionals i consumidors.

No veig, potser per la meva poca visió de futur, a un editor de vídeo allunyat d’un ordinador prou potent per portar a terme el seu treball, tampoc a un dissenyador, amb la precisió que necessita molt lluny d’una taula gràfica i així un munt d’exemples que em fan pensar que històricament tot allò que ha arribat als consumidors ha estat mitjançant els professionals que han servit de conillets d’índies per a les grans masses, per tant saltar-se aquest pas, és una mica arriscat.

Potser estic errat en les meves divagacions, però és allò que he viscut i en el que em puc recolzar, potser aquí està l’error en no voler o poder veure les noves tecnologies futuristes com quelcom que es pugui assolir fàcilment, potser no és necessari aquest nexe entre professionals i consumidors i el camí ens porti a una nova separació. De totes maneres, quan arribin les noves tecnologies allí estarem per veure l’equivocats o encertats que estàvem en el seu moment, també haig de ser conscient que no sóc en Negroponte ni disposo de la seva visió, privilegiada, de les noves tecnologies.

13


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

Bibliografia [1] Font: Aussiegall <http://www.flickr.com/photos/aussiegall/759309122/sizes/o/in/ photostream/> [Consulta 30/10/10].

[2] Negroponte, Nicholas “Nicholas Negroponte in 1984 makes 5 predictions” [En línia] TED,(1984) <http://www.ted.com/talks/lang/eng/ nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html> [Consulta: 18/10/2010]

[3] Font: Esthr <http://www.flickr.com/photos/edyson/11318136/sizes/l/in/ photostream/> consulta 30/10/10.

[4] Asimov, Isaac “Isaac Asimov. Su visión hacia el futuro” [Entrevista en línia] “Bill M o y e r s Wo r l d o f I d e a s ” , ( 1 9 8 8 ) < h t t p : / / w w w . y o u t u b e . c o m / w a t c h ? v=qLEBAPA7yqo> [Consulta: 26 d’octubre 2010]

[5] Font: Zzazazz <http://www.flickr.com/photos/zzazazz/2264043946/sizes/o/in/ photostream/> [Consulta:29/10/10].

[6] One Laptop per Child <http://laptop.org/en/> [18/10/2010]

[7] Font: One Laptop per Child <http://www.flickr.com/photos/olpc/4844314605/ sizes/l/in/photostream/> [Consulta 30/10/2010].

[8] Font: Raneko <http://www.flickr.com/photos/raneko/4203965136/sizes/l/in/ photostream/>[Consulta: 30/10/2010]

[9] Font: StrebKR <http://www.flickr.com/photos/strebkr/3151040867/sizes/l/in/ photostream/>[Consulta: 30/10/2010]

[10] Font: Rosa Menkman <http://en.wikipedia.org/wiki/ File:LevManovichVideoVortexBrussels07.jpg> [Consulta:30/10/2010] 14


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

[11] Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación, la imagen en la era digital. 1a ed. Barcelona: Ediciones Paidós, 2005-2010 / Cambrige: The MIT Press Pàg 111-190, ISBN: 978-84-493-1769-9

[12] Font: Jileon <http://www.flickr.com/photos/jileon/2390140553/sizes/o/in/ photostream/> [Consulta: 30/10/2010]

[13] Underkoffler, John “Points to dhe future of UI” [En línia] TED (2010)<http:// www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.html> [Consulta: 18/10/2010]

[14] Mistry, Pranav “The thrilling potential of SixthSense technology” [En línia] TED ( 2 0 0 9 ) < h t t p : / / w w w . t e d . c o m / t a l k s / pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_technology.html> [Consulta: 18/10/2010)

[15] Berners-Lee, Tim “On the next Web” [En línia] TED (2009) <http:// www.ted.com/talks/tim_ber ners_lee_on_the_next_web.html> [Contula: 20/10/2010]

[16] McCandless, David “The Beauty of data visualization” [En línia] (2010) <http:// w w w . t e d . c o m / t a l k s / l a n g / e n g / david_mccandless_the_beauty_of_data_visualization.html> [Consulta: 20/10/2010]

[17] Font: Tom Raftery <http://www.flickr.com/photos/traftery/4311797662/sizes/o/ in/photostream/> [Consulta: 30/10/2010]

[18] Bernal, Santiago “Que es la realidad Aumentada” [En línia] Maestros del Web. <http://www.maestrosdelweb.com/editorial/que-es-realidad-aumentada/> [Consulta: 26/10/2010]

15


Fonaments i evolució de la multimèdia 2010/11 – s1 – PAC2

[19] Méndez, Manuel Ángel “La realidad aumentada” [En línia] CiberP@ís. <http:// www.elpais.com/articulo/portada/realidad/aumentada/elpepisupcib/ 20091112elpcibpor_1/Tes> [Consulta: 19/10/2010]

[20] Font: El_Enigma <http://www.flickr.com/photos/marca-pasos/5116198042/ sizes/l/in/photostream/> [Consulta: 30/10/2010]

16


Quan el futur arribi