Page 1

Eusebi Casanelles i Rahola Director del mNACTEC

Un museu per a un paĂ­s: el Sistema Territorial del mNACTEC

1

Documents del Sistema Territorial del mNACTEC


A inicis dels anys vuitanta la creació del mNACTEC donà resposta a una voluntat llargament expressada per diversos sectors de la societat catalana. A més de permetre la valorització de l’aportació industrial, científica i tècnica al desenvolupament nacional, aquesta voluntat consistia a equiparar Catalunya al conjunt de països que ja comptaven amb institucions semblants des de feia dècades. Així, el mNACTEC es proposà fomentar la cultura tècnica i científica com a part de la cultura general del país i preservar els béns tècnics i industrials de Catalunya com a testimonis de la capacitat emprenedora dels seus ciutadans. Aquest objectiu va obrir també la porta a atorgar protagonisme al procés d’industrialització de Catalunya, un dels grans esdeveniments socials i econòmics de la història recent, que ens explica gran part d’allò que som a dia d’avui. El Museu de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC) ha aconseguit fer palès que la ciència és cultura i que hem de saber superar la famosa contradicció de les “dues cultures” enunciada per Snow, amb les humanitats d’una banda i el coneixement científic, d’una altra. En paraules de Steve Jones, “la qüestió ara, igual que en temps de Snow, és si existeix una sola cultura a la qual pot accedir qualsevol persona instruïda.” El mNACTEC ens ho demostra cada dia. Alhora, tota aquesta excel·lent tasca es duu a terme interactuant en tres nivells estretament vinculats: el científic, el nacional i el local. En l’àmbit científic, el mNACTEC ens ha permès conservar i retrobar el nostre patrimoni i, mitjançant la seva incansable vocació de

recerca i de difusió, ens l’ha posat a l’abast i ens l’ha fet significatiu altra vegada. Nacionalment, el mNACTEC ha actuat doblement. Tant ens ha narrat un dels capítols més fructífers del nostre passat recent, la industrialització, com ens ha fet visualitzar gràcies a la seva estructura de sistema territorial que aquesta aportació provingué d’arreu del nostre país. Una sola mirada al llistat dels museus que l’integren permet adonar-se que no ens trobem davant d’un fet aïllat, sinó d’un tret que s’arrela a la nostra identitat col·lectiva. Aquesta força del mNACTEC com a realitat descentralitzada, que aplega des de la diversitat, ben probablement sigui una de les causes de la seva potència present i futura. Finalment, també en el nivell local el mNACTEC ha esdevingut de significació inqüestionable. Com a institució nacional, compartida, ha sabut alhora afermar-se com un element clau de la identitat dels indrets que n’acullen algun dels museus. Sobre el territori, el mNACTEC s’ha fet un lloc en l’imaginari de pobles, viles i ciutats, tot teixint complicitats i destacant allò específic per fer així més robusta encara la trama comuna. En conclusió, teniu a les mans el relat d’un èxit, no exempt de dificultats, en la vertebració de la museologia científica i tècnica de Catalunya. Un èxit celebrat i compartit per tots, en el qual cal destacar l’aportació de qui n’ha estat director des de la seva creació, Eusebi Casanelles. Gaudim, doncs, d’aquest èxit comú sense perdre de vista els reptes que hem d’encarar ni l’exigència que ens imposa estar a l’alçada del camí recorregut fins ara.

3

Presentació Ferran Mascarell

Conseller de Cultura


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 4

Agraïments

Gemma Barceló, Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat Alba Boixadé, Museu de les Mines de Cercs Salvador Claret, Col·lecció d’Automòbils Salvador Joan Carles Enguix, Trens Històrics de Ferrocarrils de la Generalitat Pep Espadaler, Museu del Suro de Palafrugell Carles Garcia, Museu Industrial del Ter de Manlleu Anna García, Museu del Ciment Asland de Castella de n’Hug Pilar García, Museu del Ferrocarril de Catalunya Carme Gilabert, Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries Joan Muñoz, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Victòria Rabal, Museu Molí Paperer de Capellades Florenci Romeu, Fassina Balanyà de l’Espluga del Francolí Alba Subirana, Museu de la Tècnica de Manresa Albert Tulleuda, Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia Anna Pozas, Museu del Parc Cultural de la Muntanya de la Sal Marta Prevosti, Museu de l’Estampació de Premià de Mar Esther Font, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Eva Pellicé, Museu de la Hidroelectricitat de Cabdella Jaume Perarnau, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Carme Prats Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Luís Plaza, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Gerard Verdaguer, Museu de la Torneria de Torelló Eduard Vidal, Museu de la Colònia Vidal Jordi Vidal, Museu de la Colònia Vidal Roser Vilardell, Museu de Ceràmica “La Rajoleta” Roser Vilardell, Museu de Ripoll Aroa Yague, Museu de Gerri de la Sal Jordi Enrich, Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia Magda Fernandez, Universitat de Barcelona Rosa Serra, Museu de les Mines de Cercs Jaume Matamala, mNACTEC


Índex

Introducció .....................................................................................................................................................

7

1. El mNACTEC 1.1 Els inicis ................................................................................................................................................... 14 1.2 Un museu que aspira a aconseguir un nivell d’excel·lència......................................................................... 16 1.3 La ciència i la tècnica com a cultura .......................................................................................................... 18 1.4 La preservació dels béns mobles científics i tècnics: la història de la creativitat humana ............................. 19 1.5 L’evolució de la tècnica com a factor de creativitat humana és l’eix del discurs del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya .................................................................................................................... 21 1.6 La preservació dels béns immobles de la industrialització........................................................................... 22 1.7 El Centre de Documentació: preservar la memòria del passat i fabricar coneixement .................................. 24 1.8 Un Museu contemporani i participatiu ....................................................................................................... 25 1.9 L’edifici industrial més bell ........................................................................................................................ 26 1.10 La direcció estratègica del mNACTEC....................................................................................................... 28 2. La recerca d’un model d’organització territorial per als museus tècnics i industrials de Catalunya 2.1 El model d’organització museística al territori ............................................................................................. 32 2.2 Del concepte territorial noucentista de la Catalunya ciutat al concepte de contemporaneïtat ....................... 33 2.3 Biodiversitat, geodiversitat, tecnodiversitat i sociodiversitat de Catalunya i la singularitat dels museus industrials............................................................................................................................ 34 2.4 Complexitat i incertesa del món actual i foment de la creativitat ................................................................. 35 2.5 El model d’organització ............................................................................................................................. 36 2.6 El Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ................................................ 38 3. La direcció estratègica 3.1 La direcció estratègica: l’anàlisi, la missió i la visió ..................................................................................... 42 3.2 Les quatre grans línies estratègiques del STmNACTEC .............................................................................. 44 3.3 Quadre missió-visió ................................................................................................................................... 46 4. Els programes d’actuació: les lleis del Sistema 4.1 Programa d’estructura i recursos................................................................................................................ 50 4.2 Programa d’imatge i projecció institucional ................................................................................................ 52 4.3 Programa de comunicació i difusió ............................................................................................................ 54 4.4 Programa de conservació i recerca ............................................................................................................ 55 4.5 Programa d’acció educativa ...................................................................................................................... 57 4.6 Programa de ciència, innovació, sostenibilitat i salut (CISS)........................................................................ 58 4.7 Programa de turisme industrial .................................................................................................................. 59 4.8 Programa de paisatge industrial ................................................................................................................ 60 4.9 Resum de les accions dels programes (2009-11) ...................................................................................... 61 5. La gestió, els avantatges de pertànyer al STmNACTEC i els projectes de futur 5.1 La millora de la gestió ................................................................................................................................ 66 5.2 Quatre conceptes de la gestió del STmNACTEC.......................................................................................... 67 5.3 L’avantatge de pertànyer a una organització que vincula els museus del territori al Museu Nacional ........... 69 5.4 Projectes de futur ...................................................................................................................................... 70 6. La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC 6.1 La asimetria dels museus del mNACTEC ................................................................................................... 72 6.2 La selecció temàtica .................................................................................................................................. 75

5

1

2

3 4

5 6


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 6

7

7. Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC 7.1 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) .................................................................. 90 7.2 Museu Molí Paperer de Capellades ........................................................................................................... 91 7.3 Farga Palau de Ripoll ................................................................................................................................ 92 7.4 Adoberia de Cal Granotes, Igualada ........................................................................................................... 93 7.5 Museu de Gerri de la Sal............................................................................................................................ 94 7.6 Serradora d’Àreu ....................................................................................................................................... 95 7.7 Museu de la Colònia Sedó ......................................................................................................................... 96 7.8 Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig ...................................................................................................... 97 7.9 Museu Industrial del Ter de Manlleu .......................................................................................................... 98 7.10 Museu de l’Estampació de Premià de Mar ............................................................................................... 99 7.11 Museu de la Tècnica de Manresa ............................................................................................................ 100 7.4 bis Museu de la Pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia ................................................................................ 101 7.12 Museu del Suro de Palafrugell ................................................................................................................. 102 7.13 Museu de la Torneria de Torelló ............................................................................................................... 103 7.14 Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries ..................................................................................... 104 7.15 Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí ................................................................................................ 105 7.16 Museu de Ceràmica “La Rajoleta” d’Esplugues de Llobregat .................................................................... 106 7.17 Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú ............................................................................................ 107 7.18 Trens històrics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ................................................................... 108 7.19 Museu de la Hidroelectricitat de Cabdella ................................................................................................ 109 7.20 Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug ...................................................................................... 110 7.21 Museu de les Mines de Cercs .................................................................................................................. 111 7.22 Museu de les mines de Bellmunt del Priorat ............................................................................................ 112 7.23 Mines de Sal de Cardona ........................................................................................................................ 113 7.24 Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret.................................................................................................... 114 Llocs productius i col·leccions que no estan representats al STmNACTEC i que acabarien d’explicar el discurs de la industrialització................................................................................................................................ 115


1

El Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és producte d’una reflexió que els directors dels museus tècnics i industrials hem fet durant els darrers vint anys. No ha estat fàcil arribar al resultat que s’explica en aquest document perquè no hi havia cap altre model d’organització en el món museístic internacional que s’adeqüés a les condicions que ens havíem fixat. Malgrat tot, cada acció és producte del seu temps i en el nostre cas l’organització creada està relacionada amb els importants canvis que hi van haver en el camp del patrimoni i de la museologia en els anys setanta i vuitanta. D’una banda, perquè al nord d’Europa s’havia desenvolupat el concepte de patrimoni industrial i, de l’altra, perquè en el món de la museologia es creà el concepte de museu territorial, la tipologia més paradigmàtica del qual fou l’ecomuseu. També –com s’explica en el segon capítol– hi va haver la influència del concepte noucentista de Catalunya ciutat, desenvolupat a Catalunya a començament de segle, que, entre altres coses, volia que s’implantessin un seguit d’institucions en el territori que fossin modernes tècnicament i arquitectònica, com si haguessin de ser construïdes a la capital. L’exemple patrimonial més conegut són els cellers cooperatius, estèticament es consideren com les “catedrals del vi” i tècnicament empraven les tècniques vitícoles més avançades. El resultat que aquí es presenta és, per tant, genuí. L’objectiu primer fou la creació d’un model museístic d’estructura territorial que complís dues condicions. La primera, que fos flexible i adaptable a la nostra societat, caracteritzada pel seu canvi accelerat i per la incertesa envers el futur. La segona, que el model impulsés innovació i creativitat entre els seus membres en els diferents camps de la museologia, entre altres coses perquè la innovació és

un factor d’adaptabilitat a la realitat que actualment està definida pel canvi. En definitiva, el que vam voler crear és el que avui s’anomena una organització intel·ligent, que no és més que una organització que aprèn de l’experiència i que és capaç d’adquirir nous coneixements i d’utilitzar-los de manera innovadora per crear valor afegit. Aquestes organitzacions es proposen com a objectiu l’excel·lència del grup i fomenten la intel·ligència col·lectiva per damunt de la suma de les individualitats. Sovint, el procés seguit per la nostra organització ha comportat que se n’hagin repensat les bases conceptuals en funció de la pràctica quotidiana, procés que ens ha fet corregir alguns dels pressupòsits que ens havíem plantejat. S’ha modelat una estructura territorial molt adequada al que es pretenia i s’han aconseguit una gran part dels objectius establerts. L’organització territorial s’ha adaptat bé a les transformacions de la nostra societat, ha sobreviscut a les diverses vicissituds, ha funcionat raonablement i ha elaborat productes innovadors que han sorgit en diferents punts de l’organització. Tot això s’ha fet en el marc legal del Decret 85/1998, de 31 de març, en el qual es va institucionalitzar el Sistema Territorial i que ha demostrat que és una bona eina de treball. Sovint em pregunten quins van ser els motius que impulsaren, ja des del seu inici, plantejar una estructura museística estesa per tot el país vinculada al mNACTEC. Hi va haver tres factors que van determinar aquesta decisió: el primer fou la voluntat de descentralitzar l’acció d’una entitat de caràcter nacional per a tot el territori català i molts crèiem que a Catalunya no es podia repetir un model territorial com el que s’havia produït a Espanya amb la concentració de poder a la capital. Es volia que el mNACTEC com a museu nacional fos un factor de potenciació

7

Introducció Eusebi Casanelles i Rahola Director del mNACTEC


Documents del Sistema territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema territorial del mNACTEC 8

del territori i també vam promocionar que el Museu s’ubiqués a Terrassa i no a Barcelona. El segon motiu fou la necessitat de conservar i preservar el patrimoni material tècnic juntament amb el seu patrimoni construït. Tal com s’explica en aquest document, un cop engegat el projecte del Museu, sempre que hi havia una oferta de maquinària o d’altres elements productius en els mateixos locals on havien funcionat, es considerava que era millor preservar-los in situ que traslladar-los a un museu central. En aquest últim cas, tant els objectes com els edificis perdien gran part de la dimensió social que tenien i de l’ambient de treball que els havia caracteritzat. També era una manera de poder-los exposar, perquè el seu destí, en cas que s’haguessin traslladat, hauria estat el magatzem. El tercer factor fou la voluntat de fomentar la singularitat de cada museu. Cada museu que avui forma part de l’organització és únic i representa un sector productiu o una col·lecció d’objectes tècnics d’una temàtica concreta. En aquesta situació, cada museu es pot considerar com una part o una sala del museu nacional. Alhora, entre tots conserven una col· lecció coherent, amb les repeticions mínimes i expliquen un aspecte del discurs del procés protoindustrial o industrial de Catalunya. En total s’ha aconseguit que Catalunya disposi d’uns 70.000 m2 d’exposició permanent sobre temes industrials i tècnics diferents. L’organització que es creà es basà en l’esperit i l’estructura de la Llei de museus 17/1990, de 2 de novembre, en la qual, tal com s’indica en el preàmbul: “Els museus nacionals encapçalen l’articulació del sistema museístic de Catalunya [...] i estenen el seu servei a tot el país”. La intenció dels redactors era que els museus nacionals havien d’estructurar la museologia del seu camp temàtic i donar servei a tots els museus catalans en les temàtiques

específiques d’aquest camp, com per exemple assessorar com s’ha de restaurar una determinada peça o ajudar-los a trobar-ne informació. La Llei de museus, influenciada per l’estructura del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, va crear les seccions dels museus nacionals, que són les entitats museístiques reconegudes legalment com a entitats territorials i que formen part d’un museu nacional. Quan es publicà la Llei el mNACTEC ja feia uns anys que treballava per vertebrar la museologia tècnica del país, i detectà la necessitat de disposar d’una altra figura legal que agrupés les entitats productives o tècniques que eren singulars però que no podien ser qualificades com a museus, i que estructurés el conjunt d’ens museístics com una entitat legal administrativament. Basant-nos en el paràgraf 2 de l’article 1 del títol 1 de la Llei de museus, que diu: “Tenen la consideració de museu els espais i monuments amb valors històrics, arqueològics, industrials, etnogràfics o culturals que reuneixen, conserven i difonen conjunts de béns culturals”, es va crear la figura dels “establiments d’interès científic o tècnic”, complementària a la figura de les col·leccions de què ja parlava la Llei. A aquesta categoria hi podien accedir els indrets productius posats en valor que no arribaven a ser un museu (per exemple, la Serradora d’Àreu), els centres d’interpretació de grans llocs industrials o de paisatges industrials i les col·leccions d’objectes tècnics que ja definia la Llei. Aquestes entitats, juntament amb els museus que encara no tenien la qualitat de ser museus seccions, però que estaven en procés de creació o de millora i que treballaven conjuntament amb el mNACTEC, formaren la categoria de “museus col·laboradors”. Les condicions necessàries per formar part d’aquesta categoria eren que el museu o entitat tractés una nova temàtica inexistent en els altres centres de


Introducció

l’organització i que, igual que els museus seccions, seguissin tots els programes obligatoris que s’havien engegat des del mNACTEC (els quals s’enumeren en el capítol corresponent). Tots aquests punts van quedar recollits en el Decret de 1998, aprovat pel Consell Rector del mNACTEC seguint el mandat de la Llei segons el qual cada museu nacional havia d’articular la seva branca temàtica. L’existència d’aquesta organització museística dedicada al patrimoni tècnic ha comportat que constantment sorgeixin noves institucions que demanen poder formar-ne part. El 2005, després de diversos anys mantenint el nombre de museus en vint, el Consell Rector del mNACTEC va aprovar que cinc museus més entressin com a museus col·laboradors. L’estructura que es va dissenyar s’anomenà Sistema Territorial del mNACTEC i es basa en el concepte de xarxa, perquè, tal com va definir el professor Manuel Castells, les xarxes poden establir relacions asimètriques i els “diversos nodes són interdependents de tal manera que cap node, ni el més poderós, no pot prescindir dels altres, ni dels més petits per a prendre decisions... Els models complexos sorgeixen de les simples interaccions entre individus”. El Sistema Territorial del mNACTEC permet asimetries en la dimensió dels museus (petits i grans), en la propietat (públics i privats), en la tipologia, etc. La interdependència de què parla Castells es construeix a través dels programes transversals i gràcies a la singularitat dels museus que en formen part, cada un d’ells es converteix en una peça indispensable per completar el conjunt temàtic. Si un falla una part del discurs conjunt queda afectada. Es necessita fer una gran feina perquè el conjunt actuï com una unitat, que no vol dir que actuï uniformement, i perquè es comparteixin uns valors comuns, ja que les inèrcies locals

actuen com a forces centrífugues. Cada museu va definint una funció dins de l’organització i, efectivament, cada cop és més difícil prescindir d’un d’ells. El conjunt dels museus defineixen un discurs o relat de la industrialització catalana i de la història de la tècnica. Un sistema, segons defineix el diccionari, “és un conjunt format per unes parts que estan relacionades per unes lleis”, com és el cas del sistema solar, on els astres estan units per les lleis gravitatòries. En el cas del Sistema Territorial (STmNACTEC), les lleis són els programes museològics transversals obligatoris per a tots els museus seccions i col·laboradors. Aquests programes tracten els cinc grans temes museològics que són estratègics per al desenvolupament de l’organització: a) estructura i recursos, b) imatge institucional i projecció, c) difusió, d) conservació i recerca i e) acció educativa. L’altra gran característica de l’organització del STmNACTEC és la voluntat col·lectiva d’aconseguir una identitat comuna que potenciï les identitats individuals. Un exemple d’un sistema és la Unió Europea; hi ha relacions asimètriques, funciona per programes transversals, cada país té la seva personalitat, però alhora hi ha la voluntat d’identitat europea per la qual els països del continent configuren una unitat en el conjunt del planeta. Els sistemes necessiten un lideratge i uns òrgans de coordinació, que en la nostra estructura legal no poden ser més que comissions assessores. El lideratge l’ha d’exercir el Museu Nacional, que ha d’actuar com el motor dels programes i els plans d’acció que han de ser consensuats per la Comissió de Directors, creada en el Decret del 1998, si es vol que tothom assumeixi els valors i les línies marcades. El 2002, la Comissió de Directors escollí la planificació estratègica com a metodologia de treball del STmNACTEC.

9


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 10

S’establiren com a objectius: conservar, estudiar, inventariar i difondre els béns científics i tècnics tant mobles com immobles; difondre l’evolució de la industrialització; difondre la ciència i la tècnica actual, i vertebrar la museologia científica i tècnica de Catalunya. Com a visió es volgué que el STmNACTEC fos un referent d’organització de museus a escala internacional. Per acabar, s’establiren quatre grans estratègies que els programes transversal havien de fer seves i incorporar en la seva forma d’actuar: l’estratègia de gestió, l’estratègia de marca, l’estratègia de xarxa i l’estratègia de relació amb l’entorn empresarial, institucional i associatiu. Per seleccionar els possibles museus i entitats d’interès científic o tècnic com a candidats per entrar a formar part del Sistema Territorial es van analitzar exhaustivament les iniciatives que hi havia en els diversos sectors productius industrials i se seleccionaren aquelles que eren viables. El resultat d’aquesta anàlisi es descriu en el capítol 5 d’aquest document. Actualment formen part del STmNACTEC vint-iquatre centres: quatre seus del mNACTEC, sis museus seccions i catorze museus col· laboradors. Encara que les organitzacions tenen objectius compartits entre els seus membres, per millorar la qualitat i l’eficiència, en el STmNACTEC també es persegueix treure’n uns beneficis materials i uns d’intangibles. El mNACTEC ha invertit quantitats importants als museus del STmNACTEC, en certs moments representava la meitat del seu pressupost lliure per fer activitats, i ha treballat amb ells per trobar finançament extern. Malgrat tot, la inversió total del mNACTEC i del Departament de Cultura representa un 10% de la inversió total en els museus del STmNACTEC. Però el que és més important per als museus

són els beneficis intangibles que es descriuen en aquesta publicació. L’evolució del STmNACTEC i de la societat ha comportat que la Comissió de Directors hagi decidit posar en marxa un procés per adequar l’organització al temps actual. Es treballa en cinc accions. La primera és convertir algunes de les seus del mNACTEC i alguns dels museus en centres nodals temàtics i territorials. Alguns museus ja han iniciat aquest camí. El Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú està treballant per ser el centre de la xarxa de museus ferroviaris de Catalunya, que agruparia museus i sales d’exposició ferroviària (per exemple, el centre de Mora d’Ebre i les sales d’exposicions del Cremallera de Núria i el de Monistrol), trens històrics, centres de restauració i altres iniciatives. Un altre cas és el Museu Industrial del Ter de Manlleu, que està realitzant una tasca rellevant en el seu territori i que ja té una antena a la Colònia Borgonyà. La segona és fomentar la cultura científica i tècnica i promoure les vocacions científiques i tecnològiques entre el jovent, s’han dut a terme accions concretes i en el moment actual es participa en dos programes europeus que van en aquest sentit. La tercera és convertir el STmNACTEC en una fàbrica de coneixement a través d’estudis, congressos i accions innovadores. La quarta és impulsar la col·laboració entre el STmNACTEC i les altres institucions catalanes, acció que en el futur estarà subjecta, en part, a l’Agència de Patrimoni. Per últim, la cinquena és traspassar la responsabilitat d’accions transversals del mNACTEC als museus vinculats en què hi hagi l’organització i les circumstàncies adequades. Les fites aconseguides durant aquests anys són moltes, però val la pena remarcar-ne les següents. El STmNACTEC ha creat una nova tipologia d’organització de museus i patrimoni museïtzat a escala mundial. Ha sensibilitzat


Introducció

la societat catalana sobre la importància del patrimoni industrial i gràcies a aquest fet el país ha preservat una gran quantitat d’edificis i construccions que fa vint-i-cinc anys hauria estat impensable conservar. S’ha creat una nova tipologia de patrimoni i una nova branca de la museologia a Catalunya, la tècnica i industrial, que era inexistent en el nostre país i que avui té un pes significatiu respecte de la resta. Finalment, s’ha difós la importància

de la industrialització en la història de Catalunya, procés que abans dels anys vuitanta no es tenia gaire present com a factor d’identitat del país. Aquesta realitat del STmNACTEC no seria la que és si no fos per l’esperit de lluita i l’esperit de gestió dels directors dels museus, i per la participació de milers de ciutadans i ciutadanes que han donat objectes i han col·laborat en múltiples activitats.

11


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un paĂ­s: el Sistema Territorial del mNACTEC 12


1. El mNACTEC


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 14

1.1 Els inicis

La creació d’un museu de ciència i tècnica a Catalunya és una antiga aspiració del món industrial i tècnic català. Al final del segle XIX, entitats industrials demanaren la creació d’un museu d’aquestes característiques per mostrar les produccions de la indústria. Aquest model ja existia en altres països com França o Anglaterra. A Anglaterra es creà el South Kesington Museum (1951), que al final de segle es dividí en dos: l’Albert & Victoria Museum, que conservà els productes (tèxtils, ceràmics...), i el Science Museum, que conservà les màquines. La primera iniciativa catalana que s’arribà a concretar fou la creació del Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina per part de l’industrial Ferran Alsina –que treballà com a tècnic a la Colònia Güell– en una casa del Tibidabo el 1907. Tingué finalitat exclusivament didàctica i obtingué un gran èxit. Hi passaren una gran quantitat d’alumnes fins al seu tancament, als anys vuitanta del segle XX. Actualment, els instruments s’han traslladat i s’exposen al mNACTEC. Més endavant, durant els anys trenta, s’inaugurà una aula a la Facultat de Física de la Universitat Central de Barcelona per exposar-hi elements científics. Fou desmuntada per necessitat d’espai i alguns dels objectes que sobrevisqueren són ara a la nova Facultat de Física de la UB. La primera iniciativa pública de crear un museu que conservés objectes relacionats amb la ciència i la tècnica la impulsà la Generalitat republicana, que publicà una ordre de creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica el 1937. Es nomenà com a director Santiago Rubió Tudurí, que n’era, també, de l’Escola, i que, a més, fou un enginyer molt reconegut i un pioner del transport metropolità de Barcelona. Amb motiu de l’Exposició Universal de l’any 1929 escriví el primer llibre sobre la farga i en reproduí una de dimensions reals a l’Exposició.

La iniciativa donà feina a professors que en època de guerra no en tenien gaire, tal com explicà Rubió i Tudurí l’any 1977. Com cal suposar, el projecte no tingué continuïtat durant el règim franquista. Als anys cinquanta del segle XX, un grup d’enginyers reprengué la idea a l’Escola d’Enginyers Industrials i es creà una col·lecció de maquetes de màquines industrials que encara existeix, però no tingué continuïtat. No fou fins al 1977 quan l’Associació d’Enginyers Industrials impulsà la idea del Museu a través d’un article que vaig escriure a la revista Novatècnia, i d’una exposició a la mateixa seu de l’Associació, que vaig organitzar des del meu càrrec de secretari de Cultura de l’Associació. Santiago Rubió Tudurí, que havia retornat de l’exili, hi aportà una maqueta d’una farga catalana construïda per ell. Aquell any 1977, l’Associació d’Enginyers també creà una comissió per impulsar el Museu que més tard es convertí en l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica, a la qual podien pertànyer tot tipus de professionals. L’objectiu de la proposta de l’Associació d’Enginyers fou crear a Catalunya un museu de ciència i tècnica similar als que hi havia en els països europeus més desenvolupats. Membres de l’Associació en conegueren alguns, com per exemple, el de Londres, el de Munic, el de Viena, el d’Estocolm, el de Milà, el de Praga, el de Moscou i el de Chicago. Fou una aspiració que s’emmarcà en un conjunt d’iniciatives culturals que es dugueren a terme durant aquells anys de transició, quan es volgué que Catalunya tingués equipaments culturals d’àmbit català de qualitat, que després s’han fet realitat: la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i, també, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el mNACTEC.


El mNACTEC

Però aquesta vegada la idea de crear el Museu sorgí en un context molt diferent del de l’any 1937. Després de la Segona Guerra Mundial, es produïren canvis tècnics i socials que revolucionaren completament la societat. Les transformacions foren tan grans que les característiques de la societat ja no corresponien a les d’una societat industrial. S’entrà en una altra era de la humanitat. L’intel·lectual francès Alain Tourraine i Daniel Bell, dels USA, l’anomenaren societat postindustrial. Poc després es popularitzà amb el nom de societat de consum, que, amb la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), evolucionà cap a la societat de la informació i de la comunicació actual. A Espanya aquest canvi es produí a partir dels anys seixanta, moment en què s’inicià un desenvolupament econòmic accelerat. Després d’anys d’estancament, el país era com un museu amb gran quantitat d’objectes d’ús quotidià i productius d’anys passats que encara estaven en actiu. Fou a partir d’aquests anys que les fàbriques substituïren les màquines i eines per altres de més modernes; al mateix temps que els particulars ho feien amb els mobles i utensilis de casa. S’eliminaren els embarrats que feien moure les màquines de les fàbriques i s’incorporaren els motors elèctrics a les mateixes màquines. En el sector tèxtil, el més important del país, es canviaren els telers de garrot i d’espasa per d’altres sense llançadora. L’electrònica s’introduí a les noves màquines i en la seva construcció s’utilitzaren nous materials, com ara aliatges de metalls amb característiques molt específiques pensats per a determinades funcions. A més, aparegué un material estrella: el plàstic. En pocs anys quedà obsolet tot un món material del treball i de la vida quotidiana que funcionà durant dècades i, en alguns casos, segles.

Grups d’enginyers sensibilitzats per la història de la tècnica es preocuparen en veure que a les seves empreses s’havien aferrallat moltes màquines que feia dècades que funcionaven, algunes de les quals dataven del segle XIX. El toc d’alerta vingué d’alguns d’ells, que havien vist màquines i utensilis en museus estrangers semblants als que aquí es destruïen. El sentiment que a Catalunya es menyspreaven elements que en altres llocs es consideraven part del patrimoni fou el detonador de la idea de crear un museu que preservés els testimonis principals d’aquells sistemes de producció que anaven desapareixent. El Museu de la Ciència i de la Tècnica que es volgué dur a terme no solament tingué com a finalitat conservar aparells i màquines que el canvi tècnic convertí en obsolets, sinó que, a més, havia de ser el centre divulgador del coneixement i de l’evolució de la tècnica i la ciència fins als nostres dies. Es considerà que el coneixement científic i tècnic estava poc arrelat a la nostra cultura i que en un món impregnat de tecnologia era imprescindible que hi hagués una forta cultura tecnològica i científica que despertés vocacions tècniques i l’impuls de la creativitat dins de les empreses. L’any 1981, un cop instaurada la Generalitat de Catalunya, es creà una comissió mixta, formada per l’Associació d’Enginyers Industrials, l’Associació del Museu i el Departament de Cultura, que aprovà la realització del projecte del que hauria de ser el futur Museu. El 1983, la Generalitat de Catalunya comprà l’edifici de la fàbrica modernista Aymerich, Amat i Jover de Terrassa i el 14 d’abril de 1984, després de la restauració de la façana i del cos de la màquina de vapor i les calderes, s’obrí al públic amb l’exposició del material adquirit. Aquella fou l’última dècada en què encara quedaven, de manera residual, màquines de la industrialització i el Museu pogué formar

La idea de crear el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya sorgí de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya el 1976. La finalitat d’aquesta iniciativa fou preservar els objectes tècnics, fomentar les vocacions científiques i aconseguir que Catalunya tingués un museu tècnic similar al que tenien els països més desenvolupats d’Europa. Des del principi es decidí fer un museu descentralitzat.

1

15


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 16

1.2 Un museu que aspira a aconseguir un nivell d’excel·lència

una col·lecció que hauria estat impossible d’aconseguir uns anys més tard. En la dècada dels noranta fou difícil trobar-ne alguna que fos fabricada abans dels anys cinquanta. La idea de crear el Museu anà acompanyada de la voluntat de descentralitzar l’acció museística al territori català. Aquesta decisió vingué motivada pel sentiment de lluita contra un centralisme excessiu a Catalunya i pel coneixement de llocs que podien ser museus especialitzats, com la col·lecció de ferrocarrils a Vilanova, la farga de Banyoles i, un que ja ho era, el Molí Paperer de Capellades, creat per industrials paperers el 1958. També hi influí la nova museologia que s’implantà al món, que es veié afectada pels grans canvis culturals, socials, tècnics i econòmics dels anys següents a la Segona Guerra Mundial. A partir dels anys seixanta, aparegueren nous conceptes sobre els museus. S’implantà una museologia molt més assequible al gran públic que substituí la que es basava únicament en la contemplació dels objectes: es passà del concepte del museu pensat com a temple del saber a la del museu que actués com a fòrum de participació ciutadana. Es demanà que els museus s’integressin en el seu entorn i en el seu territori. Henri Rivière, pare del concepte d’ecomuseu, el definí com “un museu estès en el territori, que pogués

mostrar l’home en el temps, en l’espai i en el seu entorn natural i cultural per tal de convidar la població a participar en el seu propi desenvolupament a través de diversos mitjans d’expressió sobre la realitat dels llocs, dels edificis i dels objectes, tots ells coses reals que parlen més que els mots i les imatges que envaeixen la nostra vida”. Aquesta definició és en gran part utòpica, però influí molt en el món de la museologia i, concretament, en el desplegament territorial del mNACTEC. La primera exposició que organitzà el mNACTEC per explicar el projecte s’anomenà Ciència, tècnica i societat, títol que reflectí la clara voluntat d’explicar el món tècnic i industrial amb la societat com a protagonista. La Llei de museus de 1990 atorgà al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya la categoria de museu nacional. L’any 1996, dotze anys després d’haver comprat la fàbrica, s’inaugurà el Museu amb una gran exposició sobre l’energia anomenada Energeia, amb l’edifici completament restaurat. L’any 1998 s’aprovà el Decret de creació del Sistema Territorial del mNACTEC. Actualment, el mNACTEC s’ha consolidat com a oferta cultural de qualitat, ha aconseguit formar col·leccions força completes de diverses tipologies d’objectes tècnics i ha creat una organització amb vint-i-quatre museus.

L’existència d’unes institucions culturals de gran qualitat foren un dels factors que feren possible que la cultura catalana tingués al llarg dels últims segles una gran importància, malgrat no tenir un estat propi ni un estat central que impulsés institucions adequades per al desenvolupament econòmic i cultural del país. Fou la societat catalana qui creà les institucions

més prestigioses. Ja en el segle XVIII creà l’Escola de la Junta de Comerç; en el segle XIX, una òpera (el Liceu), i en el XX, l’Escola Industrial (que en el seu moment fou molt innovadora) i després el Palau de la Música, el Museu d’Art, la Fundació Miró, el Museu Picasso... Quasi totes aquestes institucions foren producte d’iniciatives privades sense recursos


El mNACTEC

excessius, encara que algunes comptaren amb l’ajut d’institucions públiques no estatals. El factor determinant de la seva importància fou la qualitat i l’impacte cultural que tingueren en la societat catalana. En moltes d’elles hi trobem un toc de genialitat, ja sigui per l’arquitecte que construí l’edifici, per l’artista que donà el fons del museu o pels qui dissenyaren l’organització de la institució amb activitats que tingueren una gran repercussió cultural. Catalunya no pot competir en recursos amb altres regions i ciutats que són capital d’estat o que són països molt més rics. La constitució d’institucions creatives amb un alt nivell d’excel·lència, juntament amb l’existència de grups i de persones creadores de productes culturals de qualitat és l’única via per reeixir i per tenir un lloc de projecció internacional. Un exemple d’aquest tarannà en el camp econòmic fou la mateixa industrialització catalana, que es desenvolupà malgrat ser un país pobre, amb molt pocs recursos naturals, sense diners públics i sense un poder polític que decidís sobre les grans qüestions estructurals. Malgrat tot, Catalunya esdevingué la primera regió industrial del Mediterrani juntament amb el nord d’Itàlia. Catalunya, com a territori, assolí la seva importància econòmica i cultural, no solament per haver estat “la fàbrica d’Espanya” durant més de cent anys, sinó perquè se situà com a capdavantera de la producció industrial de l’Estat espanyol. Aquesta situació ha canviat en els darrers anys i ja no és l’únic territori industrial de l’Estat. Altres regions que abans estaven poc desenvolupades han crescut d’una manera espectacular. La situació estatal i internacional obliga a lluitar contínuament per obtenir una posició en el món industrial i en el de la innovació. Es necessiten infraestructures, i noves iniciatives

innovadores, institucions d’excel·lència i naturalment inversions. L’excel·lència i la creativitat són les característiques necessàries que s’han d’aconseguir en molts àmbits de la cultura i del món econòmic i productiu per tal que Catalunya sigui alguna cosa més que una regió econòmicament desenvolupada. El mNACTEC ha planificat les accions per assolir un model d’excel·lència amb l’objectiu d’esdevenir un museu de referència europea. L’alta qualitat actual s’ha aconseguit gràcies a una determinada política i també gràcies a les persones que han cregut en el projecte i l’han desenvolupat. Centenars de persones hi han col·laborat en algun aspecte. La decisió de crear la seu del Museu a la fàbrica modernista Aymerich, Amat i Jover de Terrassa anà en aquest sentit. S’escollí, entre altres raons, perquè és un dels edificis industrials més bells d’Europa. La seva arquitectura amb volta catalana és única al món. L’edifici ja és el símbol de tot el que es vol assolir. La construcció feta amb maons, calç i ferro colat no fou més cara que la de la construcció de la resta d’altres fàbriques tradicionals i, malgrat tot, l’arquitecte aconseguí crear una obra d’art. La innovació ha estat una constant en el Museu, començant per la temàtica. És l’únic en funcionament a tot l’Estat espanyol que conserva i exposa objectes tècnics i industrials. Fou innovador en incloure entre els seus objectius la preservació del patrimoni industrial immoble. Algunes de les publicacions, dinamitzacions i exposicions n’han estat capdavanteres.

El mNACTEC ha planificat les seves accions per assolir un model d’excel·lència i ha estat innovador amb l’objectiu d’esdevenir un museu de referència a escala europea. En aquesta direcció ha elaborat el contingut, el projecte i el concepte organitzatiu a la seu del Museu i en l’organització territorial. És una tasca que, a més, s’ha dut a terme en un context de recursos econòmics limitats.

El mNACTEC es proposa difondre la ciència, la tècnica i la innovació actual; impulsar el pensament científic per augmentar la cultura en aquest camp, i fomentar vocacions científiques i tècniques entre els joves del país. El mNACTEC forma part de la tipologia de museus tècnics que tenen com a base la col·lecció d’objectes, però ha organitzat una estructura territorial basant-se principalment en museus de tipologia industrial.

1

17


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 18

1.3 La ciència i la tècnica com a cultura

No fou fins al segle XVIII que la ciència tingué un lloc destacat en l’àmbit de la societat il·lustrada d’aquells temps. La ciència formà part del coneixement global de la societat i es considerà part de la cultura. A partir del segle XIX, tot coincidint amb la implantació de la industrialització, els coneixements de la ciència i de la tècnica s’apartaren del món de la cultura. El progrés industrial no afectà positivament tothom. Les classes obreres visqueren en una situació pèssima, al costat de la riquesa de la burgesia. Sorgiren els moviments populars i obrers, molt crítics amb el capitalisme, com els Icarians de Cabet de la primera meitat del segle XIX, que tingueren una gran influència a Catalunya i, finalment, el marxisme. El món intel·lectual, els artistes, escriptors, pintors... influenciats també pel romanticisme, es posicionaren contra els horrors de les noves ciutats industrials, contra la degradació universal de la bellesa i l’ostentació de la riquesa. El rebuig de la ciència fou motivat, en gran part, perquè s’identificà amb la base teòrica de la producció mecanitzada i amb les seves conseqüències. A mitjan segle XIX esdevingué la primera escissió entre els humanistes i els científics i als anys seixanta del segle XX, C.P. Snow escriví el polèmic llibre Dues cultures, en què assenyalà que la crisi de comunicació entre les dues cultures, la humanística i la científica, era l’entrebanc més gran per resoldre els grans problemes que la humanitat tenia plantejats. Criticà els professionals d’aquests dos camps del coneixement per no treballar junts i denuncià que cada vegada estaven més allunyats. Aquesta publicació provocà molts debats i ha quedat com a referència mundial de la relació entre ciència i cultura. Quan sorgí la idea de crear el mNACTEC, aquest debat encara era molt vigent i fou un dels motius que també convencé a molts de la necessitat de crear un museu tècnic.

Actualment, hi ha el consens que la situació ha canviat radicalment, però la distància entre els dos mons encara no ha desaparegut del tot. Sovint és difícil que les institucions culturals públiques i privades assumeixin com a objectiu la difusió de temes científics o tècnics. La gran diferència amb la situació de fa cinquanta anys és la sensibilització de la societat cap als temes científics. Temes com l’estructura de l’univers, l’origen de la vida, l’evolució dels humans o els dinosaures han captivat molta gent. També els aspectes negatius de la tecnologia, com la contaminació o el perill de les armes nuclears, han fet que es despertés l’interès per conèixer aquests temes. D’una altra banda, l’ús quotidià d’elements tecnològics, com els ordinadors o les noves tecnologies de la comunicació, han ajudat a apropar la societat al món de la tècnica. En canvi, la comprensió de la tecnologia no ha prosperat gaire. Les màquines actuals s’han comparat a capses negres a les quals, per un costat, entra energia i/o productes i, per l’altre, en surt un altre producte, com per art de màgia. Un motor d’un cotxe actual és menys comprensible que un de fabricat a meitat del segle XX. Un dels problemes de la difusió de la ciència i de la innovació ha estat la dificultat de fer intel·ligible la ciència i la tecnologia, disciplines que tracten coneixements que poden semblar abstractes i molt complexos per a molta gent. El coneixement de la ciència està íntimament lligat al pensament científic, que ha estat el motor principal de l’adquisició de nous coneixements. La ciència vol dir objectivitat i intel·ligibilitat. El resultat ha de ser contrastat i ha de poder minimitzar les contradiccions amb la realitat. S’ha dit que sense ciència no hi ha cultura, si entenem com a cultura la comprensió del món. Sense un pensament científic amb una metodologia rigorosa, els


El mNACTEC

coneixements de la realitat del nostre entorn cultural poden ser molt falsejats. Els esforços de divulgació científica realitzats per alguns mitjans de comunicació i per institucions com els museus científics i tècnics en els països més desenvolupats no han donat el resultat esperat. El percentatge d’estudiants que trien les carreres científiques

o tecnològiques no creix prou o, en alguns casos, disminueix. Per aquest motiu és imprescindible, i així ho recomana la Unió Europea i la UNESCO , que es creïn més centres dedicats a la divulgació científica no formal perquè la societat incorpori els coneixements científics com a part del bagatge cultural i es generin més vocacions científiques i tècniques.1

La preservació de béns científics, tècnics i industrials mobles ha estat un dels grans resultats del mNACTEC. Abans de la creació del mNACTEC no hi havia col·leccions públiques d’objectes tècnics organitzades amb una certa racionalitat a Catalunya. La tasca duta a terme pel mNACTEC s’ha fet partint gairebé de zero i, després d’anys de desenvolupar una política d’adquisicions, s’han format diverses col·leccions que són molt completes: les ràdios, les televisions, els telèfons, les càmeres fotogràfiques, els ordinadors, els motors, la maquinària tèxtil..., però el més destacat és la preservació de processos de producció en els seus llocs de treball. El Museu col·lecciona els béns tècnics de tota la història de la humanitat i no solament els del període de la industrialització, que és la part dels béns als quals el Museu dedica els màxims esforços i que són, també, els més nombrosos. El mNACTEC no aspira a tenir extenses col· leccions ni intenta d’obtenir els màxims objectes possibles d’un mateix tema. L’objectiu principal de la configuració de les col·leccions és, d’una banda, preservar els objectes que són testimonis de la vida quotidiana i del món del treball al llarg de la història de la nostra societat i, de l’altra, mostrar l’enginy creatiu de

la humanitat mitjançant l’adquisició de peces clau que mostren l’evolució seqüencial d’un tipus d’aparell o màquina. Per aquest motiu s’han plantejat les prioritats següents en l’adquisició dels objectes: 1. Objectes pensats i produïts al nostre país. 2. Objectes solament produïts al nostre país amb llicència de patent del propietari. 3. Objectes utilitzats al nostre país però no produïts aquí. 4. Objectes ni produïts ni utilitzats al nostre país però que són essencials per conèixer l’evolució en el temps d’un determinat objecte. Els objectes tècnics es classifiquen en béns de consum i béns de producció, encara que la línia divisòria entre ells és difusa. Els béns de consum tenen importància com a testimoni de la vida quotidiana. Les col·leccions d’aquests béns que s’han format en el Museu reflecteixen les innovacions que s’han incorporat en cada tipus d’objecte al llarg dels anys, així com l’evolució del disseny, que, com és natural, està relacionat amb l’estètica de cada època. Els segons, les eines i les màquines, formen els béns productius que intervenen en els processos de fabricació i la seva funció és crear béns, tant si són de consum com si són de

1

19

1.4 La preservació dels béns mobles científics i tècnics: la història de la creativitat humana

1. És una situació que es reflecteix en les estadístiques d’estudiants universitaris. Stephen Hawkings, un dels grans científics del segle XX i divulgador de la ciència, ho denuncia constantment. (La Vanguardia 25-IX-2008).


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 20

producció. Constitueixen els testimonis principals del món del treball. Els processos productius mostren com es produeixen les coses. Les primeres matèries de cada procés passen per una seqüència continuada de màquines i eines fins que s’obté el producte desitjat. En general, una sola màquina no fa el producte i una màquina com un torn pot formar part de diversos processos productius. La creació de museus en antics centres productius que conservaven el conjunt de màquines i eines ajuda a entendre millor la fabricació d’un producte, l’extracció d’un mineral o el funcionament d’un determinat servei, com el transport o l’abastiment d’aigua. En cas que la conservació en el lloc d’origen no sigui factible i s’hagi de buidar l’edifici, el mNACTEC en conserva les màquines del procés productiu i tots els objectes de l’entorn per no perdre la dimensió social i per poder reproduir tot l’ambient en el futur. Entre totes les col·leccions del mNACTEC i dels museus vinculats s’han conservat les tipologies de peces tècniques i els processos productius més importants de la història del país. La contribució de centenars de persones i d’institucions que han donat algun objecte d’interès ha possibilitat aquest fet. En alguns casos, han estat col·leccionistes que després d’anys de treball per tenir una bona col·lecció han decidit que el millor destí era el Museu, i en d’altres, han assessorat la política d’adquisicions d’un sector tècnic. Sense aquesta col·laboració hauria estat impossible d’obtenir la quantitat d’objectes que actualment s’hi conserven. Molts dels objectes que arriben al Museu no tenen un bon estat de conservació. Sovint, l’ús els ha deteriorat; en altres casos, han estat abandonats i els materials no es troben en el

millor estat. La restauració d’objectes tecnològics necessita unes tècniques que difereixen en algun punt de la teoria de la restauració que s’aplica normalment a altres objectes museístics. La fabricació en sèrie dels objectes industrials i el fet que les peces que els componen són intercanviables constitueix la gran diferència amb els altres objectes del patrimoni. Aquesta realitat planteja una sèrie de qüestions sobre la seva autenticitat i el seu manteniment. Per exemple, una de les principals dimensions de les màquines és el moviment, el qual produeix un desgast de les peces interiors, que algun dia s’hauran de canviar per unes altres de la mateixa sèrie o per còpies d’aquestes peces. Sense moviment és difícil d’entendre una màquina. Què ha de prevaler, la conservació de l’autenticitat de tots els objectes o la comprensió per part del visitant? En alguns casos, l’usuari ha fet modificacions per adaptar l’objecte a uns usos concrets o hi ha incorporat noves tecnologies electròniques i hi ha canviat les peces espatllades. En aquest cas, el concepte d’autenticitat és relatiu, tant autèntic és tornar la peça al seu origen com conservar-la com ens ha arribat. El taller de restauració del mNACTEC, que restaura directament o externalitza els treballs, ha desenvolupat uns criteris que s’adapten a la situació i les característiques dels diferents objectes. S’ha obtingut una gran experiència en la restauració, molt especialment en la fusta i en el metall. Els objectes es conserven en un dels tres magatzems, que es diferencien principalment pel volum dels béns que contenen.

Les col·leccions del mNACTEC estan configurades per objectes tècnics de tota la història de la humanitat, encara que els més nombrosos són els de l’època industrial. El valor principal dels objectes conservats és constituir un testimoni del món del treball i de la vida quotidiana del nostre país, i alhora representar un graó de l’evolució de la innovació en el seu sector tècnic. La majoria d’objectes s’han obtingut per donacions de persones i institucions. Durant la seva existència el mNACTEC ha aconseguit formar col·leccions de gran qualitat que conserva i restaura.


El mNACTEC

A partir de la revolució científica del segle XVII, la ciència i la tècnica experimentaren un gran impuls i com a conseqüència s’inventaren noves màquines i eines. Aquest fenomen s’incrementà amb el sorgiment de la Revolució Industrial i l’evolució tècnica superà ràpidament tota l’evolució que s’havia produït durant tota la història de la humanitat. Per aquest motiu, el discurs d’una part important de les exposicions, així com l’organització territorial, tracten d’aquest període de la història. Als anys vuitanta, quan el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte del futur Museu proposat per l’Associació d’Enginyers Industrials, es definí conceptualment com una institució que principalment hauria de centrar els esforços a conservar els béns tècnics de totes les èpoques, però principalment els industrials. El mNACTEC és, per tant, un museu tècnic com els implantats a Europa (Londres, Munic, Milà, Praga, Berlín, Oslo, Moscú). Els museus tècnics tenen l’origen en la Revolució Francesa, quan es creà una comissió per preservar els monuments de les arts i de les ciències com a expressió de la creativitat humana. L’any 1794 es creà el Musée du Conservatoire des Arts et Métiers a París, un any després que s’inaugurés el Musée du Louvre. Els museus de tècnica tenen com a funció conservar i difondre els objectes tecnològics que han estat els protagonistes del progrés econòmic i social de la humanitat i especialment del món occidental. Tenen un vessant didàctic, ja que expliquen com funcionen les coses i com es produeixen els béns tant en l’època preindustrial com en la industrial. Actualment s’han convertit en difusors de la innovació actual i especialment volen mostrar les innovacions que es duen a terme al seu país. L’aparició d’una museologia industrial en els països del nord d’Europa, com el Ironbridge

Gorge Museum, influí en el plantejament expositiu del Museu i fou el factor principal que en va estructurar el Sistema Territorial. Al mNACTEC de Terrassa es conservaren les calderes i carboneres de l’antiga fàbrica. S’instal·là una màquina de vapor al local on havia funcionat una fins al 1918 i es creà una exposició basada en el procés tèxtil de la llana, que era el que hi havia a l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover i a la majoria de fàbriques tèxtils de Terrassa i del Vallès. Aquesta part, que se situa a l’entrada de l’edifici, es va dissenyar conceptualment com un museu industrial. La nova concepció dels museus industrials representa un canvi conceptual profund. L’objectiu central no és només la tècnica i la seva evolució, sinó que incorpora la relació entre la tècnica i la societat en la qual està integrada. Els museus científics i tècnics no s’impliquen gaire en la vida social del lloc productiu. L’opció de museologia industrial que s’ha impulsat des del mNACTEC en la creació dels museus de la seva organització territorial també presenta una gran diferència respecte de la primera opció tècnica. Cada museu industrial és diferent dels altres que hi ha en altres llocs del planeta que tracten el mateix sistema productiu, malgrat que els objectes conservats siguin iguals o semblants. La diferenciació dels museus industrials d’una mateixa temàtica en diferents llocs del món no la marca la tecnologia sinó la implantació en un entorn social i natural determinat i l’ús que se’n fa. Per exemple, les tècniques mineres són iguals arreu, però la mina contemplada com una explotació en un determinat lloc és única per les característiques naturals i per l’entorn social. El mNACTEC també aspira a tenir una exposició permanent que sigui una síntesi de la industrialització i que aquesta temàtica sigui una de les seves activitats més importants.

El mNACTEC aspira a conservar els béns tècnics i la seva evolució per mostrar l’esperit creatiu dels humans i, especialment, el dels de Catalunya, i alhora vol reflexionar sobre l’impacte de la tècnica en l’entorn físic i en el futur de la tecnologia. Així mateix, també vol explicar la implantació de la industrialització com el segon gran canvi social i econòmic de la humanitat, que a Catalunya fou un factor de modernització i conformà part de la seva cultura, i vol explicar-la amb exemples a través dels museus del seu sistema museístic territorial.

1.5 L’evolució de la tècnica com a factor de creativitat humana és l’eix del discurs del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

1

21


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 22

1.6 La preservació dels béns immobles de la industrialització

La industrialització és un període cabdal de la història de la humanitat. Fou una verdadera revolució econòmica i social, que acabà amb el predomini de l’agricultura com a factor de riquesa de les nacions i transformà les relacions socials i de poder. A Catalunya, no tan sols impulsà la modernització del país sinó que ajudà a fer que la llengua i la cultura pròpies no es perdessin. Aquest procés de modernització significà que en els aspectes productius, socials i culturals Catalunya tingués un lideratge dins d’Espanya. El fet de ser un país capdavanter econòmicament i socialment dins l’Estat espanyol esdevingué un element de prestigi que possibilità que la llengua que parlaven els seus habitants no fos considerada per ells mateixos com a menestral en front de la llengua oficial. Altres regions europees amb una història preindustrial semblant que no evolucionaren cap a aquest model no aconseguiren conservar la llengua i la cultura i no foren considerades com a part de la modernitat. El renaixement productiu de Catalunya, que des de l’edat mitjana ja es caracteritzava per la producció de manufacturats i pel comerç, s’inicià al final del segle XVII. Durant el segle XVIII, sobretot durant la segona meitat, es començaren a crear els primers grans centres productius, els més importants dels quals foren les xarxes comercials per Espanya i per Amèrica a causa de l’abolició de les fronteres interiors i la liberalització del comerç amb aquell continent. Catalunya quedà dependent d’Espanya no només políticament sinó també econòmicament. Es produí i s’exportà, entre altres productes, alcohols, ferro, paper, cuiro i tèxtils. Aquests últims productes prengueren una gran volada, es fabricaren panyos (draps de llana) de qualitat al Vallès, cintes de seda a Manresa, però destacà la producció d’indianes

concentrades principalment a Barcelona, que es convertí en la capital més important de pintats tèxtils d’Europa. El 1832 es construí la primera fàbrica moguda energèticament amb una màquina de vapor, el vapor Bonaplata, que s’ha convertit en el símbol de la primera industrialització. Catalunya s’especialitzà en el sector tèxtil i el seu gran fracàs fou la impossibilitat d’iniciar una siderúrgia per manca de ferro i de carbó al seu subsòl. Però, en canvi, es produí una gran diversitat industrial. Al final del segle XIX, el país era plenament industrial i la seva cultura era la d’una societat industrial configurada per una burgesia que féu seu l’art modernista i per una classe obrera que desenvolupà una cultura popular. Al començament del segle XX, l’arribada de l’electricitat, produïda principalment a través dels salts d’aigua, conferí independència energètica i afavorí el desenvolupament d’una certa indústria pesant. En aquesta època el capital internacional començà a invertir. Després de la Guerra Civil, la implantació de SEAT representà un revulsiu i un reforçament de la indústria electromecànica, que suplí el sector tèxtil en declivi. Actualment, moltes de les produccions industrials tradicionals s’han deslocalitzat. El futur d’aquest món global actual s’ha de focalitzar en la innovació de productes i de gestió. El mNACTEC ha fomentat el coneixement de la industrialització com un element de la identitat de Catalunya i s’ha esforçat a transmetre la idea que la cultura catalana és en gran part una cultura industrial. Organitza activitats que tenen com a objectiu reflexionar sobre les capacitats productives i d’innovació del país actuals i futures. La decisió que el mNACTEC tractés com un dels seus temes la industrialització i decidís museïtzar i posar en valor un exemplar dels diferents centres productius dels sectors més


El mNACTEC

rellevants que hi ha hagut al país representà el replantejament dels objectius de la política de conservació del Museu. Es prengué la decisió d’ocupar-se també de la preservació dels béns immobles del país, per considerar-los béns del patrimoni industrial que, fins llavors, no s’havien tingut en compte. Fou tota una innovació en el món dels museus. El valor del patrimoni industrial rau en el poder de testimoni d’una època que canvià profundament el país, tant econòmicament com social, i és el factor més important de sensibilització i visualització de la industrialització. Aquest patrimoni comprèn béns materials del món industrial, que a Catalunya s’inicià a partir del final del primer terç del segle XIX i durà fins als anys seixanta del segle XX. També són del seu interès els béns de l’època anomenada protoindustrial, i els de l’època postindustrial. Els primers inclouen materials dels llocs relacionats amb el món productiu i de les comunicacions de l’època, que treballava encara de manera artesanal, però en una economia no autàrquica (a Catalunya aquest tipus de producció es desenvolupà en alguns sectors a partir del segle XVII). Els segons inclouen els elements posteriors als anys seixanta que han deixat d’utilitzar-se per a la finalitat original, a causa de la seva obsolescència, i que es consideren d’interès per a la història local o nacional. El patrimoni industrial s’organitza per sectors o temàtiques industrials (tèxtil, mines, metal· lúrgia, agroalimentària, materials de construcció...) . També inclou els serveis d’aigua, gas i electricitat, els magatzems i les comunicacions (ferrocarrils, ports carreteres, canals...). Els edificis i les construccions productives són els elements més significatius, però també són d’interès els habitatges dels obrers i dels patrons i els llocs socials, sempre que estiguin

lligats directament a un centre productiu. Un dels objectius principals del Museu, que ha compartit amb l’Associació del Museu, ha estat la difusió del coneixement del patrimoni industrial i la sensibilització de la societat amb la finalitat que el valori com a patrimoni cultural. No es pot conservar el que no es coneix i no s’estima. Per tal de conèixer els béns materials immobles que hi ha, s’està desenvolupant l’inventari per comarques i per sectors productius. Una segona acció, adreçada a la difusió d’aquest patrimoni, ha estat l’aprovació de la relació dels cent elements més importants del patrimoni industrial de Catalunya, relació que s’ha ampliat a cent cinquanta. Aquest document ha estat l’origen d’un llibre i de dues exposicions itinerants que s’han exposat a diverses localitats catalanes i a l’estranger. El mNACTEC i l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (AMCTAIC) han estat molt actius. S’han organitzat exposicions, congressos, cursos i conferències, i s’han editat publicacions. S’ha intervingut en la salvaguarda i la catalogació dels llocs patrimonials industrials d’interès. També s’han efectuat accions adreçades a fomentar la reutilització d’edificis i a evitar-ne la possible destrucció. S’ha treballat amb els seus propietaris per fer-hi una mínima interpretació per tal que els usuaris puguin comprendre millor la història, la vida social que s’hi feia i el que s’hi produïa. Amb aquestes accions, el Museu ha sortit de les seves parets i ha considerat tot el territori català com a objecte de la seva intervenció. Gràcies a aquest esforç fet durant els darrers vint-i-cinc anys, actualment una part notable de la societat admet que el patrimoni industrial és una part del patrimoni cultural que ha contribuït a incrementar la riquesa patrimonial del nostre país.

El mNACTEC ha actuat fora de les seves portes amb accions de revalorització del patrimoni industrial construït i ha desenvolupat una política de sensibilització, preservació, estudi i de valor dels béns industrials immobles.

1

23


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 24

1.7 El Centre de Documentació: preservar la memòria del passat i fabricar coneixement

Els testimonis de l’època industrial que ens han arribat a través dels escrits i documents així com aquells que ens han transmès les persones que encara són vives constitueixen un important llegat necessari per comprendre un món que ja s’ha acabat. Alguns dels aspectes, com ara la utilització massiva de la mà d’obra femenina en les indústries manufactureres del sector tèxtil, modelaren la cultura del país. Altres, com el treball infantil, que fou present en el nostre país en alguns llocs fins després de la Guerra Civil, reflectiren la realitat social d’aquella època. L’impacte del canvi tecnològic durant els darrers cinquanta anys ha canviat el panorama social. En aquest període, han desaparegut definitivament els oficis antics que es feien des de segles, com els dels pous de glaç (el de l’Avencó va fer les últimes produccions als anys cinquanta), o com el de l’aram a la farga de Ripoll, que treballà fins a mitjan anys setanta del segle XX. Els oficis preindustrials han estat estudiats pels etnòlegs i el gran problema són els oficis de la industrialització que han desaparegut a conseqüència de l’automatització i robotització progressives de les màquines, que han substituït la destresa humana. Aquests ja antics oficis han quedat enumerats en els catàlegs d’oficis dels departaments de Treball de l’Administració, que els relacionà quan encara existien com a tals; però si no es recull el que feien exactament, la seva denominació deixarà de ser comprensible. Moltes tasques relacionades directament o indirectament amb la producció que es realitzava dins de les empreses s’han externalitzat i han adquirit altres dimensions. Exemples il·lustratius d’aquesta transformació són les fàbriques d’automòbils, que abans fabricaven tots els components d’un vehicle. Actualment, es produeixen les unitats amb peces

El Museu ha creat un Centre de Documentació que té la mediateca com a principal actiu, on es conserven documents escrits i visuals, i promou estudis per incrementar el coneixement de la societat industrial.

fabricades per empreses o indústries auxiliars. El mateix ha succeït amb els serveis, com els de la neteja o la vigilància. També ha desaparegut la cultura pròpia específica dels habitants que vivien entorn d’alguns centres productius, en especial la de les colònies industrials, la de les mines o la de les poblacions on la major part dels habitants treballaven o depenien d’una sola fàbrica o d’unes poques. La industrialització transformà el territori i configurà paisatges diferents dels que hi havia gràcies a la potència de les seves màquines. Si bé tenim pocs relats sobre aquests temes, es conserva un important material fotogràfic i, en menor grau, fílmic. En el camp específic de la fàbrica Aymerich, Amat i Jové on està ubicat el Museu, el mNACTEC ha dut a terme un estudi de recerca social sobre la història oral i la vida dels treballadors, i ha promogut estudis sobre la història empresarial i sobre la vida social en altres centres productius catalans. El Museu ha recollit fotografies del període industrial i actualment en conserva més de cent mil. Finalment, quan part de la informació era sota terra s’han encarregat treballs arqueològics, com el de la farga Palau de Ripoll, o el de l’adoberia de Cal Granotes, aquest últim fet per la Diputació de Barcelona. El mNACTEC ha creat un Centre de Documentació que té la mediateca com a principal actiu, on es conserven llibres, fotografies i documents diversos. Els arxius d’empreses s’envien a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La voluntat del Museu és potenciar els treballs de recerca preferentment amb les universitats i organitzar conferències i seminaris sobre temes relacionats amb el patrimoni industrial. Convertir, doncs, el mNACTEC en una fàbrica de coneixement del segle XXI.


El mNACTEC

Els museus tècnics i industrials com el mNACTEC són interdisciplinaris. Les exposicions tracten diverses temàtiques: els processos productius, el funcionament de les coses, els principis físics o químics de la tecnologia, l’evolució de la innovació, el treball i la vida de les persones que utilitzaven les diferents tecnologies, així com l’impacte de la tècnica i dels centres productius en la societat i en el paisatge. La majoria d’objectes no es conserven solament per ser contemplats; s’ha de comprendre també per a què servien. Per aquest motiu, les exposicions del mNACTEC han de ser altament comunicatives i didàctiques. En gran part són eines i màquines que en el seu conjunt mostren una de les activitats principals de la humanitat: la fabricació d’eines i productes que han facilitat la vida dels homes i les dones. La fabricació és un procés a través del qual es reprodueix un model que es té al cap. És l’activitat principal que distingeix l’home dels animals. Henri Bergson va definir la intel·ligència com la capacitat de crear objectes artificials, en particular eines per fer eines, i de modificar-les d’una manera il·limitada.2 En aquest sentit, alguns autors han denominat l’espècie humana Homo faber, “l’home que fabrica”, en contraposició al nom biològic Homo sapiens, que significa “l’home que sap”. Les exposicions del mNACTEC, tant si tracten del passat com si tracten del món contemporani, mostren l’evolució de l’aparell o del procés de producció. Les màquines de fa uns anys són molt instructives. Funcionaven, en general, amb els mateixos principis que les d’avui, però tots els components eren més visibles i comprensibles. Les màquines actuals tenen components reduïts i compactats. S’hi ha incorporat l’electrònica, que fa funcions d’automatització invisibles. Són com caixes

negres incomprensibles; l’únic que es veu és el producte final que en surt o la funció per a la qual han estat dissenyades, com el cas de la televisió. El mNACTEC ha defugit la presentació de col·leccions sense un discurs i un fil conductor. Les exposicions, com totes les activitats del Museu, han d’incitar a la reflexió i al plantejament de preguntes sobre tot el que es mostra. Formalment, han d’atreure el públic, que ha de veure les màquines en funcionament i ha de poder interactuar-hi per comprendre millor el que s’hi exposa. Les exposicions del mNACTEC es fonamenten en els principis següents:

25

1.8 Un museu contemporani i participatiu

Objectes: l’eix de les exposicions Els objectes, històrics o actuals, són els eixos de les exposicions i han de parlar per si mateixos. La tasca principal del Museu és explicar el discurs a través seu. L’objecte és tridimensional i per copsar-ne l’essència s’ha d’utilitzar la vista, observar la textura dels materials, els desgast per l’ús..., algunes vegades es pot, fins i tot, tocar i olorar. Cada objecte pot mostrar la seva història conceptual (innovació i disseny), material (fabricació) i d’ús (social). Reflexió i participació El Museu ha de fer aflorar les sensacions i dimensions de l’objecte que el converteixen en un element únic, malgrat que s’hagi construït en sèrie. En aquest context, els audiovisuals i els elements actius i interactius són un mitjà per entendre els objectes amb totes les dimensions. Les exposicions del Museu tenen el seu propi llenguatge i no han de poder ser substituïdes per un ordinador o per un llibre. Les exposicions han d’afavorir la reflexió i han de millorar els coneixements dels visitants, que s’ho han de passar el millor possible.

1

2. Henri Bergson, L’evolució creadora, 1907


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

Autenticitat Els objectes han de ser autèntics i sempre que és possible es procura que estiguin en el lloc on van funcionar (és un dels principis que ha impulsat el mNACTEC, la creació de museus temàtics en el territori). En el cas que la conservació in situ no sigui possible, s’han de registrar totes les informacions orals escrites o gràfiques per tal que es puguin contextualitzar en un ambient semblant. La reproducció o còpia de l’objecte solament és vàlida en casos singulars, quan no se’n pot aconseguir un d’original i l’objecte és necessari per il·lustrar un discurs.

26

Estètica Les exposicions han de tenir una estètica que transmeti les sensacions adequades al contingut i han de respondre a una visió de

1.9 L’edifici industrial més bell

El vapor Aymerich, Amat i Jover el construí l’any 1908 l’arquitecte Lluís Muncunill. És un edifici modernista i una de les fàbriques més belles que hi ha. La teulada de la gran nau, en forma de dents de serra, està constituïda per voltes catalanes campaniformes que fan que l’edifici sigui completament singular en el món. La nau és rectangular, de 186 m de llarg i 56 m d’ample. A l’interior, les columnes de ferro colat que suporten el sostre estan col·locades a quatre metres l’una de l’altra i distribuïdes en cinc fileres. Cada fila està separada vuit metres de l’altra. Les columnes aguanten les voltes i serveixen de baixants de l’aigua pluvial que suportaven els embarrats que transmetien l’energia. Al bell mig de la part frontal de la nau hi ha la sala de calderes, la sala de la màquina de

Les exposicions del mNACTEC es configuren per objectes i es dissenyen a partir de l’autenticitat de tot el que s’hi mostra i s’hi explica. Es procura el millor disseny estètic possible per poder comunicar un cert encant. Fomenten la reflexió i la participació.

contemporaneïtat. Les exposicions han de destacar pel contingut, per la forma o, concretament, pel disseny. La bellesa no ha d’estar renyida amb el rigor expositiu. “L’encant” i l’espectacle L’estètica o, en aquest cas, el disseny fa les exposicions més belles, però de vegades poden ser fredes i poden no fer sentir cap sensació. Les exposicions han d’intentar transmetre un “encant” que permeti que el visitant s’emocioni. D’alguna manera, l’actitud de creació d’una exposició és semblant a la d’un artista amb la seva obra. És imprescindible comunicar sensacions, poder fer reviure l’esperit que hi havia. Per exemple, mostrar un taller amb persones treballant-hi a través dels béns materials que s’han conservat.

vapor i l’entrada. Uns vint metres més endavant, paral·lel a la Rambla, trobem un edifici allunyat de planta baixa dividit en dues parts unides per l’arc d’entrada a la fàbrica. La part nord estava destinada a l’habitatge obrer i a la quadra, i la sud, a oficines i a magatzem de carros. Actualment, a la part nord hi ha els serveis educatius i a l’ala sud, la direcció. A la part del darrere de la fàbrica hi ha un edifici industrial de dos pisos, separat per un pati triangular, que als anys cinquanta es va cobrir per instal·lar-hi un taller. Aquest edifici dóna al carrer del Àngels, que està situat a vuit metres per sobre del nivell de la fàbrica. A la part més nord d’aquest edifici hi ha dos dipòsits d’aigua que serviren per alimentar les operacions d’acabats i per a la màquina de vapor de la fàbrica. El projecte arquitectònic respectà l’autenticitat


El mNACTEC

1

27

de la fàbrica amb les úniques excepcions de treure la capa de cal blanca i deixar el maó vist, i construir un gran soterrani a la part central de la nau. Per evitar la infiltració d’aigua a causa de la manca de juntes de dilatació, es col·locà a la teulada una capa impermeable i per sobre es cobrí amb una altra capa de maó pla; també s’obriren les finestres laterals que estaven tapiades. Més tard, un cop comprovat que l’entrada de la fàbrica no servia com a entrada del Museu, s’utilitzà el magatzem que hi havia a la part nord de la Rambla per instal·lar-hi la recepció. Es donà llibertat a l’arquitecte per fer-hi una intervenció moderna; així, realitzà un arc quadrat de ciment a l’entrada i amplià lateralment l’edifici. El gran avantatge d’aquesta opció era que es disposava d’una petita plaça davant de la façana i d’un gran hall a l’interior. A la nova part lateral se situà la botiga, a peu pla, i el restaurant, a la terrassa. Per tapar la paret mitgera de l’edifici del costat es construí una gran placa fotovoltaica de colors amb forma parabòlica. Amb aquesta intervenció l’entrada és un reflex de la vocació

El vapor modernista Aymerich, Amat i Jover és un dels edificis industrials més bells que hi ha al món. La restauració: l’interior s’ha estructurat per situar-hi tots els espais necessaris per al bon funcionament del Museu.

del mNACTEC: tractar també la tecnologia del món modern.

Els espais L’edifici d’entrada és independent. La botiga i el restaurant poden tenir horaris propis i es poden fer petites exposicions a l’entrada. La sala Dièsel, situada al costat seu, al pati, té cabuda per a unes seixanta persones i s’hi poden fer activitats sense necessitat d’obrir el Museu. Al centre del soterrani hi ha l’espai obert anomenat Àgora i al voltant seu hi ha la sala d’actes, dues sales de seminaris, una sala per a infants i la biblioteca. Permet fer-hi congressos i activitats sense problemes d’horari i amb una vigilància mínima, ja que es pot independitzar de la resta del Museu tancant les portes corresponents. A la part del darrere de la gran nau hi ha un edifici de dos pisos on s’ha instal·lat el magatzem de peces mitjanes (planta baixa) i el de peces petites (planta primera). El magatzem de grans peces és fora de Terrassa. El pati cobert s’ha transformat en taller de restauració. A la part sud de la gran nau s’hi ha construït un entresolat per a les oficines generals.


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 28

1.10 La direcció estratègica del mNACTEC

A partir del 2002, el Consell de Direcció del mNACTEC ha utilitzat la metodologia de la direcció estratègica per planificar les actuacions. Aquell any s’elaborà el primer pla estratègic, que periòdicament s’ha revisat i s’ha adaptat a les noves situacions. S’ha analitzat periòdicament la situació del Museu, s’han definit la missió o els objectius i la visió de futur, i s’han establert les estratègies. Anualment s’implementen plans d’actuació en què es programen les accions que s’han de dur a terme.

espanyol en la política de patrimoni industrial i a ser un centre d’excel·lència reconegut pels experts internacionals en aquestes temàtiques.”

Missió o objectius

1. Pla d’actuació de gestió a) Organització jurídica i gestió Objectiu: millorar la gestió del Museu, adaptar l’organització el Museu a les circumstàncies del moment, i obtenir més recursos propis per aconseguir un autofinançament més elevat.

S’establiren quatre objectius: 1. Conservar els béns mobles tècnics tot formant col·leccions i fomentar el coneixement, l’estudi i la preservació del patrimoni industrial construït. 2. Fomentar el coneixement de la ciència i de la tècnica actual. 3. Fer conèixer el procés de la industrialització i la capacitat d’innovació del país amb la finalitat de participar activament en el desenvolupament d’una cultura científica. 4. Vertebrar la museologia científica i tècnica del país.

Visió de futur del mNACTEC La visió es defineix com el que es vol arribar a ser en el futur: “Ser el centre de referència de la difusió de la innovació tècnica, de la història de la ciència i de la industrialització de Catalunya, com també de la sostenibilitat energètica. El Museu ha de ser el principal actiu cultural i de projecció de Terrassa, i un dels primers museus de Catalunya, i ha de liderar la política museística tècnica del país. El Museu també aspira a ser capdavanter, a ser un referent a l’Estat

Plans d’actuació del mNACTEC Després d’una anàlisi sobre la situació actual, el Museu ha establert vuit plans d’actuació que defineixen les grans línies de treball que han de millorar el funcionament, el contingut i l’impacte de les accions en el context actual.

b) Infraestructures i manteniment Objectiu: crear un nou magatzem, adequar els espais per a un funcionament millor i coordinar les empreses externes de manteniment. Mantenir la qualitat dels espais. c) Pla d’actuació amb l’entorn social, institucional i empresarial Objectiu: cercar la implicació més gran dels ciutadans de Terrassa i dels municipis del Vallès per aconseguir que la població senti que és una institució seva i participi en les seves activitats. Establir vincles i plans de cooperació amb institucions i empreses, tant de l’entorn com de la resta de Catalunya. Crear una fundació en la qual participin empreses. 2. Pla d’actuació de conservació a) Política de col·leccions Objectiu: formar col·leccions d’objectes que “representin la creativitat del nostre país”, que mostrin els productes fabricats per les


El mNACTEC

empreses i els objectes tècnics, així com els béns tècnics no fabricats aquí que han estat utilitzats per la nostra societat. Ordenar els magatzems i dissenyar un pla per inventariar tots els objectes propietat del Museu. b) Pla d’actuació del patrimoni industrial Objectiu: ser el centre de referència en el patrimoni industrial del nostre país, així com internacional. Acabar l’inventari del patrimoni industrial per comarques i per temàtiques, potenciar el Centre de Documentació i crear el portal del patrimoni industrial. 3. Pla d’actuació de difusió a) Accions de difusió i publicacions Objectiu: establir un pla de comunicació per incrementar les visites al Museu i desenvolupar les col·leccions de publicacions. b) Acció educativa Objectiu: actualitzar anualment l’oferta educativa per mantenir el nombre de visites i, si pot ser, augmentar-lo. Incrementar l’oferta per a estudiants de primària i desenvolupar una oferta per a tallers científics, concretament els relacionats amb l’aprenentatge de les matemàtiques. c) Acció turística Objectiu: implementar, juntament amb l’Ajuntament de Terrassa i la XATIC, el pla de turisme industrial i modernista de Terrassa. 4. Pla d’actuació en línia Objectiu: millorar el contingut de la pàgina web perquè esdevingui una eina de difusió dels objectius del Museu i un instrument de referència per a les persones interessades en la història de la industrialització i la innovació. El web del mNACTEC ha de ser el principal portal del patrimoni industrial mundial. Desenvolupar les xarxes socials, els blocs i les app necessaris.

5. Pla d’actuació d’espais museístics i d’exposicions Objectiu: incorporar més elements actius i participatius i anualment fer dues exposicions petites o mitjanes i, com a mínim, una de gran cada dos anys. 6. Pla d’actuació de ciència, innovació i sostenibilitat Objectiu: convertir el mNACTEC en una institució de referència de difusió de la innovació, de la sostenibilitat i de la salut, a través d’exposicions, activitats, cursos i publicacions. 7. Pla d’actuació de projecció estatal i internacional Objectiu: el Museu, com a museu nacional, s’ha de projectar a la resta de les comunitats i també ho ha de fer internacionalment. 8. Pla d’actuació al territori Objectiu: consolidar l’organització territorial del mNACTEC, anomenada Sistema Territorial del mNACTEC, que també ha desenvolupat un pla estratègic que s’explica en el capítol següent.

1

29


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un paĂ­s: el Sistema Territorial del mNACTEC 30


2. La recerca d’un model d’organització territorial pels museus tècnics i industrials de Catalunya


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

32

2.1 El model d’organització museística al territori

L’organització museística que el mNACTEC ha desenvolupat per al territori és la conseqüència de la voluntat de descentralitzar-ne l’acció i de vertebrar una política de museus industrials i tècnics de Catalunya per tal de fer conèixer la industrialització catalana i difondre la cultura científica i tècnica. Per portar a terme aquesta acció s’han aprofitat els recursos patrimonials existents i s’han potenciat les energies de persones, institucions i ajuntaments quan han desitjat engegar una acció museística en el camp de la tècnica en el seu municipi. La majoria dels museus s’han creat en llocs productius històrics, molts dels quals estan situats en regions especialitzades en un tipus de producció. Amb aquestes accions s’ha evitat separació els continguts (màquines i eines) del seu continent (edifici). Quan se separa la maquinària del lloc de producció, l’una i l’altre perden part de la dimensió cultural que tenen i són despullats de l’essència productiva i social: queda només el significat tècnic o constructiu. Gràcies a la política de conservació integral dels llocs productius s’ha creat un museu d’un valor més elevat que el que s’hauria obtingut si haguéssim hagut de traslladar els objectes a un indret construït de nou. El poder museístic del “lloc productiu original” és un actiu intangible que difícilment es pot obtenir amb altres tipus d’actuacions. El model organitzatiu actual del mNACTEC s’ha estructurat en la filosofia de la Llei de museus de 1990, que en el seu prefaci diu: “Els museus nacionals encapçalen l’articulació del sistema museístic de Catalunya... i estenen el seu servei a tot el país”, de la qual cosa es desprèn que els museus nacionals han de vincular els museus singulars de la seva temàtica i donar suport tècnic a tots els museus del país que tinguin elements de la seva temàtica, que, en aquest cas, són els científics o tècnics.

Malgrat que posteriorment s’exclogué la creació de la xarxa de museus locals i comarcals, el Museu de la Ciència i de la Tècnica ha continuat assumint la tasca de donar servei a la museologia tècnica dels museus que el sol· liciten. Afortunadament, la nova política museística ha tornat a incorporar el desplegament al territori. El mNACTEC s’ha plantejat l’objectiu d’estructurar una organització territorial sòlida amb uns objectius concrets i amb una línia d’acció corporativa per a tots els museus de l’organització, tot preservant la identitat i la independència de gestió de cada un dels museus. Per aconseguir-ho, a l’inici es reflexionà sobre les bases conceptuals que havia de tenir l’organització per ser capaç de vertebrar la museologia científica i tècnica de Catalunya amb característiques innovadores i diferents de les altres accions museístiques europees que hi poguessin haver. El model proposat es basa en tres conceptes relacionats amb el territori i la societat catalana: 1. El concepte de territori. 2. El concepte de biodiversitat, geodiversitat, tecnodiversitat i sociodiversitat de Catalunya. 3. El concepte de complexitat, incertesa i creativitat del món actual

L’organització museística territorial del mNACTEC es basa en uns recursos museístics i patrimonials, tècnics i industrials situats en diversos punts de la geografia catalana i s’emmarca en un determinat concepte de territori, en la diversitat ecològica i tècnica del país i en la situació complexa del món contemporani actual.


La recerca d’un model d’organització territorial pels museus tècnics i industrials de Catalunya

La creació d’una institució que es desplegui en el territori depèn en gran manera de la visió que els seus creadors tinguin del mateix territori. En aquest cas, la visió inicial va estar inspirada, en part, en el concepte de Catalunya ciutat desenvolupat al començament del segle XX pels noucentistes catalans, els quals veien Catalunya com una gran ciutat. És un concepte de territori similar a l’organització de les ciutats estat de l’antiga Grècia. La ciutat estat grega era una unitat territorial que qualsevol ciutadà podia fer seva. S’estenia fins allí on una persona podia anar i tornar en un sol dia i el centre era la ciutat o polis. Era un territori de dimensions reduïdes amb un centre que estructurava la resta, on la ciutat i el camp constituïen una mateixa unitat. Encara que les dimensions de Catalunya són molt més grans que les ciutats estat gregues. Els desplaçaments són més ràpids gràcies a les vies de comunicació. La Mancomunitat, el primer Govern de Catalunya de l’època moderna i contemporània (1904-1923), els prohoms de la qual formaren part del corrent noucentista, pretenia reduir al màxim la dualitat ciutatcamp. Pensà que s’havia de difondre per tot Catalunya l’esperit innovador i modern de les ciutats i, concretament, l’ànim que es respirava a Barcelona. Un exemple paradigmàtic foren els cellers cooperatius construïts en aquells anys. Pretenien dotar d’equipaments moderns els pobles vitícoles amb la construcció d’immobles d’alta tecnologia i amb una arquitectura de gran qualitat, igual que si s’haguessin de construir a Barcelona, i alhora, formaven tècnicament els productors. La Mancomunitat també impulsà la construcció de carreteres i camins que, juntament amb la xarxa ferroviària, aconseguiren que totes les parts del territori fossin més accessibles. El concepte de Catalunya ciutat dóna unitat al territori i l’equipara a la capital. Seguint aquest

model, es pot crear un centre de caràcter nacional a qualsevol punt del territori, ja que avui, amb les noves vies de comunicació, qualsevol punt de la geografia és assequible per a la gran majoria de la població. Aquesta visió és contrària a la centralista, que diferencia la capital de la resta de poblacions i que intenta justificar que l’únic lloc on s’han de posar els equipaments nacionals és a la capital. La filosofia de l’organització territorial del mNACTEC es basa en el concepte de Catalunya ciutat. Cada museu és singular al país i cada un d’ells es podria denominar museu nacional de la seva temàtica. En aquesta organització es considera que cada museu és una part del Museu Nacional i així la funció de capitalitat es desplega pel territori. La condició necessària per a l’acompliment d’aquest model, que també ho fou en l’ideal noucentista, és que tots els museus han de tenir una qualitat alta, semblant a la de la seu central. Avui, el model noucentista ha estat superat, la relació entre camp i ciutat no és la mateixa que fa cent anys. La influència internacional que arriba a través dels mitjans de comunicació i de la mateixa mobilitat dels ciutadans és molt forta. Segurament, avui, la influència internacional en el territori és més important que la que té la ciutat. Per tant, a la dualitat campciutat, que encara persisteix, s’hi ha d’afegir el concepte d’internacionalització. En el món actual, els museus han d’estar pensats per al món contemporani amb la finalitat que l’entitat no s’allunyi de la societat i, en especial, del món del jovent. Això significa que el disseny de l’entitat ha de ser contemporani pel que fa a l’estètica, als continguts i a les activitats, i ha d’incloure les temàtiques contemporànies en els seus discursos. Sotmès al procés de globalització general, ha d’actuar conferint un caràcter internacional al museu, que sovint projecta la dimensió local.

El mNACTEC considera que cada museu de l’organització territorial és una part del Museu Nacional, per la qual cosa la qualitat de cada un d’ells ha de ser semblant a la de la seu central. El concepte de territori s’inspira en el del model de la Catalunya ciutat de l’època noucentista, situat en el context internacional del món contemporani actual.

2.2 Del concepte territorial noucentista de la Catalunya ciutat al concepte de contemporaneïtat

2

33


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

34

2.3 Biodiversitat, geodiversitat, tecnodiversitat i sociodiversitat de Catalunya i la singularitat dels museus industrials

Una característica de Catalunya és la seva biodiversitat. En tan pocs llocs del planeta i en una superfície relativament petita hi ha un nombre tan elevat d’ecosistemes diferents. És un territori situat en una zona mediterrània, frontera entre el clima humit del nord i sec del sud i morfològicament muntanyós. Les diferents altituds afavoreixen l’aparició de microclimes amb vegetacions pròpies i a tot això s’hi ha d’afegir l’existència d’una gran diversitat geològica. La biodiversitat ha comportat el desenvolupament de conreus diferents que depenen del clima, del sol i de la disponibilitat d’aigua, que ha creat cultures agràries i formes de vida plurals. Al contrari dels llocs on hi ha un tipus únic d’ecosistema, on es forma una agricultura de monocultius i, en conseqüència, una cultura de la societat més homogènia. La producció agrícola diversa modela una mentalitat més flexible, ja que es conviu amb formes de treball diferents determinades pel tipus de producció tant agrícoles com ramaderes. Històricament, aquesta diversitat de productes naturals es reflectí en l’existència d’una pluralitat d’oficis. L’època industrial continuà amb la creació d’empreses de molts sectors, que com les explotacions agràries foren (i encara són) de dimensions mitjanes i petites. La biodiversitat afavorí la tecnodiversitat. La diversitat no fou solament de producció. La industrialització provocà immigracions cap a les zones on s’havien creat el centres productius. La diversitat d’origen dels treballadors va ser elevada en tot aquest període. Primer es desplaçaren persones de l’interior de Catalunya i ja en el segle XX arribaren aragonesos, murcians, andalusos i de tots els territoris d’Espanya, fet que formà una sociodiversitat reforçada actualment per la immigració estrangera.

La biodiversitat i geodiversitat de Catalunya han creat una cultura productiva i també diversificada (tecnodiversitat). La industrialització de Catalunya desenvolupà una gran quantitat de sectors productius que s’especialitzaren territorialment. Aquest fet ha possibilitat la creació de museus temàticament diferents dins de l’organització territorial del mNACTEC.

Les característiques de la industrialització a Catalunya La industrialització catalana tingué quatre característiques que han atorgat al seu patrimoni un valor singular i que han possibilitat la creació de l’organització territorial actual del mNACTEC. 1. Fou capdavantera a l’àrea mediterrània i per aquest motiu hi trobem els edificis més antics d’aquesta àrea. Durant cent anys Catalunya es considerà que era “la fàbrica d’Espanya”, i la seva societat es caracteritzà per la seva cultura industrial. Les empreses es concentraren en el seu territori i aquest es convertí en una espècie d’illa industrial que estava allunyada del nucli important, situat al nord d’Europa, que, continuant amb el símil, actuava com a continent. 2. El país produí tots els béns industrials bàsics que necessitava, malgrat la supremacia del tèxtil. La societat industrial requeria un tipus de producte de certa qualitat a un preu moderat i amb una quantitat que el món artesanal no podia produir. Per aquest fet i per les polítiques proteccionistes que es propiciaren, Catalunya desenvolupà un gran nombre de sectors industrials. 3. Els centres productius, fàbriques, mines... gaudiren d’unes característiques pròpies, i molt concretament en l’arquitectura, que, considerant-la globalment, diferia de les del nord d’Europa, d’on venien els models productius. Succeí el mateix que en les espècies animals i vegetals d’una illa, un parentiu similar amb els del continent, però amb una evolució diferent. Per aquest motiu, el patrimoni industrial català té unes característiques singulars respecte les dels altres països europeus. 4. Es desenvolupà una especialització territorial de la producció, en gran part conseqüència


La recerca d’un model d’organització territorial pels museus tècnics i industrials de Catalunya

de la biodiversitat i productivitat. La zona de Capellades es dedicà al paper; Igualada, a la pell; Palafrugell, al suro, etc. El mateix tèxtil també s’especialitzà i al Vallès es produí quasi tota la llana de qualitat espanyola; a la costa, el

gènere de punt; a Manresa, la cinteria... La diversitat i especialització productiva al territori ha possibilitat la creació de museus singulars i diferents a Catalunya que, a més, estan relacionats amb l’entorn físic i social.

El món actual està experimentant canvis accelerats, en gran part a causa dels avenços tecnològics, que dirigeixen la societat cap a un model més complex. Les interrelacions entre els diferents factors que determinen la vida augmenten quantitativament i qualitativament. El canvi accelerat o exponencial en el qual estem immersos comporta que el futur no sigui tan previsible com era fa uns anys. No permet saber amb certa seguretat com es viurà, com es treballarà o quines seran les bases organitzatives que regiran la societat a mitjà termini. Aquesta situació provoca una sensació d’incertesa que s’ha d’acceptar com una de les característiques del nostre temps. Aquests dos conceptes de la nostra societat, la complexitat i allò que no és previsible, han provocat canvis de dinàmiques i formes organitzatives en les entitats econòmiques i socials per tal d’afrontar els nous reptes que constantment es plantegen. La societat i les seves institucions, incloent-hi els museus, necessiten nous paradigmes d’organització que incorporin nous objectius i una nova visió de l’organització. El paradigma o model d’organització que ha predominat i que encara és el més important es basa en estructures jeràrquiques que donen seguretat als membres pel fet que hi ha una lògica clara en les decisions, que sempre ve donada i legitimada per l’autoritat indiscutible del cap; tothom està enquadrat en un

marc comprensible i sap quins són els seus límits d’autoritat i de decisions. A les organitzacions jeràrquiques, a més, es produeix un estalvi d’energia en la presa de decisions, ja que solament una persona, assessorada o no, és qui decideix, i les ordres són transferides a través d’una escala predeterminada de comandaments. Però aquestes estructures tenen també punts febles. Un d’ells és el perill d’ofegament de les iniciatives personals que frustren creativitats dels components no dirigents de l’organització. Per afrontar aquests reptes s’han impulsat noves organitzacions molt més flexibles i adaptables a les noves situacions. Hi ha la tendència a mancomunar i compartir l’autoritat més que a transferir-la a un nivell superior. Aquesta nova situació ha estat possible gràcies a l’augment de la formació dels ciutadans i a la difusió del concepte de democràcia, ja sigui en el camp familiar, laboral o polític. Alhora ha facilitat la participació de les persones en els diferents àmbits de la seva vida. Aquestes organitzacions han implantat organigrames més plans que suprimeixen al màxim els diferents graons de comandament, i en els quals s’implanta l’organització per objectius, que ofereix més llibertat i autonomia a cada una de les parts de l’organització. La supressió d’una part de la jerarquia preveu el funcionament transversal, en què les

2

35

2.4 Complexitat i incertesa del món actual i el foment de la creativitat


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 36

2.5 El model d’organització

3. Manuel Castells La era de la información, 1997

accions són més properes a la presa de decisions. Representa més responsabilitat compartida en el procés d’execució. Però el més important de tot és que aqueta organització fomenta la creativitat de tots els membres. L’organització que el mNACTEC ha engegat s’ha configurat amb aquestes premisses, la direcció és col·legiada, encara que coordinada des del museu central; el funcionament s’aconsegueix a través d’accions transversals,

no verticals, que permeten que la creativitat es produeixi en qualsevol punt i es difongui a la resta de membres. El problema més seriós d’aquestes organitzacions son les inèrcies locals, que tendeixen a realitzar accions centrífugues que s’escapen de les normatives aprovades conjuntament. S’ha buscat una estructura adaptable i modificable als possibles nous canvis de l’entorn sense que es produeixi cap distorsió en el funcionament.

En iniciar el projecte del mNACTEC, es féu una recerca en les organitzacions d’altres països per trobar-hi models organitzatius culturals que s’adeqüessin a les condicions que s’havien determinat, però no s’obtingué cap resultat. Els museus territorials que hi havia, com l’Science Museum d’Anglaterra, que tenia cinc seus, o més tard el Reinisches Museum, que en tenia sis, es dirigien mitjançant una jerarquia molt rígida, que és el model per excel·lència de l’Administració. En altres àmbits del patrimoni, sobretot al Regne Unit, hi hagueren algunes associacions, de caràcter privat, que tingueren com a única finalitat la difusió conjunta de la seva existència i de les seves activitats. De la mateixa manera que no es volgué l’organització jeràrquica, que tampoc s’hauria pogut implantar atesa la carència de recursos per repartir en els museus territorials com succeeix en els exemples anteriors, també es defugí de l’organització associativa. L’objectiu d’una associació és oferir serveis als associats. En l’associació no es produeix la interrelació de les estructures organitzatives de cada una de les parts, les quals actuen amb independència absoluta i poden perfectament no implicar-se en el seu funcionament.

El fet de no trobar models adequats incentivà la creació d’un tipus nou d’organització sobre dos conceptes clau: el de xarxa i el de la seva evolució; el Sistema, que és una xarxa vertebrada.

L’organització territorial del mNACTEC és poc jeràrquica, és flexible i s’adapta als canvis de la societat i, alhora, les responsabilitats estan difoses entre els membres perquè els museus puguin tenir més llibertat i creativitat.

El model d’organització en xarxa El model d’organització en xarxa fou el que més s’ajustà als propòsits del mNACTEC. Manuel Castells escriu:3 “Una xarxa per definició té uns nodes, no un centre. Els nodes poden ser de diferents dimensions i poden estar entrelligats per relacions asimètriques dins la xarxa de manera que no impedeix desigualtats entre els membres. Però, si prescindim d’aquestes asimetries, els diversos nodes són interdependents, de tal manera que cap node, ni el més poderós, no pot prescindir dels altres, ni dels més petits, per prendre decisions. Els models complexos sorgeixen de les simples interaccions entre individus.” El concepte d’organització en xarxa, que és per exemple el que regeix l’actual món d’Internet, possibilita fer front a la complexitat, ja que fomenta la creativitat i la sinergia dels membres, dels quals sorgeixen constantment


La recerca d’un model d’organització territorial pels museus tècnics i industrials de Catalunya

solucions que milloren el conjunt. Dins de la xarxa apareixen subxarxes que incrementen la complexitat, però que s’organitzen per solucionar un problema o incrementar l’eficàcia d’un servei. La dinàmica d’organitzacions en xarxa que busquen un objectiu clar i comú és semblant al que en biologia s’anomena el “caos dirigit”. Si observem el que fa cada un dels individus en un moment donat, sembla que hi hagi una relació caòtica entre ells. Però si observem el conjunt durant un període de temps, es descobreix que tots els moviments i tota l’activitat estan adreçats cap a una finalitat. Les relacions asimètriques d’una xarxa determinen que els nodes, en aquest cas els museus, no han de ser obligatòriament homogenis com en una estructura jeràrquica. N’hi poden haver de grans i de petits, uns de propietat pública i uns altres de propietat privada, amb estructures organitzatives i objectius diferents. La xarxa no necessita ordres que vagin sempre en un únic sentit, de dalt a baix, les iniciatives de grup poden sorgir de qualsevol d’ells. La gran força de la xarxa és la possibilitat de generar sinergies entre els seus membres. De la mateixa manera que la saviesa està en funció del nombre d’interaccions que es creen entre les neurones del cervell, la quantitat i qualitat de les interrelacions que es formen entre els nodes d’una xarxa en determina l’eficiència.

El model de sistema Una evolució del concepte xarxa és el concepte de sistema. La definició del diccionari de la paraula sistema és “conjunt d’elements relacionats o interdependents que constitueixen un tot subjecte a determinades lleis”. En un sistema, les parts estan interrelacionades

segons unes lleis que hi donen cohesió i sentit. El conjunt forma una unitat més gran i complexa amb una identitat comuna superior a la identitat de les parts. Un cas conegut és el sistema solar. El Sol, els planetes i altres cossos que giren al voltant del primer tenen una identitat pròpia definida, entre altres característiques, pel seu volum, per la composició de la seva estructura i pels seus satèl·lits. Cada un d’ells seria insignificant si estigués sol enmig de l’univers. Les seves identitats es veuen reforçades pel fet d’estar junts en el sistema solar. Aquest, d’una dimensió molt superior a la de les individualitats dels diferents astres, té una identitat superior a la dels planetes dins de la galàxia. El sistema solar és possible per l’existència d’unes lleis gravitatòries que possibiliten la seva situació actual i determinen les relacions gravitatòries entre tots ells. Cada astre influeix en els altres; si s’elimina una de les relacions s’establirà una altra realitat. Hi ha, però, altres sistemes més complexos, com ara els dels éssers vius. Aquests tenen un objectiu comú, estan formats per parts amb objectius específics i, fet important també, estan regulats per lleis i comportaments que fan que el sistema compleixi l’objectiu general sense que cap part s’imposi a l’altra. Els sistemes més coneguts d’aquest tipus són els que configuren part de la fisiologia animal, com el sistema nerviós, respiratori o digestiu. Aquests sistemes complexos tenen un centre coordinador, que en aquests casos és el cervell. Una característica d’aquest sistema, que els diferencia del solar, és que cada part té unes funcions específiques i entre totes duen a terme la funció general comuna. Cada sistema és diferent. Si en l’actualitat el paradigma d’una xarxa és internet, el model més pròxim d’organització social en sistema és segurament la Unió Europea.

L’organització territorial del mNACTEC es crea sobre el concepte de xarxa, de la qual poden formar part tot tipus de museus i que permet relacions asimètriques entre els components que són les que cohesionen el conjunt. Les sinèrgies entre els membres milloren el conjunt. El model de sistema sorgeix a partir del concepte de xarxa organitzada, però aspira a conferir al conjunt una identitat superior tot potenciant les de cada museu.

2

37


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

38

2.6 El Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

La Unió Europea, que no és una simple associació, com volien i volen alguns polítics, pretén conferir una altra identitat nova al conjunt, sense perdre les identitats individuals i sense que un país s’imposi a l’altre, malgrat les diferències de dimensió i de poder econòmic. El manteniment de la cohesió de les parts és

l’inconvenient més gran de l’organització en sistema. Fent un símil amb el sistema solar, on hi ha unes forces gravitatòries que eviten que els planetes s’allunyin i vagin a la deriva, en un sistema social hi ha d’haver una energia organitzativa important perquè les forces centrífugues no el destrueixin.

L’organització territorial del mNACTEC és una xarxa

- S’ha definit una funció o eix estructurador que hi dóna sentit: explicar la industrialització de Catalunya a través dels diversos processos productius que es van implantar en el territori, així com preservar i estudiar el patrimoni industrial, científic i tècnic de Catalunya. Aquest sistema també ha de difondre la ciència i la tècnica del passat i l’actual. - Cada museu té designada una funció específica: tracta una temàtica concreta de la tècnica o d’un sector industrial, conserva el patrimoni industrial i tècnic del seu sector productiu i difon els coneixements que li són inherents en el territori de Catalunya. Els museus actuen com una part temàtica del Museu Nacional. - Entre tots els museus es visualitzen els diversos sectors productius que s’han implantat al llarg de la història a Catalunya i l’impacte que han produït en el seu entorn físic i social. - Les lleis que cohesionen i confereixen les característiques de sistema de tota l’organització són els programes d’actuació aprovats per la Comissió de Directors que s’expliquen més endavant. El Sistema Territorial del mNACTEC mostra la complexitat de la industrialització a través dels seus museus, que tracten diferents sectors productius situats en diferents punts del territori. D’altra banda, un determinat centre

El concepte de sistema és l’adoptat per constituir el model d’organització territorial del mNACTEC. En primer lloc, és una xarxa perquè cada museu és independent i es constitueix com a node. Entre ells hi ha relacions asimètriques que les organitzacions en xarxa possibiliten. Conviuen museus de diferents dimensions, alguns de petits, com la Serradora d’Àreu, i altres de molt grans, com el mNACTEC; museus col·leccions i llocs productius que es museïtzen; museus públics i privats... i fins i tot hi ha un ferrocarril que funciona i que no constitueix un espai fix. A l’interior de l’organització es construeixen subxarxes que tenen finalitats territorials o temàtiques, ja que en el model de xarxa, com s’ha dit, es creen interrelacions entre els diferents museus tot formant models complexos.

L’organització territorial del mNACTEC és una xarxa estructurada com un sistema perquè té aquestes característiques - Hi ha la voluntat que es modeli una identitat superior del conjunt que se superposa a les identitats individuals i les potencia.


La recerca d’un model d’organització territorial pels museus tècnics i industrials de Catalunya

productiu no es pot entendre sense tenir en compte la globalitat industrial del país. La localització de les indústries ha estat fortament determinada per les possibles interrelacions amb altres indústries del mateix sector i/o de sectors complementaris, així com per l’existència de mitjans de comunicació, fonts energètiques, matèries primeres i població. Per aquest motiu es demana als museus que pertanyen al Sistema que hi hagi una referència a la industrialització global del país i, en especial, de la seva zona geogràfica.

La diversitat productiva de Catalunya i l’especialització territorial han possibilitat que en aquests moments el STmNACTEC estigui format per vint-i-cinc museus singulars, tots ells ben arrelats a la cultura de la localitat. Els anys de funcionament del Sistema del mNACTEC demostren que és una estructura organitzativa vàlida i eficaç, ja que ha estat adaptable als canvis de situacions, és flexible i incentiva la creativitat dels membres integrants amb el retorn compartit dels resultats.

Els sistemes superiors que podem trobar en el món vivent tenen un objectiu concret i cada una de les seves parts acompleix una funció específica. La cohesió del Sistema la proporcionen unes lleis transversals. L’organització territorial del mNACTEC és la del sistema. Té l’objectiu de visualitzar els components productius i socials de la industrialització, conservar el patrimoni industrial i tècnic i elaborar un discurs territorial sobre la industrialització catalana. El sistema crea una identitat superior, funciona a través de programes transversals, és flexible i fomenta la creativitat.

2

39


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un paĂ­s: el Sistema Territorial del mNACTEC

40


3. La direcci贸 estrat猫gica


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

42

3.1 La direcció estratègica: l’anàlisi, la missió i la visió

Un dels grans problemes relacionats amb la gestió de les organitzacions que no són jeràrquiques i en les quals hi ha una multiplicitat de centres que prenen decisions és aconseguir una política conjunta d’actuació. Els centres que estan dispersos pel territori segueixen l’impuls natural de desenvolupar una dinàmica amb una metodologia i uns objectius propis, en part a causa d’unes inèrcies locals. Si fos un model físic, com el sistema solar, es podria afirmar que hi ha unes forces centrífugues que tendeixen a diluir-lo. Per mantenir unit el conjunt es necessita que una part de l’energia de l’organització s’empri per neutralitzar aquestes tendències. Aquest és el cas del STmNACTEC, que, per desenvolupar unes accions que en reforcin la identitat global i la cohesió interna, estableix una metodologia de treball que té com a objectiu assolir polítiques d’actuació conjunta, aconseguir una visió compartida i implantar una marca comuna que la societat visualitzi com a organització d’excel·lència.

Una metodologia de treball: la direcció estratègica Per aquest motiu, la Comissió de Directors va decidir utilitzar la metodologia que es coneix com a “direcció estratègica”, ja utilitzada per a la gestió del mNACTEC a Terrassa. Una direcció estratègica es pot definir com una metodologia dissenyada per acomplir de la millor manera possible una determinada finalitat. L’estratègia defineix la relació entre l’organització i el seu entorn. Aquesta relació ha de ser dialèctica, és a dir, hi ha d’haver una retroalimentació, un dels principis de les organitzacions intel·ligents. A mesura que les accions van canviant, les relacions entre l’entorn i l’organització es replantegen i es modifiquen les línies que s’han de seguir. Aquestes línies

determinen la coherència de les iniciatives i les reaccions de l’organització amb el seu entorn. Aquesta metodologia no solament s’ha aplicat a la planificació del Sistema Territorial del mNACTEC sinó també a la gestió dels museus i a la dels programes d’actuació. Les pautes que es marquen en la direcció estratègica s’inicien amb una anàlisi de la situació actual en què es remarquen les fortaleses, les debilitats, les amenaces i les oportunitats. A partir d’aquesta anàlisi, l’organització ha d’establir les estratègies que, d’una banda, treguin el màxim benefici de les seves fortaleses, tot vinculant-les amb les oportunitats que es presenten per aprofitar-les al màxim i, d’una altra banda, ha de corregir les debilitats i disminuir les amenaces. Aquest procés és l’essència de la direcció estratègica. L’anàlisi de la situació ha de ser un diagnòstic de la relació actual entre l’organització i l’entorn. Aquest exercici d’anàlisi s’ha de fer periòdicament, ja que l’entorn i la realitat dels museus sempre són canviants. A continuació enumeren els resultats d’una primera anàlisi que es va fer i que continuen sent vigents.

Punts forts El concepte de sistema territorial La territorialitat i la tecnodiversitat explicats en aquest document El valor patrimonial dels museus La identitat plural, la capacitat institucional El concepte de missió establerta El lideratge creat La motivació dels directors i treballadors dels museus Els programes compartits


La direcció estratègica

Punts febles La dispersió dels centres en el territori La poca importància de la ciència i la tècnica dins del món cultural El pes de les inèrcies locals El model de govern i de gestió de difícil comprensió per part de l’Administració d’estructura jeràrquica Les diferències de qualitat entre alguns museus La infraestructura de xarxa, que necessita reforçar-se Els sistemes d’informació i de comunicació, que no són els més adequats La manca de projecció acadèmica i científica La feble relació amb els entorns empresarials respectius El fet de no tenir el Museu Nacional a la capital del país ni cap museu a les capitals de província Amenaces Els canvis en el sector cultural i de l’oci, que poden relegar la importància del patrimoni cultural La no-consolidació efectiva del Sistema La disminució de recursos per a la cultura tècnica El fet de no incorporar les dinàmiques d’innovació La no-consolidació de la visió compartida

Oportunitats L’increment de la valoració del patrimoni industrial per part de la societat L’ús intensiu de les TIC per potenciar el Sistema i com a eina de xarxa

El mateix pla estratègic com a instrument de gestió del Sistema Les polítiques de comunicació eficients L’increment de les relacions amb l’entorn empresarial de Catalunya L’increment de la importància del turisme industrial i cultural

La missió i la visió En tota planificació estratègica és imprescindible definir la missió (objectius), que respon al conjunt de motius pels quals s’ha creat l’entitat o organització. Més difícil és establir la visió de futur, que és la fita on es vol arribar en un futur proper, la qual ha d’estar alineada amb els valors de l’organització. Diferents visions d’una institució amb els mateixos objectius porten a direccions i a fins diferents. Sense una visió clara és impossible desenvolupar una direcció estratègica. La relació entre aquests dos conceptes no sempre és la mateixa en els diferents plans estratègics, varia segons l’aplicació que en fan les diverses organitzacions i de vegades els dos conceptes es confonen o coincideixen. La missió (els objectius) En el STmNACTEC, els objectius o missió són les accions museològiques que com a organització museística nacional ha de dur a terme. Coincideixen amb els objectius del mNACTEC, que s’han definit anteriorment, ampliats amb els que es necessiten per assolir el tipus d’organització de sistema que es vol: “Construir una xarxa de museus i d’entitats patrimonials visitables de qualitat amb serveis d’excel·lència, organitzada segons les característiques d’un sistema. El del mNACTEC ha de vincular com a mínim un element dels sectors industrials que han existit a Catalunya i ha d’establir relacions de col·laboració amb altres llocs

El STmNACTEC ha adoptat com a model de gestió el de la direcció estratègica seguint el camí traçat pel mNACTEC.

3

43


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

patrimonials industrials i tècnics visitables que complementin la comprensió de la industrialització del país, així com la implantació d’elements tècnics i científics en el territori.” Les accions conjuntes que s’han d’aconseguir estan marcades en els objectius del mNACTEC: Conservar el patrimoni científic, tècnic i industrial. Explicar la industrialització catalana. Fomentar la cultura científica i d’innovació.

44

La visió de futur La visió marca les directrius que el STmNACTEC ha de seguir per tal que l’organització aconsegueixi en el futur la cohesió corporativa, l’homogeneïtzació i el nivell d’excel·lència de

3.2 Les quatre grans línies estratègiques del STmNACTEC

La finalitat que persegueix el pla estratègic del STmNACTEC està concretada dins del concepte de visió. Una estratègia marca el lloc on es vol que l’organització es dirigeixi i el camí que es vol seguir. En el cas del STmNACTEC són els programes d’actuació els que defineixen les accions per arribar-hi. Les organitzacions amb una certa complexitat necessiten definir diverses estratègies per assolir la finalitat desitjada, la qual consisteix en el fet que l’organització sigui el màxim d’eficient possible, i que sigui reconeguda, valorada i apreciada com a útil per la societat. La Comissió de Directors en va aprovar quatre: 1. Estratègia de gestió Objectiu: adequar periòdicament l’organització i el funcionament del STmNACTEC i el mateix pla estratègic a la realitat canviant per enfortir l’organització i per projectar-la de la millor manera possible a la societat catalana i perquè sigui reconeguda internacionalment.

les seves accions conjuntes. La visió del STmNACTEC s’ha definit de la manera següent: “El STmNACTEC ha de configurar un model innovador d’organització museològica en el territori de referència estatal i internacional, i ha d’esdevenir un dels principals actius de la cultura catalana contemporània. Ha de vertebrar la museologia científica i tècnica a Catalunya i ha de ser l’organització principal de projecció de la producció científica i tècnica del país, i per això ha d’establir una gran aliança per a la difusió dels valors de la innovació com a motor social i econòmic. Les accions mancomunades han de conferir una identitat superior al conjunt que se superposa a les identitats individuals.”

El Sistema s’ha d’adequar a les noves necessitats d’estructuració territorial, que varien en funció del seu propi desenvolupament i dels canvis socials, jurídics i administratius del seu entorn, amb la finalitat de millorar-ne el funcionament i la gestió. En un món actual on constantment es produeixen innovacions és necessari estar atents per aprofitar les noves oportunitats d’actuació que hi apareixen. S’ha d’establir una cultura i una metodologia per cercar recursos, fomentar col·laboracions entre els museus per no duplicar esforços, aprofitar el que està fet i engegar polítiques comunes. El STmNACTEC ha de ser reconegut pels ciutadans de Catalunya com una de les institucions més importants del país i s’han d’establir tots els canals de comunicació possibles perquè les seves activitats els arribin amb normalitat. Com a organització vinculada a un museu nacional ha de projectar-se a la resta de la Península i a la resta d’Europa com a


La direcció estratègica

referent d’una forma d’organització patrimonial en el territori. 2. Estratègia de marca Objectiu: consolidar el Sistema del mNACTEC com una marca de gran coneixement i estima a Catalunya amb una alta projecció internacional. Com a marca s’entén no solament un disseny, sinó que ha de coexistir amb serveis i productes museològics de qualitat que siguin completament satisfactoris, tant per als usuaris com per a les persones i institucions que donen suport al projecte. Els usuaris que s’aproximen a qualsevol dels museus han de percebre la marca, la dimensió global de patrimoni, el coneixement, el valor, l’estil i el servei que caracteritza la marca del Sistema. Generar marca és molt més que disposar d’un logotip, d’un disseny reconegut, d’un lema o d’un llibre d’estil. Aquests factors són imprescindibles per configurar un entorn simbòlic diferenciador i s’han de complementar amb un contacte plenament satisfactori amb l’usuari. La coherència ha de ser present en els valors corporatius i en la qualitat dels projectes que les organitzacions realitzen. L’objectiu de l’estratègia de marca és incrementar la diferenciació i rellevància del mNACTEC per assolir una estima i un coneixement que comporti una major fidelització i implicació dels usuaris i una relació fluida i satisfactòria amb les parts interessades o empreses i institucions col·laboradores. La força i la rellevància de la marca han d’expressar la diferència amb la de les altres institucions semblants. En canvi, la dimensió de la marca es determina per l’estima i pel coneixement que la societat en té. Si el Sistema s’ha d’associar a una marca que expressi qualitat per a l’usuari, no es pot descuidar el rigor de cap de les seus ni aquestes poden desatendre aquest compromís de

qualitat, per discretes i perifèriques que siguin. Els museus del STmNACTEC, i el conjunt d’iniciatives que es duguin a terme, han de ser reconeguts com a organització museística de qualitat definida per la seva marca, malgrat les diferències de forma, de grandària i de recursos que s’esmercen. Per aquest motiu cal que s’apliquin patrons de qualitat propis o que s’utilitzin altres patrons ja definits per garantir la presentació, conservació, comprensió, interrelació i comunicació satisfactòries als usuaris i així arribar a assolir un nivell d’excel· lència. 3. Estratègia de xarxa Objectiu: potenciar la xarxa ja existent, tot incrementant el potencial de la marca, l’oferta de serveis i l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació. El Sistema del mNACTEC és una xarxa important no solament de museus, sinó també d’elements patrimonials, de coneixements, de professionals, d’institucions, de col·laboradors, d’exposicions i d’usuaris. Ha de constituir una xarxa de qualitat en la dimensió museística i en la de la gestió. Parlar avui de xarxa és parlar de la forma que tendencialment adopten les noves organitzacions. Cal superar la tendència a presentar el STmNACTEC només com una xarxa basada en béns patrimonials mobles i immobles, és necessari pensar en el Sistema com en una xarxa d’usuaris, de coneixements i de serveis. Xarxa de patrimoni El patrimoni moble i immoble conservat als museus justifica l’existència del STmNACTEC. Aquest patrimoni contingut en els museus incrementa el valor si es posa en xarxa, ja que se’l vincula amb el procés d’industrialització i d’evolució tècnica global i per tant incrementa la seva dimensió cultural i es fa més comprensible.

3

45


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

Xarxa de coneixement El STmNACTEC acumula un important contingent de coneixement que cal inventariar progressivament i posar a disposició dels investigadors i del públic interessat.

46

Xarxa d’ usuaris El Sistema del mNACTEC està format pel conjunt d’usuaris, que són els visitants de les exposicions, els qui participen en les activitats lúdiques o de formació, els investigadors que s’hi aproximen, el col·lectiu de les escoles i els ensenyants, les organitzacions que demanen col·laboració i usen els espais, els clients de la botiga i els usuaris de la pàgina web.

Xarxa de serveis El STmNACTEC ha de ser una xarxa de serveis organitzada per al públic familiar, escolar, de gent gran, d’empreses, d’institucions. És necessari disposar d’una carta de serveis

Estratègia de relació amb l’entorn empresarial, institucional i associatiu (stakeholders) Objectiu: aproximar el Sistema del mNACTEC a la realitat empresarial i institucional de Catalunya, principalment universitats i centres de recerca, establint un vincle emocional entre els emprenedors, empresaris i responsables de les institucions i el STmNACTEC. Les empreses i institucions han de conèixer que el STmNACTEC està constituït pel patrimoni cultural català vinculat a la seva història i que pot ser una eina per al seu futur. Aquest acostament s’ha de valorar com un valor de marca. El STmNACTEC ha d’actuar com un catalitzador de les activitats que són necessàries per a la nostra societat, en les quals empreses i altres institucions estan interessades. Ha de crear sinergies amb la finalitat d’aglutinar voluntats i recursos. El STmNACTEC ha d’esdevenir el gran aparador de la innovació a Catalunya i ha d’aparèixer com un centre útil per a les activitats empresarials, universitàries i d’innovació i no ser exclusivament un lloc de conservació del passat.

La visió està definida per les estratègies, les quals plantegen el tipus d’organització que es vol aconseguir i marquen les línies d’actuació. El treball que s’ha de desenvolupar ve determinat per la missió, que són els objectius, i es desenvolupa a través dels programes d’actuació. Els programes d’actuació han d’incorporar

els conceptes definits per les estratègies. Al final, la suma de les accions desenvolupades en els diferents programes definiran la importància de la dimensió de marca, de xarxa, de l’entorn o de gestió. El grau de consecució de les estratègies que conformen la visió definirà la identitat i la

Xarxa d’exposicions El Sistema és essencialment un conjunt d’exposicions permanents o temporals. Cal pensar les exposicions permanents també en clau de sistema, perquè unes i altres es complementin, amb la finalitat d’explicar la industrialització catalana. La xarxa d’exposicions permanents es complementa amb les exposicions temporals.

3.3 Quadre missió-visió

diferenciada per a cadascun d’aquests públics, per tal de poder establir-hi una relació de costum i personalitzar-la progressivament amb un objectiu: cercar el compromís amb els valors, el patrimoni i els serveis del Sistema del mNACTEC.


La direcció estratègica

dimensió global del STmNACTEC. Per exemple, el programa de conservació ha de treballar perquè les activitats en aquest camp, estudis, inventaris i conservació, tinguin un gran nivell, un nivell que estableixi una marca de qualitat. Ha de crear xarxes com l’existent entre els centres de documentació dels museus del Estratègies

STmNACTEC i ha d’establir relacions amb universitats i centres relacionats amb la tècnica, la seva història i la industrialització de Catalunya. També ha de gestionar conjuntament estudis, recerca d’ajuts etc. De la mateixa manera es podria fer amb els altres programes: educació, turisme, difusió...

Programes d’actuació Difusió

Conservació

Imatge institucional

Educació

Xarxa Marca

Visió

Entorn Gestió

Objectius

3

47


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un paĂ­s: el Sistema Territorial del mNACTEC

48


4. Els programes d’actuació: les lleis del Sistema


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

Els programes d’actuació del STmNACTEC

50

Els programes d’actuació són les accions que el STmNACTEC ha de dur a terme per assolir els objectius i desenvolupar les estratègies. Els programes d’actuació desenvolupen cada una de les àrees d’activitat museística i estan encaminats a assolir els objectius fixats. Aquestes accions s’emmarquen en les quatre estratègies descrites en el capítol anterior, la de gestió, de marca, de xarxa i de relació institucional, empresarial i associativa. S’han creat vuit programes d’actuació que defineixen un seguit d’accions que desenvolupen les fites marcades per les estratègies. Tots els museus del STmNACTEC participen en el Programa general d’estructura i recursos, dirigit directament pel mNACTEC. Dins de les accions d’aquest programa hi ha les subvencions i les encaminades a obtenir recursos externs. Seguint el Decret del 1998 s’han desenvolupat quatre programes obligatoris, que són els purament museològics, els quals han de seguir tots els museus del Sistema Territorial del mNACTEC, ja que conformen la identitat de l’organització. Paral·lelament s’han creat tres programes

El programa d’estructura i recursos s’organitza en tres grans àrees d’activitats: accions de política institucional, política de captació de recursos i pla de màrqueting.

4.1 Programa d’estructura i recursos

Accions de política institucional Creació d’un òrgan assessor Després de tots els anys de funcionament, s’ha detectat la necessitat que el STmNACTEC

voluntaris que poden incrementar-se si diversos museus ho veuen adequat. Els programes voluntaris poden tenir una durada determinada. Programa general 1. Estructura i recursos Programes obligatoris per a tots els museus 2. Imatge institucional i projecció 3. Difusió. 4. Conservació i recerca 5. L’acció educativa Programes voluntaris 6. La ciència, la innovació i la sostenibilitat 7. El turisme industrial 8. El paisatge industrial Cada programa té un responsable a la Comissió de Directors. El mNACTEC finança una persona als museus seccions que, entre les seves activitats, ha d’actuar com a secretari d’un programa. A part de les accions aprovades en els programes d’actuació, els museus també realitzen accions específiques individuals que es defineixen en els seus plans estratègics i es relacionen amb el seu entorn i la seva temàtica.

disposi d’un òrgan que agrupi els propietaris dels diferents museus, i que segurament hauria de tenir una funció assessora. Nous museus vinculats al STmNACTEC Periòdicament hi ha iniciatives de creació de nous museus tècnics que demanen vincular-se al STmNACTEC. L’objectiu establert que els museus han d’explicar una part de la industrialització de Catalunya i que han de


Els programes d’actuació: les lleis del Sistema

compartir els valors marcats per les estratègies i programes comporta que cada proposta s’hagi d’estudiar i examinar per veure si compleix les condicions aprovades.

Política de captació de recursos Política de captació de recursos propis L’elevat grau d’autofinançament de molts museus és una característica del STmNACTEC. Un dels objectius d’aquest programa és incrementar els recursos propis i realitzar accions i activitats de manera conjunta per tal d’abaratir costos. La política de publicacions n’és un exemple. Dins d’aquest apartat s’està elaborant un subprograma dedicat als productes de botiga per tal de conferir una marca de qualitat i treballar en xarxa. Política d’obtenció de recursos d’institucions El finançament més important que han obtingut els museus del STmNACTEC prové de les institucions. Els plans estructurals de la Unió Europea han estat fonamentals per a les inversions i també han tingut certa importància altres programes com el LIDER i altres de més vinculats al món de la cultura. També s’han obtingut recursos de l’1% cultural de les caixes d’estalvis i d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya, així com del govern de l’Estat espanyol. Durant aquests anys s’han desenvolupat estratègies per obtenir els màxims recursos possibles d’aquestes institucions. Programa de mecenatge Els recursos obtinguts de les empreses a través del STmNACTEC no han estat gaire elevats, encara que en molts museus s’ha aconseguit obtenir-ne individualment. Per aquest motiu és necessari elaborar un programa de mecenatge

que impliqui l’aproximació sistemàtica i professionalitzada del Sistema del mNACTEC a les empreses. El programa de mecenatge, que connecta amb l’estratègia de l’entorn empresarial, institucional i associatiu, també té com a objectiu posicionar el STmNACTEC en l’entorn empresarial.

Pla de màrqueting El pla de màrqueting s’ha estructurat en sis grans capítols: (a) la millora física del producte museu tant arquitectònica com expositiva; (b) l’estudi del públic usuari dels museus; (c) la realització d’una carta de serveis destinada als diferents tipus d’usuaris; (d) els patrons de qualitat; (e) les propostes d’innovació, i (f) el pla de comunicació.

Objectiu: planificar i avaluar les realitzacions del pla estratègic, captar recursos per als museus, crear patrons de qualitat, vehicular les propostes de vinculació de nous museus i de noves entitats patrimonials i dur a terme les accions transversals generals que no estan en cap dels altres programes per millorar les quatre estratègies del Sistema.

a) Millora de la qualitat física dels museus Per aconseguir que els museus atreguin el gran públic és necessari que el producte que s’ofereix sigui de qualitat. Com a primera fita, els museus han de tenir bons projectes arquitectònics i museogràfics. Des del mNACTEC s’assessora en els dos tipus de projectes. a.1. Projectes arquitectònics Malgrat que quasi tots els museus del Sistema ja han realitzat els seus projectes arquitectònics, encara se n’ha d’acabar l’execució d’alguns. Els grans projectes en via d’estudi són el del nou Museu de l’Automòbil, el del Museu del Ferrocarril de Vilanova i el del Museu de la Rajoleta d’Esplugues de Llobregat. Altres museus tenen projectes d’ampliació. També des del mNACTEC s’assessoren projectes de museus tècnics, com el Museu Aeronàutic de Sabadell, que el 2009 es va associar al STmNACTEC. a.2. Projectes museogràfics Les exposicions permanents han de tenir la

Crear un organisme que representi el STmNACTEC. Estudiar les noves propostes de vinculacions. Elaborar un pla de màrqueting. Realitzar estudis de públic i realitzar accions per incrementar els usuaris. Redactar la carta de serveis en funció dels públics. Avaluar periòdicament el pla estratègic. Impulsar i coordinar accions de captació de recursos.

Accions del Programa d’estructura i recursos

4

51


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

qualitat pròpia de museu nacional i han d’explicar el paper del seu sector industrial o del seu territori en la industrialització de Catalunya. Quasi tots els museus treballen en les seves exposicions permanents per acabar-les, renovar-les o ampliar-les. Un dels eixos principals d’aquest projecte és fer una intervenció que representi una experiència única per al visitant. Una de les recomanacions que han sorgit del pla estratègic és potenciar la interactivitat, els elements de participació i els audiovisuals.

52

b) Estudi dels usuaris dels museus del STmNACTEC Per emprendre accions museogràfiques és interessant conèixer el tipus d’usuari o públic que visita els museus i segmentar-lo segons interessos: escoles, empreses, famílies, gent gran, agents del sector turístic, coneixedors i aficionats de les temàtiques tractades. Cada un d’aquests grups pot ser subsegmentat segons els interessos, la territorialitat, la fidelització, etc. Es confeccionen enquestes unificades per conèixer la realitat dels usuaris totals del STmNACTEC. c) Realització de cartes de serveis Per obtenir una major satisfacció del públic s’han d’elaborar cartes de serveis, que han d’estar fetes en funció del tipus d’usuari i del tipus de servei. Per tal que siguin útils, s’ha

El Programa d’imatge i projecció institucional està molt relacionat amb l’estratègia de marca i, conjuntament, amb el Programa de comunicació i difusió de la visualització del STmNACTEC.

4.2 Programa d’imatge i projecció institucional

Imatge institucional Per

desenvolupar

el

Programa

d’imatge

d’identificar la millor connexió entre l’oferta potencial del Sistema i les necessitats de cada públic. Les cartes han d’ajudar a fer que les persones, empreses i institucions que visiten els museus o utilitzen els seus serveis passin de ser usuàries presencials i ocasionals d’algun museu a usuàries coneixedores del Sistema. Per això, s’ha de poder oferir una aposta cultural i de servei potent als usuaris, més enllà de les visites i dels actes puntuals amb empreses i institucions. Amb aquesta intenció, cal desplegar polítiques de fidelització d’usuaris i, en la mesura de les possibilitats, entrar en la cultura de “la gestió de la relació amb els clients”, desenvolupada per moltes empreses que permet oferir una relació personalitzada a cada usuari, d’acord amb les seves necessitats. d) Patrons de qualitat Per aconseguir que el STmNACTEC tingui un nivell d’excel·lència és necessari elaborar patró de qualitat que estableixin els paràmetres quantificables que permetin avaluar i mesurar els resultats. El patró de qualitat ha d’afectar les activitats i els serveis de cada museu. e) Pla de comunicació Aquest pla es desenvolupa en el programa d’imatge i projecció exterior.

institucional s’ha elaborat el llibre d’estil, que afecta les accions següents: Recepció dels museus La recepció és el punt més important on el visitant pot identificar el museu com a part del STmNACTEC. L’element rellevant és el mapa unificat, on se situa cada museu amb un


Els programes d’actuació: les lleis del Sistema

monitor que presenta imatges dels diferents museus. És previst que els monitors es connectin a una seu central i que periòdicament s’enviïn missatges de les activitats que els museus realitzen. A l’entrada també es demana que hi siguin presents els fullets del Sistema. Amb aquesta acció es vol fomentar que el públic d’un museu descobreixi l’existència dels altres museus del STmNACTEC i els visiti. Se suposa que un públic interessat en un determinat museu tècnic també ho està en els altres. Logotip L’element més emblemàtic del programa és el disseny dels logotips dels museus, que han de tenir una forma i un contingut determinats. Han de mostrar l’edifici o un bé material que l’identifiqui amb el lloc territorial on està situat. A sota, hi ha de constar el nom del museu amb un tipus de lletra determinat. El STmNACTEC té un logotip que s’utilitza en determinats productes. Fullets i publicacions S’ha aprovat una normativa elemental sobre la forma dels fullets i les publicacions, el tipus de lletra i la situació del logotip. Aquestes indicacions donen un gran grau de llibertat a la creativitat de disseny de cada centre. També s’han aprovat normatives per a les col·leccions de llibres. El web Els webs dels museus del STmNACTEC han de tenir uns elements comuns per tal que es reconeguin com a museus d’aquest sistema. Productes de botiga comuns als museus Les botigues dels museus han de disposar d’objectes que s’identifiquin amb el Sistema. Per aquest motiu s’encarregaran productes que incorporin la imatge del Sistema. Ara com ara, s’ha produït paper d’embalar i bosses comunes

a tots els museus i s’han encarregat dissenys de productes comuns per abaratir els costos.

Pla de projecció estatal i internacional Accions a escala estatal S’han establert vincles amb els museus de ciència i tècnica d’Espanya, especialment amb aquells que tracten les mateixes temàtiques que les dels museus del STmNACTEC, amb les institucions i organitzacions de ciència i tecnologia, i amb les relacionades amb el patrimoni industrial.

Objectiu: establir normes visuals i crear un estil propi en museus, productes i serveis, de manera que els usuaris identifiquin que els diferents museus i els seus productes són part del STmNACTEC. Projectar el STmNACTEC internacionalment.

Accions a escala internacional S’han establert vincles amb les organitzacions de museus tècnics similars, com l’organització de museus de Renània, i amb els museus que tractin temàtiques semblants a les dels museus del STmNACTEC. També s’està en contacte amb altres tipus d’organitzacions relacionades amb aspectes museològics, com el CIMUSET i l’ICOM; amb el patrimoni Industrial, com el TICCIH, o amb el turisme industrial europeu, com l’ERIH. Com a prioritat geogràfica s’han establert relacions amb els museus i entitats patrimonials de l’Euroregió, entre les quals hi ha la Ruta del Ferro dels Pirineus, a la qual s’han incorporat les altres regions pirenaiques. Aquesta ruta va obtenir un reconeixement del Consell d’Europa. Com a segona prioritat estan els països de l’àrea mediterrània, i finalment, els altres països europeus i els llatinoamericans, amb els quals hi ha bones relacions. Des del STmNACTEC es fomenta la relació dels diversos museus amb els de la seva temàtica, sobretot a Europa.

Redactar un llibre d’estil. Estudiar la implantació del logotip del Sistema. Assessorar les implantacions de les normes d’estil en les publicacions i en les pàgines web. Implantar a tots els museus el mapa del Sistema i els suports normalitzats dels fulls de mà. Programar el pla de comunicació: estudi de públic i posicionament als mitjans de comunicació, comunicació interna dels valors i del pla estratègic. Estendre l’AMCTAIC a altres museus i crear un espai virtual per a les persones que vulguin vincular-se al STmNACTEC. Establir vincles i participar en reunions estatals i internacionals relacionades amb els museus tècnics i amb el patrimoni industrial.

Accions del Programa d’imatge i projecció institucional

4

53


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

54

4.3 Programa de comunicació i difusió Objectiu: desenvolupar el pla de comunicació per incrementar el coneixement del STmNACTEC i de cada un dels museus que el componen projectant-los com a unitat, i difondre les activitats que es duen a terme. Aquestes accions han de comportar la major fidelització dels usuaris.

El pla de comunicació forma part del pla de màrqueting exposat en el capítol anterior i té l’objectiu de millorar la visualització i el posicionament del STmNACTEC, i fer conèixer les activitats i els serveis que produeix.

La comunicació interna Per poder comunicar l’existència del STmNACTEC és necessari que tot el personal i els membres dels òrgans de gestió de cada museu coneguin la missió, la visió i els valors del STmNACTEC.

Posicionament del STmNACTEC Per conèixer el posicionament del STmNACTEC en la societat s’haurien de fer estudis que per qüestions pressupostàries no sempre es poden dur a terme. Uns indicadors són les notícies de premsa i els resultats de les enquestes que es fan als visitants dels museus sobre el grau de coneixement de l’existència del STmNACTEC.

Difusió El programa de difusió es du a terme a través de les publicacions, dels anuncis i dels espais virtuals. Cada un dels productes d’aquestes activitats s’han d’analitzar en funció dels resultats i de les anàlisis del pla de comunicació i proposar alternatives. Queden excloses d’aquest programa les accions de didàctica i de turisme, que per la seva entitat tenen un programa propi. Publicacions de difusió Díptics i tríptics Es publica un fullet on d’una manera sintètica s’explica el Sistema i els seus museus. Cada museu disposa d’un flyer amb un disseny comú.

Accions del Programa de difusió

Guies i llibres S’han creat un seguit de col·leccions on es publiquen les guies i els llibres dels diferents museus. Un llibre editat dins d’una col·lecció té més impacte i més sortida que si es publica per separat. Les publicacions poden ser editades pel mNACTEC o per cada museu, però amb el disseny predeterminat. Actualment s’han encetat les col·leccions següents: (a) Quaderns Didàctics i de Difusió, que tracta de l’edifici del Museu, del seu contingut productiu quan funcionava com a tal i del seu entorn; (b) Quaderns de Biodiversitat i Tecnodiversitat del Programa de ciència, innovació, sostenibilitat i salut; (c) Patrimoni Industrial, que tracta dels elements construïts d’un sector tècnic o industrial, i (d) Guies de Museus i Col·leccions. Anuncis i accions intercentres Anuncis Es realitzen campanyes publicitàries sense una periodicitat determinada a la televisió, ràdio i revistes per fer conèixer el STmNACTEC. TecnoTiquet El TecnoTiquet es regala amb la compra d’una entrada i permet visitar els altres museus del STmNACTEC amb el 50% de descompte. Espais virtuals Els webs estan adquirint cada vegada més importància i les possibilitats dels espais virtuals són cada vegada més grans. El web del mNACTEC i el de molts museus ja són de gran qualitat i han incorporat molts productes que han sorgit darrerament. Els webs han de ser eines per atreure, identificar i fidelitzar clients i usuaris. Han d’incorporar la filosofia participativa del web 2.0. Han d’establir les aliances oportunes per connectar aquelles persones que poden ser susceptibles d’adherir-se a les

Analitzar els diferents tipus de publicacions de difusió i proposar alternatives. Continuar les col·leccions iniciades i, específicament, fomentar la publicació de guies de museus i col·leccions. Editar un llibre sobre el Sistema. Reeditar el TecnoTiquet dels vint-i-cinc museus. Obrir els webs que falten i modificar els que ja hi ha perquè tinguin una imatge diferent. Convertir el web en 2.0. Analitzar les possibilitats de les noves eines virtuals. Establir vincles i participar en reunions estatals i internacionals relacionades amb els museus tècnics i amb el patrimoni industrial. Desenvolupar les xarxes socials i les app per a smartphone.


Els programes d’actuació: les lleis del Sistema

comunitats virtuals. El web ha d’informar de les activitats comunes de tots els museus i s’ha de fomentar la posada en xarxa del màxim nombre possible de temes, com els inventaris i les biblioteques. El web ha d’estar cada vegada més integrat a les exposicions i activitats dels museus, de manera que no solament sigui un element d’informació, sinó que ha d’incloure informació complementària a la que el museu presenta físicament en els seus locals. Aquesta informació s’ha de poder veure en el mateix museu a través de codis QR i d’app. S’han desenvolupat accions en xarxes socials del STmNACTEC i en app per a smartphone.

El STmNACTEC disposa d’un espai virtual de comunicació interna on es col·loquen els documents comuns.

El programa de conservació és l’ànima del desplegament museístic pel territori. La creació dels museus del STmNACTEC ja és una acció de conservació. Un dels objectius del desplegament és conservar i museïtzar llocs productius de cada un dels diferents sectors i subsectors industrials que han funcionat a Catalunya, amb les seves màquines i eines, per tal que les futures generacions tinguin un testimoni del món del treball de la industrialització.

central on conservar peces que no caben en els museus locals. És urgent obtenir un nou magatzem general del STmNACTEC que substitueixi l’actual, que ja s’ha fet petit.

Col·leccions Els museus del STmNACTEC han de conservar els béns de la temàtica del seu sector industrial de Catalunya, i les col·leccions d’objectes tècnics que no tenen un museu específic es conserven al mNACTEC. Els inventaris es realitzen amb el sistema Museum Plus.

Magatzems Quasi tots els museus conserven peces en els seus magatzems, però manca un magatzem

55

Fidelització Per tal d’establir una relació més contínua i la fidelització amb les persones interessades en els temes i les activitats que es desenvolupen als museus i vincular-se més amb la societat és convenient ampliar l’Associació del mNACTEC (AMCTAIC) a tots els museus i crear la figura dels socis virtuals a través del web.

Restauracions Les restauracions es fan en els mateixos museus o en tallers externs, i és necessari potenciar els més actius. S’ha de redactar un document que serveixi de guia per a la restauració dels objectes tècnics. S’ha treballat per establir un vincle entre els tallers de restauració dels museus i el Centre de Restauració de béns Mobles de Sant Cugat del Vallès.

Estudis i recerques Els museus han de contribuir a incrementar els coneixements de la història del país i per això una de les seves funcions és fomentar l’elaboració d’estudis, en aquest cas, de la industrialització i de la història de la ciència i de la tècnica. Així mateix, s’ha d’estudiar la història

4

4.4 Programa de conservació i recerca


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

56

Objectiu: aconseguir entre tots els museus els objectes tècnics i la descripció dels processos industrials més significatius que han format part de la vida de Catalunya, conservar-los, inventariar-los i restaurar-los. Promoure estudis de la industrialització, dels llocs productius i d’història de la ciència i de la tècnica, coordinar els centres de documentació i continuar la política d’inventari, catalogació i preservació del patrimoni industrial immoble.

dels objectes i dels llocs productius conservats per conèixer-ne la importància i la dimensió social. Un mateix bé patrimonial, moble o immoble, adquireix més rellevància quan se’n coneix la història. La manca d’estudis impossibilita el desenvolupament de museografies sobre llocs concrets. Els estudis més importants s’agrupen en tres categories: Estudis d’història d’empreses Hi ha molta documentació dispersa sobre empreses que en el futur s’han d’estudiar amb la col·laboració de les universitats. Estudis arqueològics Sovint és necessari que es faci un estudi arqueològic per conèixer la situació primitiva del lloc productiu. S’ha fet una excavació a l’adoberia de Cal Granotes, d’Igualada, i a la Farga de Ripoll, i està previst de fer-ne d’altres. Estudis socials Els estudis sobre el món del treball i de la vida quotidiana de les persones que treballaven en un lloc productiu constitueixen una de les dimensions més prominents del patrimoni industrial. És una tasca urgent de fer, atès que amb el pas del temps els protagonistes del treball industrial que acabà cap als anys seixanta desapareixen.

nostre país, així com estudiar els treballs científics i les innovacions que s’han realitzat. Pla del patrimoni industrial S’està elaborant un pla del patrimoni industrial de Catalunya que inclou l’Inventari del patrimoni industrial de Catalunya (IPIC) i propostes a la Direcció General d’elements que mereixen ser considerats com a Béns Culturals d’Interès Nacional. El STmNACTEC col·labora amb l’Associació del mNACTEC en l’organització dels premis Bonaplata, que premien els millors treballs de restauració, d’estudi i de difusió del patrimoni industrial, la millor realització tècnica i industrial nova, i la col·laboració amb els museus del STmNACTEC. Per difondre els valors del patrimoni industrial s’ha plantejat la realització d’un curs sobre patrimoni industrial.

Biblioteques i centres de documentació Diversos museus del Sistema tenen una biblioteca i un arxiu propis, on conserven documentació i llibres del seu sector productiu. Actualment, els inventaris estan en xarxa.

Estudis sobre la història de la ciència i de la tècnica Una temàtica pròpia del STmNACTEC és estudiar la història de l’evolució tècnica dels objectes que es col·leccionen i la seva implantació al

Accions del Programa de conservació i recerca

Establir una política conjunta d’adquisicions per tenir una col·lecció única en l’àmbit de Catalunya i completar les col·leccions d’objectes de cada una de les temàtiques dels museus. Implantar el Museum Plus a tots els museus. Continuar amb la connexió dels inventaris d’objectes i de les mediateques a través d’internet. Cercar un nou magatzem extern amb més capacitat. Escriure un document sobre les bones pràctiques de restauració. Recopilar els estudis que hi ha de cada categoria per presentar-los conjuntament. Fomentar estudis relacionats amb la industrialització, el patrimoni industrial i la història de la ciència i de la tècnica, i col·laborar amb les universitats, els sectors de l’Administració o altres institucions per desenvolupar-los. Publicar el Pla del patrimoni industrial. Planificar l’acabament de l’IPIC. Ampliar els 100 elements de patrimoni industrial. Proposar a la Direcció General de Patrimoni nous llocs per ser declarats BCIN. Replantejar els premis Bonaplata. Realitzar un curs sobre patrimoni industrial.


Els programes d’actuació: les lleis del Sistema

El programa d’acció educativa del STmNACTEC pretén difondre les possibilitats educatives, tant formals com no formals, dels seus museus. S’ha estructurat una oferta de qualitat per temàtiques adaptada als dissenys curriculars i dins d’un marc pluridisciplinari, amb la voluntat d’esdevenir un referent. L’oferta tracta un seguit de vivències i experiències relacionades amb els béns patrimonials, tant dels aspectes científics, productius, socials i de comunicacions, com de les seves implicacions en el medi ambient i en el paisatge. El Programa educatiu presenta cada museu com un espai de coneixement i d’aprenentatge obert a tothom, però especialment a les escoles i al professorat, al qual ofereix continguts expositius desenvolupats didàcticament amb elements actius i interactius. S’hi tracten els grans temes següents: Tecnològics i científics Com es fabriquen les coses, com funcionen les màquines i els principis científics del nostre món natural i tecnològic. Social Com vivien i treballaven les persones en aquell lloc o sector industrial, com eren els seus emprenedors i quins efectes tenia la producció o la tecnologia en la societat. Territorials i mediambientals L’impacte que té una producció en l’entorn físic i ecològic, sobretot en els casos que la matèria primera s’extreu del medi físic (suro, minerals, fusta...) o en què s’aprofita l’energia de recursos locals (aigua, carbó...). Per desenvolupar tots aquests aspectes del Programa d’acció educativa s’ofereixen: Visites amb monitors, que s’organitzen internament o a través d’empreses externes.

Tallers experimentals. Visites teatralitzades realitzades per companyies professionals amb guions del museu. Recorreguts per l’entorn, que poden ser per un habitat (poble o ciutat) o per un entorn natural. La relació ciència-tècnica i el seu entorn físic i social ha estat i és una constant en el programa. En una primera etapa es van prioritzar els aspectes tecnològics i socials a través de la difusió del ric patrimoni industrial que mostren els museus del STmNACTEC. Actualment s’incideix molt en la seva relació amb l’entorn i el paisatge. En l’àmbit estrictament escolar, el programa afronta els reptes d’una nova etapa, on les demandes per part dels centres educatius aniran lligades als nous objectius curriculars. El programa, com a STmNACTEC, elabora la col·lecció Quaderns de Didàctica i Difusió, la col·lecció Biodiversitat i Tecnodiversitat i l’edició del material 22 museus per a les escoles, esmentats en el Programa de difusió. Aquestes accions permeten donar una imatge de prestigi i d’excel·lència, tant al públic en general com al professorat en particular, que ha permès fidelitzar visitants al llarg dels anys. Es col·labora amb el Departament d’Educació i concretament amb l’XTEC i amb els CESIRE, Cesire de Matemàtiques, Cesire de Ciències i Cesire de Tecnologia, antiga Aula de Tecnologia.

57

4.5 Programa d’acció educativa Objectiu: oferir a les escoles, els grups i els visitants individuals activitats, tallers i propostes que facin conèixer la història industrial del país, la ciència actual i els processos d’innovació tecnològica i industrial. El programa coordina les accions educatives dels museus del STmNACTEC a fi d’obtenir accions conjuntes orientades al món escolar en particular.

Accions de futur Accions conjuntes entre museus del STmNACTEC Una prospectiva de noves demandes dels centres educatius relacionades amb les competències bàsiques ha de permetre

Adaptar les visites als nous currículums escolars. Continuar les col·leccions Quaderns de Didàctica i Difusió i Biodiversitat i Tecnodiversitat. Publicar un fullet per recordar l’oferta en línia 22 museus per a escoles. Homogeneïtzar l’oferta de tallers i visites teatralitzades. Organitzar cursos per a professors. Incrementar la relació amb el Departament d’Educació. Omplir de contingut didàctic el web i crear un espai virtual per al professorat. Elaborar material didàctic per al públic no escolar.

4

Accions del Programa d’acció educativa


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

desenvolupar propostes de productes educatius que sobresurtin per la seva excel·lència. En fase experimental, aquestes accions aniran dirigides a estructurar activitats que permetin elaborar un coneixement organitzat que estigui relacionat i contextualitzat amb les informacions de les diferents parcel·les del saber que pot proporcionar cada museu.

58

Professorat i pàgina web Una de les línies principals del Programa

4.6 Programa de ciència, innovació, sostenibilitat i salut (CISS) Objectius: fomentar la cultura cientificotècnica i promoure les vocacions en aquest camp entre el jovent tot difonent els estudis de científics actuals, les innovacions que es produeixen i, en concret, les del nostre país, i explicar els impactes de l’acció humana en el medi ambient i en la salut.

Accions del Programa de ciència, innovació, sostenibilitat i salut (CISS)

El STmNACTEC és una de les principals organitzacions catalanes dedicades a difondre els valors i els coneixements de la innovació tecnològica i de la ciència que hi està relacionada. Alhora, ha de ser un aparador de les innovacions que constantment apareixen i un lloc de reflexió sobre la sostenibilitat i el medi ambient lligats a les activitats productives. Malgrat que l’entorn tecnològic i científic que envolta la vida de les persones és cada vegada més important, hi ha un estancament de vocacions científiques i tècniques a tots els països històricament industrialitzats. Aquesta paradoxa ha fet reflexionar els governs i molts han decidit promocionar el coneixement d’aquestes matèries. Territorialment, el Programa CISS aspira a especialitzar els museus del STmNACTEC, de manera que el conjunt ofereixi una visió exhaustiva de la tècnica i la innovació dels diferents sectors industrials i centres d’investigació del nostre país i l’impacte que tenen en la sostenibilitat i la salut. Per desenvolupar el Programa CISS s’han buscat aliances amb iniciatives empresarials i institucionals. En especial, es treballa amb les universitats i amb els departaments del

d’acció educativa és la formació del professorat. S’organitzen cursos i s’ha posat en marxa una comunitat virtual per fer arribar la informació d’activitats al professorat. El STmNACTEC vol reforçar al màxim les pàgines web com a recursos didàctics. S’està elaborant un material específic escrit, gràfic i fílmic per a cada un dels temes. El treball conjunt amb l’XTEC permetrà introduir nous productes digitals al nostre web i enllaçar-los amb el del Departament d’Educació.

Govern català a través de l’ICAEN, d’ACCIÓ 10 i el Departament de Medi Ambient. El Programa CISS es desenvolupa a través de les activitats següents: - Exposicions sobre temes científics i d’innovació tecnològica. Es creen elements interactius relacionats amb la ciència i la tècnica que expliquen el funcionament de les màquines i els motors en totes les exposicions històriques. - Visites a empreses innovadores. Aquest programa s’ha desenvolupat a partir del 2010 a través de les empreses que tenen innovacions de producte o de procés i que volen desenvolupar un programa especial per als escolars.

Estudiar les possibilitats d’especialització de cada museu en temes de ciència, innovació, sostenibilitat i salut. Explicar els principis científics relacionats amb la tecnologia del seu sistema productiu o del producte tecnològic en cada museu. Establir aliances amb centres productius i d’investigació que tractin temes innovadors. Desenvolupar el conveni amb la Politècnica (UPC) relacionat amb el STmNACTEC. Organitzar exposicions i conferències que puguin itinerar. Utilitzar el web per difondre les temàtiques de CISS. Fomentar els aspectes del Programa educatiu que tractin de CISS.


Els programes d’actuació: les lleis del Sistema

El turisme industrial és un actiu emergent a molts països d’Europa, el seu caràcter interdisciplinari el fa atractiu per a un gran ventall de persones. És capaç de desvetllar fortes emocions a tots els membres d’una família, i permet conèixer una altra realitat, la de la societat catalana de l’època de la industrialització que per la seva proximitat en el temps provoca que el visitant fàcilment s’identifiqui amb ella com un element dels seus avantpassats: pares, avis o besavis. Veure com es fabriquen o fabricaven els objectes o com s’extreia mineral, observar l’evolució dels mitjans de transport i visualitzar els llocs de treball i d’habitatge dels seus protagonistes és quelcom que interessa a la majoria de la població i és molt fàcilment comprensible. El Programa de Turisme Industrial del STmNACTEC adopta un paper totalment transversal amb la resta de programes del STmNACTEC, dels quals es nodreix i s’assessora per tal que les accions conjuntes tinguin en compte el vessant turístic dels equipaments i el seu entorn. El cos teòric del programa parteix de quatre supòsits: 1. No existeix un turista industrial de manera exclusiva, com tampoc existeix el turista únicament cultural o de sol i platja. El visitant busca noves propostes de lleure que siguin cada cop més diverses i actives. 2. Mundialment es detecta que el nombre de turistes que demanen un turisme alternatiu, en què s’inclou el turisme cultural i l’industrial, creix més que el turisme tradicional. 3. El turisme industrial és un turisme de proximitat, format majoritàriament per persones que viuen a la regió del seu entorn, que en el nostre cas seria el territori català. 4. El turisme és un negoci. El consum turístic no es pot deslligar de la mercantilització de la cultura.

En el cas del STmNACTEC, el negoci no cerca únicament un rendiment econòmic directe –tot i que els objectius d’un increment de visitants i un millor finançament sempre hi són presents– sinó que és una oportunitat per difondre coneixements sobre la història, la tecnologia i el paisatge de la zona, que no és més que una part de la formació contínua de la població. Això implica una major exigència d’autenticitat, de qualitat i d’atenció als visitants. El Programa de turisme tracta de gestió, producte, mercat, venda, client, oferta de serveis, que són conceptes que s’integren dins una terminologia sovint poc utilitzada en els museus i en el món de la cultura, però que cal potenciar en les estratègies generals del STmNACTEC, sense renunciar als objectius més tradicionals d’un museu. Les accions d’aquest programa estan focalitzades a convertir el producte cultural “museu” en un producte “turístic”. Es tracten quatre àrees:

59

4.7 Programa de turisme industrial Objectiu: estudiar i definir estratègies i accions que permetin millorar, impulsar i crear ofertes atractives de turisme industrial i cultural a partir dels equipaments que pertanyen al STmNACTEC.

Els centres Cada museu té un potencial turístic molt divers; en uns casos, tenen un potencial futur, i en altres, el tenen molt més treballat. Els productes El museu ha de pensar en les necessitats del turista que cerca experiències i en les empreses que mouen els turistes com a clients potencials. Els museus han d’incrementar la seva capacitat d’atracció i han d’oferir serveis complementaris de qualitat, com ara botigues i zones de joc en les mateixes instal·lacions, i han de disposar de tota mena d’informació de la zona. L’atenció al client El STmNACTEC ha de treballar en les línies d’excel·lència turística. Un punt estratègic de

Diagnosticar la situació actual de cada centre del Sistema en termes turístics. Elaborar el catàleg de recursos industrials potencialment turístics i determinar un nombre reduït de museus que actuïn com a nodes i permetin liderar la potenciació turística. Configurar rutes geogràfiques i temàtiques a través dels nodes estratègics. Cercar el vessant lúdic de la divulgació dels continguts del museu. Potenciar les sensacions, les emocions, per tal de generar experiències completes. Incidir en la progressiva individualització i especialització dels productes, en què els diferents públics sol·liciten i reclamen prioritats i expectatives diferents. Establir uns criteris comuns de qualitat dels serveis i de les infraestructures: seguretat, accessibilitat, confortabilitat i formació del personal. Desenvolupar tecnologies TIC per a la comercialització, la difusió i les visites virtuals.

4

Accions del Programa de turisme industrial


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

La comercialització El mercat exigeix un treball constant de venda dels nostres productes i instal·lacions. Sovint, les agències valoren el preu i la comoditat de comercialització. El Sistema s’ha de fer visible

i ha de ser un recurs atractiu, tant per al visitant individual com per als professionals. Cal, doncs, estar atents a les demandes del públic potencial. El STmNACTEC ha col·laborat en la creació del Programa de turisme de la Diputació de Barcelona, pionera en aquest camp, i amb la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), encapçalada per la ciutat de Terrassa.

La consideració del paisatge com a element cultural ha adquirit força en l’últim decenni. El Consell d’Europa va aprovar la Carta del Paisatge i nombrosos països, entre ells Catalunya, han legislat sobre aquest tema. El paisatge industrial s’inclou dins d’aquest moviment i ja molt aviat va ser considerat pels estudiosos i gestors del patrimoni industrial. La industrialització va repercutir molt en el territori, en comparació amb les formes productives anteriors. Una empresa se situava en un determinat lloc per diversos motius, per la proximitat de fonts d’energia, de matèries primeres o de població, per l’existència d’altres empreses del mateix ram o de rams complementaris... Aquests factors, juntament amb les vies de comunicació, marcaven un territori productiu amb unes determinades característiques que definien un paisatge que molt sovint s’havia especialitzat en un sector productiu. La industrialització configurà paisatges industrials, compostos principalment per centres productius, habitatges, centres socials, vies de comunicació i infraestructures de serveis, que actualment formen part de la identitat del territori. Aquests paisatges es poden trobar en zones urbanes o en zones rurals o poc urbanitzades. Les empreses industrials també han agredit

molt més el territori que anteriorment. La preservació del paisatge industrial és de vital importància per fer entendre el que fou la industrialització catalana i és necessari tractar-lo tenint en compte la seva complexitat. Les experiències en aquest terreny en altres parts d’Europa, com a la Derwent Valley, a Anglaterra, o a la zona del Ruhr, a Alemanya, mostren com el patrimoni industrial considerat com un tot adquireix valors culturals de qualitat. Els habitants locals aprecien més la seva localitat i veuen revalorat el territori. Els visitants hi troben valors culturals i turístics. En una època de migracions internes i externes, un paisatge cultural constitueix un element de referència per a la identitat col·lectiva i és un factor d’integració de la diversitat social. El paisatge industrial es considera una font d’informació i una eina per aprendre no solament coneixements de la història sinó també altres disciplines, com geografia social, economia, política territorial. Dóna una visió global i transversal dels esdeveniments, perquè integra tot tipus de patrimoni, tant cultural com natural, i confereix el sentit de l’evolució històrica. Llegir un paisatge és un acte educatiu de gran valor, útil tant per a l’aprenentatge escolar com per a la formació contínua dels ciutadans. En

desenvolupament turístic és la creació d’un estàndard de qualitat i la unificació de protocols d’atenció al visitant.

60

4.8 Programa de paisatge industrial Objectiu: definir els paisatges industrials de Catalunya, fomentar-ne la conservació i actuar museísticament a través de centres d’interpretació.

Accions del Programa de paisatge Industrial

Estudiar els paisatges industrials que hi ha a Catalunya. Proposar itineraris. Proposar la posada en valor dels elements més significatius d’aquests paisatges. Estudiar les possibilitats de crear un centre d’interpretació dels paisatges que no tinguin cap museu que pugui fer aquesta funció. Establir una acció conjunta amb l’Observatori del Paisatge.


Els programes d’actuació: les lleis del Sistema

aquest sentit, la complexitat del paisatge industrial hi afegeix valors socials, productius i tècnics. Si en un inici el mNACTEC va decidir implantar una política territorial innovadora amb la incorporació de museus que posaven en valor centres productius i va engegar accions a favor del patrimoni industrial construït,

Accions del Programa d’estructura i recursos

Accions del Programa d’imatge i projecció institucional

Accions del Programa de comunicació i difusió

actualment el STmNACTEC vol fer un altre pas i tractar els paisatges industrials a través de la creació de centres d’interpretació en cas que no hi hagi un museu que pugui fer aquesta funció i d’itineraris que transcorrin pels indrets més significatius. Aquest programa està estretament lligat amb el Programa de turisme industrial.

Crear un organisme que representi el STmNACTEC. Estudiar les noves propostes de vinculacions. Elaborar un pla de màrqueting. Realitzar estudis de públic i realitzar accions per incrementar els usuaris. Redactar la carta de serveis en funció dels públics. Avaluar periòdicament el pla estratègic. Impulsar i coordinar accions de captació de recursos.

Redactar un llibre d’estil. Estudiar la implantació del logotip del Sistema. Assessorar les implantacions de les normes d’estil en les publicacions i en les pàgines web. Implantar a tots els museus el mapa del Sistema i els suports normalitzats dels fulls de mà. Programar el pla de comunicació: estudi de públic i posicionament als mitjans de comunicació, comunicació interna dels valors i del pla estratègic. Estendre l’AMCTAIC a altres museus i crear un espai virtual per a les persones que vulguin vincular-se al STmNACTEC. Establir vincles i participar en reunions estatals i internacionals relacionades amb els museus tècnics i amb el patrimoni industrial.

Analitzar els diferents tipus de publicacions de difusió i proposar alternatives. Continuar les col·leccions iniciades i, específicament, fomentar la publicació de guies de museus i col·leccions.

4

61

4.9 Resum de les accions dels programes (2009-11)


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

Editar un llibre sobre el Sistema. Reeditar el TecnoTiquet dels vint-i-cinc museus. Obrir els webs que falten i modificar els que ja hi ha perquè tinguin una imatge diferent. Convertir el web en 2.0. Analitzar les possibilitats de les noves eines virtuals. Establir vincles i participar en reunions estatals i internacionals relacionades amb els museus tècnics i amb el patrimoni industrial. Desenvolupar les xarxes socials i les app per a smartphone.

62

Accions del Programa de conservació i recerca

Accions del Programa d’acció educativa

Establir una política conjunta d’adquisicions per tenir una col·lecció única en l’àmbit de Catalunya i completar les col· leccions d’objectes de cada una de les temàtiques dels museus. Implantar el Museum Plus a tots els museus. Continuar amb la connexió dels inventaris d’objectes i de les mediateques a través d’internet. Cercar un nou magatzem extern amb més capacitat. Escriure un document sobre les bones pràctiques de restauració. Recopilar els estudis que hi ha de cada categoria per presentar-los conjuntament. Fomentar estudis relacionats amb la industrialització, el patrimoni industrial i la història de la ciència i de la tècnica, i col·laborar amb les universitats, els sectors de l’Administració o altres institucions per desenvolupar-los. Publicar el Pla del patrimoni industrial. Planificar l’acabament de l’IPIC. Ampliar els 100 elements de patrimoni industrial. Proposar a la Direcció General de Patrimoni nous llocs per ser declarats BCIN. Replantejar els premis Bonaplata. Realitzar un curs sobre patrimoni industrial.

Adaptar les visites als nous currículums escolars. Continuar les col·leccions Quaderns de Didàctica i Difusió i Biodiversitat i Tecnodiversitat. Publicar un fullet per recordar l’oferta en línia 22 museus per a escoles.


Els programes d’actuació: les lleis del Sistema

Homogeneïtzar l’oferta de tallers i visites teatralitzades. Organitzar cursos per a professors. Incrementar la relació amb el Departament d’Educació. Omplir de contingut didàctic el web i crear un espai virtual per al professorat. Elaborar material didàctic per al públic no escolar.

Accions del Programa de ciència, innovació, sostenibilitat i salut (CISS)

Accions del Programa de turisme industrial

Estudiar les possibilitats d’especialització de cada museu en temes de ciència, innovació, sostenibilitat i salut. Explicar els principis científics relacionats amb la tecnologia del seu sistema productiu o del producte tecnològic en cada museu. Establir aliances amb centres productius i d’investigació que tractin temes innovadors. Desenvolupar el conveni amb la Politècnica (UPC) relacionat amb el STmNACTEC. Organitzar exposicions i conferències que puguin itinerar. Utilitzar el web per difondre les temàtiques de CISS. Fomentar els aspectes del Programa educatiu que tractin de CISS.

Diagnosticar la situació actual de cada centre del Sistema en termes turístics. Elaborar el catàleg de recursos industrials potencialment turístics i determinar un nombre reduït de museus que actuïn com a nodes i permetin liderar la potenciació turística. Configurar rutes geogràfiques i temàtiques a través dels nodes estratègics. Cercar el vessant lúdic de la divulgació dels continguts del museu. Potenciar les sensacions, les emocions, per tal de generar experiències completes. Incidir en la progressiva individualització i especialització dels productes, en què els diferents públics sol·liciten i reclamen prioritats i expectatives diferents. Establir uns criteris comuns de qualitat dels serveis i de les infraestructures: seguretat, accessibilitat, confortabilitat i formació del personal. Desenvolupar tecnologies TIC per a la comercialització, la difusió i les visites virtuals. Dur a terme accions per fidelitzar els visitants.

4

63


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

64

Accions del Programa de paisatge industrial

Estudiar els paisatges industrials que hi ha a Catalunya. Proposar itineraris. Proposar la posada en valor dels elements més significatius d’aquests paisatges. Estudiar les possibilitats de crear un centre d’interpretació dels paisatges que no tinguin cap museu que pugui fer aquesta funció. Establir una acció conjunta amb l’Observatori del Paisatge.


5. La gestió, els avantatges de pertànyer al STmNACTEC i els projectes de futur


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

66

5.1 La millora de la gestió

El STmNACTEC actua com una gran estructura que millora la rendibilitat, els productes i els serveis i cerca recursos externs.

El motiu principal pel qual unes entitats, aquí museus, s’afegeixen a una organització és l’obtenció d’uns beneficis directes o indirectes. En una organització en xarxa hi ha d’haver el compromís de compartir les informacions, els coneixements, les experiències i les innovacions per millorar i potenciar les activitats del mateix museu. El treball en xarxa ha de rendibilitzar els esforços individuals i ha de multiplicar els resultats de les accions concretes. Però, a més, ha de crear nous coneixements i noves propostes a través de la posada en comú de les experiències pròpies de cada museu, que també han de servir per detectar oportunitats i entendre les noves tendències que la nostra societat genera contínuament i anticipar-se als esdeveniments. D’una altra banda, l’aparició i el desenvolupament en el nostre país d’una gran part dels museus tècnics i industrials està força motivada per la voluntat dels municipis de potenciar el desenvolupament econòmic i social a través d’entitats culturals que, principalment, poden fomentar el turisme en la localitat. Ha estat comú en aquests anys que s’hagi intentat treure profit del tancament de centres productius generadors de treball convertint-los en llocs patrimonials per generar un altre tipus de treball. Les regions desindustrialitzades, com la conca del Llobregat, on en pocs anys van desaparèixer dues activitats emblemàtiques, la tèxtil i la mineria, i on ara hi ha diversos museus i conjunts visitables, en són una mostra. Com a conseqüència, els directors i treballadors dels museus no solament gestionen un equipament cultural sinó que també s’impliquen en el desenvolupament econòmic local i especialment en el sector turístic, amb l’exigència que el seu museu aconsegueixi els màxims recursos externs. Un dels trets comuns de la tasca de tots els directors és incorporar el paràmetre de “millorar l’eficàcia de la gestió”.

El STmNACTEC, en conjunt, també té la voluntat de potenciar el desenvolupament econòmic i social dels territoris on estan ubicats els seus museus a través de les seves accions. La vertebració d’una organització coherent que conserva els diferents processos productius i els elements tècnics que s’han utilitzat amb voluntat d’esdevenir un referent mundial en el camp de la museologia és, en el seu conjunt, un “actiu” patrimonial turístic que enriqueix el país. El seu valor total és més que la suma del valor de cada museu. Si la suma de museus vertebrats potencien la “marca” del STmNACTEC, també es dóna el fenomen invers. Aquesta organització també incrementa el valor de l’“actiu” patrimonial de cada museu pel fet de ser una part del Museu Nacional. Els serveix per ser més coneguts i perquè més població experimenti un sentiment de pertinença i l’identifiqui com un element de la seva identitat territorial. La vinculació dels museus al STmNACTEC els ha comportat beneficis tangibles i intangibles que els han ajudat a aconseguir més recursos i a incrementar la rendibilitat. La viabilitat econòmica ha estat un dels factors que han influït en l’elecció dels museus que formen part del STmNACTEC. Diverses propostes de nous museus han estat rebutjades, d’una banda, per l’existència dins del mNACTEC d’un museu amb temàtica similar, i de l’altra, per la manca d’un plantejament de gestió de futur. Algunes vegades, estaven situats en llocs aïllats, amb comunicacions difícils, la qual cosa en dificultava la visita, o el que ha estat més comú, els seus propietaris, en general ajuntaments o particulars, disposaven de poca infraestructura per gestionar-los. Dins del STmNACTEC s’ha creat la cultura de gestió i els directors dels museus han treballat per obtenir resultats certament notables dins del context museístic català. Alguns museus


La gestió, els avantatges de pertànyer al STmNACTEC i els projectes de futur

han arribat a un autofinançament elevat i no representen una gran càrrega per al titular. A més, han aportat beneficis tangibles a través de les entrades i les vendes, que han permès generar contractacions de personal i beneficis tangibles pel fet de posar el municipi en el mapa mental de molta gent. El nombre de visitants i d’usuaris que han aconseguit una gran

majoria de museus del STmNACTEC és satisfactori, sobretot tenint en compte l’estructura i el context específic de cada un d’ells. La vinculació al STmNACTEC ha determinat gran part de la situació actual dels diferents museus que el componen. Molts d’aquests museus no existirien i d’altres segurament tindrien una dimensió diferent.

Hi ha quatre conceptes de la gestió del STmNACTEC que són claus per entendre’n el funcionament.

immaterials, com la localització d’objectes històrics o l’obtenció d’informacions sobre objectes i sobre aspectes de la història empresarial. Gràcies a aquestes relacions s’han pogut dur a terme moltes activitats que altrament haurien estat impossibles de realitzar.

1. El foment de sinergies Un dels grans eixos de gestió del STmNACTEC és el foment de sinergies entre els mateixos museus i amb persones i institucions que hi participen per obtenir recursos i idees. Les sinergies creades entre museus han provocat la transferència de coneixements museològics i de gestió, molts d’ells producte d’un acte de creativitat. També hi ha hagut difusió entre ells, cada museu anuncia l’altre, de manera que molts visitants coneixen l’existència d’un d’ells perquè n’ha visitat un altre anteriorment. Els contactes entre els museus i el Museu Nacional, i també la connexió entre tots els museus del STmNACTEC, trenquen l’aïllament dels professionals que hi treballen, que normalment es troben lluny d’altres professionals similars. Entre tots es potencia una cultura museística especialitzada per una gran part del país. L’assoliment de sinergies amb altres entitats i empreses és la clau del Programa d’entorn institucional, empresarial i associatiu explicat anteriorment. S’han aconseguit subvencions i altres ajudes a través de recursos materials i

2. La col·laboració ciutadana La realitat actual dels museus del STmNACTEC i dels recursos de què disposen és incomprensible si no es tenen en compte les col·laboracions de ciutadans que, directament, han donat objectes històrics i han aportat coneixements. Gran part dels objectes històrics s’han aconseguit per donació o s’han pogut adquirir a un preu raonable. El Museu ha obtingut també voluntaris el paper dels quals, tot i no ser tan important com el que han tingut els voluntaris en altres museus del nord d’Europa, han desenvolupat una tasca notable en alguns casos, sobretot en la restauració de peces i a l’hora de posar-les en funcionament en algun muntatge d’exposicions.

3. El lideratge Una organització necessita que un dels seus membres actuï com a líder. No és fàcil entendre

5

67

5.2 Quatre conceptes de la gestió del STmNACTEC


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

68

una organització complexa, i encara més amb estructura de sistema no jeràrquica com la descrita anteriorment, sense que ningú porti la iniciativa. L’existència d’una institució que lideri les actuacions, coordini i cohesioni el conjunt i promocioni els valors de l’organització és imprescindible. El lideratge institucional ha de contrarestar les tendències centrífugues que difuminen els principis i valors de l’organització. En el cas del STmNACTEC, difícilment es pot engegar una política territorial amb programes transversals sense alguna institució que l’encapçali. El mNACTEC ha fet aquest lideratge perquè li correspon com a museu nacional. La seva funció és proposar línies d’actuació, impulsar activitats, promoure accions de cohesió interna del Sistema i coordinar la implantació dels programes en tots el museus que hi estan vinculats. Però aquest lideratge no el fa en solitari. L’aprovació dels programes i les implantacions als museus, així com les accions que se’n desprenen, són discutides i consensuades entre tots els directors dels museus en la Comissió de Directors, que legalment és una comissió assessora. S’ha buscat un lideratge compartit i col·laboratiu i, en la mesura que és possible, distribuït entre els directors a través de funcions concretes. Cada museu secció té l’obligació de liderar un programa d’actuació. Excepcionalment, també els altres museus i establiments d’interès científic i tècnic poden liderar un programa o una acció conjunta si tenen suficient estructura. Per aquest motiu el mNACTEC ha subvencionat els museus seccions per ajudar-los a fer aquesta tasca.

seguiment dels programes aprovats per la Comissió de Directors. Aquests programes defineixen, entre altres coses, la imatge visual, i es persegueix que les diferents activitats museístiques, tant si estan relacionades amb aspectes intrínsecs del museu, com és la conservació, o amb altres de complementaris, com el turisme, tinguin una “marca” que relacioni cada museu amb el Sistema Territorial. Per aquest motiu, per visualitzar i fer entendre aquest lligam, s’ha dit que l’estructura comercial més propera a la del sistema és la franquícia. El franquiciador ofereix una marca, una organització i una experiència, i a canvi el franquiciat ha de respectar les normatives que fan que el conjunt funcioni com si fos una unitat. Al revés de l’estructura de “cadena”, cada botiga és un negoci propi del franquiciat que vol aprofitar la marca posicionada, el prestigi i l’experiència del franquiciador. En el cas del STmNACTEC, el franquiciador és el Consell Rector del mNACTEC, que atorga el permís de les noves incorporacions, encara que la normativa és aprovada per la Comissió de Directors. La gran diferència, òbviament, és que ningú paga un cànon i les normatives són més laxes.

4. Un cert concepte de franquícia L’aspecte que més diferencia l’organització en forma de “sistema” de l’organització en xarxa és que en el primer és obligatori acceptar el

Els components bàsics per entendre el model de gestió del STmNACTEC són, d’una banda, el foment de sinergies i la col·laboració ciutadana, que possibiliten la participació de la societat i l’obtenció de recursos, i de l’altra, el lideratge compartit, perquè les actuacions globals siguin més efectives, es transmetin els valors de l’organització i es contrarestin les forces centrífugues. En el model de gestió del STmNACTEC hi ha un cert concepte de franquícia.


La gestió, els avantatges de pertànyer al STmNACTEC i els projectes de futur

Els efectes de les accions del mNACTEC tenen uns resultats tangibles i uns altres que es poden qualificar d’intangibles.

Els recursos tangibles El mNACTEC destina cada any recursos econòmics que s’adrecen a ajudar a finançar els museus seccions i a difondre i finançar les publicacions de tots els museus del STmNACTEC de diverses maneres que s’expliquen en altres apartats. El mNACTEC ha concedit, en funció dels pressupostos anuals, subvencions per al manteniment i per a inversions en obres d’immobles i per a museografies permanents, i ha ajudat a obtenir recursos externs. El mNACTEC ha cedit peces i ha ajudat a obtenir-ne gràcies al coneixement del territori i a les donacions que rep dels diversos sectors industrials, i també ha contribuït a crear accions com la de Turisme Industrial a la Diputació de Barcelona i la de la XATIC a Terrassa, que han revertit en recursos als museus. També s’han establert programes globals de col·laboracions amb l’antic Departament de Medi Ambient i amb el d’Ensenyament, amb el de Territori i amb la Direcció General d’Indústria.

Els recursos intangibles A part dels recursos tangibles que es poden obtenir d’una organització estructurada com la del STmNACTEC, hi ha uns altres que difícilment són quantificables, però que tenen molt de pes en la decisió d’una entitat a l’hora d’iniciar la sol·licitud per formar-hi part i per mantenir-s’hi. Són els relacionats amb la notorietat, la rellevància, el reconeixement i el prestigi en el seu sector, i que es transmeten a cada un dels seus membres. És també una altra diferència amb les organitzacions anomenades

xarxes i amb les associacions. En el STmNACTEC els recursos que tenen més rellevància són els intangibles. La singularitat temàtica de cada museu li confereix més notorietat. A la pràctica, vol dir que és un museu únic a Catalunya i, per tant, l’atracció com a centre museístic és més gran. El fet de pertànyer a una organització museística nacional augmenta més les possibilitats d’incrementar la categoria del museu. Les actuacions i la difusió conjunta faciliten el coneixement de cada museu. Per exemple, una publicació dins d’una col·lecció del STmNACTEC té més sortida que si la publiqués cada museu per separat. El trencament de l’aïllament dels directors i dels seus equips en municipis on estan professionalment sols. La vinculació al STmNACTEC confereix al museu un entorn i un caliu que en facilita la gestió. L’adquisició de coneixements a través de contactes amb els altres museus és un factor de desenvolupament, en especial els relatius a la creativitat i a la difusió d’innovacions. El STmNACTEC ha ofert una altra perspectiva a l’acció museològica municipal. El canvi de la categoria local a la de nacional provoca que sigui més valorat pel mateix ajuntament on està emplaçat i el prioritza dins de les seves accions de govern. El municipis han tingut la possibilitat d’obtenir recursos, tant propis com externs, a través de subvencions i de programes de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, de l’Estat, de la Unió Europea i del món privat. La pertinença al STmNACTEC li atorga una marca de qualitat i una categoria més valorada per les institucions i les persones. En molts casos, els ajuts tenen efectes multiplicadors: aconseguir-ne un possibilita trobar-ne d’altres. La presència del mNACTEC a l’inici del projecte museístic en municipis on no hi ha una

5.3 L’avantatge de pertànyer a una organització que vincula els museus del territori al Museu Nacional

El STmNACTEC aporta beneficis tant tangibles com intangibles als museus que en formen part. Gràcies a ell el smuseus han tingut més facilitat per al seu desenvolupament i més eficàcia en les seves accions.

5

69


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

70

5.4 Projectes de futur

estructura professional i especialitzada en el tema dóna seguretat als responsables municipals o privats, que no són experts en museologia. L’experiència d’aquests anys demostra

que els projectes arquitectònics i museístics impulsats o animats pel mNACTEC i l’assessorament fet han engrescat els municipis i titulars a engegar o continuar projectes.

L’evolució durant els últims anys del STmNACTEC i també de la societat ha fet necessari que es replantegessin les prioritats. La Comissió de Directors ha engegat un procés de reflexió i com a resultat ha establert quatre prioritats. La primera és convertir el STmNACTEC en una fàbrica de coneixement a través d’estudis, reunions i accions innovadores. La creació de coneixements a través d’aliances amb els centres d’estudi i les universitats afecta el programa de conservació, però també els altres programes, ja que és necessari que des del STmNACTEC surtin productes museístics en el camp expositiu, educatiu, d’activitats i turístic. La segona prioritat és difondre les innovacions que es produeixen al nostre país per fer visible que a Catalunya hi ha una xarxa d’empreses i institucions que són creatives i tenen èxit. Les dues accions tenen també l’objectiu de fomentar les vocacions científiques i tècniques entre el jovent.

La tercera és reestructurar l’organització territorial convertint algunes de les seus del STmNACTEC i els museus amb més estructura en centres nodals temàtics i territorials. A mesura que l’acció del STmNACTEC s’implanta en el territori i que la sensibilització cap al patrimoni industrial creix, les iniciatives museístiques tècniques i industrials s’incrementen amb el temps. Alhora que es desenvolupa el coneixement del patrimoni industrial, també es va destapant la complexitat d’aquest patrimoni, que és, de fet, un conjunt de patrimonis amb característiques diferenciades que necessiten una anàlisi i unes polítiques diferents d’actuació. Aquests diferents patrimonis es caracteritzen segons els sectors productius. Per aquest motiu s’ha de pensar com s’han de tractar les noves propostes d’estructuració del STmNACTEC. La quarta prioritat és impulsar la collaboració entre el STmNACTEC i els altres museus nacionals i institucions de nivell del país.


6. La asimetria i la selecci贸 dels museus del mNACTEC


6

Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

72

6.1 La asimetria dels museus del mNACTEC

La possibilitat d’establir relacions asimètriques és un dels trets en què es basa el model de xarxa, tal com s’ha especificat en el capítol 2. Els museus del STmNACTEC no són homogenis, són diferents. Cada un d’ells té unes característiques pròpies definides per diferents paràmetres. Aquesta varietat de situacions museístiques determina la asimetria de les relacions entre els components d’aquesta xarxa organitzada. Els museus es poden classificar per diversos paràmetres, però en aquest treball ens interessen la dimensió, la tipologia, la periodització, els rols, l’organització administrativa, la titularitat, l’autofinançament i, naturalment, els sectors productius, que s’especifiquen en l’apartat 6.2.

des del mNACTEC per al seu funcionament. El 2009 hi havia aprovades sis seccions:

Els paràmetres

Tots els museus que pertanyen a les tres categories esmentades han de seguir els quatre programes obligatoris, que són específicament museològics i que han de tenir una especificitat temàtica o regional, segons indica el Decret.

a) Organització administrativa L’organització del Sistema es regeix per la Llei de museus del 1990 i pel Decret del 1998, que aprovà les tres categories administratives següents: Els museus seus Són els museus propietat de l’entitat autònoma del Museu de la Ciència i de la Tècnica, que els gestiona directament. Actualment, n’hi ha quatre: El mNACTEC a Terrassa El Museu de la Colònia Sedó La Farga de Ripoll El Museu del Ciment de Castellar de n’Hug Els museus seccions Són museus que estan registrats i que, per la Llei de museus, han estat aprovats com a tals per la Junta de Museus de Catalunya. Aquests museus poden rebre una ajuda directament

Museu Molí Paperer de Capellades Museu de la Pell d’Igualada Museu del Suro de Palafrugell Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries Museu de les Mines de Cercs Museu Industrial del Ter de Manlleu Els museus col·laboradors Són els museus o els establiments d’interès tècnic o científic museïtzats, que segons el Decret del 1998 es poden vincular al mNACTEC a través d’un conveni, amb l’aprovació prèvia del Consell Rector del Museu. Actualment, en són quinze.

b) La titularitat i situació jurídica La majoria de museus són de propietat municipal, encara que n’hi ha dos de titularitat privada (Col·lecció d’Automòbils i Vidal), però no tots els que són públics tenen la mateixa situació jurídica. Alguns formen part de fundacions vinculades amb els ajuntaments i d’altres són part de l’estructura municipal. c) La dimensió La dimensió és un conjunt de paràmetres físics que són els que més evidencien a primer cop d’ull la varietat dels museus. La superfície és el més indiscutible, hi ha museus molt grans, com el mateix mNACTEC, que té una extensió de quasi 20.000 m2, i altres de molt petits, com la Farga de Ripoll, que en aquests


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

moments ocupa només 166 m2. Però n’hi ha d’altres, com el de les Mines de Cercs o els diferents centres d’interpretació, en què la museïtzació s’estén fora dels límits físics del local. Hi ha altres paràmetres que afecten el concepte de dimensió que no es refereixen a l’espai físic, com són el nombre de visitants, el nombre de treballadors, el pressupost global o l’autofinançament. d) Periodització Les museïtzacions i centres d’interpretació es classifiquen segons la data de la creació del lloc productiu en el qual s’ha realitzat l’acció que s’emmarca en els quatre grans períodes definits pels canvis tecnològics dels últims dos-cents cinquanta anys. Període protoindustrial Són els museus que tracten les produccions d’abans de l’adveniment de la industrialització i que continuen el mètode artesanal de treball, però la producció dels quals no era autàrquica, és a dir, havien creat un mercat més enllà de l’espai del seu entorn. La majoria dels establiments que s’hi han vinculat són de la segona meitat del segle XVIII i de l’inici del XIX. Període de la primera industrialització Són els museus dels primers llocs productius que adoptaren el “sistema de fàbrica”, que segons els historiadors econòmics s’inicià simbòlicament amb la creació de la Fàbrica Bonaplata el 1832 a Barcelona i acabà al començament del segle XX amb la implantació de l’electricitat com a símbol. Període de la segona industrialització (de començament del segle XX als anys seixanta) Amb el nou segle es crearen uns altres tipus de fàbrica. La construcció de màquines de vapor cau espectacularment i es passa a utilitzar

l’electricitat gràcies a les centrals hidràuliques i tèrmiques creades. Aquesta nova energia possibilita la creació d’indústries pesants, com el ciment i la siderúrgia. Neix una nova mineria, es desenvolupa la indústria química i les indústries de l’electromecànica. S’inicia la gran fabricació de béns de consum. El motor d’explosió s’introdueix en algunes indústries i impulsa una nova era del transport amb els automòbils i els avions. Període postindustrial Els historiadors econòmics tanquen el període de la industrialització als anys seixanta del segle XX, quan unes noves tecnologies i uns nous mètodes de producció s’implanten i el sector serveis pren una nova força. Encara que actualment no hi ha cap museïtzació d’un centre d’aquest període és possible que en un futur n’hi pugui haver algun. e) Tipologia Com ja s’ha comentat anteriorment, en el STmNACTEC conviuen els museus, les col· leccions i els establiments d’interès científic, tècnic i industrial. Aquests últims es poden classificar en quatre tipus: Museus col·leccions Són aquells museus atècnics basats en col· leccions d’objectes d’una temàtica tècnica o diverses. Museïtzacions de llocs productius Són establiments d’interès tècnic i industrial que conserven un centre productiu integralment, és a dir, l’edifici amb la maquinària i altres béns mobles. Centres d’interpretació Són establiments i/o espais d’interès tècnic i industrial en els quals no es conserven els

6

73


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

74

béns mobles, però són edificis d’interès i espais prou definits perquè es pugui entendre el funcionament i el treball que allí es desenvolupava a través d’interpretacions. L’acció museística consisteix en una exposició interpretativa en un determinat local i en un itinerari o diversos per l’espai productiu considerat. No tots els museus es classifiquen segons una única tipologia. N’hi ha que es poden enquadrar en dues d’aquestes categories. Per exemple, hi ha llocs productius museïtzats que tenen també la vocació de constituir una col·lecció d’objectes relacionats amb la seva temàtica productiva. f) Els rols i el caràcter del museu En aquests últims trenta anys, els museus han assumit moltes més funcions de les que tenien històricament, que es basaven quasi exclusivament en les derivades de la conservació d’objectes. Actualment la relació exhaustiva d’aquestes funcions podria ser molt gran si es poguessin comptabilitzar totes les que desenvolupen els museus del STmNACTEC. Aquí denominem “rols” els conjunts de funcions que tenen una mateixa finalitat. Alguna funció, com la de recerca, ha adquirit la categoria de rol perquè moltes entitats d’interès conserven però no estudien. En el cas dels museus del STmNACTEC s’han destacat sis rols, que són els que més serveixen per definir el caràcter específic de cada museu. Rol de conservació, restauració i difusió dels béns patrimonials És l’essència del museu i per definició consisteix a adquirir, conservar, estudiar i difondre els béns patrimonials mobles. Rol d’estudis i recerca Els museus han de ser un lloc de creació de

coneixements sobre el passat i el present de la societat i de l’entorn físic natural o cultural. El rol d’identitat Els museus han de contribuir a fomentar el sentiment de pertinença de la localitat on estan emplaçats. Rol d’icona El valor d’icona del museu, ja sigui pel seu contingut o per la seva arquitectura, cada vegada adquireix més força. Moltes ciutats i pobles s’han promocionat a través d’actuacions museístiques. El rol d’icona adquireix molta importància en els municipis que volen fomentar el turisme. Rol de centre cultural El fet que el museu sigui una institució cultural amb una estructura física i humana el porta a ser un dinamitzador cultural del lloc on està emplaçat. Les activitats de centre cultural formen part de les polítiques destinades a aproximar el museu a la població del seu entorn. Aquest rol és molt rellevant en museus que es troben al centre de poblacions de certa importància. Rol de valoració i gestió del patrimoni immoble del seu territori Diversos museus exerceixen el rol de gestionar els béns culturals immobles del seu municipi i fins i tot del territori més proper, com pot ser la comarca. Rol de recurs pedagògic per a les escoles Avui és indiscutible que el museu és un recurs pedagògic per a les escoles. En el cas dels museus científics, tècnics i industrials, aquest rol adquireix una importància molt gran i en molt d’ells els alumnes constitueixen el gruix principal dels visitants.


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

Rol d’instrument per a les empreses i institucions Cada cop més, el museu també és utilitzat per institucions i per empreses per realitzar-hi activitats de diferents tipus, com ara esdeveniments, cursos, congressos i presentacions. Quasi tots els museus desenvolupen d’alguna manera tots aquests rols, però en una proporció determinada. En uns, el rol d’icona relacionat amb el turisme és el més important; en altres, l’escolar, i en altres, el de centre cultural. Explicat d’una manera més planera, un museu és com un còctel que no solament es

defineix pels components que s’hi posen (rols) sinó també per les proporcions (rellevància) en què cada un d’ells hi són presents. El caràcter d’un museu es defineix pels rols que desenvolupa i per la importància que confereixi a cada un d’ells.

L’explicació de la manera com s’ha escollit concretament cada un dels diferents museus que formen el Sistema Territorial del mNACTEC és complexa. Ha estat producte, d’una banda, de la cerca de llocs productius sense funcionament en les zones de la geografia catalana especialitzades en un sector industrial i, de l’altra, de la voluntat dels ajuntaments o de particulars de crear un museu industrial o tècnic. El mNACTEC ha encoratjat els que ha vist que eren adients a la política del Sistema Territorial (STmNACTEC) i que, a més, tenien la possibilitat de reeixir. Durant els vint-i-cinc anys i escaig de l’existència del mNACTEC s’ha aconseguit un coneixement exhaustiu dels llocs del patrimoni productiu industrials i preindustrials més importants del país. S’han fet moltes actuacions per tot el territori català sobre el patrimoni industrial i s’han visitat altres llocs tècnics i productius, perquè el propietari, normalment els ajuntaments, ha demanat assessorament per a una rehabilitació o reutilització. Els inventaris temàtics i territorials realitzats des del mNACTEC han aportat una gran quantitat de dades

quantitatives i qualitatives del béns immobles industrials i tècnics del país. Els estudis fets pels departaments d’història econòmica de les universitats, en especial la de Barcelona, han ofert un bon marc per conèixer la història productiva del nostre país i de l’especialització territorial dels diferents sectors i subsectors que han existit. Tota aquesta informació ha servit per establir l’estratègia de selecció temàtica dels diversos museus que actualment formen part del mNACTEC i d’aquells que aspiren a formar-ne part. També s’ha elaborat un Pla del patrimoni industrial de Catalunya, que es publicarà en un segon llibre i que especifica molt més detalladament quins són els llocs productius més rellevants i els territoris que s’han especialitzat en un determinat sector o subsector productiu. S’ha de subratllar que les condicions d’èxit o de rendibilitat social han estat determinants per a la seva selecció. El concepte de rendibilitat social abasta la preservació d’un lloc únic al país, el poder sentimental i d’identitat per a la comunitat on s’emplaça, les dinàmiques

6

75

g) La temàtica tècnica i industrial Cada museu tracta d’una temàtica que, en general, és singular dins del Sistema, a excepció d’algun museu que s’ha acceptat per la seva importància en un territori determinat. L’explicació de la selecció es fa en el punt següent.

6.2 La selecció temàtica


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

76

econòmiques que es generen a l’entorn, com poden ser les relacionades amb el turisme, etc., i naturalment la rendibilitat econòmica del museu. A continuació s’han relacionat els museus i els establiments d’interès tècnic o científic museïtzats que formen part del mNACTEC, i també s’inclou una llista de les propostes de vinculació que els ajuntaments o particulars han fet arribar al Museu. Alguns d’aquests museus estan acabats i d’altres són encara un projecte o estan en obres. És important recordar que no s’han admès ni promocionat totes les iniciatives de museus que ens han proposat. Hi ha hagut una selecció temàtica com la que relata la Bíblia que va fer Noè.

El sector tèxtil Introducció al patrimoni del sector tèxtil El sector tèxtil va ser, de molt, el més important de Catalunya i en alguns moments va representar quasi el 80% de la producció industrial del país. El tèxtil es divideix en subsectors que es podrien considerar com a sectors independents, atesa la importància que tenen dins de l’economia del país. Alguns d’ells eren molt més grans que altres sectors reconeguts com a tals. Històricament, tots ells tenien les seves associacions i gremis per separat. El cotó, fibra que començà a tenir un cert pes dins del tèxtil al final del segle XVIII, va ser un dels motors de la industrialització. La manca de carbó impulsà els industrials catalans a buscar llocs amb desnivells on es pogués aprofitar l’energia de l’aigua a través de la construcció d’un embassament. Quan el desnivell estava allunyat d’un nucli de població es crearen les colònies industrials, fàbriques amb un poblat obrer. Se’n construïren una setantena, la qual cosa constitueix un fenomen únic a

escala internacional. També s’edificaren una gran quantitat de fàbriques a la vora dels rius, a prop de pobles i ciutats on no calia construir habitatges per als obrers. Es calcula que n’hi hagueren més de dues-centes. A causa de la importància d’aquest sector, el mNACTEC decidí que hi hauria tres establiments en el Sistema Territorial dedicats al cotó: un al Baix Llobregat, a la Colònia Sedó d’Esparreguera (1846- 1979); un altre a la part alta del Llobregat, a la Colònia Vidal de Puig-reig, i un tercer a una fàbrica de riu al Ter, a Can Sanglas de Manlleu (1842), una de les fàbriques més antigues de Catalunya dedicada a la filatura, on s’emplaçà el Museu Industrial del Ter, que també gestiona les visites de la Colònia Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló), antiga Fabra i Coats, i que fou la més important d’aquella conca especialitzada en filatura, a diferència de les indústries del Llobregat, que feien el procés complet del teixit. El Vallès fou la zona que concentrà la producció dels teixits de llana de qualitat de Catalunya i produí el 80% de la llana de tot Espanya (el altres dos centres eren a Alcoi, on es feien teixits de menys qualitat, i a Béjar, que s’especialitzà en els “panyos” per a l’exèrcit). La llana està representada al Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa (1909). També hi ha dues fàbriques petites de llana museïtzades, la d’Arsèguel, 1902, i la de Vielha, del final del segle XIX, avui part del Museu d’era Val d’Aran, que tenen el valor d’haver conservat tota la maquinària, els instruments i l’entorn originals. Els anglosaxons anomenen aquests tipus d’indústries, que en general han romàs tancades durant anys, canned industries (indústries en conserva) o sleepping beauties (belles dorments). Aquestes dues fàbriques, juntament amb la de Senterada, on es conserva la roda hidràulica amb alguna maquinària, i la de Pont de Suert, que també conserva


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

alguna maquinària, són els últims testimonis de la indústria llanera dels Pirineus, que aprofitava la llana de les seves ovelles. Durant el segle XVII la producció de seda catalana es concentrà principalment a Manresa, que s’especialitzà en cintes i passamaneria, i a Reus. D’aquest sector preindustrial no han quedat gaires testimonis constructius, ja que eren establiments relativament petits que s’han reutilitzat. L’element patrimonial més rellevant d’aquest sector que ens ha arribat és l’edifici del gremi dels velers, a la via Laietana de Barcelona (1760). Al segle XIX se substituí la seda pel cotó i fins avui Manresa produeix un percentatge important de les cintes de cotó de tot l’Estat. No s’ha pogut reutilitzar cap fàbrica de cinteria per a ús museístic, però en canvi es disposa d’una col·lecció considerable de maquinària, utensilis i productes, que s’exposen als antics dipòsits de Manresa, avui Museu de la Tècnica de Manresa. A Premià de Mar hi hagueren fàbriques d’estampació, que constitueix un dels processos d’acabat dels teixits històricament més significatius. Les primeres grans fàbriques tèxtils de Catalunya a la segona meitat del segle XIX foren d’estampats i imprimien llenços que procedien de fora del país. Se situaren principalment a Barcelona i foren conegudes com “fàbriques d’indianes”. A causa de la importància del

factor disseny, les fàbriques d’estampació han conformat un subsector tèxtil dins del procés d’acabats. El Museu de l’Estampació de Premià de Mar, situat en una antiga fàbrica de gas, representa aquest subsector que al Maresme tingué un gran pes en el seu teixit industrial. Hi hagueren dos subsectors més del tèxtil, el del gènere de punt, que se situà a Igualada i al Maresme, i el del lli. Mataró ha proposat la creació d’un Museu del Gènere de Punt a Can Marfà, basat en la interessant col·lecció Vilaseca de màquines de gènere de punt. El sector del lli i altres fibres llenyoses fou completament desplaçat pel cotó al segle XIX. Malgrat tot, hi hagueren diverses fàbriques, com Can Godó de jute a l’Hospitalet de Llobregat, que s’ha preservat i es pot veure al costat de l’autovia de Castelldefels, o la Llinera de Parets, enderrocada fa uns anys però de la qual s’han conservat els edificis de la colònia (són patrimonials, no museus). Al mNACTEC es conserven diverses màquines relacionades amb el lli.

77

La siderúrgia i la farga catalana, el sector metal·lúrgic i l’electromecànica Introducció als patrimonis dels sectors siderúrgics, metal·lúrgics i electromecànic La producció de ferro catalana fou molt coneguda a l’edat mitjana, però sobretot adquirí un

Museus del Sistema Territorial Llana mNACTEC, antic vapor Aymerich, Amat i Jover, Terrassa Cotó Museu de la Colònia Sedó, Esparraguera Museu de la Colònia Vidal, Puig-reig Filats de cotó Museu Industrial del Ter, Manlleu (1842) Cintes de seda i cotó Museu de la Tècnica de Manresa, als dipòsits vells (1861-1865) Estampats Museu de l’Estampació de Premià de Mar Altres accions museístiques al sector tèxtil cotoner Can Marfà de Mataró, futur Museu del Gènere de Punt (museu per realitzar) Colònia Güell, museu i itinerari per la colònia (Santa Coloma de Cervelló) Colònia Ametlla de Merola, itinerari interpretat per la colònia (Puig-Reig) Colònia de Viladomiu Nou, Centre d’Interpretació Casa de l’Amo (Gironella) Colònia Pons, Centre d’Interpretació a l’Església (Puig-reig) Colònia de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló), vinculada al Museu Industrial del Ter Fàbrica de Llana d’Arsèguel (particular), antiga fàbrica de llana visitable Fàbrica Museu dera Val d’Aran de Vielha, antiga fàbrica de llana museïtzada Fàbrica tèxtil Martí Llopart i Trenchs del Pla de Santa Maria, l’ajuntament va iniciar una intervenció

6

El sector tèxtil


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

gran reconeixement als segles XVII i XVIII per la qualitat del seu ferro acerat. Al començament del segle XIX la farga no pogué competir amb els alts forns de l’estranger que produïen productes a millor preu i estandarditzats. Catalunya no disposava en el seu subsòl de carbó ni de grans dipòsits de mineral de ferro per crear alts forns eficients. Per aquest motiu s’inicià la decadència de la producció de ferro i la desaparició de les fargues. Algunes d’elles es reconvertiren en fargues d’aram. Al llarg dels segles hi hagué un canvi de localització de les fargues. Si a l’edat mitjana se situaven a la serralada litoral, a partir del segle XVII l’activitat fargaire es traslladà als Pirineus. S’han inventariat les restes de farga que hi ha al territori català, però solament resten dempeus la farga de Ripoll, que ja funcionava al segle XVII i que al final treballà l’aram (coure), i la farga de Banyoles, que es creà el 1685 per picar aram. Hi havia altres fargues que han deixat restes constructives molt visibles, com la de Romadriu (Llavorsí), al riu Santa Magdalena. Malgrat la manca de carbó de qualitat del tipus d’antracita o d’hulla, hi hagueren intents de crear alts forns. Se’n construïren uns set, però cap d’ells tingué èxit. El més important fou el de Camprodon, que cremava l’antracita d’Ogassa i que es destruí completament. Malgrat tot, queden algunes restes i l’indret es podria excavar. L’altre alt forn que s’ha localitzat és el d’Anglès, que durà relativament poc i que cremava carbó de llenya. S’han conservat diverses construccions i en un futur es podria fer una acció de restauració i d’interpretació. En canvi, en el segle XIX a Catalunya es produí un desenvolupament del sector de la fosa i de la forja, que s’alimentaven de ferro dels alts forns o de la fosa de ferralla, i gràcies a aquestes iniciatives es crearen algunes empreses metal·lúrgiques, com La Maquinista Terrestre y Marítima o Nuevo Vulcano. La primera

78

La siderúrgia i la farga catalana, el sector metal·lúrgic i de l’electromecànica

es va destruir als anys noranta i de la segona queden edificis al port. La seva finalitat era construir objectes concrets, com maquinària, mobiliari urbà, elements estructurals com columnes, etc. No s’han preservat gaires edificis històrics siderúrgics. Els relacionats amb la fosa eren edificis grans, oberts per a la sortida de fums i amb grans instal·lacions, com forns, que són molt difícils d’aprofitar. Els edificis no tenen una arquitectura interessant i les seves dimensions fan que sigui difícil convertir-los en museus sostenibles. En el segle XX, es desenvolupà el sector electromecànic, que construí productes com els electrodomèstics, les ràdios, els cotxes... relacionats també amb l’electricitat. Els establiments d’aquest sector produïen material elèctric, com la Siemens a Cornellà o l’AEG a Terrassa, o altres productes més quotidians, com ràdios, cotxes, etc. La majoria es van desmantellar en tancar la producció. El 2008 es va crear el Museu del Coure a la Farga Lacambra (les Masies de Voltregà), producte de la iniciativa privada d’aquesta empresa, on es mostra no solament la història d’aquest metall, sinó que també es pot veure la producció de cables de la fàbrica. Com a fet insòlit, s’ha preservat íntegrament, amb maquinària i utensilis, la fàbrica Trepat (Tàrrega, 1914), d’uns 10.000 m2, que produïa maquinària agrícola. S’hi pot observar tot el procés, des de la fosa de les peces fins al muntatge de la maquinària agrícola. L’Ajuntament ha iniciat el procés de restauració i una primera part s’ha inaugurat al 2012.

El sector químic, adober i mèdic Introducció del patrimoni del sector químic, adober i mèdic Els edificis del sector químic també són molt difícils de conservar per les seves

Museus del Sistema Territorial Producció de ferro Farga Palau de Ripoll Altres iniciatives Coure Museu de la Farga Lacambra, les Masies de Voltregà (museu privat) Farga Farga de batre coure, Banyoles (en estat de conservació, sense restauració) Metal·lúrgia Fàbrica Trepat, Tàrrega (fàbrica museïtzada)


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

característiques tècniques. Un dels millors edificis d’aquest sector és el de Brillas, Pagans & Cia. (1902), a Celrà, d’extractes tànnics. Les adoberies que millor s’han conservat són a Igualada, en un barri adober del segle XVIII, on es treballava la pell dura per fer soles de sabata (fins fa pocs anys Igualada produïa el 80% de la sola de sabata d’Espanya), i a Vic, on s’adobava la pell tova per fer peces de vestir, la part superior de la sabata, etc. l’activitat es concentrava en un barri que la Generalitat va declarar BCIL. A Tàrrega s’han conservat les restes arqueològiques excavades de l’adoberia del Molí de Can Codina, a Granollers s’han museïtzat les restes d’una adoberia i a Lleida s’han recuperat els espais d’adoberies del segle XII. La museïtzació de l’adoberia de Cal Granotes (preindustrial) i l’exposició de l’adob industrial a Cal Boyer, a pocs metres de l’anterior, representen aquest sector al Sistema, ambdós a Igualada.

El sector agroalimentari Introducció del patrimoni del sector agroalimentari L’element històric més important del sector alimentari és el molí fariner. A Catalunya n’hi van haver centenars, molts dels quals van funcionar fins a la Guerra Civil. S’han fet diversos inventaris a comarques i territoris, però encara se n’ha de fer un de general. El mNACTEC ha incorporat la mola d’Àreu (Alins), que forma un conjunt amb la serradora. El molí més interessant és el de Vallirana, que està format per dos molins, un de roda horitzontal i un altre de vertical. És l’únic amb roda vertical que resta a Catalunya i ha estat restaurat per la Diputació de Barcelona. Pel que fa als molins de vent, encara resten diverses torres, sobretot a la província de Tarragona, a Vilanova i la Geltrú, i

a l’Empordà. Només s’ha restaurat el Molí del Perelló. Els immobles del sector industrial agroalimentari són els més artístics de tots els sectors del patrimoni industrial català. Molts dels cellers, les farineres, els molins d’oli (trulls), els escorxadors, les sucreres, les fassines o les fàbriques de licor van ser construïts per arquitectes modernistes. El més conegut fou Cèsar Martinell que, malgrat que s’emmarcava dins del corrent noucentista, construí una gran quantitat de cellers seguint l’estil que s’identifica com a modernista. La farinera del STmNACTEC és la de Castelló d’Empúries, que va tancar les portes als anys noranta i que va ser comprada per l’Ajuntament. El bon estat de conservació i de funcionament, així com la voluntat decidida de convertir-la en museu, la van fer una bona candidata a representar la indústria farinera de Catalunya. Dins d’aquest subsector, l’Ajuntament de Montferrer, a l’Alt Urgell, ha obert i ha fet visitable la seva farinera. Del sector del vi, l’única fassina (producció d’alcohols) industrial del segle XIX que s’ha conservat amb tota la maquinària és la de l’Espluga del Francolí, que s’ha museïtzat i forma part del STmNACTEC. En aquesta vila es construí el primer celler modernista, projectat en un inici per Domènec i Muntaner, però que finalment construí el seu fill, Domènec i Roura. El celler serví com a model d’altres que es construïren posteriorment. Fa uns anys s’adequà per a la visita i es va museïtzar. No s’ha vinculat al STmNACTEC cap museu del subsector de l’oli. Hi ha el Parc Temàtic de l’Oli, a les Borges Blanques (les Garrigues), de propietat privada, que ha concentrat molts elements que representen el món de l’oli. Hi ha un molí visitable a Castelldans (les Garrigues) i un altre a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues).

Museus del Sistema Territorial Adoberia Adoberia de Cal Granotes, Igualada (adoberia museïtzada) Altres iniciatives Adoberia de Granollers (ruïnes d’origen medieval interpretades) Adoberies de Lleida, segle XIII (es conserven com a peces arqueològiques i s’han posat en valor dues de les sis adoberies que es van trobar en construir unes cases) Farmàcia de Llívia Museu de Farmàcia de la Universitat de Barcelona

6

79 79

El sector químic, adober i mèdic


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

A la Granadella hi ha una important iniciativa museística i paisatgista sobre l’oli. Pel que fa al sector del sucre, solament hi van haver dues sucreres, que són impossibles de museïtzar: la de Vic, seu del Consell Comarcal, i la de Menàrguens, que és un magatzem. El Museu de la Tècnica de Manresa conserva tota la maquinària d’una fàbrica de xocolata, subsector que ja ha creat el Museu de la Xocolata a Barcelona, i al mNACTEC una fàbrica de pastes. Algunes fàbriques de galetes tenen un petit museu, la mes coneguda és la de les galetes Trias, a Santa Coloma de Farnés. El centre arrosser més important és al delta de l’Ebre, on funciona l’Arrossera d’Amposta, que és visitable, però a la zona no hi ha cap projecte patrimonial. La segona zona és la de Pals, a l’Empordà. El Molí d’Arròs de Pals conserva tota la maquinària i els seus propietaris van expressar la voluntat d’iniciar un projecte de museïtzació.

80

El sector agroalimentari

La manufactura del paper i les arts gràfiques Introducció del patrimoni del sector paperer i de les arts gràfiques Les fàbriques de paper a Catalunya foren les més importants d’Espanya fins a l’adveniment de la industrialització al segle XIX, quan al País Basc es crearen grans indústries. Malgrat tot, la producció de paper a Catalunya ha mantingut una bona posició. Els territoris paperers més destacats de Catalunya foren Capellades, la Riba i la zona de Banyoles i Girona, tres llocs on encara es produeix paper. També hi hagueren fàbriques en diferents punts de la geografia, al riu Ripoll, al Vallès, a Gèlida, al Baix Llobregat... El mNACTEC ha fet l’inventari de tots els molins paperers de Catalunya. La producció industrial del paper introduí un canvi fonamental en la seva matèria prima. Si a l’època preindustrial es produïa el paper amb fibres obtingudes de roba, tant de cotó com de lli, o de plantes llenyoses (espart, per exemple), a l’època industrial s’utilitzà la cel·lulosa de la fusta per obtenir les fibres de polpa, que és la base del paper actual. Aquest procés va significar l’aparició de les anomenades

Museus del Sistema Territorial Molins fariners Mola de la Serradora d’Àreu Farineres Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries Vi i alcohol Fassina i Celler Cooperatiu de l’Espluga del Francolí Altres iniciatives Parc de l’Oli, les Borges Blanques (col·lecció privada visitable) Molí d’Oli de Castelldans (antic molí visitable) Molí d’Oli de la Granadella (trull en funcionament, la part antiga del qual es museïtzarà) Farinera de Montferrer (farinera visitable sense funcionament) Museu de les Galetes Trias, Santa Coloma de Farners (col·lecció privada) Museu de la Xocolata de Barcelona (museu privat) Els molins fariners visitables més destacats Molí de Vallirana (visitable) Molí de Ripollet (restaurat i museïtzat) Molí de les Tres Eres, Cambrils (restaurat i museïtzat) Molí de Centelles (visitable) Moli petit de Sant Joan de les Abadesses (visitable) Molí de Campdevànol (restaurat i visitable) Molí de vent del Perelló (restaurat i visitable) Molí Estada Juvinyà de roda vertical però reconstruït de nou (Sant Joan les Fonts) Molí de Sant Feliu de Pallerols (molí restaurat i visitable)


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

fàbriques de pasta de paper que produeixen polpa per a les fàbriques papereres. D’aquestes fàbriques de polpa solament se’n crearen dues a Catalunya: primer la de Girona (1939) i més tard la de Balaguer. Les indústries de paper que utilitzen com a matèria primera la polpa produeixen un ampli ventall de tipologies de productes, des del paper de fumar fins al cartró. El Museu Molí Paperer de Capellades, l’únic museu del Sistema Territorial que ja existia abans de la creació del mNACTEC, és el museu que representa aquest sector. Prop del Museu hi ha el Molí Munné, de propietat privada, on es pot visitar tot el procés de la primera mecanització que es realitzà al començament del segle XX. A Sant Joan Despí s’ha conservat una fàbrica de cartró, subsector del paper, construïda per Josep Mª Jujol al començament del segle XX i que funcionà fins als anys noranta. Està situada al mateix lloc on Erasme de Gònima, un dels fabricants d’indianes més importants del final de segle XVIII i començament del XIX, tenia la seva fàbrica d’extractes per al tint. Hi ha la voluntat de fer-hi una museïtzació. El mNACTEC conserva una col·lecció d’arts gràfiques. El Museu Molí Paperer de Capellades presenta aquesta temàtica en una de les exposicions permanents. També a Lleida hi ha la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació, que ha recopilat un centenar d’objectes, alguns dels quals provenen del extint Museu del Llibre de Barcelona.

La indústria del bosc (fusta, suro...)

81

Introducció del patrimoni del sector de la indústria del bosc Antigament l’explotació del bosc per obtenir fusta o per extreure algun producte dels arbres agrupava una sèrie d’activitats que tenien un cert volum a les regions boscoses. L’activitat més destacable era la producció de carbó, que no necessitava cap element constructiu. També s’ha d’esmentar la producció de pega, que solament necessitava un petit forn. Les restes més destacables són el Forn d’El Semís a Sant Mateu de Bages i el de Can Valls a Sant Celoni. L’altra gran activitat fou la tala dels arbres per obtenir fusta i la posterior operació de serrar-los per obtenir-ne llistons, que fou una activitat destacada a les zones pirinenques. A molts pobles hi havia una serradora hidràulica. Amb l’arribada de l’electricitat, les serradores hidràuliques van desaparèixer i foren substituïdes per les elèctriques. Als anys vuitanta, encara se’n conservaven algunes i des del Museu es decidí restaurar la d’Àreu. Posteriorment, es restauraren la Serradora de Pal, a Ordino (Andorra), i la Serradora d’Alòs d’Isil. Els troncs que no es convertien en taulons per a les necessitats locals els feien baixar pel riu, lligats en forma de faig, fins a Tortosa principalment, d’on anaven a la destinació final per terra o mar. Aquesta activitat va durar des del segle XIII fins a l’any 1930, quan els embassaments impediren el pas dels troncs. El Museu del Raier de la Pobla de Segur mostra la visió del treball al bosc pirinenc. L’activitat més destacable del sector del bosc en la industrialització a Catalunya és la de la indústria del suro. Les suredes més importants

Museus del Sistema Territorial Paper preindustrial Museu Moli Paperer de Capellades Altres Museus Molí Munné de Capellades, s’ha conservat la maquinària de la primera mecanització industrial. Es visita a través del Museu Molí Paperer de Capellades. Museu Alzamora d’Arts Gràfiques, Sant Joan les Fonts (col·lecció privada de màquines, eines i instruments) Iniciativa no desenvolupada Cartró Can Cartró, Sant Joan Despí (fàbrica conservada en estat original, però sense restaurar)

6

La manufactura del paper i les arts gràfiques


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

estan situades a les Gavarres i Ardenya, el Montnegre i el Montseny. I les poblacions suro taperes que més van destacar van ser Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà, Palamós i Palafrugell. El producte estrella sempre han estat els taps, però durant una època també ho fou el conglomerat de suro negre. Les fàbriques més visibles van estar a Palafrugell. La fàbrica més gran de totes fou l’Amstrong de Palafrugell, on actualment hi ha el Museu del Suro, que forma part del STmNACTEC. Altres indústries destacables a Catalunya relacionades amb el bosc foren la indústria de la torneria, a la Vall del Ges, a Torelló, i la indústria de carrosseries, a Arbúcies, hereva de les indústries de carruatges, ja que a l’inici les carrosseries tenien com a base la fusta. El Museu Etnològic de la Gabella explica la història d’aquest sector econòmic. Per últim, cal esmentar la torradora de pinyes de Bellver de la Cerdanya, construïda durant el franquisme per extreure els pinyons que s’utilitzaven per a la repoblació forestal.

82

La indústria del gel i els pous de glaç Introducció del patrimoni del sector La producció preindustrial de gel era una activitat que només es feia durant els mesos d’hivern a molts indrets de Catalunya. Els pous més importants foren els del Moianès, els del Montseny/Guilleries, els de la Serra de Prades

La indústria del bosc (fusta, suro...)

i els dels Ports de Beseit. Des del mNACTEC s’ha fet l’inventari dels pous que hi havia a Catalunya i ja n’hi ha que es poden visitar, com el de Sant Oleguer (Sabadell) o els de Guissona, Oliana o Lleida. En l’actualitat el més ben museïtzat és el pou de Solsona. També hi ha un projecte de museïtzació fet als pous de la Ginebreda, a Castellterçol, que és el municipi de Catalunya que concentra més establiments d’aquest tipus. La producció industrial del glaç es feia a molts pobles de Catalunya en establiments no gaire grans. No se n’ha preservat cap, el mNACTEC solament ha pogut conservar la maquinària de la fàbrica de gel de Granollers.

La construcció, la ceràmica i el vidre Introducció del patrimoni dels sectors de la construcció, la ceràmica i el vidre La producció dels elements relacionats amb la construcció s’agrupa en tres categories: 1. Els materials encoladors, que inclouen la calç, el guix, el ciment natural i el ciment pòrtland. 2. Els materials base, principalment la pedra i els elements que es produeixen en una bòvila (el totxo, els maons, les teules...). 3. Els materials complementaris, principalment el vidre i la ceràmica. No s’hi inclou ni la fusta ni el ferro, ja que es tracten en sectors propis, però, en canvi, s’hi inclouen el talc,

Museus del Sistema Territorial Serradora Serradora d’Àreu Suro Museu del Suro de Palafrugell Torneria Museu de la Torneria de Torelló Altres iniciatives Assecador de pinyes de Bellver de Cerdanya (assecadora conservada en estat original, oberta eventualment) Museu del Raier de la Pobla de Segur

La indústria del gel i els pous de glaç

Pous visitables Pou de glaç de Solsona (pou museïtzat) Poues de la Ginebreda de Castellterçol (conjunt de pous, un d’ells està restaurat) Altres iniciatives Pous de glaç de l’Avencó (Aiguafreda) (s’hi va restaurar un pou)


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

que també és una activitat extractiva, i la ceràmica, extensible també a usos domèstics. La calç ha estat el gran material encolador en el món de la construcció. A Catalunya gaudim de moltes roques calcàries i hi ha restes de forns en moltes zones del país. Els forns de calç poden ser efímers, com els que es construïen al Montsià per a la producció d’una construcció concreta, o poden tenir una estructura consolidada. D’aquests últims, n’hi ha de molt senzills i d’altres que s’adaptaren al tipus industrial de producció. A Tarrés, on hi havia una important producció de calç, s’ha posat en valor un conjunt de forns de calç. En aquest municipi s’ha dissenyat un recorregut per diversos forns de calç que es complementa amb barraques de pedra seca relacionades amb l’agricultura. A Calders, hi ha un conjunt de quatre forns de calç que s’ha convertit en el Centre d’Art i Sostenibilitat. També queden les restes de quatre forns industrials de calç. El guix és un dels altres encoladors del sector de la construcció. Resten alguns forns de guix en els llocs on es troba aquest mineral, que és un sulfat de calç. Però solament hi ha un museu, propietat d’un particular a Vilobí, d’aquesta temàtica. A Vilaverd es conserva una petita fàbrica. De forns de ciment natural, que és un encolador hidràulic que s’obté calcinant calcàries argiloses, en queden alguns a Catalunya i encara hi ha una fàbrica en funcionament, Ciments Collet, a Guardiola de Berguedà. A la vall de l’Alt Ter també es crearen diverses fàbriques que utilitzaren l’antracita de Surroca, les ruïnes de les quals són molt visibles. La primera gran fàbrica de ciment Asland que es construí a Catalunya i la més espectacular és l’ASLAND de Castellar de n’Hug (1901), on

s’ha creat un museu que pertany al mNACTEC i on s’explica el món del ciment. Una segona fàbrica, també tancada i força interessant, és la de Xerrallo, a la Pobla de Segur (1950), amb habitatges al costat on encara hi viu gent. No s’ha vinculat, però, cap bòvila tradicional dedicada a la fabricació de totxos, maons o teules per manca d’una proposta viable. La bòvila més ben conservada, amb forn tipus Hoffman, és la bòvila Anguera de Tortosa i la Sugranyes de Reus, que s’ha restaurat i és visitable. Darrerament, hi ha hagut una proposta de vincular al Sistema la fàbrica de ceràmica Hipòlit Montseny, també de Reus, on es conserva tot el procés de fabricació. Una altra modalitat de fabricació ceràmica és la ceràmica de revestiment arquitectònic, molt utilitzada pels arquitectes modernistes en la construcció i decoració dels edificis. La fàbrica més destacada d’aquest gènere fou la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat, que ha estat museïtzada i que forma part del STmNACTEC. L’altre museu que hi ha a Catalunya d’aquest sector és el Museu Terracota de la Bisbal d’Empordà, on hi ha una part dedicada a rajoles pintades. A Reus hi ha la iniciativa de museïtzar la Bòvila Montseny, on s’ha preservat tota la maquinària i els utensilis. De forns de ceràmica per fabricar utensilis domèstics n’hi ha a diverses parts de Catalunya. Uns dels més coneguts són els de Breda, on se n’han conservat alguns com a element patrimonial. A Quart s’han recuperat les instal· lacions d’una bòbila per establir-hi el Museu de la Terrissa. Aquest museu és un centre cultural obert que ens ajuda a conèixer i difondre com es treballa la terrissa. També hi ha un museu sobre el vidre al Castell de Peralada, i en queden a Verdú, a l’Urgell.

Museus del Sistema Territorial Ciment Museu del Ciment de Castellar de n’Hug Ceràmica vidriada Museu de la Rajoleta (Esplugues de Llobregat) Altres museus Ceràmica Museu Terracota de la Bisbal d’Empordà Vidre Museu del Vidre al Castell de Peralada (col·lecció) Terrissa Museu de la Terrissa de Quart (antiga bòvila convertida en museu)

6

83

La construcció, la ceràmica i el vidre


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

No hi ha, però, cap proposta de museïtzar cap fàbrica de vidre, solament hi ha un forn a Vimbodí que havia funcionat fins fa pocs anys, i passa el mateix amb el procés de producció del talc. A Sarral hi ha el Museu de l’Alabastre, que mostra una col·lecció de peces fetes amb aquesta pedra i n’explica l’extracció i el procés de treball.

84

Gas, aigua i electricitat (producció i distribució) Introducció del patrimoni als sectors del gas, l’aigua i l’electricitat Els testimonis de la producció de gas ciutat que s’obtenia amb la torrefacció de carbó han desaparegut quasi totalment. Només ha quedat l’estructura del gasòmetre de la Barceloneta de Barcelona i l’edifici de la fàbrica de gas de Premià de Mar, actual Museu de l’Estampació, l’edifici, però, està tan transformat que és irrecognoscible. Gas Natural ha conservat moltes peces de Catalana de Gas, l’antic nom, i després d’anys d’exposar-les a la seu central ha creat un museu a Sabadell. A Igualada hi ha un gran gasogen que produí monòxid de carbó combustible per a una fàbrica, únic a Catalunya; el gasogen s’ha instal·lat en un cobert d’una plaça i es pot visitar. La majoria de centrals productores d’electricitat encara estan en funcionament, a excepció d’algunes d’hidràuliques de petites dimensions, que per alguna raó van haver de tancar, i

Gas, aigua i electricitat (producció i distribució)

les primeres tèrmiques, que es van instal·lar al bell mig de les ciutats, com la de Terrassa, avui convertida en restaurant, o com les tres xemeneies de la central del Paral·lel de Barcelona, que fou la primera de Catalunya (1883). La central elèctrica museïtzada del STmNACTEC és la de Cabdella, en funcionament. Aquesta central fou la primera gran central hidràulica que s’inaugurà (1914) a Catalunya per proveir electricitat amb corrent alterna a la zona de Barcelona. Amb ella s’inicià el procés d’electrificació general del país. FECSA ha conservat objectes relacionats amb l’electricitat a la Zona Franca i ha creat un centre de difusió de l’electricitat al Paral·lel. El creixement de les ciutats durant la industrialització provocà problemes d’abastament d’aigües i les ciutats construïren noves canalitzacions i grans dipòsits on acumular aquest líquid. En el cas de Barcelona, on la demanda fou molt gran i els rius no tenien aigua de prou qualitat, es construïren tres centrals de bombeig d’aigua subterrània, dos al Besòs i una altra al Llobregat. La del Llobregat, a Cornellà, ja ha estat museïtzada per AGBAR i l’Ajuntament de Montcada està restaurant la del seu municipi. La central de Trinitat només conserva l’edifici. A Manresa, els antics dipòsits inutilitzats pel creixement de la ciutat són la seu del Museu de la Tècnica, i un dels tres dipòsits que el configuren s’ha dedicat a explicar la portada d’aigües a la ciutat. Aquest

Museus del Sistema Territorial Electricitat Museu de la Central Hidroelèctrica de Cabdella Altres iniciatives Aigua Central de Bombeig de Montcada (central restaurada i visitable) Museu Agbar de Cornellà Museu de l’Aigua al Molí Rigat de Vilanova del Camí (propietat privada no oberta al públic) Museu de l’Aigua de Lleida Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar Centre d’Interpretació del Canal d’Urgell, Mollerussa Electricitat Central elèctrica de Roca Umbert de Granollers (en restauració) Museu de l’Electricitat de Figueres (propietat d’ENDESA) Centre d’Interpretació de la Central Nuclear d’Ascó Espai Elèctric didàctic de FECSA, al Paral·lel, a l’edifici de les tres xemeneies, Barcelona Gas Museu del Gas de Sabadell (propietat de Gas Natural) Vapor Màquina de vapor de Can Burés d’Anglès (fàbrica parcialment restaurada)


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

museu està integrat al Parc de la Sèquia, dedicat tot ell a l’aigua i que és part del STmNACTEC. Prop del Parc de l’Agulla hi ha Can Font, centre didàctic de l’aigua. Un altre museu de l’aigua és el de la ciutat de Lleida, que agrupa diversos indrets relacionats amb l’aigua. A Mollerussa hi ha un centre d’interpretació del Canal d’Urgell, construït per fer possible el regadiu de la zona.

Les mines i activitats extractives Introducció del patrimoni del sector de la mineria La geologia del territori català és molt complexa i per aquest motiu el sòl del país està format per una gran diversitat de roques i minerals, alguns del quals han estat explotats al llarg de la història. Avui el patrimoni miner i extractiu constitueix un gran actiu dins del patrimoni industrial de Catalunya. Les mines de variscita de Gavà són les mines en galeria més antigues d’Europa. Les mines de plom de Bellmunt del Priorat van ser explotades des de la prehistòria per extreure’n plata, i de manera intermitent han funcionat fins als anys vuitanta del segle XX. També s’explotaren, a partir del segle XIX, les mines de lignit en diversos indrets de Catalunya. Les més importants foren les de Cercs, on les últimes explotacions a cel obert han deixat a la vista roques amb empremtes de dinosaures. L’antracita, el carbó d’alta caloria i el que s’utilitza per als alts forns, no és abundant a les

nostres terres. Les úniques mines que es van explotar foren les d’Ogassa, que no tingueren el rendiment esperat a causa de les característiques dels estrats. A l’edifici dels pans, l’Ajuntament hi vol fer un museu. També hi hagueren altres explotacions de metalls, entre les quals s’han de destacar les mines de zinc a la Vall d’Aran, les de ferro de Malgrat de Mar i les d’aquest mineral als Pirineus, que daten dels segles XVII i XVIII. Històricament, fins al segle XX la riquesa de Cardona fou l’explotació de la sal comuna. Segurament encara queden restes de l’explotació a cel obert sota els residus miners. Les explotacions mineres de sals potàssiques a la zona de Cardona-Súria i Sallent-Balsareny han estat les més prominents i on encara avui es continua extraient. Les mines de sal de Cardona foren les primeres a tancar als anys setanta, i als noranta es museïtzaren. En diversos indrets de l’interior del territori català hi hagueren explotacions de sal fetes a través de l’evaporació d’aigües que provenien de sorgiments d’aigua salats. Dels tres llocs més importants, Gerri de la Sal ha elaborat el projecte i Odèn, al Solsonès, ha fet la restauració. Han quedat importants restes a Vilanova de la Sal, però no hi ha cap projecte concret, malgrat que una associació en va iniciar la restauració. En relació amb les pedreres, la més coneguda per la seva antiguitat és la del Mèdol, que serví per construir els edificis nobles i altres construccions de Tarragona. De l’època industrial, la pedrera més coneguda és la de granit

Museus del Sistema Territorial Lignit Museu de les Mines de Cercs Plom Museus de les Mines de Bellmunt Sal potàssica Mines de Cardona. Parc de la Sal Sal comuna Museu de Gerri de Sal Altres iniciatives Petroli Mines de Petroli de Riutort de Guardiola de Berga (mines interpretades) Zinc Mines Victòria de la Vall d’Aran (mines restaurades i visitables) Salins Salines de Cambrils, Odèn (salines restaurades) Antracita Mines d’antracita d’Ogassa (l’Ajuntament ha iniciat les obres per fer-hi un museu)

6

85

Les mines i les activitats extractives


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

de Caldes de Montbui, propietat de Foment d’Obres i Construccions, que serví per fer les llambordes de Barcelona.

86

El transport: ferrocarril, carretera, transport marítim, transport aeri i transport urbà Introducció del patrimoni del sector del transport. El gran medi de transport de la història fins al segle XX ha estat el marítim, que està molt ben representat al Museu Marítim de Barcelona i en altres iniciatives associades. Per aquest motiu, el Sistema del mNACTEC no ha tractat aquest sector. El transport emblemàtic de la industrialització fou el ferrocarril, a Catalunya diferents companyies construïren diverses línies. Els grans eixos de comunicació ferroviaris van ser els de via ampla, que després de la Guerra Civil s’unificaren en una sola companyia, RENFE. Les altres, d’ample estret, han tancat, excepte les línies que formen els actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. S’ha fet l’inventari del patrimoni ferroviari català

El transport: ferrocarril, carretera, transport marítim, transport aeri i transport urbà

i hi ha la proposta de crear una subxarxa d’entitats museístiques del ferrocarril dins del Sistema del mNACTEC a Catalunya. El museu que representa la via ampla és el de Vilanova i la Geltrú, i el de via estreta és el de la Pobla de Lillet, on s’ha construït una línia turística en funcionament. Una segona línia on circulen ferrocarrils antics és la de la Pobla de Segur. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya utilitzen el tram de Martorell a Igualada i de Martorell a Monistrol de Montserrat per fer recorreguts amb màquines de vapor. Algunes vegades també s’utilitza el tram Barcelona-Terrassa per a la circulació dels tren elèctrics històrics de la companyia. A Ribes de Freser hi ha una exposició sobre el cremallera de Núria; a Monistrol, un centre d’interpretació del cremallera de Montserrat, i a Lleida, un centre de restauració de material del ferrocarril. A Móra la Nova s’està construint un centre de patrimoni ferroviari a l’antiga estació, que era un dels nusos ferroviaris més importants de Catalunya. Pel que fa al transport per carretera, la Col·lecció

Museus del Sistema Territorial Ferrocarril de via ampla Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú Ferrocarril històric de via estreta Ferrocarril de la Pobla a Castellar i col·lecció de màquines Automòbils Col·lecció Salvador Claret Altres iniciatives Aeronàutica Parc Aeronàutic de Catalunya Sabadell Motos Museu de la Moto de Bassella (privat), ha inaugurat un centre d’exposicions de motos a Barcelona Museu de la Moto de Vicenç Holgado (col·lecció) Automòbils Museu Roda-Roda de Lleida (col·lecció) Museu de Vehicles Clàssics, Palau-Sator (col·lecció) Ferrocarrils Centre del Ferrocarril de Mora d’Ebre (en procés de restauració) Centre d’Interpretació del Cremallera de Montserrat (Monistrol) Exposició del cremallera, Ribes de Freser Tractors Museu del Tractor de Castellbisbal (privat) Carros i carruatges Museu del Traginer, Igualada (col·lecció privada) Museu dels Carruatges, Barcelona (Col·lecció Foment) Navegació Museu Marítim de Barcelona i museus associats Centre d’Interpretació de la Navegació Fluvial de Flix


La asimetria i la selecció dels museus del mNACTEC

d’Automòbils Salvador Claret de Sils, de titularitat privada, és la més antiga i important. En l’actualitat hi ha el projecte de traslladar-la a una altra vila. El Museu de la Moto de Bassella, també privat, és l’únic obert al públic dedicat al motociclisme. Hi ha altres col·leccions privades que es poden visitar A l’aeroport de Sabadell, el Parc Aeronàutic de Catalunya està impulsant el Museu Aeronàutic, que tindrà la gran singularitat de tenir una pista de vol al costat que possibilitarà la conservació d’avions en actiu.

Les comunicacions (correus, telegrafia i telefonia) i audiovisuals Introducció del patrimoni del sector de les comunicacions Del món de la comunicació s’han preservat poques restes. Les més importants són les torres de telegrafia òptica construïdes a la primera meitat del segle XIX. A Catalunya es crearen dues xarxes, la civil i la militar, amb un total de 108 torres, moltes de les quals encara subsisteixen. El mNACTEC ja n’ha fet l’inventari i hi ha la voluntat de museïtzar dues o tres torres per tal que es puguin enviar missatges. Un altre element destacable és la petita casa de telegrafia del Prat de Llobregat de la companyia Marconi, que va dissenyar l’arquitecte Puig i Cadafalch al començament del segle XX. L’emissora transmetia els missatges a través de grans pals metàl·lics que es van desmuntar. La seva proximitat a les pistes de l’aeroport i el seu isolament fan que sigui difícil fer-ne la interpretació. Les altres grans antenes de Ràdio Liberty de Pals i el centre de transmissió foren derruïts el 2006. El patrimoni audiovisual (les ràdios, les televisions, les màquines de gravació del so, la fotografia i el cinema) està configurat per material moble. No s’han conservat estudis de filmació històrics i el cinema és una altra història. L’únic

museu obert d’aquesta temàtica és el Museu del Cinema de Girona. El mNACTEC ha format unes bones col·leccions de cada una de les temàtiques d’aquest apartat. El museu de la Música de Barcelona conserva una col·lecció de gramòfons i d’altres de gravació del so.

Centres d’interpretació d’un territori i llocs singulars Un dels objectius del Programa del paisatge industrial del mNACTEC és crear centres d’interpretació en els principals paisatges industrials de Catalunya. En molts d’ells ja hi ha un museu del Sistema Territorial del mNACTEC que pot fer aquestes funcions, però en d’altres se n’haurà de construir un de nou. Un dels primers que es farà serà el de la vall del riu Ripoll (Sabadell i Castellar del Vallès), que fou la primera conca industrial de Catalunya. L’energia de la seva aigua féu moure batans que duien a terme un procés d’acabat necessari per a la indústria llanera de qualitat. Gràcies a aquest factor es pogué desenvolupar el subsector llaner de Terrassa i Sabadell, que necessità la força de l’aigua per moure batans. L’Ajuntament de Sabadell restaura el molí Torrella per crear el centre d’interpretació de la conca. El mNACTEC ha intervingut en dos elements singulars de molt interès des del punt de vista de la història industrial. El primer és la màquina de doble cilindre del Vapor Burés d’Anglès, que és única a Catalunya. El Vapor Burés s’ha restaurat i reutilitzat. A la sala de la màquina de vapor i a una part de la sala adjunta, propietat de l’Ajuntament, es vol crear un centre d’interpretació de la indústria de la zona. El segon centre d’interpretació en marxa és la fàbrica Roca Umbert de Granollers, que fou la gran fàbrica de la ciutat i que marcà la vida dels seus habitants. El centre es crearà a la central elèctrica que funcionava amb una turbina de vapor.

6

87


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un paĂ­s: el Sistema Territorial del mNACTEC

88


7. Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 90

Museu central

7.1 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

Entitat museística Museu Nacional Tipologia museològica Museu tècnic amb una part industrial museïtzada Vinculació amb el mNACTEC Museu principal del Sistema Territorial

L’edifici del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Vapor Aymerich, Amat i Jover, és la fàbrica tèxtil que millor representa l’obra arquitectònica industrial modernista del país i una de les fàbriques més boniques del món. Fou dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Començà a construir-se el 1907 i s’inaugurà un any i escaig més tard, a la Rambla d’Ègara de Terrassa, ciutat industrial per excel·lència. L’edifici fou comprat per la Generalitat de Catalunya al 1984 i després de restaurar-lo, s’inaugurà com a Museu el 1996. La superfície construïda és de 19.000 m2, 12.000 m2 dels quals són d’exposició. Hi ha dos magatzems, un per a peces petites i un altre per a peces mitjanes, i el taller de restauració. El magatzem de peces grans està ubicat a la Colònia Viladomiu. Singularitat dins del Sistema El mNACTEC és principalment un museu tècnic, és a dir, principalment conserva col·leccions, però està ubicat en una antiga fàbrica tèxtil llanera i en una part s’ha reproduït aquest procés de fabricació. Aquesta antiga fàbrica tèxtil representa, dins el Sistema, la indústria llanera que es concentrà al Vallès i produí el 80% dels teixits de llana del país. Fabricà teixit per a homes i, dins del Sistema, explica la indústria llanera a través d’una exposició que hi ha a la part central. Una segona exposició permanent, “Energeia”, tracta sobre l’energia de manera global, un dels temes singulars del Museu, encara que parcialment també es tracta en altres. Conserva col·leccions d’objectes tècnics únics al país del sector de la comunicació (telèfons, ràdios, televisors, fotografies i material de cinema), d’objectes tècnics de la llar, vehicles de transport, aparells científics i maquinària productiva de subsectors que no són al Sistema. És la seu central del mNACTEC i la Llei de museus de 2 de novembre de 1990 el declarà Museu Nacional. Actuacions S’ha restaurat tota l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, s’ha construït un soterrani a l’antiga nau, on hi ha l’auditori, les sales per a classes, la biblioteca i tres espais expositius. S’ha remodelat un antic magatzem edificat el 1920 al cantó de la Rambla per fer-hi la recepció. I s’ha adequat l’edifici posterior per instal·lar-hi els magatzems i el taller de restauració. Projecte de futur Com a grans projectes de futur, el Museu vol adquirir el solar del carrer de la Indústria per construir-hi una ampliació i poder disposar d’un altre nou gran magatzem a l’exterior per a tots els museus del Sistema Territorial que substitueixi el que hi ha ara a la Colònia Viladomiu Nou.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus protoindustrials

91

Entitat museística Museu registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Secció

El Museu Molí Paperer de Capellades ocupa els espais de l’antic molí paperer de la vila, construït en el segle XVIII. Capellades es caracteritza per la gran tradició paperera. Fou el centre més important d’Espanya durant el segle XVIII i començament del segle XIX. El molí de la vila, situat al costat d’una deu natural d’aigua, és el primer de setze molins que estan emplaçats estratègicament en forma de cascada per aprofitar l’energia de l’aigua fins arribar al riu. Al riu Anoia i a la Riera de Carme hi hagueren vint-i-cinc molins més. Avui la zona encara és un centre important de producció de paper. El Museu fou creat pels industrials del paper el 1958 i va ser aprovat com a secció del mNACTEC l’any 1996. Singularitat dins del Sistema El Museu desenvolupa una important activitat cultural de dinamització del paper en tots els seus àmbits. En el soterrani del molí, encara avui dia es continua fabricant paper fet a mà, la qual cosa permet al visitant conèixer detalladament tot el procés de fabricació artesanal del paper, realitzat amb eines i maquinària original. Els ingressos de la comercialització del paper ajuden a cobrir gran part de les despeses de conservació. És un dels museus del paper més coneguts d’Europa. Actuacions El molí es restaurà totalment, s’arranjà el soterrani i es féu l’exposició a la planta baixa. Dels tres pisos restants, s’intervingué l’estenedor del tercer pis per convertir-lo en una sala polivalent, on s’explica l’assecament del paper i on es fan exposicions i actes culturals de tot tipus. Al segon pis, hi ha la biblioteca i el Centre del Paper. El primer pis està destinat a exposicions permanents. L’any 2009 s’inaugurà l’exposició permanent sobre arts gràfiques que ocupa una tercera part del tercer pis i s’està treballant en les dues sales per continuar l’exposició de paper de la planta baixa. Projecte de futur Es vol acabar l’exposició permanent del paper del segon pis i crear el jardí del paper amb els arbres que alimenten la indústria paperera de matèria primera.

7.2 Museu Molí Paperer de Capellades


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 92

Museus protoindustrials

7.3 Farga Palau de Ripoll

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Centre productiu museïtzat Vinculació amb el mNACTEC Seu del mNACTEC

Ripoll fou un dels grans centres metal·lúrgics de Catalunya gràcies a les fargues catalanes, que eren els establiments que produïen ferro a partir dels minerals ferrosos que extreien de les mines dels Pirineus. La Farga Palau està situada en un lloc on segons dades històriques i arqueològiques ja hi havia una farga en el segle XVII. Altres informacions no demostrades diuen que en aquella zona de la vila hi havia una farga en temps medieval. A mitjan segle XIX, quan les fargues ja no podien competir amb els alts forns, es reconvertí en una farga de fondre i picar aram per fer objectes d’aquest metall, i funcionà fins als anys setanta. Singularitat dins del Sistema La Farga Palau de Ripoll és un dels darrers exemples (l’altra farga que resta és la de Banyoles, que treballava l’aram) d’una indústria històrica, és l’única que s’ha mantingut amb l’aspecte original fins al segle XXI. El ferro obtingut pel mètode de la farga catalana era de molta qualitat i molt apreciat a Europa. Els productes més destacats produïts amb el ferro de les fargues, que també treballaven l’aram, eren els claus, les reixes, les eines agrícoles i les armes de foc portàtils. Actuacions S’ha recuperat l’edifici de la farga, que conserva tota la maquinària, i s’ha museïtzat l’espai, que té una dimensió de 166 m2. Tot i que no estan en funcionament, encara es poden veure els dipòsits i la bassa d’aigua, les trompes i la roda hidràulica. Projecte de futur Es vol adquirir el solar adjunt que abans formava part de la mateixa farga. El mNACTEC va elaborar un avantprojecte museístic que comprèn tota la zona del voltant de la Farga.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus protoindustrials

93

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Centre productiu museïtzat Vinculació amb el mNACTEC Secció. Forma part del Museu de la Pell d’Igualada, que és museu secció

Igualada s’especialitzà en la pell dura per a sola de sabata, i ha estat el gran centre adober de pell dura per a sola de sabates d’Espanya. L’adoberia de Cal Granotes és d’inici del segle XVIII. Està situada al barri on es concentraren aquests establiments, al costat del rec medieval que alimentava un molí fariner, la conservació del qual actualment es reivindica, com es va fer fa uns anys amb el barri de les adoberies de Vic, que actualment està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. A l’adoberia, que ha conservat la seva estructura, s’expliquen els diferents mètodes d’adobar la pell a l’era preindustrial, així com els productes més importants que utilitzaven aquest tipus de pell. Singularitat dins del Sistema És l’única adoberia de Catalunya que ha conservat la seva estructura i que s’ha museïtzat (al barri n’hi ha d’altres que també han conservat l’estructura). Actuacions La Generalitat i l’Ajuntament d’Igualada van comprar el local i la Diputació de Barcelona el va restaurar. Projecte de futur Projecte acabat. Es vol potenciar la restauració del barri de les adoberies com a paisatge industrial.

7.4 Adoberia de Cal Granotes, Igualada


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 94

Museus protoindustrials

7.5 Museu de Gerri de la Sal

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Centre productiu museïtzat Vinculació amb el mNACTEC Col·laborador

La sal ha estat l’element que ha marcat el destí dels habitants de Gerri i la imatge del poble. La fabricació de la sal, documentada ja en el segle IX, es convertí en un negoci lucratiu fins a l’últim quart del segle XX. Les primeres notícies que tenim de la fabricació de sal daten de l’edat mitjana, en què el monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal era propietari de salins a Gerri i a Morreres, aquestes últimes abandonades ja en el segle XVIII. Cap al segle XX els salins passen a mans particulars i es constitueixen en la Comunitat de Fabricants de Sal, una mena de cooperativa que regulava la producció, l’emmagatzematge i la venda de la sal. D’aquella època també es conserva l’antic Magatzem de la Sal o Real Alfolí, edifici destinat a la manipulació i la venda de sal i que actualment serà la seu del Museu de Gerri. Singularitat dins del Sistema El salí de Gerri de la Sal és el més important dels que hi hagueren a Catalunya. Els altres dos que es conserven són el de Vilanova de la Sal i el d’Odèn. Actuacions S’ha restaurat totalment l’alfolí i se n’ha de fer la museografia. Projecte de futur Es volen restaurar les salines.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus protoindustrials

95

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Centre productiu museïtzat Vinculació amb el mNACTEC Col·laborador

Al poble pirinenc d’Àreu, a la Vall Ferrera, s’ha conservat un conjunt format per una serradora i un molí fariner que funcionen moguts per la força de l’aigua del riu a través de les seves rodes hidràuliques, una vertical i l’altra horitzontal. Els dos elements productius són una mostra de la tecnologia protoindustrial del nostre país. A l’edifici de la farinera es va instal·lar una central elèctrica als anys vint del segle XX. Singularitat dins del Sistema En el seu moment fou l’única serradora que es conservà en funcionament. Actualment s’ha restaurat una serradora a Andorra i una altra a Alòs, pertanyent a l’Ecomuseu de la Vall d’Àneu. El conjunt permet veure com s’aprofitava l’energia hidràulica per a dos funcions diferents en un poble dels Pirineus, funcions a les quals després se sumà la generació d’electricitat. De les tres serradores conservades és la que té més importància. El molí fariner és dels pocs que funcionen al nostre país. Actuacions El molí, que va proveir de farina i electricitat els veïns, i la serradora funcionaren fins a la dècada dels seixanta, van ser restaurats amb els elements originals. Actualment es pot veure com se serra un tronc, com es molt el blat i com funciona una central elèctrica. L’ultima actuació fou la construcció de l’edifici de recepció on es venen les entrades i on trobem els serveis. Projecte de futur L’Ajuntament planifica la creació d’un centre d’interpretació del món de la fusta en un edifici del poble.

7.6 Serradora d’Àreu


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 96

Museus de la industrialització

7.7 Museu de la Colònia Sedó

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Centre d’interpretació Vinculació amb el mNACTEC Seu del mNACTEC

La Colònia Sedó, situada al terme municipal d’Esparreguera, al marge dret del riu Llobregat, fou una de les grans colònies industrials de Catalunya. Fundada per Puig i Llagostera, la propietat passà més tard a mans d’Antoni Sedó. Les dues famílies tingueren una gran influència política a Catalunya durant molts anys. La història de la colònia ha estat molt ben documentada. El mNACTEC creà el Centre d’Interpretació de la Colònia Sedó i actualment és una de les seves seus. Singularitat dins del Sistema Representa el món de les colònies al Baix Llobregat que manufacturaven el cotó. És una de les primers colònies que es van construir, els seus propietaris, primer els Puig i Llagostera i després els Sedó, tingueren un gran protagonisme polític a Catalunya. Constructivament, la colònia destaca sobretot per les dimensions, però especialment per la gran turbina –la més gran del país en el seu moment–, juntament amb tota la construcció hidràulica ideada per aprofitar energèticament fins a l’última gota d’aigua. Actuacions S’ha optat per fer en una primera fase un Centre d’Interpretació a la sala de la turbina Planas & Flaquer que connecta el soterrani amb el camí dels antics túnels d’aigua. A l’exterior, s’ha fet un itinerari que passa pels diferents llocs productius i de la Colònia. L’Instituto del Patrimonio Histórico de Madrid subvencionà un Pla director patrimonial que ha de servir per a les intervencions futures dins del pla. També es restaurà l’església. Projecte de futur Es vol restaurar tota la colònia, ja que després d’una primera intervenció els treballs s’aturaren.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus de la industrialització

97

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Centre productiu museïtzat a l’aire lliure Vinculació amb el mNACTEC Col·laborador

La Colònia Vidal de Puig-reig és una de les set colònies de Puig-reig i fou l’última que es construí al riu Llobregat en l’últim terç del segle XIX. Com totes les colònies, es dedicà al filat i al teixit del cotó. Fou propietat de la família Vidal fins l’any 2006. Els edificis que configuren la colònia estan distribuïts en tres grups, segons les funcions que tenien. A peu de riu, el conjunt industrial. Separats entre ells, trobem, en un costat, el conjunt residencial: la casa dels amos i les cases dels directors de la fàbrica, i a l’altre, la colònia obrera: els habitatges, els serveis, els edificis culturals i els espais de lleure. Singularitat dins del Sistema És la segona colònia industrial del Sistema. Se n’han museïtzat diverses parts, tot el contrari que a la Colònia Sedó, en què s’ha actuat a través d’un Centre d’Interpretació. La Colònia Vidal representa les colònies de l’Alt Llobregat, on en trobem divuit de les més de setanta que hi van arribar a haver a Catalunya.. El conjunt, que forma part del Parc Fluvial del Llobregat, està molt ben conservat i transmet una bona visió del món del treball i de la vida quotidiana d’una colònia. Actuacions S’han restaurat i museïtzat diversos espais, des de la fàbrica, des d’on es pot observar la resclosa, fina al canal, que desviava l’aigua del Llobregat. S’hi poden veure també la turbina i la màquina de vapor. A la nau dels telers, s’hi mostra la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó: les contínues de filar, els telers de garrot, etc. També es pot visitar un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, l’església, la peixateria, les dutxes i els safareigs. L’objectiu del Museu és donar una visió global de tot el que va significar la industrialització a través del coneixement de les colònies industrials; quins van ser els fonaments tècnics, energètics i socials, i de quina manera va afectar la vida quotidiana de les persones. Projecte de futur El futur de la colònia ha canviat radicalment pel fet que l’ha comprada una immobiliària que, si bé en respectarà el nucli, hi construirà al voltant. El resultat final es veurà en un futur. S’ha encarregat un projecte museogràfic total i el 2013 s’ha d’iniciar la restauració de l’antic teatre.

7.8 Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 98

Museus de la industrialització

7.9 Museu Industrial del Ter de Manlleu

Entitat museística Museu Tipologia museològica Museu de la industrialització de Manlleu Vinculació amb el mNACTEC Museu secció

El Museu Industrial del Ter (MIT), està ubicat a l’antiga fàbrica de Can Sanglàs, creada el 1840, i fou un dels primers edificis fabrils de la ciutat i de Catalunya. Can Sanglàs és la darrera fàbrica que aprofità l’energia de l’aigua del canal industrial de Manlleu i encara conserva dues turbines. L’exposició està dedicada a la filatura i a la indústria de la construcció mecànica, que eren els dos sectors més importants de la ciutat. Singularitat dins del Sistema El MIT és el tercer centre cotoner del Sistema i explica la industrialització de la part superior del Ter, que, a diferència del Llobregat, on es filava, es teixia i es feien els acabats, s’havia especialitzat en la filatura i les construccions mecàniques. El Museu ha posat en marxa uns recorreguts turístics per la vora del Ter on es pot contemplar el patrimoni industrial i natural. Actuacions Es restaurà l’edifici i s’hi afegí una nova construcció que conforma l’entrada de l’edifici i la part d’oficines. La col·lecció del MIT acull principalment objectes relacionats amb totes les dimensions de les indústries característiques de Manlleu, especialment la filatura i la metal·lúrgia (maquinària, eines, utillatge divers, objectes de laboratori, objectes d’oficina, etc.). També acull objectes provinents d’altres activitats econòmiques i col·leccions que reflecteixen la vida social i quotidiana dels manlleuencs al llarg de més d’un segle i mig d’industrialització. Com a element emblemàtic, s’ha restaurat l’antiga turbina Planas, que funciona amb l’aigua del canal. A l’última planta hi ha ubicat el Centre de Documentació, especialitzat en història industrial, medi ambient i conques fluvials, i que disposa d’un laboratori per a cursos de formació. Recentment s’ha obert també el Punt d’Interpretació de la Colònia Borgonyà, que és la més emblemàtica del Ter. El Punt és un espai dissenyat per complementar les visites a la colònia dels “anglesos”, es pot trobar un seguit d’informació sobre el món de les colònies i, en especial, sobre l’antiga empresa Fabra i Coats, que va crear la més emblemàtica colònia tèxtil del Ter. Projecte de futur El Museu ha fet les inversions previstes.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus de la industrialització

99

Entitat museística Museu Tipologia museològica Museu industrial no situat en un centre productiu de seu sector Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

El Museu de l’Estampació de Premià de Mar s’ubica en aquesta població per la llarga tradició i pel gran volum d’activitat, en aquesta especialitat dels acabats tèxtils, que s’hi va desenvolupar durant tot el segle XX. Té la seu a l’antiga Fàbrica del Gas de Premià de Mar, construïda l’any 1884 i rehabilitada el 2002, i clar exponent de l’arquitectura d’estil modernista. Es tracta de l’única fàbrica de gas que es conserva a Catalunya. En aquestes fàbriques , s’obtenia aquesta font d’energia a partir del carbó d’hulla i es distribuïa per tot el Baix Maresme. Singularitat dins del Sistema És l’únic museu a l’Estat espanyol especialitzat en l’estampació tèxtil. Explica la història de l’estampació a Catalunya, especialment de la seva arrencada durant el segle XVIII, amb els teixits coneguts com a “indianes”. Aquestes teles van representar una autèntica revolució en la història de la indumentària i l’inici de la industrialització europea, centrada en el tèxtil. Es pot veure com s’estampaven les indianes, l’evolució tècnica que van patir, en el segle XIX, amb les màquines de cilindres, i la incorporació, en el segle XX, de la tècnica de l’estampació a la lionesa, plana i rotativa. També hi ha un apartat dedicat a la teoria dels colors, els colorants naturals i els químics. El programa de la darrera fase de l’exposició preveu la incorporació de les tecnologies digitals a l’estampació i les perspectives de present i de futur. Actuació L’edifici de la fàbrica del gas es va restaurar, i es va construir un soterrani nou, on s’ha instal·lat el Museu. Allí s’han inaugurat quatre fases de l’exposició permanent, i sols resta la darrera per completar-la. El Museu conserva un important fons de dissenys originals, mostres d’estampats, eines i maquinària de les empreses catalanes més rellevants del sector, que mostren l’evolució de les tècniques d’estampació i les tendències tècniques i artístiques actuals. Funciona també un taller d’estampació on es fan demostracions, tallers i cursos. Projecte de futur Es treballa en la darrera fase de l’exposició permanent, centrada en l’evolució recent del sector, amb la introducció de les tecnologies informàtiques, així com en la història recent de les greus crisis del tèxtil, la globalització, les desubicacions, l’especialització i l’aposta de qualitat que han fet les darreres empreses catalanes.

7.10 Museu de l’Estampació de Premià de Mar


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 100

Museus de la industrialització

7.11 Museu de la Tècnica de Manresa

Entitat museística Museu no registrat Tipologia museològica Museu industrial no situat en un centre productiu Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

El Museu de la Tècnica de Manresa ocupa els espais del monumental edifici dels Dipòsits Vells de Manresa. Foren construïts entre els anys 1861 i 1865 pel mestre d’obres Marià Potó, i van servir per proveir la primera xarxa de distribució d’aigua de la ciutat, però també per poder disposar d’una reserva d’aigua que pogués fer front a un eventual tall de la Sèquia (canal que des del segle XIV condueix aigua del Llobregat a la ciutat de Manresa). L’edifici compta amb tres dipòsits idèntics i independents coberts, cadascun d’ells, per dues voltes de pedra. Ocupa una superfície de 2.400 m2, amb una capacitat de 4.000 m3 d’aigua per dipòsit (un total de 12.000 m3). Fins l’any 1980 subministrava aigua a les parts baixes de la ciutat. Singularitat dins del Sistema L’edifici on està situat és un dels més bells exemples de dipòsits d’aigua del segle XIX del nostre país que s’alimentava amb l’aigua de la sèquia que és un dels canals medievals més antics de Catalunya. Dins dels dipòsits s’han instal·lat dues exposicions permanents, una sobre la història de la Sèquia i una altra, sobre la indústria de la cinteria que és la que dóna personalitat a la indústria manresana i la situa, encara avui dia, com a centre especialitzat dins del mercat espanyol i internacional. Aquest museu és un dels pocs dedicats al món dels teixits estrets de tot Europa. Ara bé, cal remarcar que Manresa ha estat la capital de la cinteria d’Espanya durant molts anys, ja que ha produït més del 60% d’aquest gènere en tot l’Estat. Actuacions La restauració de l’edifici soterrat obligà a fer-hi una excavació i una façana nova. S’hi construí un edifici d’entrada al Museu i un primer pis on hi han les oficines i les sales de reunions. El primer dipòsit del Museu és un espai polivalent, on es porten a terme exposicions temporals, tallers, concerts i actes amb gran capacitat de públic. En el segon dipòsit hi ha l’exposició permanent sobre la cinteria. En el tercer s’explica la importància de l’aigua i, més concretament, de la Sèquia, que des del segle XIV porta l’aigua a la ciutat de Manresa per al desenvolupament agrícola, primer, i industrial, després. El Museu forma part de l’actuació del Parc de la Sèquia, configurat pel recorregut que traça la Sèquia, de 26 km, el Centre de l’Aigua de Can Font i el Centre de Visitants al Parc de l’Agulla. Projecte de futur Es vol remodelar l’edifici d’entrada, fer-hi una botiga i condicionar els despatxos. S’han de fer millores al primer dipòsit i s’ha d’elaborar el projecte definitiu de museïtzació de l’exposició de la Sèquia (al tercer dipòsit).


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus de la industrialització

101

Entitat museística Museu registrat Tipologia museològica Museu industrial amb funcions de museu comarcal Vinculació amb el mNACTEC Museu secció

Igualada és el centre principal de producció de pell dura per a soles de sabates i fins fa pocs anys produïa el 80% de la pell per a soles a Espanya. El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia està format per l’antiga adoberia, coneguda com a Cal Granotes, del segle XVIII, i per l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Boyer, del final del XIX, on s’ubica el Museu de la Pell, amb una sala especialitzada en l’aigua. Els dos edificis, un al costat de l’altre, estan units pel rec medieval, d’on extreien l’aigua necessària per a la producció. L’any 1954 es va obrir al públic el Museu Monogràfic de la Pell, en una planta d’una escola, i el 1986 es decidí traslladar l’exposició i crear el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia on és actualment, al costat de l’adoberia de Cal Granotes (explicat en el punt 7.4 anterior). Singularitat dins del Sistema És un dels tres museus d’aquesta especialitat que hi ha a Europa, i el conjunt format per l’adoberia del segle XVIII i la fàbrica és únic i capdavanter. Actuacions Cal Boyer està format per dues naus de dues plantes de 2.400 m2 i 1.800m2, respectivament, dedicades a sala d’exposicions i auditori; a les altres plantes hi ha el CECI, els magatzems i l’administració. A la primera planta de la primera nau es troba l’auditori, la sala d’exposicions temporals i una sala per a l’exposició permanent “L’Home i l’Aigua”. A la segona nau, s’instal·là el Museu de la Pell Industrial, els dos àmbits del qual configuren el recorregut expositiu pel mónde la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos i utilitats. Projecte de futur Es vol concloure l’execució de la sala del primer pis del primer edifici per destinar-la a exposicions temporals i centre d’interpretació.

7.4 bis Museu de la Pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia (Forma conjunt museístic amb l’adoberia de Cal Granotes)


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 102

Museus de la industrialització

7.12 Museu del Suro de Palafrugell

Entitat museística Museu registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu secció

La producció de suro a Catalunya es concentra principalment a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, on encara es mantenen indústries sureres en funcionament. Palafrugell va ser i és la capital surera del país. El Museu del Suro de Palafrugell ha recollit, des del 1988, els elements representatius d’aquesta indústria en la zona catalana, sense perdre de vista el seu posicionament dins la zona surera del Mediterrani occidental. La circumstància que el Museu s’hagi desenvolupat en un moment de transformació industrial ha permès recollir el testimoni de processos i produccions avui ja desapareguts; això i la vigència d’aquesta indústria permet presentar el passat, el present i el futur del món del suro a Catalunya. En el mateix espai també hi ha la torre dipòsit de la fàbrica, element declarat BCIN l’any 2000. Des del Museu també es gestiona el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, que inclou un jaciment ibèric, una torre del segle XV, una ermita i el far, en un mirador excepcional del paisatge de la Costa Brava. Singularitat dins del Sistema És el museu del suro més important del món, amb molta diferència dels que hi ha a la zona mediterrània on creix l’alzina surera. L’espai accessible de les Gavarres i el seu entorn compta amb els recursos necessaris per introduir-se en el coneixement del suro, un recurs que permet l’explicació des de molts punts de vista diferents: natura, ecologia, revolució industrial, tecnologia, societat, art, etc. Actuacions El 2012 el Museu es traslladà a la fàbrica modernista de Can Mario, que fou la indústria líder en exportació industrial espanyola en la dècada de 1920. Aquest edifici, construït l’any 1907, és d’estil modernista i ha estat restaurat totalment. Anteriorment, s’havia restaurat i museïtzat la torre dipòsit de l’aigua. També s’han restaurat les naus posteriors de l’antiga fàbrica, que acullen el museu Espai d’Art Contemporani Can Mario Fundació Vilacases, i els bullidors, una part dels quals estan a l’aire lliure i l’altra s’ha restaurat per fer-hi activitat diverses. Projecte de futur Es vol restaurar Cal Ganxó, una casa burgesa del final del segle XIX que serà la seu de les oficines i el Centre de Documentació, es vol desenvolupar la museografia definitiva de Can Mario.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus de la industrialització

103

Entitat museística Museu no obert al públic (2013) Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

La indústria de la torneria de Catalunya es concentrà a Torelló i a la vall de Ges. El Museu de la Torneria de Torelló té com a finalitat mostrar l’activitat d’aquest sector industrial. L’edifici del Museu és l’antiga torneria Vidal, especialitzada a fabricar complements de fusta per a la indústria tèxtil. El Museu ha recollit una extensa col·lecció de maquinària i productes fabricats del sector de la torneria. Singularitat dins del Sistema És l’únic museu dedicat a la torneria a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa. Actuacions Se n’ha restaurat totalment la fàbrica i el Museu ha reunit una extensa col·lecció de maquinària i d’objectes relacionats amb la torneria. Projecte de futur Es vol implantar la museografia d’acord amb el projecte i ampliar el Museu als edificis adjunts a la fàbrica.

7.13 Museu de la Torneria de Torelló


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 104

Museus de la industrialització

7.14 Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries

Entitat museística Museu registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu secció

La Farinera s’aixeca sobre l’antic molí del mig, un dels tres molins fariners que hi havia a la vila medieval de Castelló d’Empúries. El seu aspecte actual, notable edifici de tres plantes, i la maquinària que conté són el resultat de la transformació de l’antic molí fariner en una fàbrica de farines, al final del segle XIX. La fàbrica va funcionar fins als anys noranta del segle XX. En el segon edifici adjunt, el Casal, hi hagué el magatzem i el pis del propietari. Singularitat dins del Sistema És el millor exemple de la fabricació industrial de farina que utilitza els molins de corrons inventats a Hongria el 1837. La seva singularitat rau en el bon estat de conservació i pel fet excepcional que podria posar-se en funcionament. La calidesa de les estructures de fusta de melis, de Flandes i de pi gallec, l’impacte visual i estètic del conjunt, la netedat de la fàbrica i l’autenticitat d’allò que s’hi veu fan de la visita una experiència singular. Actuacions S’ha rehabilitat tota la farinera i s’ha museïtzat el procés industrial respectant tota la maquinària, amb la qual encara es podria moldre gra. La visita de la Farinera dóna a conèixer el complex procés de transformació del blat en farina pel sistema austrohongarès de mòlta gradual. La Farinera utilitzava l’energia d’una turbina hidràulica de tipus Francis de l’any 1905, que aprofitava el salt d’aigua del rec del molí d’origen medieval. L’actuació arquitectònica permet comprendre tot el procés de producció de la farina gràcies a les obertures, al recorregut que s’hi fa i a la implantació museogràfica. La rehabilitació del Casal es va acabar el 2012 i s’hi va instal·lar una exposició sobre l’evolució del blat, del procés de mòlta i de l’alimentació humana a partir d’aquest producte, una sala d’exposicions temporals i les oficines. Projecte de futur Es vol desenvolupar la museografia del Casal.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus de la industrialització

105

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Centre productiu museïtzat Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

Una de les grans riqueses de Catalunya, des del final del segle XVII fins a l’arribada de la fil·loxera, fou la producció de vi i d’alcohols, que s’exportaven a l’estranger. La zona de Tarragona va ser un dels principals centres de producció d’esperit de vi (alcohol) i els seus productes sortien principalment a través del port de Vilanova. A l’Espluga de Francolí s’ha conservat una de les úniques fassines industrials del final del segle XIX de Catalunya. Aquesta fassina produïa aiguardent a partir de la brisa del raïm que s’obtenia dels mateixos pagesos o del celler cooperatiu del municipi. La brisa està formada per la pell, els pinyols i les rapes del raïm –era, per tant, el residu del raïm– un cop se n’havia extret el most. S’hi afegia aigua i es portava a ebullició (més endavant s’injectava directament vapor d’aigua amb una màquina de vapor). D’aquesta manera s’obtenia l’alcohol per un procés de destil·lació. Un cop bullida, la brisa es premsava i se n’obtenien altres derivats per a la indústria farmacèutica. A la part exterior de la fassina es deixava assecar la brisa premsada i, en acabat, s’utilitzava com a combustible per a la caldera que feia funcionar la màquina de vapor de la mateixa fàbrica. Singularitat dins del Sistema És de les úniques fassines industrials que existeixen i està situada en la zona més important de producció de vi i alcohols de Catalunya. Actuacions El tancament i l’abandonament de l’edifici per part dels seus amos, sense donar-hi cap ús alternatiu posterior, va permetre que, quaranta anys més tard, la Fassina Balanyà es mantingués pràcticament igual com l’havien deixat. S’ha restaurat completament l’edifici de la Fassina i l’antiga maquinària. S’ha construït un nou edifici que fa funcions de recepció del Museu i que comparteix espai amb l’Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí. I, posteriorment, s’ha fet la museïtzació de l’antiga fàbrica, on es pot veure com es produïa l’aiguardent en l’època industrial i la història de la destil·lació d’alcohols. Projecte de futur Projecte acabat.

7.15 Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 106

Museus de la industrialització

7.16 Museu de Ceràmica “La Rajoleta” d’Esplugues de Llobregat

Entitat museística Museu registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

La fàbrica Pujol i Bausis esdevé un punt de referència obligat en la ceràmica industrial a Catalunya i, molt especialment, durant el Modernisme. En aquest corrent estètic, la ceràmica va ser una de les tècniques més valorades i un instrument vàlid per trametre el missatge de modernitat d’aleshores. Els seus antecedents empresarials es remunten a l’any 1858, quan dos socis d’origen francès fundaren una societat per a la producció ceràmica; no obstant això, no fou fins el 1876, quan Jaume Pujol i Bausis es féu càrrec de la fàbrica, moment en què s’inicià una etapa de notorietat que adquirí gran relleu amb el seu fill, Pau Pujol i Vilà. L’any 1994 les naus de la fàbrica foren enderrocades, si bé se n’ha conservat el singular conjunt de forns i estructures de la fàbrica, de gran valor patrimonial. Singularitat dins del Sistema Destaca la gran varietat i excepcionalitat dels diferents forns reunits en un mateix espai. Sobretot, cal remarcar la monumentalitat dels dos forns d’ampolla i dels dos forns soterrats, així com la inusual pervivència d’un forn de reflex metàl·lic. El Museu conserva una important col·lecció material i documental de ceràmica modernista. Actuacions Durant el període 1994-2000 es van fer prospeccions arqueològiques en el recinte; es van restaurar els forns i altres elements conservats i es va construir un nou edifici que acull, en l’actualitat, l’exposició permanent i els sis forns de tipus àrab, que es poden visitar. Emplaçat al davant de “La Rajoleta”, hi ha el Museu de Can Tinturé, inaugurat l’any 2003, que permet fer un recorregut estètic i cronològic de la rajola de mostra catalana preindustrial a través de la col·lecció de Salvador Miquel. Projecte de futur Es vol redactar el projecte executiu arquitectònic i museogràfic.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Museus de la industrialització

107

Entitat museística Museu registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

El Museu del Ferrocarril és a l’antic dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú (segle XIX), de més de 12.000 m2, està constituït per una rotonda i una gran nau, on es feien les reparacions de les màquines. El 1972 s’hi concentrà una col·lecció de locomotores de vapor amb motiu d’un congrés internacional i és quedaren allí definitivament. L’agost de l’any 1990 s’obrí al públic com a museu per voluntat del propietari, Renfe, i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la ciutat. Avui el Museu és gestionat per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols. Aquest equipament de la capital del Garraf és considerat avui un dels més valuosos i interessants d’Europa en la seva temàtica. Singularitat dins del Sistema Els edificis de l’antic taller que configuren el Museu són un conjunt únic al nostre país. L’element més emblemàtic és la rotonda, una de les poques que encara hi ha a Catalunya, i la col·lecció més gran i important d’Espanya de locomotores de vapor, considerada també una de les més valuoses d’Europa. Hi ha una rèplica de la locomotora de vapor “Mataró”; que és la primera construïda a España y l’última del tipus Mikado, apagada simbòlicament pel rei el 1975. La col· lecció es complementa amb altres locomotores elèctriques i dièsel, i amb vehicles (el primer Talgo o petits automotors) i cotxes de viatgers. Actuacions El 1985 es rehabilità la rotonda i les màquines de la col·lecció. També es restauraren els dipòsits d’aigua i un edifici adjunt a la gran nau que actualment és espai d’exposicions temporals. S’adequà l’edifici de l’economat per instal·lar-hi la recepció i al primer pis se situà la biblioteca hemeroteca, i un arxiu documental i d’imatges, on es conserven més de sis mil fotografies històriques, i una gran sala audiovisual. Durant aquests anys el Museu ha incorporat nous elements i vehicles, i s’ha fet l’inventari del patrimoni ferroviari de Catalunya. L’any 2009 es va redactar l’avantprojecte integral del Museu amb una subvenció del mNACTEC. Aquest treball recull la rehabilitació de les instal·lacions, la construcció de nous espais i l’adaptació general als requisits dels museus tècnics i de societat del segle XXI, a més de la conservació d’un patrimoni únic. El 2012 s’inaugurà l’antiga nau de reparacions de reparacions de locomotores . Projecte de futur Es volen fer les obres del Museu especificades en l’avantprojecte i crear un organisme en què participin les institucions catalanes, els propietaris de l’equipament i la fundació que gestiona el Museu per generar complicitats en la futura gestió i per obtenir finançament.

7.17 Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 108

Museus de la industrialització

7.18 Trens històrics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Entitat museística Entitat d’interès industrial Tipologia museològica Ferrocarril en funcionament Vinculació amb el mNACTEC Col·laborador

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de viatjar en trens històrics, de vapor i elèctrics, i conèixer-ne la història. Aquesta proposta afegeix un valor de característiques especials en relació amb la resta de museus. FGC disposa del material històric següent: dues locomotores de vapor, dos automotors elèctrics i quatre cotxes de fusta, que s’utilitzen principalment en la línia Llobregat-Anoia. A més, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha conservat dos automotors i una composició elèctrica dels antics Ferrocarrils de Sarrià. Quant a trens turístics, FGC també fa circular una locomotora de vapor en la línia Lleida - la Pobla de Segur, l’anomenat Tren dels Llacs; i l’any 2006 va rehabilitar i posar en funcionament l’antic Tren del Ciment, entre la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug. A més, la companyia ha adquirit una important mostra de material procedent de ferrocarrils industrials que exposa en un edifici adjunt a l’estació de la Pobla de Lillet. Singularitat dins del Sistema Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya opera els únics trens històrics de servei regular dins el Sistema mNACTEC i també són exclusius a Catalunya. S’han restaurat vehicles, s’ha construït una nova nau cotxera a Manresa, s’ha posat en marxa el Tren del Ciment i el Tren dels Llacs i s’ha creat el Museu de Trens Històrics de la Pobla de Lillet. Actuacions S’ha restaurat el recorregut ferroviari entre l’estació i el Museu del Ciment ASLAND, a Castellar de n’Hug, per vincular millor els dos equipaments. Es gestionen els viatges amb un ferrocarril turístic d’aquest tram i el de Balaguer - la Pobla de Segur. S’han preparat les sales expositives dels cremalleres Monistrol i de Ribes de Freser, i s’ha conservat material històric de via estreta i unitats de diferents èpoques del ferrocarril de Sarrià. Projecte de futur Es vol formar part de la subxarxa de museus i establiments d’interès ferroviari encapçalada pel Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Entitat museística Establiment d’interès industrial Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

El Museu de la Hidroelectricitat de Cabdella està situat a la central hidroelèctrica que construí l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya l’any 1914, amb capital estranger, aprofitant els grans recursos hidrogràfics de la zona. El conjunt està configurat per les construccions de la Vall i per les que hi ha a l’alçada de l’estany Gento, on s’acumulava l’aigua que baixava dels altres estanys. De l’estany Gento surt una canalització cap a la càmera d’aigües de tres quilòmetres, des d’on una canonada baixa l’aigua a la central, que és a 700 metres de desnivell. Antigament, paral·lel a la canalització, transcorria un carrilet per transportar material i també s’instal·là un funicular. Als anys setanta es construí una central reversible entre l’estany Gento i la part inferior, on es construí un nou llac. Els dos sectors estan units per un telefèric que encara funciona per a finalitats turístiques. Pensada per enviar l’electricitat a Barcelona, ciutat situada a 200 km, la central va ser l’element dinamitzador de la zona i l’origen d’aquesta població. Singularitat dins del Sistema Va ser la primera gran central hidroelèctrica d’Espanya i naturalment de Catalunya, i la seva colònia o campament és única en el sector hidroelèctric. Actuacions FECSA ha restaurat l’antic ambulatori com a Museu i s’ha fet la museografia de la primera planta. El 2012 s’han inaugurat totes les obres del projecte. Projecte de futur Es vol acabar la museïtzació de la central i establir un recorregut per l’antic poblat. Un segon projecte és fer visitable la central reversible construïda dins de la muntanya als anys setanta.

Museus de la segona revolució industrial

7.19 Museu de la Hidroelectricitat de Cabdella

109


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 110

Museus de la segona revolució industrial

7.20 Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug

Entitat museística Entitat d’interès industrial Tipologia museològica Centre d’interpretació Vinculació amb el mNACTEC Museu del mNACTEC

L’any 1901 Eusebi Güell, mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí, i altres socis fundaren a Barcelona la societat Companyia General d’Asfalts i Pòrtland, SA Asland, i iniciaren la construcció de la fàbrica de ciment a Castellar de n’Hug, edifici industrial dissenyat per l’arquitecte Rafael Guastavino, i inaugurat l’any 1904. L’antiga fàbrica de ciment, tancada l’any 1975, està situada a pocs quilòmetres del naixement del riu Llobregat, al paratge del Clot del Moro, per tal d’aprofitar l’excel·lent pedra calcària de l’indret. Fou la primera gran empresa de ciment pòrtland a Catalunya. Les restes, avui visibles, posen de manifest un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un singular entorn natural. La seva importància es deu a la tipologia constructiva, amb coberta de voltes catalanes i estructures de ferro colat, i a la construcció de manera esglaonada o de cascada a la falda de la muntanya per tal d’aprofitar la força de la gravetat que ajudava a transportar la pedra de la cantera, situada a la part superior, fins a l’ensacador de ciment de la part inferior. Singularitat dins del Sistema Fou el primer conjunt industrial cimenter d’importància de Catalunya i és un exemple únic a tot el món. Actuacions L’actuació museística en aquest indret consisteix a considerar l’edifici com una resta arqueològica del segle XX que s’ha d’interpretar, per a la qual cosa se n’han de consolidar les ruïnes, s’ha de crear un centre d’interpretació a la part inferior de l’edifici i un itinerari per tota la fàbrica. El Centre d’Interpretació ha d’explicar tot el que significà la descoberta del ciment pòrtland, les dificultats en la construcció de la fàbrica, la duresa del treball, la incidència de l’activitat relacionada amb el ciment en el context social i industrial de la comarca, l’impacte del ciment pòrtland i del ciment armat en les grans obres públiques i els edificis. La fàbrica va ser declarada Monument Nacional (Resolució CLT/2177/2005, DOGC 4430). Projecte de futur Es vol acabar la restauració i consolidació de la part baixa de l’edifici i el recorregut per l’interior de la fàbrica.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Entitat museística Museu registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu secció

El Museu de les Mines de Cercs està situat en una extensa zona minera de carbó de lignit que ha estat explotada en diversos indrets d’aquell mateix territori. L’explotació s’inicià en el segle XIX, però no fou fins que el senyor José Enrique de Olano adquirí la propietat quan l’explotació es féu d’una manera moderna. El conjunt patrimonial del complex està format per diverses entrades: la colònia obrera, que es va construir entre els anys 1863 i 1920, els tallers, les oficines i la casa dels Olano. Les mines tancaren el 1992. Singularitat dins del Sistema És l’única mina de lignit que es pot visitar a Catalunya i la colònia minera és un exemple de bona conservació a Espanya. Situada en un lloc excepcional de la vall, té una gran vista sobre el riu Llobregat. La visita de la mina es complementa amb un recorregut anomenat “La ruta minera”. La ruta passa per la gran paret de l’antiga mina a cel obert de Fumanya, on es poden veure les petjades de dinosaures, una de les singularitats del Museu. Actuacions El Museu s’instal·là a la planta baixa de dos immobles (1 i 2) del començament del segle XX, que formaven part de la colònia minera: l’edifici d’oficines i habitatges de facultatius i l’ujar (antic convent de monges i després centre social de la colònia). Ambdues plantes baixes estan unides per un espai de nova construcció, la recepció del Museu. Les plantes superiors de l’immoble estan pendents de restauració. La part més espectacular és la mina de Sant Romà, que s’ha museïtzat. La visita a la mina es fa mitjançant un tren miner, cosa que permet veure com era la feina a l’interior de les galeries. El Museu consta de quatre espais oberts al públic: la sala d’exposició permanent, on es mostra com era la vida al peu de la mina i les característiques i els usos del carbó; un pis de la colònia dels anys quaranta; la sala d’audiovisuals, i els 450 metres de la galeria Sant Romà. Finalment, el visitant pot passejar per tota la colònia minera i el seu àmbit d’influència. El Museu també disposa d’un espai polivalent de nova planta on hi ha un magatzem, una sala d’exposicions temporals i un espai per a tallers. S’ha restaurat l’edifici del cinema per a la realització d’actes i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha consolidat el terreny de la gran plaça, que era una antiga escombrera. El 2011 s’inaugurà l’espectacle sobre la mina virtual i les plantes superiors de l’edifici per instal· lar-hi espais de treball, sala de reunions i d’actes i magatzem. A Fumanya s’ha construït l’edifici del Centre d’Interpretació de la paret amb petjades de dinosaure. Projecte de futur Es vol adequar l’antic bar miner per a activitats del Museu i es vol fer la museografia del Centre d’Interpretació de Fumanya.

Museus de la segona revolució industrial

7.21 Museu de les Mines de Cercs

111


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 112

Museus de la segona revolució industrial

7.22 Museu de les mines de Bellmunt del Priorat

Entitat museística Museu no registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

L’explotació minera s’inicià a l’època prehistòrica per extreure’n el plom i la plata, va assolir el seu punt més àlgid durant la industrialització i tancà l’any 1972. Durant el segle XX, l’empresa concessionària de les mines, Minas del Priorat, SA, va construir una colònia d’habitatges per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres de l’Estat. La Casa de les Mines, majestuós edifici d’estil modernista, data de l’any 1905 i fou destinada a la residència de la direcció, les oficines i el laboratori de l’empresa. Aquesta casa és prop del conjunt siderometal· lúrgic de la Mina Eugènia, que fou el centre de les activitats de neteja i fosa de les mines de la zona. És en aquest complex industrial i a l’interior de la mateixa mina on hi ha situat el Museu. La Mina Eugènia va ser el nucli més important de les explotacions mineres de la conca del Priorat, per les seves dimensions –uns catorze quilòmetres de galeries subterrànies de fins a 620 m de profunditat– i pel seu rendiment extractiu. El complex industrial minerometal·lúrgic fou construït entre el final del segle XIX i començament del segle XX, com a complement de l’activitat d’extracció minera. Així, del mineral objecte de l’explotació, la galena, se n’obtenia ja el plom, que s’exportava en lingots. Singularitat dins del Sistema Fou la gran explotació de plom de Catalunya i segona, en importància, a Espanya, després de la de Linares. La possibilitat d’entrar a la galeria més antiga i veure com es perforava, cosa que no és possible de fer en gran part de les altres explotacions mineres de plom, fa que la visita sigui molt especial. La colònia obrera recorda els pobles del sud d’Espanya, d’on provenien bona part dels miners; és un element singular al nostre país. Actuacions S’ha restaurat la mina, s’ha fet visitable un tram de la primera galeria amb algun element museogràfic i s’ha construït una sortida d’emergència. S’han restaurat la gran majoria de les instal· lacions de superfície, on s’ha ubicat la història de l’explotació minera des de la prehistòria, i l’espectacle audiovisual sobre la fundació i la vida social de la mina. També s’ha restaurat el gran edifici modernista de la Casa de les Mines. Projecte de futur Es vol acabar la restauració del dos edificis del fons del conjunt.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

7

Entitat museística Museu no registrat Tipologia museològica Museu industrial Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

La Vall salina de Cardona s’explotà des de temps antics i, en especial, des de l’edat mitjana, quan estava controlada pels ducs de Cardona. L’explotació fou de sal comuna fins al segle XX i a partir de l’inici del XX s’hi trobà sal potàssica, producte que utilitza la indústria química per fer adobs i explosius. El recinte Mina Nieves de Cardona fou una de les explotacions de sals potàssiques més importants d’Europa fins a l’any 1990, quan s’acabà l’explotació.

Museus de la segona revolució industrial

Singularitat dins del Sistema És un conjunt únic a Catalunya i la Muntanya de la Sal, que tècnicament es denomina diapir, és única al continent europeu. Actuacions S’han restaurat diversos edificis de superfície i es pot visitar una petita mina d’experimentació que, a causa de les infiltracions d’aigua, presenta nombroses estalactites i estalagmites de sal, així com diferents vetes de sals sòdiques, potàssiques i magnèsiques. Projecte de futur S’han de acabar d’arranjar alguns dels edificis de l’exterior de la mina.

7.23 Mines de Sal de Cardona

113


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC 114

Museus de la segona revolució industrial

7.24 Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret

Entitat museística Col·lecció tècnica Tipologia museològica Museu tècnic Vinculació amb el mNACTEC Museu col·laborador

El Museu i Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, de propietat privada, es va iniciar als anys cinquanta del segle passat, quan el senyor Claret i Naspledava adquirí un automòbil Ford model T del 1923, el qual, un cop restaurat, utilitzava per circular. La col·lecció del Museu està formada per més d’un centenar d’automòbils i d’altres col·leccions (motos, bicicletes i objectes relacionats amb el món de l’automòbil). La col·lecció fereix un recorregut per la història de l’automoció, i s’hi pot trobar una representació tant dels models més significatius (Rolls-Royce, Mercedes, Hispano Suiza), com dels més emblemàtics (Ford model T, Biscuter, Isetta, Seat 600, Mini Morris, etc.). Els automòbils més valuosos per a nosaltres són els fabricats al nostre país. Singularitat dins del Sistema Fou la primera col·lecció d’automòbils del país i encara avui es considera la millor. Cal destacar l’apartat dedicat als cotxes espanyols. Alguns dels vehicles són únics. Projecte de futur Es vol instal·lar la col·lecció en un altre indret amb més espai i construir-hi equipaments per exposar elements de temes relacionats amb el món automobilístic i per atendre el visitant.


Els museus del Sistema Territorial del mNACTEC

Època protoindustrial a) Molí bataner Fou l’element cabdal per a la producció de la llana de qualitat i per a la producció del tèxtil modern. Així com en altres llocs de la Península se n’han conservat diversos, a Catalunya foren transformats en indústries tèxtils. L’únic lloc on es podria refer un d’aquests molins és al molí Torrella de Sabadell, que l’Ajuntament va començar a restaurar. El riu Ripoll fou la primera conca industrial de Catalunya. L’existència d’aquests batans al riu Ripoll i també a Olesa explica el desenvolupament llaner a Terrassa i Sabadell, que sense ells no s’hauria produït. b) Pou de glaç Es van crear per a finalitats sanitàries i de conservació, i van adquirir importància en els segle XVII i XVIII. Els més importants eren els del Montseny i els de la zona de Castellterçol. Segurament la producció més gran fou en aquesta última localitat, on s’han localitzat cinquanta-dos pous. Els pous de glaç de la Ginebreda s’han restaurat i són els que més possibilitats tindrien de formar part del Sistema Territorial.

Època industrial De l’època industrial es podrien fer molts museus relacionats amb els diferents productes que s’han fabricat, però la gran majoria han estat destruïts o la seva maquinària es va revendre o es va anar a la lar. Malgrat tot, hi han tres actuacions al territori que podrien interessar per completar el discurs del STmNACTEC: • Mina d’antracita de Surroca L’antracita és el carbó de qualitat que es

necessita per a molts processos productius i que els industrials catalans van cercar infructuosament pel territori. La gran esperança foren les mines de Surroca que al final resultaren un fracàs, perquè les vetes de carbó estaven fraccionades a conseqüència de la formació dels Pirineus. Aquestes mines motivaren la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses i representen una fita important de la industrialització catalana. Actualment, l’Ajuntament d’aquest municipi ha restaurat la “Fàbrica de Pans de Carbó”; hi vol fer un Centre d’Interpretació i actualment s’hi fan visites. No hi ha hagut cap relació, però, amb el mNACTEC. • Bòvila industrial Les necessitats de construir centres productius i habitacles per als treballadors esperonà la fabricació de maons, totxos i teules industrialment. Hi hagueren diferents mètodes, però el que més es va implantar fou el mètode Hoffman. A Catalunya les bòviles més ben conservades són la bòvila Anguera, a Tortosa, de propietat particular, i la bòvila Sugranyes, a Reus, que l’Ajuntament ha restaurat. • Gènere de punt El gènere de punt va ser un subsector destacat dins del sector tèxtil i es va concentrar sobretot a Igualada i el Maresme. A Mataró hi ha una important col·lecció de maquinària (Col· lecció Vilaseca) i l’Ajuntament va començar a restaurar la nau de Can Marfà amb aquesta finalitat.

Segona industrialització • Museu Aeronàutic de Sabadell La indústria aeronàutica es va poder crear quan el motor d’explosió ja estava

Llocs productius i col· leccions que no estan representats al STmNACTEC i que acabarien d’explicar el discurs de la industrialització

7

115


Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC

116

desenvolupat. L’aeronàutica constitueix un dels símbols del segle XX. El Museu conserva una col·lecció interessant d’avions i, pel fet d’estar prop d’un camp d’aviació, permet que alguns dels avions es puguin enlairar. • Indústria mecànica: fàbrica de Cal Trepat L’única fàbrica de construcció metàl·lica que s’ha preservat completament és la fàbrica de màquines agrícoles Trepat, a Tàrrega, on es pot veure una cadena de producció. • Electroquímica de Flix A Flix es vol fer un centre d’interpretació de la colònia de l’empresa que encara funciona. Flix representa dos factors característics de la segona revolució industrial: el químic i l’elèctric. A més, és un exemple d’inversió estrangera, en aquest cas alemanya, que va construir una colònia tipus ciutat jardí d’influència germànica.

Període postindustrial Aquest període, anomenat també “societat de consum”, es caracteritza pels grans avenços tecnològics i per transformacions productives i socials de gran importància que tingueren el seu punt més emblemàtic l’any 1968. L’acceleració dels canvis ha continuat fins als nostres dies i ha desembocat en l’anomenada “societat de la informació”, caracteritzada, entre altres factors, per la globalització, pel poder de les grans empreses i per la implantació de

sistemes de comunicació i informació. Al STmNACTEC no hi ha cap museu ni establiment d’aquest període. Segurament el patrimoni cultural més significatiu és la col·lecció d’ordinadors del mNACTEC. Els llocs productius més representatius que actualment es poden visitar són els que formen part de la patrimonialment anomenada “indústria viva”, fàbriques i centres tecnològics que es poden visitar, però que no es consideren centres patrimonials i que el mNACTEC conceptualment no incorpora. Comentaris: L’única proposta d’aquest període que es proposà vincular al STmNACTEC va ser la creació d’un Museu del Vent en el parc eòlic d’Almatret.


Un museu per a un paĂ­s: el Sistema Territorial del mNACTEC

Documents del Sistema Territorial del mNACTEC

Un museu per a un país  

Llibre 'Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC'. Autor: Eusebi Casanelles i Rahola, director del Museu de la Ciència i d...

Un museu per a un país  

Llibre 'Un museu per a un país: el Sistema Territorial del mNACTEC'. Autor: Eusebi Casanelles i Rahola, director del Museu de la Ciència i d...

Profile for mnactec
Advertisement