Page 1

Dossier de premsa

A partir del 25 de gener

1


Organitza Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya Comissaris Joan Munt Joan Tubau Jordi Vallès Amb la Col·laboració Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI) Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (AMCTAIC) Col·legi / Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Schneider Electric Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Agraïments Persones | Josep Amat i Girbau, Francesc Artès Mas, Ma Teresa Asenjo Bernís, Josep Balsach Peig, Bernat Batista Roura, Ramón Blanch García, Xavier Caballé Micola, Susana Camino, Francesc Xavier Capdevila i Peidro, Isidre Carné Grané, Família Oliveres-González, Josep Fernandez, Gabriel Ferraté Pascual, Xavier Galindo i Requena, Simón Hergueta, Jorge Infante, Enrique Lieto Díaz, Ma Teresa Lonca Flix, Luis Longarón Capdevila, Jordi Losada Bascones, Joan Majó Cruzate, Carme Maresma Vidal, Ramón Maroto Genover, Enric Masdeu i Clapes, Tracey Mazur (Intel Museum), Ramón Molinas, Francesc Parcerisas i Vàzquez, Narcís Pou Fontanals, Xavier Quintana Bosch, Agustí Rodes Català, Joaquim Rubies Pau, Joan Saladrigas i Rubiella, Joan Taló Rovira, Roger Terrades, Diana Tubau, Josep Viladella, Josep María Vilurnara Lamarca i Rosa Villanueva Entitats i empreses | AEG, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d'Olost de Lluçanès, Atis S.A., Barcelona Supercomputing Center. MareNostrum, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona – “LA CAIXA”, Catalunya Caixa, Diputació de Barcelona, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Facultat d'Informàtica - UPC, Fagor Electrónica, S. Coop., Fibracolor S.A., Fundació ENDESA, Generalitat de Catalunya, IBM Global Services España, S.A., INDUCAR, Institut de Cibernètica - UPC, Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona, Instituto de Historia y Cultura Militar - MINISTERIO DE DEFENSA, Internacional Periféricos y Memorias, S.L.U, Laboratori de Càlcul de la Universitat de Barcelona (UB), Lucas Automotive S.A., Museu de l’Enginyeria de Catalunya, Nestlé S.A., Repsol Petróleo S.A, Servei d'Atenció als Museus de Girona i SPEC Imatges | Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu mNACTEC, Biblioteca Nacional de Catalunya, Bletchley Park, Computer History Museum, Deutsches Museum, Museo Arqueológico Nacional, IBM, La Vanguardia, Teresa Llordes, Museo Nacional de Ciencia y Tecnología, Repsol Petróleo S.A, The Charles Babbage Institute i US Army Assessoraments i treballs preparatoris | Josep Balsach Peig (eines i màquines de càlcul), Marc Boada (museologia), Emblemma, Fargas i Garau (avant projecte), Stefania Farina - Macula, Carme Puche i Pau Senra - Kdv (museologia), Narcís Pou Fontanals (informàtica industrial), Marta Terès, Olga Tomàs (disseny gràfic) i Jordi Vidal Potau (equips de Telesincro) Disseny, Producció i Muntatge | Manterola División Arte, S.A. Interactius | Bermac i Ydreams Plataforma entorns on-line | Cocografic. Comunicació creativa Activitats | RE-CREA i Jordi Regalès Comunicació | Cap Sunion / Clipmedia Comunicació i InterMèdia Gdc Revisió de català i traduccions | Termcat

2


‘L’ordinador és una màquina programable que

respon a un sistema d’instruccions,

segons

unes

normes,

que

es

poden

emmagatzemar en una memòria per a ser executades.’ ‘Model von Newman’, John von Neuman (Budapest, 1903 – Washington, 1957) La seva definició d’ordinador continua vigent avui en dia

3


Dona utilitzant una perforadora en la vuitena dècada del segle XIX, els inicis d’IBM. Font: IBM Corporate Archives

4


Índex Presentació

pàg. 7

L’exposició

pàg. 8

Àmbit 0. introducció

pàg. 9

Àmbit 1. Xifres i càlculs

pàg. 10

Àmbit 2. El càlcul mecànic

pàg. 11

Àmbit 3. Les tabuladores: el gran problema del cens

pàg. 12

Àmbit 4. La guerra

pàg. 13

Àmbit 5. L’ordinador s’obre al món

pàg. 14

Àmbit 6. Connecta amb la ciència

pàg. 15

Àmbit 7. La gran revolució s’integra a l’empresa

pàg. 16

Àmbit 8. L’ordinador personal

pàg. 17

Àmbit 9. Present i futur

pàg. 18

Mapa de l’exposició

pàg. 19

Els interactius

pàg. 20

El projecte web

pàg. 23

Les activitats vinculades

pàg. 26

5


6


Molts creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat, els orígens de l’ordinador es troben al voltant del V mil·leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra. A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica. L’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, de més de 1500 m², repassa la història de l’ordinador, des de la gènesi fins a l'eclosió tecnològica actual, a través d'un recorregut visual amb una completa mostra de gairebé 150 instruments matemàtics i aparells, els més emblemàtics d’una col·lecció de més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important d’Europa. A més de desvetllar una part transcendental i molt poc coneguda de la nostra història, amb aquesta exposició es vol demostrar com l’enginy individual, lligat a les successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que avui en dia parlem de la societat de la informació. El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), és responsable de fomentar el coneixement de la història de la ciència, la tècnica i la industrialització de Catalunya a nivell nacional. Entre els seus objectius està preservar els béns del patrimoni industrial català; impulsar l'estudi de la història de la ciència, la tècnica i la industrialització de Catalunya; difondre els avenços tècnics i científics de la societat actual; promoure les vocacions científiques; i ser un lloc de trobada per a la comunitat. Així, amb aquesta exposició, complexa i pionera en la seva temàtica dins del món patrimonial, el mNACTEC demostra la seva ambició per aconseguir els seus valors fundacionals i la seva passió pel patrimoni tecnològic.

Eusebi Casanelles i Rahola Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

7


Exposició L’exposició està dividida en 9 àmbits, d’acord amb l’evolució històrica de l’ordinador, des dels seus orígens a l’antiguitat fins a la revolució tecnològica i digital dels nostres dies

8


àmbit àmbit

0 INTRODUCCIÓ Un audiovisual rep el visitant i l’endinsa en la història repassant-ne les grans fites:

La prehistòria, amb l’emergència del càlcul. Els primers assentaments neolítics amb les inicis de la mecanització del càlcul. La Xina del III mil·leni a.C., on ja s’utilitza l’àbac, tal i com avui el coneixem. L’Europa de principis del segle XIX, amb el desenvolupament tecnològic que permet fer càlculs complexos gràcies a l’aritmòmetre. L’any 1890 als EUA, amb el naixement del càlcul automàtic gràcies a la tabuladora d’en Herman Hollerith. La II Guerra Mundial, amb la invenció dels ordinadors per processar grans quantitats d’informació. Els anys 60 del segle XX, amb l’arribada de l’home a la lluna gràcies als mainframes. Els anys 70, amb la introducció de l‘ordinador en el món de l’empresa/laboral. Els anys 80, amb l’aparició de l’ordinador personal i de nous usos, com el joc. I l’actualitat, amb la convergència digital i la consolidació de la societat de la informació.

Tres oblees de silici a l’entrada de l’exposició, simbolitzen l’evolució tecnològica: de la sorra a la tecnologia més avançada

9


àmbit àmbit

1

XIFRES I CÀLCULS

El primer àmbit presenta el càlcul com a concepte, la seva història primigènia i la seva rellevància dins de la història de la humanitat i de les diferents societats. El càlcul (el llatí calculi, que significa pedra) neix en l’antiguitat amb les primeres civilitzacions mesopotàmiques, que utilitzaven pedretes o incisions fetes en pedra o fusta per fer càlculs senzills. La necessitat de calcular grans dimensions de terra, fer intercanvis comercials o fer càlculs complexes, forçarà l’aparició de mecanismes que facilitin la feina i l’evolució dels coneixements matemàtics. Aquestes són algunes de les fites més importants i que trobareu a l’àmbit:

▪ l’àbac, que servia per fer operacions aritmètiques i ja es coneixia a l’Egipte faraònic (III mil·leni aC) i l’ús del qual es va generalitzar a la Xina (1500 aC),

▪ l’astrolabi (III aC), un instrument de navegació que permetia calcular la latitud ▪ l’Ars Magna de Ramon Llull (1247), que planteja una complexa combinació de paraules i símbols que permetria fer interpretacions filosòfiques

▪ El Margarita Philosophica de Gregor Reisch (1503), utilitzat per a l’estudi universitari de l’aritmètica durant el segle XVI

▪ les varetes de Napier (1614), resultat del descobriment del logaritme per John Napier i que permetia fer multiplicacions i divisions

▪ els regles de càlcul (1620), eina bàsica dels enginyers fins a l’aparició de les primeres calculadores electròniques cap al 1960

▪ el rellotge calculador de Wilhem Schickard (1623), la primera calculadora mecànica de la història

Còpia facsímil de l’astrolabi carolingi, l’astrolabi llatí més antic que es coneix, documentat a Barcelona al segle XI, i actualment conservat al Musée de l'Institut du monde arabe. La reproducció va ser feta a la Monnaie de París i tan sols n’hi ha quatre més a tot el món. (17 x 16 x 1cm)

10


àmbit àmbit

2

EL CÀLCUL MECÀNIC

Durant el segle XIX, l’evolució de les societats, amb el desenvolupament de la banca i del comerç, va crear la necessitat de construir estris de càlcul automàtic, primer en forma de prototips i després de forma industrial. Protagonitzen aquest període personatges obsessionats per facilitar, agilitzar i fer més eficaç el treball del càlcul, com en Blaise Pascal, creador de la primera màquina que suma i resta mecànicament, en Charles Babbbage, creador de la ‘màquina analítica’ de Babbage, que va impactar en la política i la revolució social europea de mitjans XIX, o l’Ada Lovelace, creadora del primer programa informàtic. A la sala, s’exposen fins a 17 exemples de les primeres màquines que es van crear per fer càlculs automàtics. Entre elles, destaca molt especialment l’aritmòmetre de Thomas de Colmer, una màquina d’engranatges que podia sumar, restar, multiplicar i dividir. Es va presentar a l’Exposició Internacional de Londres de 1862, on va rebre reconeixement mundial, i en un any es van vendre més de 1000 unitats i va ser imprescindible durant 100 anys.

Calculadora Brunsviga (1927 - 1946). Se’n van fabricar fins l’any 1964, quan la competència de les màquines electròniques ja era massa forta. (13 x 30 x 17 cm)

Calculadora ‘La Millionaire’, amb sistema de classificació directa (1913). Es va fabricar de 1893 a 1935 (18 x 65 x 29 cm )

11


àmbit àmbit

3

LES TABULADORES: EL GRAN PROBLEMA DEL CENS

L’any 1790 es realitza el primer cens poblacional als EUA. El recompte es fa manualment, la qual cosa converteix el procés en feixuc, lent i molt car –es trigava uns 10 anys, moment en què calia actualitzar les dades i, per tant, començar de nou. Cent anys més tard, un antic treballador de l’Oficina Censal resol el problema creant una màquina capaç de fer el recompte de forma automàtica: la tabuladora, un aparell electromecànic que efectuava càlculs senzills de tipus estadístic, nòmines, etc. mitjançant la lectura de targetes perforades. La tabuladora de Herman Hollerith suposà tota una revolució: l’any 1890 es calcula el cens americà en només 6 setmanes i s’estalvien 5 milions de dòlars. Gràcies al seu èxit, Hollerith va fundar la Tabulating Machine Company, considerada la primera companyia informàtica de la història. A la sala d’exposicions, destaquen el Conjunt de Tabuladora SAMAS i el Conjunt UR IBM, successores i competidores de la d’en Hollerith, a més d’una perforadora de fitxes d’IBM.

Conjunt SAMAS. Tabuladora electromecànica que tenia com a funció la suma i emmagatzematge de magnituds numèriques per diferents conceptes comptabilitzades a partir de fitxes perforades

12


àmbit àmbit

4

LA GUERRA

Les necessitats de càlcul s’incrementen excepcionalment durant la II Guerra Mundial, la qual cosa provoca la creació dels primers grans ordinadors de la història: ▪ el COLOSSUS, basat en les idees de l’Alan Turing i ubicat al centre del servei secret britànic de Bletchley Park, tenia per objectiu desencriptar els missatges secrets del bàndol alemany. ▪ l’ENIAC, desenvolupat per l’exèrcit nord-americà i amb capacitat de fer prop de 5000 sumes i 300 multiplicacions per segon, resolia el problema dels càlculs balístics. ▪ l’EDVAC, creat sota la supervisió de John von Neumann, va superar les capacitats de l’EINAC i va tenir un paper important en el desenvolupament de la bomba atòmica.

Les dimensions d’aquests ordinadors impossibiliten la seva exposició, però el visitant podrà conèixer-los a partir d’un audiovisual i d’una rèplica de la màquina Enigma, instrument d’encriptació de missatges al servei del bàndol alemany que, tot i tenir unes dimensions molt més petites, tenia més de 456.976 combinacions en cada una de les 24 possibles posicions i els va ser de gran utilitat.

Rèplica de la màquina enigma cedida pel al mNACTEC Ministerio de Defensa en dipòsit temporal (2010/2011) per a la seva exposició. Model D (el model més avançat dels models comercials). (40 x 28 x 30 cm)

13


àmbit àmbit

5

L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN

Acabada la guerra, els tècnics i científics que van crear els primers grans ordinadors tornen a la universitat i a la indústria, fora de l’àmbit bèl·lic. Al servei de les empreses d’electricitat i electrònica, comencen a fabricar ordinadors per a la població civil, principalment empreses de serveis que realitzaven càlculs a mida, estadístiques, etc. per a empreses o institucions que ho necessitaven.

L’ordinador ‘civil’ evoluciona ràpidament: ▪ Ordinadors de primera generació. Són els primers ordinadors del mercat. Es construïen amb vàlvules de buit, eren de grans dimensions, molt cars, amb memòries molt petites (1Kb) i generaven un gran consum d’energia i producció de calor. ▪ Ordinadors de segona generació (1950/1960). Incorporen transistors, que incrementen la velocitat i redueixen espectacularment el consum d’energia, i memòria de ferrites, que amplia la capacitat. ▪ Ordinadors de tercera generació (mitjan 1960). Els circuits integrats reduïren costos i multiplicaren per 6 la velocitat de càlcul.

A l’exposició trobem la família d’ordinadors GE-BULL 415, de segona generació, que fou el primer sistema rigorosament planificat per l’empresa General Electric per a la introducció de l’ordinador al mercat. L’any 1965 es va instal·lar un conjunt a Barcelona, a l’empresa Seresco, una de les pioneres en el sector dels centres de càlcul.

Conjunt BULL GE 415. L’empresa francesa BULL va ser una peça fonamental del “Plan Calcul” (General DeGaulle), que pretenia minimitzar la dependència tècnica europea en front dels EUA. Més tard, fou adquirida per General Electric.

14


àmbit àmbit

6

CONNECTA CONNECTA AMB LA CIÈNCIA

Les infinites possibilitats de càlcul dels ordinadors aviat es van aplicar a l’àmbit científic, conformant una nova espècie d’ordinadors pensats i dissenyats per realitzar càlculs i variables aplicades a l’enginyeria o la ciència espacial, permetent, per exemple, l’arribada de l’home a la lluna. Aquests ordinadors també foren els primers a introduir-se en l’àmbit universitari. La utilització de l’ordinador per part de la societat civil força que s’adapti a les seves necessitats i que evolucioni. Així, mentre l’ordinador digital donava servei al món empresarial per resoldre problemes o tasques comptables i administratives (nòmines, facturacions, etc.), l’ordinador analògic servia a la comunitat científica gràcies a la seva capacitat per resoldre equacions de càlcul complexes (d’òrbites, estructures, etc.) i per recrear matemàticament el comportament de tota mena de sistemes físics. La diferència entre l’un i l’altre rau en els diferents llenguatges de programació emprats. A l’exposició trobem l’EAI PACER, un model analògic d’un dels fabricants d’ordinadors més importants dels anys 50 i 60 i que va destacar en projectes científics com els aeroespacials de la NASA. També trobem l’IBM 1130, un dels últims ordinadors exclusivament científics que es van crear. Tot i que l’ordinador analògic va protagonitzar fites tan importants com la cursa espacial, l’ordinador digital el desbancaria finalment gràcies a les seves majors prestacions en precisió, velocitat i capacitat de càlcul.

Conjunt EAI PACER. Modelava gràficament el comportament de materials o objectes sotmesos a esforços, càrregues o velocitats variables (ex. un pont, les marees o l’òrbita d’un satèl·lit)

15


àmbit àmbit

7

LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A L’EMPRESA

A mitjan dels anys 60 els ordinadors ja són instruments necessaris a la majoria d’empreses, tant a les grans com a les petites, la qual cosa provoca l’emergència de la formació reglada en estudis d’informàtica i d’una nova generació d’especialistes: els informàtics. Les empreses més grans utilitzen els anomenats mainframes: ordinadors molt potents, de grans dimensions, de difícil manteniment i molt cars, motiu pel qual les empreses els lloguen en comptes de comprar-los. L’ IBM 360, el primer ordinador de tercera generació del mercat, és el model més emblemàtic d’aquest període i es pot contemplar a l’exposició Amb aquest model, IBM iniciava la producció d’ordinadors en famílies compatibles i escalables i aplicava el concepte ‘arquitectura de sistema’, amb possibilitats de desenvolupament i creixement continuats, independentment dels canvis tecnològics. El Sistema 360 va suposar un esforç tècnic de desenvolupament molt complex per a la seva època i l’èxit aclaparador va donar el lideratge indiscutible del sector a IBM. Les petites i mitjanes empreses faran servir els miniordinadors: més petits, més fàcils d’utilitzar i de programar, que consumien menys recursos i que sovint complien una única tasca (facturar, processar text, comptabilitzar, etc.). Les empreses industrials incorporaren l’ordinador com a controlador de processos a temps real, cosa que va suposar una vertadera revolució en l’activitat productiva.

Conjunt IBM 360. Ordinador pioner de la 3a generació el 1964. Va ser el primer ordinador a utilitzar la paraula byte per indicar un grup de bits, i una arquitectura que a partir d’aquest model van seguir tots els grans ordinadors (o mainframes) d’IBM.

16


àmbit àmbit

8

L’ORDINADOR PERSONAL

Els anys 70 i 80 del segle XX veuen néixer l’ordinador personal (Personal Computer) fruit de la rebel·lió d’uns quants joves tècnics i fanàtics de l’electrònica digital que volien lluitar contra l’establishment de les grans empreses tecnològiques. Amb ell, l’ordinador arriba a la llar. Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne van fundar Apple l’any 1976 per vendre l’Apple I per 699,66 dòlars. Es tractava d’un kit format per una placa base amb processador, memòria i xips diversos que acomplia tres úniques funcions: processar textos, processar càlculs i... jugar! -al Pong, Pacman, Space invaders, Tetris, etc. As anys 80, IBM i Microsoft comercialitzen el PC-DOS, amb un estàndard de sistema obert que va permetre l’entrada al mercat de centenars de fabricants. La conseqüent baixada de preus fruit de la competència i la generalització del joc entre els joves van permetre l’arribada de l’ordinador a l’àmbit domèstic. En aquesta mateixa època, finals dels anys 80 i 90, es comença a desenvolupar el projecte World Wide Web (Internet) i es crearà l’HTML i l’HTTP basant-se en l’experiència de creació del mòdem els anys 60. Permetia la interconnexió entre ordinadors per via telefònica, i gràcies a xarxes com ARPENET, per a la transmissió de dades de caràcter militar i universitari, i a la tecnologia TCP/IP.

Ordinador

APPLE IIe. Versió de l’Apple II (1977), un

Commodore 64. Ordinador personal

original (i precursor) del ‘persona

dels primers microordinadors fabricats en

llançat l’any 1982

computer’, creat per introduir-se

sèrie en grans volums i inici de l’èxit

de manera ràpida al mercat dels

imparable de la cia. Apple. Tenia 64 kB de

ordinadors de gamma baixa.

memòria.

PC-DOS (1981/1987).

17


àmbit

9

PRESENT I FUTUR

Actualment vivim el moment de la gran revolució digital: telefonia d’última generació, tablets, netbooks, ebooks, etc. formen part essencial del nostre dia a dia. És el moment de la societat de la informació, de les xarxes socials i de la convergència digital. La tecnologia informàtica ha trencat milers de fronteres i s’ha incorporat de manera extensiva en tots els sectors d’activitat. Navegar per Internet, programar una rentadora, reparar un vehicle, controlar l’stock d’un magatzem, la domòtica de la llar.... què fem avui en dia que no requereixi de la informàtica?

Paral·lelament, els grans mainframes (o supercomuptadors) continuen existint i són imprescindibles per a la gestió de grans volums de dades que requereixin altíssimes prestacions de fiabilitat i seguretat, com per exemple a les administracions públiques o els sistemes bancaris. Al servei del món de la recerca i del coneixement, supercomputadors com el MareNostrum són capaços d’elaborar el mapa del genoma humà o desxifrar les claus del canvi climàtic, per exemple. Tot plegat, ens fa qüestionar-nos sobre ‘L’enigma de l’ordinador’: Quin és el futur dels ordinadors? Quins són els límits d’aquesta tecnologia? Què ens espera en el futur? A quin model de societat ens duen?

Conjunt IBM ES-9030. Exemple dels mainframes actuals, resultat de la combinació de la tecnologia dels anteriors grans sistemes amb els avenços associats amb els ordinadors personals, com l’ús intensiu dels microprocessadors tant en mòduls d’ordinador com en perifèrics. Aquestes tecnologies han permès aconseguir grans capacitats d’emmagatzematge, velocitat i fiabilitat en la gestió de dades.

18


Mapa de l’exposició

19


Interactius A través del joc, 8 interactius apropen permeten al visitant conèixer a fons els components que han protagonitzat l’evolució de la història de la informàtica

20


1

Descobreix la història de les matemàtiques a

través del joc ‘Càlcul matemàtic i cultura’ amb la TAULA MULTITOUCH

2

Saps sumar amb l’ÀBAC, un dels

instruments de càlcul més antics del món?

3

Escriu missatges secrets amb la màquina

ENIGMA, la mateixa que va utilitzar el bàndol alemany durant la II Guerra Mundial

4

Saps que el RELÉ és el que et permet obrir o tancar un interruptor per tal que passi o

no la corrent?

5

Saps com calcular el teorema de Pitàgores?

Descobreix el XIP, un petit element electrònic que executa funcions programades

21


6

Saps quina informació codificada pot llegir

un ordinador? Descobreix el TRANSISTOR, i aprèn a escriure en codi binari.

7

Saps

quina

velocitat

un

MICROPROCESSADOR, el rei de la velocitat i de la capacitat?

8

Mou un BRAÇ ROBÒTIC

d’1,5 metres d'ample per 1,5 metres d'alt a una velocitat de 5m per segon i dibuixa formes geomètriques senzilles amb un sensor làser

22


Projecte WEB A més, de fer accessible l’exposició a aquelles persones que no puguin desplaçar-se fins al museu, el projecte web amplia els continguts sobre la història de la informàtica i permet dur a terme activitats participatives en l’entorn virtual

23


És molt més que el web de l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, es tracta d’un espai virtual que pretén acostar les noves tecnologies al món de la museografia, un espai únic en sí mateix que combina l’experiència virtual amb la navegació exhaustiva i la recerca i descàrrega de continguts. El web té per objectiu facilitar a usuaris i visitants la comprensió dels avenços, esdeveniments i personatges que expliquen la història de la informàtica, permetent un accés multidimensional, adaptat als diversos perfils, des d’escolars a especialistes, universitaris, experts en història de la informàtica, periodistes o simples visitants. L’espai expositiu és limitat en l’espai i en el temps i, en aquest sentit, el web és un complement perfecte: permet l’accés a l’exposició en tot moment des de qualsevol punt amb connexió a Internet. S’hi pot trobar el fons documental de l’exposició, amb accés a tota la bibliografia i informació utilitzada, la col·lecció completa d’objectes patrimonials i un espai de dinamització i interacció amb jocs com els dels interactius i un trivial, eines participatives, contingut multimèdia com conferències, vídeos, etc. i xarxes socials per tal que cadascú digui la seva i pugui formar part de l’exposició.

Home de la pàgina web de l’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’

24


Jocs interactius

Per divertir-te

Per saber-ne més,

investigar un tema a fons

Informació

conèixer curiositats o

Per compartir experiències, opinions, etc.

Xarxes socials

i connectar-te amb el món

Per deixar la teva empremta

Forma part de l’exposició

25


Activitats Diverses activitats de diferents tipus , aproparan al visitant als continguts alhora que l’ajudaran a veure-la de manera mÊs amena

26


VISITES GUIADES a l’exposició per a públic general durant el primer trimestre de 2012. Activitat gratuïta. BITS & BITES és una activitat de cap de setmana per a famílies amb nens i nenes a partir de 8 anys. És un joc participatiu d’uns 40 minuts de durada en què petits i grans es disfressen de BIT per aprendre què és i com funciona el llenguatge binari. Activitat gratuïta.

Repassarem les anècdotes, els personatges i els objectes més emblemàtics de la història dels ordinadors a través del cinema amb un cicle d’estiu de CINEMA A LA FRESCA. Juliol de 2012 (7, 14, 21 i 28 de juliol). A la Terrassa del museu. Activitat gratuïta.

Una JORNADA de tecnologia informàtica i patrimoni amb els col·laboradors de l’exposició per conèixer com ha estat el procés de restauració de les peces, les cessions que s’han fet, la concepció de l’exposició, la producció museogràfica, etc. Abril de 2012

‘La NIT DELS MUSEUS, la música omple el mNACTEC’, una jornada jove sobre creació i gaudi de música electrònica. El 19 de maig de 2012. Activitat gratuïta.

Coneixerem les darreres innovacions tecnològiques a Catalunya en un CICLE de presentacions de tecnologia digital d’empreses: Tecnologia digital a la mà. Els dies 26 d’abril, 21 de juny, 18 d’octubre i durant la Setmana de la Ciència 2012 (18 a 25 de novembre). Activitat gratuïta.

Parlarem d’actualitat i compartirem opinions en una JORNADA sobre Ordinadors i Innovació tecnològica amb la col·laboració de Schneider i UNED. El 27 de setembre de 2012. Activitat gratuïta.

Informació sobre dates, horaris i qualsevol altra consulta al web www.mnactec.cat o al tel. 93 736 89 66

27


, 1903 – Washington, 1957) La seva definició d’ordinador continua vigent avui en dia

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) Rambla d’Ègara 270 · 08221 TERRASSA www.mnactec.cat · Tel. 93 736 89 66 Àrea de Difusió Joan Muñoz, cap de l’àrea de difusió del mNACTEC Tel. 93 736 89 66 ext. 17947 difusio.mnactec@gencat.cat

28

Exposició 'L'enigma de l'ordinador' 2012/2014  

Dossier de premsa i general de l'exposició 'L'enigma de l'ordinador', inaugurada el 24 de gener de 2012 i amb una durada prevista de 2 anys....

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you