Issuu on Google+

1.Definició hardware i software. El hardware és el conjunt de tots els elements físics que componen un ordinador, es a dir, la part tangible. El software és el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que executen els circuits elèctrics de l’ordinador, permeten que l’ordinador faci la funció que se li encomana.

2.Elements d’un ordinador des d’un punt de vista físic(definicions). ● Definició i elements del sistema operatiu. El sistema operatiu és un conjunt de programes que permeten la comunicació de l’usuari amb l’ordinador i gestiona els recursos de manera eficient. -Unitat central de proces(UPC): controla l’ordinador i processa les instruccions. ● Unitats aritmeticològia(UAL):processa dades i fa operaciones simples(sumar,restar...). ● Unitat de control(UC):genera senyals per activar elements de l’ordinador segons les instruccions. ● Registres:és una memòria interna del processador que ens proporciona dades aritmeticològiques i emmagatzema el resultat de les operacions. -Memòria principal:emmagatzema dades en llenguatge binari(0 i 1) i s’accedeix mitjançant la UPC.És de lectura i escriptura. -Busos: canals(cables...) per on viatgen instruccions,dades i senyals en les unitats físiques de l’ordinador. -Perifèrics:envien i reben informació de l’exterior a l’ordinador i a la inversa. ● Perifèrics d’entrada:permeten introduir informació (teclat,ratolí...).

● ●

Perifèrics de sortida:dispositius per extreure informació de l’ordinador(impressora,altaveus...) Perifèrics d’entrada i de sortida:envien i reben dades de l’oridnador (USB,targeta de so...).

3.Classificació del software (posar exemples). ● Software de sistema: Sistema operatiu (microsoft windows, linux) i drivers(realtek high definition audio, webcam delux) ● Software de desenvolupament: Java, Pascal, Cobol... ● Software d’aplicació: processadors de textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet...


4.Definició de xarxa. Avantatges de treballar en xarxa.Definició de targeta de xarxa. Una xarxa informàtica és un conjunt d’ordinadors interconnectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos i informació. Avantatges de treballar en xarxa: - Possibilitat de compartir perifèrics, com ara impressores, plòter... - Possibilitat de compartir informació mitjançant bases de dades. - Eliminació de dades disperses als ordinadors. - Possibilitat de disposar d’un control d’usuaris més exhaustiu. - Possibilitat de disposar de còpies de seguretat més ràpides i segures. La targeta de xarxa o NIC, és un dels elements fonamentals en la composició de la part física d’una xarxa d’àrea local. Cada targeta de xarxa permet configurar l’ordinador on s’instal·la i afegir-lo a la xarxa d’àrea local. 5.Tipus de xarxes segons l’extensió. Clau WEP. Segons l’extensió de les xarxes,distinguim: ● PAN: la seva extensió és de pocs m. permet connectar dispositius a un ordinador via Bluetooth. ● LAN: la seva extensió abraça un edifici, útil per a aules d’informàtica i oficines. ● CAN: la seva extensió arriba a diversos edificis de la mateixa universitat. ● MAN:la seva extensió abraça diversos edificis d’una mateixa àrea metropolitana. ● WAN: la seva extensió arriba a edificis de localitats,províncies i fins països diferents. La clau WEP és un sistema xifrat com a protocol de xarxes Wireless que ens permet xifrar la informació que es transmet mitjançant claus de 64 o 128 bits. 6. Tipus de xarxes segons la disposició física dels cables amb fotos ( o esquemes).Avantatges i inconvenients de cadascuna. Tipus de xarxes segons la disposició física: - Topologia en arbre: AVANTATGES ● Cablejat punt a punt per segments individuals. INCONVENIENTS: ● La mesura de cada segment ve determinada pel tipus de cable utilitzat ● Si es ve abaix el segment principal tot el segment es ve abaix. ● És més difícil la configuració.


- Topologia en estrella AVANTATGES: ● Instal·lació ràpida ● Si falla un segment de la xarxa, no influeix a la resta ● No n'hi han problemes de col·lisió de dades ● Té més seguretat INCONVENIENTS: ● Si n'hi ha un error del concentrador principal, influirà a tota la xarxa ● Nombre de nodes limitat pel concentrador ● Molta longitud de cable

- Topologia en anell AVANTATGES: ● Poca longitud de cable. INCONVENIENTS: ● Si un node falla, la xarxa sencera també. ● Nombre de nodes limitat pel concentrador ● Les comunicacions no són iguals de ràpides.


- Topologia en bus AVANTATGES: ● Fàcil d'utilitzar ● Utilitza poc cable INCONVENIENTS: ● Si el cable deixa de funcionar, la xarxa no funcionarà. ● És més car ● Seguretat: tothom esta connectat al mateix cable, és a dir, ● que tots poden accedir a la informació de la resta.

Definició i comparació de switch (commutador) i hub (concentrador). El switch ens permet connectar diveros dispositius de xarxa(ordinadors,impressores de xara...)i crear topologies estrella. Disposa de ports per als dispositius de xarxa,anomenats boques, i depenent de quin dispositiu estigui connectat i en quin por,. genera una taula que manté en la memòria. D’aquesta manera podem seleccionar directament el destinatari de la informació. El hub és el nom que rep el switch o concentrador quan no disposa de la capacitat necesària per a generar la taula ,quan passa aixó envia la informació de destinació per mitjà de tots els seus ports, per la qual cosa és menys intel.ligent. Mitjans de transmissió (aire i cables).Hardware necessari per fer connexions amb cadascun . -Cables: els més utilitzats són els aparells trenats, que consisteixen en quatre parells de fils trenats de manera independent i entre ells, recoberts d’una capa aïllant externa. -Aire: necessitem instal·lar dos components hardware en la nostra xarxa: · d’una banda, una targeta de xarxa sense fil a través del port USB · i d’altra banda, un punt d’accés sense fil connectat a switch sense fil, que s’encarregarà de recollir tots els senyals i distribuir-los per a la xarxa. Hardware necessari per connectar-se a internet. Si tenim un ordinador aïllat, que no pertany a cap xarxa necessitem per a poder connectar-nos a internet un mòdem que s’encarregarà de modular i demodular els senyals de l’ordinador.

Si l’odinador que volem connectar es troba en una xarxa d’àrea local(LAN) l’haurem de configurar amb els elements necessaris en cada cas(hub,switch,punts d’accés sense fil...) i afegir un encaminador, que ens permetrà connectar la nostra xarxa LAN a Internet.


Xarxes sense fil. Connexions wireless SSID. Les xarxes sense fil o Wireless són xarxes d’àrea local que es caracteritzen perquè el mitjà de transmissió que utilitzen és l’aire, amb l’estalvi important en cable suposa interconnectar diversos equips per a formar una xarxa. Les tecnologies més destacades són: ● Infrarojos: permeten la comunicació de dos equips (mòbils,portàtils)mitjançant leds infrarojos per a enviar poques dades a baixes velocitats de transmissió. Per a poder dur a terme l’operació l’emissor i el recepetor s’han de veure. ● Bluetooth: és una tecnologia d’ús personal que permet integrar dispositius dins d’una xarxa local i accedir a la seva memòria. La velocitat de transmissió és de 400Kbps i l’abast entre dispositius de 10 i 20 m. ● Wi-Fi: és un sistema amb la capacitat de connectar hosts( impressores...) a la xarxa com a mitjà de transmissió de l’aire . El SSID és un nom que va inclòs en tots els paquets d’una xarxa inalàmbrica Wi-Fi per a poder identificar-los com a part d’aquella xarxa. El codi consisteix en un màxim de 32 caràcters que normalment son numèrics, encara que l’estàndar no ho especifica, per tant pot consistir en qualsevol caràcter. Tots els dispositius inalàmbrics que intenten comunicar-se entre si han de compartit el mateix codi SSID. 7.Protocols de xarxa a Windows. L’adreça IP. Els protocols de xarxa que proporciona Windows XP són els següents: ● Protocol NetBEUI: és un protocol de xarxa molt senzill i fàcil d’usar, desenvolupat per Microsoft al principi de la dècada dels 90 per als sistemes operatius Windows 95 i Windows NT. És utilitzat per xarxes d’àrea local sense possibilitat de comunicació amb altres xarxes locals. ● Protocol IPX/SPXI: dissenyat per l’empresa Novell per a les seves xarxes locals NetWare, Microsoft el va incorporar en els seus sistemes operatius i, a més, ha creat un protocol compatible amb aquests anomenat protocol NwLink. ● Protocol TCP/IP: és el protocol utilitzat per a tots els ordinadors que es connecten a Internet. Està compost per altres dos protocols principals que són el TCP i l’IP. Consta de cinc capes o nivells: - Nivell 5 (aplicació): aquí s’inclouen protocols destinants a proporcionar serveis software a l’usuari com: · HTTP: usat pels servidors web per mostrar el contingut de les pàgines. · FTP: permet la tranferència de fitxers, s’utilitza amb freqüència per actualitzar pàgines web en servidors remots. · SMTP: és el protocol usat en l’intercanvi de correu electrònic entre servidors. · POP: protocol que emmagatzema els missatges de correu electrònic en un servidor de correu per a la seva lectura posterior. · TELNET: permet la connexió a una aplicació remota des d’un altre ordinador. - Nivell 4 (transport): aquest nivell és l’encarregat de recollir la informació del nivell superior(aplicació) en format binari i la fa arribar al destinatari. - Nivell 3 (xarxa): en aquest nivell es porten a terme dues funcions principals: 1. Identificació de les estacions origen i destinació mitjançant les adreces IP, que és una seqüència de quatre nombres separats per punts, cadascun dels quals pot contenir un valor d’entre 0 i 255 i que identifica cada ordinador dins de la xarxai és únic.


2. L’encaminament de la informació, dividida en paquets, cosa que garanteix que els conjunt de paquets que formen la informació arribin al destinatari corresponent correctament. - Nivell 2 (enllaç): en aquest nivell es porten a terme totes les tasques de control de la comunicació i, a més, garanteix una comunicació lliure d’errors entre l’emissor i el receptor controlant el flux de dades. - Nivell 1 (físic): aquí s’especifiquen els aspectes elèctrics, connectors i característiques dels mitjans de transmissió, i es porta a terme la transmissió dels bits d’informació a través del canal.


Informática 4esoA