Issuu on Google+


La Mesa de treball amb suport atén 1.167 persones

http://treballambsuport.caib.es

L A MESA DE TREBALL

Persones ateses segons sexe

AMB SUPORT ATÉN 1.167 PERSONES

Homes

Dones

564

48,3%

1.167

100%

603

Total

51,7%

Persones ateses segons edat

16-24

337

29,9%

30-34

190

16,3%

25-29

197

35-45 > 45

Total

16,9%

250

21,4%

193

16,5%

1.167

100%

Persones ateses segons tipus de discapacitat

Discapacitat intel·lectual

D

Amb problemàtica de salut mental

Pel que fa als trams d’edat dels usuaris dels programes de treball amb suport, els més joves han estat els usuaris majoritaris, amb un total de 337 peticions, formulades per persones que tenen entre 16 anys i 24. Tot seguit se situa el tram d’edat dels 35 anys als 45, amb un total de 250 persones.

Crèdits

En relació amb el tipus de discapacitat dels usuaris, destaca el fet que un total de 417 persones presenten alguna discapacitat intel·lectual, mentre que el nombre de persones amb algun tipus de discapacitat física ha estat de 204.

2

Horitzó Laboral. Full informatiu del treball amb suport a les Balears Edició: Mesa per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat amb necessitat de suport. Consell de redacció: Agnès Melià (Aspas), Aina Coll (Coordinadora), Fina Pons (Amadip.esment), Assumpta Tebé (Gira-sol), Bernat Calafat (Ajuntament de Palma), Jaume Mateu (Gesma), Pep Nula (Aproscom), Nana Fuster (Imas), Fernando Oliver (Isla), Eugènia Crespí

Joves amb NEE**

Total

417

35,7%

141

12,1%

101

8,7%

7

Discapacitat sensorial Multidiscapacitat

17,5%

152

Discapacitat auditiva

urant l’any 2007*, els programes de la Mesa de treball amb suport han donat atenció personalitzada a un total de 1.167 persones. D’aquestes persones, un total de 564 són dones, mentre que el nombre d’homes és un poc superior: són un total de 603.

204

145

1.167

Període 2007

13,0% 0,6%

12,4%

100%

Nombre de treballadors

728

Total contractes nous

491

Contractes mantinguts

367

Contractes renovats

88

Contractes indefinits

262

Persones en recerca

209

Contractes vigents

511

Persones d’alta

% de contractes indefinits sobre el total de contractes % de persones en recerca a data 31 d’octubre

88

30,53% 17,90%

(Ajuntament de Calvià), Maria Salvà (Intress), Lurdes Florit (Coordinadora de Menorca), Carlos Lara (Consell Insular d’Eivissa i Formentera), Joan Miquel Fiol (Soib), Andrea de Llanos (Consell Insular de Menorca). Redacció i disseny: Inrevés SLL Impressió: amadip.esment Dipòsit legal: PM-1773-1997

*Persones ateses de data 2 de novembre de 2006 fins 31 d’octubre de 2007 **Joves amb necessitats educatives especials

Discapacitat física


http://treballambsuport.caib.es

Entrevista

ENTREVISTA A JAUME GARAU, PRESIDENT DE L’INSTITUT MALLORQUÍ D’AFERS SOCIALS Quines línies d’actuació impulsa l’IMAS respecte a la inserció sociolaboral dels col·lectius de persones amb discapacitat? La principal línia d’actuació de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials en aquest camp la trobam al programa Ergon. Es tracta d’un servei d’orientació específic inclòs dins la Xarxa d’Orientació Laboral del SOIB, cofinançat per l’IMAS i la Conselleria de Treball i Formació. La finalitat és que la gent amb qualque tipus de discapacitat pugui optar a la integració laboral amb les màximes competències. Dins aquesta iniciativa es duen a terme cursos de formació d’ajudant de cuina, de jardineria o polivalents, en els quals es combina la feina teòrica i pràctica i que tenen resultats molt profitosos per aconseguir l’objectiu del programa.

El Programa Ergon (període del 200507), ha atès 338 persones; d’aquestes, 180 han estat inserides en un lloc de feina del mercat ordinari i 73 han participat en les accions formatives específiques Com es valora la integració sociolaboral d’aquestes persones? El treball que desenvolupen dia a dia, una vegada realitzat el programa, és la clau que ens facilita la millora de les seves expectatives de futur i ens permet potenciar la dimensió de la independència laboral, social i econòmica. La millor valoració és el resultat: veure com, a la seva vida diària, han augmentat la seva autonomia sociolaboral i participen activament en iniciatives de la comunitat. A més, el professional, ja sigui el preparador laboral o el preparador social, intenta desenvolupar noves iniciatives i estratègies per potenciar que els treballadors i les treballadores amb alguna discapacitat prenguin decisions. És a dir, que les decisions i eleccions que afecten la seva projecció de futur siguin realment preses pels usuaris, en la mesura de les seves possibilitats. En línies generals, en què consisteix el programa Ergon? És un programa global d’inserció que es proposa promoure i facilitar que persones amb discapacitat psíquica, física i/o sensorial puguin optar a la integració labo-

ral en el mercat ordinari i a una plena normalització social. El funcionament és que, a partir de la demanda de l’usuari, després del diagnòstic de la seva situació i circumstàncies, es dissenya un itinerari formatiu, professional i social, adreçant-lo cap als recursos disponibles més adients. L’objectiu final del programa Ergon és que el seu itinerari personalitzat d’inserció els permeti accedir al món laboral, de la mateixa manera que la resta de la població, proporcionant-los independència econòmica, millorant la seva qualitat de vida, ben igual que la resta dels ciutadans. La participació en la vida econòmica de la nostra societat els permet no ser una càrrega social i sí un valor actiu i útil. Dirigit i coordinat per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, en el programa intervenen altres entitats coexecutores: Coordinadora (Federació balear de persones amb discapacitat), ASPAS (Associació de Pares i Amics de Sords) i INTRESS (Institut de Treball i Serveis Socials). Aquestes quatre entitats ens coordinam i col·laboram per aconseguir millorar resultats en la inserció laboral del col·lectiu de persones amb discapacitat.

3


http://treballambsuport.caib.es

Entrevista Quants d’usuaris es beneficien aproximadament d’aquest programa? En el darrer període d’execució del Programa Ergon, (període del 2005-07), han estat ateses 338 persones, de les quals 171 eren persones amb discapacitat psíquica, 50 amb discapacitat física, 75 amb més d’una discapacitat, 30 amb discapacitat auditiva i 12 amb trastorn mental. D’aquests 338 usuaris atesos, 180 han estat inserits en un lloc de feina del mercat ordinari; 73 han participat en les accions formatives específiques; 33 han rebut suport en la formació laboral ordinària i 111 s’han beneficiat d’accions de suport social. Podríeu fer una valoració del servei que ofereix la Mesa de Treball amb Suport? La Mesa, com a agrupació d’entitats i administracions que treballen per a la inserció laboral de persones amb discapacitat amb necessitat de suport, aglutina estratègies conjuntes per millorar els resultats de la inserció laboral d’aquestes persones en el mercat ordinari. D’una banda, coordina la recerca de llocs de treball, realitza campanyes a actes de difusió conjuntes: taules rodones, rodes de premsa, disposa d’una pàgina web; i també duu a terme una formació contínua dels professionals que realitzen el suport a la inserció laboral, avalua anualment els resultat assolits i elabora propostes de millora, a més d’editar anualment la revista Horitzó Laboral. En aquests moments, som la província pionera quant a treball conjunt de les entitats que fan feina per a una mateixa finalitat. Això suposa donar una imatge de fortalesa davant l’empresari i la població en general, i fa possible que el treball amb suport sigui conegut i reconegut a totes les illes.

d’ara el nivell de suport respecte de la Mesa? Hem de recordar que el Consell promotor, juntament amb l’Ajuntament de Palma, proposaren en el seu moment signar un conveni de col·laboració amb diferents entitats aportant una quantitat econòmica per dur endavant els diferents projectes. I aquesta quantitat s’ha actualitzat i augmentat cada any, així com l’aportació d’un tècnic a la Mesa com a representant de l’IMAS. En aquest sentit, cal ressaltar que inicialment aquesta iniciativa començà amb 5 entitats, i actualment són 16, entre administracions i entitats sense ànim de lucre, les que participen de la Mesa. Com a projecte de futur, el que tenim molt clar és la intenció de donar suport institucional a totes les iniciatives que es duguin des de la Mesa, sempre amb l’objectiu de millorar la inserció laboral de persones amb discapacitat. Quins reptes de futur s’ha marcat l’IMAS pel que fa a les possibles actuacions en relació amb els col·lectius de persones amb discapacitat? La nostra voluntat és continuar amb els programes que en aquest moment tenen èxit de participació i resultats, i millorar-los en tot el que sigui possible. Una iniciativa que potenciarem i que és també molt beneficiosa dins aquest àmbit és la gestió de la reserva de places a la xarxa d’atenció a persones amb discapacitat. Cal esmentar, en aquest sentit, que si en 2007 teníem 1.284 places concertades per a aquest col·lectiu, en 2008 es veuran incrementades en 106, el que ha suposat un esforç pressupostari adient per enguany de quasi dos milions d’euros. Una altra opció de millora en aquest tipus d’actuacions que ens estam plantejant és ampliar el programa Ergon amb l’atenció a possibles treballadors amb malalties mentals a la part forana de Mallorca. També tenim la intenció d’establir algun tipus de col·laboració amb la Asociación Española de Empleo con Apoyo (AESE) en temes d’igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir al mercat de treball ordinari.

Cal comentar que, a part d’aquests programes, n’hi ha d’altres també molt fructífers enfocats cap a altres objectius concrets, i també necessaris. Són, per exemple, el de promoció per a l’accessibilitat, i del qual és Quin projecte de futur es una eina fonamental la Mesa d’Accessibilitat. Per una preveu i quin serà a partir altra banda, cal recordar que també es convoquen subvencions econòmiques per als col·lectius El 2008, les places a la xarxa d’atenció a de persones amb dispersones amb discapacitat es veuran capacitats, que supoincrementades en 106, el que ha suposat sen un important ajut un esforç pressupostari adient per per cobrir les seves enguany de quasi dos milions d’euros necessitats. Per tant, el balanç no pot ser cap altre que molt positiu.

4


http://treballambsuport.caib.es

Normativa

NORMATIVA

Contractació de persones amb discapacitat al mercat de treball ordinari TIPUS DE CONTRACTE

CONTRACTE INDEFINIT

INCENTIUS • Subvenció de 3.907 € jornada completa (reduït proporcionalment en cas de jornada a temps parcial) • Deducció de 6.000 € en l’impost de societats • Subvenció de fins a 901,52 € per adaptació del lloc de feina, sempre que el contracte sigui igual o superior a 12 mesos • Bonificació de les quotes empresarials de la Seguretat Social:

Mínim 3 anys En general Discapacitat Severa1

375 €/mes - 4.500 €/any 425 €/mes - 5100 €/mes

Dones 445 €/mes - 5350 €/any 495 €/mes - 5950 €/any

Majors de 45 anys 475 €/mes - 5.700 €/any 525 €/mes - 6300 €/any

A temps parcial les bonificacions es reduiran proporcionalment a la jornada laboral

CONTRACTE TEMPORAL DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ Mínim 12 mesos, màxim 3 anys (fins a dues pròrrogues de 12 mesos com a mínim)

• Subvenció de fins a 901,52€ per adaptació del lloc de feina, sempre que el contracte sigui igual o superior a 12 mesos • Bonificació de les quotes empresarials de la Seguretat Social:

En general Discapacitat Severa1

291 €/any - 3.500 €/any 341 €/any - 4.100 €/any

Dones i Majors de 45 anys 341 €/any - 4.100 €/any 391 €/any - 4.700 €/any

A temps parcial les bonificacions es reduiran proporcionalment a la jornada laboral

CONTRACTE DE FORMACIÓ Mínim 6 mesos, màxim 2 o 3-4 anys -segons conveni(fins a dues pròrrogues de 6 mesos com a mínim)

• Bonificació del 50% de la quota empresarial de la Seguretat Social • Subvenció de fins a 901,52 € per adaptació del lloc de feina, sempre que el contracte sigui igual o superior a 12 mesos

1. Si el treballador amb discapacitat està inclòs en algun dels següents grups: • Persones amb paràlisi cerebral, persones amb malaltia mental o persones amb discapacitat intel·lectual, amb un grau de minusvàlua igual o superior al 33 per cent • Persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvàlua igual o superior al 65 per cent

5


http://treballambsuport.caib.es

Web / Notícies d’interès

http://treballambsuport.caib.es Web de la Mesa de treball amb suport A la pàgina web hi podem trobar: • Les 15 entitats que treballen en la metodologia de Treball amb

Suport i formen part de la Mesa. Hi ha una introducció de cada entitat. • Les diferents modalitats de contractes bonificats per a la con-

tractació de persones amb discapacitat. • Tauló d’anuncis, on s’hi pengen:

– La informació sobre formació per a persones amb discapacitat. – Les diverses notícies referents a congressos, jornades, etc. • Presentació del que és el Treball amb Suport, quins objectius

té, quina metodologia utilitza, etc. • També hi trobem la revista Horitzó Laboral. • Bibliografia sobre diversos articles i documents que fan

referència al Treball amb Suport. • Diversos enllaços amb altres associacions espanyoles, euro-

pees i d’àmbit internacional que utilitzen la metodologia de Treball amb Suport. • Una galeria d’imatges. • Un document pdf amb les empreses col·laboradores de l’any

2003. • A més hi trobam el catàleg de serveis, vàries memòries de gestió,

el document amb els aspectes tècnics del Treball amb Suport.

NOTÍCIES D’INTERÈS

6

DECRET REGULADOR TAS

ACTE DE RECONEIXEMENT ALS EMPRESARIS

Després d’un llarg període de negociacions s’ha publicat per fi el Real Decret 870/2007, de 2 de juliol, que regula els programes de Treball amb Suport. Som conscients que, encara que en certs aspectes haurà de millorar-se, és una primera passa important perquè aquesta forma de fer feina sigui legalment reconeguda i es faci extensible a altres comunitats autònomes. La Mesa compta amb un dictamen-proposta sobre les aportacions en aquest Real Decret. El podeu consultar a la pàgina web: http://treballambsuport.caib.es/

El dia 26 d’abril d’aquest any es va celebrar un acte de reconeixement als empresaris, a l’Escola d’Hoteleria de la UIB. El conseller de Treball i Formació va lliurar una placa simbòlica a totes aquelles empreses de les Illes Balears que superaven el 5% en la contractació de persones amb discapacitat. La Mesa de Treball amb Suport considera que pot ésser un inici per a que aquest reconeixement sigui legalment reconegut.

FORMACIÓ DE TÈCNICS

AESE I EUSE

La formació contínua dels tècnics que formen part de les entitats de la Mesa és un dels grans reptes pels quals apostem. Durant el mes de març es van realitzar sessions formatives sobre “Actualització en Normativa Laboral” i durant el mes de desembre es durà a terme la trobada anual de tots els tècnics anomenada “Bones Pràctiques en Treball en Suport”.

Els dies 7, 8 i 9 de març del 2007 es va celebrar a València el VIII Simposi Internacional de Treball amb Suport organitzat per l’AESE (Asociación Española de Empleo con Apoyo) i durant els dies 14 i 15 de juny el VII Congrés Europeu de la EUSE (European Union of Supported Employment). Ja serà en el transcurs de l’any 2008 quan se celebri a Bilbao el IX Simposi organitzat per AESE. Esperam amb il·lusió la seva organització.


Entrevista

http://treballambsuport.caib.es

“PENS QUE DE VEGADES NOSALTRES NECESSITAM MÉS L’AJUDA D’UN EDUCADOR QUE ELLS” Joan Femenies és tècnic de prevenció de l’empresa de construccions Llull Sastre. Empresa que té contractats dos treballadors amb discapacitat intel.lectual Quina va ser la motivació per contractar treballadors amb discapacitat intel·lectual?

Troba, per tant, que falten canals d’informació per acostar aquest col·lectiu de treballadors a les empreses?

Per motius legals vàrem haver d’entrar en contacte amb amadip.esment i cobrir unes necessitats, ja que la llei ens obligava a cobrir-les. Aquest va ser un motiu inicial. Per part d’amadip.esment vàrem tenir tota l’ajuda que li vàrem sol·licitar i més en aquest cas. Tenim dos treballadors amb discapacitat intel·lectual des de fa dos anys.

Hi ha molta mancança, no ens n’arriba gens. L’única informació que vaig rebre va ser de forma indirecta: vaig haver de fer una feina en la qual vaig acabar en un despatx d’un senyor que és responsable d’amadip.esment. I va ser aquesta persona la que em va encaminar i em va donar tota una informació que vaig necessitar. I arran d’aquí vàrem fer aquest acord que mantenim.

Quines feines fan aquests dos treballadors? I l’Administració? Fan unes feines repetitives. Una d’ells fa manteniment de torrents i l’altre està de mosso de magatzem. En aquests moments, aquestes dues persones ens surten rendibles perquè elles mateixes s’autofinancen i a més ens donen uns beneficis. No és que sigui un cost afegit a l’empresa per complir la llei sinó que a més tenim un benefici econòmic mitjançant la seva feina. Teniu previst contractar més treballadors d’aquest col·lectiu? Per la part que ens toca continuarem complint amb la llei, ja que hi ha una sèrie de feines on no els podem dur, com ara el manteniment de carreteres o una obra que es fa a les altures, per la perillositat que això comporta. Quina valoració faries d’aquesta experiència amb els dos treballadors? L’experiència individual ha estat per a mi molt positiva, he après bastant d’ells. I a nivell d’empresa crec que falta informació. Crec que si coneguéssim com funciona aquesta gent moltes empreses crearien llocs de feina per a ells o ocuparien llocs per ells.

Aquest és el problema, pràcticament tota la informació que necessitava la vaig a anar a cercar a la Conselleria de Treball i no me la varen saber donar. Finalment em varen reconduir cap a amadip.esment però desconeixien exactament com ho havia de fer. Crec que falta manca d’informació per part de l’Administració. Particularment pens que l’Administració ens ha passat una pilota en un terreny de la part contrària de l’empresari i mitjançant un decret llei obliga l’empresari a solucionar-ho per si mateix. És veritat que hi ha algunes ajudes però ha fet les coses per decret llei en lloc de cercar ponts de col·laboració amb l’empresari. Quin és el tracte que han tingut aquests treballadors amb la resta de companys? Sí, això és un tema important perquè crec que els ciutadans ens hauríem de reeducar a l’hora de tractar amb aquest col·lectiu de treballadors, uns més que un altres, ja que es poden donar moments d’abusos, com nosaltres hem detectat en alguna ocasió. Pens que necessitam més nosaltres una ajuda d’un educador que ells. Hem d’aprendre molt d’aquesta gent.

Tenen contractats dos treballadors amb discapacitat intel.lectual, tal com els exigeix la llei. En aquest sentit Femenies critica que des de l’Administració les coses es facin “per decret llei” i en canvi no hi hagi suficients ponts d’informació amb aquest tema. Des de la part humana i laboral Femenies assegura: “hem d’aprendre molt d’aquests treballadors”

7


http://treballambsuport.caib.es

Entrevista

“EL 40% DELS NOSTRES TREBALLADORS TENEN MALALTIA MENTAL” Joan Miquel Mas és el copropietari de l’empresa Es Taller Juan y Pedro dedicada a la neteja de cotxes

Es Taller Juan y Pedro es dedica a la neteja de cotxes. L’empresa, que només té un any de vida, ha crescut conjuntament gràcies a la tasca dels seus treballadors, un fet molt important tenint en compte que dels 10 treballadors, quatre són treballadors amb malaltia mental

Quantes persones treballen a la seva empresa d’autorentat?

cotxe, mentre que els que estan darrere es dedi-

A la nostra empresa treballen deu persones, de les quals quatre són treballadors amb malaltia mental. D’aquests quatre, tres són al·lotes, un fet impensable en el món de l’automòbil. Estam molt contents d’aquesta gent. De fet, només fa un any que tenim oberta l’empresa i hem crescut tots. S’ha de pensar que de cada vegada més en el sector de l’automòbil es fa menys necessària la mà d’obra especialitzada. En aquest sentit nosaltres vàrem decidir obrir un autorentat. Mai m’havia plantejat tenir treballadors amb discapacitat en el sector de l’automòbil però amb aquesta empresa això ha estat possible.

una simbiosi perfecta.

La seva empresa compta, idò, amb un 40% dels seus treballadors amb malaltia mental. És una xifra modèlica.

quen a netejar els interiors i els vidres. Ha estat

Quin camí vàreu seguir per contractar-los? Desgraciadament el meu germà té una malaltia mental i va a un centre en el qual ma mare és membre de la junta directiva. Va ser per aquesta via per on em vaig moure. Troba que l’Administració hauria de col·laborar més amb l’empresariat respecte a aquest col·lectiu? Hauria de donar més informació: només per oferir més informació ja es crearien més llocs de feina. No obstant això, i independentment de l’Administració, l’entitat que ens va proporcionar aquests treballadors va fer una feina extraordinària. El perfil ja va venir bastant definit i

Sí, és un percentatge important que a més encara creixerà més i de la qual estam orgullosos. La nostra idea és seguir contractant més persones d’aquest col·lectiu, en aquest cas per a l’oficina. També voldria destacar el paper que li donam a la dona a la nostra empresa, especialment en aquest sector.

8

només vàrem haver de tocar dues pecetes perquè tot anés rodat. Quin és el tracte que tenen aquests treballadors amb la resta de companys? En general molt bo, tot i que sí que és veritat que he tingut algun problema d’autoritarisme amb un

Quines feines fan aquests quatre treballadors?

encarregat envers un treballador amb malaltia

Es tracta d’una feina bastant monòtona i repetitiva. Per exemple, els dos joves que es troben al portal es dediquen a passar l’aspirador al

mental. Per una altra sèrie de motius aquest encarregat va ser acomiadat i aquests quatre treballadors varen reviscolar.


http://treballambsuport.caib.es

Entrevista

“PRIMER FOU AMADIP.ESMENT QUI ENS POSÀ EN CONTACTE AMB TREBALLADORS AMB DISCAPACITAT, ARA SOM NOSALTRES QUI ELS TELEFONAM A ELLS” Nanda Clar és Adjunta Cap d’Escala de Newco Airport Services, empresa que té contractats 5 treballadors d’aquest col.lectiu Quines passes vàreu seguir per contractar aquests

exemple, els caps de setmana nosaltres tenim un

treballadors?

operatiu molt gros, especialment durant l’estiu, i

Va ser Amadip precisament fa 5 anys que es varen posar en contacte amb nosaltres. I arran d’aquesta experiència, que va ser satisfactòria i positiva, ara ja som nosaltres qui cridam a Amadip perquè ens proporcioni treballadors, un fet que demostra la nostra satisfacció. Tenim un contacte permanent. En canvi, amb l’Administració, no hi hem

estam subjectes a temps. Això fa que els nostres treballadors hagin d’estar a lloc quan arriba l’avió i vagin de forma puntual al mostrador al qual nosaltres els sol·licitam. També han de conduir dins terminal. Realment és una feina que pot ser estressant i té una certa responsabilitat. Tot això fan aquests 5 treballadors i estam molt contents amb tots ells.

contactat mai ni amb cap centre d’informació,

Quina valoració feu d’aquesta experiència amb els

supòs que per desconeixement.

treballadors?

Quina és la situació laboral d’aquests treballadors?

Molt positiva. Són molt complidors, mai hem tingut

Els tenim a tots amb contracte indefinit manco una al·lota a qui acabam de contractar directament amb un contracte d’un any.

cap problema, excepte en un cas molt puntual. És per a nosaltres molt satisfactori. Com us coordinau amb amadip.esment a l’hora de cercar un treballador?

Quines tasques desenvolupen? Nosaltres explicam a amadip.esment el tipus de Tenim dos operaris que fan feina a un lloc que nosal-

feina que necessitam que un treballador en cobreixi

tres denominan l’hipòdrom o pati de maletes, que es

i a partir d’aquí amadip.esment ens cerca un usuari

el lloc on cauen les maletes per dur-les als avions.

amb aquest perfil adequat a la feina. En dos dies ja

També tenim dos treballadors que estan a planta de

ens proporcionen un candidat; això està molt bé.

facturació, que són els operaris d’assistències, és a dir, tenim un mostrador d’equipatges especials. Aquests treballadors també fan la recollida i

Quin és el tracte que tenen aquests treballadors amb la resta de companys?

assistència de persones, recollida de menors als

Ells s’han integrat bastant bé, però coincidesc amb

avions. No és una feina molt complicada però sí que

les paraules d’en Joan Femenies en el sentit que

cal una adaptació prèvia dels treballadors. Per

alguns capacitats necessiten més monitors que ells.

Aquesta companyia proporciona serveis a passatgers a terra i que treballa en companyies aèries com ara Spanair, la Austrian, etc. Actualment tenen contractats 5 treballadors amb discapacitat a través d’amadip.esment: quatre al.lots i una al.lota, un dels quals, en Juan Marcos Gómez, entrevistam també en aquest número d’Horitzó Laboral

9


http://treballambsuport.caib.es

Experiència d’un treballador

“EL QUE M’AGRADA MÉS DE LA FEINA ÉS LA RELACIÓ AMB LA GENT” Juan Marcos Gómez és un jove amb discapacitat intel.lectual que treballa a Newco Airport Services com a Operari d’Assistència a l’Aeroport de Palma n Juan Marcos Gómez té 34 anys. Treballa a Newco Airport Services com a Operari d’Assistència. Fa tres anys que treballa en aquesta empresa però des dels 20 anys ha anat adquirint experiència en diferents llocs de treball. En Juan Marcos, com molts d’altres, és un exemple de treballador amb discapacitat intel·lectual integrat en el món laboral i ja amb un bagatge important. Una de les seves afeccions de nin era contemplar com s’enlairaven els avions. Ara no només ho pot comprovar en el dia a dia de la seva feina sinó que, a més, “tenc contacte directe amb la seva tripulació”. Una experiència que no tots els mortals poden tenir el privilegi d’experimentar.

E

maletes de les cintes. Hi ha una coordinació entre tots. Com valoraries la relació amb els teus companys? M’hi duc molt bé, són bona gent. Treballam de forma molt agradable. Vaig amb el boogie, el cotxet petit de la companyia. És divertit. Cada companyia en té un. Quina és la teva situació laboral? Aviat s’acaba el contracte però m’han dit que em posaran fix. Estàs satisfet amb el treball que fas? M’agrada molt, de tots els treballs que he fet, aquest és el millor. Quina va ser la teva primera experiència laboral? La meva primera experiència laboral va ser devers els 20 anys. Vaig treballar en una fàbrica de reciclatge. Ja he treballat en diverses empreses al llarg d’aquests anys.

En Juan Marcos quan era nin tenia com a afecció anar a l’aeroport a veure enlairarse els avions, avui, a través de la feina, pot experimentar de nou aquesta sensació En què consisteix la teva feina? Consisteix a realitzar els serveis als avions d’Spanair. Per exemple, si algun passatger té algun problema li faig el servei, tema de cadires, etc. Has fet altres tasques dins l’empresa en aquest període de temps? Sí, he fet altres coses. He estat a “Arribades” agafant les maletes de les cintes. No obstant això, de vegades treball tant en cintes com al servei d’avions d’Spanair. És un treball en equip? Sí, treball conjuntament amb altres companys. A més, hi ha companys que tenen torns diferents i de vegades van a “Arribades” a llevar

10

Què destacaries de bo i de dolent en la teva experiència laboral?

Vaig estar de rentaplats i no era un dels treballs que m’agradés gaire. Sobretot no m’agradava perquè era una feina que exigia molta pressa i això em posava nerviós. La cuina no és el meu fort. En canvi, un altre lloc on em va agradar va ser en una impremta. En tot cas, en la feina actual és on millor m’ho pas. Quan era nin tenia molta afecció als avions comercials de passatgers. Anava als aeroports a veure els avions. I ara amb la feina els veig de més a prop i també a la tripulació de la companyia i això està molt bé. Què és el que t’agrada més de la teva feina a l’aeroport? El que m’agrada més és sobretot la relació amb la gent. És una feina, a més, que requereix molta disciplina i responsabilitat i això em motiva.


http://treballambsuport.caib.es

Experiència d’un treballador

“LA CUINA ÉS LA MEVA VOCACIÓ: FAIG POSTRES PERÒ ELS MEUS COMPANYS NO HO SABEN” Alexis Torres té 19 anys i acaba d’entrar com a rentaplats al restaurat Sa Cranca lexis Torres, als seus 19 anys, acaba d’aterrar al món laboral. Treballa d’ajudant de cuina al restaurant Sa Cranca. La seva funció és de rentaplats, una feina que a Juan Marcos no li agradava però que a n’Alexis en canvi no li desagrada. Fa un mes que hi treballa i és la seva primera experiència en el món laboral. N’Alexis va néixer a Xile i va arribar a Mallorca el 1999. Les primeres experiències laborals estan plenes de contrasts: “et passen coses bones i altres no tan bones però amb el temps es treu un profit”. N’Alexis, com en Juan Marcos, és un treballador amb discapacitat intel·lectual, li ha passat alguna cosa parescuda i així ens ho comenta. També ens confessa altres coses que molts no saben, especialment els seus companys de cuina. A n’Alexis li agrada la cuina en majúscules, especialment elaborar pastissos. De moment els fa només per a la família amb un èxit sonat. Tal volta, però, en el futur, sorprengui agradablement els seus companys de cuina...

El treball de la cuina exigeix molt de sacrifici i presses. Com suportes aquesta dinàmica?

Quina valoració faries d’aquesta primera experiència laboral?

Galetes a la vainillada, que es basa en natilles amb vainilla i nous. Aquest, com que em surt del cor tothom em diu que està molt bo.

A

M’ha anat bé però també m’ha anat malament, tot i que ja està solucionat. Vaig tenir un problema de relació amb una companya però ja està arreglat. I la relació amb la resta de companys, com està essent en aquest curt període de temps? Bé, millor, n’hi ha alguns amb qui encara no tenc gaire tracte però la relació està bé. En tot cas només duc un mes treballant. A la cuina són un total de 5. Havies fet algun tipus de pràctiques laborals abans? Sí, però no en cuina, en vaig fer de manteniment d’embarcacions. Què t’agrada més de la feina actual? El treball en si està bé. M’agrada. Tenc bona relació amb l’encarregat. I les tasques que faig m’agraden.

Hi ha dies, especialment els dies festius, que s’ha d’anar molt de pressa. Hi ha moments en què és feixuc per a tots i es du com es pot, però passa en tots els restaurants. És part d’aquesta feina i ho fem el millor que podem. Entre setmana és més fàcil de dur. És més estable. T’agrada el món de la cuina? Si continua tot bé m’agradaria seguir. Tot depèn si l’encarregat veu que funciona bé. Per a mi, la cuina és la meva vocació. T’agrada cuinar? Sí, sobretot m’agrada preparar plats de rebosteria. M’agrada practicar a casa. Faig molts de pastissos. A casa meva estan encantats. Quin postre és el teu preferit, que a més elabores tu mateix?

Has comentat a la feina que fas postres? No, de moment ho tenc guardat per a mi i la meva família. I no et faria il·lusió que alguns dels teus postres cobressin vida algun dia a un restaurant? (Riu) Sí... estaria bé!

“Si continua tot bé m’agradaria seguir treballant aquí”

11


C/ de’n Bosc, 1. 07002 Palma Tel.: 971 71 16 27 / Fax: 971 72 23 32 amadip@amadipesment.org

Av. de Palma de Mallorca, 1 A 07760 Ciutadella (Menorca) Tel.: 971 481 447 / Fax: 971 484 279 cmm@telefonica.net

C/ de Costa Rica, 23. 07014 Palma Tel.: 971 45 81 50 / Fax: 971 28 07 86 empleo@aspasmallorca.com www.aspasmallorca.com

C/ de la Vinyassa, 12 C, baixos. 07005 Palma Tel.: 971 77 12 29 / Fax: 971 46 02 76 serveis@coordinadora.e.telefonica.net

CENTRE DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MIGJORN Ctra. de Campos, km 0. 07620 Llucmajor Tel.: 971 66 08 37 / Fax: 971 66 90 38 migjorn@intress.org

C/ na Boira, 2. 07181 Palmanova - Calvià Tel.: 971 13 46 13 ifocsuport@calvia.com

C/ de Lope de Vega, 1. 07013 Palma Tel./fax: 971 285 123 girasol@AMSMGS.e.telefonica.net http://www.gira-sol.com

C/ de Gabriel Carbonell, 105. 07008 Palma Tel.: 971 76 00 10 / Fax 971 76 37 51 foliver@planalfa.es www.mater-isla.com

C/ es Canyat, s/n. 07500 Manacor Tel.: 971 55 26 25 / 618 29 84 54 sil@aproscom.org

Gestió Sanitària de Mallorca C/ del Camí de Jesús, núm. 40 07010 Palma Tel.: 971 21 21 25

C/ del Gremi de Teixidors, 38 07009 Palma Tel.: 971 17 63 00

Av. d’Espanya, 49. 07800 Eivissa Tel.: 971 19 59 00 Fax: 971 19 59 11

C/ del General Riera, 67. 07010 Palma Tel.: 971 76 15 63 / 33 25 Fax: 971 76 04 75

Pl. de la Biosfera, 5. 07703 Maó Tel.: 971 35 62 46 forma.cime@silme.es

Av. de Gabriel Alomar i Villalonga, 18, 1r Tel.: 971 22 59 77 / Fax: 971 22 59 54 ac.social@as.a-palma.es


Horitzó Laboral Gener 2008