Issuu on Google+

NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

T2

Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871) 1.  Liberalisme i nacionalisme n

El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica, basada en aquests principis: – La sobirania nacional, que posseeix el conjunt de ciutadans (nació) a través de representants elegits mitjançant sufragi (vot). – La separació de poders, que evita la seva concentració en una mateixa persona (tirania). – Una constitució, que garanteix els drets i llibertats dels ciutadans. – El dret de propietat, que assegura als ciutadans que puguin disposar lliurement dels seus béns.

n

Les revolucions liberals van posar fi a l’absolutisme i van donar origen a l’Estat liberal, en forma de monarquia o república parlamentària.

n

El nacionalisme defensa el dret de les nacions d’exercir la seva sobirania i de crear el seu propi Estat. La nació és un conjunt d’individus que posseeixen una sèrie de llaços culturals propis (llengua, tradicions, passat, religió) i que desitgen viure en comú.

.............................................................................................................................................................

2.  Els inicis de la Revolució francesa (1789-1792) n

Les causes de la Revolució francesa van ser diverses: – Males collites i el conseqüent augment dels preus i del malestar popular. – Greu crisi financera. – Impopularitat del sistema de privilegis, que marginava políticament la burgesia i alliberava l’aristocràcia de pagar impostos.

n

Davant de la proposta fiscal de la monarquia, que pretenia fer pagar impostos als privilegiats, ells van exigir que es convoquessin els Estats Generals. Allà, el Tercer Estat va demanar el vot per persona i no per estament. Davant de la negativa, es van erigir en Assemblea Nacional.

n

La radicalització popular (l’assalt a la Bastilla i la revolta antisenyorial) va fer que Lluís XVI hagués de reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.

n

La fase inicial de la Revolució, la monarquia constitucional (1789-1792), va destacar per: – L’abolició dels privilegis feudals i la promulgació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. – La promulgació de la Constitució de 1791: separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal dels ciutadans i sufragi censatari. – Formació d’una Assemblea Legislativa, en la qual es van redactar noves lleis revolucionàries per garantir la igualtat de tots els ciutadans. – Expropiació dels béns eclesiàstics (desamortització) i separació de l’Església i l’Estat.

© VICENS VIVES

.............................................................................................................................................................

1


NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

T2

Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871) 3.  La primera República francesa (1792-1799) n

La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases diferenciades: – Convenció girondina: es va instituir per sufragi universal masculí. Va condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va haver d’enfrontar-se a les pressions de l’absolutisme exterior i a les revoltes contrarevolucionàries internes. – Convenció jacobina: Va ser la fase de més radicalització política i social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal directe, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-culottes), va potenciar l’exèrcit i va impulsar la política del Terror. El 1794, la burgesia va propiciar un cop d’Estat i va acabar amb el seu poder.

n

A la república burgesa (1794-1799), la burgesia conservadora va recuperar el poder i va pretendre tornar als principis de 1791. Va establir un govern (Directori) que va haver d’enfrontarse a les pressions de la noblesa i de les classes populars. El 1799 el general Bonaparte va fer un cop d’estat i hi va posar fi.

.............................................................................................................................................................

4.  El període napoleònic (1799-1815) n

Napoleó va inaugurar el Consolat (1799-1804). El seu govern personalista es va dirigir a consolidar la revolució burgesa moderada: va restablir el liberalisme, va firmar un concordat amb l’Església, va centralitzar l’administració, va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament, i va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç).

n

L’aspecte més destacat del seu període va ser l’expansió territorial: bona part d’Europa va ser annexionada o va quedar sota la influència francesa. Allà es van imposar les noves idees revolucionàries (consagració de la llibertat i de la igualtat legal, implantació de la llibertat econòmica i religiosa, dret a la propietat).

n

L’ocupació francesa va desencadenar forts sentiments nacionals. Les noves idees liberals van ser utilitzades als països ocupats per lluitar precisament contra la presència francesa.

n

La derrota de Napoleó es va iniciar a Rússia i a Espanya, i va concloure a la batalla de Waterloo. A partir de 1815 es va prefigurar el retorn a l’Antic Règim.

.............................................................................................................................................................

© VICENS VIVES

5.  Restauració i revolucions liberals (1815-1848) n

El Congrés de Viena (1814-1815) va reunir les potències que van vèncer Napoleó amb l’objectiu de posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a tot Europa.

n

El tractat de la Santa Aliança (1815) va establir un acord d’ajuda mútua entre els monarques absoluts davant de possibles amenaces del liberalisme.

n

No obstant això, entre 1820 i 1848 l’absolutisme es va haver d’enfrontar amb vàries revolucions de caràcter liberal i nacionalista.

n

El 1820 hi va haver una primera onada de revolucions liberals. Entre 1829 i 1835 hi va haver la segona explosió revolucionària, originada a França i que va significar la implantació de sistemes polítics liberals.

n

Les revolucions de 1848 van comportar el triomf dels ideals democràtics i el reconeixement de drets dels treballadors. A Hongria, Bohèmia, el Nord d’Itàlia i la Confederació Germànica van tenir, a més, un caràcter nacionalista contra els imperis.

.............................................................................................................................................................

2


© VICENS VIVES

NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

T2

Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871) 6.  Els moviments nacionalistes n

El Congrés de Viena no va tenir en compte la identitat nacional de molts pobles d’Europa. Per això, en aquests territoris, les revolucions liberals van anar acompanyades de reivindicacions nacionalistes.

n

Els moviments d’independència més importants es van donar a Grècia (Imperi otomà), Bèlgica (Països Baixos) i a les colònies espanyoles d’Amèrica continental, que es van rebel·lar contra la metròpoli.

n

La unificació italiana es va desenvolupar entre 1859 i 1870. El regne del Piemont, governat per Cavour, va iniciar el procés, que va suposar una guerra contra Àustria i l’annexió dels Estats italians.

n

En la unificació d’Alemanya, dividida en 36 Estats, van rivalitzar Àustria i Prússia. Entre 1861 i 1874, Prússia, amb Otto von Bismarck com a canceller, va resoldre el problema amb guerres contra Dinamarca, Àustria i França.

.............................................................................................................................................................

3


Npolis4resumt02