Issuu on Google+

LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)


LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914) 1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, 1870-1914 (pàgs.88-92) 2. LES CAUSES DE L'IMPERIALISME (pàgs.93-95) 3. EL REPARTIMENT DEL MÓN (pàgs. 96-99) 4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES (pàgs. 100-101) 5. L'ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS (pàgs. 102-103) 6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME


LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)


LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)

CONCEPTES La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1870 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa.

Wiquipedia

L' imperialisme és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La relació amb els països de l'imperi (nom tradicional d'aquest conjunt de territoris sota un mateix poder) és sempre asimètrica, ja que els conquerits han de renunciar progressivament a les seves normes i costums per adoptar el patró dominant

Wiquipedia


LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)

• Aclarir: tractem dos temes: o Segona Revolució Industrial o Imperialisme ... que tenen una clara relació: el segon és, en gran part, conseqüència del primer, però cal estudiar-los per separat. • Elements nous: o Nous descobriments científics i tècnics o Aparició de noves fórmules d’organització del treball o Noves fonts d’energia i noves indústries o Millores extraordinàries en els transports


1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, 1870-1914 Suposa canvis importants (avanços tècnics, major productivitat, creixement, noves formes d’organització, expansió de la industrialització), però no canvien les relacions socials de producció (burgesos /proletaris).

1.1. Augment demogràfic i migracions 1.2. Noves formes d’energia i noves indústries 1.3. Les millores en els transports 1.4. Els canvis en l’organització del treball i les empreses 1.5. L’augment de la competència internacional


1.1. Augment demogràfic i migracions La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia

augmenta la pobresa

emigració

Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització


1.2. Noves formes d’energia i noves indústries Energia més neta, flexible i barata S’adapta a les màquines

ELECTRICITAT

Fàcil transport Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...

PETROLI

Energia barata

Il·luminació

Aplicacions

Calefacció Transport (motor d’explosió, 1885)

Estreta relació entre ciència i tècnica amb les noves indústries (investigació): vidre, fibres artificials, cautxú, tints i adobs químics, alumini,... Gran desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química


1.3. Les millores en els transports

Extensió del ferrocarril

REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Avió

Metros i tramvies elèctrics

Automòbil Vaixells d’acer i a vapor

Canals de Suez i Panamà

CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (↑comerç i ↓preus) i persones (migracions)


1.4. Els canvis en l’organització del treball i les empreses

El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca simple,contínua i esgotadora (no cal especialització) Taylorisme i treball en cadena (fi segle XIX)

Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos de producció (producció en sèrie i estandarditzada) Màquines cares i cadenes de muntatge: només sobreviuen les empreses més fortes


1.4. Els canvis en l’organització del treball i les empreses

El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca simple,contínua i esgotadora (no cal especialització) Taylorisme i treball en cadena (fi segle XIX)

Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos de producció (producció en sèrie i estandarditzada) Màquines cares i cadenes de muntatge: només sobreviuen les empreses més fortes

Les empreses es concentren per evitar la competència i controlar el mercat Càrtel Trust Holding Monopoli


1.5. L’augment de la competència internacional El 1914 EUA i Alemanya superen industrialment a Gran Bretanya

Des del 1870 Gran Bretanya creix menys que els nous països que s’industrialitzen

Grans empreses recolzades per l’Estat Alemanya s’industrialitza molt ràpid des del 1870

Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia) Últims avanços tecnològics

La producció i el comerç mundials es multipliquen per set entre 1850 i 1914 Grans magatzems Noves formes de venda

Venda per correu Venda a terminis

Augment del consum


2. LES CAUSES DE L'IMPERIALISME ●

Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític, econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es desenvolupa entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat. Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli).

2.1. Causes econòmiques 2.2. Causes demogràfiques i socials 2.3. Causes polítiques i estratègiques 2.4. Justificacions ideològiques


2.1. Causes econòmiques Segona Revolució Industrial

Augment de la producció i la productivitat

Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen massa i acumulen excedents que no poden vendre

Les empreses necessiten llocs on vendre els excedents, invertir els capitals i aconseguir matèries primeres i aliments barats

La burgesia pressiona els governs per a conquerir colònies que funcionen com a “mercats reservats”


2.2. Causes demogràfiques i socials Fort augment de la població europea

Augment de l’atur, la pobresa i la misèria

ANY

POBLACIÓ EUROPEA

1800

180.000.000

1850

266.000.000

1870

310.000.000

URGENT: Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies). Anunci publicat al Northampton Herald (1849)

Perill de revolució social

Solució: emigrar a les colònies, on hi ha terra i treball (grans migracions)

LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme [...] El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’Imperi Britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista. CECIL RHODES (1895): Carta al periodista Stead ●

Com justifica el text l'expansió colonial?


2.3. Causes polítiques i estratègiques Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies com a forma d’ascendir (medalles) Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tenir ports d’avituallament arreu del món i controlar els punts estratègics

Jo afirmo que la política colonial de França, que la política d'expansió colonial, la que ens ha fet anar, sota l'Imperi, a Saigon, a la Conxinxina, la que ens ha conduït a Tunísia, la que ens ha portat a Madagascar, aquesta política d'expansió està inspirada en una veritat sobre la qual vull reclamar, per un moment, la vostra atenció. A saber: que una Marina com la nostra no es pot passejar pels mars sense refugis sòlids, defenses, centres d'avituallament [...] Les nacions, en els temps que vivim, són grans per l'activitat que desenvolupen [...] Exercir una influència sense actuar, sense barrejar-se en els afers del món, mantenint-nos allunyats de totes les aliances europees, considerant com una trampa, com una aventura, tota expansió cap a l'Àfrica o cap a l'Orient, viure d'aquesta manera per a una gran nació, creieu-me, és abdicar. Discurs de Jules Ferry davant la Cambra dels Diputats, 28 de juliol de 1885


2.4. Justificacions ideològiques L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea, que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)


2.4. Justificacions ideològiques L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea, que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...) Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc

Races superiors! Races inferiors! Per la meva banda, soc contrari completament a aquesta afirmació d'ençà que he vist que els savis alemanys demostraven científicament que els francesos són una raça inferior als alemanys. No, no hi ha dret de les nacions anomenades superiors contra les nacions anomenades inferiors[...] La conquesta que vosaltres defenseu és l'abús pur i simple de la força que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions rudimentàries per apropiar-se de l'home, torturarlo i extreure-li tota la força en benefici del suposat civilitzador. Discurs de George Clemenceau a la Cambra de Diputats, 30 de juliol de 1885

Posa títol al text i resumeix-ne el contingut. Està a favor o en contra de la colonització? Relaciona el contingut del text amb les causes de l'expansió colonial Comenta les frases que que t'hagin cridat l'atenció


3. EL REPARTIMENT DEL MÓN 3.1.Del colonialisme a l'imperialisme 3.2. El desmembrament d’Àfrica 3.3. L’ocupació d’Àsia


3.1.Del colonialisme a l'imperialisme Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica) Diferències amb el colonialisme d’època moderna

La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i França 1ª fase: exploració i conquesta del territori

Tres fases

2ª fase: organització administrativa (colònia pròpiament dita o protectorat) 3ª fase: explotació econòmica (mercat reservat, intercanvi desigual,...)


3.2. El desmembrament d’Àfrica (1) Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria) Ocupació inicial de la costa, penetrant cap a l’interior Claus de l’ocupació d’Àfrica

Sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l Penetració per la vall dels rius dóna dret a ocupar la conca La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira


3.2. El desmembrament d’Àfrica (2) Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees, fixant les normes i evitant conflictes si és possible

Conferència Internacional de Berlín (1884-85)

S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori dóna dret a apropiar-se'l Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular


3.2. El desmembrament d’Àfrica (3) LES POSSESSIONS COLONIALS GRAN BRETANYA: Egipte, Sudan Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda, Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Nigèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti, Madagascar, Comores ALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica Sud-Occidental, Tanganyka PORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep ESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea Equatorial, Fernando Poo ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea, Líbia BÈLGICA: Congo Belga


3.2. El desmembrament d’Àfrica (4) Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar CONFLICTES

Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-àfrica fan front als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i, encara que signen la pau, és una causa de la Primera Guerra Mundial

Resistències dels colonitzats

Els zulús de Sud-àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència


3.3. L’ocupació d’Àsia (1) Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació GRAN BRETANYA: Índia, Birmània, Malaisia i part de Xina FRANÇA: Indoxina i part de Xina PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu. HOLANDA: Indonèsia RÚSSIA: Caucas, Pamir, Turquestan, costa del Pacífic. JAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria ESTATS UNITS: Filipines EL CAS DE XINA Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi Les potències europees entren en Xina, es reparteixen les zones d’influència i la dominen

Es produeixen revoltes contra el control estranger (alçament dels Cent Dies i guerra dels bòxers) → el govern intenta aturar-lo


3.3. L’ocupació d’Àsia (2) Revoltes anticolonials

Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotació econòmica dels britànics → durament reprimida Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència i control estrangers → també acaba fracassant

CONFLICTES Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica) Entre potències colonials

Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)


4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES 4.1. L’imperialisme dels Estats Units 4.2. L’expansionisme japonès


4.1. L’imperialisme dels Estats Units (1) Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats Units FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida); compra d’Alaska a Rússia; intervencions a Mèxic i Cuba; control final de tota Amèrica i el Pacífic Control econòmic i no ocupació política

Els Estats Units no busquen annexions territorials, que el resultat final pugui ser equivalent. Paper central deencara les multinacionals CARACTERÍSTIQUES L’originalitat de l’imperialisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de (neocolonialisme) pressions polítiques conquesta per una forma d’actuacióCombinen més subtil: la diplomàcia deli econòmiques dòlar. Els Estats Units tracten d’establir, en els petits estats americans, la seva influència financera. El tresor o la banca Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat” concedeixen préstecs als governs d’aquests estats per ajudar-los a organitzar una administració, a restablir una moneda estable o a realitzar obres públiques que siguin d’utilitat per a la vida econòmica. Els capitalistes fan inversions en els negocis privats. En aquestes repúbliques on els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels interessos del deute públic i la seguretat de les inversions no tarden molt en estar compromesos. Aleshores el govern de Washington intervé per protegir els interessos dels prestamistes. Però no a'atura aquí. Aprofita aquests disturbis per intervenir en la política interior de les repúbliques, ja sigui a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de les armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment que fracassi o que sigui un èxit aquest motí, ja que per a detenir la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; si aquest govern no és dòcil, l’abandonen a la seva sort. PIERRE RENOUVIN (1990): La crisi europea i la Primera Guerra Mundial (1904-18)


4.1. L’imperialisme dels Estats Units (2) Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (Amèrica per als americans) a l’imperialisme del Big Stick de T. Roosevelt del 1905 (Amèrica per als nord-americans) Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint una enorme zona d’influència i control econòmic i polític Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,... Formes d’intervenció

Victòries militars: Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898) Altres sistemes: tractats (Panamà i el seu canal, 1908)


4.2. L’expansionisme japonès La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendre els seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895) Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910) En la seva expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)


5. L'ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extreuen les primeres matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials (Índia, la major part de colònies africanes,...) Des del punt de vista econòmic

Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona (Canadà, Austràlia,...) Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli (Argentina, Xina,...) Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)

Des del punt de vista politicoadministratiu

Dominis: colònies que depenen del govern de la metròpoli, però tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli (Canadà, Austràlia,...) Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en la pràctica és un “govern titella” sotmès a la metròpoli (Egipte, Marroc) Mandats: territoris dependents de potències que havien perdut la Primera Guerra Mundial i que passen a ser tutelats per una altra potència en representació de la Societat de Nacions


6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME 6.1. Per a les metròpolis 6.2. Per a les colònies


6.1. Per a les metròpolis ECONÒMIQUES:es fan riques amb l'explotació de les colònies (mercats reservats), però la riquesa es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantenir l’imperi DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur, evitant conflictes socials greus POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat de l’home blanc cristià sobre els “salvatges” ENFRONTAMENTS: a les colònies es produeixen conflictes entre les potències que conduiran a la formació dels blocs enfrontats en la Primera Guerra Mundial


6.2. Per a les colònies (1) La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors ECONÒMIQUES

Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la metròpoli i l’artesania tradicional desapareix Intercanvi desigual en el comerç

DEMOGRÀFIQUES Creix la població amb l’arribada d’emigrants europeus i la reducció de la mortalitat El creixement demogràfic provoca subalimentació crònica, fam i morts SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista occidental

Burgesia de la metròpoli (majoria)

Proletariat indígena


6.2. Per a les colònies (2) Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents anteriorment POLÍTIQUES

CULTURALS

Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes entre ètnies que han de conviure en un mateix Estat Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme Els indígenes perden la seva identitat i s’occidentalitzen (aculturació)


La dominació europea del món (1870-1914)