Page 1

3. LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870)


VOCABULARI CONSTITUCIÓ Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder. REPÚBLICA

Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.

GUILLOTINA

Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els condemnats a mort.

SOBIRANIA POPULAR

Qualitat del poder polític que resideix en el poble.

SUFRAGI CENSATARI Sistema electoral que condiciona el dret a vot al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits econòmics (com la possessió d'un determinat nivell de rendes o ofici). SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ Sistema electoral que limita el dret a vot al sexe masculí. RESTAURACIÓ NACIONALISME


LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870) 1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799) 1.1. Les causes de la Revolució Francesa (p.44) 1.2. La convocatòria dels Estats Generals (p.44-45) 1.3. La ruptura de juliol del 1789 (p.45-46) 1.4. L'Assemblea Nacional Constituent, 1789-1791 (p.46) 1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia, 1791-1792 (p.47) 1.6. La Convenció Nacional: una república democràtica, 1792-1795 (p. 48-49) 1.7. La república burgesa, 1795-1799 (p.49) 2. NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814) 2.1. La França de Napoleó Bonaparte (p.50) 2.2. El domini d'Europa (p.50) 3. L'EUROPA DE LA RESTAURACIÓ (1814-1815) 3.1. El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena (p.51) 3.2. La reordenació del mapa d'Europa (p.51) 4. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-1848) 4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830 (p.54) 4.2. L'experiència democràtica i social (p.54-55) 5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS 5.1. Nació i moviments nacionalistes (p.56) 5.2. Els primers moviments nacionalistes (p.56-57) 5.3. La “primavera dels pobles” (p.57) 5.4. La unificació d'Itàlia (p.58) 5.5. La unificació d'Alemanya (p.59)


REVOLUCIONS LIBERALS: CONCEPTE

Podríem definir-les Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la burgesia il·lustrada, es donaren a Europa i les seves colònies a finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb el sistema de l’Antic Règim i possibilitaren la implantació del liberalisme. Significaren el pas cap el món contemporani.


ACTIVITATS  1. Llegeix la pàg.42 i contesta: Omple el quadre comparant Antic Règim i Liberalisme

ANTIC RÈGIIM

LIBERALISME

MONARQUIA ABSOLUTA

PARLAMENTARISME

SOCIETAT ESTAMENTAL

SOCIETAT DE CLASSES (dominada per la burgesia)

ECONOMIA RURAL (RÈGIM SENYORIAL)

ECONOMIA INDUSTRIAL (liberalisme econòmic)

Qui va contribuir a la difusió del liberalisme per Europa? Els exèrcits napoleònics

Quines van ser algunes aportacions del nacionalisme? El naixement de noves nacions: Itàlia i Alemanya


ACTIVITATS. QUÈ ÉS EL LIBERALISME?  2. Quan va aparèixer el terme liberalisme? Què significava al començament? Què expressava en general al segle XIX? El terme liberal, “amic de la llibertat”, sembla que va ser encunyat a Espanya, a les Corts de Cadis del 1812. Designava les persones que defensaven les idees de llibertat igualtat davant els partidaris de l'Antic Règim. 3. Observa el gravat de la pàgina 52 i explica'n el significat. Els representants de diferents estaments (militars, clergues, poble, aristòcrates...) ballen plegats agafant-se les mans com a iguals

CASADO DEL ALISAL (1810):Jurament de las Corts Constituents en l'Església Major Parroquial de la Real Isla de León


ACTIVITATS. QUÈ ÉS EL LIBERALISME?  4. Sintetitza els principis del liberalisme que exposen els autors dels DOCUMENTS 2 i 6 (pàg. 52-53). DOCUMENT 2

Llibertat de pensament Llibertat d'expressió

Llibertat personal


ACTIVITATS. QUÈ ÉS EL LIBERALISME?  4. Sintetitza els principis del liberalisme que exposen els autors dels DOCUMENTS 2 i 6 (pàg. 52-53). DOCUMENT 2

Llibertat d'associació

Llibertat de pensament

LLIBERTAT Llibertat d'expressió

Llibertat personal


ACTIVITATS. QUÈ ÉS EL LIBERALISME?  4. Sintetitza els principis del liberalisme que exposen els autors dels DOCUMENTS 2 i 6 (pàg. 52-53). DOCUMENT 6 Pregunteu-vos, primer de tot, senyors, el que avui dia un anglès, un francès o un habitant dels Estats Units d'Amèrica entén pel mot llibertat. Per a cadascun d'ells és el dret a estar sotmès únicament a les lleis, i a no ser detingut, empresonat, ajusticiat o maltractat de cap manera a causa de la voluntat arbitrària d'un o diversos individus. Per a cadascun d'ells significa el dret expressar la seva opinió, a escollir la seva feina i a exercir-la, a disposar de la seva propietat [...], a poder desplaçar-se sense necessitat de permisos i sense retre compte dels seus motius. Per a cadascun d'ells significa el dret a reunir-se amb altres individus, per parlar dels seus interessos, per practicar el culte que ell i els seus associats prefereixin o, simplement, per ocupar els seus dies i les seves hores d'una manera conforme a les seves inclinacions o fantasies. En conclusió, és el dret, per a cada un d'ells, a influir sobre l'Administració del Govern, [...] amb les seves representacions, peticions, demandes, etc., que l'autoritat està obligada a tenir en compte. Discurs de Benjamin Constant, 1819


EL LIBERALISME POLÍTIC: PRINCIPIS

Tres principis bàsics ●

Sobirania Nacional ●

Divisió de Poders ● ● ●

Expressada en alguna mena de sufragi – Universal (tots els homes majors d’edat) – Restringit (s’estableix un criteri per votar): El principal és el censatari Legislatiu (Parlament) Executiu (Govern) Judicial (Jutges i Tribunals)

Llibertats individuals ●

Igualtat davant la llei

Aquests principis es recullen en una Constitució


LES REVOLUCIONS LIBERALS

La revolució americana: independència dels EUA

La Revolució Francesa

Les onades revolucionàries europees de la primera meitat del segle XIX ● Les revolucions liberals: 1820 i 1830 ● Les revolucions nacionalistes: 1848 (unificacions italiana i alemanya)

J.Trumbull (1817–1818): Declaració d'independència

DELACROIX (1830): La Llibertat guiant el poble


LA REVOLUCIÓ AMERICANA: INDEPENDÈNCIA DELS EUA

Declaració de la Independència


LA REVOLUCIÓ AMERICANA: INDEPENDÈNCIA DELS EUA

Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord

provoquen

Insurrecció colonial

Que es converteix

Revolució liberal

L’absolutisme de Jordi III L’abús dels impostos anglesos

A causa de

Falta de llibertat política

Els principals fets Georges Washington

- 4 juliol de 1776 - 1783

Declaració d'independència Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)

- 1787, construcció d’un Estat liberal Constitució Llibertat d’expressió, de premsa, de religió ...

Declaració de drets

Divisió de poders República Federació d’estats


1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

Jurament del Joc de pilota


1.1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA: causes econòmiques


1.1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA: causes socials ACTIVITATS. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA  ●

Descriu la societat francesa a finals del segle XVIII.

Per entendre el que feia menyspreable als seus ulls el vell sistema, cal recordar que aquesta societat estava organitzada en funció del naixement i del privilegi. Hi havia dos estaments privilegiats (la noblesa i el clergat) que tenien una sèrie de drets i concentraven la major part de la riquesa i del poder polític, tot i que numèricament comptaven poc davant la massa del tercer estat, denominació que abraça tots els altres: els qui no tenien cap privilegi, per més que el saber o la riquesa podien fer-los superiors a molts dels integrants dels altres dos. La noblesa sumava més de 200.000 persones, però només unes 10.000 integraven l'autèntica aristocràcia hereditària, de sang. Tots els altres ho eren perquè tenien càrrecs ennoblidors al servei del rei, o fins i tot en institucions locals. El conjunt del clergat arribava fins unes 400.000 persones. El tercer estat, per consegüent, l'integrava la resta, és a dir, més de 25 milions de francesos, que havien de sentir-se lògicament indignats pel fet que els poc més de 600.000 privilegiats no solament pretengueren mantenir les velles regles (com la del vot per estaments en les assemblees, que determinava que l'opinió dels representants de la noblesa i el clergat pesés el doble que la resta dels francesos), sinó que estigueren en aquests anys reforçant i endurint el sistema,amb l'augment dels privilegis, com el de la reserva dels alts càrrecs militars i eclesiàstics. Josep Fontana (1995): La época de las revoluciones, Barcelona, pàg. 26


1.2. LA CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS


Liberalisme i nacionalisme (1)  

classe i activitats, mon contemporani

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you