Issuu on Google+

FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ

PINTURA Introducció: dades generals Nom: Frontal de Santa Maria d’Avià, al Berguedà. Autor: Desconegut Datació: 1170--‐1190 Suport i tècnica: tremp d’ou sobre fusta d’àlber i pergamí a les juntes, amb colradures i estucats. Gènere: Romànic tardà. Tema: Religiós. El retaule és presidit per una imatge central de la Mare de Déu que aguanta l’Infant. Als dos costats, als espais laterals, es mostren escenes de la vida de la Mare de Déu. Emplaçament actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC. Context històric. Breu referència a l’estil: Els frontals d’altar també nomenats antipendis van aparèixer

per la voluntat d’aprofitar la post de fusta situada davant dels altars com a suport d’imatges. Els primers frontals daten de IV dC. Formats de riques teles; posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos com la plata o el coure esmaltats. Amb el pas del temps van tornar‐se més complexos i van créixer de dimensions; llavors es va situar darrere del l’altar i es va dir tablum o retaule. És una de les obres més representatives de l’estil 1200 difós per tot l’occident cristià i es caracteritza per seguir els models bizantins. Anàlisi formal i estilística de l’obra Composició (tancada, oberta; estàtica o dinàmica; unitària o no unitària): Composició unitària de l’obra dividida en cinc parts independents, presidida per la part central de la Mare de Déu i el nen. Les figures presenten un marcat hieratisme i frontalitat més suavitzat expressiu i humanitzat. Tipus de perspectiva: Perspectiva jeràrquica. Hi prevalen el hieratisme i la frontalitat. Recursos tècnics: Figures juxtaposades, fons obscur que dóna sensació de profunditat. Línia i factura: Primacia o no de la línia: Totes les figures es troben delimitades per una fina línia negra.

Página 1


Primacia o no del color: gamma utilitzada: Colors purs i plans: predominen el vermell i el blauutilitzats tant al fons com a les túniques, i un vernís Daurat que feia com a substitut del pa d’or i que avui està pràcticament perdut. Tipus de color: Monocrom blau o vermell, taronja, oliva i groc, als laterals contrastava amb colradura metàl∙lica. Llum; tipus de llum: Manca de preocupació per la llum. Elements formals que es poden considerar definitoris de l’estil: Hieratisme, gust per la simetria, les línies gruixudes, les grans masses de colors purs. Absència de perspectiva i de profunditat, manca de preocupació per la llum. Figures distribuïdes en el mateix pla, sobre un fons fosc o en composicions juxtaposades. Anàlisi significativa de l’obra Funció: Decoració de l’altar, concretament la part de davant amb la intenció de captar l’atenció del fidel que anava a l’església i pogués entendre el missatge. Descripció dels elements conogràfics: l’ús de nimbe o aureola en els personatges dels sants. Caràcter ovalat en forma de Pantocràtor en el centre de la imatge de l’altar que remarca el seu caràcter diví. Interpretació iconològica: Dividit en cinc parts ben diferenciades. Cada imatge està separada per un sistema de marcs on es pot veure l’estuc. La par central és on es troba la Verge emmarcada per un arc triloburat sosté el nen a la seva faldilla, i que s’inclina Cap a un costat com si volgués anar‐se’n. Amb un gest humanitzant la mare li agafa posant una mà a la cama i l’altre sobre el seu cor. A banda i banda de la imatge central hi trobem quatre escenes: A dalt, a l’esquerra: La Verge anuncia a la Mare el seu estat de maternitat i al costat, en un espai separat per una columna, la veiem amb la seva cosina Elisabeth, amb qui celebra la seva futura maternitat. A sota, la imatge dels reis que porten els regals al Nen. Els reis estan identificats amb els seus noms: Gaspar,Baltasar i Melchior; tot porten corona i el primer d’ells, Gaspar, apareix imberbe; tots tres porten ofrenes. A dalt, a la dreta: L’escena del naixement de Crist a Betlem. Criden l’atenció els coixins on descanse cap i peus de la Verge i el cap de Jesús. Els coixins es confonen amb els nimbes. Hi ha autors que consideren que aquest coixins són en realitat els nimbes... A sota, veiem representada la presentació al temple de Jerusalem: l’ancià Simeó reconeix el Messies i el retorna a la seva mare, La qual fa un gest de rebre’l amb els braços. S’hi aprecia una certa humanització que destaca en el contacte maternal de la Mare de Déu i també l’expressivitat i el moviment d’alguns personatges, com sant Josep, els Reis Mags o el mateix Nen Jesús del motiu central. Influències Influències d’altres obres: Influència dels models bizantins en el gust per la simetria, el hieratisme i les riques vestidures d’estil oriental. També hereta dels modes bizantins la Posició reclinada de la Mare de Déu (a l’escena del naixement de Jesús; a dalt, a la dreta). Repercussions en altres obres: Potser en altres retaules posteriors.

Dayana Fernández Trujillo 2º B

Página 2


Frontal de santa maria d' avià