Page 1

Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova

CEQUIA VOCATA DE ENOVA ET DE CASTILIONE

el molí de Sanç la Comuna després de la Parada BERFULL

L’ÈNOVA, EL

TOSSALET I RAFELGUARAF

Sanç i la seua horta

MANUEL

SANT JOAN DE L’ÈNOVA

derivació del Terç

24

reg a taona LA POBLA LLARGA

SENYERA I CASTELLÓ

LA POBLA LLARGA


Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova

INTRODUCCIÓ Quan ens apropem d’una manera atenta a la Séquia Comuna de l’Ènova, són molts els aspectes en què ens podem detindre: la seua importància històrica, prop de 700 anys documentats, la seua funcionalitat en l’aprofitament de l’aigua per al reg dels cultius de les nostres terres; les característiques constructives dels caixers, ponts, assuts, partidors i l’entramat de la xarxa de distribució de l’aigua. També tenen el seu valor els elements que servien per a altres usos de la vida quotidiana, abeuradors, llavadors, sénies, molins. I finalment la seua organització en la distribució de l’aigua entre les tandes sobirana i jussana, i els molts i llargs plets que s’han succeït des de temps molt antics fins ara. Però el que més ens crida l’atenció és la pervivència durant tants anys d’un sistema hidràulic respectuós amb el medi ambient, d’una dimensió considerable, però controlable pels homes i amb unes tècniques i arts senzilles i eficaces, que junt a l’agricultura tradicional han permés la vida de generacions i generacions de persones. De fet, en el segle XIX técnics anglesos i francesos estudiaren aquest

sistema de reg i d’altres hortes de València per aplicarlos a les seues colónies d’India i Algèria. Hui en dia, per una manera de viure poc respectuosa amb el medi, aquestes artèries vivificadores de les nostres terres es troben brutes, mig abandonades, l’aigua que hi circula està contaminada i els xiquets ja no poden gaudir de la seua frescor en estiu; el seu cabal és escàs per les moltes extraccions incontrolades per regar transformacions en les serres. Amb aquest treball volem cridar l’atenció dels habitants d’aquestes terres, perquè descobreixen la importància d’aquest sistema hidràulic i puga continuar en el futur proporcionant els molts beneficis que durant tants anys ens ha donat. Ens agradaria molt que gent interessada aprofundira i millorara aquesta primera aproximació que es pretén divulgativa. La història de la Séquia Comuna d’Ènova és la història dels nostres pobles i llocs: Manuel, Roseta, Senyera, Benimeixis, Castelló, Sant Joanet, Faldeta, Torreta, l’Abat, Pobla Llarga, Sanç, l’Ènova, Tossalet, Berfull i Rafelguaraf. Conéixer-la és conéixer el nostre patrimoni històric i arquitectònic. Un plaer per les persones i un deure de ciutadans.

DESCRIPCIÓ DE LA SÉQUIA El riu Albaida en el seu curt recorregut alimenta una gran quantitat de séquies que fertilitzen les terres de la Vall d’Albaida, l’horta de Xàtiva a la Costera i el marge dret del Xúquer a la Ribera. La Vall d’Albaida és una comarca que replega les aigües de les serres que l’envolten i que conflueixen en el riu del mateix nom. A Montaverner s’ajunten el riu Clariano, que s’origina en la Serra de Mariola i replega també els barrancs de la Serra Grossa, i el riu Albaida que té el seu origen en la Serra del Benicadell. A partir de Montaverner, ja riu Albaida, vindrà a eixir a la planura de Xàtiva i la Ribera per l’Estret de les Aigües a Alboi. Un poc més avant se li afegirà l’aigua del Cànyoles o riu de Montesa i un poc més avant les del riu Barxeta. En Manuel torna a estretar-se entre les serres de les Salines i les serres calcàries de Manuel i l’Ènova. Doncs bé totes aquestes aigües alimenten entre d’altres la nostra séquia Comuna. Jaume I recordarà en el Llibre dels feits, quan veié per primera vegada l’horta de Xàtiva des d’un dels aguts tossals (segons Agustí Ventura va ser des de Santa Anna) que la circumden: “ e anam llà a aquell coll agut que és part del castell, e veem la pus bella horta que anc havien vista en vila ni en castell, e que hi havia més de dues-centes algorfes per l’horta, les pus belles que hom pogués trobar, e les alqueries en torn de l’horta, moltes e espeses, e veem encara lo castell, tan noble e tan bell, e tan bella horta, e haguem-ne gran goig, e gran alegre en nostre cor”

ASSUT DE LA COMUNA DE L’ÈNOVA A LA TORRE D’EN LLORIS

EDICIÓ I PRODUCCIÓ: COL·LABOREN: 2

ASSOCIACIÓ CULTURAL MITJA GALTA AJUNTAMENTS DE MANUEL I L’ÈNOVA RECREATIUS SAETABIS SÉQUIA COMUNA DE L’ÈNOVA

L’horta de Xàtiva des de Santa Anna i des d’El Puig

3


Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova Un poc més avant replega les aigües del riu Barxeta passant-lo per sota amb dos canos que fan d’assut. En arribar a Manuel, la séquia, ja ha pres altura respecte del riu i se separa definitivament, començant a dividir-se en ramals. Des de l’assut i abans de dividir-se, el caixer principal està dotat d’una sèrie d’almenares que serveixen per regular el cabal o deixar-lo sec quan és necessari escurar-lo o fer alguna reparació. Les últimes comportes donen lloc a la cascada del Gorg (conegut com l’Argue).

assut al riu de Barxeta i entrada als canos

4

Cascada de l’Argue

La primera partició és l’anomenada séquia de Parada que rega la partida de les Foies i que, quan no hi ha barra pren la que li ve, podent donar els sobrants a certes terres de les Salines o a les de Roseta. Però té el dret de fer barra quantes vegades ho necessite a partir del 24 de juny, des de dilluns quan ix el sol fins el dijous quan torna a eixir, però sempre en la condició de no cedir-la a altres partides ni deixar-la anar avall. Poc després es torna a dividir la Comuna en dos braços, un d’ells, la sèquia del Terç, rega part del terme de Castelló amb la tercera part del cabal i les altres dos terceres parts continuen per davall de les cases de Manuel cap a la plaça i amb un gran gir cap a l’Ènova passant pels antics pobles de Faldeta, Torreta, l’Abat i Sanç. En aquest trajecte, pels albellons que es poden obrir i tancar, van eixint-li fins a 14 séquies més menudes, les de Manuel, Sant Joanet, la Pobla Llarga (Montflorit), les de Faldeta, les de Torreta, Jesuset, les de l’Abat, Vistabella i la de Berfull.

Actualment la superfície que rega la séquia són unes 30.000 fanecades, la major part de cultiu de tarongers.

A Sanç es troben els partidors que distribuiran l’aigua a Berfull, Sanç i l’Ènova-el Tossalet-Rafelguaraf.

5


Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova Però el més probable sembla l’origen musulmà. Quan es reparteixen les terres conquerides als musulmans, ja es nomena un molí entre l’Ènova i Castelló, el que fa pensar que hi havia una séquia que li donava la força per moure les moles, i no pot ser altra que la séquia del Terç; i si ja existia aquesta séquia, existia la Comuna d’Ènova de la qual és una fillola. Hi ha també al Llibre del Repartiment molts apunts de terres d’Ènova que ja són de regadiu. El que no podem datar amb precisió és a quin segle del domini musulmà pertany la séquia o el seu primer traçat. Abel Soler ha plantejat una hipòtesi suggeridora, situant l’origen de la séquia al segle VIII o IX, basant-se en les mesures de les terres fertilitzades per la séquia. El document més antic que es conserva que anomena la séquia, és de 1325. També tenim un document de 1370 que alça acta d’una reunió a Ternils (ermita de Sant Roc a Cogullada) on es parla del sequiatge que han de pagar els beneficiaris de les séquies d’Algirós i d’Ènova. Els escorrims de la séquia d’Ènova, pel barranc de Barxeta, anaven fins a Carcaixent. I a partir del segle XV, ja són molts els documents que es conserven dels diversos plets que anaven sorgint entre els usuaris d’aquestes aigües.

La séquia continua encara Comuna per aquesta darrera partició fins els partidors de l’Ènova que la reparteixen entre l’Ènova, el Tossalet i Rafelguaraf, acabant ací el

Tercerol. Partidor en la séquia de Rafelguaraf

ORIGEN DE LA SÉQUIA Tots els indicis apunten a que la séquia tinga l’origen en l’època de dominació musulmana, encara que en algun moment s’ha volgut atribuir als recs valencians un origen romà. La gran diversitat de troballes de l’època romana pel territori de la séquia: la necròpoli de les Foies, el Castellet de Sanç, les pedres que hi ha incrustades al campanar de l’Ènova, les monedes romanes trobades i la proximitat amb la gran Saetabis Augusta, podrien fer pensar en aquesta hipòtesi romana.

partidor de la séquia del Terç

assut sobre el barranc de Barxeta entre l’Ènova i La Pobla Llarga que dona lloc a la séquia del Pla de la Pobla

ermita de Ternils

Un grup d’historiadors escolten , davant la seu de la Comuna, un veí de l’Ènova que comenta els problemes amb l’aigua quan ell era menut.

pedres romanes de l’Ènova

runes de la Paret del Moro en Manuel

àmfores de la necròpoli romana de les Foies 6

7


Fuit clausam per G. Augustini, scriptorem domini regis.

Testes sunt: Inclitus infans Petri domini regis filius Rippantitem comes. Inclitus infans R[aimundus] Berengari, dicti domini regis natus, comes Montanianus de Pradis, Berengario de Serriano, Francisci Catrorii, Berengarius de Capratu.

Signum [blanc] Iacobi, Dei gratia regis Aragonum et caetera.

Nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et caetera. Considerantes propter illicitam construccionem factam pro quosdam ab aliquo circa tempore de casalibus molendinorum in cequia vocata de Enova et de Castilione, termini Xative, dampna et tedia plurima subsequita fuisse hereteriis cequie supradicte. Dicti hereterii presenti cognitione sentencias obtinuerunt aliquas sunt eo idcirco ad humilem supplicacionem dictorum hereteriorum nobis factam, volentes ab eis dampna et dispendia huiusmodi removere per nos et nostros cum presenti carta, concedimus, ordinamus, et etiam prpio statuimus quod de cetero nomini licitum sit neque aliquis sub pena quingentorum aureorum nostro erario applicandorum tociens quociens contrafactum fuerit committendam audeat vel presumat in dicta cequia molendinum seu molendina aliqua construere seu construi et edifficati facere seu de aqua ipsius cequie ad opus dictorum molendinorum accipere. Nec eam ad ea divertere seu paratam aut aliud impedimentum in sepedictam cequia facere vel inferre ab çuto, videlicet, usque ad partitoria que sunt in dicta cequia inter hereterios antedictos, neque etiam contra tenores dictarum sentenciarum in predictis aliquas novitates vel alia comittere vel acceptare quiti dicta aqua cequie memorate possit plane et plene discurrerent usque ad dicta partitoria, sic quod hereterii de Enova duas partes et hereterii de Castilione terciam parte ex aqua dicte sentencie iuxta tenores dictarum sentenciarum recipere valeant et habere.

[Al marge] G. Agustini ex Petrus Puig

Séquia Comuna de l’Ènova Mandantes pro presentem cartam // nostram procuratori eiusque vices grentibus, necnon baiukis, iusticiis, ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris quod concessionem, ordinacionem et statutum nostrum huiusmodi firmam habeant et observent ac faaciant inviolabiliter observari sub pena predictorum quingentorum aureorum quam a contrafacientibus ut premittitur ut premittitur pro procuratore nostre cure curere exigere et habere. In cuius rei testimonium hanc cartam nostram feri et maiestatis nostre sigillo appendicio iussimus communiri. Data Valencie, XVIIIº Kalendas madii, anno Domini Mº CCCº XXº quinto. ( 14 abril 1325)

Séquia Comuna de l’Ènova

8

Poc més o menys aquest document diu : Nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum etc (Valentia, Sardine et Corsica et Comes Barchinona), Considerant sobre les construccions il·lícites fetes per alguns fa temps de casals de molins en la séquia nomenada de Enova et Castelló terme de Xàtiva havent-se produït molts danys i inconvenients als hereters de dita séquia, els hereters van protestar i obtingueren una sentència favorable i perquè no tinguen més despeses i maldecaps ens reafirmem en dita sentència sota pena de 500 áureos...als que construesquen molins o deriven aigua als mateixos fent parades a la séquia des de l’assut fins els partidors. Que l’aigua discórrega fins els dits partidors de manera que els hereters de Enova tinguen les dues terceres parts i els de Castelló la tercera. Ordenem a totes les autoritats que facen complir la sentència... Datum Valentia Decimo octavo Kalendas Madi anno Domini milesimo tresentesimo vigesimo quinto (Ens parla el document d’una sentència anterior que fa pensar en una antiguetat major)

BIBLIOGRAFIA ∗ ∗ ∗ ∗ ∗

∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗ ∗

Memòries d’un alamí. SANCHIS, V. Columna, 1998. Adéu a Berfull. Fàtima morisca del quarter de l’Ènova. SANCHIS, V.; .La Xara, Simat de La Valldigna, 1997. Introducció a la Història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull. SANCHIS, V. Ajuntament de Rafelguaraf, 1995. Manuel, el nostre poble. OLLER GREGORI, M. Ajuntament de Manuel, 1994. Anàlisi local i història comarcal. La Ribera del Xúquer ( SS XIV-XX), Selecció de ponències i comunicacions presentades a la II i III Assemblea d’Història de la Ribera ( Algemesí, 1981 / Carcaixent, 1983),Diputació de València, 1990. Arroz y paludismo. MATEU, E. València, 1987. En Johan Christòfol Berthomeu i Colom (1492-1992). PÉREZ I HERRERO, J.A., Queloleny ed., L’Ènova, 1992. Manuel, Baronia en el Reino de Valencia. LLORENS Y RAGA, P., Manuel, 1970. Mapistes. Cartografia i Agrimensura a la València del segle XVIII, FAUS PRIETO, A., Ed. Alfons El Magnànim, València, 1995. Diccionario Geografico-Estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia( vol I i II), MADOZ, P., Ed. Alfons El Magnànim, València, 1987. Memória sobre la inundación del Jucar, en 1864, presentada al Ministerio de fomento. BOSCH, M., Madrid. Relaciones Geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII (vol II). CASTAÑEDA , V. (1921), Consell Valencià de Cultura, València, 1998. Gran Enciclopedia de la Región valenciana, (t 6), València, 1973. Gran Enciclopedia valenciana. València, ( t 6), València, 1991. Ordenanzas de la Acequia Comuna de Enova, Mateu impresores, Xàtiva. Llibre del Repartiment de València, FERRANDO, A. (dir),. Vicent Garcia ed., València, 1979 Gran Enciclopèdia Catalana, (vol 14), Barcelona, 1992. El regadiu de l’Espanya de l’Est (1867), GLICK, T. F., Ed. Alfons El Magnànim, València, 1991 Regadíos Históricos valencianos. Propuestas de rehabilitación, Generalitat Valenciana, València, 1994. Historia de Villanueva de Castellón. MARTÍ SORO J. Ayto. de Vva. De Castellón 2ª edición 1987. Regadio y sociedad en la Valencia Medieval. GLICK, T. F. Del Cenia al Segura Valencia 1988. Els molins hidràulics valencians. GLICK, T.F. GUINOT E. MARTINEZ L.P. Alfons el Magnànim 2000. L’espai de l’aigua, xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer. FURIÓ A. i LAIRÓN A. Eds. Ajuntament d’Alzira i Universitat de València 2000. Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII) RUBIERA M.J. I EPALZA M. Ajuntament de Xàtiva La séquia d’Ènova i els inicis del regadiu a l’Orient d’al-Àndalus SOLER A. comunicació presentada a la VII Assemblea d’Història de la Ribera. Sumacarcer 1998 Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva VENTURA CONEJERO A. IV col·loqui d’onomàstica valenciana. Ontinyent 1997 Història de la Ribera PERIS ALBENTOSA T. Vol I Bromera Alzira 2001

9


Séquia Comuna de l’Ènova MOLTS I LLARGS PLETS Per haverse perdut el llibre dels Capitols de dita Cequia Comuna, està aquella al present, y de alguns anys à esta part sens lo degut govern, per haverse de regir, per lo Costum tan solament, sens tenir lley certa alguna; lo que ocasiona, y ha ocasionat molts y diversos Pleyts... Introducció a les ordenances de 1671 Sembla que els camperols andalusins van dissenyar una complexa i eficaç xarxa hidràulica per tal d’aprofitar al màxim els recursos hídrics disponibles i cobrir la pràctica totalitat del territori, que basava el seu funcionament en la solidaritat i la cooperació entre totes les alqueries de la zona. Amb el repartiment de les terres i llocs després de la conquesta –Castelló i l’Ènova es repartiran en 1248- es donarà una ruptura en l’organització del reg, conseqüència de la fragmentació política introduïda pels diversos senyorius que es disputaran l’ús de l’aigua per tal d’estendre les àrees regades, atemptant contra les normes consuetudinàries de repartiment de l’aigua. Això explicarà els diversos plets que apareixen documentats al llarg dels temps. Els enfrontaments entre sobirans i jussans han estat al llarg de la història una constant dels regadius valencians. El document més antic que es coneix, que nomena la “Cequia vocata de Enova et Castilione termini Xative” té l’origen en un enfrontament entre llauradors i moliners. El 1325, a petició dels hereters de Castelló i Ènova el rei Jaume II dicta una resolució en la que es prohibeix la instal·lació

sequiers i vocals de les séquies el primer dijous després del dilluns posterior a sant Joan, any 2002 10

Séquia Comuna de l’Ènova al caixer de la sèquia de qualsevol construcció que altere el cabal de la sèquia i afecte a la normal distribució de les aigües. El 20 de març de 1455 diversos senyors titulars

de dominis en la zona, el batlle de la Pobla i la universitat de l’Ènova demanaren l’obertura de dentells “distinctos et separatos” que dividissen l’aigua de la séquia de l’Ènova i la fessen arribar als respectius territoris. Una distribució que havia de ferse “secundum fanecatarum et jovatarum” ARV, Reial Audiència, Processos part 3ª núm 1376. El 1472, en el transcurs d’un plet substanciat davant la cort del governador “dellà lo Xúquer” a Xàtiva, en el text de la sentència s’afirma: “que l’aigua de la séquia Comuna de l’Ènova, després d’haver lliurat una tercera part del seu cabal a la séquia del Terç per a regar les terres de la dita vila de Castelló y altres cinch llochs de señors particulars..., fonch partida en dos tandes, la una subirana e l’altra jussana. Comença la subirana lo dilluns, sol exint, y acabant lo dijous, sol exint, en la qual tanda reguen ses terres los llocs de Manuel, Sent Joan, Faldeta, Torreta, La Pobla Llarga, l’Abat y Berfull, per sos albellons, que cascun lloch té distincts y separats lo hú de l’altre. Y en dita tanda, dits llochs prenen tota l’aygua de dita cèquia per a les terres que reguen d’ella tan solament, excepto una fila grossa d’aygua que ha de discórrer per la cèquia avall, fins al darrer regant, que servex per a beure les persones y per als animals, y per a les necessitats urgents que comunament se diu “per a foch y a sanch”. Y en la tanda jussana reguen los

de tota la aygua éntregament que discorre per dita cèquia mare...” Més important encara va ser, el 1545, la decisió de la senyora de Manuel, població situada en la capçalera de la sèquia mare, d’ampliar la superfície regada del seu terme eixamplant la séquia de la Parada, acte que provocà una veritable commoció en tota la xarxa de la Comuna de l’Ènova, com testimonien els nombrosos plets sobre aquest afer conservats a l’arxiu de la Reial Audiència: “E com en dita cèquia, per a regar los del lloch de Manuel huns alters del dit lloch, vint paces poch més a menys, damunt lo dentell per lo qual la Vilanova de Castelló pren lo terç de l’aygua, hi ha una cèquia per la qual los de Manuel en los tres dies de la tanda subirana a tempore immemoriali acostumaven prendre l’aygua, fent una parada en la cèquia mare ab una barra atravessada de caxer a caxer y ab estaques y rama de baladre y tamarit, tenint com tenien los de Manuel en la sua cèquia sos dentells y sola de pedra. Y quant començava y mentres durava la tanda jussana, posaven taules o estallador per a que tota l’aygua éntregament discorregués per la cèquia mare avall als hereters y regants de dita aygua. E com en anys passats, ab la molta abundància de aygües, no se adonassen los de la tanda jussana dels abusos dejús escrits, y enaprés, sobrevenint esterilitat de aygua, axí per les seques com per haver fet moltes cèquies, los

planol de 1730 ARV. La séquia i filloles.

llauradors de Xàtiva que prenen l’aygua més amunt de l’assut de Ènova caygueren en lo conte y veren que dona Francisca Ferrer, tunch señora del lloch de Manuel, havia fet llevar los dentells y sola de dita cèquia de la Parada, y examplats los caxers, y afondat lo sòl de dita cèquia de la Parada, de tal manera que, sens fer parada alguna en la dita cèquia mare, entrava grandíssima abundància de aygua per la cèquia de la Parada y la passava en altre rech, contra tot orde e justícia, furs y privilegis del present regne, y contra les paraules de dita sentència del governador. L’abús va ser denunciat pels síndics del comú de la sèquia de l’Ènova i de Castelló, primer davant el governador de Xàtiva i després, el 1551, davant la Reial Audiència. Però de poc servien aquestes reclamacions, perquè el 1596, estant encara pendent la causa, el nou senyor de Manuel, Lluís de Castellar de Vilanova, “ ha ubert una cèquia nova y la ha afondada cada any, de manera que de la cèquia de la Parada pren gran quantitat de aygua y la passa en altre rech. Y per quant haver fet y ubert dita cèquia y passar la aygua de hun rech a altre són notables attentats fets en perjuhí de la litispendència y en molt gran dan del comú de dita cèquia y Terç de Castelló” 11


Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova


Séquia Comuna de l’Ènova Un plet de la Séquia Comuna de l’Énova de 1602 El plet (ARV, Reial Audiència, Processos, part 3ª, nº 7.050) s'inicia en data 15 de juliol de 1602 per part de Gregori Terraça que actuava com a Síndic del Prior i Convent de Sant Miquel dels Reis, senyor dels llocs de l'Abat i la Torreta1. El mateix text, extractat, és suficientment clarificador per saber què es pretenia per ambdues parts. El motiu que bàsicament ve a al·legar (full 1r) és que el dit convent en nom i com a senyor dels llocs de l’Abat i la Torreta, situats dins "...termens generals de la ciutat de Xàtiva en la partida dita de les Enoves... Es estat i està... en possessió de... cent anys i més, i de tant temps que memòria per homes no és en contrari de prendre aigua per los albellons de dits llocs... en los dies que és la tanda jussana... en esta forma que quant n'hi ha estretura de aigua reb cascú de dits dos llocs... una i dues files grosses de aigua... i per molt gran estretura i seca de aigua que hi haja sempre de dit temps immemorial... han rebut i reben... un ters de fila de aigua grossa per lo menys disponent-se de dita aigua a sa libera facultat i voluntat..." El 24 de juliol del mateix any, Gaspar Abat, procurador i Síndic de l'Ènova, Sanç, el Tossalet i Berfull manifesta (fulls 5-v i 6-r) al respecte, per contra: "...que ab una sentència donada e publicada per lo Lloctinent de Portantveus dellà Chúquer en lo any mil quatrecents setanta dos –1472– inter easdem partes fonch declarat que durant los dies de la tanda subirana que son des del dilluns soleixint fins al dijous soleixint, los de la dita tanda subirana

Séquia Comuna de l’Ènova prenguen tota la aygua de dita céquia... per obs de regar les terres de son rech, tant solament exceptada una fila grossa de aygua que ha acostumat i deu discorrer per la cequia mare avall fins al darrer hereter de dit rech i en la tanda jussana que comença dijous soleixint i acaba dilluns solexint tota la aygua de la dita céquia entregament pertany i ha de discorrer per als hereters jussans, i així voler pretendre que durant la tanda jussana los de la sobirana hagen de prendre aigua per sos albellons és cosa molt contrari i repugnant a dita sumària que es lley entre les parts...". En 7 d'agost, Gregori Terraça contesta a açò últim (full 6-v) i manifesta: "...se respon que aquella –la sentència de 1472- no prova la intenció de la part altra perquè la dita sumària en respecte del dit cap sobre lo qual se ha fermat de dret per aquesta part és estada prescrita ab possessió i costum immemorial que ha discorregut del temps de la publicació de aquella, segons que en son cas i lloch et injudictio propieti ho mostrara aquesta part. Item no es de consideratio la dita sentència in presenti juditio lo qual es possessori i no de propietat; e així ab la possitio de la dita sentència i per lo que en aquella se conté no.s prova que aquesta part no sia estat ni estiga en la possessió immemorial que ha pretés i pretén la qual ha verificat ab testimonis..." Posteriorment, Jaume Martí, Síndic del lloc de les Ènoves i els altres llocs consorts, diu (full 10-r i v) que: "...la pretesa prescripció que allega la part adversa ultra de que no es prova ni.s podrà jamai provar no li pot sufragar constant com consta de

Monestir de Sant Miquel dels Reis. L’Abat i Torreta pertanyien al seu domini feudal, així com el molí i l’hostal del Pla de l’Abat

14

titulo visioso i també que és contra tota equitat i justícia, atenent que durant la tanda subirana si discorre per a la tanda inferior la fila grossa és per ser ommino necessària per al sustento de les persones i dels animals i per a llavar, escurar i altres necessitats que se ofereixen i també si succeheis algun desastre de foch per a apagar i en totes quantes sequies hi ha en lo present regne en la tanda dels superiors hereters se deixa tots temps discorrer una poca de aigua la qual se acostuma dir per a foc i a sanch, i açò cessa ommimodo en respecte de la part adversa per que passant tota la aigua de la cequia per los llochs durant la tanda jussana tenen molta més aigua que los principals de dit compt quant se'ls dona la fila sobredita i de aci resulta que així com los inferiors regants se serveixen de la fila per a foch i a sanch durant la tanda subirana de la mateixa manera durant la tanda jussana los superiors regants sols se han de servir de la aigua per a beure, llavar i altres necessitats familiars i no per a regar perque aquesta seria gran desigualdat..." Tot seguit hi ha una sèrie de testimonis tant d’una part com de l'altra que no fan més que recolzar-les en les seues manifestacions, finalitzant sense una resolució perquè falten fulls en el document. En qualsevol cas pense que és important destacar alguns aspectes d’interés. Així una qüestió important és que per part del senyor de l’Abat i Torreta no es nega en cap moment la veracitat de l'existència d'aquesta sentència de 1472, al contrari, es reconeix. De manera que, tot i que el document estiga incomplet, ja que l'última data és d'agost de 1605 sense que es veja una resolució o sentència final, almenys ens dóna notícia d’aquesta important

sentència de 14722. Cal dir d’altra banda que plets referents a la séquia n'hi havia molts, com en el text d’aquest mateix es fa referència (full 24-v): “que en la Real audiencia sub aud. del doctor Esteve Vives cavaller se tracten molts altres plets sobre la aigua de la mateixa séquia"3. També es fa referència a la gran importància llavors del conreu de l’arròs (full 32-r): “...en la dita cequia de les Enoves que per ser ara en lo ple dels arrossos –aquest testimoni és de 6 de juliol de 1604– en lo qual es menester molta aygua ferse reparticio de aquella y perque faltant o dexant de donar dita aygua com es costum his conte en dita ferma de dret seria perdres tota la collita d’enguany...”. Així com també es diu que els representants s’ajunten al lloc oficial del Porxe de l’Ènova (full 40-r): “...aquestos se junten en lo porche del lloch de Enova y alli se fan les determinacions y los sindicats que convinga a dita cequia de Enova...”. Finalment pense que també és interessant destacar alguns aspectes que semblen canviar quant a la distribució de les aigües i representació o govern de la séquia segons es desprén d'aquest plet de 1602. Així resulta que segons les manifestacions que es fan en aquest plet per ¨ferma de dret¨, cabria deduir que la distribució d'aigua era diferent a l'actual, que diu basar-se en els Capítols de 16714. També els òrgans eren diferents. Així, pareix deduir-se que hi hauria un Síndic de la Séquia Comuna en tot el seu conjunt; després, pareix que hi havia un Síndic per cada tanda, és a dir, un Síndic de la tanda Sobirana i un altre de la Jussana; hi havia un Sobresequier, que probablement tindria les mateixes o paregudes funcions que l'actual Subsequier, i, finalment, hi havia un Sequier. Tots

seu de la Comuna d’Ènova

15


Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova

de cadascuna de les poblacions. En definitiva, per a mi el més important d’aquest plet és saber l’existència d’aquella sentència que es va fer pública pel Lloctinent de Portantveus dellà lo riu Xúquer en data del 4 d’abril de 1472, així com el que sembla deduir-se d’aquella: la diferència en la distribució de l’aigua. Quant a la sentència, cal dir que incloïa alguns aspectes més, però que pel que respecta al que interessava en aquest plet en concret, en essència venia a declarar que durant los dies de la tanda subirana que son des del dilluns soleixint fins al dijous soleixint, los de la dita tanda subirana prenguen tota la aygua de dita céquia... per obs de regar les terres de son rech, tant solament exceptada una fila grossa de aygua que ha acostumat i deu discorrer per la cequia mare avall fins al darrer hereter de dit rech i en la tanda jussana que comença dijous soleixint i acaba dilluns solexint tota la aygua de la dita céquia entregament pertany i ha de discorrer per als hereters jussans. Distribució de les aigües de la Séquia Comuna de l’Ènova vigent en 1602 (segons consta en la sentència del Lloctinent de Portantveus dellà Chúquer de 4 d’abril de 1472): Tanda Sobirana: Tanda Jussana: Manuel ) St. Joan de l'Ènova ) Certs escorrims la Pobla Llarga ) Tota l'aigua solament per a les Faldeta ) necessitats bàsiques la Torreta ) l’Abat ) Berfull Sanç l'Ènova el Tossalet Rafelguaraf

) 1 fila grossa per ) a serveis bàsics i ) necessitats urgents: ) beure, llavar, etc. ) ¨a foc i a sang¨.

Tota l'aigua

Distribució de les aigües de la Séquia Comuna de l’Ènova vigent des de 1846 (segons les Ordenances actuals que es basen en els Capítols de 1671): Tanda Jussana: Tanda Sobirana: (de barra) (sense barra) Manuel 10'5 (4 i 6'5) natural St. Joan de l'Ènova 4 1 llavanera la Pobla Llarga 26 2'5 files Faldeta 27 2 llavaneres la Torreta 14 )8,12 o 24 files, l’Abat 14 )segons l'any Berfull 10 Berfull Sanç l'Ènova el Tossalet Rafelguaraf

9 43 14'5 24'5 28'5 225 jovades

Sense limitació, i en proporció a les jovades corresponents.

Vicent Sanchis i Martínez Els plets no s’acabaran en el temps tant entre els propis regants de la Comuna sobirans i jussans, com entre la Comuna i alguna séquia més amunt de la Torre d’en Lloris, com la del Palmeral que en 1850 i després d’una forta avinguda d’aigua del Canyoles escales del partidor reial, nivell de la medició de 2002. Any reconstruí el seu assut de manera que minvava el cabal que devia seguir avall. abundant. En l’arxiu de la Diputació de València hi ha múltiples referències a plets des de 1830 cap ací, així com tot l’expedient de les actuals ordenances que són de 1845. L’últim plet a la séquia Comuna, arribà fins al Suprem que dictà sentència el 30 de novembre de 1976. ______________________________ 1 Bàsicament es tracta de l’apartat 6.1.5 Algunes normes o costums anteriors, del llibre Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull, Vicent Sanchis i Martínez, Rafelguaraf 1995. 2 En les Actes de la VI Assemblea d’Història de la Ribera que tingué lloc a Alzira, Antoni Furió i Luis Pablo Martínez, De la hidràulica andalusí a la feudal: continuïtat i ruptura, en pàgs.50-51 fan referència a aquesta mateixa sentència de 1472, citant ARV, Reial Audiència, Processos, part 3ª, núm. 1.376. 3 També aquests historiadors en parlen en pàg. 63 del treball anteriorment citat, i fan referència en la nota 81 a la petició en 1455 de l’obertura de dentells distints i separats, i en la nota 82 a la quantitat de plets existents entre 1551 i 1668, més d’una vintena. 4 I en efecte, almenys quant a la repartició d’aigües sí que es basa, segons la distribució que figura en els articles 22 i 24 d’una còpia que em va facilitar amablement Pau Martínez d’aquells Capítols de 1671. (Archivo Histórico Nacional, Archivo: Abat, San Miguel de los Reyes, Códice nº 570-B, fol.1-6). (còpia que sembla incompleta amb tant sols 27 articles.

partidors de Sanç un dia de l’estiu de 2001 sense barra 16

17


Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova SAFAREIG A més de regar les terres que generacions de llauradors han cultivat, la séquia proveïa, als habitants dels pobles que travessa, d’uns altres beneficis. L’aigua es podia beure, tant per les persones com pels ramats i animals de força; per això hi havia abeuradors o entradors en molts llocs. Moltes cases tenien portelles que donaven a la séquia i podien agafar aigua per escurar o rentar la roba. Un altre element molt important en la sèquia ha estat el safareig o llavador. Hi havia molts, públics, on anaven les dones amb les seues bugades convertint aquests llocs en espais de comunicació i entreteniment.

antic llavador de l’Ènova

MOLINS D’AIGUA L’aigua canalitzada en moviment té una força que durant molts anys va ser aprofitada també per moure les pesades moles de pedra dels molins de farina i arròs. Tot un exemple d’utilització dels recursos natural renovables i no contaminants. elements d’un molí d’aigua Llavador de Sanç Llavador de Rafelguaraf

mecanisme i mola del molí de Ximot en Manuel

cacau del molí de Ximot

molí de Berfull

Llavador de Manuel al carrer la Font. anys 50 18

19


Séquia Comuna de l’Ènova

Séquia Comuna de l’Ènova

PONTS

planol del molí de la Volta i la seua séquia.

molí de l’Ènova planol del pont del ferrocarril, any 1853 ARV.

pont de l’antic camí reial al carrer de la Font en Manuel

aqüeducte de la séquia del Pla de Rafelguaraf

pont de l’Ase a la Pobla Llarga

*******************************

SÉNIES En alguns llocs on les terres estaven altes respecte del nivell de l’aigua, les sénies contribuïen a solucionar aquest inconvenient. La força animal feia girar els cadufs i l’aigua anava pujant per regar les zones més elevades. Al terme de l’Ènova i Rafelguaraf encara en trobem algunes molt ben conservades que són verdaders monuments de la nostra cultura.

VOCABULARI RELACIONAT AMB LA SÉQUIA

20

Albelló: Canal o conducte per a donar eixida a les aigües Aldufa: Casa situada a la mateix vora de la séquia comuna i prop del riu de Barxeta, on mitjançant una comporta s'assegurà el desguàs d'aquella cap a aquest per un canal subterrani, si hom veu que la séquia duu un cabal excessiu. Almenara: Rasa per la qual s'acondueix al riu l'aigua que sobra en les séquies. Comporta per a la distribució de l'aigua de reg. Amerar: mullar (alguna cosa) de manera que arribe al punt de saturació. Androna: Albelló; conducte subterrani per on se'n van les aigües residuals. Argue: torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllada dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega. Assut: resclosa de poca alçària que es fa en rius i en rierols per detenir les aigües i fer-ne pujar el nivell. Boquera: cap delsolc per on entra l’aigua quan es reguen les taules de l’horta. Braçal: braç de riu o de séquia. 21


Séquia Comuna de l’Ènova Cabal: magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula. Cacau: Cavitat tubular en forma de volta, a dintre del qual es troba el mecanisme principal del molí per produir l'energia hidràulica. Caduf: cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sense fi o una roda, serveixen per traure aigua de pous. Caixer: Llit d'un riu, d'una séquia, etc. Espai comprés entre els dos marges d'una séquia. Cano: Canó. Boca. Obertura al cordó d'un riu per on surt l'aigua destinada al reg. Conducte per conduir l'aigua per sota d'un obstacle. Comporta: Porta practicada en una resclosa per retenir o deixar passar l'aigua. Instrument per regular el cabal de la séquia mare. Dentell: Piló de pedra, d'una alçària d'uns 60 ctms amb una forma semblant a la d'un arc ogival; és a dir, rectangular en la seua meitat de darrere i en ogiva en la de davant. Escorrim: Regalim; gotes d'un líquid que s'escorre. Escurar: Netejar un receptacle o un conducte traient-ne el residu deixat per la substància que ha passat. Estellador: Tap d'obra, fusta o ferro que situat en la boquera té la funció d'obrir-la o tancar-la per deixar passar o no l'aigua. Fanecada: Mesura agrària valenciana de 200 braces, equivalent a 8,31 àrees. Fesa: Caseta que protegeix un portó, o comporta menuda amb que es dóna pas a l'aigua cap a un braçal. Fila: Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors. Fillola: Dit d'una séquia, etc., que arranca o naix d'una altra principal o séquia mare. Galzes: Pilons o estaques d'obra. Guies que ajuden a la col·locació de les parades. Mena de vies que guien la post la qual regula el cabal o atura l'aigua. Jovada: Mesura de superfície equivalent a 36 fanecades (29.916 m2) Jussà: Inferior; el qui rega aigües avall en contraposició a d'altre que rega aigües amunt. Llavanera: Al País Valencià unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors per a les necessitats mínimes de llavar i escurar. Mota: Eminència de terra petita i aïllada, natural o artificial. Paleta: Tap d'obra. Situada a la boquera, té la funció d'obrir-la o tancar-la per deixar passar o no l'aigua Parada: Resclosa, assut. Acció de parar. Llosa, tap, pilot de fang per parar l'aigua d'una séquia, etc. Elements de les filloles i els braçals els quals tenen per missió elevar el nivell de l'aigua per tal que aquesta entre a l'hort. Post: Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que gruixuda. S'utilitza per parar l'aigua d'una séquia, per entaular un camp, etc. Regar a degoteig: Modalitat de reg quan l'aigua és conduïda mitjançant tubs de goma a la soca del taronger on va degotejant. Aquest sistema persegueix l'estalviament d'aigua. Regar a manta: Modalitat de reg quan s'inunda tota la superfície d'un camp sense cavallons. Regar a motor: Modalitat de reg quan l'aigua és impulsada per un motor. Regar a poal: Modalitat de reg amb poals, emprada quan els plantons són molt joves. Regar a taona: Modalitat de reg quan s'utilitza la taona, mena de caixó allargat que es fa balancejar, agafant l'aigua directament d'un riu, barranc o séquia. Regar a taules: Modalitat de reg quan s'inunden els espais del camp delimitats entre cavallons. Safareig:Llavador, bassa feta a propósit per tenir aigua. Lloc on es llava la roba. Saó: Grau d'humitat d'una terra, abundant o suficient perquè es produesca fruit. S'obté amb la pluja o el reg que fan la terra apta per al conreu. Sénia: Màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dona voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de cadufs en tota la seu llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. Séquia mare: Canal central i més gros d'una xarxa de reg. Sequiatge: Contribució que es paga per l'ús de l'aigua d'una séquia. Sifó: Canal tancat i subterrani per a fer passar l'aigua d'un tros a l'altre, tot i evitant un altre corrent d'aigua. Sobirà: Superior; el qui rega aigües amunt en contraposició d'altre que rega aigües avall. Sola: Fons o superfície inferior d'un conducte o un recipient Sorregar: Regar un tros de bancal amb l'aigua que se n'ix d'un altre camp veí que està regant, d'una séquia, etc. Taona: Enginy manual per a elevar l'aigua a camps més elevats i així poder regar-los. Tauló: Post gruixuda. Llenca de fusta que realitza la parada de l'aigua. Tercerol: Tercer pel seu lloc, pel seu rang; mena de destellador que dóna pas a un terç del cabal o fila. Ullal: Sot on naix un riu, cavitat d'on brolla l'aigua d'una font. 22

Séquia Comuna de l’Ènova L’AIGUA I EL SEU ÚS Els ullals de la Torre que alimenten la Sèquia Comuna de L’Ènova, no brollen per inspiració divina. El cabal del naixement depèn de la pressió de l’aigua en l’aqüifer, i aquesta pressió oscil·la segons l’alçaria a la qual aplega la bossa d’aigua, que serà proporcional al règim de pluges dels darrers anys. Les extraccions d’aigua s’han vist força incrementades els darrers anys per captacions d’aigües soterrànies realitzades a les immediacions dels albertencs i probablement també d’altres més llunyanes. Els brolladors manen aigua neta, que de seguida les aigües de L’Albaida, Cànyoles i poc després el riu de Barxeta s’encarreguen de contaminar. Si volem preservar l’aigua de la Sèquia Comuna per a que en el futur continue proporcionant-nos els beneficis que al llarg de la història ens ha dotat, hem de treballar per evitar que les poblacions veïnes de la Costera la contaminen i la capten d’una manera incontrolada. La llei està de la nostra part; els nuclis de població i les indústries, estan obligades a depurar les aigües residuals. La llei d’aigües prohibeix les extraccions incontrolades, el sòl de tot el terme de Xàtiva, està declarat ecològic paisatgístic i per tant no permet ni tan sols la transformació de terres de secà a regadiu; menys encara, la desforestació i la destrucció sistemàtica del medi natural. Si la llei no permet noves extraccions d’aigua, ni transformacions en regadiu i a més a més obliga a la depuració de les aigües residuals , ¿què passa a la nostra Sèquia que cada any baixa més minvada i més contaminada? No fa tant de temps, l’aigua de la Sèquia ens servia a més de per a regar, per a beure, fer la bugada, escurar i fins i tot per a refrescar-nos a l’estiu. Però les societats canvien, i avui ningú no renta, ni beu, ni nada a la Sèquia. L’únic ús que es manté és el reg, però els canvis també l’afecten a ell. L’organització social del treball, les noves tècniques de producció agrícoles, els avanços en la

tecnologia hidràulica i sobretot els canvis de conreu, ens obliguen inevitablement a realitzar canvis en l’ús de l’aigua, si és que volem mantenir un mínim nivell de competitivitat, en un sector productiu en crisi. Aquestos canvis, no tan sols deuen contribuir a una millora econòmica, sinó també a la millora social i medi ambiental, en un entorn cada vegada més degradat. L’ús de les aigües de la Sèquia Comuna, està regulat per les seues ordenances, establint-se una distribució de l’aigua en funció del dret de cada partida i, adjudicant-se una determinada grandària a cada albelló o boquera. Aquesta distribució de l’aigua per tots els braçals, origina files d’aigua de poc cabal; aquest mètode de reg, té sentint en xicotetes plantacions d’hortalisses i verdures, molt ben solcades, com ara melonars, tomacars i carxofars, que tanta tradició han tingut al nostre terme no fa encara tant de temps. El nostre sistema de reg, sembla ser dissenyat pel conreu de l’arròs, conreu que necessita una entrada i sortida d’aigua constant. Però, la distribució d’aigua que fan les ordenances, no afavoreix el rendiment del reg al conreu del taronger, fruiter molt exigent en aigua i que a més a més necessita molt de cabal en cada regó. La citricultura tradicional travessa una important crisi, per això l’alternativa del llaurador passa per afavorir el rendiment dels factors de producció, i el reg és un dels principals al conreu dels fruiters cítrics. És per tot açò, que en la lluita per la supervivència del seu mitjà de vida, els llauradors i administradors de l’aigua i fins i tot tots els veïns, hem de plantejar-nos algunes actuacions que contribueixen a la millora de la nostra agricultura i del nostre medi ambient. Algunes propostes d’actuació podrien ser les següents: racionalitzar la distribució de les aigües, minimitzar pèrdues per escorregudes als braçals, concentrar cabals d’aigua per regar amb major eficiència, establir torns de reg que racionalitzen i sistematitzen el reg, fent-lo més fàcil, còmode i econòmic, realitzar gestions que possibiliten mantenir la qualitat i quantitat d’aigua. Contribuint a una agricultura sostenible que respecte el medi ambient, sense contaminar les aigües i el sòl de conreu. Fomentant l’estalvi d’aigua i contribuint al manteniment d’un cabal ecològic del riu, a l’hora d’organitzar la distribució de les aigües entre tots els usuaris. Conscient de les dificultats que suposen els canvis en un sector tan tradicional com l’agrícola i en un col·lectiu de gent gran arrelada a les tradicions, el que subscriu, recorda que si les generacions que feren possible la construcció de la Séquia s’hagueren resistit als canvis, res no seria igual. Manel Giner. 23

La Bellota - Monogràfic Sèquia