Page 1

N° 177 MAIG - AGOST 2014

I EDlCIÓ

CATALANA I


PIERRE CLAVER E, UN BISBE CATOLIC GRAN Guanyarem el6 altreel

,----:----/

l. Va néixer el 1938 a d'Algéria, una nació al La seva família, d'órigen va ja quatre generacions

Alger, capital nord d'África. francés, portavivint allá.

Perque he d'e6tudiar a Franga? Pen ue et6 francse

3. Quan va acabar el batxillerat, els seus pares decidiren enviar-lo a Franca, perque fes els estudis superiors en una universitat francesa. Tornaré a Algeria, jo 6ÓC algeria

i"------l

5. Perqué volia servir Déu i servir els germans, es va fer dominico Va estudiar filosofia i teologia i el 1965 es va ordenar sacerdot. 4 f-

2. Es va educar en una escola católica seguint el sistema francés. Va ingressar en l'organització juvenil dels escoltes, lloc on va aprendre treball i disciplina .. Jo no ho eabla, he vtecut en una "Bombolla colonial " r----::~.,,¡

4. A Franca, durant els seus estudis universitaris, va descobrir que la presencia francesa a Algéria no era ben acceptada pels algerians. E6tudiaré arab i també l'lelam ,--'------l

6. Algéria acabava d'independitzar-se i ell volia ajudar en la construcció de la nova nació. 1 sobretot, aconseguir que cristians i musulmans convisquessin en pau.


Gui6: MARíA PUNCEL Dibuixos: QUIQUE

AMIC DELS MUSULMANS Menys paraules respecte ~

7. Va arribar a parlar l'árab amb fhiidesa i bon accent i va fundar un Centre d'Estudis árabs i islámics en que els algerians podien millorar el seu llenguatge i la seva cultura. .' Us cediré una església la convertiu en mesquita

perque ¡"';""n-.1f-.

9. El 1981 va ser nomenat bisbe d'Orá, A la festa de la seva consagració va predicar en árab i en francés. 1 va demanar a cristians i musulmans que evitessin tota intolerancia. Sóc un cristia és aquf

Pp

i

mée

gestos

de mutu q

/?

~

8. Home de diáleg, va participar en nombrases trobades entre cristians i musulmans, no sense criticar sovint que tot es quedava només en paraules. Si adorem al mateix Déu! Només que vosaltres en dieu AI·la

10. Era un gran comunicador, va organitzar converses i debats. Va parlar ciar i respectar els seus oponents. " Bisbe deis musulmans" 1ivan dir per com els tractava.

algeria, el meu lIoc

11. Creixia l'odi contra els cristians. Des de Franca van cridar en Pierre, pero ell va voler quedar-se amb la seva gent fins al final. Sabia que la seva vida corría perill.

12. Va seguir fent la seva vida normal: visita parróquies, malalts i centres de treball. L'1 d'agost de 1996, una bomba fa volar el seu cotxe quan tomava a casa de nit. 5


9ue passa a la mína de 5hínkolobwe. 5í, otícíalment és una mína Ameríca, es va lIan<;:ar a cíutats d'Ásía í tot

g

eI'uraní és

un element

9uímíc ra íoactíu í molt períllós

r=: a la salut

humana. Cstar exposat a ell atecta tot el

=:

una guerra 9ue havía cornencat a Cu-

abandonada, pero té encara molt d'uraní. Gent

malvada - les

matíes - paga díners per a9uest urani, a 9uí

ropa. CI míssíoner Xabíer

50

es vulguíjugar la vída

an~s a la zona del

recollínt-ne. Aíxí 9ue, de manera íl.legal, se

Congo

segueíx extraíent d'a-

Goíkuría porta

coso Cs dan~a el cor, el cervell, el tetge ... I

treure I'uraní d'Híros-

magat, í tones d'a-

amb ell, a més, es

híma í Nagasakí. Alla

9uest míneral s'expor-

d'on es va ex-

ha posat en marxa des

ten í es transporten

d'escoles í centres de

"de

tormacíó protessíonal,

ra", en camíons 9ue

un hospital o un cen-

creuen enmíg deis

de la historia, les d'-

tre per a díscapací-

poblats, exposant a

Híroshíma í Nagasakí,

tats. Fíns í tot ha cre-

petíts í grans ~ a9uest períll. Cs

construeíxen .bombes. CI 9ue es va utílítzar per a les bombes tristament més tamoses

qualsevol

mane-

va sortír de les mínes

at un poble en plena

de 5hínkolobwe,

I'uraní d'Híroshí-

I'actual R.epúblíca

selva, Kabulumbu, després d'haver acon-

Democratíca

seguít unes terres

tar tants nens el

Congo. Desgracíadament les guerres

per9ue els nadíus segueíxín en els seus te-

6 d'agost de

s'uneíxen en la toscor.

rrítorís.

en

del

A9uell ura,ní es va extreure a l'Atríca,

rna, el 9ue va ma-

19+5·

Fa poc Xabíer denuncíava el

es va tornar bomba a

-, l

?Y ' Il-lustració

Francisco Solé


Dissabte, 28juny: Ahir al vespre pare es va posar seriós i va dir -Família, hem decidit mare i jo que dema. dissabte, mengem tots junts a casa. Durant el curs gairebé mai ho podem fer; fins i tot els dissabtes i diumenges tenim sortides amb els escoltes, o partits o compromisos amb els amics, o el que sigui; i poques vegades podem escoltar-nos poc a poc i assabentar bé del que ens passa. La mare va afegir que li encantava la idea, i que menjaríem de pica-pica i que esta va molt contenta de com ens havíem comportat aquest curso M'ha emocionat escoltar el pare i la mareo La veritat és que els importem molt, en-

cara que hi ha vegades que no ens n'adonem. Bé, dones el menjar ha estat alludnant. A final de curs ¡hi ha tantes coses a dir que ens treiern la paraula els uns als altresl El cop de gracia l'ha tingut en ~ Gon~al que, com no li deixávem dir la seva, s'ha enfilat a la cadira i forquilla en má- ha cridat: - " Demano la paraulaaaa ", i vull dir que, el dijous, en Xavi i jo vam complir quatre anys-. . S'ha endut ovació i volta a la plara com els toreros. El menjar d'avui ha estat molt important.

Diumenge, 29juny: Més sobre el menjar d'ahir. La gent gran de vegades diu que: - "hi ha un abans i un després des d'un deter-

minat dia -. Dones aixo vaig sentir jo ahir. El pare i la mare ens van tractar com a més grans del que som. Primer va parlar mare i ens va dir: "al pare i a mi ens sembla que en aquest curs heu crescut el que en dos; i va afegir que els dos se sentien ara com amb ganes de aplaudir i que veure'ns els cinc junts a la taula i portant-nos tan bé..., (Ii queien les llaqrimes l, veure-us units i creixent en tot és el milIor regal que podeu fer-nos al pare i a mi". Marta va comencar a aplaudir i en Xavier i en Gon~al, els bessons, els més insensats de la terra, cridaven: "BRAVO BRAVO;BRAva - BRAVO". On ho hauran apres?


Dilluns, 30juny:

Dimarts,l dejulio/:

No he escrit gairebé res deis meus germans en la reunió d'abans-d'ahir. La Marta ha acabat 2n d'ESO amb grans notes. Aquesta tia al col·legi ha de ser important, perque el seu telefon no para. Resulta que ha estat delegada de curs i no me n'havia assabentat. No dóna importancia a les coses que fa, pero valora molt la gent. Un cop, en sortir de l' escola, una companya seva

¡SORPRESAl Aquesta tarda ens ha dit la mare que el pare ha agafat dos dies lliures a la feina i que dema passat ens

em va preguntar: - Ets tu el germa de Marta que escriu a GESTO? -Sí - li vaig dir - És una de les coses més importants que faig. -Dones jo et lIegeixo i m'encantes. Em va fer un petó i va afegir: - Tens una germana que és un cel de persona. Tens una sort. Manul

n'anem tots a fer una Javierada familiar, és a dir, arribar caminant un parell d'hores des de Sangüesa fins al poble que es diu Javier. Allil hi ha un castell, on va viure Sant Francesc Xavier. Davant seu Crist va resa r moltes vegades el sant, i, quan Javier va morir al Japó la imatge d'aquest Crist va sagnar. En la seva capella han resat molts que avui són

missioners o missioneres. Després ha afegit que, si algun de nosaltres s'atreveix, que li demani a aquest Crist d'arribar a ser un dia missioner o missionera. No m'estranyaria gens que la meya germana Marta s'atreveixi a demanar-ho. 1jo no sé. Potser també. Abans passarem i dormirem a 5aragossa i visitarem 50S del Rey Católico, que diu la mare que és un poble "de cinema". 11


jurat del premi Montserrat Sarto "M'agrada lIegirll ha triat com a guanyador d'aquest concurs al nen Sergio Durán Marín, de 8 anys, alumne de 3r del CoHegi Sagrat Cor de jesús de Caceres. El seu bonic poema l'ha fet mereixedor del fantástíc joc de taula IIL'alegria de la fe 11. Enhorabona, Sergio! l

E

Els mernbres del jurat ho han tingut difícil per escollir el guanyador, perque en la redacció de Gesto hern rebut un bon munt de poemes on expresseu que és per a vosaltres lIegir, el que sentiu, si us agraden els lIibres i la lectura, Gracies a tots els nens i nenes que ens heu escrit, per la vostra participació! Pero és que, a més de per la quantitat, el jurat ho ha tingut complicat per la qualitat de les vostres obres: ens heu enviat unes poesies precioses, originals, ben escrites, fins i tot algunes amb dibuixos, Tant és així, que ha decidit concedir, a rnés, quatre mencions especials, premiades arnb un lot de tres lIibres, i que seran per a Álvaro, de 8 anys, del coHegi Sagrados Corazones de Villaverde, Madrid; Francisco Ruiz, de 10 anys, d'Entrena, la Rioja; Isabel Enrique Trujillo, de 12 anys, de Ciudad Real; i per a Sara Subtil Fernández, 10 anys, de Lleó.IIHaestat una sorpresa el nivell tan fantástíc deis concursants ", ha afirmat Rafael Santos, rnembre del jurat i de l'Associació Cultural ESTEL,institució dedicada a I'animació a la lectura, que ha patrocinat aquest concurso Talcorn s'indicava en les bases, publiquern a continuació el poema guanyador de Sergio Durán Marín:

14


La lectura Quan vaig entrar a I'escola em van ensenyar a /legir i em va agradar tant que vaig voler aprendre'n. Amb un /libre a la ma, al principi em vaig espantar pero poc a poc, jo m'hi vaig acostumar. Cada dia /legeixo, a I'escola i a casa meya, i de vegades la meya mare diu: Sergio, que et passa? No em passa res, és que m'agrada /legir, i de les coses que passen jo m'assabentaré. La lectura és molt bonica i cada vegada /legeixo millor i /legint aprenc mentre em faig gran. Sergio Durán Marin

15


V\ fiVl~ls de Vleiro el

«es.

l'V\~r~

es v~ celebr~r

11 MlAVldi~1 de

Pi~erses

flAtbol

~ tio

J~-

de V\eVlSdel ea-

01N<G-s V~VI or~~Vlitz~r

to(V\ei~ de flAtbol

de

~C¡lAest

per ~coI'\Se~lAir C¡lAe~C¡lAests

I'\ois plA~lAil'\ reh~bilit~r-se

~ tr~vés

de I'esport.

~r~vo per ~C¡lAest~ ~el'\i~1 ide~! tli

h~1'\ p~rticip~t

20 selecciol'\S I'V\~SclAliV\eSi

~ fel'V\el'\iV\es de C¡lA~tre cOVltiV\el'\ts. V\C¡lAest ~I'\y h~jlA~~t

per pril'V\er~ ve~~d~ I~ selecció

e~ípci~ de V\eI'\Sdel ~ri~, V~I'\ celebr~r p~rtir

cssret.

tst~Vel'\

~l'V\b p~SSió els ~ols i V~I'\ COI'V\-

el selA SOl'V\l'\ide represel'\t~r

lAl'\ MlAl'\di~1 de flAtbol. V\ t~ipte de

b00S d'~le-

el selA p~ís el'\ hi h~ ~I volt~l'\t

100.000 V\eI'\S i V\eV\eS del V\C¡lAest~ il'\ici~tiV~ oportlAl'\it~t

csaer.

és lAM ~r~1'\

per ~ ells.


l\l.csh~ dJt'()1~\;\;

~~topil~s

és lAVIpetit

iVl~ccessible

poble

~I

Vlord de 'MeXic. l!AVIlIoc

eVlt\l\i~ de t\l\lAVlt~Vlyes de ~r~VI

~eVl~. 'VilAeVl eVl I'extret\l\~

res. V\1~lAVleSf~t\I\ílies

pobres~

Pe( les freC¡CteVlts seque-

eVlc~r~ VilAeVl eVl coVes exca-

V\r~, per si ~ixo fos poc, est~VI

ViViVlt l'~sseti~t\I\eVlt

de tr~fic~Vlts

de

dro~lAes C¡lAes'h~VI iV\St~I·I~t ~1Ii\ i fiVlS i +e+ hi h~VI est~ble(t tilAS. V\VlAi el d~ és

els selAS cul-

Vlostre esbroVlc~-

Pe( ells, els tr~fi-

C~VltS C¡lAeh~VI ~C¡lAest~

conver+t+

ZOVl~ iVldí~eVl~

eVl lAVIte((itori

perillós

i pels que VIO h~VI fet

res Pe( it\l\pedirho.

for~

i b~-

OVl VilAeVl els r~rát\l\lAri, lAVIpoble iVldí-

rr~Vlcs t\l\olt proflAVlds

v~des.

~ltitlAd

d'~IIi\!

Il-lustracíó: Pablo Alvarez Rosendo


E

stimats nens lectors de Gesto: Em dic Paco i sóc missioner a l'Africa. Avui vull compartir amb vosaltres, la historia d'una nena de Niamey, a Níger. En una de les meves visites a I'hospital vaig trobar una nena de no més de deu anys amb una desnutrició severa. Ramatu no parla, no riu, no tolera gairebé cap aliment, em va comentar la seva avia. Jo em vaig acostar al seu Ilit i li vaig agafar les mans amb tendresa. La vaig mirar als ulls, i li vaig somriure. Li vaig dir: - Em dic Paco. Quin és el teu nom? No va dir res. La tristesa dibuixava la cara marcada pels seus 05505. Vaig insistir. - El meu nom és Paco, Paco... No és difícil, quin és el teu?, A més-, vaig afegir, ningú t'ha dit que ets una nena molt maca, pero que molt macal Així que no et queda més remei que dir-me el teu nom. Va ser el meu poder de seducció, em va ajudar Déu des de dalt? No ho sé. Pero en un fil de veu aquell cos malrnes va dir: Ramatu, em dic Ramatu, i tu et dius Paco. - No només ets maca, tens més una veu preciosa - li vaig respondre en to alegre per insufiar el meu anim, tot el meu afecte. I va ser Ilavors quan va esbos20

~

sar un somriure, que van

illuminar els seus enormes ulls tan vius en aquell cos tan proxim al seu final. L'avia, que seguia I'escena es va emocionar. Va dir: Des que la vam ingressar no havia obert la boca, i molt menys havia somrigut. Que AI·la et beneebf Llavors li va acostar el seu plat amb arros, que tenia oblidat en un racó. La seva avia la va animar a menjar, com feia sempre. La nena va negar amb el cap. Amb la seva ma escanyolida em va allargar el menjar: Menja tu primer, ets el meu convidat. Ramatu compartia I'aliment amb mi, amb el seu inesperat amic Paco.Vaig prendre una cullera, vaig menjar uns grans d'anós, i li vaig tornar el recipient.

- Ara et toca a tu. veuras que aviat et poses bona i surts d'aquest Ilitl jo li pregaré a AI·la molt per tu, perque ja som amics. I per a sorpresa de l'ilVia, la nena va comenor a menjar, a poc a poc, molt a poc a poc, segons I'aliment que el seu estómac podia tolerar. I alla les vaig deixar. L'avia em va mirar amb agraiment i Ramatu em va dir adéu amb la ma Jo li vaig picar un ull i ella va tornar a somriure. Tant de bo tiri en-


davantl Seria un autentk mirade. Pero, per que no? No deixem de resar per ella. Aixo va ocórrer el 29 de gener de 2014. Avui i després de la meva nova visita a 1'hospital, us comunico amb alegria que Ramatu s'ha recuperat miraculosament. Les ganes de viure, l'anim recuperat, i algun reconstituent vitamínic que la providencia li va fer arribar, han obrat el miracle. Jo vaig ser testimoni quan li van

donar I'alta. Aquells ulls plens de vida i recuperats van tomar a somriure'm. No us sembla una bona notícia? A mi sí. Ja que cap diari sen fara resso, jo us ho explico. No podia deixar de compartir amb vosaltres una

alegria així, perque la meva joia ho sigui també vostra. Amb tot el meu afecte.

Paco Bautista Missioner de la Societat de Missions Africanes 21


I

Hi ha rnoltes paraules que tenen relaci6 amb aquesta qualitat. l'agralment Per exempIe: gracies, graci6s, gratui't, gratificaci6, generositat, i així. 56n paraules boniques i les entenen rnolt bé la gent maca, és a dir, "vosaltres". No es pot no ser agrai't 'luan un s'adona de la quantitat de regals que rebern diáriarnent.

la IIumdel sol no falla i Déu ~ , no ens la cobra: grClCles

Laplatja i la sorra ens en té cura la mar,' gracies, mar

Déu va inventar e Is pares: Qum, rega,I1Gracies, ~, D'eu

~Ivent passa 1

escombra

la contami., nacie gracies, vent

\-" ~, ~

l

j

I

L alre

no el veiem, pero es imprescindible: gracies

'el riure? Aquesta sf que sr. Ila fabrico jo

í:.:\

I els amics? Quin gran regal!

\!j els profes? Que bonic és ensenyar! Gracies, profes J

Puc

veure, sentir, cantar, somriure i assaborir els bons menjars. Mola!

Les meves mans fan tot el que els hi demano: gracies, mans, un petó 29


lID~~1ID~~~

~~ • ~(!!}@@íj~

~~~~~

t;1 bisbe de la Rioja, Mons.juan josé Omella, ha

L- demanat

Isjesui'tes a Camboclja,al continent asiátíc, estan treballant en un nou projecte educatiu e~at als infants més pobres. Es construjrá una escota a Sisophon, un lloc molt pobre, sense escola i sense gairebé res.L'escola portara el nom de Xavier )esuit School, en honor de Sant Francesc Xavier, patró de les missíons i també de la parroquia d'aquesta ciutat anomenada Sisophon. )a han comprat el terreny i ara comen~aran a construir l' escola amb la qual somnien aquests nens asfátics, "ElIs estan farnolencs d'una bona educación, diuen els missioners jesultes a Camboclja.

als nens de Primera Comunió de la ;eva díócesí, que ajudin els nens afrícans de l'Escola Primaria de Mapfumo, limbabwe. A més, els explica que "aquests nens són molt pobres i necessíten de la vostra ajuda. Segur que sereu molt generosos! Pero no oblideu que més boníc que donar un donatiu és resar cada dia pels nens que no coneixen jesús. Us animo a participar en totes les actfvítats de la Infancia Missionera i no us oblideu d'apuntarvos en les vostres parróquíes o coHegis a la revista GESTO".


Gesto 177 Maig-Agost 2014  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you