Issuu on Google+


l'exít a totes pas-

lifiquem de

sades. Díguern "no"

"benaurats": els

a la recerca del

pobres, els humils, els qui

mer plaer, l'assoli-

tenen fam i set de justícia,

ment del benestar

els compassius, els perseguíts

a costa deis altres,

per causa de la justícia, els que són

a l'afírrnacíó d'un

injuriats per causa de Jesús ... Hi ha res

mateíx en perjudici

més revolucionari?

de l'altre. Fem de

Eixamplem el nostre cor i posem tots

les nostres vides

aquests nostres gerrnans en un lloc

l'acumulació egoísta

preferencial del nostre cor. És molt el

de falses necessi-

que aprendrem d'ells, del seu camí de

tats, llencem a l'a-

pobresa i humiliació. Ens ensenyaran a

bisme la nostra pro-

desprendre'ns

pia idolatría.

flues que ens ofegaven i ens lligaven

deixem

d'emborratxar-nos

de moltes coses super-

fins a no perrnetre'ns ser lliures. Ens

de falsos exits i

ajudaran a ser més justos, a saber esti-

satisfaccions que s'u-

mar conservant l'essencla de la gratuí-

sen i es tiren, per

tat. Ens sentirem obligats a demanar

eixem-nos de ximpleries i

obligar de seguida a anar cada vega da a

perdó, i ens mostraran la gracia humil

de superficialitats. Avui

per més satisfaccions, en un procés d'

de la seva concessió. Al costat d'ells

podem a ser tota una forca

esclavització en que al final s'acaba

tornarem a posar en el centre del nos-

revolucionaria, si abandera-

reconeixent: "N'estic fart... !".

tre vocabulari, de la nostra cultura, de

rem una auténtica

És el mornent, com diu el papa

la nostra societat, de les nostres

transfor-

amb tan

vides ... la defensa de la llibertat, la llui-

mació en les nostres vides: la revolució

Francesc, de no acontentar-se

de les Benaurances. Així es díu, i la seva

poc, de no tenir una idea de la vida "en

ta per la justícia i la dignitat, l'exercici

proclamació constitueix l'opcíó més

petít": l'hora de desemmascarar

de la solidaritat i la construcció de la

radical que mai hagírn pogut escoltar

rebutjar tantes ofertes "a baix preu"

i

contra molts deis parametres en que se

que trobem al nostre voltant... 1de

pau amb maons d'arnor i argarnassa de díáleg i perdó.

sustenten les nostres societats i contra

posar-nos mans a l'obra per anar

Aquesta és la nostra revolució: la revo-

molts deis principis que regeíxen la

eixamplant els nos tres cors i aspirar a

lució de les Benaurances, la del Regne

manera que tením de relacionar-nos els

grans coses, a aquest model de novetat

de Déu! La que Jesús va cornencar i ens

humans en el seu si.

revolucionaria que troba la felicitat en aquells que l'opíníó pública dominant

va mostrar com dur-la a terme. Mai no

Pro u de riqueses, adéu a tenir com a fi

l'arrogancía del poder, a sospirar per

considera "perdedors " i nosaltres qua-

plenament.

hem d'anar fent tan sois, sinó viure

NÚM. 115, MAlG-AGOST

m

DE 2014


eMP

.MP

eMP

ltMP bMP .MP

bM~

el sentirnent rnissioner deis joves universitaris

"Helll quedat fascinats per la seva hUlllilitat i la pau que irradia

11

EL COL·LOQUI DE JOVES EN QuE ID VA PAlITICIPAR l(¡KE FlGAREDO, MISSIONER A CAMBODJA, A LA UNIVERSITAT SAN PABLO CEU, ES VA CONVERTIR EN TENDENCIA DE MADRID A TWITTER. AQUEST ÉS L'EXEMPLE DE LA FOR<;ADE LA MISSIÓ 1 DE L'IMPACTE QUE AQUESTATÉ EN EL COR DELS JOVES. LA TROBADA, CONDuIT PEL LOCUTOR DE CADENA 100 JAYI NIEVES, VA CAPTAR L'ATENCIÓ DE TOTS ELS PRESENTS A L'AULA MAGNA DEL CEU; MOLT ESPECIALMENT, LA DELS CINC JOVES QUE VAN FORMULAR LES SEVES PREGUNTES A MONS FlGAREDO. TRES D'ELLS, ALBERTO LAMANA, MISSIONER COMBONIA; TERESA ROMERO, PERTANYENTA JOVES PER LA M!SSIÓ; 1 FERNANDO BONETE, ESTUDIANT DE PERIODISME 1 HUMANITATS EN EL CEU, ENS DONEN EL SEU TESTIMON! SOBRE AQUEST COL·LOQUI.

Com vau vture la trobada?

Teresa: "Vaig viure la trobada amb molta íl-lusió i molta alegria, amb el desig que aquest acte servís per obrir els cors deis joves al sentit de l'ídeal cristiá i a la possibilitat de

NúM.

115, MAIG-AGOST

participar en I'XI Trobada Missioner de [oves d' OMP. El fet que hi partícipés un missioner com Kike Figaredo va ser un privilegi, ja que els joves van poder escoltar de primera má el testimoni i l'experíencía

DE 2014

d'un home de fe, d'un enamorat de Críst, que, lIiurant la seva vida completament, transmet la alegria de l'Evangelí en lIocs en els quals el dolor de la guerra i de la injustícia esta molt present". Fel'lUUldo: "Ya ser una experiencia inoblidable. El que havia Ilegit prevíament sobre Mons Figaredo es queda molt curt en comparació amb la humilitat i la pau que irradia. Vaíg quedar fascinat. Mai oblidaré aquella tarda i les paraules que vaig intercanviar amb Kike Fígaredo".

Que destacaries del seu

testimoni?

Alberto: "La senzillesa. La serenítat en la seva forma de comunicar


convida a veure la presencia de Déu en la seva tasca missionera. El seu testimoni transpira experiencia de fe. És un home que fa de la seva vida un senyal d'esperanca per a les víctímes de la violencia. Per viure al costat deis que pateixen i no enfonsarse en la desesperanca es necessita alimentar-se a través d'una relació diaria amb Déu. En un país que necessita reconciliar-se amb un passat brutal, les paraules d'Enríque Fígaredo transpiren perdó i la convicció que la presencia de Déu en la historia és capac d'obrir-nos a horitzons nous". Teresa: "]o també destacaria la senzillesa i la humilitat amb que ens explicava la meravellosa tasca que feien a Cambodja i I'alegria serena que transmetia. Més enlla de l'ajuda material que presten, va destacar l'evangelítzacíó com la principal tasca que desenvolupen a Cambodja. Unes vegades consisteix a tractar de retornar la dígnitat a aquelles persones que han vist truncats els seus somnis per aquest tipus d'accídents, mitjancant el foment d'activitats esportives o artístíques que els retornen el seu valor com a fills estimats de Déu. En altres ocasions, la seva tasca va dirigida a curar les ferides del cor amb la medicina de la fe. Aquestes "mines del cor" provoquen, en no poques ocasions, violencia i dificultats de comunicació. La tasca deis missioners tracta de facilitar I'establiment de relacions sanes, pacífiques i enriquidores, rnitjancant la denúncia de la injustícia, pero apel-lant a la transformació del cor, amb el desíg últim que l'enemic esdevínguí amic. En tot cas, ens comentava que és una feína a lIarg termini, que requereix de silenci, molta pregária, acompanyarnent, paciencia i tendresa, que exigeix deixar de banda el desíg d'eftcácía. lgualment va donar quatre consells molt practícs per als voluntaris míssíoners davant les situacions de sofríment hurná. ser positius, flexibles, bons comunicadors i alegres".

De quina manera ha influit el seu

tes-

timoni en el teu sentiment missioner? Fernando: "M'ha fet plan tejar veritablement la necessitat que hi ha de missió. Que no es pot deixar passar aquesta exigencia. Ni es pot viure la propia vida tal qual sense ínteressar-me per aquesta qüestió", Alberto: "Conec poc sobre la missió a Asia i ha estat la primera vegada que he escoltat un testimoni de Cambodja. Aquest país sempre em va causar molta impressió arran del genocidi patit. El testimoni d'Enrique Fígaredo m'ha ajudat a reforcar el concepte de missió com a presencia sanadora i de restauració de la dignitat de la persona. L'Esglésía a Cambodja, sent minoria, és un ferment en la socíetat del poder alliberador de l'acció de Déu en la historia".

Com ajuda J'haver conegut la forma de vida missJonera en els teus ambíents? Teresa.: "El fet d'haver tingut 1'0portunitat de viure una experiencia missionera, ja és un do de Déu, un privilegi pel qual hem d'estar agraits al Senyor i un senyal del seu amor per nosaltres. El contacte amb els

missioners i amb la seva tasca evangelitzadora, assistencial, educativa, sanitaria ... transforma el cor i l'ompie d'un goig que no pots deixar de compartir. La veritat és que no sernpre és fácil transmetre el que tu has viscut a persones que es troben allunyades de la fe, de la tasca caritativa de I'Església o que simplement no han tíngut I'oportunitat d'experimentar en el seu cor allo que tu has viscut. En qualsevol cas, aquestes expenencies són sempre una crida per ser lIum en els nostres ambients, per despertar aquells desitjos que de vegades estan amagats i oblidats en la profunditat del cor. Són invitacions directes per deixar-nos utilitzar com a instruments en mans del Senyor". Alberto: "Ajuda a ten ir més present la realitat de les comunitats crís-

tianes a Asia i la realitat de les Esglésies que pateixen certes formes de discriminació social. El testimoni de Mons Figaredo m'ha ajudat a redescobrir la importancia del testímoni cristiá en el dia a dia".m VIRGINIA ROUCO


día, a Madrás

UN GRAN MISSIONER JESuITA QUE TREBAllA DURANT MÉS DE

60 ANYS A L'-

fNDIA 1 A CAMBODJA A FAVOR DELS NENS 1 ELS EXCWSOS DE LA SOCIETAT.

ELs

QUE TENEN LA POSSIBIUTAT DE

CREUAR-SE EN EL SEU CAMi EN EL

Lo-

YOLA CoLLEGE -CENTRE UNIVERSITARI JESuITA A MADRAS, ON PIERRE CEYRAC S'INSTAL'LA DES DEL 1952- QUEDEN AFECTATS PER LA SEVA BONDAT ••• CoMPROMES AMB LA JUSTICIA, ESPECIALMENT AMB LA QUE SE'LS DEU ALS "DALITS", viCITMES DE LA DISCRIMINACIÓ, GRAN PROFETA DEL SEGLE

XX. A

SE'L CONSIDERA UN

IMITACIÓ DE LA MARI! TERESA 1 MAHATMA GHANDI, ALS QUE CO-

NEIX 1 ADMIRA, PIERRE DESITJA TORNAR LA SEVA DIGNITAT ALS INTOCABLES.

a nascut el 4 de febrer de [9[4 a Meyssac, Correze, en el si d'una família burgesa católica. Estudia i s'educa al col-legi jesuita de Sarlat. En acabar els estudis secundaris als [7 anys, demana ser adrnes a la Companyia de NÚM. 115, MAIG-AGOST

Jesús. Volia seguir I'exernple del seu oncle jesuita, Charles Ceyrac que ha treballat molt com a missioner al sud de I'Índia. També ell, com el seu oncle, se sent incomode en una Esglésía que troba rica i dividida. Viatja a I'ÍnDE 2014

(avui

Chennaí),

i,

mentre estudia Filosofia i Teologia, apren el Tamul, la llengua que es parla a l'estat de Tamil Nadu, i el sánscrit, llengua sagrada deis textos de l'hinduisme. Esta convencut que. un missioner deu, sobretot, "encarnar", "renéíxer" a la cultura del seu país d' adopció. S'ordena sacerdot el [945, el nomenen capella del Col-legí de Sant [osep a TiruchirappaUi i, més tard capelía de tots els estudiants catolics de l'Índía, carrec que ocupa fins a [967. S'ínstal-la al Loyola College i des d'allá recorre tot el país en moto, en un atrotinat Renault o en abarrotats trens, des de Kerala a Bengala, per descobrir, com escriu en una revista per a estudiants. "Aquesta Índia del segle XX enfrontada als gegantins problemes deis seus 400 milions d' habítants". Es compromet amb la justícia, especialment amb la que se'ls deu als dalits, els intocables, víctimes de la discriminació, fins i tot, de vegades, fins a les parroquíes catolíqueso A imitació de la Mare Teresa i del Mahatma Ghandi als que co-


neJx.i élamira,

Pierre

desitJa tornar

"1a seva dignitat als intocables. Grácíes a la seva gran xarxa d'estudiants catolícs pot llancar un ambícíós projecte d'acollida als indigents deis carrers de Madrás, en un poblat a prop de Pondichery. AIbergs, cases i dispensaris s'obren per oferír refugi a hindús, musulmans i cristians. Aquesta fundació Cheyrac se sosté amb ajudes que vénen de Franca. El 1967 deixa els seus carrecs i es converteix en un simple missioner. Per tractar de pal-Iíar la plaga destructiva que és la fam compra un terreny en una regíó árida de Tamil Nadu i munta una granja en la que utilitza les innovacions científiques i les tecníques modernes: aconsegueíx una producció agrícola de qualitat. Amb els anys es convertira en un centre de desenvolupament econornic i social, sobretot després de I'obertura del "Centre per als nens que pateixen poliomielitis", "Home del tercer món, no accepto que morin nens" - diu.

El 1977, les ínundadíonshar; arrasat la regló de Gunthur, al rrord d:e~ Madras, ell hi va immediatament amb un grup de voluntaris i durani dos mesos treballa amb ells per reconstruir els llogarets. A I'any següent s'uneix als dalits de Villupurum, al sud de Madrás, que ho han perdut tot en les revoltes racistes. Es troba allá amb el carismatic jesuita Anthony Raj, d'origen dalit, que lluita contra el regim de castes. Ceyrac li dóna suport en la seva lluita i el 1997 fundara amb ell, el centre d'educacíó i formació Doctor Ambedkar Cultural Academy, l'objectiu és "eradicar la intocabilitat i retornar la seva dignitat als dalits". S'assabenta que calen voluntaris per treballar amb els refugiats carnbodjans que fugen deis khmers rojos de Poi Pot i inunden els camps d'acollida a la frontera tailandesa, i surt per el camp de Chonburi Phanat Nkkom. Componen la missió "Pare Ceyrac" vuit metges i ínfermeres -quatre jesuites, entre ells ~

erieá 'fohnBinglíam, el seu assQciat' i arme, roman tretze anys ajudant els refugiats. Infatigable, llanca el moviment "Mil pous" per intentar resoldre el problema d'abastarnent d'aigua a les aldees. El 2004 ja s'han excavat 1.200 pous grácies a aquesta iniciativa. En aquest temps fa un viatge a Kabul, Afganístan, per posar la primera pedra d'un hospital per a dones i nens. Durant tota la seva vida no ha parat de llancar iniciatíves, de crearescoles, dispensaris i llars per als més necessitats deis que se sentia gerrná. Fins al final ha lliurat el seu temps i les seves forces, ha viscut estimant i servint, fidel al seu lema: "EI que no es dóna, es perd". El seu objectiu no ha estat tant ampliar l'Església com salvar J'home. Ha mort als 98 anys el 30 de maig de 2012, a Madrás, Índia, el seu país d'adopció.1I

··············································t:iA:RIX·ptiNcEi

NÚM. 115, MAIG-AGOST

DE 2014


E

l fenomen de la immigració s'ha convertit en trista noticia de portada pels últims esdeveniments a la frontera del Marroc. Aquest tema no és nou pero sí diferent ara. Durant segles, homes i dones han buscat aquest lloc somniat per viure millor. Tanmateix és ara, sobretot en els últims anys, quan més importancia estan tenint els fluxos mígratorís. La desigualtat económica entre territorls, pobresa regíms autorií.

taris, són els principals motius pels quals molts emigren cap a aquells paises on les condicions de vida es consideren millors. Avui vivim el problema a Ceuta i Melilla i derna pot ser en qualsevol frontera que marqui diferencies entre aquest benestar tan anhelat i la miseria més absoluta. Surten sense res i arriscant les seves vides, a la recerca d'un paradís que els doni esperanca i sortida a aquesta situació dramátíca i trágica que arrenca


"Hi ha molta

en els seus paises d'origen en que els drets hurnans són trepitjats o que viuen enmig de conflictes, miseria, fam ... Aquesta situació no pot escapar a la sensibilitat míssionera, perque, com adverteix l'lnstitut deis Missioners Combonians, África es fa cada vegada més present a Europa. Com tantes altres institucions i congregacions religioses, J'Institut deis Missioners Combonians participa actívament en les activitats pastorals amb immigrants i col "labora amb altres entitats en facilitar la íntegracíó d'aquest col-lectíu.

gent d'Esglésía que ajuda i col- labora, pero no surt en portada", díu el Francisca lsidoro Macías, conegut com el "Pare Pastera" per rescatar immigrants que han arribat a Espanya en pastera. Segons ell, aquest tipus d'esdeveníments es podrien evitar combatent des deis governs d'Europa les mafies. "Espanya no pot sola. Els irnmigrants són persones índefenses, es deíxen enganyar per les rnafíes i no saben al que s'exposen. Amb les concertines m'estíc convertínt en dímoni. no hauríen d'existir. Haurien de passar vídeos divulgatius per consciencíar sobre el que els espera als africans que estiguin pensant en emigrar a Europa, que vegin les penalttats que passen. No son somnis, són malsons".

problemes que semblen insuperables de vegades. Per tant, són víctimes del rebuig i l'explotacíó, víctimes del trafíc de persones i del treball esclau". Per aquest motiu, el Papa ha demanat un canvi d'actitud cap als irnmigrants i els refugíats, el pas d'una actitud defensiva i recelosa, de desinterés o de marginació -que. al final, correspon a la «cultura del rebutg-- a una actitud que posi com a fonament la «cultura de la trobada», l'única capac de construir un món més just i fratern, un món rnillor". Una "conversió de les actítuds" a la que hi crida a participar també als mitjans de comunicació. El pare Ángel, presídent de Missatgers de la Pau, també esta convencut "que es poden prendre mol-

El papa Francesc ens record a que "en terres llunyanes. fíns i tot quan troben feina. els refugiats i els ímrnigrarus no sempre troben una acollida veritable, el respecte, l'estima deIs valors que porten. Les seves expectatives legítimes xoquen amb situacions complexes i

tes iniciatives per actuar amb aquests éssers humans que estan a les fronteres i que viuen fins que arriben al centre d'aco\lida en unes condícíons infrahumanes, sense aliment, sense aixopluc i sense les mínimes condícíons hígíeniques i sanítáries dignes". ElI ens ha marüfes-»


'Supergesto" és la revista deis adolescents i joves compromesos amb la missió i els missioners. Una publicació, molt diferent a moltes altres, per a joves valents, que no fugen del compromís i que no els importa remar contracorrent ni proclamar la seva fe.

¡SUSSCRIU-TE! Dacles pe.sonals Nom:.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. Cognoms:............................................... Adrecc: Població: _ Província:

Edat : . N°: Pis: . CP .:.........•

SUPER GESTO neix per a servir als Amics de les Missions. Per participar en la revista envia un donatiu anual no inferior a 5 euros.D'aquesta manera, cada dos mesos rebras en el teu domicili la revista. Les formes de pagament són les següents:

* Gir

postal (indicar data i número) a nom d'Obres Misisonals Pontifícies (SUPERGESTO) Ingrés en el BBVA ES02 0182 1364 3700 1850 5731 o tambie en Banco Popular

* Xec

*

ES20 0075 0204 9206 0075 1549

_____________. Si no vals retallar la revista, posa aquestes dades en una carta o subscriu-te per Internet: www.revistasupergesto.es

·z

~ •

.(ontra,e1s desastres natutiva posada en marxa pels joves mexicans és éu~que vosaltres també seríeu capaces de comprometre-us en un projecte aíxí, si cal, tot i la duresa del treball. Tarnbé.coíncídíu eJlI:ques~el) mésatents a les noticies, quán suceeeíxen catástrofes naturals ct'aquest tipus; que us prepcupeu de ventat i que, moltes vegades, amb els vostres companys de classe o amb els de la parroquia heu posat en marxa activitats solídáríes per recaptar fans i poder ajudar. Pel que fa al tipus de retlexió que us susciten tants tsunamís i hurac~s:la\wsqostaha,estªt molt variada.

B Jot de deu Ilibres. és jJe? :Andréa Sirlftt:fu Alduna.n, .

de SantJulia de Laria (Andorra).

GESTO

NÚM. 115, MAlG-AGOST

DE 2014

.--------

Desastres naturals i no tan naturals Solució: la correcta seria aixi: sequera, terratremol, tífó, huraca, tornado. allau, tsunami i epidemia són clarament desastres naturals, fuita radioactiva, vessamentde petroli, contaminació mllrina i tala de boscoso ... desastres provocats per I'acció directa de I'home. l'enIonsament de terra, I'incendi forestal i la fam els hem admés en qualsevol deIs dos apartats. Un incendi forestal, per exemple, que pot causar un Ilamp o un cigar mal apagat. Ellot de cinc llibres és per a: María Pérez, de Tomelloso (Ciudad Real); E1scinc pendrive: Felipe Díaz, de Terol; Pablo Blanco, de Gijón (Astúríes), Antonio Fuentes i Rafael de la Torre, d'Hornachuelos (Córdova); : Cannen BerrocaI, d'Alcalé, del [úcar (Albacete). Les cinc creus míssío eres: Estibaliz Sodupe, d'Hondarríbía (Guípúscoa), Carlos Sáre¡, de 'alladolíd, Macarena Recio, Alcalá de Guadaira (Sevilla. el Iara, de Madrid; i Esperanza López, de [aén.



Supergesto nª115 maig-agost 2014