Issuu on Google+

Domund 2013

Fe+caritat=Missió •

Fe i Caritat. No és legítim separar, i menys oposar, fe i

caritat,

dues virtuts teologals íntimament unides. «L’existència cristiana consisteix en un continu pujar a la muntanya de la trobada amb Déu per a després tornar a baixar, portant l’amor i la força que deriven d’aquest, per tal de servir els nostres germans i germanes amb el mateix amor de Déu» (Benet XVI). Contemplació i acció estan cridades a coexistir i integrar-se. L’acollida salvífica de Déu, la seva gràcia, el seu perdó, per la fe, orienta i promou les obres de la caritat. • Missió. La major obra de caritat, que neix de la fe, és l’evangelització. «Cap acció és més benèfica i, per tant, caritativa

cap al proïsme que partir el pa de la Paraula de Déu, fer-lo partícip de la Bona Nova de l’Evangeli [...]: l’evangelització és la promoció més alta i integral de la persona humana» (íd.). L’anunci de l’Evangeli esdevé una intervenció d’ajuda al proïsme, justícia per als més pobres, possibilitat d’instrucció i assistència mèdica en llocs remots, entre d’altres implicacions socials.

Preguntes més freqüents


Què és el DOMUND? El Diumenge Mundial de les Missions és el dia en què tota l'Església resa i col·labora econòmicament en favor de l'activitat evangelitzadora dels missioners i missioneres.

Qui són els missioners? Sacerdots, religiosos i religioses, i laics que han estat enviats, per un període llarg de temps o per tota la vida, a països on encara no es coneix l'Evangeli. En l'actualitat hi ha prop de 13.000 missioners espanyols per tot el món.

Què fan els missioners? Anuncien l'Evangeli als qui encara no coneixen Jesús perquè, si reben la gràcia de la conversió, puguin incorporar-se a l'Església pel baptisme. Alhora, assumeixen la responsabilitat en projectes educatius, sanitaris i de promoció social de les persones i pobles que atenen.

Com col·laborar amb ells? Resant per ells, perquè Déu fecundi amb la seva gràcia la feina que realitzen, i col·laborant econòmicament amb les Obres Missionals Pontifícies, perquè el Papa pugui distribuir, de manera equitativa entre tots els missioners del món, els donatius que arriben dels fidels.

Jo puc ser missioner? Tots els batejats som missioners per vocació. Alguns reben una crida específica de Déu, com els apòstols, per lliurar la seva vida al servei de l'anunci de l'Evangeli. Per ser missioner cal estar disponible per escoltar la crida, per ser enviats per l'Església i per a romandre en la missió al servei dels homes.

Glossari


Missió Ad Gentes Es l’acció evangelitzadora de l’Església anunciant l’Evangeli als qui encara no coneixen a Jesús ni s’han incorporat a l’Església pel Baptisme. El 67% de la humanitat encara no ha rebut l’Evangeli, pel que Joan Pau II diu que la Missió Ad Gentes està en els seus començaments.

Territoris de Missió Són les circumscripcions eclesiàstiques a les que els manca els recursos humans i econòmics per a poder subsistir por sí mateixos, i depenen de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. Normalment són territoris en els que els catòlics son minoria i necessiten subsidis per al seu creixement, sosteniment i consolidació. Constitueixen el 37% de las circumscripcions de l’Església Catòlica.

Obres Missionals Pontifícies Són un instrument privilegiat en les mans del Papa per a sostenir la missió ad gentes i oferir les ajudes necessàries amb la distribució equitativa de les almoines que es fan amb aquesta finalitat. Se serveixen del Fons Universal de Solidaritat, on es dipositen els béns rebuts i s’envien als 1.103 Territoris de Missió.

Cooperació Econòmica És la col·laboració econòmica que els fidels aporten a l’Església com expressió de la comunió eclesial. L’Església demana que es visqui aquesta generositat amb esperit evangèlic, és a dir, de forma permanent, anònima i amb sentit sobrenatural. El Papa Francesc recorda que “les Esglésies més riques en vocacions ajuden amb generositat a les que pateixen d’escassetat” (Missatge Domund 2013).

Vocació Missionera Vocació pròpia dels missioners, “ministres de l’Evangeli”, que irradien la fe que han rebut i l’alegria de Crist, i que “accepten consagrar la seva vida a la tasca d’anunciar el Regne de Déu i d’implantar l’Església en el món” (Evangelii nuntiandi, 80), actuant “en unió amb la missió de l’Església i en el seu nom” (Evangelii nuntiandi, 60; Missatge Domund 2013, 3).


Missioners espanyols Espanya es el país que més missioners envia a l’Església Universal

Hi ha al voltant de 13.000 missioners espanyols en el món, repartits en 130 països

La mitjana d’edat dels missioners es de 71 anys

Les dones representen el 54.19% dels missioners

La seva condició eclesial es: Bisbes: 1% Sacerdots: 36% Religiosos (no sacerdots): 6 %


L’euro missioner… Amb 1 euro es cobreix la necessitat de material higiènic d’una família al mes a Albània Amb 20 euros es pot pagar la matrícula d’estudi d’un nen a Burkina Faso Amb 120 euros es cobreixen les despeses d’un alumne d’un internat a Myanmar Amb 2.900 euros s’abasteix de medicines un centre de salut en un barri de Dakar.

… molts pocs fan molt Amb 0.60 euros es pot comprar un Kg. d’arròs a Burkina Faso Amb 60 euros sobreviu un sacerdot a la R. D. Congo Amb 160 euros de salari mínim, sobreviu una família a la Rep. Dominicana Amb 15.000 euros es construeix una sala multiusos per a un col·legio en les Illes Salomó

El Miracle de Mao, Domund 2013 Quan els somnis d'un innocent són arrencats per la injustícia, només la fe i la caritat són capaces de complir la missió de tornar la dignitat.

Per veure el vídeo, cliqueu la fletxa.


T'agrada sentir-te escoltat, acceptat i respectat pels altres? Per això, cal mirar amb altres ulls als nostres companys i respectar-los com fem amb nosaltres mateixos. I veure'ns i veure amb ulls nous. És una altra mirada.

Ser capaços de veure amb uns altres ulls. Veure el que és invisible per als ulls, però visible amb el cor. Sentir que hi ha aspectes en nosaltres mateixos, en els altres, que només es veuen quan, des de la foscor del silenci, deixem que vagi entrant la llum. Mirar amb altres ulls, sentir d'una altra manera, expressar-ho d'una altra manera i fer-ho realitat. Mirar amb ulls nous és mirar amb profunditat, és arribar al més profund de l'altra persona, d'un mateix, de la situació que ens toca viure. •

Imagina't si Jesús t'estigués mirant en aquest moment. Com et miraria? I a tota la classe? Escriuho al teu quadern. •

Què et suggereix l'expressió "sentir-se mirat i estimat per Déu"?

... i el cor de Jesús A continuació, el professor llegeix l'adaptació d'aquest Evangeli. També es pot representar. O si es prefereix, es pot passar l'escena: http://www.youtube.com/watch?v=Bv4Pzm76hX8 Jesús estava sent pressionat, i en molts llocs es comentava que aviat el detindrien. Com Ell ho sabia, va voler que el sopar de Pasqua fora com un comiat d'aquells als que més estimava, els deixebles que l'havien acompanyat els últims tres anys. Durant el sopar, es va aixecar de la taula, es va treure la roba i es va posar una tovallola a la cintura. Després va abocar aigua en un gibrell i va començar a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia a la cintura. Tots estaven sorpresos.

entar els

peus a Pere, aquest li va dir: –Senyor, no pretendràs rentar-me els peus a mi? Jesús li respongué: –Això que faig ho explicaré després, ara deixa't rentar. Pere va dir: –Ni ho pensis! Mai deixaré que tu, Senyor, em rentis els peus! Jesús li va respondre: –Si no et rento els peus, considera't fora del meu grup. Pere va exclamar:

renteu-

me les mans, el cap ... Jesús el va interrompre i va començar a rentar-li els peus també a ell. Quan va acabar, va tornar a vestir-se, es va asseure de nou a la taula i els va dir: –Enteneu el que he fet? Per a vosaltres sóc el Mestre i el Senyor, i no obstant això m'he posat a vostres peus per rentar. Doncs, jo he fet això, també vosaltres us heu de posar als peus dels altres per rentar i servir mútuament. Us he donat exemple perquè feu el mateix que jo he fet. I sent així, qui us rebi a vosaltres serà com si em rebés a mi mateix. I van continuar el sopar .


Cf. Jn 13,1-20 (adaptació de Dime la verdad de Dios, ed. Verbo Divino, pg. 31-32) Guió de classe (Primària) / Domund 2013

Imagina que et demanen investigar molt de prop a Pere durant l'últim sopar de Jesús. Quina informació passaries? Què destacaries d'ell?

En el relat hi ha dos o tres frases fonamentals que recullen el més important del que es celebra i del que Jesús pretenia. Busca-les i escriu-les.

El més intens del relat és la conversa que mantenen Jesús i Pere. Intenta dibuixar en unes vinyetes, amb les teves paraules i els teus dibuixos, aquesta conversa (fes servir també "bafarades" per reproduir el diàleg).

Per parelles o trios, inventeu un eslògan i feu un anunci per a una campanya publicitària que intenti fomentar el servei entre els alumnes del col·legi.

Rentar els peus En el món antic rentar els peus era una pràctica molt habitual: aquest era el primer gest d'acollida i hospitalitat que s'oferia a un hoste o a un amic quan arribava a una casa, com a signe que era benvingut i se li convidava a compartir tot el que tenia. El papa Francesc, en el lavatori de peus del Dijous Sant, va dir a un grup d'uns 50 nois i noies de diverses nacions que van participar en l'eucaristia: "Això és un símbol i un gest: rentar els peus vol dir que estic al teu servei", que s'està disposat a ajudar als altres. "Quan el cristià no surt de si mateix per evangelitzar, llavors està malalt". La invitació de Jesús a rentar els peus als altres expressa el seu amor i el seu desig de servei a tots. •

I tu, què estàs disposat/da a fer per les persones a les que estimes? Busca una manera concreta de demostrar i fer-ho saber. • •

A qui estàs disposat a rentar els peus?

Jesús en aquest sopar, realitza un gest per fer veure una cosa que per a Ell és molt important: el servei. Pensa en altres actituds importants en la relació amb els altres i quins gestos realitzaries perquè quedessin en evidència (exemples: saludar amb un somriure, mirar


als ulls quan et parlen o et dirigeixes a una altra persona, recollir un paper que hi hagi al pati quan estiguis al pati, ajudar a parar taula a casa ...). •

Per servir no necessitem fer grans coses. Elabora en el teu quadern tres llistes que tinguin a veure amb possibilitats de realitzar algun servei a casa, a l'escola i al barri. Esbrineu si hi ha prop de la vostra escola alguna residència o centre assistencial. Poseu-vos en contacte amb ell i veureu la possibilitat d'anar-hi a fer una visita. Obres Missionals Pontifícies

Amb la mirada al món

Dibuixa la Terra en una cadira. Pensa: què t'agradaria fer per la Terra? Comparteix-ho. •

Coneixes persones, grups, institucions que posen a servir els altres, a ajudar? Anomena'ls i explica què fan.

Si tu fossis Jesús, què faries en favor de la Terra?

Què necessita el món, segons Jesús?

Coneixes gent o saps d' algú que miri i serveixi com Jesús? Què fan?

Si els cristians actuessin com hem escoltat abans en l'Evangeli, en què creus tu que es notaria al món?


Els missioners i missioneres que anuncien la bona notícia de Jesucrist per tota la Terra, com miren al món? Què és el que fan? Podem veure el vídeo de la Jornada del DOMUND d'enguany. •

Què t'ha cridat l'atenció?

Com mira el missioner? Com actua davant els problemes dels nens i joves?

Creus que les mirades i accions dels missioners són com les de Jesús?

Què pots fer per mirar i actuar com Jesús?

Què pots fer per servir als que penses que estan més mancats d'amor?

L’amor ho arregla tot S'acaba la sessió cantant la cançó “El amor lo arregla todo” (Migueli), que es pot trobar en el següent enllaç: http://www.alianzajm.org/IMG/mp3/ElAmorTodoLoArregla-2.mp3

No importa si dudo,

Voy bien cuando escucho,

El amor lo cura todo,

no importa si caigo,

voy bien cuando abrazo,

el amor perdona todo,

no importa si fallo si quiero cambiar.

voy bien cuando ayudo, si busco amar

y, el amor lo arregla todo pa’ caminar,

Alejandro Martínez. Delegació diocesana de Missions de Granada Guió de classe (Primària) / Domund 2013

Obras Misionales Pontificias


LA FE DEL CRISTIÀ "Voces de hoy": testimoni de fe d'una jove de 21 anys. http://www.youtube.com/watch?v=a1m7s2L6qFw

Un cop visionat, establir un diàleg:

Com es pot saber que una persona és cristiana? En quins detalls?

Feu una llista de gestos/accions pels quals es poden reconèixer els cristians.

Quins trets de Jesús creus que són els més fascinants pels cristians?

Un cristià, una cristiana, poden tenir dubtes?

És necessària la fe per al món?

De qui creus aprenen els cristians seva fe?

Com s'entenen el testimoni i la fe en una persona

cristiana? •

Què han de fer els cristians en el món?

APROFUNDINT (repartir o projectar el text). La vida quotidiana dels cristians i els seus ideals Els cristians, en efecte, no es distingeixen dels altres homes ni per la seva terra ni per la seva parla ni pels seus costums. Perquè ni habiten ciutats exclusives seves, ni parlen una llengua estranya, ni porten un estil de vida apartat dels altres. En veritat, aquesta doctrina no ha estat per ells inventada gràcies al talent i l'especulació d'homes curiosos, ni professen, com altres fan, un ensenyament humà, sinó que, habitant ciutats gregues o bàrbares, segons la sort que a cada un li va tocar, i adaptant-se en el vestir, menjar i altres formes de vida a les costums de cada país, donen mostres d'un mode de vida peculiar, admirable, i, per confessió de tots, sorprenent. Habiten les seves pròpies pàtries, però com a forasters; prenen part en tot com a ciutadans i tot ho suporten com estrangers; tota terra estranya és per a ells pàtria, i tota pàtria, terra estranya. Es casen com tothom: com tots engendren fills, però no exposen els que els neixen [no els maten perquè els déus els siguin favorables]. Tenen taula comuna, però no llit. Estan en la carn, però no viuen segons la carn. Passen el temps a la terra, però tenen la seva ciutadania al cel. Obeeixen a les lleis establertes, però amb la seva vida sobrepassen les lleis. A tots estimen i per tots són perseguits. Se'ls desconeix i se'ls condemna. Se'ls mata i en això se'ls dóna la vida. Són pobres i enriqueixen a molts. No tenen de tot i abunden en tot. Són deshonrats i en les mateixes deshonres són glorificats. Se'ls maleeix i se'ls declara justos. Els insulten i ells beneeixen. Se'ls injúria i ells donen honra. Fan bé i se'ls castiga com malfactors, castigats de mort, s'alegren com si se'ls donés la vida. Pels jueus se'ls combat com a estrangers; pels grecs són perseguits i, malgrat tot, els mateixos que els avorreixen, no saben quin és el motiu del seu odi.

Carta a Diognet, 5 (BAC 65, 850-851)


A partir d'aquest fragment de la carta, redactar una nova descripció de les obres i gestos significatius de vida cristiana que avui necessita veure la nostra societat. Guió de classe (E.S.O.) / Domund 2013

TESTIMONI DE VIDA MISSIONERA A continuació llegim el testimoni d'un missioner o veiem el vídeo del DOMUND 2013.

Amb el cor agraït http://blog-laicoscombonianos.es/category/testimonios Al maig de 2011 vam arribar a Perú plens d'entusiasme i expectatives, i també algunes pors i incerteses.

Al llarg d'aquest període hi ha hagut temps per a tot: néixer, morir, plantar, arrencar el que havíem plantat, plorar i riure, fer el dol i ballar... (cf. Sir. 3,1-22). Arribem com Laics Missioners Combonians enviats des d'Espanya, per col·laborar en l'extensa parròquia que els Combonians tenen a Arequipa. Vam venir com a infermer i psicòloga, però sobretot, com a família que busca i somia amb un món cada dia una miqueta més fratern. En comunitat, amb l'altra família de LMC d'Espanya i juntament amb els pares Combonians, col·laborem en la pastoral i en els projectes de promoció humana i convivència saludable que té la parròquia "El Bon Pastor". Donem gràcies a Déu per la seva bondat infinita, per convidar-nos a "sortir de la nostra terra, de la casa dels nostres pares", perquè realment estem experimentant el seu amor infinit i bondadós, el cent per un que regala i que aquest poble fa realitat amb el seu excés de generositat. Dia a dia anem descobrint que no hi ha diferències essencials entre aquí i allà, i l'únic veritablement important és "néixer de nou", reinventar-se, curar ferides, madurar, aprendre a deixar anar, buscar permanentment ...per anar obrint a poc a poc, els nous camins que la vida ens proposa i regala. Gràcies a aquest poble que tan generosament ens acull i cuida, amb el qual compartim goigs i patiments, i que cada dia sentim més germà. I gràcies novament a Déu per haver-nos tractat amb tanta cura, que palpem especialment en la cura del nostre fill Pablo.

Carmen i José (9 de març de 2013) •

Quines actituds creus que són necessàries per viure com ho fan Carmen i José? Per què són feliços?

Per anunciar/contagiar la fe als altres, és igual qualsevol actitud, qualsevol acció? Per a que qualli la fe, com pots ajudar a que altres creguin en Jesucrist?

A L'ESTIL DE JESÚS Lc 18,1-8


Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: –En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: –Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet. "Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més." I el Senyor va afegir: –Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, trobarà fe a la terra?

La paràbola de la vídua i el jutge sense escrúpols, és un relat obert, que pot suscitar diferents ressonàncies. Segons Lluc, és una crida a pregar sense desanimar-se, però és també una invitació a confiar que Déu farà justícia als que li reclamen dia i nit. Obres Missionals Pontifícies

És cert que Déu té l'última paraula i farà justícia als que li reclamen de dia i de nit. Aquesta és l'esperança que Crist, ressuscitat pel Pare d'una mort injusta, ha encès en els seus seguidors. Però, mentre arriba aquesta hora, el clam dels qui viuen cridant sense que ningú escolti el seu crit no cessa.

Per a una gran majoria de la humanitat, la vida és una interminable nit d'espera. Les religions prediquen salvació. El cristianisme proclama la victòria de l'Amor de Déu, encarnat en Jesús crucificat. Mentrestant, milions d'éssers humans només experimenten la duresa dels seus germans i el silenci de Déu. No obstant això, els cristians estem cridats a fer que la veu de Déu se senti.

1 Què han de fer els creients per no amagar el veritable rostre del Pare Déu?? 2 Per què la nostra comunicació amb Déu no ens fa escoltar per fi el clam dels que pateixen injustament i ens criden de mil maneres: "Feu-nos justícia"?

3 Si, en pregar, ens trobem de veritat amb Déu, com no som capaços d'escoltar amb més força les exigències de justícia que arriben des del seu cor de Pare?

4 La paràbola ens interpel·la a tots els creients. Seguirem oblidant-nos dels qui pateixen? Continuarem pregant a Déu per posar-lo al servei dels nostres interessos, sense que ens importin les injustícies que hi ha al món? I si pregar fos precisament, oblidar-nos de nosaltres i buscar amb Déu un món més just per a tothom?


CONCLUSIÓ "Portem a aquest món, a través del nostre testimoni, amb amor, l'esperança donada per la fe!"

«Vivim en una època de crisi que afecta moltes àrees de la vida, no només l'economia, les finances, la seguretat alimentària, el medi ambient, sinó també la del sentit profund de la vida i els valors fonamentals que l'animen. La convivència humana està marcada per tensions i conflictes que causen inseguretat i fatiga per trobar el camí cap a una pau estable. En aquesta situació tan complexa, on l'horitzó del present i del futur sembla estar cobert per núvols amenaçadors, es fa encara més urgent el portar amb valentia a totes les realitats, l'Evangeli de Crist, que és anunci d'esperança, reconciliació, comunió, anunci de la proximitat de Déu, de la seva misericòrdia, de la seva salvació, anunci que el poder de l'amor de Déu és capaç de vèncer les tenebres del mal i conduir cap al camí del bé. L'home del nostre temps necessita una llum forta que il·lumini el seu camí i que només la trobada amb Crist pot donar-li. ¡Portem a aquest món, a través del nostre testimoni, amb amor, l'esperança donada per la fe! La naturalesa missionera de l'Església no és proselitista, sinó testimoni de vida que il·lumina el camí, que porta esperança i amor. L'Església - ho repeteixo una vegada més - no és una organització assistencial, una empresa, una ONG, sinó que és una comunitat de persones, animades per l'Esperit Sant, que han viscut i viuen la meravella de la trobada amb Jesucrist i volen compartir aquesta experiència de profunda alegria, compartir el missatge de salvació que el Senyor ens ha donat. És l'Esperit Sant qui guia l'Església en aquest camí». Guió de classe (E.S.O.) / Domund 2013

Obres Missionals Pontifícies

Papa Francesc. Missatge DOMUND 2013Alejandro Martínez. Delegació diocesana de Missions. Granada

Agenda del DOMUND Octubre Missioner 1ª Setmana – Oració i Sacrifici 1 d’octubre, dimarts: Festivitat Santa Teresa del Nen Jesús, patrona de les missions

2ª Setmana – Vocacions Missioneres 9 d’octubre, dimecres Roda de premsa Lloc: Associació de la Premsa de Madrid (C/Juan Bravo, 6) Hora: 11.00 h

3ª Setmana – Cooperació econòmica 16 d’octubre, dimecres: Pregó del DOMUND


Lloc: Catedral de Santa María la Real de la Almudena (C/ Bailén, 8) Hora: 19.30 h 17 d’octubre, dijous Taula rodona Lloc: Universitat Pontifícia de Comillas-ICADE (C/ Alberto Aguilera, 23) Hora: 19.30 h 19 d’octubre, dissabte Tren missioner Lloc: Aranjuez Organitza i coordina: Cristianos Sin Fronteras 20 d’octubre, diumenge Celebració del DOMUND Lema: Fe + Caritat = Missió Missa retransmesa per La2 de TVE


Guions