TALLER 4. RETRAT FOBISTA AMB CERES Avui ha sigut el quart seminari d’aquesta assignatura. Per avui l’Emília ens havia demanat que portéssim tres fotografies nostres en gris clar per realitzar un retrat fobista amb ceres toves. Jo havia escollit una fotografia en la que se’m veu en un primer pla la cara, fotografia que li ha agradat molt a l’Emília, que fins i tot m’ha dit que era molt xula i que hi sortia molt guapa. De seguida m’he posat a treballar. La meva companya Raquel ha compartit amb nosaltres les seves ceres, que tenen moltes més tonalitats de blaus, de liles... que les que portàvem totes les altres components del grup. Jo de seguida he tingut clar amb quin color començar. He iniciat el meu retrat amb el color verd, pintant la part esquerra del meu rostre, i mica en mica li he anat afegint blau cià, un color que en la meva opinió contrasta molt amb el verd. He resseguit la meva cella esquerra amb un blau molt més fosc que el que havia fet servir abans, i vaig pintar-me l’ull del seu color original. No obstant, em venia de gust ressaltar els llavis, de manera que els vaig pintar d’un color violeta fosc. A continuació vaig continuar amb el nas, i a l’hora d’acolorir
els
cabells
vaig
tenir
present
la
complementarietat dels colors que vam introduir la setmana anterior, de forma que vaig decantar-me per pintar els cabells de la part esquerra vermells i taronges, i els de la dreta rossos. Encara recordo la meva sorpresa quan vaig mirar els meus cabells acabats de pintar. No pensava que la tonalitat pèl-roja em quedaria tant i tant bé! Fins i tot vaig plantejar-me fer un canvi de look radical... Pel que fa a l’altre costat del cabell m’agradaria destacar que vaig haver d’usar el color verd per tal d’intensificar el color groc, que gairebé ni es veia si no es barrejava amb cap altre color més fosc. Un cop vaig haver enllestit la cabellera, vaig posar tot l’ interès en el rostre, que vaig voler continuar amb els colors verd i blau. No obstant, vaig considerar que la cara mereixia portar més colors, així que vaig introduir el rosa i una mica de blau fosc al costat dret de la cara. Un cop acabat el retrat vaig penedir-me d’haver posat rosa al dibuix, ja que tot i que en el moment no vaig ser conscient crea un efecte en la cara que no m’agrada gens, i evidentment, el resultat hagués estat molt millor si el rosa no estigués present.
~ 12 ~